Les averies dels Audi van permetre a Waldegård-Thorszelius vèncer a Nova Zelanda.

Wellington era el punt en el què els organitzadors del 12è Ral·li de Nova Zelanda, escollien per celebrar-hi la seva cerimònia de clausura el dimarts 29 de juny de 1982. El ral·li, que s'iniciava el dissabte 26 de juny a Auckland, era la setena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el que suposava superar la meitat del mateix. Entregant punts en els certàmens de pilots i constructors, fins a 71 equips oficialitzaven la seva inscripció al ral·li, dels que 66 baixarien per la rampa de sortida ubicada a la capital de l’illa nord i des d’on farien cap vers les 38 proves cronometrades de 1014,26 km de distància total competitiva que es disposaven a l’itinerari, una distància que només seria completada per 31 formacions participants.

Eklund-Spjuth donaven el doblet a Toyota en el debut del nou Celica.

Dissabte a 1 quart de 10 del matí, les primeres parelles participants començaven a sortir d’Auckland per tal d’afrontar la primera etapa del ral·li, un bucle de 9 proves especials de 227,28 km cronometrats que conduïen als participants fins a Taupo, previ reagrupament a Hamilton.

Les dues primeres proves especials cronometrades de la jornada eren curtes, de poc més de 3 km, en les que les distàncies que s’assolien eren poc significants. Les pilots d’Audi Michèle Mouton i Fabrizia Pons, aconseguien marcar el millor registre en totes dues proves especials, si bé en ambdós casos la gesta era ex-aequo. En la primera cronometrada les pilots empataven a temps, i per tant compartien el lideratge, amb Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, principals rivals en la lluita pel títol mundial, mentre que en la segona prova especial, la francesa i la italiana empataven a temps amb els seus companys d'equip Hannu Mikkola i Arne Hertz, deixant a les fèmines d'Audi al capdavant de la provisional i en solitari per 1 sol segon d’avantatge amb els seus companys nòrdics i 3 segons en relació als alemanys d’Opel.

La tercera prova especial cronometrada tenia força més entitat, amb 44,95 km de lluita contra el cronòmetre, en els que els pilots d'Audi Hannu Mikkola i Arne Hertz hi aconseguien marcar el millor temps i situar-se com a líders del ral·li. La parella, aprofitant la similitud de les pistes per les quals es celebraven les cronometrades amb les del Ral·li 1000 Llacs domèstic, es feien amb dues victòries de tram més consecutives que els hi otorgaven un marge proper a la quarantena de segons vers les seves companyes de formació.

Björn Waldegård i Hans Thorszelius trencaven la ratxa dels líders, alhora que donaven al nou Toyota Celica, que debutava en competició a la cita oceànica, el seu primer escratx mundial en imposar-se en la sisena cronometrada.

La setena prova especial del programa era la més llarga de tota l’etapa i la segona més longeva de tot l’esdeveniment, amb una distància cronometrada de 71,68 km. En ells Hannu Mikkola i Arne Hertz es lamentaven d’un problema d’injecció que els hi feia concedir una dotzena de segons vers les seves companyes, tanmateix les més ràpides en aquest sector cronometrat, si bé el coixí del que en gaudien, evitava qualsevol relleu al capdavant de la classificació.

Sense espai poder solucionar el problema amb el sensor de la injecció, els líders s’endarrerien en més de 6 minuts en la penúltima prova especial del dia, doncs aquest limitava la velocitat màxima del seu Audi Quattro a 80 km/h, i això en un tram en el que el promig de Björn Waldegård i Hans Thorszelius, els guanyadors de l’especial, va ser de 110,61 km/h. Així doncs, l’enèsim problema de fiabilitat dels Audi, condemanava una vegada més a Hannu Mikkola i Arne Hertz, els quals baixaven fins la vuitena posició. Mentre que Michèle Mouton i Fabrizia Pons passaven a liderar la classificació provisional seguides del Toyota de Björn Waldegård i Hans Thorszelius, qui després d’aquesta segona victòria de tram, aconseguien superar a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer.

Un cop solventat el problema d'injecció del Quattro , Hannu Mikkola i Arne Hertz s'imposaven en la novena i última prova especial cronometrada del dissabte, el que permetia als nòrdics recuperar una plaça i entrar al parc tancat de Taupo com setens provisionals a 4 minuts i 55 segons de les seves companyes d'equip.

Al parc tancat de Taupo, els primers equips participants començaven a fer entrada a manca de 2 minuts per 1 quart de 12 de la nit del mateix dissabte, amb Michèle Mouton i Fabrizia Pons en primera posició per tan sols 4 segons de marge amb Björn Waldegård i Hans Thorszelius. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer tancaven el podi a 1 minut i 7 segons del registre de les pilots d’Audi, qui semblaven tenir una actitud conformista en busca de sumar punts i no arriscar el més mínim en pos de la victòria, doncs segons deien els entesos, el seu Ascona 400 no sonava com si estigués treballant a ple rendiment. A 41 i 44 segons del temps del alemanys federals, s’hi trobaven respectivament els guanyadors de la darrera edició mundialista, Timo Salonen i Seppo Harjanne, i els companys d’equip dels segons classificats, els també suecs Per Eklund i Ragnar Spjuth

Els 56 equips que aconseguien superar la primera etapa del ral·li, el diumenge a partir de les 8 en punt del matí començaven a disputar l’etapa següent, un bucle amb sortida i arribada a Taupo de 13 proves especials de 444,60 km de distància cronometrada. Una activitat que es començaria a donar per conclosa a 3 quarts de 5 de la matinada amb el retorn al parc tancat dels primers participants.

