Ogier-Landais donaven el cop divendres, mantenien el pols dissabte i guanyaven diumenge.

Figurant com la setena ronda en el calendari del campionat del món de l’especialitat, 20 formacions participants tancaven el diumenge 25 de juny de 2023 el 70è Safari Rally, edició que, amb un recorregut pràcticament idèntic al de l'anterior temporada, es presentava amb 355,92 km cronometrats al llarg de 19 proves especials. El ral·li, que donava opció a puntuar en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, aconseguia copsar l’interès de 34 formacions per a formular la seva inscripció oficial, de les que 3 ja serien baixa en el moment de realitzar el protocolari descens per la rampa de sortida el dijous 22 de juny a Nairobi.

Per ben poc Rovanperä-Halttunen no revalidaven la victòria de la temporada anterior.

Obligats pels rígids cànons de l’època, un únic centre d’operacions i parc tancat s’havia d’emplaçar a Naivasha, a la riba del llac d’idèntic nom. Tot i això, l’esdeveniment procurava mantenir-se fidel en el que podia a la seva tradició i per tant un cop els participants havien escomès les pertinents passades pel tram de proves el dimecres 21 de juny al matí, aquests es desplaçaven en un centenar de quilòmetres per tal d’anar a realitzar la cerimònia de sortida a 3 quarts d’1 del migdia de l’endemà dijous a la capital nacional, Nairobi, si bé aquesta tampoc tenia lloc a peus de la monumental torre del Centre Internacional de Conferències de Kenya, sinó un miler de metres més enllà, al parc Nuhuru.

Complert amb el tràmit, els participants s’afontaven amb un clàssic modern, l’especial espectacle de les afores de Nairobi en la que els estonians d’M-Sport Ott Tänak i Martin Järveoja hi aconseguien el millor temps per 1 dècima de segon de marge en vers Sébastien Ogier i Vincent Landais. Els vencedors de la darrera edició de la ronda africana, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, hi esdevenien els tercers més ràpids a 2,4 segons del registre dels pilots bàltics i per 3 i 9 dècimes de segon de marge en vers Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i Elfyn Evans i Scott Martin respectivament, distàncies amb les quals els primers participants començaven a ingressar al parc tancat de Naivasha en passar 5 minuts de les 5 de la tarda.

La primera etapa vera de competició arrancava a les 7 en punt del matí del divendres 23 de juny de 2023 amb la sortida dels finlandesos Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, primera parella participant, del parc tancat de Naivasha. Per davant les 31 formacions participants tenien 125,82 km al llarg de 6 proves especials, resultants de passar matí i tarda per un bucle de 3 trams, exactament els mateixos i en el mateix ordre amb el qual s’iniciava la darrera edició de la ronda kenyana la temporada anterior, sent els únics canvis aquells que la climatologia acumulada al llarg de les últimes 12 fases lunars havien fet sobre el territori, resultant-ne un terreny més dur per a les mecàniques.

Una manada de zebres obligava als líders Ott Tänak i Martin Järveoja a aminorar la seva marxa en el transcurs de la primera prova especial campestre, incidència que suposava la pèrdua d’una quinzena de segons per part de la parella estoniana, la qual es veia superada per bona part de la plana major del calendari. En contrapartida Sébastien Ogier i Vincent Landais hi obtenien el millor temps per davant dels seus companys Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen i ambdues formacions de Toyota passaven a encapçalar la classificació provisional per davant de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i d’Elfyn Evans i Scott Martin, tots dos equips separats per molt poca distància.

Els belgues de Hyundai però patien una punxada en la seva roda anterior dreta en la següent prova especial i al capdavant de la classificació s’hi formava un quartet de Toyota com el de la darrera edició de la ronda kenyana, tot i que el millor registre era el del Hyundai i20 Rally1 comandat per Esapekka Lappi i Janne Ferm, aturant el cronòmetre per davant de la formació francesa líder.

