Especificacions tècniques
Motor

4 cilindres en línia de 1995 centímetres cúbics (84,00 mm de diàmetre - 90,00 mm de carrera).

Potència

215 - 230 CV a 7000 rpm

Canvi

Manual de 5 velocitats

Transmissió

Propulsió

Longitud

4181 mm

Amplada 1720 mm
Alçada 1360 mm
Distància entre eixos 2490 mm
Pes mínim 1020 kg

 

Títols
Constructors 1977, 1978 i 1980
Pilots Walter Röhrl 1980

FIAT portava anys veient com el seu 124 Spider no acaba de guanyar amb autoritat en el mundial de ral·lis, tot i el canvi de cilindrada dels seus motors o l'increment de vàlvules per cilindre, i es que la seva carrosseria no permetia grans recorreguts de suspensions; per això des de Turí, i amb l'estreta vinculació d'Abarth, s'iniciaren tot un seguit d'assaigs per tal de trobar-ne el substitut, que passaven des del coupé de motor central del X1/9 fins arribar a la berlina del 131, la qual fins i tot es va arribar alimentar amb un motor V6 provinent del 130. Finalment, i veient que la berlina permetia un major rang de canvis en la posada a punt i que aquesta es podia realitzar d'una manera molt més ràpida, la marca italiana es decidia per desenvolupar el FIAT 131 Abarth, el qual a diferència del model d'ús quotidià li mancaven els dos paracops i duia aletes de plàstic així com finestres posteriors de plexiglas per tal de reduir pes.

Amb l'homologació obtinguda l'1 d'abril de 1976, el seu debut en el mundial de ral·lis no arribaria fins al dimarts 22 de juny, moment en el que s’iniciava el 19è Ral·li de Marroc amb l’especial cronometrada de 95 km de distància de Khatouat. Si bé el resultat que aconseguien els cotxes italians a la ronda africana no era massa bo, dos abandonaments i un 12è lloc final per als finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki, si que al Ral·li dels 1000 Llacs, següent cita del calendari, els locals es feien amb la primera victòria per al model.

Ja en la temporada següent, i amb una important retallada d’ales a l’altre equip del grup i ciutat, Lancia, FIAT començava a dominar l'especialitat i aconseguia finalment el preuat títol mundial de constructors, un guardó que guanyaria en dues ocasions més, al 1978 i al 1980, i qui sap si tres de no haver-se retirat parcialment l’any 1979. L'any 1981 el concepte va començar a quedar obsolet, tot i el canvi dels injectors inicials de papallones pels Kugelfischer de guillotines realitzat a mitja vida, i que permetien als motors entregar 15 CV més, moment en que es va plantejar potenciar un nou projecte amb el nom de Lancia i basat en el Beta MonteCarlo, el 037.

Un altre canvi que es va realitzar en el transcurs de la vida útil del FIAT 131 Abarth va ser el de les òptiques posteriors l’any 1980, seguint així el rentat de cara que rebia el model de concessionari, mentre que al RAC Rally de 1978, els italians van provar de seure a Christian Geistdörfer "al seient del darrera" per tal de guanyar més tracció i intentar vèncer d'una vegada per totes als Ford Escort a la ronda britànica, l'invent no va funcionar i els de l'oval ocuparen les tres posicions del podi. Tanmateix, i a mode de curiositat que és dificilment perceptible a simple vista, FIAT va fer competir el 131 Abarth amb dues ales diferents del pas de roda. 

Com a cotxe oficial de marca, el 131 Abarth va estar present en un total de 42 esdeveniments mundials, en els que els seus diferents pilots hi van aconseguir acumular un total de 34 posicions de podi i 13 victòries, 42 i 17 respectivament si es tenen en consideració les places d’honor aconseguides per formacions no oficials, algunes d’elles imposades com en el pinotresc cas del Ral·li Sanremo 1980 i la vaga de fàbrica, amb el que la seva relació de victòries per participacions arribava al 31,0 %.

