L'agilitat del 205 T16 va ser clau en les pistes lliscants de Nova Zelanda donant la victòria a Salonen-Harjanne.

El dijous 2 de juliol de 1985 finalitzava a Auckland, el 15è Ral·li de Nova Zelanda que en aquesta ocasió es celebrava a la illa nord del país. La cita era la setena del calendari del campionat del mòn de ral·lis que composat d'un total de 12 proves, suposava el pas d'equador del campionat. Aquesta era puntuable per als campionats de pilots i marques i aconseguia aplegar un total de 67 equips inscrits, molts d'ells de l'àrea del Pacific est, emprenent tots ells la sortida des de la mateixa ciutat el dissabte 29 de juny el camí cap al recorregut composat per 48 especials cronometrades de 935,50 km de distància total que finalment 39 aconseguirien superar.

En un tot o res en la quarta jornada, Ari Vatanen i Terry Harryman van aconseguir el doblet per a Peuegot.

Timo Salonen i Seppo Harjanne marcaven el primer millor registre, el que suposava automaticament que els finlandesos de Peugeot passaven a liderar la prova, però el liderat va ser efímer, ja que en la segona especial celebrada, Stig Blomqvist i Björn Cederberg van treure profit de la major potència del seu Audi Sport Quattro, que havia estat millorat amb unes noves caixes de canvis de sis velocitats i amb suports frontals d'àcer enlloc dels d'alumini que van fallar a Grècia, per liderar la prova oceànica, però novament el liderat va ser molt volàtil, ja que el seu Audi va començar a patir problemes d'encès a règims alts cedint el liderat als seus companys d'equip, els alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, que amb tres escratxs consecutius entre els 4t i 6è tram, es comfirmaven en la posició seguits de Salonen-Harjanne i de l'altre Peugeot 205 T16 pilotat per Ari Vatanen i Terry Harryman, mentre que Blomqvist-Cederberg anaven cedint terreny.

Per darrera dels cotxes de tracció integral destacaven els cotxes japonesos de propulsió, és a dir el Toyota Celica Twin Cam Turbo i el Nissan 240 RS, d'entre aquests Björn Waldegård havia d'afrontar les especials amb un handicap afegit quan a última hora el seu copilot habitual Hans Thorszelius causava baixa, deixant el rol d'asseure's a la seva dreta al periodista belga Michel Linzin, a més a més ja en la segona especial cronometrada un problema de transmissió el feia perdre 51 minuts dels 60 permesos per reglament abans no ser exclosos, malgrat tot, van continuar fins que un cargol es va quedar encallat en el seu pern arribant als 60 minuts de retards acumulats i per tant a l'exclusió.

Ja en la segona jornada de competició i de camí cap a Rotorua, es celebrava una especial cronometrada en un circuit d'autocross, on Röhrl-Geistdörfer es presentaven amb unes rodes massa amples que no donaven bon grip al seu Audi, a conseqüència dels quals van envirollar en més d'una ocasió arribant fins i tot a calar el motor del seu Sport Quattro, el temps marcat va ser tant dolent que els alemanys cedien el liderat a Salonen-Harjanne per només una especial ja que en la següent el tornaven a recuperar.

A partir de llavors, els trams eren tots de grava molt lliscant, superficie on les menors dimensions del Peugeot, així com la seva menor potència, eren més idonees pels cotxes francesos facilitant que Salonen-Harjanne ocupessin la primera posició per tercera vegada en el que es portava disputat de ral·li per ara ja mantenir la posició fins a la cloenda de la prova.

Per darrera d'ells, Ari Vatanen i Terry Harryman, malgrat perdre més temps a causa d'una altra punxada, estaven cómodament classificats en tercera posició per davant de l'Audi dels suecs Blomqvist-Cederberg, que no només seguien patint problemes a règims alts, sino que els seus frens s'escalfaven i es quedaven clavats.