Ja en la conclusió del bucle matinal, Ott Tänak i Martin Järveoja, que venien arrossegant problemes de motor amb el seu Puma Rally1 que els impedien rendir a règims alts, s’havien d’aturar a canviar una roda punxada i els qui foren campions del món 4 temporades abans, s’enfonsaven en la classificació fins a la novena plaça. D’altra banda, Esapekka Lappi i Janne Ferm desllandaven una roda i en concedir un mig minut, aquests queien fora de la pinça dels 5 primers classificats.

Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen s’imposaven en aquesta quarta prova especial per davant de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i de Sébastien Ogier i Vincent Landais, amb un registre insuficient com per arrabassar el lideratge als seus companys de formació, que es mantenien al capdavant de la taula per 2,5 segons de marge, mentre que els de Hyundai trencaven temporalment el quartet de Toyota en la seva part inferior, classificant-se a 21,2 segons dels líders i a 1,7 segons d’Elfyn Evans i Scott Martin.

En tornar sobre les seves roderes el terreny amb el que es trobaven els pilots era radicalment diferent, doncs aquest en assecar-se, esdevenia molt més lliscant que no pas hores abans, un gir en el context que agafava amb el peu canviat a bona part dels professionals del parc tancat.

Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen patien constantment amb el subviratge del seu Yaris Rally1 en la primera prova especial post meridional i els finlandesos concedien una quinzena de segons als líders, qui s’hi tornaven a imposar. De fet Sébastien Ogier i Vincent Landais tiraven de veterania en aquells compassos del programa, i la parella formada pel pilot provençal i el navegant cors s’imposaven en les 2 proves especials restants, si bé les rendes de segons obtingudes eren clarament inferiors.

Entretant, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe destrossaven les suspensions anteriors del seu Hyundai en la cronometrada curta de la jornada, la segona del bucle i sisena del programa, i els belgues en acollir-se al superally per tal de rascar punts el diumenge en el Power Stage, aquests concedien la seva quarta posició en la classificació general provisional als seus companys de formació Esapekka Lappi i Janne Ferm, equip que estava presentant batalla als Toyota  al llarg de la tarda amb dos segons i un tercer millor temps, que impedien així la restitució del quartet dels cotxes nipons preparats a Finlàndia.

Amb tots els participants dins del parc tancat abans de 3 quarts de 8 del vespre, si bé el seu ingrés estava permès en tan bon punt aquests completessin les seves assistències mecàniques a partir d’1 quart mal comptat de 6 de la tarda, Sébastien Ogier i Vincent Landais podien fer gala d’estar liderant la taula per un marge de 22,8 segons en vers els vencedors de la darrera edició, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. Elfyn Evans i Scott Martin, llur rendiment estava sent força pla, sempre quart en les 4 últimes proves especials de la jornada, era tercer a 43,5 segons dels seus companys francesos, mentre que Esapekka Lappi i Janne Ferm es situaven a 10,5 segons del registre dels britànics. Takamoto Katsuta i Aaron Johnston eren cinquens a 1 minut i 19,4 segons, afligits per un fort impacte al frontal del seu Yaris Rally1 a les acaballes del bucle matinal, així com per la manca de confiança després d’un accident en el transcurs del tram de proves.

Just en el moment del trenc d’alba, a 2 quarts i 5 minuts de 7 del matí del dissabte 24 de juny, la competició es reprenia amb la sortida de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe del parc tancat, els encarregats d’obrir pista. Per davant els 31 equips participants tenien el clàssic trèvol a doble passada, que tal i com havia passat al llarg de l’etapa inaugural, eren els mateixos 3 trams i en el mateix ordre de la temporada anterior; la seva disputa suposava afegir 150,88 km cronometrats al programa, activitat que tindria una pausa per a les assistències mecàniques en el mateix punt de sortida a manca de 5 minuts per a les 12 del migdia, i que conclourien a partir d’1 quart i mig de 7 de la tarda, havent d’estar tots els participants en règim de parc tancat abans de les 9 del vespre.

