Hannu Mikkola i Jean Todt guanyaven el ral·li en la última especial per averia de Timo Mäkinen i Henry Liddon .

Cinquena cita del campionat del mòn de ral·lis, el 28 de juny de 1975 finalitzava a Casablanca el 26è Ral·li del Marroc. El ral·li comptava amb un total de 103 equips inscrits, prenent la sortida tots ells des de Rabat el 24 de juny, dels quals només 14 van aconseguir superar els 1962,00 km de recorregut competitiu que composaven la ronda africana.

Bernard Consten i Gérard Falcon donaven a Peugeot el seu primer doblet.

Amb un format bastant més proper al d'un raid actual o del Safari contemporani, les llargues distàncies a recòrrer per camins pedregosos i els torrents d'aigua per creuar, s'afegien a les altes temperatures que es registraven en els primers dies d'estiu a la llista de handicaps als quals els pilots havien d'afrontar per tal d'acabar la prova marroquina del mundial de ral·lis. Prova d'això és que Bernard Danriche i Alain Mahé es retiraven ben d'hora quan en creuar un pas d'aigua, mullaven tot el sistema elèctric del seu FIAT 124 Abarth i es veien obligats a abandonar.

L'altra cara de la moneda eren els seus companys d'equip Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els finlandesos van marcar el primer millor registre, el que els va permetre liderar la prova, un millor registre en el segon i quart tram tram, certificaven el liderat dels finlandesos a la cita nord-africana, gràcies també al gran desplegament que la marca italiana havia fet per a la prova, arribant a llogar inclús un helicòpter de la Gendarmeria Marroquina. Björn Waldegård i Hans Thorszelius, amb el tercer dels FIAT 124 Abarth, van aconseguir també marcar un escratx, en el segon tram empatant a temps amb el seu companys d'equip finlandesos.

En la cinquena especial cronometrada celebrada, la sort es giraria en contra dels homes de FIAT els quals cedien vers els Peugeot 504 de Hannu Mikkola i Jean Todt, que amb el millor registre en l'especial era el nou líder de la prova, i el de Timo Mäkinen i Henry Liddon, que marcarien el millor registre en el sisè tram, últim de la primera etapa, permetent arribar als dos equips de Peugeot al capdavant de la general provisional a la neutralització d'etapa a Marrakech seguits d'Alén-Kivimäki.

En la cinquena especial cronometrada Rauno Aaltonen i Claes Billstam amb un dels Opel Ascona oficials, es veien obligats a abandonar quan van fondre la junta de culata del seu cotxe, mentre que en la següent cronometrada, la sisena, arribava el torn de l'altre Opel, el pilotat per Walter Röhrl i Jochen Berger amb la suspensió de l'eix frontal desfeta.

La segona etapa només constava de tres trams cronometrats, però un d'ells era el temut "Transmarocaine", un tram de 786 km, distància que molts dels events contemporanis europeus ni arribaven a cobrir en tot el seu recorregut, i que com era d'esperar, va resultar decissiu. En ell hi van abandonar els dos FIAT 124 Abarth oficials que quedaven en competició, Markku Alén i Ilkka Kivimäki en trencar el càrter del seu cotxe italià, mentre que Björn Waldegård i Hans Thorszelius trencaven la transmissió del descapotable biplaça turinès.

Timo Mäkinen i Henry Liddon, van fer-se amb el liderat al terme d'aquesta especial tan llarga gràcies a marcar el millor crono, però l'alegria va ser molt fugaç ja que en la darrera especial de la prova, van trencar un eix de la transmissió perdent un quantitat de temps important que els feia caure des de la primera fins a la cinquena posició final a més de 4 hores i mitja dels guanyadors de la prova, els seus companys d'equip Hannu Mikkola i Jean Todt, mentre que un dels altres companys, els francesos Bernard Consten i Gerard Falcon escalaven des de la sisena fins a la segona posició final, otorgant així el primer doblet per a Peugeot.

Robert Neyret i Jacques Terramorsi a bord d'un Alpine A110 completaven el podi a 2 hores, 17 minuts i 31 segons dels guanyadors, gràcies en part també a que Jean Deschaseaux i Jean Plassard, uns veterans francesos residents al Marroc i grans especialistes en trobar dreceres pel desert, foradessin el radiador del seu Citroën DS23 havent-lo de reparar amb pebre vermell en pols.

Neyret-Terramorsi completaven un podi ple de cotxes francesos.

Peugeot sumava la seva segona victòria en el seu palmarès, totes dues en terreny africà on el seu Peugeot 504 semblava ser un cotxe ideal per competir el que permetia als francesos acostar-se a la posició de Lancia, absent en la prova, si bé no s'esperava veure més en acció els cotxes del lleó. Alpine-Renault, de nou amb un podi de pilots privats, treia la davantera vers l'equip oficial FIAT per 10 punts.