En la primera prova especial de la jornada dominical, un problema amb les pinces de fre posteriors en l’Audi Quattro de Michèle Mouton i Fabrizia Pons, feia concedir 11 segons a la parella de la firma de les 4 anelles vers el registre de Björn Waldegård i Hans Thorszelius, i per tant els suecs de Toyota s’enfilaven fins a la primera posició provisional per 7 segons. Les distàncies eren curtes entre els dos aspirants al lideratge i després de la tercera prova especial, Michèle Mouton i Fabrizia Pons recuperaven l’anhelada primera posició, per tornar-la a perdre al terme de la cinquena especial dominical.

La lluita tancada entre els suecs de Toyota i les pilots d’Audi trobava el seu punt final en el transcurs de la sisena prova especial, quan una conducció d’oli es trencava en el Quattro de les segones classificades. Aquestes en veure que es quedaven sense pressió del lubricant en el seu propulsor, es veien obligades a aturar el seu cotxe d’immediat per tal d’intentar preservar la mecànica. En l’inspecció ocular posterior, les pilots van poder comprovar que una conducció de l’oli s’havia perdut i per tant el seu abandonament era obligat.

En aquesta sisena prova cronometrada abandonava també el Nissan Violet GTS dels britànics Tony Pond i Rob Arthur, un cotxe que estava basat en el nou Silvia i dotat d'un motor de 2 litres que resultava ser massa pesat i difícil de conduir, el que obligava als pilots a assumir riscos per a que els temps sortissin i que finalment s'acabava cobrant l'accident de l'equip dorsal número 10.

Entretant, Hannu Mikkola i Arne Hertz, s’avessaven a les victòries de tram tot buscant desesperadament recuperar els temps perdut en la penúltima cronometrada del dia anterior, i els nòrdics encadenaven 8 victòries de tram en les 8 primeres proves especials programades, sent especialment destacables els escratxs del primer tram del dia, en el que hi recuperaven 1 minut vers els seus rivals, i el del sisè, de 79,49 km de distància i en el que els pilots superaven d’una tacada en la classificació a Timo Salonen i Seppo Harjanne, a Per Eklund i Ragnar Spjuth, així com a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer i assolir la segona posició provisional.

Després d’aquesta ratxa de 8 victòries parcials consecutives, Hannu Mikkola i Arne Hertz es situaven a només 15 segons del lideratge de Björn Waldegård i Hans Thorszelius, el que provocava la reacció d’aquests per tal d’estabilitzar la sangria de segons. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer eren els qui trencaven la ratxa dels llebrers d’Audi amb el millor registre en la novena prova especial, mentre que en les quatre proves especials restants, els d’Audi i els de Toyota s’anaven alternant en l’autoria dels millors temps, sent especialment destacable l’escratx dels líders en la darrera cronometrada, on hi recuperaven de cop una vintena de segons vers els pretendents a la seva posició.

Així doncs, a partir de 3 quarts de 5 de la matinada del dilluns 28 de juny, els 41 equips participants que aconseguien superar l’etapa reina de l’edició, començaven a fer ingrés al parc tancat de Taupo amb Björn Waldegård i Hans Thorszelius en la primera posició per 34 segons de marge vers Hannu Mikkola i Arne Hertz, mentre que els seus companys d’equip, Per Eklund i Ragnar Spjuth, eren tercers a 4 minuts i 11 segons del seu temps, un cop aquests havien aconseguit superar en la desena prova especial de la jornada, la més llarga de tot el programa, als conservadors Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, qui feien ingrés al parc tancat a 1 minut i 7 segons de la darrera posició de podi. Timo Salonen i Seppo Harjanne, completaven la jornada en cinquena posició, tot i haver patit una lleugera revolcada amb el seu Nissan Violet GTS, a 11 minuts i 7 segons dels líders.

Amb una mica més de 12 hores de descans entremig, concretament a 1 quart de 6 de la tarda, es donava inici a la tercera i última etapa del ral·li, la qual conduïa als equips participants des de Taupo fins a Wellington, on hi tenien prevista l’arribada l'endemà dimarts a partir de 3 quarts de 3 de la tarda i un cop s’havien celebrat les 16 proves especials cronometrades de 342,38 km. 

Hannu Mikkola i Arne Hertz aconseguien marcar el millor temps en la primera prova especial de l'etapa i els pilots reduïen en 4 segons les distàncies amb els líders, però en la segona cronometrada els problemes tornaven a aparèixer en el seu Audi. En aquesta ocasió un problema d'encès feia perdre als pilots de l'ordre de 6 minuts i dues posicions, classificant-se per darrere de l'Opel Ascona 400 de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer. Els treballs a final de tram per tal de fixar la contrarietat, els hi suposava concedir quatre minuts suplementaris.

Sense cap opció a victòria, la mala estrugança s’encarnissava amb els pilots nòrdics en el transcurs de la tercera prova especial, en la que una avaria en la direcció obligava a Hannu Mikkola i Arne Hertz a abandonar la prova.

Amb l'Audi fora de competició, la resta del ral·li no va tenir gaire més història, amb els tres equips integrants del podi provisional repartint-se els millors temps en les cronometrades que restaven per disputar-se, amb la intromissió de Timo Salonen i Seppo Harjanne qui marcaven dos escratxs. Björn Waldegård i Hans Thorszelius afegien 2 victòries de tram més en el seu comptador i assolien un total de 6 al llarg de tota l’edició, les mateixes cronometrades que guanyaven els seus companys Per Eklund i Ragnar Spjuth en aquesta darrera etapa, per tal d’igualar en nombre als seus companys d’equip, alhora que refermaven el doblet dels cotxes debutants. Per la seva banda, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer s’imposaven en 4 proves especials.

Björn Waldegård i Hans Thorszelius completaven els 1014,26 km de lluita contra el cronòmetre del 12è Ral·li de Nova Zelanda en primera posició amb un temps total de 10 hores 28 minuts i 8 segons, 3 minuts i 13 segons menys que els seus companys d'equip Per Eklund i Ragnar Spjuth. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer feien bona la seva actuació prudent pujant al darrer graó del podi a 5 minuts i 29 segons dels guanyadors del ral·li.