Markku Alén:

1000 Llacs 1976, Portugal 1977, Portugal 1978, 1000 Llacs 1978, 1000 Llacs 1979, 1000 Llacs 1980 i Portugal 1981.

Fulvio Bacchelli:

South Pacific 1977.

Timo Salonen:

Criterium Molson du Québec 1977.

Jean-Claude Andruet:

Sanremo 1977.

Bernard Darniche:

Tour de Corse 1977 i Tour de Corse 1978.

Walter Röhrl:

Acròpolis 1978, Criterium Molson du Québec 1978, Monte-Carlo 1980, Portugal 1980, Codasur 1980 i Sanremo 1980.

Solberg-Mills eren els homes més feliços a Limassol.

El 31è Ral·li de Xipre, setena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis i per tant cita equatorial del mateix, finalitzava el diumenge 22 de juny de 2003 a Limassol, ciutat des d'on havia arrancat el dijous 19 de juny amb 51 equips baixant per la protocolària rampa de sortida, dels 61 que prèviament havien oficialitzat la seva inscripció. Uns participants que a partir de l’endemà divendres farien front a un recorregut composat de 18 proves especials cronometrades de 341,05 km de distància competitiva. La prova, que era puntuable per als certàmens de pilots, marques i producció, era superada per només 17 equips.

Un palier a punt va estar d'esgarrar un bon ral·li de Rovanperä-Pietiläinen.

L’esdeveniment xipriota retornava al mes de juny, un moviment en el calendari que comportava un increment de la seva duresa natural, tan en quan a ressistència dels seus pilots, que registraven temperatures properes als 70 ºC en el compartiment dels seus cotxes, com pels motors, que en aquestes condicions ambientals patirien molt.

A les 8 en punt del divendres 20 de juny arrancava la primera jornada de competició, la qual estava composada per un bucle de 2 trams que es disputava en dues ocasions, a primera hora del matí i de la tarda, amb el que es generaven un total de 4 proves especials cronometrades de 99,84 km de competició. 

Onzens sobre les pistes xipriotes, i per tant amb la traçada molt neta de grava, els finlandesos de Peugeot Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen marcaven de manera consecutiva els tres primers millors registres, el que els va dur a liderar la prova des d’un primer moment. 

Per darrera seu la rotació de noms va ser una constant, Petter Solberg i Phil Mills s’instal·laven al terme del primer tram en la segona posició a 5,8 segons dels pilots de la casa del lleó, però una petita avaria elèctrica en la segona prova especial del matí en el seu Subaru Impreza S9 WRC, els enviava fins la quarta posició a 20,1 segons dels líders, mentre els germans Gilles i Hervé Panizzi s’enfilaven fins la segona plaça amb un Peugeot 206 WRC de l’equip Bozian a 14,5 segons de l’oficial i per només 1 dècima de segon de marge vers l’altre Subaru de l’equip gestionat per Prodrive, el pilotat per Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, qui marcaven el segon millor temps en aquesta darrera cronometrada matinal. 

Si bé la segona prova especial del dia era la més llarga de tot el programa amb 38,32 km competitius, amb només 2 proves especials celebrades en el programa, les distàncies en les primeres posicions eren bastant curtes, i així el pilot noruec i el copilot gal·lès només gaudien de 3 dècimes de segon de marge vers els campions del món en vigència, els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

A la represa Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es feien amb el segon millor temps per darrera dels seus compatriotes i companys d’equip, i els portadors del dorsal número 1 es feien amb la tercera posició en detriment de Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, qui passaven a compartir la quarta posició amb Petter Solberg i Phil Mills.

En la quarta i última prova especial del dia, segona passada per la cronometrada reina del programa de l’edició, una avaria en el canvi del seu Peugeot 206 WRC acabava amb el domini de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, qui en deixar-se 28,4 segons vers el registre guanyador de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, es deixaven també la primera plaça per 6,8 segons a la classificació general provisional vers precisament els seus companys a Peugeot.

