Blomqvist-Cederberg va començar a veure el títol a les antípodes.

Amb la ciutat d'Auckland com escenari de la cerimònia de sortida i arribada, el dimarts 26 de juny de 1984 finalitzava el 14è Ral·li de Nova Zelanda, setena prova en el campionat del món de ral·lis el que suposava el pas d'equador en el calendari. El ral·li, que era puntuable per als certamens de pilots i constructors, atreia fins a 65 equips a formalitzar la seva inscripció, dels que 63 prenien la sortida el dissabte 23 de juny, destacant la baixa del Peugeot 205 T16 d'Ari Vatanen i Terry Harryman. La prova, que comptava amb 1063,26 km cronometrats repartits al llarg de 45 especials cronometrades, era completada per 35 dels participants.

Tot i la menor potència del seu 037, Alén-Kivimäki acabava segon.

La primera etapa, un bucle amb arribada i sortida a Auckland composat de 12 especials cronometrades de 251,41 km de distància, va començar amb el domini aclaparador dels alemanys d'Audi Walter Röhrl i Christian Geistdörfer. Guanyant sis de les primeres vuit especials celebrades, el liderat dels pilots de la marca bavaresa semblava indiscutible, mentre que els seus companys d'equip Hannu Mikkola i Arne Hertz, Stig Blomqvist i Björn Cederberg es disputaven la segona posició provisional, però arribada la novena prova del dia, la gestió electrònica Motronic del seu Quattro A2 deixava als líders de la prova a l'estacada.

Els suecs Stig Blomqvist i Björn Cederberg recollien llavors el testimoni de la primera posició de la prova, si bé en la última especial cronometrada del primer dia Hannu Mikkola i Arne Hertz prenien la condició de líder als seus companys per tan sols 2 segons de diferència. Markku Alén i Ilkka Kivimäki, que participaven a la prova per intentar mantenir vives les seves opcions al títol de pilots, tancaven el podi provisional a tan sols 23 segons dels líders, tot i la menor potència del seu Lancia 037.

Al llarg però de les 10 especials cronometrades de la segona etapa que conduien als participants fins a Rotorua, la parella de Lancia va anar acusant la diferència mínima de 40 CV de potència del seu 037 vers els Audi. Malgrat marcar el millor temps en la primera cronometrada de la jornada, van anar cedint temps especial rera especial en relació als homes d'Ingolstadt fins arribar a deixar-se més d'un minut i mig al llarg dels 206,22 km cronometrats de l'etapa arribant a la neutralització a 2 minuts i 10 segons dels primers classificats.

Pel que fa a Hannu Mikkola i Arne Hertz, i Stig Bloqmvist i Björn Cederberg, aquests prorrogaven la lluita tancada que estaven mantenint per la primera posició provisional de la cita al llarg del dia, i els suecs gràcies a tres escratxs consecutius llevaven del liderat als seus companys d'equip escandinaus. Stig Blomqvist i Björn Cederberg aconseguien tres escratxs més consecutius elevant la xifra fins a sis, que els refermava en la primera plaça, si bé en les tres darreres especials de la jornada eren Hannu Mikkola i Arne Hertz els qui aconseguien marcar els millors registres per arribar a la neutralització de l'etapa a només 7 segons dels seus companys d'equip suecs.

Björn Waldegård i Hans Thorszelius, que venien de guanyar el Safari Rally amb un Toyota Celica TCT com el que ara la parella sueca emprava a la cita oceànica, es mantenien en la quarta posició provisional que ja ocupaven en l'anterior neutralització d'Auckland, però ara a Rotorua es trobaven ja a 5 minuts i 28 segons de la primera posició, si bé el marge que aquests tenien vers el Nissan 240 RS de Timo Salonen i Seppo Harjanne, cinquens, era de 4 minuts i mig.

