Amb aquesta victòria, Juha Kankkunen comptava 5 podis per 5 primeres posicions.

El dimarts 8 de juliol de 1986 a Auckland s’hi celebrava la cerimònia de clausura del 16è Ral·li de Nova Zelanda, setena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, que amb un total de 13, suposava el pas d'equador del certamen. La prova neozelandesa, que era puntuable per als campionats de pilots, marques i pilots de Grup A, comptava amb un total de 55 equips en la seva llista oficial d’inscrits, dels que 52 emprendrien la marxa des de la rampa de sortida ubicada a la mateixa capital de l’illa nord el dissabte 5 de juliol de 1986, des d’on farien front a un recorregut composat per 35 proves especials cronometrades de 597,76 km de distància al llarg de 4 jornades de competició, una distància que va ser retallada per la FISA arran dels accidents de Còrsega i Portugal dels aproximadament 900 km previstos al llarg de 46 proves especials i que va ser superada per 40 formacions participants.

En quan les pistes es van tornar més lliscants, Alén-Kivimäki no van poder amb el Peugeot 205 T16.

A les 10 en punt del matí del dissabte 5 de juliol es donava la sortida a la primera etapa del ral·li, un bucle amb origen i arribada a Auckland format per 12 proves especials de 181,96 km cronometrats, de les que la primera d’elles, Auckland Domain, era asfaltada. Una distància que convertia la jornada sabatina en la més llarga de tot el programa, i que conduïa als 52 equips participants cap al nord de l’illa.

Convé però no enganyar-se amb la xifra d’equips participants, doncs a la gran distància de la que es trobava la ronda neozelandesa vers qualsevol base dels equips oficials del certamen, calia afegir que la FISA ja havia anunciat que de cara a la temporada següent, els cotxes amb fitxa d’homologació de Grup B estarien prohibits en el campionat del món de ral·lis. Una decisió que va empènyer a formacions com ara Audi, Ford, Citroën o Austin Metro, algunes dels quals ja estaven planificant fins i tot el futur Grup S, a abandonar el campionat, doncs no tenia sentit seguir invertint en un cotxe que cauria en via morta, pel que el duel quedava en un assumpte entre Lancia i Peugeot, els dos aspirants al títol.

D'entre els Lancia i els Peugeot, tres equips pels turinesos i dos pels borgonyesos, ràpidament es va veure que la lluita per la victòria era cosa de dos. Juha Kankkunen i Juha Piironen s’imposaven en les 2 primeres proves especials programades i aconseguien un coixí de 10 segons vers els seus compatriotes Markku Alén i Ilkka Kivimäki, un marge que quedaria estabilitzat després de la disputa de la tercera cronometrada, en quan les dues formacions finlandeses hi empataven a temps en la victòria de tram.

Els campions del món en vigència, Timo Salonen i Seppo Harjanne, aturaven sempre el cronòmetre per darrera dels seus compatriotes i es situaven en tercera posició a 23 segons, mantenint a ratlla els Delta S4 de Mikael Ericsson i Claes Billstam i de Miki Biasion i Tiziano Siviero que s’immiscien en una lluita per la quarta posició. Per darrera dels Lancia, i amb només 3 proves especials cronometrades disputades, un gran forat de més d’un minut, deixava a l’Audi Quattro A2 Malcolm Stewart i Doug Parkhill en la sisena posició i la primera en la lluita entre els locals.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki s’imposaven en solitari en la quarta prova especial programada i els de Lancia restaven a 1 segon del registre de Juha Kankkunen i Juha Piironen. En repetir autoria d’escratx en la següent prova especial, la parella de la formació transalpina arrabassava el lideratge als seus compatriotes de Peugeot. Paral·lelament, Timo Salonen i Seppo Harjanne, començaven a acusar problemes de pilotatge i els campions del món perdien la tercera plaça en favor de Miki Biasion i Tiziano Siviero, qui ja estaven a 42 segons dels seus companys d'equip.