Röhrl-Geistdörfer pescaven en aigues remogudes.

En la classificació provisional del certamen de pilots, Walter Röhrl en sortia reforçat de la seva visita a les antípodes, gràcies a pujar al darrer graó del podi, així com de l'abandonament de Michèle Mouton, la seva principal rival en la cursa per la corona mundial. El pilot Per Eklund, gràcies al seu segon podi de la temporada, escalava posicions per situar-se en tercera posició provisional, superant al kenyata Shekhar Mehta que es veia obligat a abandonar el ral·li en iniciar-se la tercera jornada per una avaria mecànica.

Pilot	Punts
Walter Röhrl	84
Michèle Mouton	52
Per Eklund	40

En el campionat de marques, el fiasco d'Audi, que per primera vegada en la temporada no sumava ni un punt, afavoria als seus compatriotes d'Opel que amb els 14 punts de la tercera posició de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, obrien forat fins als 30 punts de distància. Nissan, gràcies al quart lloc de Timo Salonen i Seppo Harjanne s'acostaven a la posició d'Audi alhora que contenia l'embestida dels Toyota que quedaven 8 punts per darrera.

Constructor	Punts
Opel	88
Audi	58
Nissan	42

Kankkunen-Piironen aconseguien la primera victòria amb Lancia.

El dilluns 29 de juny de 1987, finalitzava a Tacoma el 22è Ral·li Olympus, setena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, que tot i ser puntuable per als certamens de pilots i constructors, només atreia a 47 equips fins a la costa oest nord-americana. El recorregut de la prova comptava amb 44 especials cronometrades d'una corda de 539,20 km a les que se'ls hi donava el tret de sortida el divendres 26 de juny des de Seattle i a les que 23 dels equips participants aconseguirien completar.

Una inoportuna averia amb un cable de bugia costava el ral·li a Biasion-Siviero.

Dues especials cronometrades curtes, de poc més de 2 km de distància cada una, donaven el tret de sortida a la prova, en les que els italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero esdevenien els pilots més ràpids i per tant primers líders del ral·li estat-unidenc. Amb la tercera cronometrada en marxa, un home armat i visiblement nerviós va interrompre el progrés de la prova durant una mitja hora, el temps que els agents de policia van invertir per solucionar l'incident. En el terreny esportiu, Juha Kankkunen i Juha Piironen van aconseguir el millor temps, peró aquest no va ser suficient per desbancar als seus companys transalpins del liderat.

Més tard, la prova acumularia un altre retard quan el cotxe 0 volcava mentre reconeixia la quarta especial cronometrada, els seus ocupants van patir a més a més ferides lleus, el que va provocar que aquesta hagués de ser cancelada. Pel que pràcticament es pot dir que el ral·li va començar amb la cinquena especial cronometrada en la que Juha Kankkunen i Juha Piironen tornaven a marcar el millor temps i ara si esdevenien líders de la prova.

Tanmateix els retards acumulats durant el dia van provocar que les dues últimes proves cronometrades programades del divendres s'haguessin de celebrar amb nocturnitat, el que beneficiava especialment als finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki, que amb el dorsal número 1 a la seva porta es trobaven l'atmòsfera neta de pols en suspensió i per tant una millor visibilitat. Amb dos escratxs consecutius en les dues últimes especials, els pilots superaven als seus companys d'equip i compatriotes alhora que forjaven un cert coixí en el liderat de 51 segons vers Juha Kankkunen i Juha Piironen i de 1 minut i 46 segons vers Miki Biasion i Tiziano Siviero.

Björn Waldegård i Hans Thorszelius completaven la primera jornada en quarta posició a 3 minuts i 4 segons dels líders, amb el que era un dels pocs cotxes oficials que hi havia a la prova, el Toyota Supra 3.0i del Toyota Team Europe, els suecs superaven per uns escasos 24 segons l'Audi Coupé Quattro del nord-americà John Buffum i el britànic Neil Wilson.

La segona jornada s'iniciava dissabte a les 8 del matí des de Tacoma per arribar a Westport a quarts de set de la tarda a través d'onze especials cronometrades de 152,20 km de distància i en les que hi prenien la sortida els 37 equips que seguien en actiu. En aquest cas el terreny comptava amb molta grava que es netejava amb el pas dels cotxes, el que suposava un handicap afegit per a Markku Alén i Ilkka Kivimäki, primers en pista.

Miki Biasion i Tiziano Siviero, tercers en pista i últims dels tres Lancia Delta HF 4WD oficials, aprofitaven l'avinentesa per marcar tots els escratxs del dia, si bé en la primera especial ho aconseguien ex-aequo amb els seus dos companys d'equip finlandesos i en la tercera empatant en el cronòmetre amb Juha Kankkunen i Juha Piironen. Tot plegat permetia a la parella transalpina situar-se al capdavant de la general provisional de la prova quan mancaven dues cronometrades per acabar la jornada i arribar al parc tancat de Westport amb 13 segons d'avantatge amb Juha Kankkunen i Juha Piironen i 29 segons amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki, molt perjudicats per obrir pista.

Björn Waldegård i Hans Thorszelius, en clara inferiorietat de condicions vers bona part del parc tancat ja que el Toyota Supra era de propulsió com els Nissan 200 SX oficials que també competien a la prova estat-unidenca, i per tant traccionaven pitjor sobre la grava solta, perdien força temps al llarg de la segona jornada i queien fins la vuitena posició provisional, primera entre els de dues rodes motrius, per darrera del Lancia Delta HF 4WD privat de Paolo Alessandrini i Alessandro Alessandrini. El pilot neozelandès afincat a California Rod Millen i el seu copilot canadenc John Bellefleur esdevenien l'alternativa als Lancia oficials en classificar-se en quarta posició al terme de l'etapa, peró aquests situaven el seu Mazda 323 4WD a 6 minuts i 3 segons ja de Massimo Biasion i Tiziano Siviero. L'Audi Coupé Quattro de John Buffum i Neil Wilson es mantenia en cinquena posició i amig minut del quart lloc.