La tercera etapa del ral·li, un bucle amb arribada i sortida a Rotorua de 12 especials cronometrades amb una corda de 284,33 km de distància, va estar protagonitzada pels incidents. La lluita tancada que estaven mantenint Stig Blomqvist i Björn Cederberg amb Hannu Mikkola i Arne Hertz arribava al seu punt i final quan els segons, que es trobaven a només 5 segons després de la disputa de les 4 primeres cronometrades del dia, la boira els provocava una volcada en un revolt lent que deixava el seu Quattro A2 rodes amunt. Els pilots, ajudats pels ocupants de l'helicòpter que seguia el seu progrès per les especials neozelandeses, aconseguien tornar a posar el cotxe sobre les 4 rodes, detectant llavors una petita fuita de carburant que desencadenava en un conat d'incendi, tot plegat feia perdre a la parella 13 minuts i una posició, deixant el Lancia 037 de Markku Alén i Ilkka Kivimäki en segon lloc.

Aquesta no va ser la única incidència en la cronometrada, doncs Juha Kankkunen i Juha Piironen volcaven el seu Toyota Celica TCT a causa també de la boira, veient-se aquests obligats a abandonar la prova quan marxaven en una comfortable sisena posició provisional. Tanmateix els seus companys d'equip, Björn Waldegård i Hans Thorszelius rubricaven una mala jornada pel Toyota Team Europe quan patien problemes amb el sistema d'injecció de carburant, el que els feia perdre una gran quantitat de temps i descendre fins la cinquena posició, gairebé mitja hora per darrera del Nissan 240 RS de Timo Salonen i Seppo Harjanne.

Lluny de llençar la tovallola, Hannu Mikkola i Arne Hertz es van expremer al màxim per tal de recuperar quan més temps els hi fos possible i amb els sis escratxs aconseguits en les sis últimes especials cronometrades recuperaven més de 3 minuts en relació a Stig Blomqvist i Björn Cederberg restant a 10 minuts i 54 segons d'ells a la neutralització de la tercera etapa i més de 4 minuts vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki que a Rotorua acumulaven un retard de 6 minuts i 31 segons vers els líders de la prova.

A la quarta i última etapa, Hannu Mikkola i Arne Hertz van continuar amb el seu objectiu d'atacar a cada revolt en vistes a recuperar quan temps els hi fos possible al llarg dels 321,30 km programats de la jornada. Els escandinaus s'adjudicaven els tres primers escratxs del dia de manera consecutiva, si bé una virolla a alta velocitat en la quarta, deixava l'escratx en mans de Markku Alén i Ilkka Kivimäki. En la setena cronometrada, després de dos escratxs més dels pilots d'Audi, es repetia l'incidència de la quarta, el que va fer asserenar els ànims dels campions mundials, optant per una actitud menys agressiva.

Tot i no atacar tant, la menor potència del Lancia 037 de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, així com la disminució de la pressió del turbo en l'Audi Quattro A2 de Stig Blomqvist i Björn Cederberg en vistes a evitar possibles averies en el seu cotxe, van permetre a Hannu Mikkola i Arne Hertz adjudicar-se igualment el millor temps en les 4 cronometrades que restaven per celebrar-se, això si quedant-se a les portes de millorar posició provisional.

De fet, tot i ser la etapa més llarga de les quatre que es celebraven, les 11 cronometrades no aportaven canvis significatius a la taula general, certificant-se així la victòria de Stig Blomqvist i Björn Cedeberg amb un temps total de 10 hores 40 minuts i 41 segons, superant en 4 minuts i 47 segons els segons classificats, els finlandesos de Lancia Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Hannu Mikkola i Arne Hertz, a 7 minuts i 29 segons de distància dels seus companys d'equip, tancaven el podi neozelandès.

Una inoportuna volcada arruinava les aspiracions de Mikkola-Hertz.