Constructor
Punts

Lancia

55

Peugeot

40

Alpine

33

Amb velocitat i esquivant averies, Röhrl-Geistdörfer aconseguien guanyar a les antipodes.

Amb la ciutat d'Auckland com escenari, el dimarts 28 de juny de 1983 finalitzava el 13è Ral·li de Nova Zelanda, setena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis. El ral·li comptava amb 33 especials cronometrades en el seu programa, vàries d'elles de superficie mixta si bé l'asfalt era cada cop més minoritari, de 1071,09 km de distància a les que els 59 equips participants havien de fer front a partir del dissabte 25 de juny. La prova, que otorgava punts en els campionats de pilots i constructors, era completada per 33 dels equips participants.

Salonen-Harjanne van fer una de les millors actuacions sobre el 240 RS.

El ral·li s'iniciava amb força rebombori quan Roland Gumpert, director esportiu de l'equip Audi, preguntava als organitzadors del ral·li si els seus pilots suecs Stig Blomqvist i Björn Cederberg podrien prendre part a la prova tot i que el plaç d'inscripcions havia expirat amb un parell de setmanes d'antelació. Per sorpresa de molts, els neozelandesos van acceptar la inscripció de la parella sueca que amb 72 hores d'antelació a causa d'altres compromisos, volaven cap a Nova Zelanda per mirar de reconèixer algunes especials cronometrades.

La decisió va enfurismar els responsables de Lancia, els quals havien inscrit a fins a tres Lancia 037 a la prova oceànica peró en vistes que els seus rivals només havien inscrit dos Quattro A2, decidien rebutjar la tercera inscripció i desplaçar a dos equips a la illa del pacífic sud. Ninni Russo, màxim responsable de l'equip Lancia, va pressionar als membres de la FISA per a que evitessin la participació del tercer Audi i aquests a la seva vegada ho van fer amb el màxim comitè dels esports de motor neozelandesos que van resoldre que Stig Blomqvist i Björn Cederberg no estaven autoritzats a sortir.

Roland Gumpert va decidir apelar llavors la decisió per d'aquesta manera deixar almenys participar a la seva parella sueca amb la incertesa que si els seus resultats serien o no acceptats posteriorment un cop l'event hagués finalitzat, pel que finalment l'equip número 4 conformat per Stig Blomqvist i Björn Cederberg prenia la sortida des de la rampa, si bé ho feien en precari doncs gairebé no havien pogut reconèixer i entrenar les especials, veient-se obligats a emprar les notes de Arne Hertz que Björn Cederberg anava traduint de l'anglès al suec sobre la marxa.

Dissabte a última hora del matí s'iniciava la primera etapa a Auckland, una etapa que estava formada per 8 especials cronometrades, quatre de terra i quatre mixtes, que sumaven 151,08 km de distància. Els alemanys de Lancia Walter Röhrl i Christian Geistdörfer s'adjudicaven el millor temps en la primera especial cronometrada, esdevenint en bona lógica els primers líders de la prova, mentre que un dels favorits a victòria, el finlandès Hannu Mikkola i el suec Arne Hertz patien una averia amb la seva bomba d'aigua que obligava a actuar als mecànics que sobrevolaven les especials dalt d'un helicòpter. Els escandinaus invertien uns 24 minuts en recòrrer els gairebé 7 quilòmetres d'aquesta primera especial cronometrada amb el greuge afegit que sense gaire més temps per a completar la reparació, els pilots afrontaven les següents especials cronometrades sense turbo i per tant amb un terç de la potència màxima que podia rendir el seu Audi Quattro A2.

Stig Blomqvist i Björn Cederberg atacaven fort en aquestes primeres especials cronometrades, i gràcies al millor temps de la segona prova celebrada, els suecs llevaven del liderat a la parella de Lancia. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer retornaven el cop amb el millor temps en el tercer tram del dia i recuperaven la primera posició, que com si fos un boomerang tornava a passar en mans de la parella sueca d'Audi després d'adjudicar-se el millor registre en la quarta cronometrada. Els campions mundials en vigència tornaven a recuperar la primera posició amb l'escratx de la cinquena especial de la jornada, la qual donava pas als trams celebrats en finques privades, les quals es caracteritzaven per una grava molt fina que actuava com a bales.

