Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres en línia de 1995 centímetres cúbics (84,00 mm de diàmetre - 90,00 mm de carrera).
Potència	215 - 230 CV a 7000 rpm
Canvi	Manual de 5 velocitats
Transmissió	Propulsió
Longitud	4181 mm
Amplada	1720 mm
Alçada	1360 mm
Distància entre eixos	2490 mm
Pes mínim	1020 kg

 

Títols
Constructors	1977, 1978 i 1980
Pilots	Walter Röhrl 1980

FIAT portava anys veient com el seu 124 Spider no acaba de guanyar amb autoritat en el mundial de ral·lis, tot i el canvi de cilindrada dels seus motors o l'increment de vàlvules per cilindre, i es que la seva carrosseria no permetia grans recorreguts de suspensions; per això des de Turí, i amb l'estreta vinculació d'Abarth, s'iniciaren tot un seguit d'assaigs per tal de trobar-ne el substitut, que passaven des del coupé de motor central del X1/9 fins arribar a la berlina del 131, la qual fins i tot es va arribar alimentar amb un motor V6 provinent del 130. Finalment, i veient que la berlina permetia un major rang de canvis en la posada a punt i que aquesta es podia realitzar d'una manera molt més ràpida, la marca italiana es decidia per desenvolupar el FIAT 131 Abarth, el qual a diferència del model d'ús quotidià li mancaven els dos paracops i duia aletes de plàstic així com finestres posteriors de plexiglas per tal de reduir pes.

Amb l'homologació obtinguda l'1 d'abril de 1976, el seu debut en el mundial de ral·lis no arribaria fins al dimarts 22 de juny, moment en el que s’iniciava el 19è Ral·li de Marroc amb l’especial cronometrada de 95 km de distància de Khatouat. Si bé el resultat que aconseguien els cotxes italians a la ronda africana no era massa bo, dos abandonaments i un 12è lloc final per als finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki, si que al Ral·li dels 1000 Llacs, següent cita del calendari, els locals es feien amb la primera victòria per al model.

Ja en la temporada següent, i amb una important retallada d’ales a l’altre equip del grup i ciutat, Lancia, FIAT començava a dominar l'especialitat i aconseguia finalment el preuat títol mundial de constructors, un guardó que guanyaria en dues ocasions més, al 1978 i al 1980, i qui sap si tres de no haver-se retirat parcialment l’any 1979. L'any 1981 el concepte va començar a quedar obsolet, tot i el canvi dels injectors inicials de papallones pels Kugelfischer de guillotines realitzat a mitja vida, i que permetien als motors entregar 15 CV més, moment en que es va plantejar potenciar un nou projecte amb el nom de Lancia i basat en el Beta MonteCarlo, el 037.

Un altre canvi que es va realitzar en el transcurs de la vida útil del FIAT 131 Abarth va ser el de les òptiques posteriors l’any 1980, seguint així el rentat de cara que rebia el model de concessionari, mentre que al RAC Rally de 1978, els italians van provar de seure a Christian Geistdörfer "al seient del darrera" per tal de guanyar més tracció i intentar vèncer d'una vegada per totes als Ford Escort a la ronda britànica, l'invent no va funcionar i els de l'oval ocuparen les tres posicions del podi. Tanmateix, i a mode de curiositat que és dificilment perceptible a simple vista, FIAT va fer competir el 131 Abarth amb dues ales diferents del pas de roda. 

Com a cotxe oficial de marca, el 131 Abarth va estar present en un total de 42 esdeveniments mundials, en els que els seus diferents pilots hi van aconseguir acumular un total de 34 posicions de podi i 13 victòries, 42 i 17 respectivament si es tenen en consideració les places d’honor aconseguides per formacions no oficials, algunes d’elles imposades com en el pinotresc cas del Ral·li Sanremo 1980 i la vaga de fàbrica, amb el que la seva relació de victòries per participacions arribava al 31,0 %.

Markku Alén:

1000 Llacs 1976, Portugal 1977, Portugal 1978, 1000 Llacs 1978, 1000 Llacs 1979, 1000 Llacs 1980 i Portugal 1981.

Fulvio Bacchelli:

South Pacific 1977.

Timo Salonen:

Criterium Molson du Québec 1977.

Jean-Claude Andruet:

Sanremo 1977.

Bernard Darniche:

Tour de Corse 1977 i Tour de Corse 1978.

Walter Röhrl:

Acròpolis 1978, Criterium Molson du Québec 1978, Monte-Carlo 1980, Portugal 1980, Codasur 1980 i Sanremo 1980.

Solberg-Mills eren els homes més feliços a Limassol.

El 31è Ral·li de Xipre, setena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis i per tant cita equatorial del mateix, finalitzava el diumenge 22 de juny de 2003 a Limassol, ciutat des d'on havia arrancat el dijous 19 de juny amb 51 equips baixant per la protocolària rampa de sortida, dels 61 que prèviament havien oficialitzat la seva inscripció. Uns participants que a partir de l’endemà divendres farien front a un recorregut composat de 18 proves especials cronometrades de 341,05 km de distància competitiva. La prova, que era puntuable per als certàmens de pilots, marques i producció, era superada per només 17 equips.

Un palier a punt va estar d'esgarrar un bon ral·li de Rovanperä-Pietiläinen.

L’esdeveniment xipriota retornava al mes de juny, un moviment en el calendari que comportava un increment de la seva duresa natural, tan en quan a ressistència dels seus pilots, que registraven temperatures properes als 70 ºC en el compartiment dels seus cotxes, com pels motors, que en aquestes condicions ambientals patirien molt.