En la provisional del certamen reservat a pilots, Stig Blomqvist gràcies a la seva segona victòria consecutiva, tercera en el campionat, es mantenia al capdavant de la general alhora que incrementava en 5 punts les distàncies vers Markku Alén, els seu màxim oponent el qual ara es trobava a 8 punts. Hannu Mikkola, tercer a la cita oceànica, pràcticament deia adeu a les seves possibilitats de revalidar la corona de campió mundial.

Pilot

Punts

Stig Blomqvist

83

Markku Alén

75

Hannu Mikkola

71

En l'apartat de constructors, Audi seguia avançant a pas decidit en el campionat, acumulant ja 4 victòries de sis possibles. Lancia, amb una única victòria, es trobava a deu punts dels seus màxims rivals al certamen mentre que Toyota, gràcies als 10 punts que sumaven Björn Waldegård i Hans Thorszelius, es situava en tercera posició superant per dos punts a Renault.

Constructor
Punts

Audi

96

Lancia

86

Toyota

38

Victòria còmoda de Biasion-Siviero que donava el títol a Lancia

El diumenge 26 de juny de 1988 finalitzava a la ciutat de Tacoma la 23ena edició del Ral·li Olympus, l'ultim ral·li celebrat fins a dia d'avui celebrat als Estats Units amb categoria de mundial. La prova, que era la setena ronda en el calendari, tot i ser puntuable per als campionats de pilots i constructors comptava amb només 29 equips en la seva llista d'inscrits dels quals 21 aconseguirien completar el recorregut de 38 especials cronometrades programades d'una corda total de 549,91 km.

Sense massa oposició, Fiorio-Pirollo finalitzaven segons l'ultim ral·li nord-americà.

Des d'un magatzem el dijous al vespre es donava sortida una especial urbana d'1,93 km de distància que es celebrava dues vegades pels carrers de Tacoma i concebuda per atreure el públic en general cap a l'event, peró l'objectiu no s'assolia i només alguns esporàdics que s'hi trobaven de pas miraven que hi passava. Per desesperació dels organitzadors que tan s'hi havien esforçat per tirar endavant la prova, aquesta va ser la tónica al llarg de les tres etapes, i es que el públic nord-americà no semblava estar gaire interessat en una competició automovilística celebrada fora dels circuits i en la que els participants no hi sortien de cop sino cada certs minuts, sent a més a més els cotxes que hi paricipaven, petits pels seus estàndars.

En el terreny purament esportiu, els italians Paolo Alessandrini i Alessandro Alessandrini imposaven el seu Lancia Delta HF 4WD privat en la primera passada per l'especial de Tacoma per un sol segon vers els màxims favorits a victòria, els també italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero, al volant d'un Lancia Delta Integrale oficial, i davant de Sandro Fiorio i Luigi Pirollo, amb un altre Lancia Delta Integrale, peró en aquest cas del Jolly Club.

La sorpresa va arribar al seu final en la segona passada per l'especial urbana, quan Massimo Biasion i Tiziano Siviero esdevenien els homes més ràpids i prenien el liderat de la prova empatats a temps amb Sandro Fiorio i Luigi Pirollo deixant en tercera posició provisional als primers líders de la prova a 3 segons d'ells.

L'incident més rellevant d'aquests dues primeres especials venia quan un dels herois locals, el nord-americà John Buffum i el seu copilot canadenc John Bellefleur entraven amb el seu Audi Coupé Quattro amb una antelació de 12 minuts al parc tancat, el que automàticament suposava una penalització de 24 minuts per part de la FISA, ja que les dues primeres especials cronometrades no es consideraven com una etapa si bé l'acció no es reemprenia fins l'endemà al matí. John Buffum va presentar una reclamació, doncs el reglament particular del ral·li recollia que s'aplicarien tan les normatives internacionals com les nacionals, i en el segon cas la operació era permesa.