Sébastien Ogier i Vincent Landais aturaven el cronòmetre abans que ningú altre en la primera prova especial sabatina, afegint a més a més, 7,6 segons més als seus companys d’equip Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, els segons a final de tram, mentre que Esapekka Lappi i Janne Ferm, passaven a ocupar la tercera posició provisional en aconseguir aquest resultat a final de tram, alhora que el Yaris Rally1 Híbrid d’Elfyn Evans i Scott Martin es calava després de creuar un pas d’aigua.

Els finlandesos de Toyota però reaccionaven i s’imposaven en les dues següents proves especials del trèvol, per en global aconseguir retallar unes poc rellevants 7 dècimes de segon als líders i retornar a Naivasha per rebre assistències mecàniques a 22,1 segons del seu registre. Esapekka Lappi i Janne Ferm es mantenien ferms en la tercera posició si bé en veure’s superats en bona part del matí per les dues formacions del fabricant japonès i patir una punxada lenta en la tercera i última, el seu temps era ja 1 minut i 18,4 segons més lent que no pas el dels líders. Certificant un esdeveniment gens positiu, Elfyn Evans i Scott Martin eren quarts a 2 minuts i 8,1 segons dels seus companys d’equip francesos i per 5,5 segons de marge amb la quarta unitat de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston.

Superat el moment àlgid solar i amb les millores o canvis que els participants creien convenients en els seus autos, aquests es tornaven a afrontar al bucle de 3 proves especials, amb novament una victòria de tram per part de Sébastien Ogier i Vincent Landais. Els francesos hi aconseguien una renda de 6,4 segons en vers els seus companys d’equip finlandesos, tanmateix els segons més ràpids a la conclusió de la cronometrada, mentre que una altra parella finlandesa, la formada per Esapekka Lappi i Janne Ferm, cursaven baixa a causa d’una avaria en un palier, amb el conseqüent restabliment del quartet de Toyota, doncs els espanyols Dani Sordo i Cándido Carrera es trobaven a 36,5 segons per darrere de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston.

Precisament el japonès i l’irlandès s’imposaven en la cronometrada meridional del bucle arrabassant així la tercera posició a Elfyn Evans i Scott Martin per 2,1 segons, una posició que els britànics recuperarien a la conclusió de l’etapa en esdevenir els segons més ràpids rere Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, qui sota una intensa pluja donaven un seriós correctiu a la resta de participants, retallant fins a la meitat les distàncies amb els seus companys líders. 

Així doncs, retornats al punt de sortida a quarts de 6 de la tarda, Sébastien Ogier i Vincent Landais lideraven per 16,7 segons de marge en vers Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, mentre que si la distància es mesurava en vers a Elfyn Evans i Scott Martin, aquesta s’eixamplava fins als 2 minuts i 23,3 segons. Takamoto Katsuta i Aaron Johnston restaven a les portes de les places d’honor a 16,7 segons dels britànics i per 1 minut i 12,3 segons en vers Dani Sordo i Cándido Carrera, qui sota l’aigüat només procurava portar el seu Hyundai al parc tancat.

L’etapa dominical era l’única que oferia quelcom lleugerament diferent a allò que s’havia vist la temporada anterior, reservant les funcions del “Power Stage” al tram de “Hell’s Gate”, la breu cronometrada de Malewa s’introduïa en el lloc de la de Narasha, suposant novament un total de 3 trams cronometrats que en disputar-se en 2 ocasions, afegien els darrers 74,38 km competitius de l’itinerari. L’activitat s’iniciava a 1 quart de 7 del matí amb la pertinent sortida del parc tancat de la primera de les 26 parelles que restaven en actiu, finalitzant l’edició i la competició a les 4 en punt de la tarda amb la protocolària cerimònia del podi.

