Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet donaven la tercera victòria a Peugeot, totes a l'Àfrica.

Iniciat el dimarts 22 de juny a la capital marroquina, Casablanca, el diumenge 30 de juny de 1976 finalitzava a la mateixa ciutat el 19è Ral·li del Marroc, sisena cita del calendari del campionat del mòn de ral·lis d'un total de 10 proves que el composaven. A la cita s'hi inscribien fins un total de 102 equips dels que 95 emprenien el rumb cap a un recorregut dur de només 9 especials cronometrades però de 1661 km de distància i que només va poder ser superat per 19 equips.

Simo Lampinen i Atso Aho completaven un fantastic doblet per a la marca del lleó.

El ral·li del Marroc era més propiament un ral·li de ressistència que un ral·li a l'esprint, on la potència del cotxe no era tan primordial com podia ser la tenacitat del pilot i la fiabilitat de la mecànica com demostra que l'especial cronometrada més llarga de la prova, arribava a la vora dels 800 km el que suposava un handicap afegit a l'estat de les pistes per on es disputava la prova i les altes temperatures ambientals que s'hi registraven.

En la primera jornada els pilots participants feien rumb des de Casablanca fins a Rabat, sent aquesta la més suau de totes les etapes amb només una especial cronometrada de 95 km de distància, i on Markku Alén i Ilkka Kivimäki sorprenien a molts quan marcaven el millor registre i s'instal·laven com a primers líders de la prova a bord del debutant FIAT 131 Abarth.

Després d'un dia de descans, els pilots emprenien rumb el 24 de juny des de Rabat per anar a Marrakech, i Hannu Mikkola i Jean Todt, els quals pilotaven un Peugeot 504 V6 Coupé, el muleto doncs el destinat a la competició havia quedat molt malmés a causa d'un accident del camió que el transportava, es feia fugaçment amb el liderat de la prova ja que en la tercera especial cronometrada de la prova era Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti amb un altre dels FIAT 131 Abarth qui es feien amb el liderat de la prova.

En aquesta tercera especial cronometrada es va registrar la primera de les baixes d'entitat, Roger Clark i Jim Porter patien un sobreesclafament en el seu Ford Escort RS1800 i després de quedar-se sense gairebé aigua en el seu motor, l'arbre de lleves va trencar-se portant-los a abandonar. En la següent especial cronometrada, la quarta, va arribar l'hora del tercer 131 Abarth present a la cita marroquina, el de Maurizio Verini i Ninni Russo, llur diferencial no va ressistir més la duresa de la prova.

Mentrestant, entre els que seguien en competició, Markku Alén i Ilkka Kivimäki primer i Hannu Mikkola i Jean Todt després van intentar assaltar el liderat del ral·li marcant els millors registres en la quarta i cinquena especial cronometrada respectivament al que Bachelli-Rossetti responien responien amb el millor temps en la especial que tancava la jornada que els comfirmava al capdavant de la taula de temps seguits pels seus companys d'equip Alén-Kivimäki.

La tercera jornada, inciada el dissabte 26 de juny, portaria els pilots des de Marrakech per retornar a Casablanca on s'hi trobava la temible especial cronometrada "Transmarocaine" de 776 km de longitud era sens dubte la més dura de totes com demostra que bona part dels abandonaments, per fatiga dels vehicles també, es va produir en aquesta jornada. El primer en caure va ser el Ford Escort RS1800 de Timo Mäkinen i Henry Liddon en la primera especial de l'etapa, els quals quan anaven ja pel quart canvi de marxes, un conat d'incendi en el seu motor els feia dessistir a la força.

En la segona especial de l'etapa, la "Transmarocaine" es va donar un gir important en les classificacions generals, quan les suspensions dels FIAT 131 Abarth van cedir a la duresa del recorregut a través dels camins pedregosos als límits del Sàhara. Mentrestant els carburadors del Peugeot 504 V6 Coupé de Mikkola-Todt no digerien massa bé els canvis d'alçada de l'Atles, i finalment aquests van haver d'abandonar després de creuar un pas d'aigua en una secció ràpida d'asfalt es trenqués un semieix i el diferencial.

Aquests incidents van deixar com a líders a Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet, els quals pilotaven un Peugeot 504 oficial seguits de Simo Lampinen i Atso Aho amb idéntica montura, que de fet eren qui marcaven el millor registre de la especial de 776 km. En la última especial disputada Nicolas-Gamet van marcar el millor registre, certificant així la seva victòria a la prova i fent bo la premisa que la potència no és vital en una prova de ressistència com aquesta, sino que ho és la tenacitat del pilot i fiabilitat del cotxe.