Un altre dels herois locals, el neozelandès, californià d'adopció, Rod Millen i el seu copilot Harry Ward, cedien molt temps en aquestes dues primeres especials celebrades sobre l'asfalt de Tacoma amb el seu Mazda 323 4WD, deixant en força mala posició a un dels favorits a victòria. Tanmateix aquesta primera jornada va servir per veure el debut del Mitsubishi Galant VR-4 amb les quatre rodes direccionals, registrat sota la normativa de Grup N i amb el pilot natural de Hong Kong Michael Lieu al volant acompanyat del copilot nord-americà Geoff Case.

Divendres es reemprenia la competició amb 12 especials cronometrades que completarien la primera jornada, en les que els italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero, de mica en mica s'anaven marxant dels seus competidors. Els pilots oficials de la marca turinesa aconseguien un total d'onze escratxs, un d'ells ex-aequo amb Sandro Fiorio i Luigi Pirollo i un altre amb Rod Millen i Harry Ward, els quals aconseguirien marcar un altre escratx en solitari en el seu intent de recuperar quan més temps els hi fos possible del perdut el dijous a la tarda assumint un cert grau de risc per les pistes de l'estat de Washington.

La superioritat demostrada en els trams, deixava a Massimo Biasion i Tiziano Siviero amb un marge de 3 minuts i 8 segons vers els segons classificats, els seus compatriotes i en certa manera companys d'equip Sandro Fiorio i Luigi Pirollo, en completar la primera jornada. Els també italians Giovanni del Zoppo i Pierangelo Scalvini a 8 minutsi 34 segons i els argentins Jorge Recalde i Jorge del Buono a 12 minuts i 52 segons amb els seus respectius Lancia Delta Integrale de Grup N tancaven el que estava sent un domini aclaparador de la marca italiana a l'espera que es resolguès la reclamació interposada per John Buffum i John Bellefleur i que de progressar en el seu favor, situaria a la parella americana d'Audi en tercera posició.

La baixa per accident dels germans Alessandrini en la quarta especial cronometrada, suposava la baixa de més entitat, si bé dels 29 equips que prenien la sortida, 23 aconseguien completar aquesta primera etapa.

Dissabte a les 9 del matí es donava la sortida a la segona jornada de competició, amb 15 especials cronometrades programades d'una distància total de 172,97 km, 14 d'elles sobre terra i una mixta. Però abans de la seva celebració, les dues passades pel tram conegut com "California Road" eren cancelades davant la oposició local, reduint així la jornada a 13 cronometrades en les que els líders de la prova no van expremer tan com a l'anterior l'accelerador i els frens del seu Lancia Delta Integrale, limitant-se a controlar a Sandro Fiorio i Luigi Pirollo els quals perdien 9 segons més vers els seus compatriotes en el transcurs de la jornada. Tot i així els oficials de Lancia s'adjudicaven 8 temps escratx més, 2 d'ells empatant a temps amb Rod Millen i Harry Ward que amb el seu Mazda n'aconseguien 4 més en solitari el que els acostava al seu nou objectiu, donar caça als tres Suzuki Cultus GTI de "Monster" Tajima i Kenzo Sudo, Alan Carter i Martin Headland i de Yutaka Awazuhara i.

Sandro Fiorio i Luigi Pirollo s'adjudicaven el millor registre en la tercera especial cronometrada del dia, completant així el compte de les 13 especials celebrades. D'altra banda la organització retirava els 24 minuts de penalització imposats en la primera jornada a John Buffum i John Bellefleur, amb el que la parella estatunidenco-canadenca pujava fins la tercera posició provisional del ral·li per davant dels dos Lancia Delta Integrale Grup N de l'equip TopRun i a 10 minuts i 20 segons dels líders indiscutibles de la prova.

