Ral·li dominat de cap a peus per Peugeot que finalment va veure la segona victòria de Grönholm-Rautiainen.

El diumenge 16 de juliol de 2000 es posava punt i final al 30è Ral·li de Nova Zelanda a la ciutat de Manukau, edició que figurava com la vuitena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis. La ronda neozelandesa entregava punts en els certàmens de pilots i constructors, així com el de producció, una triple puntuabilitat que permetia als organitzadors aplegar un total de 70 equips en la seva llista oficial d’inscrits. Tots ells van emprendre la marxa cap a les 24 especials cronometrades de 373,37 km de distància que figuraven en l’itinerari, el dijous 13 de juliol a les 7 en punt de la tarda i des d'Auckland, una corda competitiva que 43 formacions van aconseguir completar.

Malgrat intentar-ho, Colin McRae i Nicky Grist no van poder guanyar la prova oceànica.

La primera etapa comptava amb 8 proves especials cronometrades en el seu programa de 117,43 km cronometrats, els quals es desenvolupaven bàsicament a la costa sud oest d’Auckland, a l’alçada de Hamilton. La jornada s’iniciava després de cobrir un llarg enllaç d’uns 150 quilòmetres fins a Raglan, epicentre de l’escull, i on unes assistències s’hi programaven per als primers participants a partir d’1 quart de 8 del matí. L’etapa, després de celebrar-se una doble passada per l’especial espectacle a la ciutat veïna de Manukau, finalitzava a la mateixa capital de l’illa nord, Auckland, a 2 quarts de 8 del vespre.

L’etapa arrancava amb la cronometrada més llarga del dia, Te Akau North, de 32,37 km competitius, en la què els pilots de Peugeot François Delecour i Daniel Grataloup treien profit de la seva posició de sortida endarrerida, doncs malgrat disputar-se enmig de l’hivern austral, el clima era sec i calorós i per tant l’efecte de neteja de pista era molt notori. Els francesos hi marcaven el millor temps i en conseqüència esdevenien els primers líders de l’edició, 2,5 segons per davant dels seus companys d’equip Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. A continuació dels dos cotxes de la firma del lleó, s’hi classficaven els Ford de Colin McRae i Nicky Grist, Carlos Sainz i Luis Moya i de Petter Solberg i Phil Mills respectivament.

Petter Solberg i Phil Mills s’imposaven en la cronometrada següent i per davant de Carlos Sainz i Luis Moya, amb el què els dos equips superaven en la classificació als seus companys d’equip britànics Colin McRae i Nicky Grist. 

Per la seva banda, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen estrenyien en 8 dècimes de segon les distàncies vers els seus companys d’equip francesos, en aconseguir-hi el tercer millor temps, una dinàmica que trobaria continuitat en la cronometrada central del bucle de 3 trams que seguia a la cronometrada de Te Akau North, on els finlandesos hi marcaven el millor temps. Una victòria parcial però a la que François Delecour i Daniel Grataloup hi treien ferro en aconseguir-hi el segon millor temps a 3 dècimes de segon dels seus companys.

Petter Solberg i Phil Mills, tercers a final de tram per darrera dels 2 Peugeot 206 WRC oficials, arrebassaven la tercera posició als seus companys Carlos Sainz i Luis Moya, una plaça de podi que el noruec i el britànic s’encarregarien de refermar amb la victòria de tram que aconseguien en la tercera prova especial del bucle, quarta de la jornada i del ral·li.

Paral·lelament, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen seguien retallant distàncies vers els seus companys i els finlandesos feien cap al parc d’assistències de Raglan a 8 dècimes de segon de François Delecour i Daniel Grataloup, mentre que en relació amb Petter Solberg i Phil Mills, el coixí era de tan sols 1,2 segons. Carlos Sainz i Luis Moya eren quarts a 11,6 segons dels pilots de Peugeot, precedint el sorprenent Hyundai de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander que tot just acabava de superar a Colin McRae i Nicky Grist.

