Victòria cómoda per a Mäkinen-Harjanne a l'Argentina.

Cinquena ronda en el mundial de ral·lis, d'un total de 9 que composaven el calendari de la present temporada, el dissabte 6 de juliol de 1996 finalitzava a Córdoba el 16è Ral·li d'Argentina. La prova, que entregava punts en els certàmens de pilots, marques, producció i FIA 2-L, aplegava en la seva cerimònia de sortida, celebrada el dijous 4 de juliol, a totes les 66 formacions que havien oficialitzat la seva inscripció a l’esdeveniment, les quals tenien per davant un recorregut composat per 28 proves especials cronometrades d’una distància total de 516,15 km competitius, una corda que 28 dels equips participants van aconseguir superar.

Les averies de la primera jornada van marcar el ral·li de Sainz-Moya.

La primera jornada del ral·li arrancava des de la Plaça San Martin de Córdoba a 1 quart de 9 del matí del dijous 4 de juliol, amb 13 proves especials cronometrades de grava de 198,93 km competitius programades, unes especials que dibuixaven un bucle cap a l’oest de la capital de la província per anar a trobar Mina Clavero i retornar, previs reagrupaments a Taninga, Mina Clavero i Villa Carlos Paz.

Els campions del món en vigència, Colin McRae i Derek Ringer, eren els encarregats d’obrir pista al llarg de la primera etapa i els escocesos tenien l’infortuni de trobar-se una munió d’aficionats mal ubicats, sobretot en el primer tram cronometrat, molt proper a la ciutat. El desastre podria haver estat major, però afortunadament només un espectador acabava precissant dels serveis mèdics amb una cama trencada, en posar-se davant la trajectòria del Subaru dels britànics, mentre que els pilots s’hi deixaven 4 segons vers el registre de referència establert pels seus companys Piero Liatti i Fabrizia Pons i els líders del mundial Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne. Carlos Sainz i Luis Moya, cautelosos en les zones de baixada amb ombra per la presència de gel, marcaven el tercer millor registre a 1 segon dels dos líders ex-aequo.

Malgrat la contrarietat, Colin McRae i Derek Ringer s’imposaven en la segona prova especial i els de Subaru es feien amb el lideratge de la classificació en solitari, davant les acusacions per errors en el cronometratge que els hi atorgaven 7 segons més tan als líders Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, com a Carlos Sainz i Luis Moya. Finalment Carlos Sainz i Luis Moya demostraven que els treballs realitzats sobre el Ford Escort RS Cosworth, alleugerint el seu pes i reforçant les suspensions, eren adequats i els espanyols aconseguien la seva primera victòria de tram en la tercera cronometrada matinal per situar-se a 2 segons del lideratge de la parella escocesa de Subaru.

Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne tornaven a empatar al millor temps amb Piero Liatti i Fabrizia Pons en la darrera prova especial abans que els participants no entressin al reagrupament de Taninga, sense que això comportés un relleu en l’anhelada primera posició. Mentre que d’altra banda, i sense moure’ns d’aquesta quarta prova especial cronometrada, els líders Colin McRae i Derek Ringer picaven contra una pedra i la parella trencava un travesser del xassís del seu Impreza. La reparació endarreria en 3 minuts a la parella, que en conseqüència penalitzava en 30 segons. Els escocesos en sortir com una exhalació de les assistències, s’emportaven per endavant uns espectadors, a ulls dels comissaris que els hi obria un expedient a part de rebre .

A la represa, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne tornaven a establir el millor temps, ara si en solitari, i els finlandesos passaven a comandar la classificació en llevar ni més ni menys que 15 segons als fins llavors líders de la provisional. Alhora, Carlos Sainz i Luis Moya veien com al poc de sortir a afrontar el cinquè tram, la transmissió del seu Ford Escort RS Cosworth es trencava i els espanyols havien d’afrontar les 2 cronometrades que els separaven del reagrupament de Mina Clavero amb només 2 rodes motrius, una contrarietat que els hi faria perdre quelcom més de minut i mig en conjunt i baixar fins a la cinquena posició.

El pilot, que tot just feia una setmana que havia esdevenigut pare, i el seu experimentat copilot, es refermaven en la posició assolida amb una altra victòria parcial, mentre que uns angoixats Colin McRae i Derek Ringer cursaven baixa per accident, no massa greu pels que acostumava a protagonitzar el pilot escocès, però que afectava a la corretja de transmissió, impedint així el seu progrés.