Juha Kankkunen i Fred Gallagher, que estaven sent els millors homes d'entre els que pilotaven cotxes de dues rodes motius a bord del segon dels Toyota Celica Twin Cam Turbo, en l'especial celebrada al circuit d'autocross, va trencar el diferencial del seu cotxe, caient fins a la 33ena posició a la neutralització de Rotorua. Shekhar Mehta i Yvonne Mehta també van perdre una bona quantitat de temps a causa d'una fallada elèctrica, caient fins a la 42ena posició, punt en que els kenyans van veure que no tenia sentit seguir en competició.

En la repressa de la tercera jornada, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer van veure truncades les seves opcions d'intentar assaltar al liderat quan la seva caixa de canvis va començar a fer sorolls i la selectora va incrementar la seva rigidesa, obligats a ser més cautelosos no només se'ls hi escapaven els líders, sino que els tercers classificats, Vatanen-Harryman, s'acostaven a ells en la taula de temps.

Solventats els problemes que Röhrl-Geistdörfer havien estat arrosegant al llarg de tot el ral·li amb una nova caixa de canvis, el motor treballant a ple règim i els frens sent efectius al 100% en la quarta i última jornada, els alemanys esperaven progressar endavant en la general del ral·li, però no va ser així. Salonen-Harjanne van configurar el cotxe amb una suspensió més alta, més al seu gust i que li permetia pilotar millor, mentre que Vatanen-Harryman van sortir a un tot o res per tal d'aconseguir el doblet per a Peugeot, i ja en el primer tram de la última etapa els de Peugeot es quedaven a 7 segons de la segona plaça, per ja en el segon tram arrebatre la plaça que bona part del ral·li havien estat ocupant els alemanys.

Blomqvist-Cederberg seguien en quarta posició, i malgrat intentar marcar un ritme més alt, això va estar a punt de costar-lis una sortida de pista quan després d'impactar amb un voral van envirollar quan pilotaven a una velocitat propera als 150 km/h. Sense majors incidents el ral·li va concloure amb la victòria de Timo Salonen i Seppo Harjanne amb un temps total de 8 hores 29 minuts i 16 segons, avantatjant en 1 minut i 17 segons als seus companys d'equip Ari Vatanen i Terry Harryman. Finalment i malgrat tenir el cotxe al 100%, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer tancaven el podi a 2 minuts i 26 segons dels guanyadors.

L'Audi no va treballar al 100% i quan ho va fer els Peugeot van millorar substancialment .

La victòria de Timo Salonen, segona consecutiva en la temporada, permetia al pilot finlandès afermar-se en la primera posició de la taula provisional del campionat per davant de Stig Blomqvist que finalitzava el ral·li en quarta posició i perdia 10 punts més en la seva lluita per revalidar el títol. Per darrera d'ells Ari Vatanen tornava a puntuar, ja que des de la seva victòria a Suècia el pilot havia abandonat en les 4 restants proves fins arribar a Nova Zelanda, el que li permetia al finlandès mantenir la diferència amb Walter Röhrl.

Pilot

Punts

Timo Salonen

88

Stig Blomqvist

60

Ari Vatanen

55

En el campionat de constructors el doblet de Peugeot per davant dels dos Audi no va fer més que incrementar les distàncies entre els dos galls de la temporada mentre que Nissan, gràcies a la sisena plaça dels neozelandesos Reginald Cook i Wayne Jones, seguia en progressió en el campionat incrementant les distàncies amb Toyota que sortien blanc de la prova oceànica.

Constructor
Punts

Peugeot

112

Audi

76

Nissan

38

Des de la segona jornada Auriol-Occelli van estar batallant per la victòria i finalment l'aconseguiren.

Sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el dissabte 2 de juliol de 1994 finalitzava el 14è Ral·li d'Argentina a Córdoba, ciutat que també acollia la cerimònia de la rampa de sortida el dijous 30 de juny. La cita sudamericana, puntuable per als campionats de pilots, constructors i producció, tenia un recorregut composat per 29 proves especials que totalitzaven 563,90 km de lluita contra el cronómetre, lluita que era iniciada pels 90 equips incscrits al ral·li i finalitzada per 25 d'ells.

Amb diferències molt curtes al llarg de bona part del ral·li, el 2n lloc de Sainz-Moya tenia gust de victòria.

