Loeb-Elena encapçalaven el quart doblet en set ral·lis de Citroën.

Setena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis d’un total de 13, el diumenge 24 de juny de 2012 finalitzava a Auckland el 42è Ral·li de Nova Zelanda. La prova austral entregava punts en els campionats de pilots, constructors, producció i S2000, el que copçava l’interés d’un total de 44 equips per a formalitzar-hi la seva inscripció. D’aquests, 41 prengueren sortida el divendres 22 de juny a la primera de les 22 proves especials cronometrades que tenien per davant en el programa, d'una distància total competitiva de 413,94 km, una corda que 35 formacions participants van aconseguir superar.

En quan les ordres d'equip van arribar, Hirvonen-Lehtinen van deixar de pressionar als seus companys d'equip.

Dijous al matí es celebrava l'especial de qualificació, en la que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila hi aconseguien marcar el registre més baix. Els finlandesos, malgrat que les pluges caigudes al llarg de les jornades de reconeixements havien deixat les pistes força enfangades, decidien prendre sortida a pista en la tretzena posició, mentre que els seus rivals a Citroën, optaven per una opció totalment antagònica i així evitar que a mesura que anessin passant competidors, el terreny s’anés degradant.

Divendres a les 6 en punt del matí, arrancava des d’Auckland la primera jornada de competició. Una etapa que era la més llarga de totes amb 209,60 km competitius al llarg de 8 proves especials, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 4 trams, entre els que s’hi trobaven els 3 més llargs de tot l’itinerari. Una activitat doncs que superava el 50% de la programada i que es començaria a donar per finalitzada per la primera parella participant, en passar 5 minuts de 2 quarts de 8 del vespre.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila semblaven estar en l’elecció correcta, quan els finlandesos de Ford marcaven el millor temps en la primera prova especial programada per davant dels 3 Citroën DS3 WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, de Sébastien Loeb i Daniel Elena i de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Emperò ràpidament la raó imperava a les pistes neozelandeses i amb el millor temps en el seu haver al terme de la segona prova especial, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen passaven a comandar la taula general de temps per davant dels seus companys d’equip Sébastien Loeb i Daniel Elena i per davant dels seus compatriotes i ex-companys a Ford.

El bucle matinal es tancava amb les cronometrades de Te Akau South i Te Akau North, les més llargues de tot el programa amb distàncies que superaven la trentena de quilòmetres competitius. En elles Sébastien Loeb i Daniel Elena hi aconseguien els respectius millors temps per tal de retallar distàncies amb els seus companys líders, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul s’hi deixaven 2 posicions per tal de fer accés a les assistències remotes de Raglan en sisena posició a 1 minut i 25,8 segons de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i per només 2,6 segons de marge amb el Ford oficial de Petter Solberg i Chris Patterson, qui es lamentaven d’haver errat la munta de pneumàtics.

A l’equador de l’etapa doncs, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen lideraven per 3,9 segons de marge amb Sébastien Loeb i Daniel Elena i per 16,0 segons amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Un parell de Ford Fiesta RS WRC més, els d’Evgeniy Novikov i Denis Giraudet i d’Ott Tänak i Kuldar Sikk, restaven a les portes de les posicions de podi a 1 minut i 5 dècimes de segon i 1 minut i 5,7 segons dels líders respectivament.

A la represa de l’activitat, victòria de tram per a Sébastien Loeb i Daniel Elena per tal de seguir escurçant distàncies amb els seus companys líders, mentre que Petter Solberg i Chris Patterson començaven a donar signes de recuperació en prendre la sisena posició a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.

Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen tornaven a marcar el registre de referència en la segona passada per la fotogènica i mítica cronometrada de Whaanga Coast, i els líders recuperaven 6,1 segons vers els seus companys francòfons, mentre que Petter Solberg i Chris Patterson, amb el segon millor temps en el seu haver, tenien al seu avast l’unitat homòloga d’Ott Tänak i Kuldar Sikk.

