 Especificacions tècniques |
| Motor |
4 cilindres en línia de 1997,4 centímetres cúbics (80,60 mm de diàmetre - 86,40 mm de carrera) amb turbo. |
| Potència |
290 CV a 6300 rpm |
| Canvi |
Manual de 5 o 6 velocitats. |
| Transmissió |
A les 4 rodes. |
| Longitud |
4560 mm |
| Amplada |
1695 mm |
| Alçada |
1440 mm |
| Distància entre eixos |
2600 mm |
| Pes mínim |
1300 kg |
Amb un important sobrepès vers els cotxes de la competència, però amb la revolucionària presència d’un eix motriu posterior direccional, el dissabte 9 de juliol de 1988 sortia per primera vegada d’un parc tancat del mundial el Mitsubishi Galant VR-4 en la seva configuració de Grup A.
L’estrena tenia lloc a les pistes de terra de Nova Zelanda amb Kenjiro Shinozuka i Fred Gocentas als seus comandaments, però aquesta quedava deslluida a causa d’una avaria a la caixa de canvis. I es que la caixa de canvis emprada en el seu debut, era interina, per tal de deixar pas immediatament a la revolucionaria X-Trac de 6 velocitats, una caixa que posteriorment acabaria marcant tendència entre la resta de cotxes del parc tancat.
La complexitat de l’eix direccional posterior i la manca de valor afegit pels seus pilots, va convidar als enginyers a abandonar ràpidament aquesta opció del Galant VR-4, el que unit amb un increment de la fiabilitat i una reducció paulatina del sobrepès, facilitava a Mikael Ericsson i Claes Billstam guanyar el Ral·li 1000 Llacs 1989, setena sortida del cotxe en el campionat; una fita que esdevenia doble en quan els suecs es convertien en els primers estrangers en vèncer la ronda finlandesa dins el calendari del mundial de ral·lis.
El Mitsubishi Galant VR-4 va estar en actiu fins al terme de la temporada 1992, període en el que els seus pilots hi aconseguirien acumular un total de 14 places de podi en les seves 36 aparicions, de les que 6 es corresponien a victòries, amb el que la seva relació de victòries per participacions esdevenia del 16,7%.
Mikael Ericsson:
1000 Llacs 1989.
Pentti Airikkala:
RAC Rally 1989.
Patrik Tauziac:
Costa d’Ivori 1990.
Kenneth Eriksson:
Suècia 1991.
Kejiro Sinozuka:
Costa d’Ivori 1991 i Costa d’Ivori 1992.
