Jugant amb la estrategia Hirvonen-Lehtinen aconseguien la seva sisena victòria mundial. 37 formacions participants acompanyaven a organitzadors i públic, en la cerimònia de clausura corresponent al 5è Ral·li de Turquia, que es celebrava a la població costanera Kemer el diumenge 15 de juny de 2008. L’esdeveniment, que era el vuitè en el calendari del campionat del món de ral·lis, suposava el pas d'equador del certamen, i aquest en entregar punts en les competicions reservades a pilots, constructors i producció, acumulava fins a 76 equips en la seva llista oficial d'inscrits, dels que 60 prenien la pertinent sortida des de la rampa el dijous 12 de juny, des d’on farien camí cap a les 19 proves especials cronometrades programades de 360,12 km de longitud que els organitzadors havien disposat sobre el recorregut. Latvala-Anttila completaven un fantàstic doblet per a Ford abans de vacances. La ronda turca arrancava el dijous a mitja tarda amb una especial espectacle a Antalya, en la què la gran quantitat de pols aixecada i la pertinent manca de visibilitat va ser la principal protagonista. Sébastien Loeb i Daniel Elena, van ser els homes més ràpids en aquest tram, el que els atorgava l'honor de ser els primers líders de la ronda 7 dècimes de segon per davant de Petter Solberg i Phil Mills i 1,1 segons menys que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, distàncies amb les que aquests cobrien la quarantena de quilòmetres que separaven la capital de la regió amb el parc tancat de Kemer. L'endemà divendres, a partir de 2 quarts de 8 del matí, es donava sortida als participants del parc tancat, per tal de començar a disputar els primers trams genuïns d’una prova de talla mundial. Un bucle de 3 trams es celebrava al matí i al migdia, mentre que un segon bucle de 2 trams tancava la jornada cap a mitja tarda, així doncs, en total els organitzadors disposaven sobre el programa un total de 152,30 km cronometrats al llarg de 8 proves especials. En tan bon punt l’activitat cronometrada del divendres es posava en marxa, Sébastien Loeb i Daniel Elena perdien el lideratge de la taula en quan eren els encarregats d’haver d’obrir pista sobre el pedregar turc. Una altra parella amb contra temps eren els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, qui en patir una punxada sobre el quilòmetre número 12 de l’especial inaugural de la jornada, s’hi deixaven de l’ordre de mig minut. Si bé els estonis Urmo Aava i Kuldar Sikk esdevenien els homes més ràpids a final de l’especial, els dos incidents abans esmentats obrien les portes de la primera plaça a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, qui malgrat tot mostraven el seu malestar per la pols que els hi entrava al compartiment. Per darrera dels finlandesos de la firma de l’oval blau, s’hi instalava la unitat de la formació satèl·lit Stobart confiada en mans dels italians Gigi Galli i Giovanni Bernacchini, mentre que Dani Sordo i Marc Martí saltaven fins la tercera plaça 7 dècimes de segon per davant dels autors de l’escratx. En la següent especial però, Urmo Aava i Kuldar Sikk trencaven un amortidor del seu Citroën C4 WRC privat i els estonis, en haver-se d’acollir al “superally”, deien adéu a qualsevol opció a realitzar una actuació rellevant a la prova. L’altra cara de la competició, la dolça, era per a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, qui en marcar el registre de referència per a la resta del parc tancat, saltaven fins a la quarta posició que deixaven vacant els bàltics. Sense moure’ns d’aquesta segona prova especial, Gigi Galli i Giovanni Bernacchini es feien forts en la segona plaça en marcar-hi el tercer millor registre, emperò els italians hagueren d’aturar-se a arrancar el seu paracops posterior, el qual s’estava cremant en estar en contacte amb l’escapament. L’operació els suposava arribar 1 minut tard al següent control horari i per tant rebien la pertinent penalització de 10 segons. La parella transalpina de la formació dels camioners britànics, intentaven compensar la sanció rebuda amb l’escratx en la darrera prova del matí, un esforç que no trobava el seu premi, doncs malgrat tot aquests hi perdien la segona plaça de mans de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els segons més ràpids a final de tram. Dani Sordo i Marc Martí no obtenien un bon registre en aquesta tercera prova especial matinal per l’excessiu desgast de les seves rodes, i els espanyols de Citroën queien fins a la sisena posició a l’entrada del parc d’assistències de Kemer, just per darrera de Henning Solberg i Cato Menkerud i dels seus companys Sébastien Loeb i Daniel Elena. A la represa de l’activitat als trams, Gigi Galli i Giovanni Bernacchini perllongaven la seva ratxa victoriosa i en imposar-se en la primera especial del bucle de 3, els italians recuperaven la segona plaça per unes escasses 3 dècimes de segon, mentre que Dani Sordo i Marc Martí aconseguien superar als seus companys d’equip i retornar a la pinça dels 5 primers classificats. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila repetien victòria de tram en la segona cronometrada del bucle i els pilots prenien la primera posició en superar de cop tan a italians així com als seus companys d’equip. Però el seu lideratge seria fugaç, doncs una doble punxada soferta en el següent tram, els baixava fins a la segona posició, deixant de nou al capdavant de la classificació a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Tanmateix Gigi Galli i Giovanni Bernacchini hi rebien un segon cop consecutiu en aquesta tercera i última prova especial de l’escull, doncs Sébastien Loeb i Daniel Elena hi aconseguien la seva primera victòria de tram del dia i els campions mundials s’immiscien en la tercera posició, en detriment dels italians, a 13,6 segons de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i a 4,2 segons de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Malauradament no tot foren alegries a la casa dels dos galons, doncs Dani Sordo i Marc Martí s’hi deixaven 1 minut en trencar la suspensió posterior del seu Citroën C4 WRC i els espanyols baixaven fins a la vuitena posició just per davant dels despenjadissims Suzuki SX4 WRC. Superat el segon pas per les assistències de Kemer, Gigi Galli i Giovanni Bernacchini tornaven a esdevenir protagonistes en marcar el seu tercer escratx del dia en la primera cronometrada de la represa, un resultat que valia als italians per situar-se en tercera posició, però que a efectes pràctics no era res més que un miratge, doncs tan els italians d’Stobart com les dues formacions oficials finlandeses de Ford, van fer les habituals baixades descarades de ritme en els darrers metres de la darrera cronometrada del dia per tal de no haver d’obrir pista l’endemà dissabte. En aquest estrany context en el què ningú volia guanyar, Henning Solberg i Cato Menkerud esdevenien els homes més ràpids en pista per davant de Dani Sordo i Marc Martí i els noruecs pagaven l’honradesa grimpant fins a la segona posició per darrera de Sébastien Loeb i Daniel Elena, qui, de nou, l’endemà hauria de sortir el primer del parc tancat. Amb aquest joc tàctic de dubtosa esportivitat, però al cap i a la fi consentit per les normes i per l’estament regulador, s’arribava a 3 quarts de 8 del vespre, moment en el què els participants començaven a fer camí cap al parc tancat de Kemer. Sébastien Loeb i Daniel Elena hi entraven en primera posició per 1,0 segon exacte de marge amb Henning Solberg i Cato Menkerud, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila eren tercers 1 dècima de segon per darrere dels noruecs d’Stobart. Gigi Galli i Giovanni Bernacchini es trobaven en quarta posició a 2,2 segons dels líders i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen tancaven la pinça dels 5 primers a 6,8 segons dels campions mundials, una classificació, al cap i a la fi, molt compacta, gairebé com si no s’hagués disputat la primera etapa del ral·li, tanmateix la més llarga del programa. La jornada sabatina arrancava a 2 quarts de 9 en punt del matí amb la sortida del parc tancat de Kemer i amb 7 proves especials cronometrades en el programa d’una corda competitiva de 137,66 km. Cronometrades que s’agrupaven en 3 bucles de 2, 2 i 3 trams respectivament, que resultaven ser totalment diferents entre ells. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s’imposaven en la primera especial del dia per davant dels seus companys d’equip, així com de Sébastien Loeb i Daniel Elena, un resultat que encara valia als francòfons per tal de restar al capdavant de la taula de temps per 1 dècima de segon de marge amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Els grans sacrificats però en resultaven Henning Solberg i Cato Menkerud, qui d’una tacada eren superats pels dos Ford oficials així com pels seus companys d’equip italians. En la prova següent, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen repetien victòria de tram i els finlandesos saltaven des de la quarta posició provisional fins a la primera, un viatge a la inversa que patien Sébastien Loeb i Daniel Elena. Ja en el segon bucle de la jornada, el del migdia, Gigi Galli i Giovanni Bernacchini es veien fora de les primeres places en patir un problema de turbo, el que els suposava deixar-se 4 minuts, ocasió que brindava el retorn de Sébastien Loeb i Daniel Elena a les posicions de podi, mentre que les dues formacions de Ford es feien fortes al capdavant de la classificació amb el segon doblet del dia. Superat el segon pas per Kemer i situats en el darrer bucle sabatí, els homes de l’oval blau tornaven a marcar doblets, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’imposaven en la primera especial de l’escull per davant de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, mentre que en la següent els papers s’intercanviaven, si bé l’honor de l’escratx en aquesta ocasió era compartit amb Sébastien Loeb i Daniel Elena, autors novament del millor temps en l’especial espectacle d’Antalya que tancava la jornada. Paral·lelament, Dani Sordo i Marc Martí aconseguien dos tercers millors temps consecutius a les acaballes de la jornada i els espanyols aconseguien superar el Subaru Impreza S14 WRC de Petter Solberg i Phil Mills per tal de situar-se en cinquena posició. Quan les manetes del rellotge indicaven que mancava 1 minut per a les 9 del vespre, els 52 equips participants que restaven en actiu començaven a enfilar camí vers el parc tancat de Kemer amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen al capdavant de la taula provisional per 16,2 segons de marge amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i 34,3 segons en relació a Sébastien Loeb i Daniel Elena. Henning Solberg i Cato Menkerud eren quarts a força distància, concretament a 2 minuts i 8,5 segons dels líders, i amb l’agreujant de tenir a Dani Sordo i Marc Martí pressionant fort per darrera a 6,6 segons del seu temps. La tercera i última jornada, la dominical, estava composada per tan sols tres proves especials cronometrades de 67,56 km competitius, una distància que es distribuïa al llarg d’una doble passada pel tram rei de l’edició, més una curta especial central de tan sols 5,5 km. Tal i com havia passat el dissabte, la sortida del parc tancat es produïa a 2 quarts de 9 del matí, mentre que l’activitat competitiva es donaria per conclosa quan passessin 5 minuts de 3 quarts de 3 de la tarda. A priori les distàncies entre els 3 primers classificats havien de ser suficients per mantenir les seves posicions, donada la corda cronometrada que els pilots tenien per davant, sempre i quan no passessin infortunis o contra temps, i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen ja en van patir un només començar l’etapa. Els finlandesos calaven el motor del seu Ford Focus RS WRC’07 a la sortida del primer tram i aquests s’hi deixaven una quinzena de segons vers l’escratx dels re-enganxats Urmo Aava i Kuldar Sikk i uns 8 segons vers els seus principals perseguidors. D’altra banda, Dani Sordo i Marc Martí tornaven a ser els tercers homes més ràpids a final de tram i els de Citroën superaven en la taula en uns 8 segons a Henning Solberg i Cato Menkerud. En la curta especial central, Sébastien Loeb i Daniel Elena marcaven el millor temps per davant de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, però els portadors del dorsal número 1 només aconseguien retallar 9 dècimes de segon als líders, qui tanmateix recuperaven 5,2 segons del seu coixí vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. La segona passada per la cronometrada reina de l’edició, Olympos, donava l’oportunitat a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila d’aconseguir la seva 4 victòria de tram i empatar així amb els seus companys d’equip en quan a aquest sentit, si bé Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen hi aconseguien el segon millor temps i només hi concedien 4,8 segons. Celebrades doncs les 19 proves especials cronometrades del programa, s’entrava al parc tancat de Kemer per última vegada a quarts de 3 de la tarda. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen completaven els 360,12 km competitius en un temps de 4 hores 42 minuts i 7,1 segons, un crono que suposava un marge final de 7,9 segons vers els seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i de 25,7 segons en relació a Sébastien Loeb i Daniel Elena, aquest últim prometent venjança en la següent ronda, Finlàndia.