Molt pitjor era l’avenir dels fets per a Tommi Mäkinen i Kaj Lindström en aquesta quarta prova especial, qui en haver-se d’aturar a canviar una roda trencada, hi perdien prop de 10 minuts i 15 posicions a la general. Markko Märtin i Michael Park també patien problemes amb el seu canvi, concretament amb la selectora, en aquesta darrera prova especial i entregaven 1 minut a final de tram; doble ocasió que aprofitaven Sébastien Loeb i Daniel Elena, segons més ràpids en aquesta darrera prova especial del dia, per entrar en la pinça dels 5 primers classificats. 

A mig quart de 7 de la tarda, els primers equips participants en abandonar el parc tancat de Limassol, hi començaven a fer el seu retorn per tal de donar per conclosa la primera etapa del ral·li. Entre el total de 42 formacions que aconseguien completar la primera etapa, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen eren per llavors els líders provisionals de la taula per 6,8 segons de marge vers Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, mentre que Petter Solberg i Phil Mills ocupaven la darrera posició de podi a 10,3 segons dels primers classificats. Els germans Gilles Panizzi i Hervé Panizzi restaven a les portes d’aquestes places de podi en la quarta posició a 13,9 segons dels líders, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena eren cinquens a 40,4 segons del temps dels campions mundials.

La jornada sabatina era la més llarga de totes quantes es programaven en l’edició, amb 158,35 km competitius al llarg de 8 proves especials cronometrades, les quals tenien un format força peculiar. L’activitat s’iniciava a les 6 en punt del matí i aquesta es repartia al llarg de 3 bucles, de 3, 3 i 2 trams. Els 4 primers trams només es disputaven en una ocasió cadascun, mentre que els dos últims trams del bucle central del dia, es repetien per la tarda per tal de formar el tercer i últim bucle de la jornada.

Si bé la primera etapa es completava sense baixes entre els equips d’entitat, ja en el primer tram del dia arribaven els primers cops de teatre. Per una banda ambdós Ford Focus RS WRC’03 de Markko Märtin i Michael Park i de François Duval i Stéphane Prévot defallien en quedar-se sense pressió d’oli, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen completaven l’especial a 1 minut i escaig del temps guanyador de Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, en haver trencat un eix de transmissió. Sense poder reparar l’avaria pels seus mitjans, els finlandesos es veien obligats a cursar baixa en l’esdeveniment en l’enllaç cap al següent tram matinal. 

L’altra cara de la competició, la dolça, era per a Petter Solberg i Phil Mills, els de Subaru eren els segons més ràpids a final de tram per darrera dels seus companys d’equip, i aquests passaven a ocupar la vacant en el lideratge que deixaven Marcus Grönholm i Timo Rautiainen per 3,0 segons de marge vers Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, mentre que Gilles Panizzi i Hervé Panizzi tornaven a tancar les posicions de podi.

Malauradament pels interessos dels germans provençals, una avaria de motor en la segona prova especial sabatina els enviava a engruixar la llista de baixes, una avaria que també es produïa en el Hyundai Accent WRC3 dels belgues Freddy Loix i Sven Smeets. Un incident, el dels de Bozian, que unit al de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, habilitava a Sébastien Loeb i Daniel Elena a ocupar la tercera posició per davant dels seus companys d’equip, els britànics Colin McRae i Derek Ringer, i dels també britànics Richard Burns i Robert Reid.

D’altra banda Petter Solberg i Phil Mills establien el temps de referència per a la resta del parc tancat en aquesta segona prova especial sabatina i els de la Constel·lació de les Plèiades obrien en 5,8 segons més les distàncies vers Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, els segons més ràpids en aquesta prova cronometrada. Alhora Carlos Sainz i Marc Martí, amb el tercer millor temps, es situaven a només 1,0 segons de la cinquena posició de Richard Burns i Robert Reid. 

