Colin McRae s'apuntava el seu cinquè Ral·li Acropolis, tercer consecutiu amb el Ford Focus WRC .

El diumenge 17 de juny de 2001 finalitzava a Itea el 48è Ral·li Acropolis, setena cita del calendari del campionat del mòn de ral·lis que alhora marcava l'equador del campionat. La prova grega gaudia de puntuabilitat per als campionats de pilots, marques, producció i Copa FIA S1600 el que aplegava fins a 115 equips inscrits. 110 d'aquests van ser presents el 14 de juny a la cerimònia de sortida celebrada a Atenes, per enfilar el camí cap als trams situats als voltants d'Itea, on s'unibacava el parc tancat, el recorregut, composat de 20 especials cronometrades de 387,41 km de longitud, va ser superat per 47 equips.

Petter Solberg I Phil Mills pujaven al podi per primera vegada.

La primera jornada va començar amb domini dels Subaru, Richard Burns i Robert Reid van ser els primers líders de la prova, però ja en el segon tram el liderat va ser près pel norueg Petter Solberg i el britànic Phil Mills, els quals partien als trams en una posició més endarrerida, facilitant que aquests es trobessin una pista més lliure de grava que els seus predecessors i per tant una tracció més bona dels seus Pirelli sobre el terreny. Per darrera de la parella escandinavo-britànica, s'hi trobava una altre equip de Subaru, el conformat per Markko Märtin i Michael Park, que com els seus companys treien renda de la seva posició de sortida. Ambdos equips Subaru, per tal d'evitar netejar pista el dissabte, van aturar-se en el darrer tram i així ser superats per Colin McRae i Nicky Grist, Carlos Sainz i Luis Moya i el seu cap de files, Richard Burns i Robert Reid, quan possiblement el més lògic hagués estat quedar per davant de Burns-Reid i així ajudar al seu company d'equip.

Ja en aquest primer dia es van produir baixes d'entitat, Didier Auriol i Denis Giraudet abandonaven en el primer tram a causa d'una averia en el seu embragatge, mentre que el campió del mòn en vigència, els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen emprenien el camí de l'abandonament en la tercera especial cronometrada després de patir un accident. Per últim un incendi en el seu Subaru Impreza WRC, posava fi a l'aventura del japonès Toshi Arai i l'australià Glenn MacNeall en la quarta cronometrada.

En el transcurs de la segona jornada, i ja només en el primer tram cronometrat es vivia la baixa d'un dels protagonistes, el pilot estoni Markko Märtin i el seu copilot anglès Michael Park, trencaven la suspensió del seu Subaru Impreza WRC i havien d'abandonar la prova, mentre que Petter Solberg i Phil Mills es veien incapaços de seguir el ritme dels pilots del capdavant, pel que el ral·li es quedava en un assumpte entre McRae-Grist, Burns-Reid i Sainz-Moya. Tot i mantenir-se les posicions en relació a la neutralització de la primera jornada, els més ràpids del dia van ser els de Subaru seguits de Sainz-Moya, el que estrenyia el cèrcol amb els líders provisionals Colin McRae i Nicky Grist, que ara només avantatjaven en 9,8 segons als seus companys d'equip i 14,8 segons als seus compatriotes.

En la tercera i última jornada la lluita a tres bandes quedava en cosa de dos quan en la segona especial del dia, Richard Burns i Robert Reid se sortien de la pista i havien de retirar-se. Carlos Sainz i Luis Moya, amb una munta equivocada de pneumàtics, donaven una mica més d'ales als seus companys d'equip, però després d'encadenar tres millors cronos consecutius, arribaven a la darrera especial cronometrada separats per només 5,9 segons, però en aquest últim tram i quan s'havien disputat aproximadament uns sis quilómetres del mateix, el motor del seu Focus WRC va dir prou deixant el camí lliure a Colin McRae i Nicky Grist cap a la seva 23ena victòria mundial.

En el podi l'escudaren Petter Solberg i Phil Mills, els quals van trobar un millor ritme en la darrera jornada i sent els homes més ràpids en el comput global del dia, completaven el recorregut a 49 segons dels guanyadors el que els permetia pujar per primera vegada en la seva carrera a un podi del mundial, tancant el podi s'hi trobava l'unic Peugeot 206 WRC oficial supervivent, el pilotat per Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen a 1 minut i 35,7 segons dels guanyadors.

Els abandonaments dels altres va facilitar que Rovanperä-Pietiläinen pugessin al podi .

En l'apartat de producció els argentins Gabriel Pozzo i Daniel Stillo avn mantenir en tot moment a ratlla el gran dominador de la categoria en els últims anys, l'uruguaià Gustavo Trelles acompanyat del seu copilot argentí Jorge del Buono. Per darrera d'ells un gran buit, com demostra que el tercer classificat, els també argentins Marcos Ligato i Ruben Garcia ho feien a més de 8 minuts i mig. La victòria refermava a Pozzo al capdavant de la general provisional del campionat, traient ara a Gustavo Trelles 11 punts.

Treballat ral·li el de Pozzo-Stillo que van imposar el seu Lancer Evo VI

En la Copa FIA S1600, François Duval i Jean-Marc Fortin van començar liderant la prova a bord del seu Ford Puma S1600 fins que en la segon cronometrada del dia havien de retirar-se, cedint el liderat a la parella franco-monegasca composada per Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals es van mostrar com els homes més ràpids en el que restava de ral·li guanyant així la seva segona cita en el campionat de dues disputades per davant dels italians Andrea Dallavilla i Massimo Chiapponi, que ara era qui el seguia a la general provisional però a 12 punts de distància ja.

Dues de dues victòries per a Loeb-Elena en el campionat FIA S1600.

Colin McRae encadenava la seva tercera victòria consecutiva a l'Acropolis, el que permetia al pilot escocès redreçar el mal inici de temporada i empatar al capdavant de la general provisional amb el finlandès Tommi Mäkinen, que en la cita helena només va poder ser quart. Carlos Sainz, que d'haver quedat segon al ral·li hagués encapçalat la general, havia de resignar-se amb la segona posició per davant de Richard Burns

Pilot

Punts

Tommi Mäkinen

Colin McRae

30

30

Carlos Sainz

26

Richard Burns

15

En la general per marques Ford tot i la baixa d'última hora de Sainz, seguia comandant la general provisional obrint lleugerament un forat vers Mitsubishi i Subaru, els quals sumaven tots dos 6 punts en la cita. El podi de Rovanperä-Pietiläinen no va otrogar punts a Peugeot ja que els finlandesos no estaven inscrits en el campionat de constructors.

Constructor
Punts

Ford

60

Mitsubishi

53

Subaru

28