Ral·li dominat de cap a peus per Peugeot que finalment va veure la segona victòria de Grönholm-Rautiainen.

El diumenge 16 de juliol de 2000 a Manukau es posava punt i final al 30è Ral·li de Nova Zelanda, vuitena cita del calendari del campionat del mòn de ral·lis que amb puntuabilitat per als campionats de pilots, constructors i producció, aconseguia aplegar un total de 70 equips inscrits. Tots ells van empendre la marxa cap a les 24 especials cronometrades de 373,37 km de distància el dijous 13 de juliol des d'Auckland, 43 equips van aconseguir superar i finalitzar la prova kiwi.

Malgrat intentar-ho, Colin McRae i Nicky Grist no van poder guanyar la prova oceànica.

La primera jornada de competició va estar marcada per les posicions de sortida als trams, ja que amb un temps sec i calurós, els pilots que sortien en primeres posicions a pista, els primers classificats en la general provisional, es trobaven molta més grava pel camí i feien literlament d'escombriaires, així és com s'explica el fantàstic rendiment que els pilots de Peugeot François Delecour i Daniel Grataloup i els de Ford Petter Solberg i Phil Mills van oferir en aquesta primera jornada. Els de Peugeot van marcar el primer millor registre, ocupant el liderat de la prova des d'un bon inici que després s'encarregarien de certificar amb dos escratxs més a mitja jornada. Per la seva banda els de Ford també van marcar dos millors temps el que els deixava a la neutralització de la primera jornada en segona posició provisional a 9,7 segons del liderat.

Per darrera d'ells, tot i sortir als trams en segona posició, hi figurava un dels màxims favorits a la victòria a només 13,2 segons, com eren els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, Sainz-Moya eren quarts a mig minut i Colin McRae i Nicky Grist, tot i marcar els dos últims escratxs estava en sisena posició a 1 minut dels líders.

Ja en la segona jornada la situació es va normalitzar, en condicions de pluja ara qui havien d'obrir pista eren Delecour-Grataloup seguits de Solberg-Mills, els de Peugeot es van mantenir al capdavant de la general fins al segon tram del dia, quan aquests van trencar el canvi de marxes cedint el testimoni als seus companys d'equip Grönholm-Rautiainen, els quals ja en el primer tram del segon dia havien donat caça a Solberg-Mills.

Richard Burns i Robert Reid, que en la primera jornada van estar desparescuts pel fet d'haver d'obrir pista, en aquesta segona jornada sortien en vuitena posició als trams el que va facilitar que encadenessin els 4 primers escratxs pujant fins a la segona posició provisional de la prova, una virolla en el cinquè tram i el millor temps de Colin McRae i Nicky Grist que muntaven pneumàtics estrets per la presència de fang, va fer que els britànics de Subaru cedissin la segona plaça als britànics de Ford, posicions que es van mantenir fins a la conclusió de la segona etapa, ja que Grönholm-Rautiainen es van adjudicar els tres últims trams gràcies a que en ser segones passades no havia d'escombrar la pista.

Mentrestant per darrera d'ells hi figurava Carlos Sainz i Luis Moya, els quals amb uns problemes de suspensió en les primeres especials cronometrades del dia, van perdre un temps molt valuós, ja que en quan es va solventar aquest contra-temps, el líder de la prova estava ja a gairebé 1 minut. Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, amb problemes en els seus diferencials queia fins la vuitena posició a més de 3 minuts dels líders.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen obrien pista en la darrera jornada i sabedors que en el primer tram de 31 km cronometrats, gairebé la meitat de la distància a recòrrer en tota l'etapa, era on molt probablement s'hi jugarien el ral·li van fer un esforç extra limitant el temps perdut en 8 segons vers Colin McRae i Nicky Grist i 3 segons en relació a Richard Burns i Robert Reid. En la segona especial cronometrada del dia, McRae-Grist protagonitzaven una virolla perdent allò que havien guanyat en el primer tram, el que donava un glop d'aire als líders alhora que compactava les distàncies entre els dos equips britànics.

En la quarta especial cronometrada del dia, Richard Burns i Robert Reid es veien obligats a abandonar la prova per culpa d'uns problemes mecànics en el seu Subaru Impreza WRC, el que treia un equip perseguidor a Grönholm-Rautiainen alhora que permetia a Carlos Sainz i Luis Moya entrar en posicions de podi. Malgrat que Colin McRae i Nicky Grist van seguir aconseguint marcar els escratxs o si més no quan no l'aconseguien classificar-se per davant de Grönholm-Rautiainen, els britànics no van aconseguir retallar suficient temps, havent-se de conformar amb la segona posició a 14,5 segons dels guanyadors de la prova austral. El podi era completat per Sainz-Moya a 1 minut i 18,4 segons de la parella finlandesa de Peugeot.

L'abandonament d'última hora de Burns-Reid, donava un podi a la parella espanyola Sainz-Moya.

En la categoria reservada a cotxes de producció Manfred Stohl i Peter Müller van dominar la prova de principi a final, si bé en les primeres especials els austríacs van topar-se amb la forta ressistència d'equips locals que el seguien de ben a prop. Arribades les especials llargues de la meitat de la primera jornada, els líders van començar a cimentar una distància sólida amb els seus rivals que a mida que avançava la prova aniria incrementant fins arribar a ser de 1 minut i 46,3 segons vers els segons classificats, els súdamericans Gustavo Trelles i Jorge del Buono que a mitja segona jornada ja havien superat als pilots locals. Amb aquesta victòria, la segona de la temporada, Manfred Stohl es refermava en el seu liderat en el campionat, de fet pràcticament era l'únic pilot que l'estava competint integrament, amb 7 punts d'avantatge vers l'urugaià Gustavo Trelles, guanyador de les últimes 4 edicions del campionat.

Segona victòria de la temporada que refermava en el liderat a Manfred Stohl i Peter Müller.

En el campionat per a pilots, malgrat no puntuar per segon ral·li consecutiu, Richard Burns es seguia mantenint al capdavant de la taula provisional amb 4 punts d'avantatge vers Marcus Grönholm, que amb aquesta aconseguia la seva segona victòria en la seva carrera mundial. Colin McRae tancava el podi provisional a 4 punts del finlandès, els mateixos que havia perdut a la prova kiwi.

Pilot

Punts

Richard Burns

38

Marcus Grönholm

34

Colin McRae

30

En el campionat de constructors Subaru sortia en blanc de la prova neozelandesa, ja que en la mateixa especial que Burns-Reid abandonaven la prova, també ho feien i pel mateix motiu els seus companys d'equip, els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Repo. Aquest mal resultat permetia que Ford, que sumava 10 punts amb els 2n i 3r lloc aconseguits, es situés a tan sols 1 punt en la provisional, mentre que Peugeot, amb 10 punts també, es distanciava del seu perseguidor, Mitsubishi.

Constructor
Punts

Subaru

58

Ford

57

Peugeot

41