Els nous líders refermaven la seva posició imposant-se en les quatre proves especials següents i sempre per davant de Juha Kankkunen i Juha Piironen, amb el que els de Peugeot restaven a 21 segons del lideratge, mentre que els companys italians dels primers, Miki Biasion i Tiziano Siviero, es situaven ja a 1 minut i 43 segons, quedant així certificat abans no acabés la primera etapa que el duel era cosa de 2.

Entretant, en l’enllaç entre el vuitè i novè tram, en el que els participants hi conduïen en ambdós sentits, Timo Salonen i Seppo Harjanne picaven contra el Toyota Corolla de Grup A del japonès Yoshinori Yamaguchi i el local John Coker. Malgrat que els mecànics de la formació del lleó aconseguien reparar els desperfectes que el seu 205 T16 Evo2 patia, el cert era que els campions mundials arribaven tard al següent control horari i rebien 26 minuts de penalització, el que els enviava a la part més baixa de la classificació.

Juha Kankkunen i Juha Piironen trencaven momentàniament la ratxa dels seus compatriotes, qui es quedaven sense llums en una cronometrada nocturna. En imposar-se en la desena prova especial, els de la firma borgonyesa escapçaven les distàncies vers els líders en 14 segons, per deixar-les per sota de la desena segons. Una victòria dels líders Markku Alén i Ilkka Kivimäki per la mínima i per 2 segons en les dues últimes proves especials programades de la primera jornada de competició, deixaven les distàncies entre els dos equips en precisament 10 segons.

Les instal·lacions de l’Hotel Travelodge d’Auckland acollien una vegada més el parc tancat del ral·li, on els primers equips participants hi feien cap a 2 quarts de 10 de la nit del mateix dissabte 5 de juliol. 10 segons separaven a Markku Alén i Ilkka Kivimäki de Juha Kankkunen i Juha Piironen, mentre que quan la distància es mesurava vers Massimo Biasion i Tiziano Siviero, tercers inquilins de les posicions de podi, aquest gap s’eixamplava ja fins als 2 minuts i 14 segons. Un tercer Lancia Delta S4, el dels suecs Mikael Ericsson i Claes Billstam, restava a les portes de les posicions de privilegi a 4 minuts i 42 segons dels seus companys finlandesos, avantatjant en pràcticament 6 minuts i mig al cinquè classificat, els locals Malcolm Stewart i Doug Parkhill.

La jornada dominical tenia 9 proves especials cronometrades en el seu programa, 4 de les quals eren asfaltades i les 5 restants de grava, d’una distància total competitiva de 108,11 km cronometrats. Una corda que conduïa als 46 equips participants que restaven en actiu fins a Rotorua, ciutat en la què els primers equips participants hi tenien programada l’entrada a partir de les 8 en punt del vespre i després de 10 hores d’activitat.

Els carrers de la ciutat veïna de Manukau suposaven el primer repte del dia, en els que Juha Kankkunen i Juha Piironen hi establien el millor temps per llimar un anecdòtic segon vers els seus rivals en la cursa per la victòria.

La pluja, que si bé era fina, havia compromès en certa manera l’estat de les pistes per les quals discorrien les 3 següents proves especials, el que afavoria lleugerament als pilots de Peugeot. Timo Salonen i Seppo Harjanne i Juha Kankkunen i Juha Piironen compartien el millor temps en la segona prova especial dominical, mentre que en la quarta, i just després d’abandonar el reagrupament de Hamilton, els joves finlandesos de la marca del lleó batien per 4 segons als seus companys campions del món. Entretant, un escratx en la tercera cronometrada, donava un glop d’aire als líders, que restablien les distàncies amb els principals pretendents a la seva primera posició.

