Warmbold-Todt donaven a FIAT la seva primera victòria mundial a Polonia.

Setena cita d'un total de tretze que conformaven el primer calendari del campionat del món de ral·lis, és a dir que la ronda suposava el pas d'equador del certamen, el diumenge 15 de juliol de 1973 finalitzava a Cracòvia el 33è Ral·li de Polonia. El recorregut de la cita estava composat per 55 proves especials cronometrades d’una superficie mixta d’asfalt i terra, les quals totalitzaven 742,30 km de distància competitiva, una corda que es dividia en dues etapes, llur inici i final tenia lloc a la mateixa ciutat de Cracòvia. La primera i única prova del calendari que es disputava rere el teló d’acer, copsava l'interès de 67 equips per a formalitzar la seva inscripció, dels quals només 5 es van perdre la protocolària baixada per la rampa de sortida. El recorregut, llarg i exigent, només va ser superat per 3 equips dins l'interval màxim de temps permès. 

Els alemanys orientals Culmbacher-Ernst portaren el seu Wartburg 353 a un podi mundial.

En línies generals l’esdeveniment polonès va ser un desastre organitzatiu, amb un cronometratge lent i deficient, que desesperava als caps dels equips FIAT i Alpine, les dues úniques formacions oficials occidentals que es trobaven presents a l’edició. A més a més, aquest cronometratge sovint diferia dels temps que els copilots havien marcat en els seus respectius rellotges, incrementant així el malestar entre els participants que afrontaven unes pistes força trencades amb uns cotxes no tan preparats com en les 2 rondes africanes prèvies. 

El concepte del ral·li era força similar al del Safari Rally, és a dir amb pistes i carreteres obertes al trànsit llurs promitjos de temps eren força baixos, uns registres que difícilment podien ser aconseguits pels pilots, acumulant-se així els retards que anaven conformant la classificació. Pocs dies abans de l’inici de la prova, Giovanni Maruffi, director esportiu de l’equip FIAT, així com el copilot Jean Todt, van aconseguir que els organitzadors ampliessin el marge per a l’exclusió, doncs el que aquests havien establert en primera instància era un impossible per al que aquests havien pogut comprovar en les jornades prèvies de reconeixement.

La primera etapa del ral·li s’iniciava el dijous 12 de juliol a les 4 en punt de la tarda i rebia el nom de bucle nord. L’escull tenia en el seu programa 28 proves especials de 333,70 km cronometrats, una distància que es donaria per conclosa l’endemà divendres cap al migdia. 

Ben d’hora es va poder comprovar com cap de les formacions locals, o en termes generals del bloc de l’est, podien presentar batalla a cap dels dos FIAT 124 Abarth Spider presents a la prova, així com l’Alpine A110 1800 confiat a Jean-Luc Thérier i Alain Mahé. De fet els francesos marcaven el millor temps de manera consecutiva en les 5 primeres proves especials i es llauraven un marge de 31 segons sobre els italians Alcide Paganelli i Ninni Russo i d’entorn d’1 minut i mig vers Achim Warmbold i Jean Todt, aquest últim molt més partidari de conservar la mecànica més enllà de marcar els millors temps.

Arribats a la regió de Silèsia, on la duresa del recorregut s’incrementava, la tàctica de Jean Todt es mostra correcta en quan Jean-Luc Thérieri i Alain Mahé obrien la direcció del seu Alpine i el temps concedit a la cronometrada, així com en les reparacions posteriors, els enviava fins a la tercera posició a uns 2 minuts d’Alcide Paganelli i Ninni Russo.

Posteriorment, els nous líders transalpins eren també víctimes de la duresa del terreny i la parella s’endarreria per avaria en els amortidors del seu FIAT, entregant així la primera posició als seus companys Achim Warmbold i Jean Todt. Paral·lelament el degoteig de pilots que havia de renunciar a la competició era constant a la regió i només 15 formacions participants estaven de retorn a Cracòvia el divendres al migdia.

Achim Warmbold i Jean Todt cursaven la seva entrada al parc tancat de Cracòvia amb 3 minuts i 45 segons de marge vers els seus companys Alcide Paganelli i Ninni Russo, mentre que Jean-Luc Thérier i Alain Mahé eren tercers a 9 minuts i 3 segons de l’alemany federal i el francès. Els soviètics Haino Sepp i Tomas Bernstein eren quarts a bord d’un Moskvitch 412 i a més de 2 hores dels líders, precedint en més de 23 minuts el Polski FIAT 125P dels locals Ryszard Zyszkowski i Jerzy Zyszkowski.

