Especificacions tècniques
Motor

4 cilindres en línia de 1995 centímetres cúbics (84,00 mm de diàmetre - 90,00 mm de carrera).

Potència

215 - 230 CV a 7000 rpm

Canvi

Manual de 5 velocitats

Transmissió

Propulsió

Longitud

4181 mm

Amplada 1720 mm
Alçada 1360 mm
Distància entre eixos 2490 mm
Pes mínim 1020 kg

 

Títols
Constructors 1977, 1978 i 1980
Pilots Walter Röhrl 1980

FIAT portava anys veient com el seu 124 Spider no acaba de guanyar amb autoritat en el mundial de ral·lis, tot i el canvi de cilindrada dels seus motors o l'increment de vàlvules per cilindre, i es que la seva carrosseria no permetia grans recorreguts de suspensions; per això des de Turí, i amb l'estreta vinculació d'Abarth, s'iniciaren tot un seguit d'assaigs per tal de trobar-ne el substitut, que passaven des del coupé de motor central del X1/9 fins arribar a la berlina del 131, la qual fins i tot es va arribar alimentar amb un motor V6 provinent del 130. Finalment, i veient que la berlina permetia un major rang de canvis en la posada a punt i que aquesta es podia realitzar d'una manera molt més ràpida, la marca italiana es decidia per desenvolupar el FIAT 131 Abarth, el qual a diferència del model d'ús quotidià li mancaven els dos paracops i duia aletes de plàstic així com finestres posteriors de plexiglas per tal de reduir pes.

Amb l'homologació obtinguda l'1 d'abril de 1976, el seu debut en el mundial de ral·lis no arribaria fins al dimarts 22 de juny, moment en el que s’iniciava el 19è Ral·li de Marroc amb l’especial cronometrada de 95 km de distància de Khatouat. Si bé el resultat que aconseguien els cotxes italians a la ronda africana no era massa bo, dos abandonaments i un 12è lloc final per als finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki, si que al Ral·li dels 1000 Llacs, següent cita del calendari, els locals es feien amb la primera victòria per al model.

Ja en la temporada següent, i amb una important retallada d’ales a l’altre equip del grup i ciutat, Lancia, FIAT començava a dominar l'especialitat i aconseguia finalment el preuat títol mundial de constructors, un guardó que guanyaria en dues ocasions més, al 1978 i al 1980, i qui sap si tres de no haver-se retirat parcialment l’any 1979. L'any 1981 el concepte va començar a quedar obsolet, tot i el canvi dels injectors inicials de papallones pels Kugelfischer de guillotines realitzat a mitja vida, i que permetien als motors entregar 15 CV més, moment en que es va plantejar potenciar un nou projecte amb el nom de Lancia i basat en el Beta MonteCarlo, el 037.

Un altre canvi que es va realitzar en el transcurs de la vida útil del FIAT 131 Abarth va ser el de les òptiques posteriors l’any 1980, seguint així el rentat de cara que rebia el model de concessionari, mentre que al RAC Rally de 1978, els italians van provar de seure a Christian Geistdörfer "al seient del darrera" per tal de guanyar més tracció i intentar vèncer d'una vegada per totes als Ford Escort a la ronda britànica, l'invent no va funcionar i els de l'oval ocuparen les tres posicions del podi. Tanmateix, i a mode de curiositat que és dificilment perceptible a simple vista, FIAT va fer competir el 131 Abarth amb dues ales diferents del pas de roda. 

Com a cotxe oficial de marca, el 131 Abarth va estar present en un total de 42 esdeveniments mundials, en els que els seus diferents pilots hi van aconseguir acumular un total de 34 posicions de podi i 13 victòries, 42 i 17 respectivament si es tenen en consideració les places d’honor aconseguides per formacions no oficials, algunes d’elles imposades com en el pinotresc cas del Ral·li Sanremo 1980 i la vaga de fàbrica, amb el que la seva relació de victòries per participacions arribava al 31,0 %.

