Solventats els problemes electrònics en el seu Celica ST165, Sainz-Moya no van tenir rival.

El dimarts 3 de juliol de 1990 es posava punt i final a quatre jornades de competició corresponents al 20è Ral·li de Nova Zelanda, la prova oceànica, setena cita del campionat del mòn de ral·lis, només era puntuable per al campionat de pilots el que es va traduir amb 65 equips inscrits els quals tots ells començarien des de la rampa de sortida ubicada a Auckland el camí cap a les 43 especials cronometrades de 599,49 km de distància que 40 equips aconseguirien superar.

Ingvar Carlsson i Per Carlsson només van tenir opcions mentre Sainz-Moya tenien problemes.

El ral·li va començar amb el domini en les dues primeres especials cronometrades dels darrers guanyadors de la ronda neozelandesa, els suecs de Mazda Ingvar Carlsson i Per Carlsson, fins que Carlos Sainz i Luis Moya van solventar temporalment els problemes electrònics que els hi havien fet perdre fins a 20 segons en la segona especial cronometrada i encadenar fins a sis millors registres consecutius que permetria a la parella de Toyota acabar la primera jornada amb tan sols 1 segon d'avantatge vers el Mazda 323 4WD de Carlsson-Carlsson.

Per darrera d'ells, els locals Rod Millen i Tony Sircombe amb un altre Mazda 323 4WD semblaven ser els únics pilots capaços de seguir el ritme del cap de cursa, arribant a liderar fins i tot el ral·li al terme de la quarta cronometrada, però els segons van començar a caure fins arribar al voltant del mig minut al terme de l'etapa. Erwin Weber i Matthias Feltz amb el Volkswagen Golf G60, van tenir problemes amb el canvi quan figuraven en tercera posició caient fins la sisena final.

En el transcurs de la segona jornada, la pluja que va fer presència en la jornada anterior va cessar, permetent un millor transcurs de la competició, en aquest sentit Carlos Sainz i Luis Moya van aconseguir incrementar lleugerament les distàncies amb el Mazda de Ingvar Carlsson i Per Carlsson fins que en el quart tram cronometrat els problemes electrónics del seu Toyota van tornar aparèixer, aturant el motor del seu Celica GT-4 fins en dues ocasions, això li va suposar perdre un minut de temps i caure fins la tercera plaça per darrera dels dos Mazda.

Solventat el problema electrònic en les assistències, Sainz-Moya van guanyar sis de les vuit especials que restaven per arribar a Rotorua, ciutat on es neutralitzava la segona jornada, superant al Mazda 323 4WD de Rod Millen i Tony Sircombe amb certa facilitat i restant a 20 segons dels líders provisionals del ral·li, Carlsson-Carlsson.

En la tercera etapa, un bucle amb sortida i arribada a Rotorua de 191 km cronometrats, es va poder veure com Carlos Sainz i Luis Moya, sense les averies electròniques que havien estat arrosegant els dos primers dies, no tenien rivals a la prova neozelandesa i amb 9 escartxs de 10 possibles van aconseguir superar a Carlsson-Carlsson i establir una diferència de 2 minuts i 17 segons al capdavant de la general provisional.

De fet els espanyols ja en el primer tram eren 34 segons més ràpids en relació als suecs de Mazda i en el següent la distància es va incrementar fins els 43. A partir de llavors, tot i seguir mostrant-se com els homes més ràpids en pista, les diferències no eren tan abultades. Per a més desgràcia en el si de l'equip Mazda, Rod Millen i Tony Sircombe havien d'abandonar per problemes de turbo en el seu cotxe, cedint la darrera posició de podi als alemanys de Volkswagen Erwin Weber i Mathias Feltz, tot i que aquests estaven ja a més de set minuts dels caps de cursa i per tant pràcticament no tenien opcions de progressar.

En la quarta especial cronometrada, els pilots tornaven des de Rotorua cap al punt de partida, Auckland amb un recorregut de 206 km de competició. Vista la demostració de Sainz-Moya des de la segona meitat de la segona i tercera jornada i la gran distància a la que es trobaven els tercers classificats, era d'esperar que els trams avancessin sense més cops de teatre, però a punt va estar d'incomplir-se la premissa quan en el vuité tram del dia els de Toyota per tal d'evitar un grup nombrós de públic, van passar per la part bruta del tram i van punxar una de les seves Pirelli, acabant el tram amb la roda punxada cedint de cop 1 minut i 7 segons amb els homes de Mazda.

