Fent el murri, Ogier-Ingrassia obtenien la màxima puntuació al ral·li grec. Si bé la base del ral·li estava establerta a Loutraki, a la província de Corint, l'arrencada al 57è Ral·li Acropolis es celebrava el dijous 16 de juny de 2011 en el seu lloc tradicional, és a dir, als peus del Partenon de la capital grega, Atenes. La prova, que suposava el pas a l’equador de la temporada, doncs era la setena cita en el calendari d'un total de tretze, tenia puntuabilitat per als certàmens de pilots, marques i S2000, el que aplegava un total de 42 tripulacions en la seva llista d’inscrits, de les que 41 van iniciar la prova i 35 l’aconseguien finalitzar el 19 de juny de 2011 un cop complerts els 348,80 km cronometrats del recorregut distribuïts al llarg de 18 proves especials. Després d’haver obert pista 2 jornades, Loeb-Elena s’havien de conformar amb el seu podi centenari La primera etapa arrancava el divendres a les 7 en punt del matí, hora de sortida del parc tancat de Loutraki, amb 6 proves especials cronometrades de 141,33 km en el seu programa al llarg de la Grècia continental. Entre aquestes cronometrades calia comptar amb la presència d’Elatia, el tram més llarg de tota l’edició amb 39,10 km. A més a més només la cronometrada de Thiva, l’especial inaugural de l’edició, es disputava en dues ocasions, amb el què l’ordre de sortida a pista era un factor molt important. Petter Solberg i Chris Patterson, que pilotaven un Citroën DS3 WRC privat, aconseguien 2 victòries de tram en les 2 proves especials del primer escull del dia i per davant del Ford Fiesta RS WRC oficial de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, amb el què el pilot noruec i el copilot britànic s’immiscien en les primeres assistències remotes de Kamena Vourla amb 20,3 segons de marge vers els pilots de l’oval i 26,5 segons en relació als seus companys Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, després de que els tercers més ràpids en la cronometrada inaugural, el rus Evgeniy Novikov i el francès Denis Giraudet, s’haguessin d’acollir al superal·li a Elatia. A la represa Petter Solberg i Chris Patterson seguien beneficiant-se de trobar una pista més neta de grava i els líders encara serien a temps d’anotar-se 2 victòries parcials més per seguir afegint segons en el seu marge de confiança. La ratxa del pilot que fou campió mundial l’any 2003 trobava final en la penúltima prova especial del dia, quan Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aturaven el cronòmetre 1,4 segons per davant seu i els provençals arrabassaven la tercera posició a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen per 5,0 segons de marge. En l'últim tram de la jornada, Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila trencaven el diferencial del seu Ford Fiesta RS WRC i els finlandesos hi perdien una mica menys de 3 minuts i mig, alhora que tota opció d’aconseguir-hi un bon resultat. Paral·lelament també s’hi van poder tornar a veure les desagradables, per manca d’esportivitat, aturades o alçades de peu per tal d'alterar la general provisional del ral·li i modificar l'ordre de sortida a pista de l'endemà, així doncs Sébastien Loeb i Daniel Elena que obrien pista, van veure com en aquest darrer tram marcaven el millor temps per davant de Petter Solberg i Chris Patterson i pujaven des de la cinquena posició provisional fins la segona, després de l'avaria de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Tanmateix tant els seus companys d'equip, els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, com els finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, calculaven el seu registre milimètricament per tal de ser superats a la taula pel pilot alsacià i el navegant monegasc, i així afrontar la següent etapa amb una pista més neta. A 2 quarts i mig de 7 de la tarda Sébastien Loeb i Daniel Elena feien entrada al parc tancat de Loutraki i la primera etapa del ral·li començava a donar-se per conclosa. En aquells instants, Petter Solberg i Chris Patterson eren líders de la classificació provisional per 51,6 segons de marge vers els oficials de Citroën i campions del món en vigència, després d’acumular 4 victòries de tram i 2 segons millors temps. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen eren tercers a 55,3 segons dels líders i a 3,7 segons dels caps de files a Citroën, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia restaven a les portes del podi a 1,9 segons dels finlandesos de Ford. Beneficiats per l'avaria del segon dels Ford oficial en la darrera cronometrada del dia, tancant la pinça dels 5 primers classificats s'hi trobava la unitat de la formació satèl·lit Stobart pilotada pel germà del líder, Henning Solberg, i Ilka Minor a 1 minut i 43,2 segons del registre d'aquest, és a dir en terra de ningú. La jornada sabatina es centrava ja en el Peloponès i aquesta tenia 7 proves especials en el seu programa, resultants de passar en dues ocasions, matí i tarda, per un bucle de 3 trams, més una passada per un 4t tram per tal de concloure l’activitat cronometrada a quarts de 10 del vespre. Tot i l’augment en el número de proves especials vers la jornada anterior, la corda cronometrada amb prou feines s’incrementava en 560 metres i per tant en total l'activitat competitiva que s’iniciava a les 10 del matí, era de 141,89 km. Quarts sobre la pista, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’imposaven en la primera prova