Jari-Matti Latvala era Jari-Matti Latvala quan en la penúltima prova especial del dia el pilot cometia una petita errada que li suposava una lleugera sortida de pista. El seu Ford Fiesta RS WRC es quedava encallat en una rasa del voral i la parella nòrdica s’hi deixava gairebé 4 minuts i mig vers el registre guanyador de Sébastien Loeb i Daniel Elena. La incidència els hi suposava baixar fins a la novena posició provisional, mentre que el rus Evgeny Novikov i el seu copilot francés Denis Giraudet heretaven la darrera plaça de podi i per davant de la unitat oficial de Petter Solberg i Chris Patterson, un cop que el noruec i el britànic aconseguien superar els estonis Ott Tänak i Kuldar Sikk per 3,3 segons al terme de la primera especial del bucle de Te Akau.

Ja en la darrera especial cronometrada de l’etapa, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien la seva cinquena victòria parcial del dia i amb ella el francès i el monegasc es feien amb el lideratge de la prova per tan sols 4,0 segons de diferència amb els seus companys d'equip. A l’entrada al parc tancat d’Auckland, Evgeniy Novikov i Denis Giraudet eren tercers a 1 minut i 31,0 segons dels líders i per només 8,3 segons de marge amb Petter Solberg i Chris Patterson. Ott Tänak i Kuldar Sikk tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 1 minut i 47,0 segons.

Amb mig recorregut del ral·li consumit, la classificació resultant deixava dos punts calents de cara a la jornada sabatina, el que atenia a la lluita per la victòria, i el que atenia la darrera posició de podi, si bé el primer d’ells era més aviat poc probable donades les condicions. Amb aquests estímuls, la segona jornada arrancava en passar 5 minuts de les 7 del matí amb l’eixida del parc tancat d’Auckland, per tal de disputar 7 proves especials cronometrades cap al nord de la ciutat, que sortien de celebrar un bucle matinal de 3 trams i un bucle post meridional de 4, sent els 2 últims trams d’ambdós casos el mateix. En total l’etapa suposava 143,01 km competitius, els quals finalitzarien a partir de 3 quarts i mig de 8 del vespre, amb el retorn al parc tancat per a la parella primera participant.

Petter Solberg i Chris Patterson aconseguien marcar el millor registre en la primera cronometrada del dia i els oficials de la marca de l’oval aconseguien superar per 1,3 segons el Ford Fiesta RS WRC privat de Evgeniy Novikov i Denis Giraudet, mentre que entre els dos Citroën oficials, les distàncies s’ampliaven tímidament.

Acte seguit, sobre l’equador de l’escull, Evgeniy Novikov i Denis Giraudet responien amb un segon millor temps per darrera de l’escratx de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, i el rus i el francès restaven a tan sols 1 dècima de segon de la posició recentment perduda. En aquest context tan calent, Petter Solberg i Chris Patterson afiançaven en la tercera plaça amb una altra victòria de tram, mentre que després d’haver-se refredat al llarg de les dues primeres proves especials sabatines, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen tornaven a donar temperatura a la lluita per la victòria, en marcar el segon millor temps en la darrera cronometrada matinal i entrar en les assistències remotes de Whangarei a només 1,7 segons del temps dels seus companys líders Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Per tant doncs, a 3 quarts d’1 de la tarda, s’iniciava el segon bucle del dia amb pràcticament els mateixos atraients que a primera hora del matí. Sébastien Loeb i Daniel Elena arrancaven l’escull amb dues victòries de tram consecutives i un segon millor temps per darrera de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila amb els què els campions del món aconseguien endosar uns 6 segons als seus companys d’equip finlandesos, qui novament tornaven tancar el bucle, i de retruc la jornada, amb una nova victòria de tram, la qual tot sigui dit resultava força menys transcendent que en la primera passada per l’especial.

En l’altre punt calent de la taula, la lluita entre els Ford Fiesta RS WRC per la tercera posició del podi, al llarg de les tres primeres proves especials del bucle es tornava a produir un cert estira i arronsa de segons entre el dos aspirants a la plaça, per ja en la segona passada per “Girls High School”, la cronometrada que tancava l’escull, Petter Solberg i Chris Patterson aconseguir endosar novament una quinzena de segons més a Evgeniy Novikov i Denis Giraudet i portar així el seu marge cap al mig minut.