Malgrat aquest contra-temps, Sainz-Moya no van disminuir el ritme i van tornar a incrementar les distàncies fins establir-les per sobre dels dos minuts, moment en que els pilots van decidir aixecar una mica el peu i assegurar la victòria completant el recorregut en 6 hores 48 minuts i 26 segons, 1 minut i 33 segons per davant dels segons classificats, els suecs de Mazda Ingvar Carlsson i Per Carlsson i 7 minuts i 58 segons per davant els alemanys de Volkswagen i debutants en un podi mundial, Erwin Weber i Matthias Feltz.

Debutants en el podi, Erwin Weber i Matthias Feltz completaven el ral·li en tercera posició.

En el grup N la lluita per la victòria va estar molt entretinguda entre el Lancia Delta Integrale 16V dels uruguaians Gustavo Trelles i Daniel Muzio amb el Mitsubishi Galant VR-4 dels finlandesos Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, ambdos equips van estar en temps molt similars al llarg de la prova, arribant a la darrera jornada separats per tan sols 16 segons a favor dels pilots de Lancia. En una última etapa pletòrica, Mäkinen-Harjanne van aconseguir finalitzar la prova en sisena posició final i primers en Grup N 1 minut per davant dels uruguaians. Alain Oreille, malgrat finalitzar la prova en cinquena posició, seguia mantenint-se al capdavant de la general amb dos punts d'avantatge vers Trelles.

Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne aconseguien la seva primera victòria en Grup N i els primers punts del campionat.

Per a Carlos Sainz la victòria, segona en la seva carrera com a pilot del mundial de ral·lis li resultava doblement beneficiosa, ja que els seus principals rivals en la lluita pel títol, és a dir els pilots de Lancia, no feien acte de presència en la prova del Pacific sud permetent incrementar les distàncies fins als 25 punts amb Didier Auriol i fins als 36 amb Massimo Biasion.

Pilot

Punts

Carlos Sainz

80

Didier Auriol

55

Massimo Biasion

44

En el campionat de constructors la general quedava inalterada després de la celebració de la prova, ja que aquesta no era puntuable per al campionat de marques pel que Lancia seguia dominant la general amb un marge prou segur com per pensar que el títol no se'ls hi escaparia.

Constructor
Punts

Lancia

94

Toyota

74

Subaru

19

Mikkelsen-Jæger s'anotaven la victòria en el darrer sospir.

Figurant en l'equador del calendari del campionat del món de ral·lis, el 73è Ral·li de Polònia finalitzava el diumenge 3 de juliol de 2016 a Mikolajki, a l'est de la nació polonesa. La cita, que era puntuable per als certamens reservats a pilots, constructors, mundials WRC-2 i WRC-3, així com la copa de promoció de joves talents coneguda com Drive DMack, comptava amb 21 proves especials en el seu programa d'una distància total cronometrada de 306,10 km. Aquestes eren iniciades el dijous 30 de juny per 64 equips dels 67 que prèviament havien cursat la seva inscripció oficial, dels que 48 aconseguirien completar-les.

Tänak-Mõlder van volar per les pistes poloneses, peró la victòria se'ls va escapar de nou per una inoportuna punxada.

Com era tradició en les darreres edicions de la ronda polonesa com a cita del mundial, una especial espectacle celebrada el dijous al vespre en les immediacions del parc d'assistències de Mikolajki, la coneguda com Mikolajki Arena, donava el tret de sortida a la prova, en la que els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi imposaven el seu Hyundai NG i20 WRC per tal d'anar-se a dormir com els primers líders del ral·li.

Després del tastet inicial fet de cara al públic profà en la matèria, el ral·li propiament dit s'iniciava l'endemà divendres, amb l'entrada en escena de les especials cronometrades forestals. En concret l'organització hi programava 4 trams a doble passada, mati i tarda, que generaven un total de 8 proves especials, a les que calia afegir una segona passada per la superespecial espectacle inaugurual per tal d'aconseguir els 119,42 km cronometrats programats de la primera etapa al llarg de 10 especials.