Al reagrupament de Mina Clavero es va poder comprovar com la peça avariada en el Ford Escort RS Cosworth dels pilots espanyols, la brida de la transmissió, mai havia fallat, motiu pel qual els camions d’assistència no portaven recanvi. En aquest context l’equip decidia treure la peça del cotxe dels seus companys Bruno Thiry i Stéphane Prévot, en detriment de la parella belga que passava a tenir el problema de motricitat.

Carlos Sainz i Luis Moya demostraven que el seu cotxe tornava a estar en plenes facultats imposant-se consecutivament en les 3 proves especials del següent escull de l’etapa que conduïa als participants fins a Villa Carlos Paz, on una s’hi celebrava una especial espectacle i el millor temps era compartit entre els pilots de la marca de l’oval amb els suecs de Subaru Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, qui davant la baixa de Colin McRae i Derek Ringer, havien de prendre les regnes de caps de files.

La jornada es tancava amb un bucle de 4 trams, en els que a poc de sortir, Carlos Sainz i Luis Moya es quedaven sense direcció assistida per seguir perdent segons vers els pilots capdavanters. D’altra banda, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne s’imposaven en el primer d’ells, de relativa poca corda cronometrada, mentre que Kenneth Eriksson i Staffan Charmander tancaven l’etapa amb 3 victòries de tram consecutives, la darrera d’elles a l’especial espectacle del Camping San Martin, ben a prop de l’estadi Olímpic de Córdoba que acollia el parc tancat.

A 2 quarts i mig de 6 de la tarda, els primers equips participants, d’un total de 44 que aconseguien completar aquesta primera etapa, començaven a immiscir-se en el parc tancat de Córdoba amb Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne en la primera posició per un marge de 26 segons vers Kenneth Eriksson i Staffan Charmander. Piero Liatti i Fabrizia Pons eren tercers a 1 minut i 12 segons dels líders, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya restaven a les portes de les posicions de podi a 2 minuts i 21 segons dels pilots de la marca dels tres diamants vermells. Els companys d’equip dels primers, Richard Burns i Robert Reid, tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 3 minuts i 18 segons del registre dels finlandesos, tot beneficiant-se de la manca de desenvolupament dels Toyota Celica GT-Four de Rui Madeira i Nuno Rodrigues da Silva, o dels problemes mecànics derivats de l’intercanvi de peces en el Ford de Bruno Thiery i Stéphane Prévot.

A manca d’1 minut per al trenc d’alba, és a dir a 1 quart de 9 del matí del divendres 5 de juliol, la segona etapa del ral·li arrancava des de l’Estadi Olímpic de Córdoba. Amb reagrupaments per a les assistències a Jesús Maria, Ischilin i Ascochinga. La jornada discorria per la zona més septentrional de la provincia, competint al llarg de 10 proves especials de 196,37 km cronometrats, una activitat que per a la primera parella participant conclouria a manca de 3 minuts per a 3 quarts de 6 de la tarda.

Triple empat a l’escratx en la primera prova especial cronometrada del dia entre Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, que en obrir pista gaudien d’una millor visibilitat, doncs no es trobaven la pols en suspensió, i els Ford de Bruno Thiry i Stéphane Prévot i de Carlos Sainz i Luis Moya. Els finlandesos de Mitsubishi s’imposaven també en les dues cronometrades següents que els conduïen fins a Ischilin, escapant-se irremeiablement de la resta del parc tancat, mentre que els espanyols de Ford, amb dos segons millors temps, seguien escurçant distàncies amb els italians de Subaru.

Entre els serveis d’Ischilin i Jesús Maria, Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien la seva fita particular en encadenar 3 victòries de tram consecutives, la tercera d’elles amb Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne igualant el seu temps. Una tasca, la d’entrar en posicions de podi, que es veia facilitada en quan a la recepció d’un salt molt brusca, Piero Liatti i Fabrizia Pons danyaven els baixos del seu Subaru Impreza així com les suspensions del mateix, perdent la tercera plaça en la cinquena prova especial del dia.

