Colin McRae s'apuntava el seu cinquè Ral·li Acropolis, tercer consecutiu amb el Ford Focus WRC .

El diumenge 17 de juny de 2001, Itea acollia la cerimònia de clausura del 48è Ral·li Acròpolis, setena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis que suposava arribar a l’equador del campionat. Per primer cop al llarg de la temporada, un esdeveniment entregava punts en tots els certàmens existents, això era els mundial de pilots, marques, producció i Copa FIA S1600, el que suposava la major llista d’inscrits de tot l’any. Fins a 115 equips oficialitzaven la seva inscripció, dels que 110 d'aquests van ser presents el dijous 14 de juny a la baixada per la rampa de sortida ubicada al Zappeion d’Atenes. Des de la capital nacional, els participants enfilaven camí cap a Itea neutralitzats, població en la que s'ubicava el parc tancat, i al voltant de la qual discorria tot l’itinerari programat, recorregut que estava composat de 20 proves especials cronometrades de 387,41 km de longitud, una distància que va ser superada per 47 formacions participants.

Petter Solberg I Phil Mills pujaven al podi per primera vegada.

La primera etapa arrancava el divendres 15 de juny a quarts de 9 del matí des del parc tancat d’Itea, i aquesta tenia en el seu programa un total de 6 proves especials cronometrades de 143,54 km competitius; de les que només la primera, Mendenitsa, es disputava en dues ocasions, sent la seva segona passada la que tancava l’activitat als trams.

Beneficiats per una posició de sortida als trams endarrerida, Richard Burns i Robert Reid aconseguien el millor temps en la primera prova especial del programa per 1 dècima de segon de marge per davant dels seus companys Petter Solberg i Phil Mills i per 2 dècimes de segon vers el Peugeot 206 WRC dels campions mundials en vigència, els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Mentre que els companys d’equip d’aquests últims, els francesos Didier Auriol i Denis Giraudet, cursaven baixa per avaria en l’embragatge.

En la cronometrada següent, que tancava el primer bucle del dia, Petter Solberg i Phil Mills hi anotaven el registre més baix de tot el parc tancat, superant en escreix la dècima de segon amb la que partien vers el lideratge, amb el què el noruec i el britànic rellevaven als seus companys d’equip britànics al capdavant de la taula, mentre que aquests baixaven fins al tercer lloc per darrera dels caps de files a Peugeot.

A la represa de l’activitat cronometrada, era el torn de Markko Märtin i Michael Park, tercers integrants de l’equip Subaru. En marcar l’escratx en la tercera prova especial del dia, el bàltic i el britànic s’enfilaven fins a la segona posició per darrera de Petter Solberg i Phil Mills, donant així de manera temporal un triplet per a la marca de la Constel·lació de les Plèiades, doncs Marcus Grönholm i Timo Rautiainen eren baixa després de donar un cop al seu Peugeot i quedar-s’hi sense oli.

Alhora, els 3 Subaru encapçalaven la taula per davant dels Ford de Colin McRae i Nicky Grist i de Carlos Sainz i Luis Moya, amb el què 5 formacions participants equipades amb pneumàtics Pirelli, copaven les 5 primeres posicions.

Precisament Colin McRae i Nicky Grist acabaven amb el domini dels pilots de Subaru en la quarta prova especial del dia, i els britànics de l’oval superaven en la taula als britànics de la Constel·lació de les Plèiades per 2,4 segons, distàncies amb les què els participants tornaven a reagrupar-se per a les assistències. Un segon pas en el que no hi arribava el quart Subaru Impreza S7 WRC, el pilotat per Toshi Arai i Glenn MacNeall, el qual era víctima de les flames sense haver de lamentar danys entre els pilots.

L'excés de públic obligava a cancel·lar la cinquena prova especial del dia, tanmateix la més llarga de tota la jornada amb 31,40 km de distància cronometrada, amb el què els 87 equips participants que restaven en actiu es dirigien cap a la segona passada per Mendenitsa per tancar l’etapa. 

Un enllaç en el que Carlos Sainz i Luis Moya visqueren moments de tensió, quan el seu Ford Focus RS WRC’01 s’aturava de manera sobtada. Afortunadament una trucada telefónica va ser suficient per desactivar el sistema semiautomàtic de la caixa de canvis així com l’accelerador electrònic i prosseguir així amb la competició en un mode totalment manual.