En aquestes condicions la tracció integral dels Audi va ser clau i amb la nit caient sobre Nova Zelanda, els suecs Stig Blomqvist i Björn Cederberg es van veure obligats a enlentir el seu ritme, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz s'havien endarrerit novament amb anteriorietat a causa d'una fuita d'oli que va obligar a intervenir per segona vegada l'helicòpter de l'equip que canviava la bomba d'oli del Quattro A2. Tot plegat va afavorir a les pilots Michèle Mouton i Fabrizia Pons que encadenaven tres escratxs consecutius que situaven el seu cotxe al capdavant de la taula de temps general, mentre que Walter Röhrl i Christian Geistdörfer maleïen els seus Pirelli, massa amples pel terreny que estaven afrontant i que convertien el pilotatge en una mescla un tan extranya de sub i sobre-viratge.

Finalment a quarts de set del matí del dissabte els comissaris esportius decidien excloure a Stig Blomqvist i Björn Cederberg de la prova, massa tard com per impedir-los la sortida del parc tancat de Rotorua doncs els pilots ja es trobaven de camí a la primera especial cronometrada de les 12 que conformaven l'etapa, pel que quan Björn Cederberg entregava el seu llibre de ruta en el primer control horari del dia, aquest els hi era comfiscat i el ral·li dels suecs arribava al seu final.

En el terreny esportiu Michèle Mouton i Fabrizia Pons inciaven el bucle marcant el millor temps en la primera, tercera, sisena i setena especial cronometrada, mentre que els seus companys d'equip Hannu Mikkola i Arne Hertz seguien recuperant posicions amb el millor temps en la segona i quarta cronometrada. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer aguantaven el tipus com podien amb el millor temps en la cinquena i vuitena especial si bé per llavors els campions mundials es trobaven a més de 3 minuts de les líders provisionals peró amb força marge vers el Nissan 240 RS de Timo Salonen i Seppo Harjanne que els seguien en la general.

Quan encara era de dia, Attilio Bettega i Maurizio Perissinot amb el segon dels Lancia 037 tenien un fort ensurt quan en un canvi de rasant que es feia en quarta a fons es trobaven amb un ramat de vaques, els transalpins aconseguien esquivar les dues primeres bèsties però ja no la tercera que quedava atrapada sota el seu 037. Immediatament l'helicòpter de l'equip va acudir en la seva ajuda i manualment elevaven el cotxe de la marca turinesa per tal de que aquests poguessin continuar la marxa un cop havien comprovat que no s'havien de lamentar danys en el seu vehicle més enllà d'un capot abonyegat.

Ja de nit Hannu Mikkola i Arne Hertz havien assolit la quarta posició provisional, gràcies a que la tracció integral del seu cotxe era un gran valor afegit en les especials enfangades per les quals la caravana del ral·li hi passava, però malgrat tot, i quan pràcticament ja tornaven a divisar les fumaroles de Rotorua on es neutralitzava de nou la prova en la matinada del dilluns, una fuita de carburant provocava un incendi sota el capó del seu Quattro A2 que fonia molts dels sensors i deixava l'Audi inoperatiu. Sense possibilitat de rebre suport per part dels helicòpters, doncs era de nit, l'abandonament de la parella escandinava era un fet consumat.

Entretant Michèle Mouton i Fabrizia Pons amb els quatre escratxs en les quatre especials cronometrades de matinada, obrien encara més el forat que tenien vers Walter Röhrl i Christian Geistdörfer al capdavant de la taula de temps, mentre que Timo Salonen i Seppo Harjanne, tercers provisionals, començaven a notar la pressió dels recuperats Attilio Bettega i Maurizio Perissinot.

Després de 10 hores de descans a Rotorua, els 42 equips que restaven en competició es disposaven a afrontar la tercera i última etapa a partir del dilluns a la tarda i que els conduiria de nou fins a Auckland mitjançant 13 especials cronometrades, 4 d'elles mixtes i les 9 restants de terra, totalitzant 419,21 km de distància. Els alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer sortien a l'atac i només Michèle Mouton i Fabrizia Pons amb el millor temps en la segona cronometrada del dia trencaven la seva bona ratxa.

En la matinada del dimarts i amb només sis cronometrades per davant per finalitzar el ral·li, saltaven totes les alarmes a l'equip Audi quan Michèle Mouton i Fabrizia Pons es veien obligades a abandonar amb una biela trencada que perfrava el bloc del seu cotxe, l'incident deixava en posició de líder el 037 de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, que en plena ratxa d'escratxs, ara només interromput per Timo Salonen i Seppo Harjanne en l'avant-penúltima prova programada, es refermaven en el liderat.

