Wittman-Pattermann feien realitat tot un somni a Nova Zelanda.

El dimarts 14 de juliol de 1987 finalitzava a Auckland el 17è Ral·li de Nova Zelanda, vuitena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis. La cita austral s'iniciava amb dos revesos importants, el primer era una condició intrinseca de la prova, i es que la gran distància que havien de recòrrer les principals marques europees per disputar la prova, i per tant costs, el segon revès venia de part de la FISA quan només otorgava puntuabilitat per al campionat de pilots, el que desencadenava que només Volkswagen hi destinés 1 cotxe de manera oficial, i que a la llista d'inscrits només s'hi trobessin 58 equips. D'aquests, 51 van iniciar el recorregut composat per 36 especials cronometrades de 590,34 km de distància el dissabte 11 juny que 16 equips aconseguirien completar.

Dues averies menors i la tracció davantera van minar les possibilitats de victòria d'Eriksson-Diekmann

Dissabte al matí una especial curta d'apenes dos quilòmetres i mig pel terme municipal d'Auckland suposava l'inici de la prova. En aquesta primera especial cronometrada de les dotze programades al llarg del primer dia, s'hi veia un triple empat en el cronòmetre entre Stig Blomqvist i Björn Cederberg, Kenneth Eriksson i Peter Diekmann i Franz Wittman i Jörg Pattermann.

Portadors del dorsal número 1, i per tant els primers en les pistes de grava neozelandeses, Stig Blomqvist i Björn Cederberg van començar a perdre temps ja en la segona especial cronometrada, més encara quan algunes de les peces oficials que s'afegien al seu Ford Sierra XR 4x4 privat, arribaven amb el temps molt just des del Regne Unit i aquestes no s'havien pogut testar prèviament, així doncs és com s'explica que en la tercera especial del dia, la transmissió del seu cotxe fallés el que costava a la parella sueca arribar tard als següents trams i haver-los d'afrontar només a propulsió. Malgrat que Stig Bloqmvist conduia per primera vegada un cotxe amb el volant a la dreta, l'astre suec encara seria a temps d'adjudicar-se un altre escratx abans no es veiès fora de la prova per un accident quan restaven dos trams per concloure la jornada.

Així doncs, amb Stig Bloqmvist i Björn Cederberg, els pilots de més renom al parc tancat, lacrats per obrir pista i per les fallades mecàniques, els oficials de Volkswagen Kenneth Eriksson i Peter Diekmann es situaven al capdavant de la general provisional en el seu camí cap a Rotorua. Però precisament en l'especial que abandonaven Stig Blomqvist i Björn Cederberg per accident, el Golf GTi dels líders va començar a fallar, el que va permetre al Lancia Dleta HF 4WD privat dels austríacs Franz Wittman i Jörg Pattermann, que prenien la sortida al ral·li gràcies al patrocini d'un programa televisiu, instal·lar-se en la primera posició provisional.

A l'arribada a quarts d'onze de la nit al parc tancat de Rotorua, ciutat en la que es neutralitzava la primera etapa, els austríacs es mantenien al capdavant dels 40 equips que seguien en competició, amb 26 segons d'avantatge vers els seus més immediats perseguidors, la parella sueco-germànica de Volkswagen Kenneth Eriksson i Peter Diekmann.

A part de la baixa ja coneguda de Stig Blomqvist i Björn Cederberg per accident, destacava també l'abandonament de la parella neozelandesa formada per Ray Wilson i Robert Haldane a causa d'un sobreescalfamanet en el motor del seu Mazda 323 4WD ocurregut també en la desena especial cronometrada del ral·li i quan els locals comptaven amb dos escratxs en el seu haver.

Un bucle amb sortida i arribada a Rotorua de 15 especials cronometrades, 1 sobre asfalt i les restants sobre terra, conformava la segona jornada del ral·li. En ella Kenneth Eriksson i Peter Diekmann, sota l'amenaça de ser acomiadats des de la seu central de Volkswagen sino aconseguien la victòria, sortien disposats a atacar, peró una averia en el seu canvi de velocitats generava l'efecte contrari i els oficials de Wolfsburg veien com Franz Wittman i Jörg Pattermann encadenaven sis escratxs consecutius a partir de la tercera prova especial que s'afegien al que els austríacs havien aconseguit en la primera cronometrada i aquests incrementaven distàncies.

Al seu pas per les assistències, els mecànics de Volkswagen canviaven la caixa de velocitats en només 12 minuts, i permetien que els seus pilots poguessin aplicar-se a fons per les pistes neozelandeses. En aquestes noves condicions, Kenneth Eriksson i Peter Diekmann aconseguien 5 dels últims 7 escratxs possibles, si bé eren els seus rivals i líders provisionals els qui marcaven el millor temps en aquestes especials que s'escapaven que per més inri, eren de les més llargues de la jornada.