A les 8 en punt del divendres 20 de juny arrancava la primera jornada de competició, la qual estava composada per un bucle de 2 trams que es disputava en dues ocasions, a primera hora del matí i de la tarda, amb el que es generaven un total de 4 proves especials cronometrades de 99,84 km de competició. 

Onzens sobre les pistes xipriotes, i per tant amb la traçada molt neta de grava, els finlandesos de Peugeot Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen marcaven de manera consecutiva els tres primers millors registres, el que els va dur a liderar la prova des d’un primer moment. 

Per darrera seu la rotació de noms va ser una constant, Petter Solberg i Phil Mills s’instal·laven al terme del primer tram en la segona posició a 5,8 segons dels pilots de la casa del lleó, però una petita avaria elèctrica en la segona prova especial del matí en el seu Subaru Impreza S9 WRC, els enviava fins la quarta posició a 20,1 segons dels líders, mentre els germans Gilles i Hervé Panizzi s’enfilaven fins la segona plaça amb un Peugeot 206 WRC de l’equip Bozian a 14,5 segons de l’oficial i per només 1 dècima de segon de marge vers l’altre Subaru de l’equip gestionat per Prodrive, el pilotat per Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, qui marcaven el segon millor temps en aquesta darrera cronometrada matinal. 

Si bé la segona prova especial del dia era la més llarga de tot el programa amb 38,32 km competitius, amb només 2 proves especials celebrades en el programa, les distàncies en les primeres posicions eren bastant curtes, i així el pilot noruec i el copilot gal·lès només gaudien de 3 dècimes de segon de marge vers els campions del món en vigència, els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

A la represa Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es feien amb el segon millor temps per darrera dels seus compatriotes i companys d’equip, i els portadors del dorsal número 1 es feien amb la tercera posició en detriment de Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, qui passaven a compartir la quarta posició amb Petter Solberg i Phil Mills.

En la quarta i última prova especial del dia, segona passada per la cronometrada reina del programa de l’edició, una avaria en el canvi del seu Peugeot 206 WRC acabava amb el domini de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, qui en deixar-se 28,4 segons vers el registre guanyador de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, es deixaven també la primera plaça per 6,8 segons a la classificació general provisional vers precisament els seus companys a Peugeot.

Molt pitjor era l’avenir dels fets per a Tommi Mäkinen i Kaj Lindström en aquesta quarta prova especial, qui en haver-se d’aturar a canviar una roda trencada, hi perdien prop de 10 minuts i 15 posicions a la general. Markko Märtin i Michael Park també patien problemes amb el seu canvi, concretament amb la selectora, en aquesta darrera prova especial i entregaven 1 minut a final de tram; doble ocasió que aprofitaven Sébastien Loeb i Daniel Elena, segons més ràpids en aquesta darrera prova especial del dia, per entrar en la pinça dels 5 primers classificats. 

A mig quart de 7 de la tarda, els primers equips participants en abandonar el parc tancat de Limassol, hi començaven a fer el seu retorn per tal de donar per conclosa la primera etapa del ral·li. Entre el total de 42 formacions que aconseguien completar la primera etapa, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen eren per llavors els líders provisionals de la taula per 6,8 segons de marge vers Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, mentre que Petter Solberg i Phil Mills ocupaven la darrera posició de podi a 10,3 segons dels primers classificats. Els germans Gilles Panizzi i Hervé Panizzi restaven a les portes d’aquestes places de podi en la quarta posició a 13,9 segons dels líders, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena eren cinquens a 40,4 segons del temps dels campions mundials.

La jornada sabatina era la més llarga de totes quantes es programaven en l’edició, amb 158,35 km competitius al llarg de 8 proves especials cronometrades, les quals tenien un format força peculiar. L’activitat s’iniciava a les 6 en punt del matí i aquesta es repartia al llarg de 3 bucles, de 3, 3 i 2 trams. Els 4 primers trams només es disputaven en una ocasió cadascun, mentre que els dos últims trams del bucle central del dia, es repetien per la tarda per tal de formar el tercer i últim bucle de la jornada.

Si bé la primera etapa es completava sense baixes entre els equips d’entitat, ja en el primer tram del dia arribaven els primers cops de teatre. Per una banda ambdós Ford Focus RS WRC’03 de Markko Märtin i Michael Park i de François Duval i Stéphane Prévot defallien en quedar-se sense pressió d’oli, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen completaven l’especial a 1 minut i escaig del temps guanyador de Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, en haver trencat un eix de transmissió. Sense poder reparar l’avaria pels seus mitjans, els finlandesos es veien obligats a cursar baixa en l’esdeveniment en l’enllaç cap al següent tram matinal. 

L’altra cara de la competició, la dolça, era per a Petter Solberg i Phil Mills, els de Subaru eren els segons més ràpids a final de tram per darrera dels seus companys d’equip, i aquests passaven a ocupar la vacant en el lideratge que deixaven Marcus Grönholm i Timo Rautiainen per 3,0 segons de marge vers Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, mentre que Gilles Panizzi i Hervé Panizzi tornaven a tancar les posicions de podi.

Malauradament pels interessos dels germans provençals, una avaria de motor en la segona prova especial sabatina els enviava a engruixar la llista de baixes, una avaria que també es produïa en el Hyundai Accent WRC3 dels belgues Freddy Loix i Sven Smeets. Un incident, el dels de Bozian, que unit al de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, habilitava a Sébastien Loeb i Daniel Elena a ocupar la tercera posició per davant dels seus companys d’equip, els britànics Colin McRae i Derek Ringer, i dels també britànics Richard Burns i Robert Reid.