La prova es va iniciar amb un cert malestar entre els participants, doncs un problema técnic va impedir facilitar els cronos dels concurrents en temps real i per tant les diferències entre ells es calculaven d'una manera aproximada. A mesura que avançaven les 11 especials de la primera etapa, els temps van anar arribant paulatinament per poder comprovar que els pilots més ràpids en la primera cronometrada havien estat els escocesos de Subaru Colin McRae i Derek Ringer. Els seus companys d'equip Carlos Sainz i Luis Moya s'adjudicaven consecutivament la segona i tercera prova cronometrada, el que situava als espanyols al capdavant de la taula general de temps a la conclusió de la tercera especial desplaçant als francesos de Toyota Didier Auriol i Bernard Occelli del lloc d'honor.

El gruix de la primera etapa va estar dominada pels pilots de Subaru, Colin McRae i Derek Ringer marcaven un altre escratx en la quarta especial del dijous, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, se n'adjudicaven quatre més, un d'ells ex-aequo amb Didier Auriol i Bernard Occelli, dominadors de la recta final de l'etapa amb tres escratxs consecutius que servien per situar a la parella francesa de Toyota 20 segons per darrera dels espanyols de Subaru, líders provisionals. Juha Kankkunen i Nicky Grist, que en l'equador de la jornada havien arribat a estar en segona posició a 2 segons dels espanyols, a la neutralització de l'etapa arribaven en tercera posició.

Divendres els escocesos Colin McRae i Derek Ringer afrontaven la segona etapa a l'atac, el que els duia a marcar els quatre primers escratxs de forma consecutiva assumint uns riscos que els van portar a abandonar la prova per accident mentre celebraven la cinquena especial cronometrada del segon dia. Mentrestant els seus companys d'equip espanyols perdien bona part del seu avantatge al capdavant de la general a causa de dues virolles i una punxada que malmetia la seva direcció assisitida. Però d'altra banda Didier Auriol i Bernard Occelli, principals favorits per treure renda de les incidències dels líders, obrien la direcció en colpejar contra una pedra, el que permetia mantenir les diferències entre els dos equips aspirants a victòria pràcticament neutres.

En les últimes cronometrades de la segona etapa, novament Didier Auriol i Bernard Occelli van aconseguir marcar millors cronos el que situava als pilots francesos en arribar a la neutralització de la segona etapa en primera posició amb 5 segons d'avantatge vers Carlos Sainz i Luis Moya, mentre que els seus companys a Toyota, el finlandès Juha Kankkunen i el britànic Nicky Grist, romanien en tercera posició a més de minut i mig dels líders però en una zona molt tranquila, doncs el màxim perseguidor del segon Celica, el Ford Escort RS Cosworth dels italians Miki Biasion i Tiziano Siviero es veia obligat a abandonar la prova en trencar el motor en la última cronometrada del dia i els altres dos Ford Escort RS Cosworth que seguien en cursa, confiats en mans d'Ari Vatanen i Fabrizia Pons i de Bruno Thiry i Stéphane Prévot es trobaven a gairebé sis minuts dels líders.

La tercera i última etapa viuria una intensa lluita entre Didier Auriol i Bernard Occelli amb Carlos Sainz i Luis Moya per la victòria, dos escratxs dels espanyols per un dels francesos en les tres primeres cronometrades, situava als pilots de Subaru al capdavant de la provisional del ral·li amb només 2 segons d'avantatge. Diferència que es mantindria amb l'escratx ex-aequo dels dos equips en la quarta especial de les set que formaven la jornada.

Didier Auriol i Bernard Occelli inclinarien la balança del seu cantó en l'avant-penúltima prova cronometrada en marcar el millor temps en el tram, si bé Carlos Sainz i Luis Moya responien amb l'escratx en la penúltima especial del ral·li per deixar les distàncies entre els dos equips en uns poc significatius 4 segons i que per tant suposava que els dos equips es jugarien el ral·li en l'últim tram. En aquest últim tram, Didier Auriol i Bernard Occelli van mantenir la serenor necessària per tal de guanyar-lo i adjudicar-se així la victòria.