La primera de les cronometrades dominicals era especialment dura, i els reenganxats i encarregats d’obrir pista, Esapekka Lappi i Janne Ferm, tornaven a trencar un palier del seu Hyundai i20 Rally1 Híbrid, si bé això no els hi impedia prosseguir amb la competició. D’altra banda Sébastien Ogier i Vincent Landais prenien especials precaucions en aquesta prova inaugural i tot i esdevenir els segons més ràpids en la lluita vers el cronòmetre, els líders francesos concedien 8,1 segons als seus companys i rivals finlandesos.

En la cronometrada següent els rols s’intercanviaven entre les dues formacions de Toyota, tot i que els francesos picaven molt lleugerament contra un arbre en una secció del tram amb feix-feix, aquests hi perdien el seu portó posterior, amb la conseqüent pèrdua de tot el suport aerodinàmic d’aquesta part. Malgrat la contrarietat, Sébastien Ogier i Vincent Landais aconseguien aturar el cronòmetre amb el millor temps i 8,6 segons per davant de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, amb el què les distàncies entre els dos aspirants a victòria es reestablien.

Sense bona part de l’equipament aerodinàmic en la primera passada per Hell’s Gate, una de les cronometrades més ràpides del programa, Sébastien Ogier i Vincent Landais només concedien 3,6 segons als seus companys de formació nòrdics, qui es lamentaven de no trobar-se del tot a gust amb la posada a punt del seu Yaris Rally1 i d’estar-hi patint constantment problemes de subviratge, tothora que Ott Tänak i Martin Järveoja assajaven les seves opcions d’obtenir punts extra hores més tard en establir-hi el millor temps.

En tornar sobre les seves roderes en el moment de la represa, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen tornaven a esdevenir els més ràpids en la primera cronometrada de l’escull, si bé en aquesta ocasió els finlandesos no agafaven desprevinguts als seus companys d’equip francesos, qui tan sols hi concedien 6 dècimes de segon.

Tal i com havia passat en la ronda sarda prèvia, Takamoto Katsuta i Aaron Johnston eren els únics en no reservar goma de cara al “Power Stage” amb el qual es culminava el recorregut, amb el què el japonès i l’irlandès aconseguien llevar per sobre d’uns instrascendents 11 segons a la resta de participants en els 18,33 km cronometrats de l’especial, tothora que al capdavant de la classificació, les distàncies es tornaven a estrènyer en 3,8 segons, per situar-les per sota de la desena de segons, concretament en 9,2 segons.

Ja en la cronometrada del premi extra, Ott Tänak i Martin Järveoja repetien el resultat obtingut hores abans i hi aconseguien els 5 punts en aturar el cronòmetre per davant de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen i de Sébastien Ogier i Vincent Landais, resultat que tanmateix permetia als francesos conservar la primera posició.

Recorreguts els 44,61 km de tram d’enllaç entre la línia de meta del “Power Stage” amb el parc tancat de Naivasha, on els primers participants hi accedien a partir d’1 quart i mig de 4 de la tarda, la classificació provisional esdevenia definitiva, celebrant-se a les 4 en punt de la tarda del diumenge 25 de juny de 2023 la protocolària cerimònia del podi, en la què Sébastien Ogier i Vincent Landais hi pujaven junts com a guanyadors de la 71ena edició del Safari Rally amb un registre de 3 hores 30 minuts i 42,5 segons. Per la seva banda Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen cobrien els 355,92 km cronometrats de l'itinerari a 6,7 segons del temps vencedor i els nòrdics s’havien de conformar amb el segon graó del podi, mentre que Elfyn Evans i Scott Martin el tancaven a 2 minuts i 58,5 segons del temps dels seus companys francesos. Reeditant les edicions històriques de 1993 i de 2022, si bé en la primera d’elles la firma japonesa pràcticament competia sense rivals, Takamoto Katsuta i Aaron Johnston tancaven un quartet per a Toyota a 3 minuts i 23,8 segons del crono dels guanyadors.