Sense més contra-temps 33 equips participants aconseguien arribar de nou a Auckland el dimarts al migdia certificant-se així la victòria per sorpresa de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer amb un temps total de 12 hores 10 minuts i 13 segons. Timo Salonen i Seppo Harjanne completaven el ral·li en segona posició a 15 minuts i 58 segons dels guanyadors, en el que era una de les seves millors actuacions amb el Nissan 240 RS. Attilio Bettega i Maurizio Perissinot tancaven el podi a 31 minuts i 29 segons dels seus companys d'equip.

Tot i un impacte contra una vaca, Bettega-Perisinot acabaven tercers.

En el campionat reservat a pilots, tot semblava estar de cara pel campió del món en vigència, Walter Röhrl, per a revalidar la corona mundial, qui sumava a Nova Zelanda la seva tercera victòria de la temporada en cinc participacions i obria el forat vers el segon classificat, el finlandès Hannu Mikkola, en 22 punts. Si per bé el pilot alemany no ho tenia del tot fet, doncs no s'esperava veure'l de nou en acció fins l'octubre al Sanremo. Markku Alén, el sacrificat per part de Lancia, tancava el podi provisional del campionat a 5 punts del seu compatriota.

Pilot

Punts

Walter Röhrl

87

Hannu Mikkola

65

Markku Alén

60

En el campionat de constructors es vivia en certa manera una situació paral·lela al de pilots, si bé la presencia de la marca turinesa si que estava prevista al Ral·li d'Argentina i al 1000 Llacs en com a mínim la figura de Markku Alén i Ilkka Kivimäki. El zero d'Audi i els 18 punts que sumaven els italians en la seva quarta victòria de la temporada, catapultava els transalpins cap al títol mundial elevant fins als 24 punts les distàncies amb els bavaresos. Nissan per la seva banda, gràcies al segon lloc dels finlandesos Timo Salonen i Seppo Harjanne es quedaven a 4 punts de la última posició de podi que ocupava Opel.

Constructor
Punts

Lancia

86

Audi

62

Opel

52

La menor competivititat del Celica Turbo 4WD, obligava a Sainz-Moya disputar ral·lis lluny del continent europeu per sumar més punts.

Com era habitual a la cita oceànica, Auckland era l'escenari de la sortida i conclusió de la 22ena edició Ral·li de Nova Zelanda que es celebrava entre el dijous 25 i el diumenge 28 de juny de 1992. Setena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis d'un total de catorze, la prova doncs marcava l'equador del campionat; si bé aquesta només era puntuable per als campionats de pilots i de producció, el que va provocar que l'equip Lancia o l'equip Ford hi giressin l'esquena, la seva llista d'inscrits s'elevava fins als 76 equips, estant tots ells presents a la rampa de sortida per afrontar 38 especials cronometrades de 584,84 km de distància, repartides al llarg de 4 jornades de competició que 41 equips aconseguirien completar.

Liatti-Tedeschini ho varen provar, pero no varen poder amb Sainz-Moya.

Dijous al migdia es donava el tret de sortida a la primera etapa, composada per 6 especials cronometrades de 72,05 km de distància total. Els locals Possum Bourne i Rodger Freeth al volant d'un Subaru Legacy RS marcaven el millor temps en la primera prova cronometrada, una especial d'apenes 2,2 km, esdevenint els primers líders de la prova amb un segon d'avantatge vers els grans favorits a victòria, els espanyols de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya. Ja en la segona especial en celebrar-se, la parella espanyola va fer bo el seu rol de favorita i amb el millor temps aconseguit prenia el liderat de la prova.

Carlos Sainz i Luis Moya aconseguirien un segon escratx consecutiu en la tercera cronometrada, mentre que la parella campiona europea de ral·lis i únics que optaven per un Lancia Delta HF Integrale, els italians Piero Liatti i Luciano Tedeschini, donaven la seva rèplica en la quarta especial del dia trencant la ratxa dels pilots de Toyota que acabarien marcant els dos últims escratxs del dia que els refermaven al capdavant de la taula general de temps en arribar a la neutralització del primer dia amb un temps total de 40 minuts i 51 segons. Tot i els 4 escratxs aconseguits en sis especials, Ari Vatanen i Bruno Berglund es trobaven a només 21 segons dels líders amb el seu Subaru Legacy RS oficial, mentre que els locals Possum Bourne i Rodger Freeth eren tercers 1 segon per darrera dels segons classificats.

La segona etapa, composada per 13 especials cronometrades de 194,59 km s'iniciava amb l'atac dels pilots locals Possum Bourne i Rodger Freeth, que amb dos escratxs consecutius reduien les diferències dels 22 segons inicials fins als 8 segons en relació a Carlos Sainz i Luis Moya. En la tercera prova del dia, la ratxa de la parella neozelandesa s'acabava quan el motor del seu Subaru es trencava i es veien obligats a abandonar la prova, mentre que els italians Piero Liatti i Luciano Tedeschini es reivindicaven amb el millor temps en pista. Una especial més tard, en la quarta arribava el moment de l'escratx per a Ari Vatanen i Bruno Berglund.