El bucle matinal es tancava amb un nou doblet dels cotxes blaus de Subaru, amb Tommi Mäkinen i Kaj Lindström per davant de Petter Solberg i Phil Mills, mentre que tot i tenir el tercer millor temps en el seu haver, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen entregaven 4,6 segons més per tal de fer accés al primer parc d’assistències a 13,4 segons del lideratge. Més avall en la taula, Carlos Sainz i Marc Martí aconseguien superar a Richard Burns i Robert Reid en aquesta tercera cronometrada sabatina i en conseqüència els 3 Citroën oficials es classificaven en posicions successives amb Sébastien Loeb i Daniel Elena en primer terme a 1 minut i 37,5 segons dels líders provisionals, un temps que evidenciava que la lluita per la victòria ja era un assumpte de dos.

Tommi Mäkinen i Kaj Lindström seguien avesats a les victòries parcials al llarg del bucle central del dia, i els finlandesos s’imposaven en 2 de les 3 proves cronometrades que s’hi programaven, sent el millor temps que se’ls hi escapava als nòrdics de Subaru en la cronometrada equatorial de l’etapa, per als seus compatriotes de Peugeot Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, qui prèviament també havien aconseguit rebaixar el temps de Petter Solberg i Phil Mills i escurçar així en una desena de segons les distàncies vers els líders. 

Per desgràcia dels del lleó, en la tercera i última prova especial del bucle, Petter Solberg i Phil Mills aturaven el cronòmetre per darrera dels seus companys d’equip i el noruec i el britànic reestablien així de cop tots els segons perduts en les dues especials prèvies, per tal de fer retorn a Limassol amb 14,4 segons de coixí, 1 segon més del que n’havien sortit hores abans, un segon parc d’assistències en el que no hi arribaven Toni Gardemeister i Paavo Lukander per accident en l’especial equatorial del bucle.

En el tercer i últim bucle del dia, repartiment de resultats entre Petter Solberg i Phil Mills amb Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, amb una victòria de tram i un segon temps escratx per als primers classificats així com per als segons, si bé novament els líders aconseguien afegir una desena de segons al seu sarró en la segona passada per la darrera d’elles. 

Paral·lelament, en el setè tram del dia, primera especial de la segona represa, Tommi Mäkinen i Kaj Lindström eren exclosos per excés d'endarreriments en el seu carnet de ruta, Didier Auriol i Denis Giraudet s’acomiadaven per una avaria en l'alternador del seu Škoda Octavia WRC Evo3 i els britànics Richard Burns i Robert Reid havien de plegar en fallar la junta de culata del motor del seu Peugeot 206 WRC, engreixant-se encara més la important llista de baixes i deixant només a Citroën com a l'única formació en comptar amb totes les seves unitats sobre la pista.

En passar 5 minuts de 2 quarts de 8 del vespre els 18 equips que restaven en actiu, dels 42 que hores abans n’havien sortit, començaven a accedir al parc tancat de Limassol amb Petter Solberg i Phil Mills al capdavant de la classificació per 25,3 segons de marge amb Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen. Amb evidents problemes de posada a punt, a continuació s’hi trobaven els 3 Citroën Xsara WRC oficials, amb Sébastien Loeb i Daniel Elena en tercera posició a 2 minuts i 44,6 segons dels líders, Colin McRae i Derek Ringer a 3 minuts i 29,0 segons i el madrileny Carlos Sainz i el català Marc Martí tancant el grup dels 5 primers classificats a 4 minuts i 32,9 segons.

La tercera i última etapa arrancava a 2 quarts de 8 del matí del diumenge 22 de juny amb 6 proves especials en el seu programa de 82,86 km cronometrats, una corda competitiva que resultava de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams i que finalitzaria en passar 5 minuts d’1 quart de 4 de la tarda. 

Petter Solberg i Phil Mills no volien deixar marge a les sorpreses i la parella s’imposava en totes 3 proves especials del primer bucle del dia. Si bé en 2 d’elles Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen aturaven el crono just per darrere dels de Subaru, i en la tercera i última de l’escull Carlos Sainz i Marc Martí aconseguien interposar-se entre els dos primers classificats, el cert era que els de Peugeot perdien una vintena de segons més vers els líders.