Ja en la recta final de l’etapa, el domini dels cronòmetres va seguir sent absolut per part de Carlos Sainz i Luis Moya juntament amb Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, els de la firma de l’oval blau s’imposaven en 2 de les 4 especials que restaven per celebrar-se, entre elles la reina de 54,42 km de distància, mentre que els dels tres diamants vermells ho feien en 3, una d’elles ex-aequo amb la parella espanyola.

D’altra banda, si bé les suspensions i la carrosseria del Subaru Impreza de Piero Liatti i Fabrizia Pons s’havien pogut reparar al servei de Jesús Maria, a la vila cordobesa s’hi va poder comprovar com a conseqüència de la violència del salt, el bloc del motor s’havia desplaçat cap enerere, afectant especialment el sistema de refrigeració del mateix. Aquest en assolir temperatures molt altes perdia potència, fins al punt que en la penúltima prova especial campestre de la jornada, el cotxe s’aturava enmig del tram durant uns 10 minuts, condemnant als transalpins a caure lluny de les primeres posicions.

Bruno Thiry i Stéphane Prévot també es veurien envoltats pels problemes mecànics, caixa de canvis i paliers en el seu cas, el que els faria perdre uns segons que habilitaven als britànics Richard Burns, amb millor simptomatologia de la grip i sense la febre que l’havia afligit al llarg de la primera etapa del ral·li, i Richard Burns a prendre’ls-hi la posició.

Davant aquest domini dels primers i dels tercers classificats, Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, que es lamentaven de problemes de transmissió que els hi impedien traccionar correctament, veien com els finlandesos se’ls hi escapaven del seu abast, alhora que els espanyols els començaven a assetjar.

Així doncs, a manca de 3 minuts per a 3 quarts de 6 de la tarda del divendres 5 de juliol, 56 segons separaven a Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, mentre que entre els de la Constel·lació de les Plèiades i Carlos Sainz i Luis Moya, aquest gap era de 41 segons. Richard Burns i Robert Reid eren quarts a 6 minuts i 9 segons dels seus companys d’equip, mentre que Bruno Thiry i Stéphane Prévot tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 7 minuts i 23 segons.

La tercera i última etapa del 16è Ral·li d’Argentina disseccionava la provincia cordobesa de nord a sud amb la precisió d’un bisturí. Amb 5 proves especials cronometrades en el seu programa, els 33 equips participants que encara restaven en competició, primer es dirigien vers La Cumbre per disputar-hi un parell de trams, des d’on, i tornant a passar per la capital de província per celebrar una tercera passada per la cronometrada del Camping del General San Martin, baixarien fins a l’àrea de San Agustin on s’hi disputarien les 2 últimes. En total la travessa suposava els darrers 120,85 km cronometrats de l’edició, una activitat que s’iniciava a 2 quarts de 8 del matí del dissabte 6 de juliol i que finalitzaria gairebé 9 hores més tard, concretament a manca de 5 minuts per a 3 quarts de 5 de la tarda del mateix dia.

La jornada s’iniciava amb l’especial més llarga de l’etapa, Capilla del Monte, amb 49,86 km de lluita contra el cronòmetre i ja en el seu primer quilòmetre d’especial, saltava la polèmica. El llibre de ruta marcava que s’havia de passar per un camí secundari que feia una drecera vers el camí principal, i que ja va provocar certa controvèrsia entre els copilots en les jornades prèvies de reconeixement. 

En el moment de la competició, un espectador es trobava bloquejant la via i només Kenneth Eriksson i Staffan Parmander hi aconseguien passar, davant el desconcert dels que venien per darrera i que veien roderes en la reincorporació a la via principal. Per a més enrenou, els suecs de Subaru hi patien una punxada i en deixar-s’hi gairebé 4 minuts en perdre-hi la mousse antipunxades per un gran tall que es formava a la coberta, aquests aixecaven un estel de pols que, davant l’absència de vent en celebrar-se a primera hora del matí, perjudicava tan als espanyols de Ford com als britànics de Mitsubishi que venien per darrera.

El malestar era general i vàries eren les veus que clamaven que el tram havia de ser cancel·lat davant una errada de tan grans dimensions. Sense cap decisió ferma per part de l’organització ni del màxim estament regulador mundial, virtualment Carlos Sainz i Luis Moya eren segons a 1 minut i 47 segons de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, pilots que tanmateix hi esdevenien els més ràpids en l’especial just per davant dels espanyols i dels seus companys belgues.