Conclosa la segona etapa doncs, Sébastien Loeb i Daniel Elena feien entrada al parc tancat d’Auckland amb 6,4 segons de marge vers els seus companys Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i amb 1 minut i 33,3 segons de coixí en relació a Petter Solberg i Chris Patterson. Dos Ford Fiesta RS WRC privats restaven a les portes del podi i tancant la pinça dels 5 primers classificats, per una banda el pilotat per Evgeniy Novikov i Denis Giraudet, qui ingressaven en règim de parc tancat a 2 minuts i 2,5 segons dels líders, i per una altra banda el pilotat per Ott Tänak i Kuldar Sikk, a 2 minuts i 23,8 segons del registre dels campions mundials i amb un marge de 23,4 segons vers el Citroën DS3 WRC de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.

La tercera i última etapa del ral·li era la més curta de totes en tots els sentits, doncs amb 61,33 km cronometrats en el seu programa al llarg de 7 proves especials, també era la jornada amb menys quilometratge en els enllaços. Un bucle de 3 trams es celebrava a primera hora del matí, el qual es repetia cap al migdia però en ordre invers, intercalant-’hi un 4t tram entre el segon i el tercer. Tot i aquest empac, la jornada arrancava abans que cap altra per allò de tenir-ho tot llest a l’hora de dinar, concretament l’etapa s’iniciava en passar 5 minuts de 2 quarts de 7 del matí i aquesta finalitzaria amb la cerimònia de clausura a 2 quarts de 4 de la tarda.

Si al llarg dels 350 km cronometrats previs Yves Matton havia donat corda als seus homes per a que aquests es disputessin els cronos, el cert era que de cara a la jornada dominical el responsable de Citroën Sport va demanar als seus homes que conservessin el doblet que pràcticament ja tenien fet, és a dir que conservessin posicions i no s’ataquessin entre ells.

El gran feix de segons que Petter Solberg i Chris Patterson tenien de demèrit vers les dues formacions de Citroën per a la seixantena de quilòmetres que els participants tenien per davant, així com el marge relativament còmode que els pilots de Ford tenien vers les 2 unitats perseguidores, i que també eren gestionades per M-Sport, va donar l’oportunitat a pilots fins a llavors tapats a cobrar cert protagonisme, per una banda Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul s’imposaven en les dues primeres proves especials del dia i els belgues aconseguien la seva tercera i quarta victòria de tram de la seva carrera de manera consecutiva, mentre que els càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio tancaven el bucle matinal amb un escratx a l’especial espectacle que es disputava a les afores d’Auckland i que per tant era totalment anecdòtic.

Després d’una aturada d’hora i mitja per a l’adeqüació de les mecàniques i la recuperació d’energies, Dani Sordo i Carlos del Barrio repetien victòria de tram a bord del seu Mini John Cooper Works WRC en la segona passada per l’especial espectacle d’Auckland.

Ja sobre les pistes forestals neozelandeses, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul aconseguien la seva cinquena victòria de tram en la segona passada per la segona prova especial matinal, un èxit personal que coincidia amb la sortida de pista i abandonament per accident de la formació que els precedia, i que ja començava a notar la seva pressió, els estonis Ott Tänak i Kuldar Sikk. D’aquesta manera, els belgues que competien amb l’unitat del qatarià Nasser Al-Attiyah, absent en la ronda austral en trobar-se concentrat en la preparació dels propers jocs olímpics de Londres, s’enfilaven fins a la cinquena posició absoluta a 30,9 segons d’Evgeniy Novikov i Denis Giraudet.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’imposaven en les dues últimes proves especials de l’itinerari i per davant dels seus companys d’equip Petter Solberg i Chris Patterson, uns resultats que servien als pilots finlandesos per aconseguir els 3 punts extra del Power Stage i compensar així el mal resultat llaurat el divendres a la tarda, mentre que els seus companys noruec i britànic en sumarien 2. Els líders, Sébastien Loeb i Daniel Elena, completaven el Power Stage en tercera posició a 1,7 segons del registre de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, i la parella només afegiria 1 punt als 25 que els hi donaria la victòria en el moment que entressin al parc tancat d’Auckland.