Markku Alén:

1000 Llacs 1976, Portugal 1977, Portugal 1978, 1000 Llacs 1978, 1000 Llacs 1979, 1000 Llacs 1980 i Portugal 1981.

Fulvio Bacchelli:

South Pacific 1977.

Timo Salonen:

Criterium Molson du Québec 1977.

Jean-Claude Andruet:

Sanremo 1977.

Bernard Darniche:

Tour de Corse 1977 i Tour de Corse 1978.

Walter Röhrl:

Acròpolis 1978, Criterium Molson du Québec 1978, Monte-Carlo 1980, Portugal 1980, Codasur 1980 i Sanremo 1980.

Solberg-Mills eren els homes més feliços a Limassol.

El 31è Ral·li de Xipre, setena cita del calendari del campionat del mòn de ral·lis i cita equatorial del mateix, finalitzava el diumenge 22 de juny de 2003 a Limassol, ciutat des d'on havia arrancat el divendres 20 de juny amb 51 equips dels 61 inscrits per fer front a un recorregut composat de 18 especials cronometrades de 341,05 km de distància. La prova que era puntuable per als campionats de pilots, marques i producció era superada per només 17 equips.

Un palier a punt va estar d'esgarrar un bon ral·li de Rovanperä-Pietiläinen.

El ral·li retornava al mes de juny, el que comportava un increment de la seva duresa natural, tan en quan a ressistència dels seus pilots, que registraven temperatures properes als 70 ºC en el compartiment, com pels motors que en aquestes condicions ambientals patirien i molt.

La primera jornada, composada per tan sols 4 especials cronometrades, va ser de domini Peugeot, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen van marcar els tres primers millors registres, el que els va dur a liderar la prova en un primer moment, però en la quarta especial cronometrada que tancava la jornada perdien mig minut, mentre que els seus companys d'equip i compatriotes Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien marcar el millor registre alhora que els superaven al capdavant de la general provisional per 6,8 segons. Per darrera dels finlandesos de Peugeot Petter Solberg i Phil Mills es trobaven en tercera posició i els germans Panizzi en quarta a 13,9 segons del liderat a bord d'un dels Peugeot 206 WRC de Bozian.

Sense baixes d'entitat arrancava la segona jornada, que amb 8 especials cronometrades de 158,35 km havia de resultar decisiva per al desenllaç de la ronda xipriota. Ja en el primer tram del dia, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen perdien un minut i amb ell el liderat de la prova, que recauria en mans del Subaru Impreza S9 WRC de Petter Solberg i Phil Mills, els quals ja no abandonarien aquesta posició fins a la finalització de la mateixa.

Va ser en aquesta segona jornada quan les baixes es van començar a produir una rera l'altra, ja en el primer tram abandonaven els dos Ford Focus RS WRC oficials pilotats per Markko Märtin i Michael Park i François Duval i Stéphane Prévot en quedar-se sense pressió d'oli. Després arribava el torn de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, que amb l'arbre de transmissió fet miques era víctima de la duresa de la prova en la segona cronometrada, on també abandonarien Freddy Loix i Sven Smeets amb el motor del seu Hyundai trencat, mateixa averia que patia el Peugeot 206 WRC dels germans Panizzi.

Un accident de Toni Gardemeister i Paavo Lukander en el cinquè tram, el cúmul d'endarreriments del Subaru Impreza WRC de Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, una averia en l'alternador de l'Octavia WRC de Didier Auriol i Denis Giraudet i la junta de culata del Peugeot 206 WRC de Richard Burns i Robert Reid en el setè tram de la jornada engreixava encara més la llista d'abandonaments.

Tot aquest seguit d'abandonaments deixava als tres Citroën Xsara WRC oficials com l'únic equip sencer en competició, si bé aquests amb problemes de posta a punt dels seus cotxes, es trobaven a una distància força considerable darrera dels dos principals protagonistes de la prova, Solberg-Mills i Rovanperä-Pietiläinen.