Els neozelandesos de Hyundai Hayden Paddon i John Kennard s'imposaven en la primera especial del dia, la qual en no tenir gaire longitud, els impedia treure massa temps als seus rivals i que per tant el liderat passés a estar en mans dels estonis Ott Tänak i Raigo Mõlder. Andreas Mikkelsen i Anders Jæger s'anotaven la següent especial, un escratx que ara si donava pas als noruegs a la primera posició provisional del ral·li.

La reacció dels líders destronats arribava en la tercera especial cronometrada, peró malhauradament pels seus interessos, tot i aconseguir sumar el seu primer millor registre al ral·li, no aconseguien desbancar del liderat a la parella noruega de Volkswagen. Hayden Paddon i John Kennard tancaven el bucle matinal tal i com l'havien començat, adjudicant-se el millor temps, amb el que els oceànics desplaçaven a Ott Tänak i Raigo Mõlder de la segona posició provisional.

En sortir de les assistències, i per tant tornar a passar per les especials matinals, Ott Tänak i Raigo Mõlder aconseguien imposar-se consecutivament en els tres primers trams del bucle, gràcies al que la parella estonia del proveïdor de pneumàtics DMack, assolia la primera posició provisional en detriment d'Andreas Mikkelsen i Anders Jæger. Un escratx de Hayden Paddon i John Kennard en el darrer tram cronometrat del dia, així com l'escratx de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en la segona passada per la superespecial espectacle de Mikolajki, servien per concloure la primera etapa del ral·li, en la que s'hi arribava amb les classificacions molt pretes.

Ott Tänak i Raigo Mõlder lideraven la prova per 4,2 segons de marge vers Andreas Mikkelsen i Anders Jæger a la neutralització del divendres, mentre que Hayden Paddon i John Kennard eren tercers a 10,2 segons dels líders. Els tres vegades campions mundials, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, eren quarts a 16,3 segons dels primers classificats, mentre que a no massa d'ells, 4,1 segons més, hi aguardaven els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul en cinquena posició.

La segona etapa del ral·li, amb sis proves especials cronometrades i una tercera passada per Mikolajki Arena, esdevenia la jornada més llarga del ral·li amb 124,58 km competitius. Ott Tänak i Raigo Mõlder reforçaven el seu liderat en imposar-se consecutivament en totes les primeres passades perls trams, mentre que el gap entre Andreas Mikkelsen i Anders Jæger amb Hayden Paddon i John Kennard es mantenia estable després d'haver fet la molla. Per la seva banda Sébastien Ogier i Julien Ingrassia acusaven més el fet d'anar obrint pista i ja a l'entrada al reagrupament de mitja jornada, els campions provençals havien caigut fins la sisena posició provisional per darrera dels seus companys d'equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

Andreas Mikkelsen i Anders Jæger posaven finalment a la ratxa dels líders en imposar-se en la quarta cronometrada sabatina, mentre que en la cinquena els joves francesos de Citroën, Stéphane Lefebvre i Gabin Moreau, marcaven el seu primer escratx al mundial en reduir en 1,2 segons el crono que havia aconseguit prèviament la parella noruega de Volkswagen.

Els líders posaven final a les retallades en aconseguir el segon millor registre en el darrer tram cronometrat del dia, just per darrera d'uns desconeguts Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que en la superespecial espectacle final, Ott Tänak i Raigo Mõlder hi aconseguien un nou millor registre per tal de deixar les distàncies a l'entrada al parc tancat en 21,3 segons entre el seu Ford Fiesta RS WRC i el Volkswagen Polo R WRC d'Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, els quals a la seva vegada cedien només 4 dècimes de segon amb Hayden Paddon i John Kennard en el bucle de la tarda, fitxant així a 6,5 segons d'ells i 27,8 de la parella estonia.

Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul conservaven la quarta posició que els belgues havien aconseguit amb la despenjada de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en les especials matutines, si bé la parella de Hyundai perdia una mica el contacte amb els tres equips que els precedien i es trobaven ja a 43,5 segons dels primers classificats.

Diumenge tenia lloc la tercera i última etapa del ral·li, la qual amb només 2 trams celebrats en dues ocasions cadascun en el seu programa, generaven així un total de quatre proves especials de 59,60 km de cronometrats. Els pretendents a victòria, els noruegs Andreas Mikkelsen i Anders Jæeger, intentaven pressionar als líders en quan aquests s'imposaven en la primera especial dominical i aconseguien el tercer millor temps en la següent, just per darrera dels seus dos companys de formació a Volkswagen.