Sense incidents que lamentar en el camí cap a la capital de l’illa nord, Sébastien Loeb i Daniel Elena pujaven en el graó més alt del podi a 2 quarts de 4 de la tarda com a vencedors del 42è Ral·li de Nova Zelanda. El francès i el monegasc aconseguien la seva 72ena victòria en el mundial de ral·lis en completar els 415,84 km cronometrats del recorregut amb un temps de 4 hores 4 minuts i 51,2 segons, un registre que els hi donava un marge final de 29,6 segons vers els seus companys d'equip Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i d’1 minut i 36,4 segons en relació a Petter Solberg i Chris Patterson, darrers inquilins del podi neozelandès.

Una mala elecció de pneumàtics en el primer bucle del ral·li va hipotecar l'actuació de Solberg-Patterson.

En la categoría de producció, els argentins Marcos Ligato i Ruben Garcia s’imposaven en les dues primeres proves especials del divendres al matí, mentre que en les dues següents, de major longitud, els honors els feien les sueques Ramona Karlsson i Miriam Walfridsson, qui accedien a les assistències remotes de Raglan a 12,5 segons del lideratge de la parella sudamericana.

A la represa, Marcos Ligato i Ruben Garcia feien ple de victòries de tram i els argentins retornaven al parc tancat d’Auckland havent ampliat el marge amb Ramona Karlsson i Miriam Walfridsson fins a 1 minut i 40,1 segons del seu registre, mentre que per llavors, en tercera posició s'hi trobaven els ucraïnesos Valeriy Gorban i Andriy Nikolaev a 2 minuts i 17,8 segons del temps dels primers classificats.

Les distàncies estaven molt ben establertes quan ja s’havia disputat més de la meitat de la corda cronometrada de l’itinerari, tot i això, la parella líder seguia ampliant distàncies gràcies a una victòria de tram i un segon i un tercer millor temps en el bucle matinal del dissabte. L’altra cara de la competició era per a Valeriy Gorban i Andriy Nikolaev, qui s’enfonsaven en la taula en deixar-se prop de 7 minuts en la darrera cronometrada del matí, habilitant al mexicà Ricardo Triviño i al català Alex Haro a entrar en posicions de podi.

Després d’una aturada a Whangarei per a la reposició de forces i mecàniques, poca cosa nova, 2 segons millors temps en les dues primeres proves especials i un tercer en la tercera per als líders que gaudien ja de més de 3 minuts de marge vers Ramona Karlsson i Miriam Walfridsson. 

En la setena i última prova especial de la jornada, el desastre s’encarnissava amb les sueques, doncs llur Mitsubishi Lancer Evo X era consumit per les flames i el segon lloc de les pilots era ocupat pels llebrers del dia, l’indonesi Subhan Aksa i l’australià Jeff Judd, autors d’un total de 6 victòries de tram al llarg de l’etapa.

Així doncs, la parella líder afrontaria els darrers quilòmetres cronometrats de l’itinerari amb 5 minuts i 38,7 segons de marge vers Subhan Aksa i Jeff Judd, mentre que Ricardo Triviño i l’anoienc Alex Haro eren tercers a 6 minuts i 5,1 segons de la parella argentina.

Malgrat que pràcticament tot estava decidit i que no hi havia necessitat d’esprémer el seu Subaru Impreza STi N15, Marcos Ligato i Rubén García iniciaven l’escull dominical amb 2 victòries de tram consecutives, deixant a partir de llavors el rol de llebrers a Valeriy Gorban i Andriy Nikolaev, qui almenys es treien l’amarg gust del dissabte al matí amb 5 victòries parcials consecutives.

Completat el programa, Marcos Ligato i Rubén García es feien amb la victòria en la cinquena ronda del calendari per 5 minuts i 50,8 segons de marge vers Subhan Aksa i Jeff Judd, un marge que s’ampliava fins als 7 minuts i 7,0 segons si s’observava des de la perspectiva de Ricardo Triviño i Alex Haro. Amb aquesta victòria, el pilot argentí corregia el zero col·lectat a l’anterior cita grega, si bé Ligato encara era bastant lluny dels 62 punts que atresorava el per llavors líder Benito Guerra. Valeriy Gorban, quart a Nova Zelanda, restava en segona posició a 10 punts del pilot mexicà.

Marcos Ligato i Ruben Garcia forjaven una gran victòria a Nova Zelanda.