Arribats a l’equador de l’etapa, l’asfalt tornava a fer acte de presència en l’itinerari amb tres proves especials consecutives sobre aquest element. Una superfície, en la que els 3 Lancia Delta S4 presents al ral·li es retornaven del cop rebut en els primers compassos de l’etapa, batent als seus rivals francesos en les 2 primeres d’elles i sempre amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki per davant dels seus companys Miki Biasion i Tiziano Siviero i Mikael Ericsson i Claes Billstam, qui compartien en ambdós casos el segon millor temps. Aquestes dues victòries parcials de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, permetien als líders assolir un gap màxim al llarg de l'etapa de 17 segons en relació a Juha Kankkunen i Juha Piironen.

Ja en la tercera de les cronometrades asfaltades, de major corda cronometrada i setena en el còmput global de l’etapa, dinovena en el del rutòmetre de l’edició, Juha Kankkunen i Juha Piironen aconseguien revertir tendències en aturar el cronòmetre abans que ningú, si bé els 2 segons que els de la casa borgonyesa aconseguien retallar als seus compatriotes de la marca italiana, els perdrien en la prova especial següent.

Així doncs, 17 segons tornaven a separar a les dues parelles finlandeses esdevingudes caps de files de cara a la darrera prova especial dominical i 17 segons eren els que Juha Kankkunen i Juha Piironen aconseguien llevar a Markku Alén i Ilkka Kivimäki en els 22,36 km cronometrats de l’especial, amb el què ambdues formacions passaven a compartir el lideratge. 

Els de Lancia, totalment insatisfets amb el resultat aconseguit, demanaven amargament la cancel·lació de l’especial perque aqui i allà passava d’aixòs i d’allòs, però els oficials desatenien les seves queixes, amb el que a les 8 en punt del vespre els primers equips dels 43 que aconseguien completar l’etapa, començaven a enfilar el camí cap al parc tancat de Rotorua amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki compartint la primera posició amb Juha Kankkunen i Juha Piironen. Miki Biasion i Tiziano Siviero, molt descontents amb el sistema emprat de caravana en els reconeixements, tancaven les places de podi a 3 minuts i 56 segons dels dos primers classificats, mentre que Mikael Ericsson i Claes Billstam estaven a 6 minuts i 12 segons dels seus companys precedint en més de 15 minuts els cinquens classificats, els locals Tony Teesdale i Greg Horne, primers neozelandesos després de que Malcolm Stewart i Doug Parkhill s’accidentessin en la tercera prova especial de la jornada.

La tercera etapa dibuixava un bucle cap a l’est de Rotorua i que per tant llur origen i final s’establia en la ciutat famosa per les seves fumaroles sulfuroses. A les 9 en punt del matí es donava la sortida del parc tancat a la primera parella participant, la qual per davant tenia 7 proves especials programades de 151,48 km cronometrats sobre grava. Una primera parella participant que els comissaris decidien que havia de ser Markku Alén i Ilkka Kivimäki, doncs els de Lancia no havien perdut el lideratge al llarg de tota la segona etapa.

Timo Salonen i Seppo Harjanne prosseguien amb la seva remuntada particular imposant-se en la primera prova especial del dia, mentre que els dos aspirants a victòria compartien el segon millor temps i per tant la primera posició seguia estant compartida. 

La igualada difícilment podia continuar i en ser segons sobre la pista, i en conseqüència amb menys grava solta, Juha Kankkunen i Juha Piironen s’imposaven en la segona i quarta prova especial cronometrada i esdevenien segons per darrera dels seus companys Timo Salonen i Seppo Harjanne en la tercera, amb el què en total els joves pilots finlandesos de Peugeot aconseguien 14 segons de marge sobre Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

La furia per als encarregats d’obrir pista assolia les seves quotes màximes en la cinquena prova especial, moment en el que els pilots de Lancia es trobaven maquinària forestal enmig de la traçada i quan aquests estaven gestionant un revolt. La gravetat de l’incident era tan gran, que els comissaris ara si accedien a les peticions dels nòrdics de la firma torinesa i decidien cancel·lar l’especial.