Miki Biasion i Tiziano Siviero prenien la sortida del parc tancat de Wsetport en primer lloc el diumenge a les 7 del matí, si bé en aquesta ocasió el fet d'obrir pista no era un problema, doncs el gruix de la jornada estava format per les segones passades de les especials del dissabte. Si bé Lancia assegurava portes en fora que no existien ordres d'equip, doncs la victòria d'un dels seus cotxes semblava ja consumada, el devenir de la jornada va demostrar ans el contrari.

Juha Kankkunen i Juha Piironen van començar l'etapa atacant la posició dels seus companys d'equip italians, peró aquests aguantaven les embestides i es mantenien en primer lloc. Per desgràcia d'ells en la 24ena especial cronometrada del ral·li, sisena del dia, un cable de bugia es deixava anar i els transalpins perdien 31 segons i el primer lloc en favor dels finlandesos campions mundials. Miki Biasion i Tiziano Siviero, lluny de llençar la tovallola van seguir atacant i recuperaven la primera posició el que va portar a Juha Kankkunen a dirigir-se cap al pilot italià i dir-li: "Felicitats, has anat veritablement molt ràpid, però no has tingut sort. Ara recorda el que va passar al Monte-Carlo". En clara referència a les ordres d'equip que s'hi van donar i que van fer que Juha Kankkunen i Juha Piironen quan anaven líders de la prova, s'aturessin en la última especial per deixar-se guanyar per Miki Biasion i Tiziano Siviero.

Miki Biasion i Tiziano Siviero i Juha Kankkunen i Juha Piironen van seguir jugant al gat i la rata al llarg de la jornada, alternant-se en la primera posició i arribant de nou a Tacoma amb 7 segons a favor dels finlandesos, peró la conversa mantinguda pels dos pilots, deixava entreveure que les ordres d'equip si existien i que Ninni Russo, director esportiu de Lancia, havia determinat que el líder de la general en la 24ena especial cronometrada del ral·li, hauria de ser qui el guanyès de no mediar l'infortuni. La tercera parella de l'equip, Markku Alén i Ilkka Kivimäki, esdevenien espectadors d'excepció del que passava en el si de l'equip i es mantenien en tercera posició provisional a 34 segons dels seus compatriotes, mentre Rod Millen i John Bellefleur, quarts, restaven ja a 8 minuts i 30 segons dels primers classificats.

John Buffum i Neill Wilson abandonaven la prova en patir una sortida de pista en la penúltima prova especial cronometrada de la jornada, mentre que els suecs Lars-Erik Torph i Benny Melander ho feien en la sisena per un problema de motor detectat en el seu Toyota Supra 3.0i oficial, sent aquestes les baixes més destacables i que reduien el nombre d'equips participants fins a 27 de cara a la quarta i última jornada del ral·li.

El dilluns a les vuit del matí es donava el tret de sortida a la quarta etapa, un bucle amb sortida i arribada a Tacoma format per 12 especials sobre terra i 1 sobre asfalt. Les distàncies tan curtes que hi havia entre els tres equips de Lancia va permetre un cert ball de posicions, passant per la primera posició en uns primers instants Miki Biasion i Tiziano Siviero, després hi passaren fugaçment Markku Alén i Ilkka Kivimäki i a manca de dues cronometrades per completar la prova, els tres equips es varen ordenar segons la classificació que hi havia al terme de la 24ena prova cronometrada del ral·li, és a dir Juha Kankkunen i Juha Piironen primers, que completaven el recorregut amb un temps de 5 hores 59 minuts i 24 segons, seguits de Miki Biasion i Tiziano Siviero a 12 segons del seu crono i de Markku Alén i Ilkka Kivimäki que tancaven un triplet de Lancia a 42 segons dels guanyadors de la prova.

Alén-Kivimäki tancaven el triplet del domini aclaparador de Lancia.

Entre els cotxes de producció, els italians Sandro Fiorio i Luigi Pirollo competien amb molt poca oposició sent a més a més els únics que ho feien amb un cotxe de tracció integral, el que va facilitar encara més la victòria dels transalpins que d'aquesta manera sumaven la seva segona victòria en el campionat i elevaven la seva puntuació fins als 57 punts, força lluny dels 13 que acumulaven els seus diferents perseguidors.

Victòria còmoda de Fiorio-Pirollo.

En la general del campionat per a pilots, Juha Kankkunen aconseguia la seva primera victòria de la temporada, el que permetia al campió mundial finlandès, distanciar-se del seu compatriota Markku Alén un dels seus màxims oponents i que comptabilitzava una prova menys en el seu haver. La segona posició aconseguida per Massimo Biasion, permetia al pilot italià recuperar-se en certa manera del revès sofert a l'Acropolis alhora que per distanciar-se de l'absent Jean Ragnotti.

Pilot	Punts
Juha Kankkunen	72
Markku Alén	60
Massimo Biasion	54

En el campionat de marques, la nova demostració de força feta per part de Lancia, dels pocs constructors amb presència oficial al ral·li, deixava als italians amb gairebé el doble de punts vers Audi, que amb l'abandonament de John Buffum i Neil Wilson no sumaven ni un punt, com tampoc ho feien els absents Volkswagen, a qui els interessava més participar a Nova Zelanda que no pas als Estats Units.