Amb tot Franz Wittman i Jörg Pattermann aconseguien incrementar en 15 segons el forat que tenien vers els segons classificats al llarg de la segona jornada del ral·li, per situar les distàncies entre els dos cotxes en 41 segons. Els neozelandesos Possum Bourne i Michael Eggleton al volant d'un Subaru RX Turbo es situaven en posició provisional de podi a 3 minuts i 30 segons dels primers classificats, gràcies també en part a l'abandonament dels seus compatriotes Neil Allport i Rodger Freeth pels endèmics problemes de transmissió que patien els Mazda 323 4WD com el que pilotaven.

La tercera etapa del ral·li era novament un bucle amb sortida i arribada a Rotorua, si bé en aquesta ocasió el reagrupament de mitja jornada es feia a Manukau City i les especials a celebrar eren 9 totalitzant 202,29 km cronometrats. La consigna imposada des de Volkswagen seguia pesant sobre les espatlles de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann, peró les pistes lentes per les quals es celebraven les especials afavorien la tracció integral del Lancia Delta HF 4WD de Franz Wittman i Jörg Pattermann. Si bé els pilots de Volkswagen aconseguien marcar 5 escratxs per 4 per part dels líders provisionals, el trencament d'un palier del seu Golf GTi allunyava en sis segons més a la parella sueco-germànica del seu objectiu.

La quarta i última etapa del ral·li era un mer tràmit, sense trams per celebrar, la jornada era un enllaç des de Rotorua on es sortia dimarts a quarts de deu del matí fins a Auckland on s'hi arribava el migdia del mateix dia. Així doncs, només l'averia d'algún dels cotxes participants podria suposar algun canvi en l'ordre assolit el dilluns al capvespre a Rotorua, però aquests tipus d'incidències no es van arribar a produir amb el que Franz Wittman i Jörg Pattermann aconseguien la seva primera victòria mundial en completar el recorregut en 6 hores i 56 minuts, 47 segons menys que Kenneth Eriksson i Peter Diekmann, que tot i les amenaces van seguir pilotant per a Volkswagen fins a final de temporada. Possum Bourne i Michael Eggleton tancaven el podi a 8 minuts i 25 segons dels guanyadors.

Tot i comptar amb un vell RX Turbo, els locals Bourne-Eggleton pujaven al podi

En el campionat de pilots, únic certamen per al que la cita austral era puntuable, el resultat del ral·li era pràcticament intrascendent, doncs Franz Wittman tenia el seu compte a zero en el campionat i Kenneth Eriksson es trobava força enfonsat. Així doncs a efectes de la lluita pel títol, la situació es mantenia com a la finalització de l'Olympus Rally quinze dies abans, amb Juha Kankkunen al capdavant seguit dels seus companys d'equip a Lancia Markku Alén i Massimo Biasion.

Pilot

Punts

Juha Kankkunen

72

Markku Alén

60

Massimo Biasion

54

En el campionat de constructors donat que el ral·li no era puntuable per al certamen, la general es quedava congelada tal i com havia quedat a la conclusió de l'anterior prova, el ral·li nord-americà Olympus, amb Lancia clarament destacada, seguits d'Audi i Volkswagen.

Constructor
Punts

Lancia

114

Audi

62

Volkswagen

49

Colin McRae aconseguia la seva 25ena i última victòria al Mundial de Ral·lis al Safari .

Vuitena cita en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, el 14 de juliol de 2002 finalitzava a Nairobi el 50è Safari Rally, edició que després va resultar ser la última que gaudia de puntuabilitat mundialista. La prova, puntuable per als campionats del mòn de pilots, constructors i producció, atreia fins a un total de 51 inscrits dels que 48 empendrien la sortida el 12 de juliol cap als 1010,80 km de recorregut cronometrat al llarg de 12 trams que composaven la cita, 11 equips van aconseguir superar la prova africana.

Sense arribar a inquietar en cap moment els líders, Rovanperä-Pietiläinen salvaven els mobles de Peugeot.

En les setmanes prèvies a la cel·lebració de la prova, les fortes pluges caigudes van deixar els camins pels quals es disputava la prova en un estat força deplorable, que complicava fins i tot els reconeixements a bord de tot-camins, sent un presagi de la debacle que després arribaria. I es que ja en el primer tram es va produir la primera baixa d'entitat, quan els líders de la general provisional del campionat, els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, havien d'abandonar amb el motor fos del seu 206 WRC.

Tommi Mäkinen i Kaj Lindström marcaven el primer millor registre el que els duia a fer-se amb el liderat en la general del ral·li, si bé en el segon i quart tram de l'etapa Colin McRae i Nicky Grist van aconseguir marcar el millor registre, un altre escratx dels finlandesos de Subaru els va mantenir al capdavant de la prova fins la neutralització del primer dia per només 16,1 segons de diferencia. Carlos Sainz i Luis Moya, endarrerits per culpa de les punxades figuraven en tercera posició però ja a quasi bé 3 minuts dels líders.