D’altra banda Petter Solberg i Phil Mills establien el temps de referència per a la resta del parc tancat en aquesta segona prova especial sabatina i els de la Constel·lació de les Plèiades obrien en 5,8 segons més les distàncies vers Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, els segons més ràpids en aquesta prova cronometrada. Alhora Carlos Sainz i Marc Martí, amb el tercer millor temps, es situaven a només 1,0 segons de la cinquena posició de Richard Burns i Robert Reid. 

El bucle matinal es tancava amb un nou doblet dels cotxes blaus de Subaru, amb Tommi Mäkinen i Kaj Lindström per davant de Petter Solberg i Phil Mills, mentre que tot i tenir el tercer millor temps en el seu haver, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen entregaven 4,6 segons més per tal de fer accés al primer parc d’assistències a 13,4 segons del lideratge. Més avall en la taula, Carlos Sainz i Marc Martí aconseguien superar a Richard Burns i Robert Reid en aquesta tercera cronometrada sabatina i en conseqüència els 3 Citroën oficials es classificaven en posicions successives amb Sébastien Loeb i Daniel Elena en primer terme a 1 minut i 37,5 segons dels líders provisionals, un temps que evidenciava que la lluita per la victòria ja era un assumpte de dos.

Tommi Mäkinen i Kaj Lindström seguien avesats a les victòries parcials al llarg del bucle central del dia, i els finlandesos s’imposaven en 2 de les 3 proves cronometrades que s’hi programaven, sent el millor temps que se’ls hi escapava als nòrdics de Subaru en la cronometrada equatorial de l’etapa, per als seus compatriotes de Peugeot Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, qui prèviament també havien aconseguit rebaixar el temps de Petter Solberg i Phil Mills i escurçar així en una desena de segons les distàncies vers els líders. 

Per desgràcia dels del lleó, en la tercera i última prova especial del bucle, Petter Solberg i Phil Mills aturaven el cronòmetre per darrera dels seus companys d’equip i el noruec i el britànic reestablien així de cop tots els segons perduts en les dues especials prèvies, per tal de fer retorn a Limassol amb 14,4 segons de coixí, 1 segon més del que n’havien sortit hores abans, un segon parc d’assistències en el que no hi arribaven Toni Gardemeister i Paavo Lukander per accident en l’especial equatorial del bucle.

En el tercer i últim bucle del dia, repartiment de resultats entre Petter Solberg i Phil Mills amb Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, amb una victòria de tram i un segon temps escratx per als primers classificats així com per als segons, si bé novament els líders aconseguien afegir una desena de segons al seu sarró en la segona passada per la darrera d’elles. 

Paral·lelament, en el setè tram del dia, primera especial de la segona represa, Tommi Mäkinen i Kaj Lindström eren exclosos per excés d'endarreriments en el seu carnet de ruta, Didier Auriol i Denis Giraudet s’acomiadaven per una avaria en l'alternador del seu Škoda Octavia WRC Evo3 i els britànics Richard Burns i Robert Reid havien de plegar en fallar la junta de culata del motor del seu Peugeot 206 WRC, engreixant-se encara més la important llista de baixes i deixant només a Citroën com a l'única formació en comptar amb totes les seves unitats sobre la pista.

En passar 5 minuts de 2 quarts de 8 del vespre els 18 equips que restaven en actiu, dels 42 que hores abans n’havien sortit, començaven a accedir al parc tancat de Limassol amb Petter Solberg i Phil Mills al capdavant de la classificació per 25,3 segons de marge amb Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen. Amb evidents problemes de posada a punt, a continuació s’hi trobaven els 3 Citroën Xsara WRC oficials, amb Sébastien Loeb i Daniel Elena en tercera posició a 2 minuts i 44,6 segons dels líders, Colin McRae i Derek Ringer a 3 minuts i 29,0 segons i el madrileny Carlos Sainz i el català Marc Martí tancant el grup dels 5 primers classificats a 4 minuts i 32,9 segons.

La tercera i última etapa arrancava a 2 quarts de 8 del matí del diumenge 22 de juny amb 6 proves especials en el seu programa de 82,86 km cronometrats, una corda competitiva que resultava de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams i que finalitzaria en passar 5 minuts d’1 quart de 4 de la tarda. 

Petter Solberg i Phil Mills no volien deixar marge a les sorpreses i la parella s’imposava en totes 3 proves especials del primer bucle del dia. Si bé en 2 d’elles Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen aturaven el crono just per darrere dels de Subaru, i en la tercera i última de l’escull Carlos Sainz i Marc Martí aconseguien interposar-se entre els dos primers classificats, el cert era que els de Peugeot perdien una vintena de segons més vers els líders.

Just després de la darrera represa de la competició, un palier avariat acabava amb les esperances de victòria de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, els finlandesos s’hi deixaven aproximadament minut i mig vers el temps de Petter Solberg i Phil Mills, novament els guanyadors del tram, i la parella passava a estar classificada a més de 2 minuts dels líders i quan només quedaven 2 proves especials en el programa.

Els 3 Citroën Xsara WRC de Carlos Sainz i Marc Martí, de Colin McRae i Derek Ringer i de Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien superar a Petter Solberg i Phil Mills en la següent prova especial, acabant així amb la ratxa triomfal del dia pels de Subaru, que en certa manera en vista dels aconteixements s’hi deixaven. Paral·lelament, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen seguien entregant segons i els pilots passaven a estar a 3 minuts dels líders i afrontarien la darrera de les cronometrades del programa amb 1 minut de marge vers Sébastien Loeb i Daniel Elena.

En la darrera cronometrada Petter Solberg i Phil Mills tornaven a inscriure el seu nom com els vencedors del tram, mentre que Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen s’hi tornaven a deixar un altre minut. Per sort seva, Sébastien Loeb i Daniel Elena no eren prou ràpids en aquesta darrera prova especial i els de Citroën no aconseguien arrabassar-lis la segona posició per tan sols 2,8 segons.