Constructor	Punts
Lancia	114
Audi	62
Volkswagen	49

Malgrat l'oposició dura inicial dels seus companys d'equip noruegs, Ogier-Ingrassia sumaven la cinquena victòria de la temporada.

El 71è Ral·li de Polònia era la setena ronda en el campionat del món de ral·lis i la seva clausura el diumenge 29 de juny de 2014, suposava passar l'equador del certamen mundial. Amb base a la ciutat nord-oriental de Mikolajki, la cita tenia un itinerari conformat per 24 proves especials de 335,10 km cronometrats, una distància a la que els 68 equips participants dels 71 que prèviament hi havien oficialitzat la seva inscripció, començarien a fer front a partir del dijous 26 juny després de baixar per la pertinent rampa de sortida. 52 formacions participants aconseguien superar l’itinerari de la ronda, que entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, així com la iniciativa privada de la DMACK Cup.

Després d'un interessant duel en la primera i segona jornada pel liderat, un petit error en la tercera de Mikkelsen-Fløene va començar a concloure el combat.

La setanta-unena edició del ral·li polonès arrancava el mateix dijous per la tarda, amb la disputa de 3 proves especials de 34,28 km cronometrats. Una etapa curta doncs, que s’iniciava amb la cerimònia de sortida a 2 quarts de 4 de la tarda a la Plaça Major de Mikolajki i que aniria a trobar el seu punt final gairebé 5 hores més tard, a 1 quart i 5 de 9 del vespre a la mateixa ciutat.

Tot i el handicap d’haver d’obrir pista, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’imposaven en la primera prova especial programada, mig segon per davant dels seus companys d’equip Andreas Mikkelsen i Ola Fløene i 3,7 segons per davant del Citroën DS3 WRC de Kris Meeke i Paul Nagle, i per tant els provençals s’alçaven com els primers líders de la prova per aquestes mateixes distàncies. 

En la cronometrada següent, l’autoria del millor temps reposava sobre els finlandesos de Hyundai Juho Hänninen i Tomi Tuominen, mentre que Andreas Mikkelsen i Ola Fløene tornaven a ser els segons més ràpids a final de tram, un resultat que els valia per instal·lar-se al capdavant de la classificació per només 4 dècimes de segon de marge.

La jornada es tancava amb una primera passada per l’especial espectacle de Mikolajki, en la que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi aconseguien la seva segona victòria de la jornada per tal de recuperar el lideratge de la provisional.

Conclosa la breu primera etapa, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia entraven en règim de parc tancat amb un marge de 2,8 segons vers els seus companys Andreas Mikkelsen i Ola Fløene. Kris Meeke i Paul Nagle tancaven les posicions provisionals d'honor a 7,0 segons dels francesos de Volkswagen i per només 8 dècimes de segon de marge vers l’i20 WRC de Juho Hänninen i Tomi Tuominen. Els escandinaus de Citroën Mads Østberg i Jonas Andersson, tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 8,9 segons del lideratge i amb un marge relativament còmode vers els Hyundai de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i de Hayden Paddon i John Kennard.

Amb un servei programat a les 7 en punt del matí del divendres 27 de juny, la segona etapa del ral·li arrancava 15 minuts més tard amb la sortida del parc tancat de Mikolajki. Un bucle de 3 trams es programava a doble passada, dels que 2 creuaven la frontera per tal de disputar-se en sól de Lituània. Per tancar la jornada, tal i com havia passat l’etapa anterior, es celebrava una passada per l’especial espectacle de Mikolajki, assolint així els 90,06 km cronometrats que constaven en el programa al llarg de 7 proves especials.

Andreas Mikkelsen i Ola Fløene establien el registre de referència en la primera prova especial del dia i els noruecs recuperaven la primera posició per 4 dècimes de segon, mentre que en la prova següent, els honors eren per a Mads Østberg i Jonas Andersson, qui d’aquesta manera s’immiscien en les posicions de podi. Tanmateix el duel entre els Polo R WRC es posava ben roent en quan Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi aconseguien retallar 3 dècimes de segon als seus companys noruecs, que conservaven així el seu lideratge per la mínima distància mesurable, és a dir 1 dècima de segon.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancaven el bucle matinal amb una nova victòria de tram i els francesos ingressaven així a les assistències remotes de Druskinikai, en primera posició per només 1,5 segons de marge vers els seus companys i principals rivals, Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, i 15,2 segons amb Mads Østberg i Jonas Andersson.

Els problemes enregistrats amb el públic lituà, obligava als organitzadors a cancelar les 2 primeres proves especials del bucle post meridional, que en definitiva eren les 2 últimes de l’escull matinal, i per tant l’etapa es completaria en terreny polonès amb la segona passada per l’especial inaugural així com la segona passada per l’especial espectacle de Mikolajki.

Les distàncies eren curtes entre els dos pretendents a victòria i així Andreas Mikkelsen i Ola Fløene en repetir victòria de tram en la sisena prova especial del dia, els noruecs es feien de nou amb el lideratge per 1,0 segons de marge. Tot i que l’especial espectacle de Mikolajki tenia una corda cronometrada de només 2,50 km, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi aconseguien novament l’escratx i en superar en 1,9 segons el registre dels seus companys, la titularitat de la primera posició tornava a canviar.

Així doncs, a partir d’1 quart d’11 de la nit, els participants tornaven a fer entrada al parc tancat de Mikolajki amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en la primera posició per 9 dècimes de segon de marge vers Andreas Mikkelsen i Ola Fløene. Mads Østberg i Jonas Andersson es mantenien en la darrera plaça de podi a 19,5 segons dels provençals, tot precedint en 12,5 segons al tercer dels Volkswagen, el pilotat per Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, un cop que els finlandesos s’havien recuperat dels problemes de frenada que els havien afligit al llarg de l’etapa inaugural.