Carlos Sainz i Luis Moya, patien una punxada en la cinquena especial cronometrada del dia, el que feia cedir a la parella espanyola de Toyota de l'ordre de mig minut i el liderat, que a partir d'aquell instant passava a estar en mans d'Ari Vatanen i Bruno Berglund. Els problemes amb els pneumàtics així com els elèctrics que arrossegaven els espanyols amb el seu Celica Turbo 4WD, permetien per una banda que Piero Liatti i Luciano Tedeschini s'adjudiquessin quatre escratxs de manera consecutiva, el que deixava als pilots de Lancia a mig minut dels de Toyota i que per una altra banda la parella de Subaru es mantingués durant uns instants al capdavant de la taula general de temps.

Malhauradament pels interessos de la marca de la Constelació de les Plèiades, el ral·li d'Ari Vatanen i Bruno Berglund tocava final quan després d'haver punxat i cedit el liderat novament a Carlos Sainz i Luis Moya a la setena especial cronometrada del dissabte, els escandinaus trencaven també el motor boxer del seu Subaru Legacy RS just abans d'arribar al reagrupament d'Otorohanga, mentre celebraven la vuitena especial cronometrada del dia.

Precisament en aquest reagrupament Carlos Sainz i Luis Moya van poder ajustar les suspensions del seu Celica Turbo 4WD així com solventar els problemes elèctrics que arrossegaven des de primera hora del dia, el que va permetre als pilots adjudicar-se l'escratx en les últimes cinc cronometrades del dia i arribar a la neutralització de Rotorua amb un marge de 43 segons vers el Lancia Delta HF Integrale de Piero Liatti i Luciano Tedeschini i 3 minuts i 55 segons amb el Mitsubishi Galant VR-4 dels tercers classificats provisionals, els australians Ross Dunkerton i Fred Gocentas.

Ja amb el seu Toyota Celica Turbo 4WD en plenes condicions, Carlos Sainz i Luis Moya van dominar el bucle amb inici i final a Rotorua que formava la tercera etapa del ral·li, la més llarga de tot l'event amb 252,20 km de distància, imposant-se en totes les cronometrades tret de la última, en la que els australians Ross Dunkerton i Fred Gocentas els van guanyar per 9 segons. Tot plegat deixava el ral·li pràcticament decidit de no aparèixer una desgràcia, ja que els espanyols elevaven les distàncies vers Piero Liatti i Luciano Tedeschini fins als 4 minuts i 24 segons i els 7 minuts i 50 segons en relació al Mitsubishi Galant VR-4 dels australians abans mencionats.

Aquesta diferència assolida no només s'explica pel bon moment pel que passaven Carlos Sainz i Luis Moya, sino també per un diferencial que es trencava en el Lancia Delta HF Integrale de Piero Liatti i Luciano Tedeschini quan es celebraven unes proves especials d'una distància superior als 25 km, arrossegant l'averia durant dos trams, els italians cedien de cop 2 minuts.

La quarta i última etapa era pràcticament un tràmit que conduia els pilots des de Rotorua fins a Auckland, doncs aquesta etapa només estava composada per 7 especials cronometrades que sumaven 65,70 km. Piero Liatti i Luciano Tedeschini s'imposaven en les dues primeres proves especials, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya deixaven les coses al seu lloc en guanyar les quatre cronometrades següents. L'últim tram del ral·li, va viure un triple empat en el cronòmetre entre la parella espanyola oficial de Toyota, els italians campions europeus i els australians Ross Dunkerton i Fred Gocentas.

Retornats doncs a Auckland lamentant només les baixes del Mazda 323 GT-X dels neozelandesos Rod Millen i Tony Sircombe així com del Subaru Legacy RS dels també locals Joe McAndrew i Robert Haldane per respectius problemes de motor quan aquests es trobaven classificats en les 5 primeres posicions, es donava per finalitzada la present edició del Ral·li de Nova Zelanda amb la victòria de Carlos Sainz i Luis Moya que invertien un total de 6 hores 36 minuts i 10 segons en completar tot el recorregut. Amb una demora acumulada de 4 minuts i 30 segons, ho feien en segona posició Piero Liatti i Luciano Tedeschini, mentre que el podi era completat pels australians de Mitsubishi Ross Dunkerton i Fred Gocentas a 10 minuts i 12 segons dels guanyadors de la prova oceànica.

