Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet donaven la tercera victòria a Peugeot, totes a l'Àfrica.

Iniciat el dimarts 22 de juny a la capital marroquina, Casablanca, el diumenge 27 de juny de 1976 finalitzava a la mateixa ciutat el 19è Ral·li del Marroc, sisena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis d'un total de 10 proves que el composaven. A la cita africana, fins a un total de 102 equips hi formalitzaven la seva inscripció oficial, dels que 95 baixarien per la pertinent rampa de sortida per tal de fer rumb cap a un itinerari de 9 proves especials maratonianes de 1661 km cronometrats de distància, una corda competitiva que només van aconseguir superar 19 formacions participants.

Simo Lampinen i Atso Aho completaven un fantastic doblet per a la marca del lleó.

El ral·li del Marroc tenia un concepte més proper al que posteriorment acabarien sent els raids que no pas els ral·lis a l’esprint, doncs en el seu programa hi figuraven un bon nombre de proves especials cronometrades de distàncies properes als 100 km, arribant al summum dels 776 km cronometrats de la penúltima prova especial programada. En les que la resistència mecànica dels cotxes era una factor molt més important que no pas la seva potència, i on la tenacitat del pilot era clau per tal de no defallir en trobar-se enmig d’un ambient tòrrid en els primers dies d’estiu.

A les 9 en punt del matí del dimarts 22 de juny s’iniciava la primera jornada del ral·li, la qual era un viatge des de Casablanca fins a Rabat. Un desplaçament que es duia terme al llarg d’una sola prova especial cronometrada de 95 km, un pedregar en el que Markku Alén i Ilkka Kivimäki sorprenien a molts en marcar-hi el millor registre a bord del debutant FIAT 131 Abarth i per davant dels seus companys d’equip, els italians Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti i Maurizio Verini i Ninni Russo.

Els finlandesos feien ingrés al parc tancat de Rabat amb 1 minut i 58 segons de marge i 1 minut i 59 segons de coixí vers els seus companys de formació, mentre que Hannu Mikkola i Jean Todt eren quarts a bord de l’únic Peugeot 504 V6 Coupé desplaçat a l’esdeveniment africà a 7 segons dels darrers inquilins de les posicions de podi, tot precedint en 10 segons als seus companys d’equip Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet, qui competien al volant d’un Peugeot 504 berlina.

L’altra cara de la competició eren els italians Sandro Munari i Silvio Maiga, els pilots de Lancia s’endarrerien amb problemes elèctrics i completaven la cronometrada en setena posició a 7 minuts i 35 segons del registre dels líders.

Dimecres al matí s’iniciava la segona etapa del ral·li, la qual després de creuar el massís de l’Atles, trobaria el seu punt final a Marrakech l’endemà dijous, amb 5 proves especials cronometrades de 757 km del seu programa. Emperò, les pluges que es precipitaven de manera torrencial en les jornades prèvies a la formació muntanyosa marroquina, obligava als organitzadors a retallar la segona prova especial de mutu acord amb els participants, passant dels 238 km previstos fins a 61 km, una escapçada que deixava el segon escull en uns respectables 557 km cronometrats.

Hannu Mikkola i Jean Todt s’imposaven en la primera prova especial cronometrada del dia i els de Peugeot, que pilotaven el muleto després de que la unitat destinada a la competició quedés molt malmesa arran d’un accident amb un camió, es feien amb el lideratge de la prova per tan sols 2 segons de marge vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

La següent prova especial, l’escurçada, incloïa el pas per un uadi que estava especialment enfangat després de les pluges que havien obligat, precisament, a retallar l’especial. Els primers equips participants en creuar-lo, Markku Alén i Ilkka Kivimäki i Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti, hi aconseguien passar sense major problema, però a partir dels seus companys d’equip, Maurizio Verini i Ninni Russo, els problemes es començaven a acumular. Els italians de FIAT s’hi deixaven una vintena de minuts, mentre que els recentment ascendits al lideratge, el finlandès Hannu Mikkola i el francès Jean Todt, s’hi deixaven una mitja hora i baixaven fins l’onzena posició provisional. 

Molt pitjor era el cas dels britànics de Ford Roger Clark i Jim Porter, llurs esforços per travessar l’uadi, els suposava abandonar la competició en quedar-se sense aigua en el sistema de refrigeració, com a conseqüència d’haver-se deformat la junta de culata del seu Ford Escort RS1800.

Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti establien el millor temps en aquesta selectiva tercera prova especial i els italians grimpaven fins a la primera posició per davant dels seus companys Markku Alén i Ilkka Kivimäki i del Ford Escort RS1800 de Timo Mäkinen i Henry Liddon, mentre que Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet restaven a les portes del podi en la quarta posició precedint el Lancia Stratos HF de Sandro Munari i Silvio Maiga.