Malgrat l'esforç de la parella noruega, el coixí de 18,6 segons que els estonis conservaven a manca de 29,80 km per celebrar-se, semblaven suficients com per aquests aconseguissin finalment la seva primera victòria en el campionat del món de ral·lis, peró per desgràcia seva, una punxada soferta en l'especial llarga del bucle, els suposava perdre 35,4 segons amb la parella de Volkswagen i per tant el liderat del ral·li. Contrariats, Ott Tänak i Raigo Mõlder es limitaven a completar la darrera especial del programa, cedint uns 10 segons suplementaris vers els nous líders, que ni de bon troç marcaven el millor temps.

Amb un gust agre-dolç doncs, es finalitzava el 73è Ral·li de Polònia amb el que suposava la segona victòria al mundial de ral·lis per a Andreas Mikkelsen i la primera pel seu copilot Anders Jæger. Els noruegs invertien un temps de 2 hores 37 minuts i 34,4 segons en recorrer els 306,10 km cronometrats, 26,2 segons menys que els estonis Ott Tänak i Raigo Mõlder, els quals haurien d'esperar per una altra ocasió pujar al graó més alt del podi. Hayden Paddon i John Kennard, que ja havien catat les delicies de la victòria a l'Argentina, completaven el podi a 28,5 segons dels guanyadors, en el que era una actuació dominical per sota del ritme establert en les jornades prèvies, doncs el coixí amb el que tancaven el ral·li vers els seus companys belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, quarts classificats, era de només 8 dècimes de segon.

Paddon-Kennard a punt van estar de perdre un podi merescut.

En categoria WRC-2, en els primers compassos de la prova, la lluita per la victòria es va plantejar com un assumpte a tres bandes, entre les que s'hi trobaven els 2 Škoda Fabia R5 oficials, en mans dels suecs Pontus Tidemand i Jonas Andersson i dels seus companys finlandesos Esapekka Lappi i Jane Ferm, i entre els que s'hi intercalava un 3r cotxe txec del preparador Oreca, sota les mans dels també finlandesos Teemu Suninen i Mikko Markkula. Els britànics Elfyn Evans i Craig Parry, de M-Sport, intentaven per tots els mitjans enganxar-se a la lluita, peró els va ser impossible seguir el ritme de les tres parelles nòrdiques que els precedien, pel que ràpidament quedaven despenjats.

En el darrer dels trams cronometrats del divendres peró, Pontus Tidemand i Jonas Andersson, que lideraven la categoria des del primer tram del divendres, es veien obligats a abandonar el ral·li i acollir-se al superally per tal de reempendre la competició l'endemà dissabte en patir-hi un accident. Aquest incident deixava com a líders a Teemu Suninen i Mikko Markkula, els quals estaven fortament pressionats per Esapekka Lappi i Janne Ferm.

Dissabte els britànics de M-Sport semblaven entrar en joc en imposar-se en les tres primeres cronometrades alhora que la parella oficial d'Škoda anava escuçant distàncies amb els seus compatriotes líders, per la tarda peró els del Fiesta R5 tornaven a rendi al nivel mostrat al llarg de la jornada anterior, mentre que Teemu Suninen i Mikko Markkula perdien el liderat de la categoria en favor dels oficials de la marca txeca.

Elfyn Evans i Craig Parry superaven a Teemu Suninen i Mikko Markkula en la primera especial dominical, mentre que en la següent els finlandesos d'Oreca recuperaven la segona plaça, plaça que esdevenia liderat quan simultaniament punxaven en la penúltima especial cronometrada del ral·li tan Esapekka Lappi i Janne Ferm com Elfyn Evans i Craig Parry. Amb només un tram cronometrat per davant, la posició esdevenia definitva i Teemu Suninen i Mikko Markkula aconseguien la victòria a la cita polonesa. Amb aquesta victòria, Teemu Suninen comptava ja amb 3 victòries en el seu haver, acumulant ja 75 punts i situant-se a només 5 del liderat que per llavors seguia ostentant Elfyn Evans.

Suninen-Markkula s'imposaven en els darrers compassos de la cita polonesa.