El ral·li no va ser bo per a Evans-Martin, però tampoc tan dolent com el dels seus rivals.

Els elevats costos de desplaçar-se fins a Kenya i competir-hi, minvava de sobremanera la llista d’inscrits entre els participants en la categoria WRC2, en la que pocs noms il·lustres s’hi podien trobar. Els polonesos Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak s’imposaven consecutivament en les 3 primeres proves especials de l’itinerari per davant de Grégoire Munster i Louis Louka, emperò els centreeuropeus patien una punxada en la conclusió del bucle matinal del divendres i així el luxemburguès i el belga es feien amb el lideratge de la classificació per 21,2 segons de marge en vers els anteriors inqüestionables líders polonesos. Dos velles glòries com eren els txecs Martin Prokop i Zdenek Jurka i els alemanys Armin Kremer i Timo Gottschalk, es disputaven la tercera posició a 1 minut i 20,3 segons dels líders i per tan sols 2,1 segons de distància.

En reprendre la competició, Grégoire Munster i Louis Louka presentaven batalla a Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak i els francòfons només es deixaven batre per 7 dècimes de segon pels seus oponents polonesos en la cronometrada central de l’escull post meridional, accedint així els primers classificats al parc tancat de Naivasha amb 26,4 segons de marge en vers als segons. Per darrera Armin Kremer i Timo Gottschlak defallien en el seu pols amb Martin Prokop i Zdenek Jurka, molt més quan en la darrera especial del divendres els germànics s’havien d’aturar a bescanviar 2 rodes punxades.

Dissabte al matí Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak tenien més encert que no pas Grégoire Munster i Louis Louka en la posada a punt del seu cotxe, i els polonesos es feien amb les 3 victòries de tram possibles, gràcies a la darrera d’elles, l’aconseguida en la cronometrada més longeva de tot l’itinerari, “Sleeping Warrior”, els experimentats pilots centreeuropeus s’endinsaven en el parc d’assistències amb un saldo favorable de 7,2 segons.

En tornar sobre les seves roderes, les dinàmiques s’invertien, i gràcies a imposar-se en la primera prova especial de la tarda, Grégoire Munster i Louis Louka recuperaven la primera posició. Malauradament per a l'interès de la competició, una avaria en l’alternador s’interposava en el camí dels francòfons i en caiguda lliure els pilots perdien 4 posicions en la taula, completant la jornada a 17 minuts i 5,8 segons dels líders. El mal d’uns era benefici d’uns altres i així Martin Prokop i Zdenek Jurka completaven l’etapa en segon lloc a 10 minuts i 1,3 segons dels líders i per 2 minuts i 20,3 segons de marge amb els locals Carl Tundo i Timothy Jessop.

Les distàncies eren pràcticament inabastables, de no produir-se una avaria o un accident, motiu pel qual tothom reservava en els primers compassos de la jornada dominical, llevat dels campions nacionals en les temporades 2021, 2018, 2012, 2009 i 2007. Perduda la por, les distàncies es reestablien i finalment Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak es feien amb la victòria per un marge d'11 minuts i 27,7 segons amb Martin Prokop i Zdenek Jurka i per 14 minuts i 22,7 segons amb Carl Tundo i Timothy Jessop.

Tot i les absències sonades i la victòria absoluta, així com en el “Power Stage”, de Kajetan Kajetanowicz, el polonès només aconseguia enfilar-se fins a la quarta posició de la classificació provisional a 22 punts, i un ral·li menys, de l’occità Yohan Rossel o a 9 i 7 punts dels Škoda d’Oliver Solberg i Gus Greensmith respectivament.

Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak també aconseguien la victòria en la subclasse Challenger, mentre que en la reservada als majors de 50 anys, la Masters, el guardó era inqüestionablement per als alemanys Armin Kremer i Timo Gottschalk.

Kremer-Gottschalk no corrien sols, però gairebé.