Just després de la darrera represa de la competició, un palier avariat acabava amb les esperances de victòria de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, els finlandesos s’hi deixaven aproximadament minut i mig vers el temps de Petter Solberg i Phil Mills, novament els guanyadors del tram, i la parella passava a estar classificada a més de 2 minuts dels líders i quan només quedaven 2 proves especials en el programa.

Els 3 Citroën Xsara WRC de Carlos Sainz i Marc Martí, de Colin McRae i Derek Ringer i de Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien superar a Petter Solberg i Phil Mills en la següent prova especial, acabant així amb la ratxa triomfal del dia pels de Subaru, que en certa manera en vista dels aconteixements s’hi deixaven. Paral·lelament, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen seguien entregant segons i els pilots passaven a estar a 3 minuts dels líders i afrontarien la darrera de les cronometrades del programa amb 1 minut de marge vers Sébastien Loeb i Daniel Elena.

En la darrera cronometrada Petter Solberg i Phil Mills tornaven a inscriure el seu nom com els vencedors del tram, mentre que Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen s’hi tornaven a deixar un altre minut. Per sort seva, Sébastien Loeb i Daniel Elena no eren prou ràpids en aquesta darrera prova especial i els de Citroën no aconseguien arrabassar-lis la segona posició per tan sols 2,8 segons.

Completades doncs les 18 proves especials cronometrades del programa, i amb l’entrada de la primera parella participant, d’un total de 17 que ho aconseguien fer, a partir d’1 quart i 5 minuts de 4 de la tarda del diumenge 22 de juny, el 31è Ral·li de Xipre es començava a donar per finalitzat amb la victòria de Petter Solberg i Phil Mills. El noruec i el gal·lès completaven els 341,05 km competitius de l’itinerari amb un registre de 5 hores 9 minuts i 12,6 segons, un temps que equivalia a una velocitat mitjana de 66,2 km/h, la més lenta de tota la temporada. Amb un temps 4 minuts i 14,0 segons pitjor que el dels vencedors, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen pujaven al segon graó del podi xipriota, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena ho feien en el tercer a 4 minuts i 16,8 segons del crono dels pilots de Subaru.

Citroën era l'únic equip en portar els seus tres cotxes al final del ral·li.

En la categoria dels cotxes de producció, Toshi Arai i Tony Sircombe s’imposaven en 3 de les 4 proves especials programades al llarg del divendres, escapant-se’ls-hi el ple de victòries en la darrera d’elles a causa d’una punxada. Un problema que també afligia als catalans Dani Solà i Alex Romaní en aquesta quarta prova especial, i que si bé als líders no els hi suposava perdre l’anhelada primera plaça, als de les nostres contrades els hi suposava baixar des de la segona posició fins a la cinquena.

Els veterans Stig Blomqvist i Ana Goñi completaven la primera etapa en segona posició a 59,3 segons de Toshi Arai i Tony Sircombe, i per 14,5 segons de marge amb els seus companys de formació a Sutton Cars, els britànics Martin Rowe i Trevor Agnew.

Dissabte Toshi Arai i Tony Sircombe deixaven d’atacar els cronos per passar a gestionar la cursa, un canvi d’actitud que davant els problemes que els seus rivals s’anaven trobant en les dures pistes xipriotes, no feia més que refermar al japonès i al neozelandès al capdavant de la classificació. 

D’una banda Stig Blomqvist i Ana Goñi s’endarrerien en la segona prova especial sabatina en patir problemes de frens, mentre que Dani Solà i Alex Romaní eren baixa per avaria en la transmissió just en arribar a l’equador de l’etapa, moment en el que semblaven estar en disposició de retornar a les posicions de podi.

El relleu de Toshi Arai i Tony Sircombe, en quan al rol de llebrers, el prenien Marcos Ligato i Rubén García; desens al terme de la primera etapa a més de 15 minuts de la parella oriental, després de que el filtre de l’aire del seu Mitsubishi Lancer Evo VII es desencaixés en la primera passada per la cronometrada reina de l’edició, els argentins es feien amb 7 victòries de tram de les 8 possibles per tal de remuntar, baixes mediant, fins a la cinquena posició a gairebé 14 minuts dels líders.