L'altra cara de la competició en el si de l'equip Toyota se l'emportava el pilot campió mundial en vigència Juha Kankkunen i el seu copilot Nicky Grist, quan aquests es veien obligats a abandonar la prova argentina a causa d'una averia elèctrica mentre disputaven la segona especial de l'etapa i tenien assegurada una posició de podi.

Completades doncs les 29 proves especials que composaven el recorregut del 14è Ral·li d'Argentina, Didier Auriol i Bernard Occelli aconseguien la victòria per tan sols 6 segons de marge vers Carlos Sainz i Luis Moya, completant els 563,90 km de distància cronometrada en 5 hores 50 minuts i 42 segons. Ari Vatanen i Fabrizia Pons, que treien profit de l'abandonament del Celica Turbo 4WD de Juha Kankkunen i Nicky Grist en els primers compassos de la última jornada, pujaven al darrer calaix del podi a 6 minuts i 40 segons dels guanyadors de l'event.

Ari Vatanen i Fabrizia Pons donaven un podi a Ford, espectadors d'excepeció del duel Subaru-Toyota.

En la categoria de producció, els Ford Escort RS Cosowrth dels líders de la provisional Jesús Puras i Carlos del Barrio, així com dels locals Carlos Menem i Hugo Zucchini, eren els clars favorits a victòria, pero tots dos es veurien fora de la competició quan encara no s'havia ni completat la primera jornada, els primers per un problema de motor, els segons per una averia de transmissió, el que va posar el camí planer als argentins Jorge Recalde i Martin Christie per a que aconseguissin la primera victòria en Grup N per a Mitsubishi de la temporada seguits de les seves companyes d'equip Isolde Holderied i Christina Thorner. Tot i el zero, el pilot càntabre Jesús Puras romania líder de la provisional, si bé la pilot alemanya Isolde Holderied escurçava distàncies i es quedava a 12 punts del liderat.

Recalde-Christie donaven la primera victòria a Mitsubishi de la temporada.

En el campionat de pilots, l'abandonament de Juha Kankkunen combinat amb el segon lloc de Carlos Sainz, deixava al pilot espanyol al capdavant de la taula provisional amb 5 punts de marge vers el francès Didier Auriol, a qui els 20 punts obtinguts li permetien superar al seu company d'equip i campió mundial.

Pilot

Punts

Carlos Sainz

72

Didier Auriol

67

Juha Kankkunen

57

En quan a marques, Toyota sumava la seva quarta victòria de la temporada, el que refermava al constructor japonès afincat a Colònia al capdavant de la provisional del campionat amb 3 punts més d'avantatge vers els seus compatriotes gestionats per Prodrive. Ford, que havia esdevingut pràcticament un observador de les contingències de les dues marques nipones, es mantenia en tercera posició estant cada cop més lluny de la condició de líder.

Constructor
Punts

Toyota

111

Subaru

95

Ford

68

Neuville-Gilsoul van saber gestionar velocitat i pressió per tal d'emportar-se la victòria a Polònia.

Figurant en el calendari del campionat del món de ral·lis com la vuitena prova, el diumenge 2 de juliol de 2017 finalitzava a la ciutat de Mikolajki el 74è Ral·li de Polònia, esdeveniment que en el seu programa oficial hi constaven 23 proves especials d'una distància total cronometrada de 318,74 km i en la que fins a 49 equips s'hi inscrivien; d'aquests, 47 iniciaven la ronda oriental europea el dijous 29 de juny dels que 40 aconseguirien arribar a la cerimònia del podi tres dies més tard. El ral·li polonès atorgava punts en els certàmens reservats a pilots i constructors, així com el WRC-2, WRC-3 i mundial junior.

Paddon-Marshall podien completar finalment un ral·li sense problemes i donaven un doblet a Hyundai.

El Mikolajki Arena donava un any més el tret de sortida de l'edició el dijous al vespre, llurs 2,50 km de distància cronometrada servien per decidir que els primers líders de la prova fossin els britànics Elfyn Evans i Daniel Barritt per 8 dècimes de segon vers els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i 9 en relació als seus companys francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Divendres arrencava el ral·li “de facto” amb l'entrada en escena de les especials forestals, les quals en la seva gran majoria eren noves vers edicions anteriors. De cara a la segona jornada es programava un bucle de 4 trams a doble passada, matí i tarda, més una segona passada per l'especial espectacle de Mikolajki el divendres al vespre, arribant així a completar la primera etapa amb una distància total competitiva de 114,34 km. Per a més dificultat, la pluja acompanyava als pilots al llarg del dia, amb el que a la novetat de les especials, se'ls hi unia el fang.

Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul guanyaven la primera especial del dia i amb ella assolien el liderat provisional, si bé el seu marge vers els seus perseguidors, capitanejats per Jari-Matti Latvala i Miikka Anttial, era curt. De fet la parella finlandesa de Toyota feia el mateix que els belgues de Hyundai, i en aconseguir el registre més baix en la segona prova cronometrada programada, passaven de la segona a la primera posició provisional, mentre que els de la marca coreana baixaven fins al tercer lloc a 3 dècimes de segon de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Els líders refermaven la seva posició imposant-se en la següent especial, mentre que els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja s'unien a la festa de la lluita pel liderat amb el segon millor temps i els finlandesos, també de Toyota, Esapekka Lappi i Janne Ferm es veien obligats a abandonar en trencar una roda del seu Yaris WRC. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul tancaven el bucle matinal amb un nou escratx, el qual donava accés als belgues a la segona posició provisional.

A la conclusió del bucle matinal, aquests 4 equips quedaven clarament diferenciats de la resta, sent els cinquens i sisens classificats els Hyundai i20 Coupé WRC de Hayden Paddon i Sebastian Marshall i de Dani Sordo i Marc Martí a 43,6 i 45,7 segons dels líders finlandesos respectivament.

Les segones passades per les especials del matí començaven amb mal peu, doncs la cinquena prova especial del dia, sisena en el còmput global del ral·li, era cancel·lada degut a la presència de nombrosos aficionats mal ubicats. Teemu Suninen i Mikko Markkula aconseguien el seu primer escratx al mundial de ral·lis a la sisena prova especial, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul s'imposaven en les dues últimes proves forestals per tal d'esdevenir novament els líders provisionals. Tanmateix Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es despenjaven lleugerament de la lluita pel liderat al llarg de la tarda, doncs les condicions dels trams havien empitjorat substancialment vers el matí i els francesos eren els encarregats d'obrir pista.

Tal i com havia passat 24 hores abans, Elfyn Evans i Daniel Barritt tornaven a aconseguir el millor temps a l'especial espectacle de Mikolajki, si bé en aquesta ocasió en haver-se disputat un centenar de quilòmetres pels camps polonesos, el resultat era estèril.

Amb l'arribada doncs al parc tancat de Mikolajki el divendres al vespre, es donava per finalitzada la primera etapa del ral·li amb el liderat provisional de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul per 1,3 segons de marge vers Ott Tänak i Martin Järveoja, per la seva banda Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tancaven les places de podi a 6,6 segons de la parella de Hyundai, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia podien fer poc més que classificar-se en la quarta posició a 35,1 segons dels belgues i amb només 4,5 segons de marge vers Hayden Paddon i Sebastian Marshall.

Amb 144,74 km cronometrats al programa, la segona etapa era la més llarga del ral·li i presumptament la decisiva, doncs la jornada dominical era pràcticament anecdòtica. Al llarg de la jornada es programava de nou un bucle de 4 trams a doble passada més una tercera passada per l'especial espectacle del Mikolajki Arena per tancar l'activitat, totalitzant-se així 9 proves especials.

Amb un escratx per a cadascun dels integrants de les places del podi al llarg del matí, així com un per part de Hayden Paddon i Sebastian Marshall, el ball de posicions en la part alta de la classificació va estar servit. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila guanyaven la primera especial sabatina i contribuïen a estrènyer la classificació, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja aturaven el cronòmetre abans que ningú en la segona especial i prenien el liderat a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, posició que aquests recuperarien amb el seu escratx al quart i últim tram matinal.