Només 5 formacions s’inscrivien en la ronda kenyana dins la classe WRC3, entre les que 3 eren formacions locals, una altra els veterans canadencs Jason Bailey i Jamie Willetts i per últim el paraguaià Diego Domínguez i el canari Rogelio Peñate.

Els hispans lideraven la classificació des del primer tram cronometrat del programa, si bé les precaucions escomeses el divendres al matí en els trams més malmesos, els portaven a perdre el lideratge en el reagrupament de mitja jornada per 14,9 segons de marge en vers els kenyans Hamza Anwar i Adnan Din.

En tornar sobre les seves roderes, el devenir de la competició semblava seguir el mateix patró que al llarg del bucle matinal, fins que en la segona passada pel tram llarg de Kedong, les precaucions que havien pres el pilot paraguaià i el copilot canari esdevenien molt rellevants. Tothom patia contra-temps llevat de la formació hispanoparlant, que se n’anava a dormir al seu hotel amb 4 minuts i 40,7 segons de marge en vers els canadencs Jason Bailey i Jamie Willetts.

Hamza Anwar i Adnan Din no podien reiniciar la competició el dissabte al matí a causa dels danys soferts en la segona passada per Kedong, mentre que, entre aquells que seguien en competició, els líders es dedicaven a pilotar cuidant del seu cotxe, maniobra que tot i això els permetia eixamplar fins als 22 minuts el seu marge al capdavant de la taula.

Malgrat la pluja que es precipitava sobre la regió al llarg de la tarda, així com una avaria en la caixa de velocitats de l’auto líder, tota la resta de competidors de la categoria ja s’havien hagut d’acollir al superally al terme del primer tram post meridional. Circumstància que el paraguaià i el canari en treien petroli en aconseguir portar el seu cotxe dins del parc tancat de Naivasha per la seva pròpia roda, gaudint de més de 52 minuts de marge al capdavant de la taula, resultant-ne així una classificació que presumptament ja esdevindria definitiva.

Ja sobre els trams dominicals, Diego Domínguez i Rogelio Peñate aconseguien 4 victòries de tram per 2 per part de Jason Bailey i Jamie Willetts, amb el què el paraguaià i el canari aconseguien la victòria final de la classe per 55 minuts i 8,8 segons de marge en vers als canadencs i per 1 hora 5 minuts i 57,6 segons amb els kenyans McRae Kimathi i Mwangi Kioni, darrers classificats de la categoria.

Per al pilot de Paraguai, aquesta era la seva segona victòria de la temporada en 3 participacions oficials, la qual el situava en segona posició provisional a 13 punts del finlandès Roope Korhonen.

Victòria la de Domínguez-Peñate gràcies a mantenir íntegre el seu Ford Fiesta Rally3.

La victòria de Sébastien Ogier en l’esdeveniment africà, permetia al pilot de jornada parcial enfilar-se fins al tercer lloc de la classificació provisional del certamen de pilots, empatant a punts amb l’estonià Ott Tänak i a 1 punt per darrere del seu company de formació britànic Elfyn Evans. Kalle Rovanperä, líder inqüestionable, eixamplava el marge amb el seu company d’equip fins als 41 punts.

Pilot	Punts
Kalle Rovanperä	140
Elfyn Evans	99
Ott Tänak Sébastien Ogier	98 98

Amb la foto dels seus 4 Yaris Rally1 Híbrid ocupant les 4 primeres posicions de la classificació final, Toyota aconseguia un total de 50 punts sobre els trams kenyans, puntuació que doblava l’obtinguda pels seus principals rivals de Hyundai i per tant la formació nipona s’enfortia al capdavant de la classificació provisional del certamen de constructors, mentre que en relació amb M-Sport, per ben poc no s’aconseguia la fita, doncs els britànics acumulaven 27 punts en la seva experiència africana.

Constructor	Punts
Toyota	285
Hyundai	237
M-Sport	175