Timo Salonen i Seppo Harjanne tancaven l’etapa amb dues victòries parcials que els hi permetien situar-se en cinquena posició provisional, mentre que els seus companys Juha Kankkunen i Juha Piironen sempre hi aconseguien el segon millor temps, amb el què les distàncies al capdavant de la taula s’eixamplaven.

A 1 quart de 6 de la tarda del mateix dilluns 7 de juliol, Markku Alén i Ilkka Kivimäki s’immiscien en el parc tancat de Rotorua en segona posició i a 21 segons del lideratge dels seus compatriotes Juha Kankkunen i Juha Piironen. Miki Biasion i Tiziano Siviero seguien tancant les posicions de podi, si bé els italians estaven ja classificats a 6 minuts i 27 segons dels líders. Mikael Ericsson i Claes Billstam restaven a les portes de les codiciades posicions d’honor a 9 minuts exactes dels líders, mentre que a Timo Salonen i Seppo Harjanne, cinquens, només els hi quedava esperar l’errada d’algú dels de davant per seguir guanyant posicions en trobar-se a 31 minuts i 53 segons dels seus companys d’equip.

La quarta i última etapa del ral·li suposava el retorn des de Rotorua fins a Auckland, concretament a les instal·lacions de l’Hotel Travelodge del qual els participants havien marxat el diumenge a partir de les 10 del matí. Un desplaçament que tenia lloc mitjançant 7 proves especials cronometrades de grava i de 156,48 km de corda, un viatge que s’iniciava a les 8 en punt i que es donaria per conclòs a partir de 3 quarts i 5 minuts de 7 de la tarda.

L’ambient era sec, però tot i això les pistes seguien estant humides, motiu pel qual els Peugeot afrontaven les primeres especials de la jornada amb unes gomes especialment tallades. Juha Kankkunen i Juha Piironen duplicaven distàncies amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki en imposar-se en la primera cronometrada del dia, mentre que en les dues següents, en repetir victòries de tram, els de la firma del lleó tornaven a duplicar distàncies per situar-les en 1 minut i 34 segons. En la quarta prova especial cronometrada del dia, Juha Kankkunen i Juha Piironen sumaven el seu quart escratx consecutiu de l’etapa, si bé en aquesta ocasió la renda de segons ja era molt menor, tan sols 3.

Timo Salonen i Seppo Harjanne, que havien estat segons en les quatre proves especials anteriors, aprofitant la major maniobrabilitat dels Peugeot 205 T16 Evo2 sobre les serpentejants pistes neozelandeses de Waikato, trencaven la ratxa dels seus companys d’equip en la cinquena, per aconseguir així enviar el missatge que la velocitat dels campions del món seguia estant present, alhora que havien aconseguit retallar uns 2 minuts a Mikael Ericsson i Claes Billstam.

Els líders, tot i gaudir d'una considerable renda de segons, no afluixaven i aquests en imposar-se en la sisena prova especial del dia, aconseguien la distància màxima d’1 minut i 44 segons amb els segons classificats Markku Alén i Ilkka Kivimäki, un gap que els de Lancia retallarien en 4 segons, en quan els pilots sumaven la seva catorzena i última victòria de tram en la darrera especial programada.

Completada la segona passada per la cronometrada curta del bosc de Marmarua, les 40 formacions que aconseguien completar el recorregut, cobrien la vuitantena de quilòmetres d’enllaç que els conduïa de nou fins a l’hotel Travelodge d’Auckland, on els primers participants hi tenien prevista la seva entrada en quan passessin 5 minuts de 3 quarts de 7 del vespre del dimarts 8 de juliol de 1986.