Completades doncs les 18 proves especials cronometrades del programa, i amb l’entrada de la primera parella participant, d’un total de 17 que ho aconseguien fer, a partir d’1 quart i 5 minuts de 4 de la tarda del diumenge 22 de juny, el 31è Ral·li de Xipre es començava a donar per finalitzat amb la victòria de Petter Solberg i Phil Mills. El noruec i el gal·lès completaven els 341,05 km competitius de l’itinerari amb un registre de 5 hores 9 minuts i 12,6 segons, un temps que equivalia a una velocitat mitjana de 66,2 km/h, la més lenta de tota la temporada. Amb un temps 4 minuts i 14,0 segons pitjor que el dels vencedors, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen pujaven al segon graó del podi xipriota, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena ho feien en el tercer a 4 minuts i 16,8 segons del crono dels pilots de Subaru.

Citroën era l'únic equip en portar els seus tres cotxes al final del ral·li.

En la categoria dels cotxes de producció, Toshi Arai i Tony Sircombe s’imposaven en 3 de les 4 proves especials programades al llarg del divendres, escapant-se’ls-hi el ple de victòries en la darrera d’elles a causa d’una punxada. Un problema que també afligia als catalans Dani Solà i Alex Romaní en aquesta quarta prova especial, i que si bé als líders no els hi suposava perdre l’anhelada primera plaça, als de les nostres contrades els hi suposava baixar des de la segona posició fins a la cinquena.

Els veterans Stig Blomqvist i Ana Goñi completaven la primera etapa en segona posició a 59,3 segons de Toshi Arai i Tony Sircombe, i per 14,5 segons de marge amb els seus companys de formació a Sutton Cars, els britànics Martin Rowe i Trevor Agnew.

Dissabte Toshi Arai i Tony Sircombe deixaven d’atacar els cronos per passar a gestionar la cursa, un canvi d’actitud que davant els problemes que els seus rivals s’anaven trobant en les dures pistes xipriotes, no feia més que refermar al japonès i al neozelandès al capdavant de la classificació. 

D’una banda Stig Blomqvist i Ana Goñi s’endarrerien en la segona prova especial sabatina en patir problemes de frens, mentre que Dani Solà i Alex Romaní eren baixa per avaria en la transmissió just en arribar a l’equador de l’etapa, moment en el que semblaven estar en disposició de retornar a les posicions de podi.

El relleu de Toshi Arai i Tony Sircombe, en quan al rol de llebrers, el prenien Marcos Ligato i Rubén García; desens al terme de la primera etapa a més de 15 minuts de la parella oriental, després de que el filtre de l’aire del seu Mitsubishi Lancer Evo VII es desencaixés en la primera passada per la cronometrada reina de l’edició, els argentins es feien amb 7 victòries de tram de les 8 possibles per tal de remuntar, baixes mediant, fins a la cinquena posició a gairebé 14 minuts dels líders.

Així doncs al terme de l’etapa més llongeva del programa, i alhora la que més baixes es cobrava entre els participants, Toshi Arai i Tony Sircombe fitxaven a l’entrada del parc tancat de Limassol amb 2 minuts i 5,6 segons de marge vers Martin Rowe i Trevor Agnew, mentre que en relació a Stig Blomqvist i Ana Goñi el marge s’ampliava fins als 3 minuts i 51,8 segons.

Malgrat gaudir d’un bon feix de segons de marge i no tenir cap necessitat d’esprémer l’accelerador per fer-se amb la victòria, la jornada dominical esdevenia en certa manera una reposició de l’etapa inaugural, quan Toshi Arai i Tony Sircombe només deixaven escapar la victòria de tram en la primera prova especial del dia per 2,3 segons de marge en favor de Marcos Ligato i Rubén García. 

Així doncs, després d’imposar-se en la meitat de les 18 proves especials programades en l’itinerari, Toshi Arai i Tony Sircombe esdevenien vencedors de la classe de producció amb un marge final de 3 minuts i 43,0 segons vers Martin Rowe i Trevor Agnew i per 6 minuts i 16,4 segons de distància amb Stig Blomqvist i Ana Goñi.

A efectes de campionat, Toshi Arai sumava la tercera victòria de la temporada en les 3 sortides que havia celebrat fins aquell moment i el japonés incrementava el seu marge al capdavant de la classificació provisional en relació als seus perseguidors, un grup que a la sortida de la ronda equatorial de la temporada, estava capitanejat pel britànic Martin Rowe a 11 punts del pilot nipó, seguit d’Stig Blomqvist i Karamjit Singh a 13 punts dels 30 que acumulava el per llavors el líder.

Toshi Arai i Tony Sircombe encapçalaven un podi copat per Subaru engrossint la festa de la marca japonesa

L'abandonament de Richard Burns i la cinquena plaça de Carlos Sainz en la prova xipriota, deixava al pilot madrileny a tan sols un punt del lideratge del pilot britànic, mentre que per darrera seu, Marcus Grönholm sumava el quart zero de la temporada i mantenia la tercera posició provisional per un punt vers Petter Solberg.

Pilot	Punts
Richard Burns	37
Carlos Sainz	36
Marcus Grönholm	30

En la classificació per marques era Citroën qui aconseguia sumar més punts gràcies al tercer lloc de Sébastien Loeb i Daniel Elena i el quart de Colin McRae i Derek Ringer, però Peugeot mantenia la capçalera gràcies a la segona posició final de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen. Per darrera de les dues marques del grup PSA, Subaru avançava a Ford gràcies a la victòria del pilot noruec i el copilot gal·lès, mentre que Ford salvava els mobles gràcies al cinqué lloc, la posició de Carlos Sainz i Marc Martí en ser el tercer Citroën classificat no es retenia en el campionat de marques, del jove finlandés Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Constructor	Punts
Peugeot	81
Citroën	73
Subaru	47

Ben ràpid Ogier-Ingrassia van tenir el camí planer cap a la victòria.