En el certamen SWRC, reservat als vehicles amb fitxa d’homologació de S2000, els idols locals Hayden Paddon i John Kennard tenien problemes de posada a punt en el seu Škoda Fabia S2000 i els pilots es veien sorpresos pels suecs Per-Gunnar Andersson i Emil Axelsson en els compassos inicials del ral·li. Però un accident d’aquests en la tercera prova especial, deixava als neozelandesos al capdavant de la taula per davant de la unitat que pilotaven els companys d’equip dels escandinaus, els britànics Alister McRae i William Hayes. La quarta i última prova especial del bucle matinal resultava fatal i Hayden Paddon i John Kennard van ser els únics participants de la classe en arribar així a les assistències remotes de Raglan de mitja etapa. 

Així doncs, davant la certesa de guanyar 5 minuts després de cada tram disputat, no importaven els temps sino conservar la mecànica, la qual començava a donar símptomes de fatiga en perdre-hi la sisena velocitat primer i l’embragatge poc després. Tot i això, la parella líder feia retorn a Auckland amb 25 minuts i 25,2 segons de marge vers Alister McRae i William Hayes i 28 minuts i 3,8 segons en relació als polonesos Maciej Oleksowicz i Andrzej Obrebowski. Per-Gunnar Andersson i Emil Axelsson, quarts a 1 minut i 41,2 segons del darrer graó de podi, oferien l’única esperança d’emoció en el si de la categoria de cara a les dues jornades que quedaven per disputar-se.

Amb tots els competidors sobre la pista, Hayden Paddon i John Kennard van sortir a marcar terreny i a mesurar-se amb els pilots de la categoria reina i els neozelandesos s’imposaven en totes i cadascuna de les especials sabatines. Maciej Oleksowicz i Andrzej Obrebowski mostraven ben d’hora la seva manca de nivell, i amb 6 minuts perduts en la primera prova especial sabatina, els polonesos eren superats a les primeres de canvi per Per-Gunnar Andersson i Emil Axelsson, qui heretaven la segona posició provisional en quan els seus companys Alister McRae i William Hayes s’havien de retirar en la primera cronometrada post-meridional per avaria.

Després d’aquesta demostració de força i consecució de problemes en els seus rivals, Hayden Paddon i John Kennard feien entrada al parc tancat d’Auckland amb 36 minuts i 12,0 segons de marge vers Per-Gunnar Andersson i Emil Axelsson, un coixí que es reduiria fins als 33 minuts i 19,7 segons finals, quan la parella s’hagué d’aturar a reparar una punxada en l’avantpenúltima prova especial del programa. Maciej Oleksowicz i Andrzej Obrebowski foren tercers a 43 minuts i 37,9 segons dels guanyadors.

El 42è Ral·li de Nova Zelanda era la quarta ronda del calendari i Hayden Paddon hi aconseguia la seva segona victòria de la temporada en el que era la seva tercera sortida, un resultat que valia al pilot neozelandès per superar en 19 punts a l’absent Craig Breen, líder a l’arribada a les antípodes. Per la seva banda, Per-Gunnar Andersson igualava els punts del pilot irlandès i ambdós pilots passaven a compartir la segona posició amb 43 punts.

Victòria i liderat per als locals Paddon-Kennard amb el seu Škoda català.

Gràcies a la victòria aconseguida a Nova Zelanda, Sébastien Loeb acumulava ja cinc victòries de set possibles en el campionat de pilots, pel que el vuit vegades campió del món començava a forjar una distància vexatòria vers els seus rivals. Un grup que estava encapçalat pel seu company d’equip Mikko Hirvonen, qui acumulava 5 segons llocs, seguit a partir de llavors per Petter Solberg, el qual gràcies al podi aconseguit a la cita neozelandesa, superava en 10 punts al seu compatriota Mads Østberg.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	145
Mikko Hirvonen	107
Petter Solberg	90

En el campionat de constructors, l'excels rendiment dels seus pilots, donava a Citroën el seu quart doblet de la temporada en 7 participacions, el que permetia als homes de la marca dels dos galons arribar a establir una distància propera al centenar de punts vers els seus rivals de Ford. Per darrera de les dues úniques marques oficials, M-Sport es mantenia en tercera posició i ampliava distàncies gràcies al quart lloc d’Evgeny Novikov i Denis Giraudet.

Constructor	Punts
Citroën	237
Ford	144
M-Sport	103