En les instal·lacions hoteleres s’hi celebrava la cerimònia del podi, en la que Juha Kankkunen i Juha Piironen hi pujaven en el seu graó més alt en completar els 571,03 km cronometrats disputats en un temps de 5 hores 43 minuts i 45 segons, un registre que rebaixava en 1 minut i 40 segons l’aconseguit per Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Despenjats de la lluita per la victòria des d’un primer moment, Miki Biasion i Tiziano Siviero completaven el podi neozelandès a 9 minuts i 51 segons del registre dels guanyadors.

El sistema de reconeixements en caravana no va agradar a la parella italiana que competia per primera vegada a Nova Zelanda, malgrat tot van fer tercers.

En la categoria reservada a cotxes de Grup A, els carrers d’Auckland restaven importància a les 2 rodes motrius del Volkswagen Golf GTi de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann, i els pilots de la formació de Wolfsburg es feien amb la primera plaça per 3 segons de marge sobre el Mazda de Rod Miller i John Bellefleur i 4 segons vers el Subaru de Peter Bourne i Jim Scott.

Les distàncies lògicament eren curtes i en tan bon punt els participants posaven rumb a les primeres proves especials forestals, els líders ràpidament es veurien superats per Peter Bourne i Jim Scott primer i després per Rod Millen i John Bellefleur. 

Però tan ràpidament com havien perdut la primera posició, tan ràpid la recuperaven amb una victòria de tram en la quarta prova especial del dia, per mantenir-se ja en el lideratge de la classe fins al terme de la jornada, gràcies a sumar 6 victòries parcials i 2 segons millors temps en les 8 cronometrades que restaven per celebrar-se.

En el moment de retornar a Auckland, els líders mantenien a 43 segons del seu temps el Subaru RX Turbo Peter Bourne i Jim Scott i a 4 minuts i 53 segons el Mazda Familia 4WD de Rod Millen i John Bellefleur, tots dos neozelandesos, si bé els segons residien a Califòrnia, i dotats amb un cotxe de tracció integral.

En senyal de dol arran de la defunció del seu enginyer de Dunlop en un accident viari, l’equip Subaru decidia no reprendre la competició l’endemà diumenge al matí, amb el què els líders es trobaven de cop amb gairebé 5 minuts de marge al capdavant de la taula provisional. 

Les condicions humides de la jornada dominical així com una sanció de 30 segons per retard en la darrera prova especial, reduïa les distàncies vers Rod Millen i John Bellefleur fins als 3 minuts i 25 segons al terme de l’etapa, unes distàncies però que es van mantenir més o menys estables al llarg de la tercera jornada i que s’incrementarien fins als 5 minuts i 48 segons amb els que ambdós equips fitxaven al terme de la quarta i última etapa del ral·li.

Així doncs, gràcies a la victòria, primera de la temporada, Kenneth Eriksson aconseguia incrementar les distàncies al capdavant de la classificació vers l’austríac Rudolf Stohl, el qual a bord del seu Audi 80 Quattro va ser tercer a la prova kiwi.

Kenneth Eriksson i Peter Diekmann van dominar la categoria Grup A.

En el campionat per a pilots, Juha Kankkunen sumava la tercera victòria de la temporada, el que permetia al pilot finlandès obrir les distàncies amb el seu compatriota de Lancia Markku Alén fins als 34 punts, mentre que Bruno Saby, absent a la cita, es mantenia en tercera posició per davant de Massimo Biasion.

Pilot	Punts
Juha Kankkunen	76
Markku Alén	42
Bruno Saby	38

En el campionat de constructors, el duel entre Peugeot i Lancia s'inclinava a favor dels del lleó després de la quarta victòria de la temporada per només una, l'aconseguida pels malhauradament desparescuts Henri Toivonen i Sergio Cresto, al Monte-Carlo. Volkswagen per la seva banda, i malgrat competir amb un cotxe de Grup A, seguia en tercera posició amb 51 punts.

Constructor	Punts
Peugeot	107
Lancia	85
Volkswagen	51