A 22 minuts i 37 segons del temps registrat pel simpàtic Nicolas i el seu copilot Gamet, completaven el recorregut Lampinen-Aho demostrant que els Peugeot eren uns cotxes idonis per als ral·lis africans i la decisió de la marca de només disputar les proves en aquest continent era l'encertada. Sandro Munari i Silvio Maiga, els quals van sortir a puntuar després dels fiascos del Safari i l'Acropolis, van aconseguir la fita acabant en tercera posició a bord de l'únic Lancia Stratos HF present a la prova, que sovint compartia assistències amb els membres de FIAT en casos d'emergència, a 1 hora 18 minuts i 23 segons dels guanyadors.

Munari-Maiga van sortir al Marroc a recollir punts i amb pilotatge segur ho van fer.

La victòria de Peugeot va permetre als francesos empatar en la tercera posició del campionat amb Datsun, els quals venien de guanyar a l'Acropolis. Lancia per la seva banda feia bo el podi de Sandro Munari i Silvio Maiga, i després de dos ral·lis en blanc sumava uns importants 12 per revalidar la seva posició de líder. Opel per la seva banda sortia en blanc del ral·li marroquí quan els britànics Tony Fall i Paul Hadley havien d'abandonar amb problemes a la caixa de canvis.

Constructor
Punts

Lancia

62

Opel

42

Datsun

Peugeot

30

30

Les pluges caigudes la matinada del divendres van afavorir enormement a Loeb-Elena.

Setena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 27 de juny de 2004 finalitzava a Kemer el 2n Ral·li de Turquia. La cita euroasiàtica comptava amb 17 especials cronometrades de 383,33 km de distància que s'iniciaven el dijous 24 de juny amb la protocolària cerimònia de sortida a la que s'hi presentaven 65 dels 70 equips inscrits. El ral·li, que era puntuable per als certàmens reservats a pilots, marques i mundial júnior, va ser completat per 32 equips participants.

Grönholm-Rautiainen no van poder fer res per evitar una nova victòria de Loeb-Elena.

Una especial espectacle de 2,50 km de distància donava el tret de sortida a la segona edició del ral·li turc el dijous a última hora de la tarda i en la que els pilots de Ford Markko Märtin i Michael Park esdevenien els homes més ràpids i per tant s'anaven a dormir com a primers líders de la cita amb un insignificant marge de 7 dècimes de segon per davant dels seus companys d'equip, els belgues François Duval i Stéphane Prévot, i dels espanyols de Citroën Carlos Sainz i Marc Martí.

L'acció propiament dita del ral·li havia d'esperar fins divendres amb la celebració de les 6 especials cronometrades programades de 151,83 km de longitud repartides al llarg de 4 trams, sent un d'ells l'especial espectacle de 2,50 km que obria el programa, i 2 d'ells que es celebraven a doble passada. Mentre en el parc tancat planava la incertesa de com es trobarien les pistes a causa de les últimes tempestes registrades i de si el tallat de pneumàtics escollit fora el correcte.

Ja en la primera especial del divendres es va poder veure que obrir pista era beneficiós, doncs amb el pas dels participants cada cop quedava el tram quedava més trencat, Sébastien Loeb i Daniel Elena, primers en sortir als trams així com Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, segons, i Petter Solberg i Phil Mills, tercers, van poder marcar diferències vers la resta de pilots i en el primer bucle de només dues especials cronometrades deixar a Carlos Sainz i Marc Martí, quarts classificats provisionals i quarts pilots en pista a gairebé 1 minut de diferència.

Afortunadament les altes temperatures ambientals van propiciar que el fang que reinava en les pistes forestals per les que els pilots havien de passar, s'assequés i que en certa manera obrir pista o més ben dit, sortir més enllà del tercer lloc no suposès un contra-temps afegit com ho demostra que en la tercera especial cronometrada, repetició de la primera, Sébastien Loeb i Daniel Elena ja no aconseguien el seu tercer escratx consecutiu del dia si bé la parella gairebé no cedia temps vers els seus rivals.