En la tercera i última etapa, Petter Solberg i Phil Mills van voler deixar lligat i ben lligat el seu liderat, pel que els de Subaru van aconseguir marcar 5 escartxs de 6 possibles, situació reforçada quan en la quinzena especial cronometrada de la prova, un palier del Peugeot 206 WRC de Rovanperä-Pietiläinen es trencava i el finlandés ja no podia seguir l'estela dels homes de blau perdent un minut per tram, malgrat tot, gràcies al gran coixí que tenien els finlandesos, aquests van poder mantenir la segona posició per tan sols 2,8 segons vers el Citroën Xsara WRC de Sébastien Loeb i Daniel Elena que completaven el podi a 4 minuts i 16,8 segons dels guanyadors.

D'aquesta manera, Petter Solberg i Phil Mills aconseguien la seva segona victòria en el mundial de ral·lis alhora que suposava la victòria d'un cinquè pilot diferent en la temporada, només abans Marcus Grönholm havia repetit, alhora que Subaru era la quarta marca en guanyar una cita mundial en les set proves celebrades fins al moment.

Citroën era l'únic equip en portar els seus tres cotxes al final del ral·li.

En la categoria dels cotxes de producció, Toshi Arai i Tony Sircombe aconseguien la seva tercera victòria de la temporada, començant així a desmoronar anys de domini Mitsubishi en la categoria figurant fins a tres Subaru en els tres calaixos del podi, de fet l'únic cotxe de la marca dels tres diamants vermells que semblava poder seguir-lis el ritme era el pilotat per Dani Solà i Alex Romaní, però tot un seguit de contra-temps els va fer abandonar així com bona part dels inscrits.

Toshi Arai i Tony Sircombe encapçalaven un podi copat per Subaru engrossint la festa de la marca japonesa

L'abandonament de Richard Burns i la cinquena plaça de Carlos Sainz en la prova xipriota, deixava al pilot madrileny a tan sols un punt del liderat, mentre que per darrera seu, Marcus Grönholm sumava el quart zero de la temporada i mantenia la tercera posició provisional per un punt vers Petter Solberg.

Pilot

Punts

Richard Burns

37

Carlos Sainz

36

Marcus Grönholm

30

En la classificació per marques era Citroën qui aconseguia sumar més punts gràcies al tercer lloc de Loeb i el quart de McRae, però Peugeot mantenia la capçalera gràcies al segon lloc de Rovanperä, per darrera les marques del grup PSA, Subaru avançava a Ford gràcies a la victòria del pilot norueg mentre que Ford salvava els mobles gràcies al cinqué lloc, la posició de Sainz en ser el tercer Citroën classificat no es retenia en el campionat de marques, del jove finlandés Mikko Hirvonen.

Constructor
Punts

Peugeot

81

Citroën

73

Subaru

47

Ben ràpid Ogier-Ingrassia van tenir el camí planer cap a la victòria.

El dissabte 22 de juny de 2013, finalitzava a Olbia el 10è Ral·li de Sardenya, setena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, que en contra del que era habitual en altres proves de la categoria, es celebrava només al llarg de dues jornades. A la prova, que era puntuable pels certamens de pilots, constructors, WRC-2 i WRC-3, s'hi inscribien un total de 56 equips, dels que 51 es presentaven a la rampa de sortida el dijous 20 de juny per tal d'afrontar un recorregut composat per 16 especials cronometrades de 304,40 km de distància. A la cerimònia de clausura de l'edició hi eren presents 36 equips.

Neuville-Gilsoul maravellaven en el seu primer podi mundialista.

En el tram de qualificació celebrat el dijous al matí, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila eren els homes més ràpids seguits dels pilots de M-Sport Evgeniy Novikov i Ilka Minor i dels seus companys d'equip Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals escollien afrontar la primera jornada de competició en la posició més endarrerida que els hi era possible i així evitar escombrar les cronometrades que els esperaven l'endemà.

