Colin McRae s'apuntava el seu cinquè Ral·li Acropolis, tercer consecutiu amb el Ford Focus WRC .

Inciat el dijous 13 de juny a la capital grega, Atenes, 3 dies després i havent-se celebrat 16 especials cronometrades d'una distància total de 391,50 km, el diumenge 16 de juny de 2002 finalitzava a Itea el 49è Ral·li Acropolis, cita equatorial del campionat del món de ral·lis que amb puntuabilitat per als campionats de pilots, marques i mundial júnior, aplegava un total de 89 equips inscrits dels que 84 prendrien el camí des de la rampa de sortida cap als trams, sent aquests superats per 35 equips.

Tot i intentar-ho en la darrera jornada, aquesta era massa curta i Grönholm-Rautiainen havien de conformar-se amb el segon lloc.

El traçat, per evitar la debacle entre els cotxes S1600 del mundial júnior, havia estat treballat amb màquines que havien rectificat esborancs i retirat grans pedres de la ruta, pel que la duresa del ral·li havia disminuit considerablement i les pistes eren molt més ràpides que anys enrere. Aquest fet i la posició de sortida endarrerida va facilitar que saltés la sorpresa en la jornada inaugural, ja que Markko Märtin i Michael Park amb un dels Ford Focus WRC no oficials marcava el primer millor registre i es mantenia al capdavant del ral·li fins a la neutralització mitja jornada del dissabte.

Un dels altres beneficiats per l'ordre de sortida van ser els belgues de Hyundai Freddy Loix i Sven Smeets, els quals van arribar a la neutralització del primer dia en segona posició a 50,7 segons dels líders. L'altra cara de la moneda van ser els pilots de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i els de Ford Carlos Sainz i Luis Moya, els quals només van poder arribar a la setena i cinquena posició respectivament a la finalització de la primera jornada.

Tommi Mäkinen i Kaj Lindström eren la única baixa d'entitat de la primera jornada, els quals després d'impactar contra una pedra, deixaven la direcció del seu Subaru Impreza S8 WRC inoperant, obligant-lo a abandonar.

La segona jornada començava amb una errada de Sainz-Moya, els quals en un encreuament es van equivocar de camí i quasi bé s'emporten per endavant al patró de Citroën, que per llavors era Guy Fréquelin. L'errada dels espanyols els va suposar perdre 30 segons, tirant per la borda els bons temps que anaven marcant en els parcials, i dues places en la general parcial en favor dels Peugeot 206 WRC de Richard Burns i Robert Reid i Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

En la tercera especial cronometrada del dia, Markko Märtin i Michael Park patien una punxada, i en aturar-se per fer la corresponent substitució de roda, va ser on la parella estonio-britànica perdia més de 3 minuts el liderat de la prova. El testimoni el recollia Colin McRae i Nicky Grist, que ja en la primera cronometrada havia donat caça al Hyundai Accent WRC de Loix-Smeets, seguit de Burns-Reid, Grönholm-Rautiainen i Sainz-Moya. Aquests últims, amb una averia en el seu canvi de velocitats en la darrera especial cronometrada deñ segon dia, veien com perdien contacte amb el trio del capdavant i sentia la pressió dels que venien per darrera.

La tercera i última jornada del ral·li, composada només per 4 especials cronometrades, va viure l'abandonament de Richard Burns i Robert Reid en trencar un palier i perdre una roda del seu Peugeot 206 WRC ja en el primer tram cronometrat dominical. Tot i que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen marquessin tres escratx i en el quart i darrer tram es classifiquessin per davant dels líders, els finlandesos només van aconseguir retallar 17 segons dels 42 de desavantatge que tenien amb els britànics, certificant així la seva cinquena victòria a l'Acropolis, tercera consecutiva amb un Ford Focus, el que proclamava al pilot escocés com el rei del ral·li dels Deus.

Completant el podi s'hi trobava a 1 minut i 45,6 segons Carlos Sainz i Luis Moya, els quals tot i els errors acumulats, van mantenir a ratlla el Peugeot 206 WRC de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, que prenia la quarta plaça en la darrera especial cronometrada al Subaru Impreza S8 WRC del norueg Petter Solberg i el seu copilot britànic Phil Mills.

Obrint pista el primer dia i les errades del segon, van deixar sense més opcions que el tercer lloc a Sainz-Moya.

En la categoria júnior els primers líders van ser el belgues François Duval i Jean-Marc Fortin al volant d'un Ford Puma S1600, fins que en la tercera especial de la segona jornada, aquests patien un accident i debien retirar-se, el liderat el prenia Jussi Välimäki i Tero Gardemister només per una especial cronometrada, ja que en la següent l'avançaven els seus compatriotes Janne Tuohino i Petri Vihavainen, per en la següent especial celebrada, retornar-lo a Välimäki-Gardemeister que es van mantenir al capdavant de la prova fins que el motor del seu Saxo S1600 va dir prou. Des de llavors Tuohino-Vihavainen es van mantenir al capdavant de la general de la categoria, aconseguint així la seva primera victòria que el permetia empatar en segona posició amb el segon classificat de la cita, l'italià Andrea Dallavilla. El liderat anava a parar en mans del pilot osonenc Dani Solà per tan sols un punt, gràcies a les habilitats del català com a mecànic que el va lliurar d'un abandonament pràcticament segur en la primera jornada.

Lluita entretinguda de finlandesos en la categoria júnior fins que Välimäki-Gardemeister van abandonar.

Marcus Grönholm, amb la seva segona posició marcada, es mostrava intractable al capdavant de la general provisional, sent ara seguit de Carlos Sainz, que gràcies al seu tercer lloc marcat, avançava en la taula al francés Gilles Panizzi amb qui Colin McRae, gràcies a la victòria, aconseguia empatar en la tercera posició.

Pilot

Punts

Marcus Grönholm

37

Carlos Sainz

23

Gilles Panizzi

Colin McRae

20

20

En la general per marques Ford aconseguia el seu segon 1-3 consecutiu, el que permetia retallar distàncies vers qui semblaven intractactables en el primer terç de campionat, els Peugeot, tot i que en aquesta ocasió els del lleó sumaven 9 punts gràcies al segon i quart lloc de Grönholm-Rautiainen i Rovanperä-Pietiläinen respectivament. Subaru per la seva banda, amb l'abandonament de Mäkinen-Lindström i el cinquè lloc de Solberg-Mills pràcticament deia adeu a les seves aspiracions.

Constructor
Punts

Peugeot

77

Ford

55

Subaru

35