Qui cedia força temps i es despenajava de la lluita per la victòria en aquesta tercera especial cronometrada del dia, era el norueg Petter Solberg i el seu copilot britànic Phil Mills, quan els campions mundials malmetien una presa d'aire del seu Subaru S10 WRC en un bassal i el conseqüent sobreescalfament del motor els feia baixar el rendiment.

Un escratx de Carlos Sainz i Marc Martí en la quarta especial cronometrada del dia, especial que es celebrava per primera vegada, demostrava que la situació s'estava normalitzant per a un ral·li de terra i finalment un temps escratx dels finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen acostava els segons classificats a la posició dels líders provisionals abans d'arribar a l'especial espectacle, on aquests cedirien 1 segon vers la parella líder de Citroën per arribar a la neutralització de la primera etapa amb un desavantatge de 7,5 segons. Els campions mundials Petter Solberg i Phil Mills, en tercera posició a 57,2 segons de Sébastien Loeb i Daniel Elena, encapaçalaven un grup de pretendents al podi entre els qui s'hi trobaven Carlos Sainz i Marc Martí, i François Duval i Stéphane Prévot.

Les baixes de Gilles Panizzi i Hervé Panizzi per averia eléctrica en el seu Mitsubishi Lancer WRC quan celebraven la quarta especial cronometrada del ral·li, així com dels suecs Daniel Carlsson i Matias Andersson en la primera especial del dia per accident, eren les més rellevant de l'etapa del divendres.

Com en el cas de la primera etapa, la del dissabte estava formada per sis especials cronometrades, amb dos trams a doble passada i dos més que només es celebraven una vegada, si bé en el cas de l'últim tram del dia, aquest era la segona passada pel cinquè del divendres. La distància total a recòrrer era de 153,60 km, al llarg dels quals Sébastien Loeb i Daniel Elena així com Marcus Grönholm i Timo Rautiainen sortien amb les espases en alt. Els de Citroën marcaven el primer escratx del dia, però en el segon tram el pilot alsacià calava el seu Xsara WRCa la sortida, el que provocava que el cotxe saltés sobre la línia i que la parella fos penalitzada amb 10 segons per falsa sortida. Entretant els de Peugeot marcaven el millor registre en l'especial traient 13,7 segons als per llavors líders, que units als 10 imposats per la organització situava als finlandesos com a nous líders del ral·li.

Passades les assistències, Sébastien Loeb i Daniel Elena reemprenien l'acció amb vistes a recuperar la primera posició, i marcant els dos escratxs del bucle, la parella franco-monegasca de Citroën aconseguia l'objectiu, tasca facilitada també quan un objecte encara per identificar perforava la carroceria del Peugeot 307 WRC de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, així com el seient de fibra de carboni del copilot, el qual va fer un fort crit de dolor, Marcus es va aturar momentàniament per comprovar l'estat de salut del seu copilot i reempendre a continuació la marxa.

Entretant Carlos Sainz acusava molt l'esforç fet en la jornada anterior, en la que va arribar a perdre 4 quilos donades les altes temperatures que es registraven en el compartiment del cotxe i la obligació de pilotar amb el mono ignifug, a més a més el pilot madrileny patia un tall de disgestió en la primera cronometrada del dia, el que provocava que la parella de Citroën cedís la seva plaça als belgues de Ford François Duval i Stéphane Prévot.

En sortir de les assistències però, apareixien uns problemes en el diferencial del Ford Focus RS WRC dels belgues, el que per un moment tornava a situar en quarta posició provisional a Carlos Sainz i Marc Martí ja que una especial més tard els espanyols eren superats pel Peugeot 307 WRC de Harri Rovanperä i Risto Pietliäinen.

Tot aquest seguit de contra-temps afavoria en certa manera a Petter Solberg i Phil Mills, que veien com els pretendents a la seva plaça de podi s'endarrerien. Tot i aixó els pilots de Subaru marcaven el millor temps en les dues últimes cronometrades del dia, que els situava en una còmode tercera posició a 50,4 segons dels líders, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen eren segons a 15,9 segons de Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Carlos Sainz i Marc Martí recuperaven la quarta posició provisional del ral·li, però ja a minut i mig dels pilots de Subaru, en la última especial del dia quan el canvi de velocitats de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen es quedava trabat. Si bé la parella finlandesa completava el tram, aquests eren incapaços de retornar fins al parc tancat amb el que es consumava el seu abandonament.