El dissabte 22 de juny de 2013, finalitzava a Olbia el 10è Ral·li de Sardenya, setena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, la qual, en contra del que era habitual en altres cites de la temporada, es disputava al llarg de només dues jornades. A la prova, que era puntuable pels certàmens de pilots, constructors, WRC-2 i WRC-3, s'hi inscrivien un total de 56 equips, dels que 51 baixaven per la rampa de sortida el dijous 20 de juny, per tal d'afrontar un recorregut composat per 16 especials cronometrades de 304,40 km de distància, una corda que va ser superada per 36 formacions amb més o menys exactitud al concepte superar. 

Neuville-Gilsoul maravellaven en el seu primer podi mundialista.

En el tram de qualificació celebrat el dijous al matí, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila eren els homes més ràpids seguits dels pilots de M-Sport Evgeniy Novikov i Ilka Minor i dels seus companys d'equip Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, i els finlandesos escollien afrontar la primera jornada de competició en la posició més endarrerida que els hi era possible per tal d’evitar escombrar les cronometrades que els esperaven l'endemà.

El divendres 21 de juny a 2 quarts de 7 del matí arrancava la primera etapa del ral·li, la qual tenia 147,02 km cronometrats en el seu programa. Una distància que es repartia al llarg de 8 proves especials, que sortien de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams al matí i primera hora de la tarda, més una doble passada per la cronometrada de Gallura al capvespre.

L’esforç realitzat el dijous al matí per la parella finlandesa de Volkswagen resultava ser en va a les primeres de canvi, doncs Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila punxaven una roda del seu Polo R WRC a Monte Lerno, cronometrada inaugural de l’edició i tanmateix la més llarga de tot l’itinerari, i l’incident els hi suposava deixar-s’hi pràcticament 2 minuts així com tota opció a victòria. L’altra cara de la competició, l'amable, era per als seus companys d’equip, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, qui assolien la primera posició en marcar-hi el registre més baix per 5,3 segons de marge vers el Citroën de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i 8,5 segons i 12,8 segons vers els respectius Ford d’Evgeniy Novikov i Ilka Minor i de Mads Østberg i Jonas Andersson.

Després d’un petit alt en el camí a Sassari per al proveïment de carburant, la competició es reprenia amb dos trams que es dibuixaven a tocar de la costa central de l’illa. En el primer d’ells, l’altra parella de les més ràpides en el tram de qualificació, la formada per Evgeniy Novikov i Ilka Minor, patien un fort accident que els obligava a abandonar de forma definitiva la prova sarda, doncs el seu Ford Fiesta RS WRC quedava tan malmès, que resultava impossible reacondicionar-lo de cara a la jornada sabatina final. 

El contrapunt a la mala notícia per als responsables d’M-Sport era que Mads Østberg i Jonas Andersson passaven a ocupar la vacant que els seus companys deixaven en les posicions de podi, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila establien el registre de referència en aquesta segona prova especial per davant dels seus companys d’equip Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, canviant-se els papers entre els companys d’equip de la firma germànica en la tercera i última prova especial matinal. 

Amb dues victòries de tram i un segon millor temps en les 3 primeres proves especials programades, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia ingressaven a les assistències remotes de Sassari amb un avantatge de 20,5 segons vers el Citroën DS3 WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i de 24,9 segons en relació al Ford Fiesta RS WRC de Mads Østberg i Jonas Andersson. Un altre Citroën, el de Dani Sordo i Carlos del Barrio, restaven a les portes del podi seguits d’un altre Ford, el de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.

A la represa de la competició a primera hora de la tarda, es repetien primer els dos últims trams celebrats al matí, en els que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul demostraven un nivell de pilotatge molt madur amb dues victòries parcials consecutives i per davant de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, les quals permetien als pilots belgues arrabassar la quarta posició als càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio, alhora que els acostaven al llindar de les posicions de podi marcat per Mads Østberg i Jonas Andersson, mentre que els líders provençals seguien interposant segons vers els seus rivals més directes.

Emplaçats en la segona passada per Monte Lerno, cronometrada reina del programa i que tancava el segon bucle del dia, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi establien el registre més baix i seguien escapant-se de tota la resta de participants, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul en marcar-hi el tercer millor temps per darrere de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, aquests aconseguien fer entrada al parc d’assistències d’Olbia en tercera posició a 47,1 segons dels francesos de Volkswagen. Uns desdibuixats Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen es mantenien en la segona posició aconseguida a primera hora del matí, si bé a 42,4 segons dels líders i per tant amb només 4,7 segons de marge vers el Ford Fiesta RS WRC número 11 de la parella belga.

A manca de 5 minuts per a les 7 de la tarda, els participants començaven a sortir del parc d’assistències d’Olbia, per tal d’afrontar les dues passades per l'especial de Gallura, les quals tancaven la jornada. En elles, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien reivindicar-se marcant-hi els dos temps escratx, dos bons resultats que els hi permetien pujar fins la cinquena posició en la general, si bé el seu ascens en la taula era facilitat també per la sortida de pista, i posterior abandonament, dels escandinaus Mads Østberg i Jonas Andersson en la darrera especial del dia.