A Mendenitsa Richard Burns i Robert Reid alçaven descaradament el peu de l’accelerador per tal de ser superats també per Carlos Sainz i Luis Moya en la classificació provisional, doncs els britànics hi marcaven un temps 30 segons pitjor que no pas en la seva primera passada. Markko Märtin i Michael Park feien una jugada similar, mentre que Petter Solberg i Phil Mills, amb problemes amb el canvi de velocitats, també s’hi endarrerien, concretament en una mica menys d’1 minut i quart. 

L’altra cara de la competició, a priori més honesta, era la dels pilots de Ford, qui aconseguien un registre similar al marcat a primera hora del matí, amb Colin McRae i Nicky Grist en primera posició a final de tram per davant de Carlos Sainz i Luis Moya.

La combinació d'ambdós factors, deixava a Colin McRae i Nicky Grist en la primera posició per un marge de 21,1 segons vers els seus companys d’equip, Carlos Sainz i Luis Moya, en el moment d’entrar en el parc tancat d’Itea a partir de quan passaven 3 minuts de les 8 del vespre. Richard Burns i Robert Reid eren tercers a 33,0 segons dels seus compatriotes, mentre que els altres dos Subaru Impreza S7 WRC, els pilotats per Markko Märtin i Michael Park i per Petter Solberg i Phil Mills, tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 43,6 segons i 58,1 segons dels líders respectivament.

Afligits en haver hagut d’obrir pista al llarg de tot el dia, els líders provisionals del certamen, els finlandesos de Mitsubishi Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, eren novens a 1 minut i 20 segons dels pilots britànics de Ford.

La segona etapa del ral·li s’iniciava dissabte 16 de juny a les 7 en punt del matí, hora en la que la primera parella participant tenia programada la seva eixida del parc tancat d’Itea. Una etapa en la que hi constaven 7 proves especials en el seu itinerari d'una corda cronometrada de 117,61 km. 3 d'aquestes especials suposaven una segona passada pels trams de la jornada anterior. Una activitat que els més matiners començarien a donar per conclosa a manca de 6 minuts per a 2 quarts de 9 del vespre, hora de retorn al parc tancat un cop superats els 3 bucles de l'etapa.

Molt endarrerits en els primers compassos de l’esdeveniment grec a causa d’una lesió en el canell del pilot francès, François Delecour i Daniel Grataloup s’imposaven en les dues primeres proves especials sabatines, mentre que entre els que s’estaven jugant les primeres posicions en la classificació, Markko Märtin i Michael Park es veien obligats a abandonar, en quan una de les seves Pirelli escaltava i l’explosió malmetia les seves suspensions en la primera prova especial del dia, mentre que els seus companys d’equip, Richard Burns i Robert Reid, només aconseguien retallar distàncies en la segona especial del primer bucle, gràcies a aconseguir-hi el segon millor temps, i entrar així a les primeres assistències de Parnassos a 2,5 segons de Carlos Sainz i Luis Moya i a 26,7 segons dels seus compatriotes líders.

En el bucle central del dia, domini total dels pilots de Ford, amb dues victòries parcials de Carlos Sainz i Luis Moya, i un segon millor temps de la parella espanyola per darrera dels seus companys François Delecour i Daniel Grataloup en la més curta i equatorial de l’etapa.

Per la seva banda Richard Burns i Robert Reid superaven en la lluita vers el cronòmetre a Colin McRae i Nicky Grist en 2 de les 3 proves especials, veient-se els de Subaru només vençuts en l’especial curta del dia i per tan sols 4 dècimes de segon vers els líders de la provisional, amb el què la taula se seguia estrenyent en la seva part més alta sense que això comportés cap canvi de posicions.

Les dues últimes cronometrades del dia eren dues segones passades consecutives per trams disputats anteriorment; la primera del bucle, per la tercera prova especial del divendres i la darrera pel segon tram del mateix dissabte. François Delecour i Daniel Grataloup sumaven la seva quarta victòria parcial del dia per davant de Carlos Sainz i Luis Moya en la primera d’elles, amb el què els espanyols portaven les distàncies vers els seus companys d’equip britànics i líders de la provisional per sota dels 10 segons, mentre Richard Burns i Robert Reid tancaven l’activitat amb un escratx per tal d’afegir més emoció a la classificació.