En sortir de les assistències intermèdies, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul s'anotaven un altre millor temps al seu compte particular, just abans que el drama comencés a deixar-se veure a la ronda polonesa, doncs en la sisena prova especial del dia, segona del bucle de la tarda, els belgues de Hyundai perdien el liderat a causa d'una punxada, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'havien de retirar per una averia en el motor.

Així Ott Tänak i Martin Järveoja passaven a liderar provisionalment la taula general de temps, si bé els estonians tampoc es veurien lliures de la desgràcia en haver perdut l'aleró posterior, pel que amb menys suport aerodinàmic en les ràpides pistes poloneses, la parella d'M-Sport va anar veient com de mica en mica Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul els hi anaven retallant distàncies fins al punt que en la darrera especial cronometrada vera aquests es feien amb la primera plaça de nou per estret marge.

L'especial del Mikolajki Arena es mostrava una altra vegada estar feta a la mida d'Elfyn Evans i Daniel Barritt, doncs per tercera vegada els britànics d'M-Sport hi aconseguien el millor temps per 2 dècimes de segon vers Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, els quals se n'anaven a dormir com els líders de la general per 3,1 segons de marge amb Ott Tänak i Martin Järveoja. Hayden Paddon i Sebastian Marshall tancaven les places de podi a 25,5 segons dels seus companys de formació, i amb la tranquil·litat de tenir a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia a 1 minut i 6,5 segons de la seva posició, molt despenjats en les primeres especials del dia a causa de dues punxades consecutives.

59,66 km cronometrats al llarg de 4 proves especials eren els encarregats de tancar l'edició, els quals tenien el handicap afegit de celebrar-se sense assistències intermèdies i amb el retorn de la pluja. Ott Tänak i Martin Järveoja sortien a l'atac, i amb l'escratx del primer tram del dia, els estonians tornaven a liderar la general per tan sols 1,8 segons de marge vers els anteriors líders, un marge que els obligava a seguir assumint riscs a totes dues formacions. En aquestes condicions l'errada havia d'arribar tard o d'hora i aquesta es va produir en la segona especial dominical, quan els nous líders trepitjaven un bassal d'aigua i en fer “aqua planning” el seu Ford Fiesta WRC xocava frontalment contra un arbre; si bé els estonians completaven l'especial deixant-se 1 minut i 45 segons i dues posicions a la general, els danys soferts en el seu cotxe els invitaven a abandonar la competició.

Amb l'abandonament d'Ott Tänak i Martin Järveoja, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia passaven a ocupar posicions de podi, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gisloul i Hayden Paddon i Sebastian Marshall podien completar les dues especials que els hi restaven amb la tranquil·litat de saber que només una errada seva els podia privar de la posició aconseguida fins aquell moment. Els re-enganxats Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila eren els qui s'anotaven el millor temps al “Power Stage”, pràcticament l'únic focus d'interès que li restava a la prova en les dues últimes cronometrades.

Un cop els 40 equips participants que aconseguien completar la tercera i última jornada es trobaven dins el parc tancat de Mikolajki, el 74è Ral·li de Polònia es donava per finalitzat amb la victòria de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Els belgues del constructor coreà precisaven de 2 hores 40 minuts i 46,1 segons per recórrer els 312,22 km que finalment s'acabaven disputant, és a dir 1 minut i 23,9 segons menys que els seus companys Hayden Paddon i Sebastian Marshall, els quals finalment tenien un ral·li net de problemes. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancaven de forma inesperada el podi a 2 minuts i 20,8 segons dels guanyadors i sumaven uns valuosos punts en el campionat de pilots.

Ogier-Ingrassia pescaven un podi enmig d'un riu d'aigües braves.

En la classe intermèdia, el WRC-2, en quan van entrar en acció els trams forestals genuïns divendres al matí, els noruecs Ole-Christian Veiby i Stig-Rune Skjærmoen es feien amb la primera posició de la categoria, i si bé aquests aconseguien marcar un total de 5 temps escratx sobre 7 possibles, el seu liderat al terme de la jornada era de tan sols 5,1 segons de marge sobre els suecs Pontus Tidemand i Jonas Andersson, autors de només 2 millors temps i al comandament d'un Škoda Fabia R5 oficial.