La jornada sabatina era amb diferència la més llarga de tot l’itinerari, doncs amb 161,58 km cronometrats, aquesta suposava gairebé el 50 % del recorregut. Una distància que es trobava repartida al llarg de 10 proves especials, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 4 trams, més una primera passada per la cronometrada que exerciria les funcions de Power Stage l’endemà en el bucle matinal i una tercera passada pel Mikolajki Arena, per tal de tancar l’activitat cronometrada ben entrada ja la nit. Donant-se el tret de sortida a l’etapa es donava a 1 quart de 8 del matí, amb les corresponents assistències a la sortida del parc tancat.

Si bé tot semblava continuar tal i com havia quedat hores abans, doncs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene s’imposaven en la primera prova especial i es situaven a mig segon de l’anhelada primera posició. En la prova següent però, els noruecs erraven la traçada en un revolt i en haver de fer-hi mitja volta, aquests s’hi deixaven una desena de segons vers els seus companys d’equip, qui a partir d'aquell moment, donaven l'estacada tancant el bucle matinal amb 3 victòries de tram consecutives en les 3 últimes proves especials de l’escull, elevant el seu marge fins als 19,0 segons que s’atresoraven en el retorn a Mikolajki.

Un camí però que va tenir moments de tensió, quan en la quarta prova especial, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es topaven amb el Citroën DS3 WRC accidentat de Mads Østberg i Jonas Andersson i el temps que els provençals invertien en sortejar la situació, els suposava cedir el lideratge. Posteriorment, els comissaris decidien descomptar el temps perdut en la maniobra i l'emoció es va esvair en quan els campions mundials eren nominats guanyadors de l’especial.

Alhora, la baixa del Citroën de Mads Østberg i Jonas Andersson deixava en tercera posició al tercer dels Volkswagen Polo R WRC desplaçats, el de Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila, si bé aquests ja es trobaven a gairebé 1 minut del temps d’Andreas Mikkelsen i Ola Fløene i per tant les opcions de seguir pujant posicions semblaven quan menys remotes. A més a més, la pedra que provocava l’accident dels escandinaus de la marca dels dos galons, també provocava una punxada en el cotxe homòleg de Kris Meeke i Paul Nagle, qui en entregar prop de 3 minuts a final de tram, deixaven a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en una acomodada posició de podi.

Malauradament el suposat triplet de Volkswagen es va anar en orris en la següent i darrera cronometrada matinal, en la que els finlandesos hi trencaven un amortidor del seu Polo R WRC que sortia per sobre del capó. Pilotant en aquestes condicions Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila perdien minut i mig i la darrera plaça de podi passava a ser per als seus compatriotes de Hyundai Juho Hänninen i Tomi Tuominen, a 1 minut i 52,3 segons dels líders i amb els seus companys d'equip, els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, trepitjant-lis els talons a 15,2 segons del seu registre.

A la represa, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia seguien tibant fort i ampliaven distàncies vers els seus més immediats perseguidors, amb dues victòries de tram en la primera i la darrera prova especial del bucle post meridional i 3 segons millors temps per darrera de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul primer, i per darrera dels seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en les dues següents. 

Precisament Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul van anar llimant distàncies als seus companys d’equip finlandesos en els primers compassos d’aquest segon bucle del dia, fins que finalment, i quan la pluja començava a fer acte de presència en el vuitè tram,els belgues aconseguien fer-se seva la darrera de les posicions de podi. 

Un problema amb la direcció assistida aparegut en la novena i darrera prova especial campestre del dia, suposava la pèrdua d’una nova posició per a Juho Hänninen i Tomi Tuominen, qui entregaven la seva quarta posició als seus compatriotes d’M-Sport Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. 

Després d’una molt bona jornada sabatina, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia feien ingrés al parc tancat de Mikolajki amb 1 minut i 1,8 segons de marge vers els seus companys Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, mentre que en relació a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, el coixí de segons s’ampliava fins als 2 minuts i 20,5 segons. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen a 10,7 segons dels pilots belgues i Juho Hänninen i Tomi Tuominen a 24,7 segons dels seus companys, tancaven la pinça dels 5 primers classificats, una pinça en la que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila hi tenien molts números per entrar-hi l’endemà en estar classificats a només 4 dècimes de segon dels seus compatriotes de Hyundai.

4 proves especials i sense assistències conformaven la jornada de clausura, la dominical. La qual s’iniciava a les 7 en punt del matí amb la sortida del parc tancat i amb 49,18 km cronometrats per endavant. Les 3 primeres proves especials de la jornada no eren altra cosa que una reedició de la curta etapa del dijous a la tarda, mentre que una segona passada per la cronometrada de Baranowo, disputada el dissabte a primera hora de la tarda, servia per tancar el programa en forma de Power Stage.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’imposaven en les dues primeres proves especials cronometrades del dia, per tal de superar a Juho Hänninen i Tomi Tuominen primer i quedar-se a 8,5 segons de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen després. Els finlandesos de Volkswagen també s’imposaven en la quarta passada per l’especial espectacle de Mikolajki, si bé el gran coneixement d’aquesta i la poca corda cronometrada de la mateixa, oferia diferències pràcticament irrellevants.

Al Power Stage, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia no es reservaven res i els provençals es feien amb la victòria de tram per tal d’assegurar-se la puntuació màxima, mentre que Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, amb el segon millor temps, feien el mateix descomptant la premisa anterior. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aturaven el cronòmetre per darrera dels seus dos companys d’equip i finalment els de Volkswagen es quedaven a 7 dècimes de segon d’arrabassar la plaça als seus ex-companys d’equip a Ford.