Cap a 2 quarts de 9 del vespre, concretament quan encara mancaven 6 minuts, els 64 equips participants que aconseguien superar la segona etapa del ral·li començaven a enfilar camí cap al parc tancat d’Itea amb Colin McRae i Nicky Grist al capdavant de la classificació per 9,8 segons de marge vers Carlos Sainz i Luis Moya i amb 14,8 segons de coixí en relació a Richard Burns i Robert Reid. Petter Solberg i Phil Mills restaven a les portes d'aquestes tres primeres places, si bé els pilots de Subaru es trobaven totalment fora de la lluita pel podi, doncs el noruec i el britànic aturaven el cronòmetre a 1 minut i 7 dècimes de segon del temps dels líders provisionals i a més a més, la parella de la marca nipona tenia a 12,9 segons per darrera seu el Peugeot 206 WRC de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, cinquens des de la primer cronometrada del matí amb la baixa de Markko Märtin i Michael Park i després de marcar-hi el segon millor temps.

A les 7 en punt del diumenge 17 de juny, arrancava la tercera i última etapa del programa, la qual tanmateix resultava la més llarga de tot el programa en comptar amb 126,26 km cronometrats al llarg de 7 proves especials. Un bucle de 2 proves especials es celebrava matí i tarda, entre les que s’hi trobava la cronometrada reina de l’edició, mentre que al migdia es tornava a disputar el bucle central sabatí. Una activitat competitiva que es començava a donar per conclosa a partir de 2 quarts de 7 de la tarda.

Richard Burns i Robert Reid s’imposaven en la primera prova especial dominical 2 segons i 2,8 segons per davant dels Ford Focus WRC’01 oficials de Colin McRae i Nicky Grist i de Carlos Sainz i Luis Moya, amb el què la classificació se seguia estrenyent en la seva part més alta.

La tensió però s’alleugeria immediatament, doncs en l’especial més llarga de tot el programa, Elatia-Rengini, Richard Burns i Robert Reid patien una sortida de pista i s’hi deixaven prop de 3 minuts vers el millor registre dels seus companys Petter Solberg i Phil Mills. D’una banda els britànics baixaven fins a la setena posició provisional per darrera de François Delecour i Daniel Grataloup i d’una altra el noruec i el britànic passaven a ocupar posicions de podi, alhora que doblaven el seu coixí vers Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen. D’altra banda, Carlos Sainz i Luis Moya erraven en la munta de pneumàtics, i els espanyols en deixar-s’hi uns 4 segons vers el segon millor temps de Colin McRae i Nicky Grist, aquests donaven una mica més d'ales als seus companys d'equip. 

A les assistències de Parnassos no es donaven ordres d’equip, i tal i com havia passat en la jornada anterior, Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien 2 victòries parcials i un segon millor temps al llarg de les tres proves especials de l’escull, si bé en aquesta ocasió el segon millor temps era per darrera del Subaru Impreza S7 WRC de Richard Burns i Robert Reid, un rendiment que permetia als segons classificats retornar al servei de Parnassos a només 7,5 segons del lideratge dels seus companys d’equip.

La tensió seguia creixent quan Carlos Sainz i Luis Moya repetien victòria de tram en la primera especial de la represa, amb el que espanyols i britànics es presentaven a la línia de sortida de la segona passada per l’especial reina, separats en només 5,9 segons. Però novament Elatia-Rengini tornava a dictar sentència i aquesta altra vegada era favorable a Colin McRae i Nicky Grist, doncs el motor del Ford Focus WRC’01 de Carlos Sainz i Luis Moya deia prou sobre el sisè quilòmetre de la cronometrada i els espanyols es veien obligats a abandonar, tal i com havien fet en l’especial anterior Richard Burns i Robert Reid, si bé en el cas dels pilots de Subaru el motiu fou per avaria de transmissió.

La baixa de la parella espanyola de Ford, situava a Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen en la darrera de les posicions de podi, una plaça que davant l’absència de més cronometrades en el programa, ni de més cops de teatre en el camí fins al parc tancat d’Itea, resultava definitiva.