Els FIAT de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i de Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti tornaven a marcar els dos millors temps en la tercera prova especial del dia, quarta en el còmput global de l’esdeveniment, un èxit personal que els permetia escapar encara una mica més dels seus perseguidors. L’altra cara de la moneda per a la formació transalpina eren els seus companys Maurizio Verini i Ninni Russo, qui es veien obligats a renunciar a seguir competint en sobre escalfar-se el motor del seu 131 Abarth.

Després d'aquesta prova especial, els participants es prenien un merescut descans de 3 hores en el reagrupament de Fès, en el que els transalpins Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti hi feien cap amb 1 minut i 2 segons de marge vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki i de 9 minuts i 30 segons en relació a Timo Mäkinen i Henry Liddon, aquests últims aprofitaven el reagrupament per bescanviar la caixa de velocitats sense incórrer en sancions.

A la represa, 2 proves especials conduïen fins a Marrakech, Missour de 195 km cronometrats, així com una primera passada per Rich amb 145 km de lluita contra el cronòmetre. En la primera d’elles, Missour, els dos FIAT capdavanters es trobaven amb problemes. Per una banda Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti s’hi endarrerien en uns 12 minuts en trencar una llanda del seu cotxe, uns minuts als que s’hi afegiria un altre més de penalització per retard en l’enllaç. D’altra banda, Markku Alén i Ilkka Kivimäki s’hi deixaven uns 14 minuts en patir greus problemes d’amortidors i el retard els feia baixar fins a la tercera posició per darrera de Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet, segons també a final de tram per darrera dels seus companys Hannu Mikkola i Jean Todt, qui tanmateix grimpaven fins a la cinquena posició, un cop que Sandro Munari i Silvio Maiga es tornaven a endarrerir en uns 30 minuts després de que se’ls hi trenqués el volant del seu Stratos HF en aquest primer tram de la represa.

L’etapa finalitzava amb una nova victòria de tram per a Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti, qui aconseguien endosar de l’ordre d’1 minut als seus perseguidors Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet i fer així entrada al reagrupament de Marrakech amb 2 minuts i 21 segons de marge amb els francesos de Peugeot. Un reagrupament en el que no hi arribaven Timo Mäkinen i Henry Liddon per incendi en el seu Ford, ni Hannu Mikkola i Jean Todt per avaria en la transmissió del seu 504 V6 Coupé, amb el què Markku Alén i Ilkka Kivimäki quedaven en una còmode tercera posició a 3 minuts i 45 segons dels seus companys d’equip i amb un marge de més de 27 minuts vers el Peugeot 504 dels seus compatriotes Simo Lampinen i Atso Aho i gairebé 35 minuts amb el Lancia Stratos HF de Sandro Munari i Silvio Maiga.

La tercera i última etapa arrancava el divendres 25 de juny a Marrakech, des d’on mitjançant 3 proves especials de 1009 km cronometrats, entre les que destacava la “Transmarocaine” de 776 km competitius, i un reagrupament a Agadir, arribar a Casablanca l’endemà dissabte. 

La primera de les 3 proves especials de l’escull contenia diversos sectors asfaltats, una característica que afavoria als lleugers cotxes italians, per contra dels pesats Peugeot 504. Markku Alén i Ilkka Kivimäki hi aconseguien el millor temps i els finlandesos en llevar més de 3 minuts a Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet, les dues parelles de FIAT tornaven a rubricar de manera provisional un doblet per a la marca torinesa.

Havent caigut la nit, es donava inici a la "Transmarocaine" una cronometrada que no només era dura per la seva elevadissima corda cronometrada, mai més vista en la història del mundial de ral·lis, sinó també pel seu terreny abrupte que resseguia els límits del desert del Sàhara. En aquestes condicions Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet podien esprémer al màxim les virtuts del seu Peugeot 504 i ja en el primer punt de control de pas intermedi, amb menys de 200 km competitius sobre les seves esquenes, els de Peugeot superaven en 15 minuts els registres dels autos italians i per tant virtualment els pilots se situaven líders.

Finalment, al terme de l’especial, el gir en la classificació s’acabava produint en quan les suspensions dels FIAT 131 Abarth no podien resistir les exigències del recorregut. Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti completaven la cronometrada fora del plaç permès pels organitzadors i els italians es veien obligats a engruixar la gran llista de baixes, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki hi entregaven més de 3 hores i mitja, tot caient molt avall en la classificació. 

L’altra cara de la competició, la dolça, era pels responsables esportius de Peugeot, qui veien com els seus cotxes aconseguien, de manera provisional, les dues primeres posicions amb Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet al capdavant de la classificació per més de 20 minuts de marge vers els seus companys Simo Lampinen i Atso Aho, tanmateix els més ràpids en aquest tram.