En la zona més calenta de la taula, la lluita per la segona posició, després d’un estira i arronsa de segons entre Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, els nòrdics veien com els valons els hi aconseguien retallar segon i mig en la classificació, per tal de seguir conservant la segona posició per 3,1 segons de marge.

A 2 quarts d’11 de la nit els primers equips participants arribaven al parc d’assistències d’Olbia, per tal d’ingressar en règim de parc tancat, després d’haver posat les mecàniques a punt, 45 minuts més tard, una maniobra que havia de ser duta a terme abans de 2 quarts de 2 de la matinada. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia lideraven la taula en aquells instants per 46,6 segons de marge vers Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, mentre que en relació a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul el marge s’ampliava lleugerament fins als 49,7 segons. Dani Sordo i Carlos del Barrio restaven a les portes de les posicions de podi a 1 minut i 19,4 segons dels líders, mentre que uns incissius Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 24,6 segons dels pilots càntabres i per 11,4 segons de marge amb el tercer dels Volkswagen Polo R WRC, el confiat al noruec Andreas Mikkelsen i al seu copilot finlandès Mikko Markkula.

A les 7 en punt del dissabte 22 de juny, s’iniciava la segona i última jornada del ral·li, tanmateix la més llarga del programa en tenir 157,38 km cronometrats en el seu itinerari al llarg de 8 proves especials. Amb un format més compacte que no pas el de la jornada inaugural, aquestes 8 cronometrades resultaven de passar en dues ocasions per un bucle de 4 trams, amb unes úniques assistències intermèdies a Olbia. 

Disposats a mantenir la seva segona posició, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen sortien a l'atac en la primera d’elles, i els finlandesos en anotar-s’hi l’autoria del millor temps, per davant de precisament els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, aquests aconseguien ampliar el seu marge en 5,4 segons. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, tercers per darrere dels dos combatents del duel per la segona plaça, seguien escurçant distàncies amb Dani Sordo i Carlos del Barrio per situar-se a 10,7 segons de la seva posició.

Malauradament els tributs per l’assumpció dels riscs es cobraven ben ràpid, doncs Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen patien una sortida de pista en un revolt de 180º en la cronometrada següent i el seu DS3 WRC quedava enganxat al marge. Tot i rebre ajuda dels espectadors per intentar tornar a posar el cotxe a pista, això va resultar impossible i els pilots es veien obligats a abandonar.

La baixa dels seus companys d’equip finlandesos, donava a Dani Sordo i Carlos del Barrio l’oportunitat d’entrar en posicions de podi, si bé Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila seguien escurçant distàncies vers els de Citroën, per situar-se a 8,0 segons dels càntabres en arribar a l’equador de l’escull matinal.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien la seva segona victòria de tram consecutiva del dia en la tercera prova especial sabatina, i els provençals portaven el seu marge de confiança vers Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul per sobre del minut. Paral·lelament, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aturaven el cronòmetre per darrera dels seus companys de formació i els finlandesos aconseguien entrar en les posicions de podi per 13,2 segons de coixí i en detriment de la parella espanyola de la marca dels dos galons.

Els nòrdics de Volkswagen es refermaven en la posició de podi adquirida en marcar el millor temps en la darrera cronometrada del bucle matinal, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia retornaven a Olbia amb 1 minut i 15,9 segons de marge vers Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, un marge que s’ampliava fins a 1 minut i 51,4 segons si s’observava des de la posició dels seus companys finlandesos. Totalment superats pel trio que els precedia, Dani Sordo i Carlos del Barrio eren quarts a 20,8 segons de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i per 19,9 segons de marge amb el tercer dels Polo R WRC, el d’Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula.

Tal i com s’havia desenvolupat el matí doncs, quedava per veure si al llarg de la segona passada pel bucle de 4 trams Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila serien capaços de seguir remuntant posicions a costa d’arrabassar la plaça de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i de quin paper portaven a terme els pilots de l’únic Citroën en cursa.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila reprenien la competició amb una victòria de tram per davant del cotxe homòleg d’Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula, un esforç que en certa manera es veuria neutralitzat amb el tercer millor temps de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul a 2,1 segons del registre dels finlandesos. En l’altra punt calent de la taula, Dani Sordo i Carlos del Barrio veien reduïda la seva renda de segons fins als 11,5.

Ja en la sisena especial sabatina, un accident posava punt i final a la progressió d’Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula a l’esdeveniment sard, i els pilots del segon equip de Volkswagen havien d’abandonar la competició amb les suspensions del seu Polo R WRC inoperatives. L’accident deixava als txecs Martin Prokop i Michal Ernst en la cinquena posició, si bé a més de 5 minuts del temps de Dani Sordo i Carlos del Barrio, amb el que un dels punts calents de la taula es refredava.

L’altre, el que atenia la lluita per la segona plaça, es seguia mantenint ben viu, doncs Sébastien Ogier i Julien Ingrassia establien el millor temps per davant de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, i els belgues aconseguien recuperar 4 dècimes de segon de les 21 perdudes anteriorment.

Les dues darreres cronometrades del bucle eren tanmateix les més llargues del dia, si bé la primera d’elles exercia les funcions del Power Stage, quelcom prou estimulant com per veure el millor de cada parella participant. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi aconseguien el millor temps i s’asseguraven els 3 punts extra, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul aturaven el cronòmetre per darrera dels pilots francesos de Volkswagen i per davant dels companys finlandesos dels primers, amb el què els belgues, a part d’aconseguir els corresponents 2 punts de premi, també començaven a certificar la seva segona plaça tot endosant 3,5 segons a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

Així doncs, de cara als darrers 22,35 km cronometrats del programa, 37,3 segons separaven als dos inquilins de les dues darreres posicions de podi, una distància prou important i a priori insalvable de no aparèixer la desgràcia. Tot i això els finlandesos no defallien, i si bé els contratemps no van fer acte de presència, aquests tancaven la seva participació al 10è Ral·li de Sardenya amb una victòria de tram en la que recuperaven 6,1 segons i  6,4 segons a les dues parelles que els precedien.