Completat doncs tot el programa cap a quarts de 7 de la tarda, Colin McRae i Nicky Grist es proclamaven vencedors del 48è Ral·li Acròpolis amb un temps de 4 hores 19 minuts i 1,9 segons, un registre que reduïa en 49,0 segons l’aconseguit per Petter Solberg i Phil Mills, finalment els més ràpids al llarg del diumenge. Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen tancaven el podi a bord de l'únic Peugeot 206 WRC oficial supervivent, en completar els 356,01 km cronometrats disputats a 1 minut i 35,7 segons del registre dels guanyadors.

Els abandonaments dels altres va facilitar que Rovanperä-Pietiläinen pugessin al podi .

En categoria de producció, dues velles glòries de l’especialitat, com eren Stig Blomqvist i Ana Goñi, s’imposaven en l’especial inaugural del programa i per tant el suec i la veneçolana s’erigien com els primers líders de la classe per una desena de segons per davant dels argentins Gabriel Pozzo i Daniel Stillo i per dues desenes vers el tetracampió de la categoria Gustavo Trelles i Jorge del Buono. En la prova següent els papers s’intercanviaven, si bé Stig Blomqvist i Ana Goñi es mantenien líders per tan sols 7 dècimes de segon.

Gabriel Pozzo i Daniel Stillo s’imposaven en les dues especials del bucle central del dia i els argentins es feien amb la primera posició provisional, mentre que en la sisena i última prova especial celebrada, doncs la cinquena era cancel·lada, Gustavo Trelles i Jorge del Buono reconduïen una mica la situació amb una victòria de tram, que els feia entrar al parc tancat d’Itea en segona posició a 39,8 segons dels líders, Gabriel Pozzo i Daniel Stillo, després de la baixa d’Stig Blomqvist i Ana Goñi per avaria mecànica en la darrera de les cronometrades del dia. Uns altres argentins, Marcos Ligato i Ruben Garcia, quedaven en tercera posició, si bé a gairebé 3 minuts i mig dels seus companys de formació.

Al llarg de la jornada sabatina, ple de victòries de tram per a Gabriel Pozzo i Daniel Stillo tret de la segona cronometrada del dia, en la que les contrarietats feien perdre 52,0 segons a la parella líder, però no la primera posició. Un molt bon rendiment que deixava als argentins al terme de l’etapa amb 48,6 segons de marge al capdavant de la taula vers Gustavo Trelles i Jorge del Buono i per 4 minuts i 53,9 segons en relació als seus companys d’estructura Marcos Ligato i Ruben Garcia.

Ja en la tercera i última etapa, Gustavo Trelles i Jorge del Buono iniciaven la competició amb 3 victòries de tram consecutives, sense que això posés en perill la primera plaça de Gabriel Pozzo i Daniel Stillo, que encara disposaven de 37,9 segons de marge vers els seus primers rivals. Els líders reaccionaven i aquests tancaven l’escull central del dia amb dos escratxs per retornar a Parnassos amb 44,7 segons de coixí. 

En les dues últimes cronometrades de l’itinerari, repartiment de resultats entre Gabriel Pozzo i Daniel Stillo amb Gustavo Trelles i Jorge del Buono, si bé els líders en imposar-se en la segona passada per Elatia-Rengini, aquests encara aconseguien eixamplar distàncies amb l’uruguaià i l’argentí fins establir-les en 56,7 segons a la conclusió del programa i en 8 minuts i 31,9 segons en relació als seus compatriotes Marcos Ligato i Rubén García, qui tanmateix aconseguien d’aquesta manera trencar amb una mala ratxa de quatre zeros consecutius.

Traspassant els resultats grecs al campionat, Gabriel Pozzo ampliava en 4 punts més el seu marge vers Gustavo Trelles, i les distàncies entre l’argentí i el quatre vegades campió uruguaià s’establien en 11 punts.

Treballat ral·li el de Pozzo-Stillo que van imposar el seu Lancer Evo VI

En categoria S1600 els paraguaians Alejandro Galanti i Fernando Zuleta s’imposaven en la primera prova especial del programa a bord del Ford Puma S1600, cotxe que en mans dels francesos Patrick Magaud i Guylène Brun, repetia victòria de tram en la cronometrada següent sense canvis en el lideratge.

Després del primer pas per Parnassos, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien la seva primera victòria parcial a l’esdeveniment grec, mentre que Patrick Magaud i Guylène Brun, amb el segon millor temps en el seu haver, es movien fins a la primera posició.