Força allunyats de la lluita per la victòria, Dunkerton-Gocentas eren els millors de l'Asia-Pacific

En la categoria reservada als cotxes de producció, el ral·li perdia un dels seus alicients quan a la tercera prova cronometrada els argentins Carlos Menem i Victor Zucchini havien d'abandonar-lo per un accident amb el seu Lancia Delta HF Integrale deixant el protagonisme pels finlandesos Mikael Sundstrom i Jakke Honkanen i els australians Ed Ordynski i Harry Mansson. Al final de la prova, la victòria va ser per a la parella finlandesa, que a més a més amb els abandonaments registrats en la última jornada, es quedaven a les portes del podi en quarta posició. A efectes de campionat, la victòria donava al pilot finlandès els seus primers 13 punts després de sumar dos abandonaments en les dues cites que havia pres la sortida. Grégoire de Mevius, absent a la prova, seguia liderant la categoria amb 20 punts.

Abandonaments i poca concurrència, va deixar als guanyadors del Grup N a les portes del podi.

La prova oceànica només otrogava punts en el campionat de pilots, i el pilot madrileny Carlos Sainz treia bona renda de la seva quasi obligada victòria després de l'abandonament a l'Acropolis, així com de l'absència dels seus principals rivals, ja que els 20 punts que obtenia el situaven en primera posició provisional del campionat per davant de Juha Kankkunen i Didier Auriol que perdien una posició cadascun.

Pilot

Punts

Carlos Sainz

77

Juha Kankkunen

62

Didier Auriol

60

Donat que la prova no otrogava punts en el campionat de constructors, les puntaucions totals no es movien ni una coma de com havien quedat després de la celebració de l'Acropolis a principis de juny i per tant Lancia seguia al capdavant amb marge prou ampli vers Toyota i Ford.

Constructor
Punts

Lancia

97

Toyota

67

Ford

60

La baixa inicial de Loeb-Elena, aplanava molt el camí a Hirvonen-Lehtinen cap a la victòria.

36 anys més tard, Polònia tornava a acollir una cita del mundial de ral·lis, concretament la vuitena prova del calendari del campionat, que amb puntuabilitat pels certàmens reservats a pilots, constructors i mundial júnior, aconseguia aplegar 55 equips en la seva llista oficial d'inscrits. La prova, que comptava amb 18 proves especials cronometrades en el seu programa de 352 km de distància, s'iniciava des de Mikolajki el dijous 25 de juny de 2009 amb 48 equips presents en la línia de sortida del primer tram, dels que 34 aconseguirien completar amb més o menys éxit el recorregut programat el diumenge 28 de juny a la mateixa localitat polonesa.

Les opcions de Sordo-Martí de caçar als Ford s'esbaien diumenge al matí.

Una superespecial espectacle celebrada el dijous 25 de juny al vespre a Mikolajki mateix, servia per iniciar les hostilitats dels pilots vers el cronòmetre, en la que el norueg Petter Solberg i el seu copilot britànic Phil Mills aconseguien marcar el millor registre a bord del vell Citroën Xsara WRC, reduint en 3 dècimes de segon el registre que havia aconseguit la parella oficial de la marca dels dos galons, Sébastien Loeb i Daniel Elena. Els finlandesos de Ford Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen per la seva banda, tancaven el podi provisional compartint la plaça amb un altre pilot norueg a bord d'un cotxe no punter, parlem d'Andreas Mikkelsen, que acompanyat d'Ola Fløene situaven l'Škoda Fabia WRC en tercer lloc ex-aequo.

El ral·li propiament dit no s'iniciava fins l'endemà divendres, amb tres trams que en celebrar-se dues ocasions cadascun, permetien arribar als 115,70 km cronometrats corresponents a la primera etapa, tenint en compte els 2,5 km de la superespecial de Mikolajki. Les pluges que havien caigut en les jornades prèvies havien deixat les pistes un tan delicades, i s'esperava que amb el pas dels participants, les roderes fossin cada cop més presents. Aquest fet no castigava en excès als encarregats d'obrir pista, pero tot i així Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aprofitaven que davant seu duien Sébastien Loeb i Daniel Elena per tal de retallar-lis unes poques dècimes en el primer i segon tram cronometrat del divendres i aconseguir-hi el millor temps en tots dos trams.