Completat tot el recorregut i amb les pertinents darreres assistències realitzades a quarts de 7 de la tarda, els 36 equips participants que restaven en actiu cobrien els 29 km que separaven Olbia de l’epicentre de la Costa Esmeralda, tanmateix alma mater de l’esdeveniment sard, Porto Cervo, per tal de realitzar-hi la cerimònia de clausura a 2 quarts de 8 del vespre. En ella Sébastien Ogier i Julien Ingrassia pujaven al graó més alt en completar els 304,50 km cronometrats del programa en un temps de 3 hores 22 minuts i 57,9 segons, 1 minut i 16,8 segons per davant de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, qui per primera vegada pujaven en un podi absolut del mundial. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’instal·laven a la dreta dels seus companys, tot ocupant el tercer graó del podi fet de pedres tallades a 1 minut i 48 segons del temps dels vencedors.

Qui sap que hagués passat si Latvala-Anttila no haguessin punxat a la primera cronometrada.

En categoria WRC2, Robert Kubica i Maciej Baran aprofitaven al màxim les altes prestacions del seu Citroën DS3 RRC i els polonesos amb una sortida fulgurant en l’especial inaugural, tanmateix reina del ral·li, aconseguien un marge superior al mig minut vers a la resta de la categoria. Una segona victòria de tram consecutiva i un quart millor temps en la darrera del bucle matinal del divendres, conferien un marge de 50 segons exactes als líders vers els alemanys Sepp Wiegand i Frank Christian i de 51,7 segons amb els italians Lorenzo Bertelli i Mitia Dotta.

En la repetició del bucle matinal però en ordre alterat, Robert Kubica i Maciej Baran repetien victòria de tram a Castelsardo i la parella portava el seu marge vers els segons classificats per sobre del minut, mentre que per darrera Yuriy Protasov i Kuldar Sikk arrabassaven la tercera plaça a Lorenzo Bertelli i Mitia Dotta en aturar el cronòmetre per darrera dels polonesos. En la cronometrada següent, repetició de resultats i l’ucraïnès i l’estoni prenien la segona posició a l’Škoda Fabia S2000 de Sepp Wiegand i Frank Christian per tan sols 3,8 segons.

Tancant el bucle central del dia es trobava la segona passada per la cronometrada reina del programa, en la que Robert Kubica i Maciej Baran tornaven a establir-hi el registre de referència per a la resta de la classe, mentre que Sepp Wiegand i Frank Christian, tal i com ho havien fet hores abans, tornaven a marcar-hi el segon millor temps per tal de recuperar la segona plaça que minuts abans els hi havia estat arrabassada.

Amb 5 victòries de tram de 6 possibles, Robert Kubica i Maciej Baran entraven a les assistències d’Olbia amb 1 minut i 48,5 segons de marge vers Sepp Wiegand i Frank Christian i 1 minut i 54,8 segons amb Yuriy Protasov i Kuldar Sikk. 

En les 2 darreres proves especials del dia, el drama s’encarnissava entre aquelles parelles que perseguien la posició dels líders. D’una banda Sepp Wiegand i Frank Christian s’hi deixaven prop de 2 minuts en la primera d’elles per avaria mecànica, la qual obligava als germànics a acollir-se al rally2 de cara a la darrera prova especial del dia per intentar salvaguardar la mecànica de l’auto de la sageta,. Un programa, el de rally2, al que també s’hi acollia Yuriy Protasov i Kuldar Sikk després de que els pilots de l’est córressin pitjor sort i es deixessin més de 36 minuts en la penúltima prova especial. 

Uns problemes que minimitzaven el minut que es deixaven Robert Kubica i Maciej Baran, en trobar-se molta pols en suspensió pels autos que rodaven més lents davant seu i que es combinaven amb l’ocàs del dia.

Alhora, aquests incidents obrien les portes de les posicions de podi a Abdulaziz Al-Kuwari i Killian Duffy, així com a Lorenzo Bertelli i Mitia Dotta, si bé una punxada d’aquests últims en la darrera prova especial, desfeia l’aferrissada lluita per la segona posició que estaven mantenint ambdues parelles al terme de la primera especial de la segona represa.

Amb millor visibilitat, Robert Kubica i Maciej Baran aconseguien una altra victòria de tram en la darrera prova especial del dia i els líders feien accés al parc tancat d’Olbia amb 1 minut i 11,8 segons de marge vers Abdulaziz Al-Kuwari i Killian Duffy i per 2 minuts i 11,4 segons amb Lorenzo Bertelli i Mitia Dotta.

La jornada sabatina esdevenia una bassa d’oli en quan a emocions es refereix. Doncs d’una banda els líders polonesos s’imposaven en totes i cadascuna de les proves especials que es programaven al llarg de l’etapa, mentre que Abdulaziz Al-Kuwari i Killian Duffy s’asseguraven la segona posició en aconseguir el segon millor temps en la meitat d’elles i només veure’s superats per Lorenzo Bertelli i Mitia Dotta en una d’elles.

Així doncs, després de dur a terme passeig marcial a l’illa en acumular 16 victòries de tram de 18 possibles, Robert Kubica i Maciej Baran aconseguien la victòria per 4 minuts i 17,0 segons de marge amb Abdulaziz Al-Kuwari i Killian Duffy i per 6 minuts i 18,5 segons amb Lorenzo Bertelli i Mitia Dotta.