Per a major drama entre els italians, Sandro Munari i Silvio Maiga es veien superats en la taula pels líders del Grup 2, els marroquins d’origen francès Jean Deschazeaux i Jean Plassard, qui prenien una drecera d’uns 40 quilòmetres per tal d’immiscir-se per 1 minut de marge en la darrera de les posicions de podi a bord del seu Citroën CX.

Sense massa marge per a la reacció, Sandro Munari i Silvio Maiga s’imposaven en la darrera prova especial del programa, en la que hi llevaven uns 7 minuts als líders del Grup 2, una victòria de tram que servia als transalpins per completar el recorregut en posició de podi.

Si bé el ral·li es completava el dissabte 26 de juny amb l’entrada dels 19 equips participants que aconseguien superar el recorregut al parc tancat de Casablanca, no va ser fins l’endemà diumenge que no es va celebrar la cerimònia de clausura i de podi, en la que Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet hi pujaven en el seu graó més alt com a guanyadors del 19è Ral·li de Marroc. Els francesos completaven els 1661 km cronometrats de l’itinerari en un temps de 20 hores 20 minuts i 15 segons, un registre que rebaixava en 22 minuts i 37 segons l’acumulat pels seus companys Simo Lampinen i Atso Aho. Sandro Munari i Silvio Maiga, qui prenien part a l’esdeveniment africà per tal d’aconseguir punts després dels fiascos del Safari i de l'Acròpolis, aconseguien l’objectiu en tancar el podi a 1 hora 18 minuts i 23 segons del temps dels guanyadors.

Munari-Maiga van anar al Marroc a recollir punts i malgrat les contrarierats ho van fer.

La victòria que Peugeot aconseguia en terres africanes, permetia als de la marca del lleó empatar en la tercera posició del certamen de constructors amb Datsun, després que els nipons haguessin fet el mateix a l'Acròpolis grec previ. Per la seva banda, Lancia feia bo el podi de Sandro Munari i Silvio Maiga, i després de dos ral·lis en blanc, els torinesos sumaven uns importants 12 punts que els refermaven al capdavant de la taula, més quan els seus rivals d’Opel sortien de la seva visita al Marroc sense sumar cap punt, arran de la baixa dels britànics Tony Fall i Paul Hadley amb problemes a la caixa de canvis.

Constructor	Punts
Lancia	62
Opel	42
Datsun Peugeot	30 30

Les pluges caigudes la matinada del divendres van afavorir enormement a Loeb-Elena.

Setena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 27 de juny de 2004 finalitzava a Kemer el 2n Ral·li de Turquia. La cita euroasiàtica comptava amb 17 especials cronometrades de 383,33 km de distància que s'iniciaven el dijous 24 de juny amb la protocolària cerimònia de sortida a la que s'hi presentaven 65 dels 70 equips inscrits. El ral·li, que era puntuable per als certàmens reservats a pilots, marques i mundial júnior, va ser completat per 32 equips participants.

Grönholm-Rautiainen no van poder fer res per evitar una nova victòria de Loeb-Elena.

Una especial espectacle de 2,50 km de distància donava el tret de sortida a la segona edició del ral·li turc el dijous a última hora de la tarda i en la que els pilots de Ford Markko Märtin i Michael Park esdevenien els homes més ràpids i per tant s'anaven a dormir com a primers líders de la cita amb un insignificant marge de 7 dècimes de segon per davant dels seus companys d'equip, els belgues François Duval i Stéphane Prévot, i dels espanyols de Citroën Carlos Sainz i Marc Martí.

L'acció propiament dita del ral·li havia d'esperar fins divendres amb la celebració de les 6 especials cronometrades programades de 151,83 km de longitud repartides al llarg de 4 trams, sent un d'ells l'especial espectacle de 2,50 km que obria el programa, i 2 d'ells que es celebraven a doble passada. Mentre en el parc tancat planava la incertesa de com es trobarien les pistes a causa de les últimes tempestes registrades i de si el tallat de pneumàtics escollit fora el correcte.

Ja en la primera especial del divendres es va poder veure que obrir pista era beneficiós, doncs amb el pas dels participants cada cop quedava el tram quedava més trencat, Sébastien Loeb i Daniel Elena, primers en sortir als trams així com Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, segons, i Petter Solberg i Phil Mills, tercers, van poder marcar diferències vers la resta de pilots i en el primer bucle de només dues especials cronometrades deixar a Carlos Sainz i Marc Martí, quarts classificats provisionals i quarts pilots en pista a gairebé 1 minut de diferència.

