Amb aquesta victòria, Juha Kankkunen comptava 5 podis per 5 primeres posicions.

El dimarts 8 de juliol de 1986 finalitzava a Auckland el 16è Ral·li de Nova Zelanda, setena cita del calendari del campionat del mòn de ral·lis, que d'un total de 13, suposava el pas d'equador del campionat. La prova, que era puntuable per als campionats de pilots, marques i pilots de Grup A, comptava amb un total de 55 equips inscrits, dels que 52 empendrien la marxa des de la rampa de sortida ubicada a Auckland el dissabte 5 de juliol de 1986 per tal de fer front a un recorregut composat de 35 especials cronometrades de 597,76 km de distància al llarg de 4 jornades de competició. La prova va ser superada amb èxit per 40 equips.

En quan les pistes es van tornar més lliscants, Alén-Kivimäki no van poder amb el Peugeot 205 T16.

A la gran distància de tot a la que es troba la prova austral, cal afegir que la FISA ja havia anunciat que de cara a la temporada següent el campionat del mòn de ral·lis els cotxes de Grup B estarien prohibits, pel que equips que estaven desenvolupant els respectius cotxes prototip com Audi, Ford, Citroën o Austin Metro, van decidir abandonar el campionat doncs no tenia sentit seguir desenvolupant un cotxe que cauria en via morta, pel que el duel era cosa de Lancia i Peugeot.

D'entre els Lancia i els Peugeot, tres equips pels italians i dos pels francesos, ja en la primera etapa del ral·li es començaria a definir el que seria la resta de la prova, una lluita tancada entre el Lancia Delta S4 de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i el Peugeot 205 T16 Evo 2 de Juha Kankkunen i Juha Piironen, primer els de Peugeot van encadenar tres millors registres que els van portar a gaudir de 21 segons al capdavant de la general provisional als que Markku Alén i Ilkka Kivimäki van respondre amb 6 escartxs consectuius que els van permetre pendre el liderat en la cinquena especial cronometrada i distanciar-se lleugerament dels seus compatriotes. Kankkunen-Piironen van contratacar amb el millor temps del desè tram, per Alén-Kivimäki acabar tancant la jornada amb els dos últims escratxs que deixaven les distàncies entre els dos equips en només 10 segons.

Per darrera d'ells Timo Salonen i Seppo Harjanne, amb el segon dels Peugeot, va estar molt temps rodant en tercera posició, fins que en la vuitena especial cronometrada va rebre l'impacte del Toyota Corolla de Yoshinori Yamaguchi i John Coker, tot i que els mecànics van aconseguir reparar els desperfectes en el seu cotxe, els campions del mòn penalitzaven 26 minuts i s'enfosaven en la general. Aques incident deixava en tercera posició a Massimo Biasion i Tiziano Siviero amb Lancia Delta S4 però ja a 2 minuts i 14 segons dels líders al terme de la primera etapa, mentre que Mikael Ericsson i Claes Billstam figuraven en quarta posició a 4 minuts i 42 segons.

La segona etapa arrancava des de Rotorua, ciutat on es va produir la primera neutralització, amb una pluja fina que va deixar els camins en un estat molt compromès, tot i això el duel entre Alén-Kivimäki i Kankkunen-Piironen va continuar, primer els de Peugeot van aconseguir reduir la distància de 10 a 5 segons amd dos escratxs, al que després Alén-Kivimäki respondrien per incrementar la distància fins als 18 segons. Finalment Kankkunen-Piironen van anar retallant segon a segon per tal d'arribar a la neutralització del segon dia separats per tan sols 1 segon, mentrestant, Massimo Biasion i Tiziano Siviero, afligits per haver hagut de fer els reconeixements dels trams en caravana, restaven en tercera posició a gairebé ja 4 minuts.

En el transcurs de la tercera etapa el domini dels homes de Peugeot va ser total, ja que tan Juha Kankkunen i Juha Piironen com Timo Salonen i Seppo Harjanne es van repartir els escratxs dels 6 trams disputats, ja que la vint-i-sisena cronometrada, Kawerau Forest, va ser cancelada, per una banda va suposar que Kankkunen-Piironen es fessin amb el liderat de la prova per 21 segons d'avantatge vers Alén-Kivimäki i d'altra banda que Salonen-Harjanne es classifiquessin en cinquena posició provisional a la espera ja d'algun error dels dos Lancia Delta S4 que el precedien doncs aquests estaven a més de 20 minuts de distància.

Ja en la quarta i darrera etapa, Kankkunen-Piironen van treure profit de la major versatilitat del seu Peugeot 205 T16 E2 per tal de treure un aventatge de 34 segons en les primeres especials disputades en la zona de Waikato, característiques per tenir unes pistes serpejants i cobertes de grava fina. A més a més, per a més desgràcia dels pilots del Lancia Delta S4 número 2, és a dir els pilots Alén-Kivimäki, uns problemes amb els seus fars en les especials nocturnes va acabar de dinamitar les seves esperances de victòria que acabaria sent per Juha Kankkunen i Juha Piironen amb 1 minut i 40 segons d'avantatge vers ells. Amb aquesta Kankkunen sumava ja 5 victòries en el campionat del mòn, donant a més a més la coincidencia de ser la 5ena vegada que el jove finlandès pujava al podi. Massimo Biasion i Tiziano Siviero, que com Alén-Kivimäki van patir en les lliscants pistes serpejants van veure com malgrat mantenir les posicions, les distàncies al final de la prova s'incrementaven fins als 9 minuts i 51 segons.

El sistema de reconeixements en caravana no va agradar a la parella italiana que competia per primera vegada a Nova Zelanda, malgrat tot van fer tercers.

En la categoria reservada a cotxes de Grup A, la victòria va ser per als suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander a bord del Volkswagen Golf GTi, els quals van liderar la categoria en tot moment si bé en el principi de la prova comptava amb la forta oposició dels Subaru RX Turbo dels kenyans Mike Kirkland i Robin Nixon i els locals Possum Bourne i Jim Scott, fins que aquests es van retirar en la segona jornada en mostra de dol per la mort d'un dels seus mecànics en accident de trànsit. Aixi doncs, gràcies a la victòria, primera de la temporada, Kenneth Eriksson aconseguia incrementar les distàncies amb l'austríac Rudolf Stohl, el qual a bord del seu Audi 80 Quattro va ser tercer a la prova kiwi.

Kenneth Eriksson i Claes Billstam van dominar la categoria Grup A.

En el campionat per a pilots, Juha Kankkunen sumava la tercera victòria de la temporada el que li permetia incrementar les distàncies amb el seu compatriota de Lancia Markku Alén fins als 34 punts, mentre que Bruno Saby, absent a la cita, es mantenia en tercera posició per davant de Massimo Biasion.

Pilot

Punts

Juha Kankkunen

76

Markku Alén

42

Bruno Saby

38

En el campionat de constructors el duel Peugeot-Lancia s'inclinava més del costat dels del lleó després de la quarta victòria de la temporada per només una, l'aconseguida pels malhauradament desparescuts Henri Toivonen i Sergio Cresto, al Monte-Carlo. Volkswagen per la seva banda, i malgrat competir amb un cotxe de Grup A, seguia en tercera posició amb 51 punts.

Constructor
Punts

Peugeot

107

Lancia

85

Volkswagen

51