En el bucle matinal del divendres, el ral·li començava a posar-se de cara als provençals de Volkswagen, quan els dos equips que havien aconseguit superar-los al tram de qualificació, cometien unes respectives errades que els deixaven en molt mala posició per guanyar l'event. En la primera cronometrada Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila patien una punxada que els feia perdre un parell de minuts i pràcticament tota opció de victòria, mentre que ells gràcies al millor temps s'instalaven en la primera posició provisional. Evgeniy Novikov i Ilka Minor, tercers classificats en la primera especial, patien un accident en la segona, deixant el seu Ford Fiesta RS WRC tan malmés que la possibilitat de reincorporar-se de cara a la jornada següent era descartada i per tant abandonaven la prova. Amb un segon escratx aconseguit en la tercera especial cronometrada del ral·li que tancava el primer bucle, els pilots de Volkswagen aconseguien un avantatge de 20,5 segons vers el Citroën DS3 WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i 24,9 segons en relació al Ford Fiesta RS WRC de Mads Østberg i Jonas Andersson.

Al migdia es tornaven a repetir les especials del matí, en les que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul gràcies a dos escratxs en les dues primeres especials del bucle, demostraven un nivell de pilotatge molt madur, alhora que superaven en la quarta posició als pilots càntabres de Citroën Dani Sordo i Carlos del Barrio. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancaven el bucle amb un altre escratx, tercer acumulat al llarg del ral·li, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, gràcies al tercer temps a l'especial, superaven als pilots de l'equip oficial de M-Sport Mads Østberg i Jonas Andersson i tenien en el seu punt de mira el Citroën DS3 WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Dues passades per l'especial de Gallura tancaven la jornada, en les que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien reivindicar-se marcant els dos escratxs que els permetien pujar fins la cinquena posició en la general, escalada també facilitada per la sortida de pista que desembocava en l'abandonament de Mads Østberg i Jonas Andersson en la darrera especial del dia.

A la neutralització de la primera etapa doncs s'hi arribava amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia distanciats en 46,6 segons dels seus més immediats perseguidors, els finlandesos de Citroën Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, que a la seva vegada sentien la pressió de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul classificats a 3,1 segons d'ells. Dani Sordo i Carlos del Barrio a mig minut dels belgues i Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a 1 minut d'ells tancaven el top5 provisional del ral·li al que el tercer Volkswaegn Polo R WRC confiat a Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula confiaven entrar a 11,4 segons dels finlandesos que tancaven el grup.

Dissabte al matí, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen van sortir a l'atac per així intentar distanciar-se dels belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, aconsenguint el millor temps en la primera especial cronometrada semblaven estar en la via correcta, peró en la segona especial del dia, els finlandesos patien una sortida de pista en una paella i el seu DS3 WRC quedavan enganxat al marge. Tot i rebre ajuda per part dels aficionats per intentar tornar a posar el cotxe a la pista, aixó va ser impossible i els pilots es veien obligats a abandonar.

Dani Sordo i Carlos del Barrio entraven llavors en posicions de podi, peró per ben poc, doncs Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila havien aconseguit en les dues primeres especials del dia cruspir-se 17 dels 25 segons de desaventatge amb els que afrontaven la segona jornada i ja en la tercera especial del matí, els de Volkswagen aconseguien superar als espanyols de Citroën, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia amb el segon escratx del dia, cinquè acumulat aconseguia elevar les distàncies amb el Fiesta de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul fins al minut de distància. En l'especial que tancava el primer bucle matinal, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es refermaven en la posició de podi recentment adquirida marcant el millor temps mentre que els dels dos galons restaven ja a 20,8 segons de la parella finlandesa.