Afortunadament les altes temperatures ambientals van propiciar que el fang que reinava en les pistes forestals per les que els pilots havien de passar, s'assequés i que en certa manera obrir pista o més ben dit, sortir més enllà del tercer lloc no suposès un contra-temps afegit com ho demostra que en la tercera especial cronometrada, repetició de la primera, Sébastien Loeb i Daniel Elena ja no aconseguien el seu tercer escratx consecutiu del dia si bé la parella gairebé no cedia temps vers els seus rivals.

Qui cedia força temps i es despenajava de la lluita per la victòria en aquesta tercera especial cronometrada del dia, era el norueg Petter Solberg i el seu copilot britànic Phil Mills, quan els campions mundials malmetien una presa d'aire del seu Subaru S10 WRC en un bassal i el conseqüent sobreescalfament del motor els feia baixar el rendiment.

Un escratx de Carlos Sainz i Marc Martí en la quarta especial cronometrada del dia, especial que es celebrava per primera vegada, demostrava que la situació s'estava normalitzant per a un ral·li de terra i finalment un temps escratx dels finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen acostava els segons classificats a la posició dels líders provisionals abans d'arribar a l'especial espectacle, on aquests cedirien 1 segon vers la parella líder de Citroën per arribar a la neutralització de la primera etapa amb un desavantatge de 7,5 segons. Els campions mundials Petter Solberg i Phil Mills, en tercera posició a 57,2 segons de Sébastien Loeb i Daniel Elena, encapaçalaven un grup de pretendents al podi entre els qui s'hi trobaven Carlos Sainz i Marc Martí, i François Duval i Stéphane Prévot.

Les baixes de Gilles Panizzi i Hervé Panizzi per averia eléctrica en el seu Mitsubishi Lancer WRC quan celebraven la quarta especial cronometrada del ral·li, així com dels suecs Daniel Carlsson i Matias Andersson en la primera especial del dia per accident, eren les més rellevant de l'etapa del divendres.

Com en el cas de la primera etapa, la del dissabte estava formada per sis especials cronometrades, amb dos trams a doble passada i dos més que només es celebraven una vegada, si bé en el cas de l'últim tram del dia, aquest era la segona passada pel cinquè del divendres. La distància total a recòrrer era de 153,60 km, al llarg dels quals Sébastien Loeb i Daniel Elena així com Marcus Grönholm i Timo Rautiainen sortien amb les espases en alt. Els de Citroën marcaven el primer escratx del dia, però en el segon tram el pilot alsacià calava el seu Xsara WRCa la sortida, el que provocava que el cotxe saltés sobre la línia i que la parella fos penalitzada amb 10 segons per falsa sortida. Entretant els de Peugeot marcaven el millor registre en l'especial traient 13,7 segons als per llavors líders, que units als 10 imposats per la organització situava als finlandesos com a nous líders del ral·li.

Passades les assistències, Sébastien Loeb i Daniel Elena reemprenien l'acció amb vistes a recuperar la primera posició, i marcant els dos escratxs del bucle, la parella franco-monegasca de Citroën aconseguia l'objectiu, tasca facilitada també quan un objecte encara per identificar perforava la carroceria del Peugeot 307 WRC de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, així com el seient de fibra de carboni del copilot, el qual va fer un fort crit de dolor, Marcus es va aturar momentàniament per comprovar l'estat de salut del seu copilot i reempendre a continuació la marxa.

Entretant Carlos Sainz acusava molt l'esforç fet en la jornada anterior, en la que va arribar a perdre 4 quilos donades les altes temperatures que es registraven en el compartiment del cotxe i la obligació de pilotar amb el mono ignifug, a més a més el pilot madrileny patia un tall de disgestió en la primera cronometrada del dia, el que provocava que la parella de Citroën cedís la seva plaça als belgues de Ford François Duval i Stéphane Prévot.

En sortir de les assistències però, apareixien uns problemes en el diferencial del Ford Focus RS WRC dels belgues, el que per un moment tornava a situar en quarta posició provisional a Carlos Sainz i Marc Martí ja que una especial més tard els espanyols eren superats pel Peugeot 307 WRC de Harri Rovanperä i Risto Pietliäinen.

Tot aquest seguit de contra-temps afavoria en certa manera a Petter Solberg i Phil Mills, que veien com els pretendents a la seva plaça de podi s'endarrerien. Tot i aixó els pilots de Subaru marcaven el millor temps en les dues últimes cronometrades del dia, que els situava en una còmode tercera posició a 50,4 segons dels líders, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen eren segons a 15,9 segons de Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Carlos Sainz i Marc Martí recuperaven la quarta posició provisional del ral·li, però ja a minut i mig dels pilots de Subaru, en la última especial del dia quan el canvi de velocitats de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen es quedava trabat. Si bé la parella finlandesa completava el tram, aquests eren incapaços de retornar fins al parc tancat amb el que es consumava el seu abandonament.