La diferència assolida divendres al vespre peró, va permetre que Sébastien Loeb i Daniel Elena lideressin el ral·li al terme del primer tram davant el defalliment lògic de l'obsolet Citroën Xsara WRC de Petter Solberg i Phil Mills, peró un cop completat el segon, el liderat passava a estar en mans dels seus rivals finlandesos de Ford. En el tercer i últim tram del bucle matinal la sort dels campions mundials canviava radicalment quan aquests topaven amb una soca d'arbre oculta entre la fullaca i la terra, i arrancaven la roda esquerra de l'eix frontal del seu Citroën C4 WRC. L'abandonament de la parella franco-monegasca permetia que els seus companys espanyols, Dani Sordo i Marc Martí, assolissin una plaça provisional de podi, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, autors del millor temps en aquest tercer tram, escurçaven distàncies amb els seus companys d'equip.

Per la tarda els pilots de Ford van seguir dominant les especials, establint-se així una lluita entre ells per la victòria. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'imposaven en la quarta especial del dia, deixant les distàncies entre els dos equips de l'oval just per sota del segon i mig, peró en el cinqué tram Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien un temps estratosfèric, afegint 8,2 segons a la distància que separaven els dos pretendents a victòria que tanmateix eren els autors del segon millor temps.

En el sisè i últim tram del dia, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien novament l'escratx, si bé en aquesta ocasió només aconseguien retallar en 7 dècimes de segon la distància que existia entre els dos equips Ford, que feien entrada al parc tancat de Mikolajki ocupant les dues primeres posicions i separats per tan sols 8,9 segons favorables a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Dani Sordo i Marc Martí per la seva banda eren testimonis d'excepció del duel que es vivia per davant seu, i amb l'autoria del tercer temps escratx des de l'abandonament dels seus caps de files, els espanyols conservaven la plaça de podi que llavors aconseguien a 37 segons dels líders i amb el mateix marge de segons vers els quarts classificats, que no eren altres que el norueg Petter Solberg i el britànic Phil Mills després de la baixa sobtada dels noruegs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene en l'última especial del divendres.

Dissabte sis proves especials s'afegien al programa del ral·li al llarg de tres trams cronometrats que es celebraven per partida doble, generant així l'etapa més llarga en tenir una corda de 149,44 km competitius. Amb els dos Ford sortint per davant de Dani Sordo i Marc Martí, i per tant fent d'escombres, els espanyols de Citroën aconseguien escurçar distàncies amb els dos primers classificats gràcies a un temps escratx en el segon tram del dia i un segon temps escratx just per darrera dels reenganxats Sébastien Loeb i Daniel Elena en el tercer.

Peró en les segones passades per les especials a la tarda, l'ordre de sortida perdia part de la seva vitalitat i aquí les dues parelles de Ford aconseguien retornar alló que Dani Sordo i Marc Martí els hi havia escurçat prèviament per deixar les distàncies pràcticament tal i com havien iniciat la jornada.

D'altra banda entre Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila la distància es van anar escurçant durant el matí, especialment en la segona i tercera especial cronometrada sabatina, fins a situar-la en 3,0 segons per alló de l'ordre de sortida, peró per la tarda, i amb un escratx inclós dels líders, el coixí de segons favorables a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen va anar en augment fins deixar-lo en 12,0 segons a l'entrada a Mikolajki. Dani Sordo i Marc Martí eren tercers a 38,5 segons amb la tranquilitat que ningú els pressionava per darrera, doncs Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, quarts classificats després de superar als dos cotxes pilotats pels germans Solberg en la tercera especial sabatina, es trobaven a pràcticament dos minuts dels líders.

La tercera i última etapa del ral·li tenia lloc diumenge, amb tan sols 86,86 km cronometrats al llarg de 2 trams que es celebraven a doble passada, més una nova passada per la superespecial espectacle de Mikolajki que havia donat el tret de sortida a la 66ena edició de la cita polonesa el dijous al vespre.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien el seu primer i únic escratx al ral·li en aturar el crono 2,5 segons abans que no ho fessin Sébastien Loeb i Daniel Elena, que seguien remontant posicions a marxes forçades per tal d'intentar arribar a la zona de punts, fita en la que a priori comptava amb l'ajuda dels júniors de Citroën, Conrad Rautenbach i Daniel Barritt i Evgeniy Novikov i Dale Moscatt, els quals donada la ocasió alçarien el peu de l'accelerador. D'altra banda en aquest primer tram dominical Dani Sordo i Marc Martí es saltaven un encreuament i perdien gairebé mig minut, amb el que les seves opcions de donar caça, o si més no pressionar-los per forçar l'errada dels dos Ford Focus RS WRC'09 que els precedien, es volatilitzaven.

Els noruegs Henning Solberg i Cato Menkerud tancaven el bucle matinal imposant-se en la segona especial, mentre que entre Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila vers els seus companys d'equip i líders provisionals des de la tercera prova cronometrada del ral·li, les distàncies s'escurçaven.