Dos escratxs de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i dos més de Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila en les segones passades per les especials de la tarda tancaven el ral·li, en que l'abandonament d'Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula quan estaven intentant assaltar la quarta posició del ral·li per accident i posterior trencament de les suspensions era el fet més rellevant del bucle. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia certificaven així la seva victòria a la prova amb un temps final de 3 hores 22 minuts i 57,9 segons, 1 minut i 16,8 segon per davant de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul que pujaven per primera vegada a un podi aboslut del mundial. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila pujaven al tercer graó del podi a 1 minut i 48 segons dels seus companys d'equip.

Qui sap que hagués passat si Latvala-Anttila no haguessin punxat a la primera cronometrada.

Els polonesos Robert Kubica i Maciej Baran es varen fer amb el liderat de la prova des de la primera cronometrada, arribant a les primeres assistències amb gairebé 1 minut d'avantatge, avantatge que més o menys van mantenir fins arribar a la neutralització de la primera etapa mentre darrera seu es lliurava una batalla per la segona posició entre els Ford Fiesta RRC de Lorenzo Bertelli i Mitia Dotta i d'Abdulaziz Al-Kuwari i Killian Duffy, sent aquests últims els més ben posicionats després del minut que es deixaven els transalpins en la última especial. Amb les posicions ben marcades de cara a la jornada final, els polonesos no van fer més que incrementar el forat amb els seus perseguidors amb un ple d'escratxs sumant així la seva segona victòria consecutiva de la temporada mentre que el pilot qatarí es desmarcava al capdavant de la provisional del campionat.

Actuació impecable la de Kubica-Baran a Itàlia

En l'apartat reservat als WRC-3, en la segona cronometrada del ral·li abandonaven uns dels principals favorits a victòria, els francesos Bryan Bouffier i Xavier Panseri, deixant en primera posició l'alemany Christian Riedemann i la belga Lara Vaneste, els quals van anar veient com els francesos Stéphane Consani i Maxime Vilmot després de passar per les primeres assistències, posaven el seu DS3 R3T més a punt i començaven a recuperar temps fins que en la últma cronometrada del divendres prenien la primera posició.

En la segona i última jornada ambdòs equips van mantenir un interessant estira i arronsa que finalment es va inclinar del cantó de la parella germano-belga quan a falta de dues cronometrades els francesos arribaven 11 minuts tard al control horari per una averia elèctrica i se'ls hi aplicava una sanció de 2 minuts i 10 segons. Més endavant acumularien més retards i eren exclosos del ral·li pels comissaris, certificant-se així la primera victòria del pilot alemany en la temporada i el seus primers 25 punts, força lluny dels 55 que acumulava el líder indiscutible Sébastien Chardonnet que aquí finalitzava en quarta posició.

Riedemann-Vaneste es recuperaven del zero de Portugal en una victòria un tan afortunada.

En la taula provisional del campionat per a pilots, el domini de Sébastien Ogier era total, doncs a part d'aconseguir la seva quarta victòria de la temporada, a més s'emportava els tres punts extra del Power Stage, distanciant-se en 12 punts més del seu company d'equip Jari-Matti Latvala. Thierry Neuville per la seva banda, gràcies als 20 punts obtignuts superava a Sébastien Loeb de 2 punts en la provisional i s'introduia en el podi del campionat.

Pilot

Punts

Sébastien Ogier

154

Jari-Matti Latvala

90

Thierry Neuville

70

Pel que fa a constructors, Volkswagen sumava més punts que ningú en situar els seus dos cotxes en el podi sard, mentre que Citroën havia de conformar-se amb el solitari quart lloc de Dani Sordo i Carlos del Barrio, veient com els alemanys es començaven a escapar. Qatar, equip satèlit de M-Sport, sumava els 18 punts del segon lloc dels seus pilots belgues, el que permetia a l'equip dels emirats igualar la puntuació a l'equip oficial M-Sport, setens gràcies als reenganxats Mads Østberg i Jonas Andersson.

Constructor
Punts

Volkswagen

220

Citroën

174

M-Sport

Qatar

89

89