Així doncs al terme de l’etapa més llongeva del programa, i alhora la que més baixes es cobrava entre els participants, Toshi Arai i Tony Sircombe fitxaven a l’entrada del parc tancat de Limassol amb 2 minuts i 5,6 segons de marge vers Martin Rowe i Trevor Agnew, mentre que en relació a Stig Blomqvist i Ana Goñi el marge s’ampliava fins als 3 minuts i 51,8 segons.

Malgrat gaudir d’un bon feix de segons de marge i no tenir cap necessitat d’esprémer l’accelerador per fer-se amb la victòria, la jornada dominical esdevenia en certa manera una reposició de l’etapa inaugural, quan Toshi Arai i Tony Sircombe només deixaven escapar la victòria de tram en la primera prova especial del dia per 2,3 segons de marge en favor de Marcos Ligato i Rubén García. 

Així doncs, després d’imposar-se en la meitat de les 18 proves especials programades en l’itinerari, Toshi Arai i Tony Sircombe esdevenien vencedors de la classe de producció amb un marge final de 3 minuts i 43,0 segons vers Martin Rowe i Trevor Agnew i per 6 minuts i 16,4 segons de distància amb Stig Blomqvist i Ana Goñi.

A efectes de campionat, Toshi Arai sumava la tercera victòria de la temporada en les 3 sortides que havia celebrat fins aquell moment i el japonés incrementava el seu marge al capdavant de la classificació provisional en relació als seus perseguidors, un grup que a la sortida de la ronda equatorial de la temporada, estava capitanejat pel britànic Martin Rowe a 11 punts del pilot nipó, seguit d’Stig Blomqvist i Karamjit Singh a 13 punts dels 30 que acumulava el per llavors el líder.

Toshi Arai i Tony Sircombe encapçalaven un podi copat per Subaru engrossint la festa de la marca japonesa

L'abandonament de Richard Burns i la cinquena plaça de Carlos Sainz en la prova xipriota, deixava al pilot madrileny a tan sols un punt del lideratge del pilot britànic, mentre que per darrera seu, Marcus Grönholm sumava el quart zero de la temporada i mantenia la tercera posició provisional per un punt vers Petter Solberg.

Pilot

Punts

Richard Burns

37

Carlos Sainz

36

Marcus Grönholm

30

En la classificació per marques era Citroën qui aconseguia sumar més punts gràcies al tercer lloc de Sébastien Loeb i Daniel Elena i el quart de Colin McRae i Derek Ringer, però Peugeot mantenia la capçalera gràcies a la segona posició final de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen. Per darrera de les dues marques del grup PSA, Subaru avançava a Ford gràcies a la victòria del pilot noruec i el copilot gal·lès, mentre que Ford salvava els mobles gràcies al cinqué lloc, la posició de Carlos Sainz i Marc Martí en ser el tercer Citroën classificat no es retenia en el campionat de marques, del jove finlandés Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Constructor
Punts

Peugeot

81

Citroën

73

Subaru

47

Ben ràpid Ogier-Ingrassia van tenir el camí planer cap a la victòria.

El dissabte 22 de juny de 2013, finalitzava a Olbia el 10è Ral·li de Sardenya, setena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, que en contra del que era habitual en altres proves de la categoria, es celebrava només al llarg de dues jornades. A la prova, que era puntuable pels certamens de pilots, constructors, WRC-2 i WRC-3, s'hi inscribien un total de 56 equips, dels que 51 es presentaven a la rampa de sortida el dijous 20 de juny per tal d'afrontar un recorregut composat per 16 especials cronometrades de 304,40 km de distància. A la cerimònia de clausura de l'edició hi eren presents 36 equips.

Neuville-Gilsoul maravellaven en el seu primer podi mundialista.