Tot i l’imponent coixí de segons que ja gaudien, els líders no volien hipotecar amb els cronos i aquests s’imposaven en les 2 proves especials següents de la primera meitat de l’etapa, per tal d’afrontar, ara si, les 2 cronometrades restants de San Agustin amb més serenor, en les que el millor temps era establert per Carlos Sainz i Luis Moya.

David Richards, patró de l'equip Subaru-Prodrive, va presentar una queixa demanant que es cancel·lés el primer tram, però sense una decisió ferma per part de cap estament, a 3 quarts menys 5 de 5 de la tarda del dissabte 6 de juliol de 1996, a l’Estadi Olímpic de Còrdoba es celebrava una espectacular cerimònia de clausura del 16è Ral·li d’Argentina amb els 3 cotxes dalt del podi. Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne completaven els 516,15 km cronometrats del recorregut en un temps de 5 hores 48 minuts i 42 segons, un registre que donava la victòria al pilot finlandès en la seva primera visita a l’esdeveniment argentí. Carlos Sainz i Luis Moya completaven el programa a 1 minut i 35 segons del registre dels nòrdics i es situaven en el segon graó, mentre que Kenneth Eriksson i Staffan Parmander completaven el podi a 4 minuts i 39 segons dels guanyadors.

Una polèmica punxada en la tercera jornada va fer caure Eriksson-Parmander al tercer calaix del podi.

En la categoria FIA 2-L, els càntabres de SEAT Jesús Puras i Carlos del Barrio es feien amb el lideratge de la classe en un primer moment, emperò els locals Gabriel Raies i José María Volta, tot aprofitant el seu major coneixement del terreny i la competitivitat del seu Clio Williams, rellevaven a la parella de la marca catalana al terme de la quarta prova especial. 

Malauradament per a l’espectacle, i quan els espanyols es trobaven instal·lats en una ferma segona posició provisional, sobre el segon quilòmetre de la penúltima prova especial de la primera jornada, el seu Ibiza KitCar es quedava en punt mort. Davant la impossibilitat de poder engranar cap velocitat, la parella es veia obligada a abandonar la competició. La baixa de Jesús Puras i Carlos del Barrio deixava en segona posició als seus companys Erwin Weber i Manfred Hiemer, qui entraven al parc tancat de Córdoba a 1 minut i 22 segons de Gabriel Raies i José María Volta.

En el transcurs de la segona etapa els aconteixements seguien afavorint als líders, doncs els alemanys de SEAT patien problemes mecànics de diferent índole que els anaven afligint i endarrerint, fins al punt de després de quedar-se sense oli en cert moment, el propulsor del seu Ibiza KitCar va anar ranquejant en el que quedava de recorregut.

Walter Suriani i Raúl Rosso prenien així la segona posició de la classe a bord d’un cotxe homòleg al dels seus compatriotes líders i a 2 minuts i 13 segons d’aquests al terme de la segona etapa, mentre que els Škoda Felicia KitCar d’Emil Triner i Pavel Štanc i de Pavel Sibera i Petr Gross es situaven a continuació i per davant del SEAT dels germànics.

Tot i les només 5 proves especials del programa de la tercera etapa, les emocions no estaven ni de bon tros finalitzades i ja la longeva primera prova especial cronometrada sabatina va ajudar a que Walter Suriani i Raúl Rosso prenguessin el lideratge als seus compatriotes al terme de la segona cronometrada del dia. 

Per desgràcia seva, a la sortida de Córdoba per anar cap a San Agustín, on s’hi programaven les 2 últimes proves especials de l’itinerari, el seu Renault Clio Williams es quedava clavat en primera velocitat en el llarg enllaç per carretera, afavorint la recuperació del lideratge per part de Gabriel Raies i José María Volta. 

Sense marge per a gaire més, finalment Gabriel Raies i José María Volta es feien amb la victòria per 51 segons de marge vers Walter Suriani i Raúl Rosso, mentre que els txecs Emil Trainer i Pavel Štanc tancaven el podi argentí a 2 minuts i 58 segons dels vencedors.