especial sabatina per davant dels seus companys Sébastien Loeb i Daniel Elena, i els francesos de Citroën feien bona la jugada del vespre anterior en saltar fins a la segona posició provisional. Acte seguit, els provençals s’imposaven en les dues cronometrades següents del bucle matinal i aquests arribaven a les assistències de Loutraki a 5,4 segons del lideratge de Petter Solberg i Chris Patterson. A la represa de l’activitat després d’haver posat les mecàniques a punt, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila posaven final a la ratxa dels pilots de Citroën en haver reparat el seu turbo, si bé aquests assaltaven la primera posició amb un segon millor temps a final de tram. En el tram més llarg del dia, segona prova cronometrada del bucle, arribava el torn de la victòria de tram per a Sébastien Loeb i Daniel Elena qui d’aquesta manera prenien la segona posició a Petter Solberg i Chris Patterson. L’escull es tancava amb una nova victòria de tram per a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, qui elevaven el seu marge vers el cotxe homòleg de Sébastien Loeb i Daniel Elena fins als 15,1 segons. Però als líders el marge els hi era insuficient per afrontar la jornada dominical obrint pista i aquests, que sortien per darrere dels seus companys campions mundials, tornaven a alçar descaradament el peu de l’accelerador en els metres finals per tal de ser superats a la classificació. Així doncs a manca de 4 minuts per a 1 quart d’11 de la nit, hora d’entrada al parc tancat de Loutraki per a la primera parella participant, Sébastien Loeb i Daniel Elena eren líders per 2,2 segons de marge vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Petter Solberg i Chris Patterson, molt menys incisius que al llarg del divendres en haver hagut d’obrir pista, eren tercers a 20,9 segons de l’alsacià i el monegasc i per només 1,5 segons de marge vers els finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, qui de ben poc no van colisionar contra 2 arbres. La tercera i última jornada competitiva s’iniciava a 3 quarts de 9 del matí i aquesta comptava amb 5 proves especials cronometrades en el seu programa, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 2 trams, més un tercer tram, New Loutraki, que tancava les hostilitats vers el cronòmetre, amb el què l’etapa dominical suposava els darrers 65,58 km de l’itinerari. Els Ford Fiesta RS WRC de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen encapçalaven la classificació al final del primer tram dominical per davant de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, i per una banda els francesos de Citroën tornaven a liderar la classificació per la mínima distància mesurable, és a dir 1 dècima de segon, i per una altra els portadors del dorsal número 3 passaven a ocupar el darrer graó del podi. El primer bucle del dia es tancava tal i com s’havia iniciat, és a dir amb el millor temps de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila per davant de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena tornaven a recuperar el lideratge i també per només 1 dècima de segon. La tensió era alta dins l’equip Citroën en les assistències de Loutraki i a 14,7 segons dels líders, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen esperaven la seva oportunitat de poder pescar en aigües braves. Els de Ford s’imposaven en la primera prova especial de la represa, tercera de l’etapa, mentre que amb el segon millor temps en el seu haver, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia recuperaven la primera posició per 6,1 segons. Les dues formacions oficials de l’oval tornaven a aturar el cronòmetre abans que ningú en la segona passada pel segon i últim tram del bucle, i amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila per davant de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, mentre que els líders, en tornar a batre als seus companys d’equip, afrontarien la darrera prova especial del recorregut amb uns suficients 10,5 segons. Tanmateix Sébastien Loeb i Daniel Elena encara tenien quelcom pel què lluitar a part dels 3 punts extra del Power Stage, doncs els francòfons tenien a només 2,6 segons del seu registre el Ford de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia marcaven el mateix temps que Sébastien Loeb i Daniel Elena en el Power Stage, si bé per qüestió de mil·lèsimes eren els provençals els qui eren nominats guanyadors de la cronometrada i dels 3 punts extra. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, tercers a final de tram per darrera dels 2 Citroën, veien aturada la seva progressió a la taula i finalment s’havien de conformar amb aquesta posició, precisament per darrera dels 2 cotxes de la firma dels 2 galons també. A 2 quarts de 4 de la tarda del diumenge 19 de juny de 2011, tenia lloc a Loutraki la cerimònia del podi, amb la qual el 57è Ral·li Acròpolis es donava definitivament per conclòs. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia completaven els 348,80 km cronometrats de l’itinerari en un temps de 4 hores 4 minuts i 44,3 segons, un registre que reduïa en 10,5 segons l’aconseguit pels seus companys Sébastien Loeb i Daniel Elena, qui malgrat haver hagut d’obrir pista al llarg de 2 etapes del ral·li, obtenien el seu podi número 100 a l’esdeveniment grec. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, els llebrers de la jornada dominical, tancaven el podi a 13,5 segons dels guanyadors.