En el tram de qualificació celebrat el dijous al matí, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila eren els homes més ràpids seguits dels pilots de M-Sport Evgeniy Novikov i Ilka Minor i dels seus companys d'equip Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals escollien afrontar la primera jornada de competició en la posició més endarrerida que els hi era possible i així evitar escombrar les cronometrades que els esperaven l'endemà.

En el bucle matinal del divendres, el ral·li començava a posar-se de cara als provençals de Volkswagen, quan els dos equips que havien aconseguit superar-los al tram de qualificació, cometien unes respectives errades que els deixaven en molt mala posició per guanyar l'event. En la primera cronometrada Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila patien una punxada que els feia perdre un parell de minuts i pràcticament tota opció de victòria, mentre que ells gràcies al millor temps s'instalaven en la primera posició provisional. Evgeniy Novikov i Ilka Minor, tercers classificats en la primera especial, patien un accident en la segona, deixant el seu Ford Fiesta RS WRC tan malmés que la possibilitat de reincorporar-se de cara a la jornada següent era descartada i per tant abandonaven la prova. Amb un segon escratx aconseguit en la tercera especial cronometrada del ral·li que tancava el primer bucle, els pilots de Volkswagen aconseguien un avantatge de 20,5 segons vers el Citroën DS3 WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i 24,9 segons en relació al Ford Fiesta RS WRC de Mads Østberg i Jonas Andersson.

Al migdia es tornaven a repetir les especials del matí, en les que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul gràcies a dos escratxs en les dues primeres especials del bucle, demostraven un nivell de pilotatge molt madur, alhora que superaven en la quarta posició als pilots càntabres de Citroën Dani Sordo i Carlos del Barrio. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancaven el bucle amb un altre escratx, tercer acumulat al llarg del ral·li, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, gràcies al tercer temps a l'especial, superaven als pilots de l'equip oficial de M-Sport Mads Østberg i Jonas Andersson i tenien en el seu punt de mira el Citroën DS3 WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Dues passades per l'especial de Gallura tancaven la jornada, en les que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien reivindicar-se marcant els dos escratxs que els permetien pujar fins la cinquena posició en la general, escalada també facilitada per la sortida de pista que desembocava en l'abandonament de Mads Østberg i Jonas Andersson en la darrera especial del dia.

A la neutralització de la primera etapa doncs s'hi arribava amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia distanciats en 46,6 segons dels seus més immediats perseguidors, els finlandesos de Citroën Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, que a la seva vegada sentien la pressió de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul classificats a 3,1 segons d'ells. Dani Sordo i Carlos del Barrio a mig minut dels belgues i Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a 1 minut d'ells tancaven el top5 provisional del ral·li al que el tercer Volkswaegn Polo R WRC confiat a Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula confiaven entrar a 11,4 segons dels finlandesos que tancaven el grup.

Dissabte al matí, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen van sortir a l'atac per així intentar distanciar-se dels belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, aconsenguint el millor temps en la primera especial cronometrada semblaven estar en la via correcta, peró en la segona especial del dia, els finlandesos patien una sortida de pista en una paella i el seu DS3 WRC quedavan enganxat al marge. Tot i rebre ajuda per part dels aficionats per intentar tornar a posar el cotxe a la pista, aixó va ser impossible i els pilots es veien obligats a abandonar.

Dani Sordo i Carlos del Barrio entraven llavors en posicions de podi, peró per ben poc, doncs Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila havien aconseguit en les dues primeres especials del dia cruspir-se 17 dels 25 segons de desaventatge amb els que afrontaven la segona jornada i ja en la tercera especial del matí, els de Volkswagen aconseguien superar als espanyols de Citroën, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia amb el segon escratx del dia, cinquè acumulat aconseguia elevar les distàncies amb el Fiesta de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul fins al minut de distància. En l'especial que tancava el primer bucle matinal, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es refermaven en la posició de podi recentment adquirida marcant el millor temps mentre que els dels dos galons restaven ja a 20,8 segons de la parella finlandesa.

