Victòria cómoda per a Mäkinen-Harjanne a l'Argentina.

Cinquena ronda d'un total de nou que composaven el calendari del campionat del mòn de ral·lis de 1996, el dissabte 6 de juliol finalitzava a Córdoba el 16è Ral·li d'Argentina. La prova, que era puntuable per als campionats de pilots, marques i FIA 2-L aplegava en la seva sortida celebrada el dijous 4 de juliol fins a un total de 66 equips, tots els inscrits, els quals havien de superar un recorregut composat de 28 especials cronometrades amb una corda total de 516,15 km. 28 dels equips que van prendre la sortida, van aconseguir superar el recorregut.

Les averies de la primera jornada van marcar el ral·li de Sainz-Moya.

La primera jornada, composada per 13 especials cronometrades, es va poder viure en els seus primers compassos una lluita entre el Mitsubishi Lancer Evo III de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne i el Subaru Impreza de Colin McRae i Derek Ringer, alternant-se ambdós equips al capdavant de la general provisional del ral·li, fins que en la sisena especial cronometrada, els britànics de Subaru patien una forta sortida de pista en perdre el control del seu cotxe en una corba deixant molt malmesa l'estructura de l'Impreza i veient-se obligats a abandonar.

Carlos Sainz i Luis Moya, que tot i comptar amb certes millores en el seu cotxe com una reducció del pes total per acostar-se al dels seus rivals, va veure com en trencar-se un palier en la sisena especial, perdia un minut i mig i el contacte amb el grup líder, posteriorment una averia en la seva servodirecció, a la que els seus companys d'equip Bruno Thiry i Stéphane Prévot van haver de respondre cedint-lis la seva, va fer que els pilots de Ford caiessin fins a la quarta posició per darrera dels Subaru de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander i Piero Liatti i Fabrizia Pons.

Ja en la segona jornada de competició, una etapa formada per 10 especials cronometrades, Piero Liatti i Fabrizia Pons feien una recepció molt violenta en un salt a conseqüència del qual els baixos del seu Impreza van quedar seriosament malmesos, si bé la suspensió i carrosseria van poder ser reparats en les assistències, no ho va poder ser per la caixa de canvis que tenia la primera i segona velocitat inutilitzades, els italians van anar perdent temps progressivament fins a caure fora de les cinc primeres posicions.

Aquest incident va facilitar que Carlos Sainz i Luis Moya s'instalessin en una comfortable tercera posició, els quarts classificats eren els seus companys d'equip de Ford Thiry-Prévot i aquests estaven ja a 4 minuts i mig dels espanyols en arribar a la neutralització de la segona jornada, mentre que per davant d'ells Kenneth Eriksson i Staffan Parmander afligits per problemes de transmissió, els hi resultava impossible seguir el ritme de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, permetent que els finlandesos de Mitsubishi s'escapessin 30 segons més.

La tercera jornada va començar amb certa polèmica, quan a darrera hora es va notificar un canvi en les carreteres d'accès als trams, els Subaru no van rebre el missatge i en el seu camí cap a la sortida Eriksson-Parmander es van trobar uns arbusts pel camí, això no passaria de ser una mera anècdota sino fos perque en la primera especial cronometrada els pilots suecs van patir una punxada que els fa ver perdre gairebé quatre minuts i la segona posició en favor de Carlos Sainz i Luis Moya.

David Richards, patró de l'equip Subaru-Prodrive, va presentar una queixa demanant que es cancelés el primer tram ja que la punxada era causa dels arbusts presents en la via d'accès que ells havien emprat, el recurs va ser desestimat i el ral·li sense més incidents a destacar es va finalitzar amb la victòria de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, la quarta pel pilot finlandès i tercera en la temporada 1996, amb 1 minut i 35 segons per davant de Carlos Sainz i Luis Moya mentre que Kenneth Eriksson i Staffan Parmander completaven el podi a 4 minuts i 39 segons dels guanyadors.

Una polèmica punxada en la tercera jornada va fer caure Eriksson-Parmander al tercer calaix del podi.

En la categoria FIA 2-L els locals Gabriel Raies i José Maria Volta van aconseguir una victòria còmoda mantenint a ratlla en tot moment els seus rivals, posició també facilitada per l'abandonament de Jesús Puras i Carlos del Barrio quan els càntabres figuraven en segona posició per un problema de canvi, i després quan Erwin Weber i Manfred Hiemer es varen quedar sense oli en l'altre SEAT Ibiza Kit-Car, pilotant un cotxe ranquejant en la resta de prova.

Ningú va poder amb Raies-Volta en el ral·li de casa.

En la categoria de producció, el pilot alemany Uwe Nittel i la seva copilot sueca Christina Thörner aconseguien la seva segona victòria consecutiva, després de l'aconseguida a l'Acropolis, el que permetia als pilots de Mitsubishi refermar-se al capdavant de la general provisional del campionat, per davant de l'uruguaià Gustavo Trelles el qual finalitzava el ral·li en segona posició.

En el campionat per a pilots, Tommi Mäkinen tenia una posició immillorable quan amb tres victòries i un segon lloc en els 5 ral·lis disputats aconseguia aventatjar en 13 punts a Carlos Sainz, el qual comptava amb una victòria i tres podis en el seu compte particular, Kenneth Eriksson feia bona la tercera posició per superar als seus dos companys de Subaru i situar-se en la tercera plaça provisional del campionat.

Pilot

Punts

Tommi Mäkinen

75

Carlos Sainz

62

Kenneth Eriksson

43

En el campionat de constructors Mitsubishi feia un important pas endavant quan Richard Burns i Robert Reid completaven la victòria de Mäkinen-Harjanne amb el seu quart lloc, Ford tot i sumar un bon grapat de punts amb el segon lloc de Sainz-Moya i el cinqué de Thiry-Prévot, veien com Mitsubishi se'ls hi escapava, mentre que Subaru, tot i veure retallades les seves diferències, es mantenien al capdavant de la general provisional.

Constructor
Punts

Subaru

216

Mitsubishi

194

Ford

175