Durant la neutralització de la segona etapa, els comissaris esportius decidien llevar la sanció de 10 segons imposada a Sébastien Loeb i Daniel Elena per falsa sortida, ja que es va poder comprovar que aquest incident va ocòrrer en calar el motor del seu Citroën Xsara WRC, amb el que la parella franco-monegasca sortiria per afrontar els darrers 77,90 km cronometrats de l'etapa del diumenge amb un marge de 25,9 segons sobre Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i de 1 minut i 4 dècimes de segons amb Petter Solberg i Phil Mills.

La tercera i última etapa dominical estava composada per només dos trams, un de 33,35 km i un de 5,60 km que es celebraven a doble passada generant 4 especials. En la primera d'elles Marcus Grönholm i Timo Rautiainen sortien disposats a cremar l'últim cartutx marcant el millor registre, malgrat tot els de Peugeot només escurçaven 5,9 segons vers els líders de la prova i per a més frustació, en la segona especial cedien 4 dècimes de segon amb els de Citroën, el que va fer recapacitar als finlandesos que es van prendre les dues últimes cronometrades de tràmit en les que Petter Solberg i Phil Mills esdevenien els homes més ràpids.

Ja en la última especial cronometrada es va viure un cert moment de tensió, quan el coixinet d'una roda posterior del Xsara WRC de Sébastien Loeb i Daniel Elena es trabava, provocant que per la fricció les plaquetes dels frens es dilatessin i el cotxe frenés sol. Al final de l'especial el penumàtic es va començar a cremar a causa del sobreescalfament el que va invitar als líders a treure la roda i efectuar l'enllaç fins al parc tancat sobre tres rodes, per sort els líders arribaven a temps i aconseguien guanyar la cita turca amb un temps total de 4 hores 48 minuts i 26,8 segons, o el que és el mateix, 26,2 segons per davant de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i amb 36,7 segons d'avantatge vers Petter Solberg i Phil Mills, que amb una magnífica última etapa va escurçar notablement les distàncies.

Un sobreescalfament en el S10 de Solberg-Mills va dinamitar les possibilitats a victòria dels campions mundials.

En la categoria júnior els francesos Guerlain Chicherit i Matthieu Baumel al volant d'un Citroën Saxo S16000 esdevenien els primers líders de la categoria fins que en la penúltima cronometrada de la primera jornada una punxada així com haver entrat abans d'hora al control horari, arruinava el seu ral·li fent-los cedir de cop 2 minuts i el liderat que per llavors passava a ser pel Suzuki Ignis S1600 del sanmarinès Mirco Badacci i l'italià Giovanni Bernacchini. Els pilots de la península itàlica aconseguien mantenir la seva posició a la neutralització de la segona etapa tot i l'atac dels altres pilots de Suzuki, si bé els suecs Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson es situaven a 9,4 segons d'ells.

En l'especial inaugural del diumenge, Mirco Baldacci i Giovanni Bernacchini patien una punxada que els feia cedir 3 minuts i mig i quatre posicions en la cetagoria, brindant el liderat als seus companys d'equip suecs Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson, aquests alhora tenien una forta pressió per part dels finlandesos Kosti Katakamäki i Timo Alanne, peró els nous líders van saber gestionar la situació i adjudicar-se la victòria.

El britànic Guy Wilks, que acabava la prova en tercera posició, sumava uns importants sis punts que el situaven en segona posició a dos punts del líder de la general provisional del campionat, el francès i absent a la prova Nicolas Bernardi.

Andersson-Andersson van saber pescar en aigües remogudes.

En el campionat de pilots, Sébastien Loeb gràcies a la seva quarta victòria de la temporada, aconseguia distanciar-se en quatre punts més del norueg Petter Solberg arribant ara a assolir els 9 punts de distància. Per darrera d'ells, Marcus Grönholm gràcies al segon lloc aconseguit al ral·li, es situava a només 2 punts de Markko Märtin, pilot que ocupava el darrer graó de podi provisional i que marxava amb les mans buides de Kemer.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	53
Petter Solberg	44
Markko Märtin	34

En el campionat de constructors Citroën refermava la seva condició de líders gràcies al 1-4 aconseguit al ral·li, sumant més punts que ningú. Ford, per la seva banda només aconseguia 5 punts en la seva visitia a la cita del Mediterrani oriental, veient com la marca dels dos galons se'ls hi escapava i alhora com Subaru escurçava distàncies.

Constructor	Punts
Citroën	80
Ford	65
Subaru	59

Divendres a la tarda tot semblava perdut per Ogier-Ingrassia, però la tenacitat va trobar el seu premi.