Dos escratxs de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i dos més de Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila en les segones passades per les especials de la tarda tancaven el ral·li, en que l'abandonament d'Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula quan estaven intentant assaltar la quarta posició del ral·li per accident i posterior trencament de les suspensions era el fet més rellevant del bucle. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia certificaven així la seva victòria a la prova amb un temps final de 3 hores 22 minuts i 57,9 segons, 1 minut i 16,8 segon per davant de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul que pujaven per primera vegada a un podi aboslut del mundial. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila pujaven al tercer graó del podi a 1 minut i 48 segons dels seus companys d'equip.

Qui sap que hagués passat si Latvala-Anttila no haguessin punxat a la primera cronometrada.

Els polonesos Robert Kubica i Maciej Baran es varen fer amb el liderat de la prova des de la primera cronometrada, arribant a les primeres assistències amb gairebé 1 minut d'avantatge, avantatge que més o menys van mantenir fins arribar a la neutralització de la primera etapa mentre darrera seu es lliurava una batalla per la segona posició entre els Ford Fiesta RRC de Lorenzo Bertelli i Mitia Dotta i d'Abdulaziz Al-Kuwari i Killian Duffy, sent aquests últims els més ben posicionats després del minut que es deixaven els transalpins en la última especial. Amb les posicions ben marcades de cara a la jornada final, els polonesos no van fer més que incrementar el forat amb els seus perseguidors amb un ple d'escratxs sumant així la seva segona victòria consecutiva de la temporada mentre que el pilot qatarí es desmarcava al capdavant de la provisional del campionat.

Actuació impecable la de Kubica-Baran a Itàlia

En l'apartat reservat als WRC-3, en la segona cronometrada del ral·li abandonaven uns dels principals favorits a victòria, els francesos Bryan Bouffier i Xavier Panseri, deixant en primera posició l'alemany Christian Riedemann i la belga Lara Vaneste, els quals van anar veient com els francesos Stéphane Consani i Maxime Vilmot després de passar per les primeres assistències, posaven el seu DS3 R3T més a punt i començaven a recuperar temps fins que en la últma cronometrada del divendres prenien la primera posició.

En la segona i última jornada ambdòs equips van mantenir un interessant estira i arronsa que finalment es va inclinar del cantó de la parella germano-belga quan a falta de dues cronometrades els francesos arribaven 11 minuts tard al control horari per una averia elèctrica i se'ls hi aplicava una sanció de 2 minuts i 10 segons. Més endavant acumularien més retards i eren exclosos del ral·li pels comissaris, certificant-se així la primera victòria del pilot alemany en la temporada i el seus primers 25 punts, força lluny dels 55 que acumulava el líder indiscutible Sébastien Chardonnet que aquí finalitzava en quarta posició.

Riedemann-Vaneste es recuperaven del zero de Portugal en una victòria un tan afortunada.

En la taula provisional del campionat per a pilots, el domini de Sébastien Ogier era total, doncs a part d'aconseguir la seva quarta victòria de la temporada, a més s'emportava els tres punts extra del Power Stage, distanciant-se en 12 punts més del seu company d'equip Jari-Matti Latvala. Thierry Neuville per la seva banda, gràcies als 20 punts obtignuts superava a Sébastien Loeb de 2 punts en la provisional i s'introduia en el podi del campionat.

Pilot

Punts

Sébastien Ogier

154

Jari-Matti Latvala

90

Thierry Neuville

70

Pel que fa a constructors, Volkswagen sumava més punts que ningú en situar els seus dos cotxes en el podi sard, mentre que Citroën havia de conformar-se amb el solitari quart lloc de Dani Sordo i Carlos del Barrio, veient com els alemanys es començaven a escapar. Qatar, equip satèlit de M-Sport, sumava els 18 punts del segon lloc dels seus pilots belgues, el que permetia a l'equip dels emirats igualar la puntuació a l'equip oficial M-Sport, setens gràcies als reenganxats Mads Østberg i Jonas Andersson.

Constructor
Punts

Volkswagen

220

Citroën

174

M-Sport

Qatar

89

89