A la 1 de la tarda, els participants entraven per última vegada a les assistències de Mikolajki, per 1 hora més tard, a les 2 en punt, portar-hi a terme la cerimònia del podi. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi pujaven en el seu graó més alt, en el que era la seva cinquena victòria de la temporada. Els francesos completaven els 304,21 km cronometrats disputats, dels 335,10 km programats, en un temps de 2 hores 34 minuts i 2,0 segons, un registre que equivalia a una velocitat promig de 118,5 km/h i que els hi atorgava un marge final d’1 minut i 7,7 segons vers els seus companys d'equip Andreas Mikkelsen i Ola Fløene. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul tancaven el podi a 2 minuts i 13,5 segons dels guanyadors.

A base de mantenir-se en pista i defensant-se quan calia, Neuville-Gilsoul sumaven el segon podi de la temporada.

Amb un terreny força similar al dels seus respectius esdeveniments formatius, els estonis Ott Tänak i Raigo Mõlder i els seus companys de formació a DMack, els finlandesos Jari Ketomaa i Kaj Lindström, aturaven els cronòmetres abans que ningú i en aquest mateix ordre en les 2 primeres proves especials campestres, mentre que en la primera passada per l’especial espectacle de Mikolajki, la parella estonia patia una baixada de rendiment, restant Jari Ketomaa i Kaj Lindström en solitari al capdavant de la taula de temps de la cronometrada.

Per darrera seu, dues formacions estònies més, les formades per Karl Kruuda i Martin Järveoja i per Martin Kangur i Kuldar Sikk, es batien en un duel molt tancat, amb alternàncies per ambdues parelles, que si bé la segona aconseguia batre a la primera en dues ocasions, es pausava el divendres a la nit amb la primera per davant de la segona.

Conclosa la breu etapa inaugural, Ott Tänak i Raigo Mõlder feien ingrés al parc tancat de la ciutat polonesa a quarts de 10 de la nit amb un marge de 3,9 segons vers Jari Ketomaa i Kaj Lindström, mentre que per una altra banda, en l'altre punt calent de la taula, Karl Kruuda i Martin Järveoja es classificaven a 31,0 segons dels seus compatriotes líders i per només 4 dècimes de segon de coixí vers  Martin Kangur i Kuldar Sikk.

Al llarg del divendres la situació canviava més aviat poc, Ott Tänak i Raigo Mõlder s’imposaven per davant dels seus companys en les tres cronometrades matinals, mentre que en la que es celebrava per la tarda els papers s’intercanviaven. Amb les mesures ben preses a l’especial de Mikolajki, els líders provisionals ara si hi establien el registre de referència.

En l’altre duel, Martin Kangur i Kuldar Sikk mostraven més velocitat sobre les pistes poloneses i lituanes que no pas Karl Kruuda i Martin Järveoja, un lluita que trobaria el pitjor dels desenllaços quan en la sisena prova especial del dia, quarta de facto i novena en el còmput global del ral·li, la parella que es trobava als comandaments d’un Peugeot 208 T16 s’accidentava.

Tot i el bon rendiment d’Ott Tänak i Raigo Mõlder, els líders només aconseguien elevar el seu marge vers Jari Ketomaa i Kaj Lindström fins als 14,9 segons, mentre que Martin Kangur i Kuldar Sikk es despenjaven fins a 1 minut i 45,0 segons dels primers classificats.

Les distàncies eren curtes entre els dos companys d’equip a DMack i la jornada sabatina era la més llarga de totes amb un 48 % del recorregut de l’edició en el seu programa. Ott Tänak i Raigo Mõlder estaven a l’alçada de les exigències i els estonis s’imposaven en les 4 primeres proves especials matinals de manera consecutiva, en 2 de les quals el millor temps s’aconseguia per davant de Jari Ketomaa i Kaj Lindström, mentre que els finlandesos només aconseguien aturar el temps abans que ningú en la cinquena i última especial matinal, la que l’endemà exerciria les funcions de Power Stage. Un balanç que deixava als finlandesos a 1 minut i 3 segons dels estonis.

Per la tarda una mica més del mateix amb 4 victòries de tram més per als primers classificats, mentre que Jari Ketomaa i Kaj Lindström només aconseguien el segon millor temps en la primera cronometrada del bucle de 4 trams, malgrat tot Ott Tänak i Raigo Mõlder no aconseguien afegir ni mig minut de marge al seu sarró i els estonis feien ingrés al parc tancat de Mikolajki amb 1 minut i 29,1 segons de marge en relació als finlandesos, mentre que la baixa per avaria mecànica en la primera cronometrada post meridional de Martin Kangur i Kuldar Sikk, obria les portes a les places de podi a Yazeed Al-Rahji i Michael Orr, tanmateix autors de 4 dels 10 possibles segons millors temps del dia, a 3 minuts i 31,2 segons del lideratge.

Tot i que el marge de segons començava a ser comfortable, les dues parelles de DMack no deixaven ni les engrunes al llarg de la jornada dominical i aquests es tornaven a imposar en les 3 cronometrades campestres del dia i sempre amb Ott Tänak i Raigo Mõlder per davant de Jari Ketomaa i Kaj Lindström. Només la quarta i última passada per la cronometrada de Mikolajki oferia resultats lleugerament diferents, amb els portuguesos Bernardo Sousa i Hugo Magalhães al capdavant de la classificació parcial.

Ott Tänak i Raigo Mõlder completaven doncs el 71è Ral·li de Polònia amb 17 victòries de tram, un rendiment que els hi suposava un marge d’1 minut i 38,2 segons vers els seus companys Jari Ketomaa i Kaj Lindström i de 4 minuts i 11,2 segons vers el potent Ford Fiesta RRC pilotat per Yazeed Al-Rahji i Michael Orr.