Una errada dels líders en la darrera prova especial del dia, els enviava fins a l’onzena posició provisional, mentre que els belgues François Duval i Jean-Marc Fortin, amb un temps escratx, passaven a ocupar la primera posició que deixaven vacant els francesos per 48,5 segons de marge davant de Benoît Rousselot i Gilles Mondésir. 1,0 segons més avall s’hi trobaven Cédric Robert i Marie-Pierre Billoux a bord d’un Peugeot i a 1 minut i 27,6 segons els guanyadors de la ronda catalana inaugural, Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Precisament aquests últims iniciaven la jornada sabatina amb dues victòries de tram, mentre que François Duval i Jean-Marc Fortin causaven baixa per avaria en les suspensions del seu Ford Puma S1600, una combinació de resultats que deixava a Sébastien Loeb i Daniel Elena al capdavant de la taula en el primer pas per les assistències de Parnassos.

Els italians Andrea Dallavilla i Max Chiapponi s’imposaven en les 4 proves especials següents per davant de Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que Benoît Rousselot i Gilles Mondesir hi cursaven baixa a la prova i Cédric Robert i Marie-Pierre Bijoux s’endarrerien substancialment per avaria mecànica en la darrera especial del bucle central. Tot plegat situava als italians en la segona posició provisional a una mica més de minut i mig dels líders francòfons.

Ja en la darrera prova especial sabatina, Sébastien Loeb i Daniel Elena tornaven a marcar el millor temps per tal d’accedir en el parc tancat d’Itea amb l’important marge d’1 minut i 59,5 segons vers Andrea Dallavilla i Max Chiapponi i de 8 minuts i 7,3 segons amb Martin Stenshorne i Clive Jenkins.

Tot i que la jornada dominical era la més llarga de totes, les distàncies entre els 3 inquilins de les posicions de podi, així com amb els seus pretendents, eren importants. Però per si de cas algun contratemps feia acte de presència, Sébastien Loeb i Daniel Elena donaven una darrera estocada i afegien 1 minut més al seu marge amb els pilots transalpins en imposar-se en les dues primeres proves especials dominicals, ja en el bucle central de la jornada, l’alsacià i el monegasc conservaven aquest gap amb dos escratxs més en les dues darreres cronometrades de l’escull. 

Emplaçats en la segona passada pel primer bucle del dia, els líders es relaxaven i vivien de renda per tal d’anotar-se la victòria final per 2 minuts i 35,9 segons de marge amb Andrea Dallavilla i Max Chiapponi i per 10 minuts i 30,7 segons amb Martin Stenshorne i Clive Jenkins.

A la ronda grega Sébastien Loeb aconseguia la seva segona victòria consecutiva de la temporada, en el segon esdeveniment del calendari, i el francès encapçalava la taula amb la màxima puntuació possible, 20 punts, 12 més que no pas Andrea Dallavilla o 13 punts per sobre de Martin Stenshorne. Giandomenico Basso, segon al Ral·li Catalunya-Costa Brava i segon en la primera cronometrada del present Acròpolis, cursava baixa en la segona prova especial per avaria en la caixa de canvis i pagava el seu 0 baixant fins a la quarta posició provisional.

Dues de dues victòries per a Loeb-Elena en el campionat FIA S1600.

Colin McRae encadenava la seva tercera victòria consecutiva a l'Acropolis, el que permetia al pilot escocès redreçar el mal inici de temporada i empatar al capdavant de la general provisional amb el finlandès Tommi Mäkinen, qui en la cita grega i després d'un esdeveniment força gris, només va poder ser quart. Carlos Sainz, que d'haver quedat segon al ral·li hagués encapçalat la general, havia de resignar-se amb la segona posició per davant del també mal afortunat Richard Burns.

Pilot	Punts
Tommi Mäkinen Colin McRae	30 30
Carlos Sainz	26
Richard Burns	15

En la general per marques, Ford, tot i la baixa d'última hora de Carlos Sainz i Luis Moya, seguia comandant la general provisional, i a més a més obria lleugerament un forat vers Mitsubishi i Subaru, doncs les dues marques japoneses sumaven 6 punts en la cita, mentre que la nord-americana n'hi aconseguia 10 amb la victòria de Colin McRae i Nicky Grist. El podi de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen no va suposar punts per a Peugeot, doncs els finlandesos no havien estat designats per la marca del lleó en aquest certamen.

Constructor	Punts
Ford	60
Mitsubishi	53
Subaru	28