La primera jornada es tancava amb una llista de baixes prou considerable, els Hyundai Accent WRC d'Armin Schwarz i Manfred Hiemer i Freddy Loix i Sven Smeets també queien en la primera especial, mentre que el Mitsubishi Lancer WRC de François Delecour i Daniel Grataloup ho feia al llarg de la tercera especial en trencar-se el ventilador i sobreescalfar-se el seu propulsor. Petter Solberg i Phil Mills amb el turbo trencat del seu Impreza WRC i Toni Gardemeister i Paavo Lukander amb una roda perduda i la suspensió feta miques en el 4t tram completaven la llista de baixes del primer dia.

En el primer tram de la segona jornada es produia un nou cop de teatre quan Tommi Mäkinen i Kaj Lindtsröm trencaven la suspensió del seu Subaru Impreza S7 WRC i cedien 9 minuts alhora que la posició capdaventera de la cita africana que ara era ocupada per Colin McRae i Nicky Grist. La cancelació del segon tram i una nova punxada de Carlos Sainz i Luis Moya, va fer que els seus companys d'equip encara cedissin més terreny amb els líders provisionals que ara passaven a estar perseguits pel Peugeot 206 WRC de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen a gairebé 3 minuts i mig.

El trencament de la corretja de la bomba d'oli del Ford Focus RS WRC de Sainz-Moya i de la caixa de canvis del Škoda Octavia WRC Evo2 de Kenneth Eriksson i Christina Thörner en el en quart i penúltim tram de la jornada, va permetre que momentàniament les joves promeses de Ford Markko Märtin i Michael Park passessin a ocupar la tercera posició, ja que en el següent tram, amb problemes, perdien 2 minuts i 20 segons a més d'arribar 24 minuts tard al punt de control, el que suposava una penalització de 11 minuts i 30 segons per a la parella estonio-britànica. La darrera posició de podi la recollia doncs el Citroën Xsara WRC de Thomas Rådström i Denis Giraudet.

Richard Burns i Robert Reid arribaven a les assistències sobre tres rodes, però aquestes estaven ubicades en un terreny molt arenòs, on el Peugeot 206 WRC dels britànics va quedar encallat sense poder avançar ni tan sols poder entrar al lloc on s'havia de produir la reparació de l'auto. Mäkinen-Lindström amb la suspensió feta miques al terme de la quarta especial cronometrada, engruixaven la llista de baixes de la segona jornada.

La tercera i última jornada del ral·li, composada només per tres especials cronometrades, es va viure amb molta més calma que les dues anteriors, deixant com a únic punt calent la lluita que Markko Märtin i Michael Park van tenir amb Sébastien Loeb i Daniel Elena per la quarta plaça que finalment va ser per als de Ford, així doncs sense més sobresalts la victòria era per a Colin McRae i Nicky Grist, amb aquesta el pilot escocès en sumava 25, establint un nou rècord mundial. A 2 minuts i 50,9 segons del temps dels vencedors es classificava en segona posició el Peugeot 206 WRC de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen mentre que el Xsara WRC de Thomas Rådström i Denis Giraudet completaven el podi a 18 minuts i 38,6 segons dels guanyadors.

Els múltiples abandonaments van facilitar que el podi el tanquès el Xsara WRC de Rådström-Giraudet a més de 18 minuts.

En l'apartat de producció la victòria va ser pels malaisis Karamijt Singh i Allen Oh, els quals desprès de l'abandonament per embragatge del Subaru Impreza STi deToshi Arai i Tony Sircombe en el penúltim tram i del de Marcos Ligato i Ruben García en l'últim tram per culpa de les suspensions, es van quedar literalment sols en la categòria a l'arribada a Nairobi. Amb aquesta el pilot malaisi sumava dues victòries en el campionat el que li permetia superar en la general al peruà Ramon Ferreyros, absent a la prova africana.

Victòria en la prova africana i liderat per a Karamjit Singh a bord del seu Mitsubishi rebatejat com Proton.

La victòria de Colin McRae va servir al pilot escocès per a superar al seu company d'equip Carlos Sainz en la taula general i passar ocupar la segona plaça que el madrileny sostenia. Tot i el zero de Marcus Grönholm, el finlandès seguia encapçalant la general provisional del campionat ara amb 7 punts d'avantatge vers el segon classificat.

Pilot

Punts

Marcus Grönholm

37

Colin McRae

30

Carlos Sainz

23

En el campionat de constructors Ford era qui aconseguia la major puntuació en la prova, ja que com Citroën no estava inscrit en el campionat de marques, la quarta plaça de Märtin-Park de la general es traduia en un tercer lloc en constructors, aconseguint sumar per tercera vegada consecutiva 14 punts restant ara a 14 punts dels líders, Peugeot, que sortien amb 6 punts més al seu calaix gràcies al podi de Rovanperä-Pietiläinen. Subaru que no sumava ni un sol punt, seguia certificant la seva baixada de rendiment i perdua de contacte amb els dos equips capdaventers.

Constructor
Punts

Peugeot

83

Ford

69

Subaru

35