Per a Tänak aquesta era la primera victòria de la temporada, un resultat que deixava a l’estoni en sisena posició provisional del certamen a 36 punts del lideratge de Lorenzo Bertelli. Mentre que per la seva banda, Jari Ketomaa repetia la segona posició aconseguida prèviament a Suècia i Portugal, i el finlandès es feia seva la tercera posició que fins llavors ostentava Nasser Al-Attiyah, a 27 punts del pilot transalpí i amb 2 participacions menys que no pas l’hereu de l’imperi Prada.

Ral·li controlat de cap a peus per Tänak-Mõlder amb 17 escratxs.

En categoria WRC3 i JWRC, els francesos Stéphane Lefebvre i Thibault Dubois s’imposaven consecutivament en les 3 proves especials cronometrades del dijous, així com en 4 de les 5 proves especials celebrades el divendres, un rendiment però que només els hi valia per tenir 21,9 segons de marge vers Simone Tempestini i Dorin Pulpea, tanmateix autors del millor temps que se’ls hi escapaven als gals, al terme de la segona etapa.

Els britànics Alastair Fisher i Gordon Noble afegien els seus noms a la llista de guanyadors de tram en imposar-se en les 2 primeres especials sabatines, uns resultats que en coincidir amb la baixa de Simone Tempestini i Dorin Pulpea en la segona d’elles, deixava als de les illes en segona posició a 41,4 segons de Stéphane Lefebvre i Thibault Dubois. Precisament els francesos reaccionaven sobre l’equador de l’escull matinal i els pilots es feien amb les 3 victòries parcials que restaven per situar el marge per sobre del minut.

Per la tarda, una victòria d’Alastair Fisher i Gordon Noble, per 3 de Stéphane Lefebvre i Thibault Dubois, deixava les distàncies entre els dos primers classificats en 2 minuts i 13,4 segons, mentre que Quentin Giordano i Guillaume Duval es trobaven ja a 4 minuts i 10,1 segons dels seus compatriotes.

Amb unes distàncies tan ben establertes, la jornada dominical esdevenia totalment intranscendent, i a jutgar pels resultats individuals, prescindible. Doncs Stéphane Lefebvre i Thibault Dubois s’anotaven la victòria en el 71è Ral·li de Polònia per 2 minuts i 13,3 segons vers Alastair Fisher i Gordon Noble, 1 dècima de segon menys que al dissabte a la nit, i per 3 minuts i 25,9 segons amb Quentin Giordano i Guillaume Duval.

En clau de campionat, Stéphane Lefebvre es feia amb la segona victòria de la temporada en la seva segona participació, i el de Pas de Calais es feia amb el lideratge del WRC3 i del JWRC amb 50 punts, 22 punts per sobre de l’alemany Christian Riedemann i 23 de l’eslovac Martin Koci.

Dos de dos per a Lefebvre-Dubois en el WRC-3.

Els compassos inicials de la Drive DMack Cup es mostraven molt oberts, i no va ser fins que en arribar a les cronometrades lituanes que Sander Pärn i James Morgan es feien amb dues victòries consecutives, a la que seguiria una tercera en la darrera especial vespertina que donaven un lideratge més o menys ferri a l’estoni i al britànic per 26,4 segons de marge vers Tom Cave i Craig Parry i de 35,2 segons amb els espanyols José Antonio Suarez i Pablo Marcos.

Dissabte, Sander Pärn i James Morgan responien a les exigències del programa i els líders obrien lleugerament les distàncies, tot i aconseguir 5 victòries parcials més en el seu comptador, per només 2 per part de Tom Cave i Craig Parry. En el moment de retornar al parc tancat de Mikolajki les distàncies entre els dos equips era de tan sols 27,6 segons, amb el que res estava encara fet, mentre que la baixa de José Antonio Suarez i Pablo Marcos, deixava als canaris Yeray Lemes i Rogelio Peñate en tercera posició a 2 minuts i 59,0 segons.

Superant els registres de Tom Cave i Craig Parry en 3 de les 4 especials celebrades al llarg del diumenge, Sander Pärn i James Morgan no feien més que intentar transformar l’escull en un tràmit i així finalment l’estoni i el britànic s’anotaven la victòria per 30,0 segons de marge.

El ral·li polonès era el segon esdeveniment en el calendari de la iniciativa privada entre M-Sport i DMack Tyres, i Sander Pärn hi aconseguia la segona victòria de l’any, un resultat que deixava l’estoni al capdavant de la taula amb 59 punts, 19 més que no pas Tom Cave, tanmateix segon en les 2 rondes inicials.

Dos de dos també per a Sander Pärn i James Morgan a la Drive Dmack Cup.

Aquesta era la cinquena vegada que Sébastien Ogier guanyava un ral·li dels set disputats fins al moment, i per si fos poc, el provençal aconseguia guanyar també el "Power Stage" que atorgava 3 punts extra, un excels rendiment que permetia al pilot incrementar les distàncies al capdavant de la general provisional, fins als 50 punts vers el seu company Jari-Matti Latvala, qui just va fer un 5è lloc. Andreas Mikkelsen, que sumava un segon podi en la temporada i a més a més sumava els 2 punts extra del segon lloc del "Power Stage", desplaçava al seu compatriota Mads Østberg de la posició de podi provisional, amb el què els tres pilots de Volkswagen passaven a ocupar les 3 primeres posicions provisionals del certamen.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	166
Jari-Matti Latvala	116
Andreas Mikkelsen	83

En l'apartat reservat a constructors, malgrat el cinquè lloc de Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila, els desastres entre els Citroën, que només sumaven 6 punts per la setena plaça de Kris Meeke i Paul Nagle, i de M-Sport, que només sumaven 12 punts pel quart lloc de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, Volkswagen incrementava distàncies aconseguint 35 punts. Per darrera de M-Sport, Volkswagen II i Hyundai començaven a pressionar i posar en perill la posició del preparador britànic.

Constructor	Punts
Volkswagen	262
Citroën	115
M-Sport	90