Ja en diumenge es celebrava la tercera i última jornada, en la que al llarg de les seves 9 especials cronometrades de 169,96 km de distància, els homes del dia van ser els pilots de Mazda Rod Millen i Harry Ward. La parella va ser autora de fins a 8 temps escratx , el que els permetia acabar la prova en vuitena posició final, just per davant del neozelandès Alan Carter i el local Martin Headland, a qui uns problemes de frens els endarrerien a última hora perdent dues posicions a la general. Massimo Biasion i Tiziano Siviero només aconseguien, o només volien, marcar un escratx al llarg de la jornada , tot i així els pilots italians aconseguien incrementar les distàncies amb Sandro Fiorio i Luigi Pirollo fins establir els 5 minuts i 23 segons registrats a la conclusió de la prova.

Els austríacs Georg Fischer i Thomas Zeltner al volant d'un Audi 200 Quattro feien un últim esforç en la jornada dominical que els permetia superar als dos Lancia Delta Integrale amb especificacions de Grup N de l'equip TopRun i alhora quedar-se a les portes del podi en acabar a 2 minuts i 9 segons de l'Audi Coupé Quattro de John Buffum i John Belelfleur.

Diumenge al vespre es donava per finalitzat el 23è Ral·li Olympus, en el que Massimo Biasion i Tiziano Siviero aconseguien una victòria còmoda completant les 36 especials cronometrades celebrades amb un temps total de 5 hores 28 minuts i 44 segons. Sandro Fiorio i Luigi Pirollo finalitzaven la prova en segona posició amb un retard de 5 minuts i 23 segons vers els guanyadors, mentre que John Buffum i John Belefleur tancaven el podi a 16 minuts i 15 segons dels primers classificats.

Per un instant el ral·li de Buffum-Bellefleur estava enlaire.

Amb aquesta victòria, Massimo Biasion acumulava ja quatre en el campionat de pilots al llarg de les seves cinc participacions a la temporada, el que catapultava al pilot vicentí al capdavant de la provisional amb 80 punts. Sandro Fiorio per la seva banda, treia renda del seu quart podi de la teporada així com de l'absència de Markku Alén al ral·li, el que aferrava al pilot italià en la segona posició del campionat.

Pilot

Punts

Massimo Biasion

80

Sandro Fiorio

57

Markku Alén

36

En el campionat de constructors Lancia era ja campiona mundial tot i que encara no arribava a sumar els 140 punts de la temporada perfecta, equivalents als set millors resultats que es podien retenir. Audi per la seva banda treia profit del podi de John Buffum i John Bellefleur i superava en la segona posició a Ford, absent a la prova, que baixava fins al tercer lloc.

Constructor
Punts

Lancia

137

Audi

49

Ford

47

Loeb-Elena arribaven al liderat tot i escombrar pista, sense fer-ho el marge es va disparar.

El diumenge 26 de juny de 2005, amb la finalització del 52è Ral·li Acròpolis, el calendari del campionat del món de ral·lis arribava al seu equador amb una cita que era puntuable pels certàmens de pilots, constructors i junior, el que permetia als organitzadors aplegar fins a 91 equips en la seva llista oficial d'inscrits. D'aquests 88 iniciaven a partir del dijous 23 de juny a disputar un recorregut format per 19 proves especials de 349,57 km cronometrats; una distància que 54 equips aconseguien completar.

Gardemeister-Honkanen tenien a Grècia una de les seves millors actuacions de la temporada.

L'estadi Olímpic d'Atenes acollia una especial espectacle de 2,40 km de distància, la qual servia per donar la benvinguda als participants així com al nombrós públic que s'hi acostava; en ella Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien el millor temps per 1 dècima de diferència vers el Ford Focus RS WRC'04 privat dels britànics Mark Higgins i Trevor Agnew, amb el que els campions del món esdevenien els primers líders de la ronda hel·lènica.

Divendres, amb l'entrada en escena de 3 trams cronometrats forestals pels que s'hi passaven en dues ocasions per cadascun, el ral·li s'iniciava “de facto”, assolint una distància total competitiva de 128,06 km comptabilitzant els celebrats la jornada anterior a mitja tarda. La parella finlandesa de Peugeot formada per Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s'adjudicaven la primera especial del dia per tal de passar a liderar la prova, mentre que els seus compatriotes de Ford, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, ho feien en la següent per pujar fins la segona plaça.