En el campionat reservat als cotxes de dues rodes motrius, l'anomenat WRC-3, els italians Andrea Crugnola i Michele Ferrara iniciaven el seu concurs a la cita polonesa guanyant les tres primeres especials cronometrades, fins que en la quarta cronometrada el seu radiador es trencava i obligava a la parella trans-alpina a abandonar. Els noruegs Ole-Christian Veiby i Stig Rune Skjærmoen prenien llavors el testimoni, si bé el seu marge vers els segons classificats era el menor possible, 1 dècima de segon. Aquests eren els també italians Simone Tempestini i Giovanni Bernacchini, que en guanyar totes les cronometrades que restaven a l'etapa tret del darrer tram, immediatament accedien al liderat alhora que aconseguien un marge de seguretat vers la parella noruega.

Dissabte semblava que Ole Christian Veiby i Stig Rune Skjærmoen estaven en disposició d'anar escurçant distàncies amb l'escratx al primer dels trams que es celebrava, peró ràpidament els líders van demostrar que era tot al contrari. La parella italiana marcava el millor temps consecutivament fins al penúltim tram sabatí, amb el que Simone Tempestini i Giovanni Bernacchini assolien un marge proper als 3 minuts, distància que es veuria incrementada quan a sobre els noruegs trencaven un palier en l'última especial forestal, deixant als francesos Terry Folb i Franck Le Folch en segona posició.

Amb unes distàncies molt importants entre els tres primers classificats, l'etapa dominical va ser un mer tràmit per a que el pilot italià d'origen rumanès Simone Tempestini i el seu compatriota trans-alpí certifiquessin la victòria a la ronda polonesa, una victòria que s'afegia a l'aconseguida a Portugal i permetia al pilot situar-se a dos punts del seu compatriota Fabio Andolfi, segon classificat provisional del campionat, mentre que el veterà pilot francès Michel Fabre seguia liderant amb una victòria més que Tempestini.

Amb Crugnola-Ferrara fora, Tempestini-Bernacchini no van tenir rival .

La cita polonesa suposava la segona prova de la copa de promoció Drive DMack, en la que els britànics Jon Armstrong i Noel O'Sullivan demostraven una gran velocitat en imposar-se en sis dels vuit trams cronometrats,  descomptant les dues passades a Mikolajki Arena lògicament, del primer dia. Malgrat tot, la parella només aconseguia un marge de 16,6 segons amb els segons classificats i 18,0 amb els tercers que eren els seus compatriotes Osian Pryce i Dale Furniss.

Aquests últims gràcies a guanyar 5 trams dels 7 que formaven la segona etapa, no només aconseguien passar a liderar la copa a la sortida del reagrupament de mitja jornada, sino que a més a més se n'anaven a dormir amb un marge de 43,8 segons vers els anteriors líders. Peró aquesta copa no estaria exempte dels problemes que s'havien registrat en les altres categories, i Osian Pryce i Dale Furniss perdien la posició de privilegi que ostentaven en deixar-se minut i escaig en la primera cronometrada dominical.

La neutralització de la segona passada per l'especial llarga de l'etapa pels participants a la copa, restava les possibilitats de remuntada dels antics líders que s'havien de conformar amb la segona posició, plaça que donava els punts suficients al pilot galès com per a seguir liderant la taula provisional del campionat.

Armstrong-O'Sullivan s'aliaven amb la velocitat divendres i amb la sort diumenge per acabar guanyant.

En el campionat de pilots, el provençal Sébastien Ogier compensava el fet de no pujar al podi per primera vegada en la temporada, amb la victòria parcia al Power Stage, gràcies al que, tot i la victòria del seu company i màxim rival en la cursa del títol, el norueg Andreas Mikkelsen, el campió mundial mantenia un marge superior als 50 punts. Hayden Paddon per la seva banda, es refeia dels dos zeros consecutius marcats des de la seva victòria a l'Argentina, i tornava a entrar en les tres primeres posicions de la taula provisional.

Pilot

Punts

Sébastien Ogier

143

Andreas Mikkelsen

92

Hayden Paddon

72

Hyundai era la marca que aconseguia sumar més punts a la cita centre-europea en situar els seus NG i20 WRC en la tercera i quarta posició, resultat que permetia als coreans residents a Alemanya afermar la seva segona plaça a la taula provisional. Taula en la que seguia comandant Volkswagen i que precisament el segon equip del constructor alemany, gràcies a la victòria que els hi brindaven Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, es situaven a 1 sol punt de M-Sport, que tancava les places de podi provisional.

Constructor
Punts

Volkswagen

196

Hyundai

135

M-Sport

100