El doblet de la marca del rombe catapultava el marge de la marca francesa en la primera posició fins establir-lo en 58 punts vers SEAT, marca que tanmateix hi aconseguia la segona posició davant l’absència de punts de tan Peugeot com d’Opel. Per la seva banda, Škoda es situava en tercera posició amb el mateix argument que la marca catalana, alhora que escurçava en 10 punts el demèrit que tenien vers els de Martorell per situar-lo en només 5 punts.

Ningú va poder amb Raies-Volta en el ral·li de casa.

En la categoria de producció, la ronda argentina es plantejava com una lluita oberta a 3 bandes entre els locals Jorge Recalde i Martin Christie, vencedors absoluts de la darrera edició de la prova que només puntuava per al mundial de 2 Litres, l’uruguaià Gustavo Trelles i l’argentí Jorge del Buono, i l’alemany Uwe Nittel i la sueca Christina Thörner, qui malgrat competir-hi per primera vegada, i per tant tenir menys coneixement del territori, gaudien de millors recursos mecànics que no pas les dues parelles sudamericanes.

Tot i que la primera etapa passava per Mina Clavero, vila natal de Jorge Recalde, de qui es deia que el seu copilot anava callat per aquelles especials en no necessitar de les notes, el cert era que els pilots no podien completar l’escull, veient-se obligats a abandonar la prova just abans d’entrar en el parc tancat de Córdoba per avaria en el turbo del seu Mitsubishi i després d'haver mantingut un intens estira i arronsa amb Uwe Nittel i Christina Thörner al llarg de tota la jornada.

Davant la important baixa dels pilots locals, l'alemany i la sueca completaven la primera etapa en primera posició per 18 segons de marge vers Gustavo Trelles i Jorge del Buono.

La segona jornada del ral·li estava composada per especials en les que primava la potència dels motors, un aspecte en el que el Mitsubishi Lancer Evo III d’Uwe Nittel i Tina Thörner era clarament superior al de la unitat de Gustavo Trelles i Jorge del Buono, qui veien com el lideratge se’ls hi escapava fins a 1 minut i 47 segons.

Les distàncies entre europeus i americans se seguirien eixamplant al llarg de la jornada final, fins assolir els 2 minuts i 13 segons de distància que marcaven els cronòmetres al terme del recorregut programat. Tercers en discordia eren els locals Daniel Alejandro Preto i Ricardo Kember a 17 minuts i 27 segons dels vencedors, mentre que en quarta posició s’hi trobava l’andorrà Ferran Font i el català Esteve Ponce, qui competien a bord d’un dels SEAT Ibiza que l’equip oficial de la marca barcelonina emprava en els reconeixements del ral·li.

Després de la victòria aconseguida a l'Acròpolis al mes de juny, Uwe Nittel aconseguia a l’Argentina la seva segona corona de llorer de la temporada, la qual permetia al pilot germànic encapçalar la provisional del certamen per 13 punts de marge vers l'uruguaià Gustavo Trelles. Per darrera dels dos caps de serie, s’hi trobaven els 3 diferents vencedors de les 3 primeres rondes de la temporada empatats a 13 punts.

Victòria important per a Nittel-Thörner a Argentina.

En el campionat de pilots, Tommi Mäkinen tenia un rendiment molt difícil de millorar en la primera meitat del certamen, acumulant tres victòries i un segon lloc en els 5 ral·lis disputats, uns resultats que li donaven un marge de 13 punts vers Carlos Sainz, qui comptava amb una victòria i tres podis en el seu compte particular. D'altra banda, i davant del segon abandonament del campió del món en vigència, l'escocès Colin McRae, el seu company suec Kenneth Eriksson feia bona la tercera posició per situar-se en la tercera plaça provisional de la classificació per 1 sol punt vers el britànic.

Pilot	Punts
Tommi Mäkinen	75
Carlos Sainz	62
Kenneth Eriksson	43

En el campionat de constructors Mitsubishi feia un important pas endavant quan Richard Burns i Robert Reid completaven la victòria de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne amb el seu quart lloc. Ford tot i sumar un bon grapat de punts amb el segon lloc de Carlos Sainz i Luis Moya i el cinqué de Bruno Thiry i Stéphane Prévot, veien com Mitsubishi se'ls hi escapava, mentre que Subaru, tot i veure retallades les seves diferències, es mantenien al capdavant de la general provisional.

Constructor	Punts
Subaru	216
Mitsubishi	194
Ford	175