Sébastien Loeb i Daniel Elena, tot i haver d'obrir pista, s'imposaven en la tercera prova especial matutina, la més llarga del bucle, just per davant dels seus recuperats companys d'equip Carlos Sainz i Marc Martí, el que permetia als campions mundials pujar fins la cinquena posició, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, passaven a liderar provisionalment la prova per 2 dècimes de segon vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen gràcies al tercer millor registre que hi aconseguien.

En sortir del re-agrupament de mitja jornada, els participants tornaven a passar pels mateixos tres trams del matí, amb el que el factor d'obrir pista perdia importància. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen recuperaven el liderat en tornar a imposar-se en la primera especial del bucle, mentre que en les dues últimes especials del dia, els dos equips Citroën copaven els dos millors temps dels trams amb un escratx per a cadascun, el que permetia a Sébastien Loeb i Daniel Elena fer entrada al parc tancat com a líders per 6,1 segons de marge vers els finlandesos de Peugeot, mentre que Carlos Sainz i Marc Martí tancaven les posicions provisionals de podi a 14 segons dels seus companys d'equip, precedint els Ford de Toni Gardemeister i Jakke Honkanen i de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, si bé només els primers podien realment arribar a comprometre la posició dels espanyols.

La celebració de la segona jornada permetia afegir al recorregut 122,72 km cronometrats, els quals es repartien al llarg de 8 proves especials agrupades en un mateix bucle de 4 trams pels que s'hi passaven en dues ocasions. Sense la feixuga tasca d'haver d'obrir pista, Sébastien Loeb i Daniel Elena s'imposaven en totes i cadascuna de les 8 proves especials programades.

En les següents posicions, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aguantaven el tipus gràcies a aturar el cronòmetre just per darrera dels líders en les 4 proves especials del bucle matinal, mentre que Carlos Sainz i Marc Martí queien ja a més d'1 minut dels seus companys d'equip, però sempre classificant-se per davant de Toni Gardemeister i Jakke Honkanen, amb el que la seva plaça de podi es mantenia.

Per la tarda tot canviava en la sisena prova especial, quan el trencament d'un palier en el Peugeot 307 WRC de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, feia perdre 1 minut a la parella finlandesa només en aquell tram i dues places en la general, experimentant a partir de llavors una caiguda lliure doncs les assistències no estaven permeses fins a la finalització de la jornada.

D'altra banda Toni Gardemeister i Jakke Honkanen marcaven el segon millor temps en aquesta sisena prova especial, el que situava al seu Ford Focus RS WRC'04 en la segona posició per davant de Carlos Sainz i Marc Martí. Els de Ford de fet s'anotaven el segon millor temps en les tres últimes proves especials sabatines, amb el que els finlandesos s'asseguraven la segona posició, entrant al parc tancat a 1 minut i 24,6 segons dels líders però amb només 7,7 segons de marge vers Carlos Sainz i Marc Martí.

Per darrera dels espanyols de Citroën el gap vers els quarts classificats era superior al minut, pel que Guy Fréquelin, en virtut de director esportiu de la casa dels dos galons, demanava a la seva recuperada parella que no intentés pressionar als finlandesos de Ford, sinó que al llarg dels 98,79 km cronometrats de la jornada final dominical, asseguressin la plaça de podi tan important aconseguida.

Toni Gardemeister i Jakke Honkanen se n'asseguraven amb el millor temps en la primera de les 4 proves especials programades, mentre que els seus compatriotes amb idèntica muntura però en la seva versió anterior, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, deien adeu a la cita hel·lènica imposant-se en les dues últimes cronometrades.