Després de gairebé dues decades d’absència en el calendari del campionat del món de ral·lis i després d’un parell d’intents fallits de retorn, finalment el diumenge 27 de juny de 2021 es celebrava en territori kenyà una cerimònia de clausura del Safari Rally com a cita de la màxima competició global, concretament a Naivasha. Si bé el seu recorregut s’havia suavitzat moltíssim vers les edicions més mítiques, per tal d’adaptar-se a les normes vigents de seguretat, així com els minuts televisius del certamen, un total de 315,26 km cronometrats es plantejaven en l’itinerari al llarg de 18 proves especials, una distància que 26 equips participants aconseguirien completar. La prova, que corria la seva 68ena edició, s’iniciava des de la mateixa capital nacional, Nairobi, el dijous 24 de juny amb 38 equips participants dels 59 que prèviament hi havien oficialitzat la seva inscripció, una baixa taxa de participació degut a que diversos d’ells tenien mancances a nivells de seguretat o d’homologació FIA. Tanmateix el ral·li entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3.

Katsuta-Barritt s’estrenaven en un podi del mundial.

El mateix dijous 24 a primera hora de la tarda, es celebrava a les afores de Nairobi una especial espectacle de tan sols 4,84 km cronometrats i en la que els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en sortien com els primers líders de la classificació provisional, per 3 dècimes de segon de marge vers els seus companys Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. Els tercers integrants de la formació nipona, els britànics Elfyn Evans i Scott Martin, tancaven les posicions de podi a 7 dècimes de segon dels seus companys d’equip i per 1,8 segons de coixí amb Ott Tänak i Martin Järveoja.

El ral·li pròpiament dit no començava fins a l’endemà divendres, amb l’entrada en escena de les proves especials cronometrades autèntiques als volts del Llac Naivasha, centre neuràlgic de la prova. Amb sortida del parc tancat a les 7 del matí, els organitzadors disposaven sobre el recorregut de l’etapa, un bucle de 3 trams que es disputava en dues ocasions, matí i primera hora de la tarda, el que suposava un total de 6 proves especials competitives de 129,78 km cronometrats de corda, les quals es començarien a donar per finalitzades a partir de quan passessin 4 minuts de 3 quarts de 6 de la tarda.

Els belgues Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe s’imposaven en la primera prova especial matinal i els pilots de Hyundai grimpaven des del cinquè lloc fins al primer, mentre que els seus companys de formació estonis, Ott Tänak i Martin Järveoja, s’immiscien en la darrera de les posicions de podi en completar l’especial just per darrere d’ells.

La següent prova en el programa, Kedong, era la més llarga de tot el programa amb 32,68 km de lluita contra el cronòmetre, una distància més que suficient com per poder veure ja els primers problemes seriosos. Thierry Neuville i Martijn Wyadeghe, així com Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es saltaven un encreuament, si bé als pilots belgues el contratemps no els hi impedia establir novament el registre de referència per a la resta del parc tancat. Molt pitjor els hi anava aquesta prova especial a Elfyn Evans i Scott Martin, així com a Dani Sordo i Borja Rozada, doncs ambdues formacions es veien obligades a abandonar en trencar les suspensions els primers i per accident els segons. 

Oliver Solberg i Aaron Johnston, que tornaven a la màxima categoria de la que havien estat absents des del passat Ral·li Àrtic, hi patien un cop que deixava el seu i20 Coupé WRC força tocat; d’entrada la parella hi concedia una onzena de minuts vers els seus col·legues belgues, mentre que en fer gairebé mitja hora tard en el següent control horari, aquests rebien una penalització que fregava els 5 minuts. De fet, aquests mateixos danys els portarien posteriorment a haver-se de retirar en l’entrada a les assistències de mitja jornada, en poguer-s’hi comprovar que l’incident havia afectat la gàbia de seguretat.

El bucle matinal es tancava també amb força activitat, per una banda els líders provisionals hi patien una doble punxada, el que permetia a Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen anotar-se la seva primera victòria de tram, alhora que aquests estrenyien el cèrcol sobre la parella belga de Hyundai. Mentre que per una altra banda, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia patien amb les seves suspensions posteriors i els francesos s’hi endarrerien en minut i mig per tal de caure fins a la setena posició a més de 2 minuts del lideratge.

En tornar sobre les especials, un cop posades a punt les mecàniques en el parc de Naivasha, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen assaltaven el lideratge en imposar-se en la primera prova especial del bucle; si bé la preuada primera plaça la recuperaven d’immediat Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, en tornar-se a erigir com els homes més ràpids sobre la segona passada per la cronometrada reina de l’edició, tot i portar la roda posterior dreta punxada.