En tornar a passar per les proves cronometrades matinals cap al migdia, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia causaven baixa per una averia de motor mentre que Henning Solberg i Cato Menkerud aconseguien un estéril escratx doncs les distàncies eren massa importants com per intentar l'impossible. Mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena s'anotaven un nou escratx en el darrer tram cronometrat del ral·li, en el que precisament Conrad Rautenbach i Daniel Barritt s'hi deixaven expressament 12 minuts i permetre així a la parella franco-monegasca entrar a la zona de punts.

Arribats a aquest punt, semblava que tot ja estava decidit i que la superespecial espectacle de Mikolajki, que tenia lloc a tocar del parc d'assistències, només serviria per a que Malcolm Wilson ruixés amb l'ampolla de cava que duia a la mà als seus quatre pilots que afrontaven l'especial alhora. Peró Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila demostraven que eren capaços del millor i del pitjor quan en un revolt se n'anaven llargs i colpejaven contra les tanques de seguretat, trencant la direcció i obligant-los a abandonar.

Així doncs amb aquest abandonament tan sobtat com innecessari finalitzava el segon ral·li més antic del món per darrera del mític Monte-Carlo amb la victòria de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, els quals invertien 3 hores 7 minuts i 27,5 segons en recorrer els 352 km cronometrats del ral·li. Per darrera seu, a 1 minut i 10,3 segons del seu temps, s'hi trobaven Dani Sordo i Marc Martí, mentre que Henning Solberg i Cato Menkerud aconseguien el seu passi al darrer graó del podi en la darrera oportunitat que tenien, amb una demora acumulada de 2 minuts i 5,7 segons.

Un accident absurd de Latvala-Anttila en la superespecial final donava pas al podi a Solberg-Menkerud.

Entre els junior els locals Michal Kosciuszko i Maciej Szczpaniak es van immiscir en una lluita directa amb els flamencs i protegits de la Federeació Neerlandesa d'Automibilisme, el neerlandès Kevin Abbring i el belga Erwin Mombaerts, lliuta de la que finalment els segons en van sortir victoriosos al terme de la primera etapa, sobretot en les segones passades per les especials cronometrades.

Dissabte es podria resumir com un acordió, primer arribaria la reacció dels locals, que en guanyar la segona i tercera especial de la jornada, assolien un liderat que semblava que podia ser ferm. Peró en les segones passades pels trams cronometrats, tal i com havia passat en la jornada anterior, Kevin Abbring i Erwin Mombaerts van ser capaços de reconduir la situació i en marcar dos escratxs i classificar-se per davant dels seus rivals polonesos en el tercer tram del bucle, els flamencs feien entrada al parc tancat com a líders provisionals per només 8 dècimes de segon de marge.

Tot estava per decidir de cara a diumenge doncs, els polonesos fent gala d'un major coneixement del territori, s'anotaven el millor temps en les dues primeres especials del dia, peró en la tercera aquests patien un fort accident amb el seu Suzuki Swift S1600 que els obilgaven a abandonar servint la victòria en safata a Kevin Abbring i Erwin Mombaerts, els quals superaven en més d'un minut als txecs Martin Prokop i Jan Tománek.

En clau de campionat, els vuit punts que li suposaven a Martin Prokop la seva segona plaça a Polònia, li permetien empatar en el liderat amb Michal Kosciuszko, mentre que Kevin Abbring veia recompensada la seva primera victòria de la temporada amb la pujada fins a la quarta posició provisional.

Abbring-Mombaerts van haver de lluitar colze amb colze per aconseguir la victòria.

En el campionat de pilots, la victòria que per una banda aconseguia Mikko Hirvonen a la ronda polonesa, combinat amb el setè lloc que finalment hi obtenia Sébastien Loeb, permetia al pilot finlandès passar a comandar la taula provisional del certamen per 1 sol punt vers el campió alsacià. D'altra banda, Dani Sordo acumulava ja 4 podis, amb el que es mantenia com a ferm tercer classificat.

Pilot

Punts

Mikko Hirvonen

58

Sébastien Loeb

57

Dani Sordo

39

En el campionat de constructors, la combinació del segon lloc de Dani Sordo i Marc Martí amb el cinqué de Sébastien Loeb i Daniel Elena, permetia a Citroën sumar més punts que no pas Ford, que havia guanyat la prova, amb el que la marca dels dos galons trencava amb la dinàmica negativa de les dues proves anteriors. Stobart-Ford, que situava els seus Focus RS WRC'08 en tercer i quart lloc, sumava un bon grapat de punts i doblava ja la puntuació del Citroën Junior.

Constructor
Punts

Citroën

106

Ford

89

Stobart

60