Completat doncs tot el recorregut programat pels organitzadors del 52è Ral·li Acròpolis, els campions mundials Sébastien Loeb i Daniel Elena s'adjudicaven la victòria en precisar un temps total de 3 hores 57 minuts i 48,4 segons, és a dir, 1 minut i 33,9 segons menys que els finlandesos Toni Gardemeister i Jakke Honkanen. Carlos Sainz, que tancava a Grècia el seu retorn al mundial en substitució del belga François Duval, tancava el podi grec juntament amb Marc Martí a 2 minuts i 9,1 segons dels seus companys d'equip.

Sainz-Martí tornaven al mundial per desig de Citroën i els pilots ho feien amb podi.

Entre els participants de menys edat, els suecs de Suzuki Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson s'imposaven consecutivament en els tres primers trams del divendres al matí per llaurar-se un liderat de prop de mig minut vers els Citroën C2 S1600 dels espanyols Dani Sordo i Oriol Julià i dels britànics Kris Meeke i Chris Patterson.

Només iniciar-se el bucle de la tarda, el ral·li es posava de cara per als líders quan els dos Citroën es veien forçats a abandonar la jornada. Els espanyols ho feien en trencar-se un trapezi del seu cotxe, mentre que en el cas dels britànics es devia a una fallada en l'alternador i posteriorment en el canvi. Tanmateix la parella sueca només deixava escapar el millor temps en la quarta prova especial de la primera jornada del ral·li amb el que els pilots aconseguien un marge de prop de 3 minuts al capdavant de la general.

Amb bona part de la feina feta, els líders relaxaven una mica el seu rendiment de cara la jornada sabatina, imposant-se en només 2 proves individuals, si bé això no els privava d'incrementar en uns 45 segons el marge que tenien vers els seus companys d'equip estonians Urmo Aava i Kuldar Sikk, que veien com els seus altres companys, els britànics Guy Wilks i Phil Pugh, se'ls hi tiraven a sobre. Així doncs amb aquestes distàncies assolides a l'entrada al parc tancat el dissabte al vespre, l'interès de l'etapa dominical final es centrava en la lluita per la segona posició, la qual finalment recalava en mans de britànics després de que aquests guanyessin els tres últims trams de l'esdeveniment.

En clau de campionat Per-Gunnar Andersson trencava l'empat que mantenia amb el seu company Guy Wilks i Dani Sordo a la sortida de l'anterior cita, el Ral·li de Sardenya, amb el que el suec passava a liderar el certamen en solitari per 2 punts de marge vers el britànic, mentre que l'espanyol queia al quart lloc arran del seu zero. Kris Meeke, líder del campionat fins llavors, quedava en la tercera posició a 6 punts de la plaça que abans ocupava.

Andersson-Andersson lligaven la victòria el divendres.

En el campionat reservat a pilots, Sébastien Loeb feia una important passa endavant en el seu camí cap a la segona corona en aconseguir la seva cinquena victòria consecutiva i sisena de la temporada, el que conferia a l'alsascià un marge de 23 punts vers el noruec Petter Solberg, qui a Grècia va tenir una actuació dolenta. Per darrera la situació s'estrenyia encara més, amb el finlandès Toni Gardemeister i l'estonià Markko Märtin compartint la tercera posició a 3 punts del seu predecessor i amb només 2 punts de marge vers un altre finlandès o un altre pilot de Peugeot, segons com es miri, Marcus Grönholm.

Pilot

Punts

Sébastien Loeb

65

Petter Solberg

42

Toni Gardemeister

Markko Märtin

39

39

En la classificació del campionat de constructors, Citroën aconseguia rellevar als seus socis de grup PSA, Peugeot, gràcies a pujar els seus dos cotxes al podi, mentre que els del lleó hi tenien la seva actuació més fluixa de la temporada. Per darrera Ford treia petroli del ral·li horrorós de Subaru, i els de l'oval es distanciaven en 7 punts més dels de la constel·lació de les Plèiades, aconseguint un marge total de 10 punts.

Constructor
Punts

Citroën

84

Peugeot

79

Ford

57