La jornada de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen tindria un final anticipat en la darrera prova especial del dia, quan els finlandesos es quedaven atrapats en una secció del temut feix-feix, una pols tan fina que els autos literalment s’hi ensorraven, mentre que els dos Hyundai i20 Coupé WRC que restaven en actiu, completaven l’especial amb pèrdues de pressió en els seus pneumàtics, una roda punxada per a Ott Tänak i Martin Järveoja, i una doble punxada per a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia compartien la victòria de tram amb Takamoto Katsuta i Daniel Barritt en aquesta darrera prova especial programada, i enmig de tot el rebombori descrit, les dues parelles en sortien molt afavorides en guanyar respectivament dues posicions.

Així doncs en el moment de tornar al parc tancat de Naivasha, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe es mantenien al capdavant de la classificació per 18,8 segons de marge vers Takamoto Katsuta i Daniel Barritt i per 55,8 segons de coixí amb els seus companys Ott Tänak i Martin Järveoja. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia restaven a les portes del podi a 1 minut i 49,4 segons dels líders, precedint en 6,7 segons i 29,7 segons els Ford Fiesta WRC de Gus Greensmith i Chris Patterson i d’Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul respectivament.

La segona etapa del ral·li era lleugerament més llarga que l’anterior, i per tant aquesta esdevenia la més longeva de tot el programa amb 132,08 km competitius. Una activitat cronometrada que es deplaçava cap al nord del llac per tal de reduir la seva duresa i que novament es repartia al llarg de 6 proves especials, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams, llur inici es produïa amb la sortida del parc tancat a manca de 5 minuts per a les 7 del matí.

Els líders es refermaven en la primera posició en imposar-se en l’especial inaugural sabatina, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’acostaven a les posicions de podi en sumar dues victòries de tram consecutives en les dues especials següents.

Per la tarda, un escratx de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i un altre d’Ott Tänak i Martin Järveoja deixava la lluita per la tercera plaça en pràcticament taules, fins que la pluja va fer acte de presència, i en molta intensitat, en la darrera prova especial sabatina. La pista esdevenia molt lliscant i tots els pilots hi prenien precaucions, molt més marcades en el cas de la parella estonia, que havia d’anar netejant el seu parabrises entelat. Esl bàltics de Hyundai hi perdien més de 2 minuts vers el registre de referència de Dani Sordo i Borja Rozada i aquests servien en safata la seva posició de podi als campions del món en vigència, qui tanmateix acostaven registres amb Takamoto Katsuta i Daniel Barritt.

Completada doncs l’etapa, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe lideraven per 57,4 segons de marge amb Takamoto Katsuta i Daniel Barritt, un increment del gap aconseguit en bona part en aquesta darrera prova especial sabatina, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancaven les posicions de podi a quarts de 7 de la tarda, a 1 minut i 15,5 segons de la parella belga de Hyundai. Precisament Ott Tänak i Martin Järveoja es veien fora de les places que donaven dret a una dutxa d’escumós l’endemà, a 2 minuts i 21,2 segons del registre dels seus companys d’equip i per una vintena i una trentena de segons de marge vers els Ford de Gus Greensmith i Chris Patterson i d’Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul respectivament.

Seguint la dogma de l’època, la jornada dominical es disputava sense assistències. Amb sortida de Navaisha a manca de 5 minuts per a 2 quarts de 7 del matí, l’etapa comptava amb 5 proves especials cronometrades de 48,56 km de distància al llarg de 3 trams, si bé el segon d’ells, Hell’s Gate, era escurçat en la seva primera disputa per alló de posar-hi una mica més de pebre, si calia, al Power Stage.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia seguien pressionant i els francesos aconseguien el millor temps en la primera especial dominical per tal de situar-se a menys de 5 segons de Takamoto Katsuta i Daniel Barritt, cas contrari era el de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, els belgues danyaven la suspensió posterior del seu Hyundai i aquests hi entregaven 1 minut als pilots de Toyota a final de tram.

Sense poder reparar l’avaria en l’enllaç cap a la versió reduïda de Hell’s Gate, els líders havien de retirar-se abans de prendre-hi part, amb el què Takamoto Katsuta i Daniel Barritt heretaven la primera posició, si bé el seu temps a Hell’s Gate era 3,8 segons pitjor que no pas el de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i el seu marge es reduïa a tan sols 8 dècimes de segon, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja recuperaven posició de podi.

Precisament el pilot japonès i el copilot britànic concedien 8 dècimes de segon als campions provençals en la tercera especial matinal i per tant es produïa un lideratge ex-aequo entre les dues formacions sobre l’equador de l’etapa.

A la represa, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es quedaven sols al capdavant de la classificació en aconseguir l’escratx en la penúltima prova especial, mentre que al Power Stage el millor temps i els 5 punts extra recalaven en mans d’Ott Tänak i Martin Järveoja.