Durant la neutralització de la segona etapa, els comissaris esportius decidien llevar la sanció de 10 segons imposada a Sébastien Loeb i Daniel Elena per falsa sortida, ja que es va poder comprovar que aquest incident va ocòrrer en calar el motor del seu Citroën Xsara WRC, amb el que la parella franco-monegasca sortiria per afrontar els darrers 77,90 km cronometrats de l'etapa del diumenge amb un marge de 25,9 segons sobre Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i de 1 minut i 4 dècimes de segons amb Petter Solberg i Phil Mills.

La tercera i última etapa dominical estava composada per només dos trams, un de 33,35 km i un de 5,60 km que es celebraven a doble passada generant 4 especials. En la primera d'elles Marcus Grönholm i Timo Rautiainen sortien disposats a cremar l'últim cartutx marcant el millor registre, malgrat tot els de Peugeot només escurçaven 5,9 segons vers els líders de la prova i per a més frustació, en la segona especial cedien 4 dècimes de segon amb els de Citroën, el que va fer recapacitar als finlandesos que es van prendre les dues últimes cronometrades de tràmit en les que Petter Solberg i Phil Mills esdevenien els homes més ràpids.

Ja en la última especial cronometrada es va viure un cert moment de tensió, quan el coixinet d'una roda posterior del Xsara WRC de Sébastien Loeb i Daniel Elena es trabava, provocant que per la fricció les plaquetes dels frens es dilatessin i el cotxe frenés sol. Al final de l'especial el penumàtic es va començar a cremar a causa del sobreescalfament el que va invitar als líders a treure la roda i efectuar l'enllaç fins al parc tancat sobre tres rodes, per sort els líders arribaven a temps i aconseguien guanyar la cita turca amb un temps total de 4 hores 48 minuts i 26,8 segons, o el que és el mateix, 26,2 segons per davant de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i amb 36,7 segons d'avantatge vers Petter Solberg i Phil Mills, que amb una magnífica última etapa va escurçar notablement les distàncies.

Un sobreescalfament en el S10 de Solberg-Mills va dinamitar les possibilitats a victòria dels campions mundials.

En la categoria júnior els francesos Guerlain Chicherit i Matthieu Baumel al volant d'un Citroën Saxo S16000 esdevenien els primers líders de la categoria fins que en la penúltima cronometrada de la primera jornada una punxada així com haver entrat abans d'hora al control horari, arruinava el seu ral·li fent-los cedir de cop 2 minuts i el liderat que per llavors passava a ser pel Suzuki Ignis S1600 del sanmarinès Mirco Badacci i l'italià Giovanni Bernacchini. Els pilots de la península itàlica aconseguien mantenir la seva posició a la neutralització de la segona etapa tot i l'atac dels altres pilots de Suzuki, si bé els suecs Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson es situaven a 9,4 segons d'ells.

En l'especial inaugural del diumenge, Mirco Baldacci i Giovanni Bernacchini patien una punxada que els feia cedir 3 minuts i mig i quatre posicions en la cetagoria, brindant el liderat als seus companys d'equip suecs Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson, aquests alhora tenien una forta pressió per part dels finlandesos Kosti Katakamäki i Timo Alanne, peró els nous líders van saber gestionar la situació i adjudicar-se la victòria.

El britànic Guy Wilks, que acabava la prova en tercera posició, sumava uns importants sis punts que el situaven en segona posició a dos punts del líder de la general provisional del campionat, el francès i absent a la prova Nicolas Bernardi.

Andersson-Andersson van saber pescar en aigües remogudes.

En el campionat de pilots, Sébastien Loeb gràcies a la seva quarta victòria de la temporada, aconseguia distanciar-se en quatre punts més del norueg Petter Solberg arribant ara a assolir els 9 punts de distància. Per darrera d'ells, Marcus Grönholm gràcies al segon lloc aconseguit al ral·li, es situava a només 2 punts de Markko Märtin, pilot que ocupava el darrer graó de podi provisional i que marxava amb les mans buides de Kemer.

Pilot

Punts

Sébastien Loeb

53

Petter Solberg

44

Markko Märtin

34

En el campionat de constructors Citroën refermava la seva condició de líders gràcies al 1-4 aconseguit al ral·li, sumant més punts que ningú. Ford, per la seva banda només aconseguia 5 punts en la seva visitia a la cita del Mediterrani oriental, veient com la marca dels dos galons se'ls hi escapava i alhora com Subaru escurçava distàncies.

Constructor
Punts

Citroën

80

Ford

65

Subaru

59