Tot i l'esforç de la tercera jornada, Hirvonen-Lehtinen van haver de conformar-se amb el tercer lloc final. En la categoria S2000 Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini s’imposaven en la primera prova especial cronometrada del programa per davant dels estonis Ott Tänak i Kuldar Sikk, i en bona lògica el qatarí i l’italià esdevenien els primers líders de la classificació provisional. Malauradament, els líders patien una punxada en la segona prova especial del dia que es celebrava a la Grècia continental i aquests en entregar 2 minuts i escaig a final de tram vers el registre Ott Tänak i Kuldar Sikk, tanmateix els més veloços de la classe, també entregaven el testimoni del lideratge. Així doncs, en accedir al servei remot de Kamena Vourla, els estonis encapçalaven la taula per 14,3 segons de marge vers els finlandesos Juho Hänninen i Mikko Markkula, mentre que els portuguesos Bernardo Sousa i António Costa tancaven les posicions de podi a 41,2 segons. A la represa, Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini forçaven el ritme per tal d’intentar recuperar part del terreny perdut, i la parella marcava de nou dos temps escratx, el primer d’ells ex-aequo amb els líders Ott Tänak i Kuldar Sikk, en les dues primeres proves especials de l’escull post meridional, emperò els riscos es cobraven el seu peatge en la tercera cronometrada del bucle, i la parella s’havia d’acollir al super ral·li, tirant així per la borda qualsevol opció a res. Paral·lelament, els líders completaven la jornada amb les 2 victòries de tram possibles i així Ott Tänak i Kuldar Sikk s’immiscien en el parc tancat de Loutraki amb 29,2 segons de marge vers Juho Hänninen i Mikko Markkula i per 1 minut i 33,8 segons de distància en relació a Bernardo Sousa i António Costa. De cara a la segona jornada, l’activitat competitiva es centrava en el Peloponès, si bé un tram disputat en les immediacions del canal de Corint servia per tancar l’etapa. Ott Tänak i Kuldar Sikk començaven de la pitjor manera possible el dia, doncs els estonis patien una revolcada en la primera cronometrada sabatina i es veien obligats a abandonar l’etapa. Juho Hänninen i Mikko Markkula prenien llavors el relleu, i els finlandesos esdevenien els líders de la classificació, així com els més ràpids a final de tram. Un rol, el de ser els pilots més ràpids al final de l’especial, que els finlandesos també repetien en la tercera cronometrada del bucle matinal, mentre que en la segona els reenganxats Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini els hi privaven del ple de victòries parcials. Amb 2 temps escratx i un segon millor temps doncs, Juho Hänninen i Mikko Markkula entraven en les assistències de Loutraki de mitja etapa amb 2 minuts i 22,1 segons de marge vers Bernardo Sousa i António Costa, un gran coixí de segons que els d’Škoda seguirien ampliant al llarg de la tarda fins als 4 minuts i 3 dècimes de segon gràcies a sumar 3 tercers millors temps per darrera de Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini i de Martin Prokop i Jan Tománek, i un segon millor temps en la darrera prova especial sabatina. Les distàncies eren molt abultades i la necessitat de córrer nula per a la parella líder, pel que la jornada dominical pràcticament esdevenia una extensió del bucle post meridional del dissabte, amb Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini així com Martin Prokop i Jan Tománek assumint el rol de llebrers, després dels problemes que ambdues parelles havien acumulat al llarg del divendres. Tot i aixó Juho Hänninen i Mikko Markkula van seguir ampliant distàncies i els finlandesos assolien la victòria final per 4 minuts i 54,6 segons vers Bernardo Sousa i António Costa i per 6 minuts i 17,3 segons amb els hongaresos Frigyes Turán i Gábor Zsiros. Per a Juho Hänninen, la victòria aconseguida a l’Acròpolis tot just era la primera de la temporada després d’haver acumulat 2 segons llocs en les dues sortides prèvies, i el pilot finlandès superava al capdavant de la taula a l’anterior líder, el txec Martin Prokop, en 11 punts. Bernardo Sousa, tot i tenir un ral·li discret, sumava 18 punts amb el segon lloc per enfilar-se fins a la tercera posició del certamen a 18 punts del líder i amb una participació menys.
Victòria i liderat en la general per a Juho Hänninen i Mikko Markkula. En la taula de la classificació general per pilots, tot i el més que palpable descontentament de Sébastien Loeb per l'actitud del seu equip, els segons llocs obtinguts a la prova i en la Power Stage servien al pilot alsacià per seguir gaudint d'un bon coixí de punts vers els seus oponents, dels que el més beneficiat era el seu company d'equip Sébastien Ogier, que no només es desenganxava de Jari-Matti Latvala, sino que a més tenia al seu abast a Mikko Hirvonen.
En el campionat de marques Citroën seguia tirant terra de per mig vers als seus màxims rivals per llavors, l'equip oficial Ford, mentre que per darrera d'aquests, l'equip Stobart Ford seguia traient profit de tenir dos cotxes en pista per només un de l'equip de Petter Solberg.
|
|---|
Sébastien Loeb 
Mikko Hirvonen
Citroën
Ford
Stobart