Sense més proves especials en el programa, els 26 equips participants que aconseguien completar els 315,26 km cronometrats del programa, començaven a enfilar camí cap al parc tancat de Naivasha quan passaven 7 minuts de les 2 de la tarda per tal de procedir amb la cerimònia del podi a les 3 en punt. Un acte en el què Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi pujaven en el seu graó més alt, aturant el cronòmetre en un temps de 3 hores 18 minuts i 11,3 segons, registre 21,8 segons inferior al de la parella debutant en el podi formada per Takamoto Katsuta i Daniel Barritt. Ott Tänak i Martin Järveoja s’havien de conformar amb el graó més baix amb un temps que era 1 minut i 9,5 segons més lent que el dels guanyadors.

Un parabrises entelat no deixava progressar gaire més enllà del 3r lloc a Tänak-Järveoja.

En categoria WRC2, els txecs Martin Prokop i Zdenek Jurka eren els únics integrants de la classe, però el seu avenir per les cronometrades kenyanes va diferir molt de ser plàcid. Ja divendres al matí la parella va tenir problemes per posar el seu Ford Fiesta R5 Mk II en marxa i aquests rebien una penalització de 50 segons. 

Més avançada la jornada, en la segona passada per la cronometrada reina de Kedong, els pilots patien un accident en una secció molt ràpida de l’especial i la parella es veia obligada a abandonar el ral·li, deixant la classe totalment órfena.

Així doncs, sense ningú puntuant, la classificació quedava tal i com estava a la sortida de Sardenya, és a dir amb Andreas Mikkelsen al capdavant de la taula per 2 punts de marge vers el seu compatriota Mads Østberg i 9 punts per davant d’Esapekka Lappi.

Ningú completava la ronda kenyana en WRC2.

En la classe WRC3 la llista d’inscrits es nodria principalment de parelles locals, entre les que, en quan aquests van posar les rodes dels seus cotxes a la periferia del llac Naivasha, Onkar Rai i Drew Sturrock es desmarcaven ràpidament de la resta en marcar 3 victòries de tram en les 4 proves especials que aquests hi arribaven a celebrar, aconseguint un segon millor temps en la restant i per darrera de Carl Tundo i Timothy Jessop. 

Donat aquest rendiment, Onkar Rai i Drew Sturrock ingresaven el divendres al vespre en el parc tancat de Navaisha amb 1 minut i 53,3 segons de marge vers els seus compatriotes Karan Patel i Tauseef Khan, mentre que en relació als polonesos Daniel Chwist i Kamil Heller, els únics forasters de la categoria, aquest marge s’incrimentava fins als 2 minuts i 24,7 segons, trobant ja a Carl Tundo i Timothy Jessop a més de 7 minuts dels líders després de que aquests patissin problemes en la darrera especial matinal.

Al llarg de la jornada sabatina Onkar Rai i Drew Sturrock no es mostraven tan incisius com havia passat al llarg de l’etapa anterior, i amb dues victòries de tram i dos segons millors temps més al llarg de les 6 cronometrades disputades, els kenyans retornaven al parc tancat amb més de 2 minuts i mig de marge vers Karan Patel i Tauseef Khan, mentre que Daniel Chwist i Kamil Heller cedien el seu lloc de podi a Carl Tundo i Timothy Jessop en haver-se d’acollir al superally.

El marge era comfortable de cara a la brevetat de l’escull dominical i els líders passaven a controlar les taules de temps per tal d’assegurar-se la victòria per més de 4 minuts de marge davant els problemes dels seus més immediats rivals.

A efectes de campionat, el resultat de la ronda africana era totalment anecdòtic i Onkar Rai restava en la quarta posició a 48 punts del líder, el francès Yohan Rossel.

Rai-Sturrock en van tenir prou amb apretar el divendres.

Sébastien Ogier aconseguia la seva quarta victòria de la temporada en la sisena ronda de la temporada, amb el què el provençal es desmarcava encara més al capdavant de la classificació provisional del campionat per a pilots, davant el zero de Thierry Neuville o els 4 punts aconseguits per Elfyn Evans. Per la seva banda, Ott Tänak acostava la seva puntuació a la del seu company d’equip gràcies al podi i a la victòria en el Power Stage.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	133
Elfyn Evans	99
Thierry Neuville	77

En el campionat de constructors, a la victòria de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, calia afegir el sisè lloc dels reenganxats Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, cinquè en aquest certamen, amb el què novament, i per cinquena vegada al llarg de la temporada, Toyota obtenia més punts que no pas Hyundai, permetent-los desmarcar-se al capdavant de la taula. M-Sport obtenia el millor resultat de la temporada i davant el zero de Hyundai 2C per la trencadissa d’Oliver Solberg i Aaron Johnston, el preparador britànic s’afiançava en la tercera plaça.

Constructor	Punts
Toyota	273
Hyundai	214
M-Sport	109