A efectes de campionat, la contundent victòria de Robert Kubica a l’esdeveniment sard, tot just era la segona consecutiva que el pilot aconseguia en la seva tercera participació al certamen, amb el què el polonès tot just es feia amb la quarta posició, encara lluny dels 93 punts que per llavors atresorava el líder qatarià Abdulaziz Al-Kuwari.

Actuació impecable la de Kubica-Baran a Itàlia

En categoria WRC3, els experimentats Bryan Bouffier i Xavier Panseri s’imposaven en la cronometrada reina i inicial del programa, llevant 32,4 segons a Christian Riedemann i Lara Vanneste, segons a final de tram, i 1 minut i 19,0 segons als seus compatriotes Stéphane Consani i Maxime Vilmot. Emperò el seu devenir a la prova sarda trobaria un final sobtat molt aviat, doncs en la segona prova especial del dia els francesos havien d’abandonar amb les suspensions del seu Citroën DS3 R3T inoperatives. Christian Riedemann i Lara Vanneste heretaven així la primera posició per uns 44,9 segons de marge amb Stéphane Consani i Maxime Vilmot i per 1 minut i 5 dècimes de segon amb Quentin Gilbert i Isabelle Galmiche. 

Malgrat que l’alemany i la belga no es van mostrar com els més ràpids en cap de les especials del bucle matinal, l’absència de contratemps els situava com a líders a les assistències de Sassari per 48,1 segons amb Stéphane Consani i Maxime Vilmot i per 56,3 segons amb Quentin Gilbert i Isabelle Galmiche, dues formacions franceses que al llarg del bucle central del dia seguien llimant distàncies per tal de situar-les en 16,2 segons i 31,6 segons respectivament a l’entrada a Olbia.

La reacció dels líders no arribava, i si bé Quentin Gilbert i Isabelle Galmiche cursaven baixa en la primera de les dues passades pel darrer tram del dia per una avaria en la bomba de la benzina, Stéphane Consani i Maxime Vilmot seguien escurçant distàncies fins al punt de situar-se líders en la darrera cronometrada del divendres i per 16,1 segons de marge amb els anterior líders. Uns altres francesos, Sébastien Chardonet i Thibault de la Haye, ocupaven la vacant que els seus compatriotes deixaven en el podi a 26,2 segons del lideratge.

Al llarg del primer bucle del dissabte, els temps dels dos principals pretendents a victòria van ser molt similars, i només dues sancions de 10 segons per retard en el control horari, van acabar inclinant la balança a favor de Christian Riedemann i Lara Vanneste per 7,3 segons de marge en el retorn a Olbia. Malauradament la presumpta lluita a 3 bandes perdia un dels seus contendents, doncs Sébastien Chardonet i Thibault de la Haye queien de la cursa en perdre-hi més de 8 minuts i mig en les dues darreres proves especials del bucle, després de danyar la cremallera de la direcció en topar-se amb un gran roc que es trobava al ben mig de la traçada.

A la represa de l’activitat cronometrada, Stéphane Consani i Maxime Vilmot recuperaven la primera posició, però novament, una altra sanció per retard sobre el control horari, en aquesta ocasió de 2 minuts i 10 segons en quedar-se el seu Citroën DS3 R3T aturat durant una bona estona, retornava el lideratge a Christian Riedemann i Lara Vanneste, qui finalment aconseguien la seva primera victòria de tram en la darrera prova especial cronometrada del programa, per certificar de totes, totes la seva victòria per 5 minuts i 5,4 segons sobre Keith Cronin i Marshall Clarke i per 9 minuts i 19,3 segons sobre els reenganxats Quentin Gilbert i Isabelle Galmiche. 

Una quarta sanció de 14 minuts, arran d’haver hagut de fer treballs en el seu Citroën en la zona de sortida, enviava a Stéphane Consani i Maxime Vilmot a la sisena posició a més de 21 minuts dels guanyadors.

A efectes de campionat, Christian Riedemann aconseguia els seus primers punts en el certamen i l’alemany s’enfilava fins a la cinquena posició a 4, 5 i 30 punts del trio de pilots francesos que el precedien, Bryan Bouffier, Quentin Gilbert i Sébastien Chardonnet respectivament, amb la intrusió de l'irlandès Keith Cronin 3 punts per davant del germànic.

Riedemann-Vanneste només foren els més ràpids en la darrera especial, però si que foren els únics en evitar els problemes.

En la taula provisional del campionat per a pilots, el domini de Sébastien Ogier era total, doncs el provençal aconseguia la màxima puntuació possible a la ronda sarda i així la seva quarta victòria de la temporada, li permetia distanciar-se en 12 punts més del seu company d'equip Jari-Matti Latvala. Thierry Neuville per la seva banda, gràcies als 20 punts obtinguts en el seu primer podi mundial, superava a Sébastien Loeb per 2 punts en la classificació i s'introduïa en el podi del campionat.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	154
Jari-Matti Latvala	90
Thierry Neuville	70

En el campionat de constructors, Volkswagen sumava més punts que ningú en situar els seus dos cotxes en el podi sard, mentre que Citroën havia de conformar-se amb el solitari quart lloc de Dani Sordo i Carlos del Barrio, veient com els alemanys es començaven a escapar. Qatar, equip satèlit de M-Sport, sumava els 18 punts del segon lloc dels seus pilots belgues, el que permetia a l'equip dels emirats igualar la puntuació a l'equip oficial M-Sport, setens gràcies als reenganxats Mads Østberg i Jonas Andersson.

Constructor	Punts
Volkswagen	220
Citroën	174
M-Sport Qatar	89 89