Dissabte 14 de juliol es donava el tret de sortida de la segona etapa, un escull en el que els dos últims equips classificats no hi prendrien part, deixant així el número de participants en 13. Si la primera etapa se l’anomenava nord i aquesta anava a buscar la regió fronterera amb l’Alemanya Democràtica i Txecoslovàquia, la segona rebia el nom de bucle sud i portava als participants cap a Romania i Ucraïna. L’etapa tenia 27 proves especials de 347,5 km competitius, els quals finalitzarien l’endemà diumenge al migdia.

Jean-Luc Thérier i Alain Mahé sortien a l’atac i els francesos començaven a retallar distàncies en la classificació sobre Alcide Paganelli i Ninni Russo, tot coincidint amb uns problemes de suspensions en el FIAT 124 Abarth Spider dels italians, qui sovint rascaven amb els baixos del seu cotxe. De matinada, cap a l’onzena prova especial de la segona etapa, un impacte brusc contra una pedra resultava fatal, doncs el càrter del cotxe dels transalpins es trencava i la parella es veia obligada a abandonar sense pressió de lubricant i amb el motor del seu cotxe trencat.

Els francesos d’Alpine heretaven així la segona plaça, a uns 6 minuts d’Achim Warmbold i Jean Todt, distància que Jean-Luc Thérier i Alain Mahé aconseguirien reduir de l’ordre d’un minut vers l’alemany i el seu compatriota francès. Malauradament, la intervenció mecànica sobre un dels seus amortidors, els portava a concedir 4 minuts més de marge als líders en forma de penalització.

Sense deixar d’imprimir un ritme alt, Jean-Luc Thérier i Alain Mahé retallaven la distància vers els líders fins a 1 minut i quan només mancaven 6 proves especials per a completar el recorregut de l’edició, però una errada en el llibre de ruta, portava als francesos a saltar-se un punt de control així com la sortida de la cinquantena prova especial, en creure que aquesta cronometrada havia estat cancel·lada. Jean-Luc Thérier i Alain Mahé prosseguien amb la competició, però només per ser desqualificats a la línia de meta. 

Conscients de l’errada dels pilots d’Alpine, Achim Warmbold i Jean Todt afrontaven la recta final del ral·li amb calma, per tal d’assegurar-se l’arribada a Cracòvia, de fet només 7 equips aconseguien retornar al parc tancat de la ciutat polonesa i d’aquests un era desqualificat, els francesos Jean-Luc Thérier i Alain Mahé, mentre que els tres últims es classificaven per sobre del temps màxim d’exclusió i per tant no figuraven a la classificació final.

Així doncs, només els 3 inquilins del podi polonès eren els 3 únics equips classificats de l’edició. Achim Warmbold i Jean Todt completaven el ral·li en un temps de 8 hores 28 minuts i 14 segons, un registre que donava a FIAT la seva primera victòria mundial. A 2 hores 47 minuts i 2 segons del temps dels vencedors, es classficaven els alemanys orientals Egon Culmbacher i Werner Ernst, a bord d'un Wartburg 353 oficial, mentre que el tercer graó del podi corresponia al Polski-FIAT 125 oficial dels locals Maciej Stawowiak i Jan Czyzyk, a 3 hores 40 minuts i 17 segons dels guanyadors. 

Tanmateix Alpine va presentar una reclamació sobre l’errada en el llibre de ruta per tal d’intentar salvar a la seva parella de pilots, però finalment la federació polonesa d’automobilisme decidia rebutjar la queixa de l’equip francès, amb el què dies més tard la classificació final era ratificada.

Tercers i últims classificats van ser els polonesos Maciej Stawowiak i Jan Czyzyk.

En el campionat de marques, únic certamen que tenia lloc l'any 1973, Alpine, tot i l'abandonament de l'únic cotxe que van desplaçar fins a la prova, seguia mentenint la primera posició del campionat seguits de FIAT, que gràcies a la victòria escurçaven força les distàncies. Citroën per la seva banda, absent a la prova, començava a perdre terreny en la lluita pel títol.

Constructor
Punts

Alpine

92

FIAT

66

Citroën

33