Perjudicats per obrir pista dos dies consecutius, Loeb-Elena van haver de conformar-se amb la tercera posició. En el certamen de producció, l’especial espectacle d’Antalya brindava l’oportunitat al sanmarinès Mirco Baldacci i a l’italià Giovanni Agnese d’anar-se’n a dormir com a líders de la classe el dijous al vespre. En quan els pilots posaven els seus cotxes contra les cordes dels trams genuïns, els de la península itàlica estiraven el seu lideratge al llarg de dues cronometrades més, gràcies a aconseguir-hi dos segons millors temps consecutius. Emperò en la tercera i última prova especial matinal del divendres, tot i que el sanmarinès i l’italià tornaven a esdevenir els segons més ràpids en la lluita contra el crono, els experimentats alemanys Uwe Nittel i Michael Wenzel repetien victòria de tram i aquests últims entraven al parc d’assistències de Kemer com a líders de la classificació. En la segona passada pel bucle el ball de noms va ser una constant, Mirco Baldacci i Giovanni Agnese recuperaven fugaçment el lideratge al terme de la primera especial de l’escull, just abans de tornar-lo a perdre de mans d’Uwe Nittel i Michael Wenzel arran d’uns problemes de suspensió. Però el bucle encara depararia un tercer relleu en el lideratge, quan en la sisena prova especial del dia, els líders s’endarrerien en patir una punxada en la seva roda anterior dreta, deixant al capdavant de la taula al Peugeot 207 S2000 de Patrik Sandell i Emil Axelsson per 1,9 segons de marge sobre el Mitsubishi Lancer Evo IX d’Andreas Aigner i Klaus Wicha, autors a la seva vegada de 3 millors temps al llarg del dia. Ja en el darrer bucle de 2 trams, Andreas Aigner i Klaus Wicha i Uwe Nittel i Michael Wenzel es repartien les victòries parcials i els primers se n‘anaven cap al parc tancat de Kemer com a líders amb 8 dècimes de segon de marge sobre Patrik Sandell i Emil Axelsson i 21,7 segons en relació a Martin Prokop i Jan Tománek. En els compassos incials de la jornada sabatina, el frec a frec entre germànics i suecs es perllongava, mentre que Martin Prokop i Jan Tománek eren exclosos de la prova en rebre ajuda il·legal, sanció que obria a Uwe Nittel i Michael Wenzel la possibilitat de retornar a les posicions de podi si bé a una mica menys d’1 minut dels líders. Al llarg del migdia els pilots alemanys seguien escurçant distàncies vers les dues parelles que els precedien, mentre que Andreas Aigner i Klaus Wicha aconseguien obrir timidament les distàncies envers els suecs perseguidors. En el darrer escull de la jornada tot es posaria de cara per a Andreas Aigner i Klaus Wicha, doncs per una banda Patrik Sandell i Emil Axelsson trencaven un palier al terme de la primera prova especial del bucle i en haver de fer el següent tram en aquestes condicions, a l’especial espectacle d’Antalya el problema pràcticament passava desapercebut, els pilots s’hi deixaven una mica més d'1 minut. Per una altra banda, Uwe Nittel i Michael Wenzel acusaven problemes de motor i els alemanys es desplomaven en la classificació, amb el què el pilot austríac i el copilot alemany líders, entraven al parc tancat de Kemer amb 1 minut i 19,9 segons de marge vers el Peugeot 207 S2000 dels pilots suecs i amb 4 minuts i 7,5 segons de coixí en relació a Mirco Baldacci i Giovanni Agnese. Donades aquestes grans distàncies, els 67,56 km cronometrats de l’etapa dominical pràcticament esdevenien un tràmit i finalment Andreas Aigner i Klaus Wicha s’adjudicaven la victòria per 48,7 segons de diferència amb Patrik Sandell i Emil Axelsson i per 3 minuts i 1,0 segons amb Mirco Baldacci i Giovanni Agnese. A efectes de campionat, Andreas Aigner sumava la seva tercera victòria consecutiva en el certamen i el pilot esdevenia el segon pilot en aconseguir la fita per darrera de Gustavo Trelles a l’any 1997, amb el què l’austríac es refermava al capdavant de la general provisional amb 30 punts, 16 més que no pas Jari Ketomaa o el propi Patrik Sandell.
Tercera victòria consecutiva en el campionat per a Andreas Aigner i Klaus Wicha, que sortien encara més líders de Turquia . La victòria de Mikko Hirvonen combinada amb la tercera plaça de Sébastien Loeb a la ronda turca, situava de nou al pilot de Ford al capdavant de la provisional del campionat de pilots per tan sols 3 punts d'avantatge. Per darrera seu, Jari-Matti Latvala superava a l'australià de Subaru Chris Atkinson gràcies al seu segon lloc i el finlandès es situava en tercera posició, però seguit de ben aprop pel propi Atkinson, així com Dani Sordo.
En el campionat de constructors, el doblet que Ford aconseguia a l'edició, ampliava el marge que aquests tenien al capdavant de la taula provisional, si bé aquest eixamplament era de tan sols 7 punts, deixant a partir de llavors les diferències en 9 punts. Subaru, que sumava 3 punts més gràcies al sisè lloc de Petter Solberg i Phil Mills, seguia en tercera posició per davant de l'equip Stobart, formació que els hi retallava 1 punt amb el cinquè de l'altre Solberg i Cato Menkerud.
|
|---|
Mikko Hirvonen 
Sébastien Loeb
Ford
Citroën
Subaru