El major encert dels líders es perllongava al llarg de la jornada sabatina, amb el que els noruecs aconseguien anar obrint escletxa de mica en mica i tram rere tram, fins que Pontus Tidemand i Jonas Andersson patien una punxada a les acaballes de la segona jornada i el seu gap s'obria per sobre del minut vers els Ole-Christian Veiby i Stig-Rune Skjærmoen. La brevetat de la jornada dominical només va servir per a que Pontus Tidemand i Jonas Andersson posessin a la llum del dia el seu pilotatge, el que els va portar a reduir la distància, una reacció però que era tardana i insuficient com per evitar la victòria dels seus rivals noruecs.

En clau de campionat, la victòria d'Ole-Christian Veiby a Polònia, situava el pilot noruec en la segona plaça provisional de la classificació, encara que força lluny del líder Pontus Tidemand i amb només 4 punts de marge sobre el finlandès Teemu Suninen, qui a Polònia debutava al volant d'un World Rally Car.

Veiby-Skjærmoen s'anotaven la victòria per davant dels oficials de la marca txeca.

En categoria WRC-3, la reservada als vehicles de dues rodes motrius, els primers compassos de la ronda van estar caracteritzats per les alternances, amb fins a 5 canvis de líder en el transcurs de la primera etapa; sent els catalans Nil Solans i Miquel Ibañez els qui s'emportaven la millor part, amb el liderat provisional a l'entrada al parc tancat per gairebé mig minut de marge vers els suecs Dennis Rådström i Johan Johansson.

Al llarg de la jornada sabatina catalans i suecs mantenien un estira i arronsa de segons en la general provisional, i no va ser fins a les acaballes de l'etapa que la parella líder aconseguia afegir una desena de segons més al seu coixí de confiança. Diumenge tot semblava indicar que es veuria una continuació de la jornada anterior amb un ball de segons entre catalans i suecs, però una punxada soferta en el Ford Fiesta R2 de Nil Solans i Miquel Ibañez en la tercera especial del dia afegia una mica més d'emoció a la general. Per sort dels líders o desgràcia de Dennis Rådström i Johan Johansson, la jornada només tenia 4 proves especials cronometrades, amb el que els catalans s'acabaven adjudicant la victòria per 15 ,4 segons.

En quan al campionat, Nil Solans s'anotava la seva segona victòria consecutiva al certamen, que combinades amb les dues segones places aconseguides a Còrsega i Portugal respectivament, catapultaven al de Matadepera al capdavant de la taula provisional amb 36 punts de marge vers el francès Raphael Astier, guanyador al Monte-Carlo i a la illa francesa.

Tanmateix la victòria en WRC-3 esdevenia en la tercera victòria consecutiva de Nil Solans en el campionat junior en la present temporada, amb la qual el pilot aconseguia ampliar el seu marge en la primera posició provisional fins als 39 punts vers Nicolas Ciamin.

Solans-Ibañez tornaven a guanyar en WRC-3 i junior en un terreny que era molt ràpid.

La victòria que aconseguia Thierry Neuville a Polònia, permetia al pilot belga escurçar en 7 punts el marge que li portava el francès Sébastien Ogier a l'arribada a Mikolajki en la provisional del campionat per a pilots, amb el que el gap entre els dos pilots s'establia en 11 punts a manca de 5 proves per acabar la temporada. Per darrera d'ells, els 5 punts que sumava Jari-Matti Latvala al Power Stage, habilitaven al pilot finlandès a entrar en les places de podi amb 4 punts de marge per davant de l'estonià Ott Tänak.

Pilot

Punts

Sébastien Ogier

160

Thierry Neuville

149

Jari-Matti Latvala

112

En el campionat de constructors, Hyundai aconseguia el seu primer doblet de la temporada i retallava en 18 punts el marge que els líders d'M-Sport havien aconseguit fins a la data, amb el que els dos equips es trobaven separats per només 22 punts en la taula. Per darrera de les dues principals marques, Toyota feia bo el coixí aconseguit fins llavors per tal de mantenir amb comoditat la tercera posició provisional vers Citroën.

Constructor
Punts

M-Sport

259

Hyundai

237

Toyota

153