A la represa, els 29,52 km cronometrats de la icònica especial de Whaanga Coast aguardava als participants, en la que François Delecour i Daniel Grataloup s’hi anotaven la seva segona de tram del dia i per davant de Petter Solberg i Phil Mills, els quals hi aconseguien fer-se amb la segona posició en detriment de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

Els pilots francesos de la firma borgonyesa es refermaven en la condició de líders en imposar-se en la darrera prova especial forestal del dia, elevant el seu coixí de segons per sobre de la desena de segons, mentre que Juha Kankkunen i Juha Repo hi prenien la cinquena plaça a l’Accent WRC dels suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.

Les dues passades per l’especial espectacle de Manukau que tancaven la jornada, oferien respectives victòries de tram de Colin McRae i Nicky Grist, uns resultats individuals que permetien als pilots britànics superar a Kenneth Eriksson i Staffan Parmander en la sisena posició.

Realitzat el breu enllaç des de la línia de meta de l’especial espectacle de Manukau fins a Auckland, els participants començaven a ingressar en règim de parc tancat a partir de 2 quarts de 8 del vespre. En aquells instants, François Delecour i Daniel Grataloup lideraven la classificació per 9,7 segons de marge vers Petter Solberg i Phil Mills, mentre que en relació als seus companys d’equip, els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, les distàncies s’establien en 13,2 segons. Carlos Sainz i Luis Moya restaven fora de les posicions de podi a 30,1 segons dels pilots francesos, mentre que Juha Kankkunen i Juha Repo tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 21,8 segons dels espanyols i amb 7,7 segons de marge vers els companys britànics d’aquests a Ford. 

La jornada sabatina era la més llarga de quantes es programaven a l’edició de la ronda neozelandesa amb 9 proves especials cronometrades de 176,76 km competitius, entre les que s’hi trobava la reina de l’itinerari, Parahi-Ararua de 59,00 km cronometrats. Una jornada que s’iniciava a les 7 en punt del matí del dissabte 15 de juliol, per després de recórrer la costa nord d’Auckland, finalitzar al mateix punt de sortida 14 hores més tard.

El clima esdevenia el que corresponia a l'època i la pluja començava a fer acte de presència. Desempellegats de la tasca d’haver d’obrir pista en virtut de ser els líders provisionals del certamen de pilots, els britànics Richard Burns i Robert Reid s’imposaven en la primera prova especial cronometrada del bucle matinal de 3 trams. Colin McRae i Nicky Grist esdevenien segons a final de tram, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’hi anotaven el tercer millor temps per tal de superar a Petter Solberg i Phil Mills a la classificació i situar-se a 5,1 segons del lideratge de François Delecour i Daniel Grataloup.

Els britànics de Subaru repetien victòria de tram en les dues següents proves especials del bucle, mentre que François Delecour i Daniel Grataloup patien una avaria en la seva caixa de velocitats en la segona prova especial sabatina i en deixar-s’hi quelcom més de 9 minuts, els francesos entregaven el lideratge als seus companys d’equip Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

Sense una posició de sortida tan profitosa com en la jornada anterior, Petter Solberg i Phil Mills seguien perdent segons i els tercers integrants de l’equip Ford eren superats per Carlos Sainz i Luis Moya en la tercera prova del dia, mentre que tan Colin McRae i Nicky Grist, com Richard Burns i Robert Reid superaven a Juha Kankkunen i Juha Repo per situar-se en quarta i cinquena posició respectivament.

Completat el primer bucle matinal de 3 trams, els pilots es dirigien vers Maungaturoto per tal de portar-hi a lloc unes assistències de 20 minuts als seus respectius cotxes. Esgotat aquest període, els participants afrontaven la cronometrada més longeva de l’edició, Parahi-Ararua, en la que Richard Burns i Robert Reid hi aconseguien el seu quart escratx consecutiu del dia i també per quarta vegada consecutiva, els de Subaru aturaven el temps per davant dels seus compatriotes de Ford Colin McRae i Nicky Grist.

Amb aquests resultats Richard Burns i Robert Reid grimpaven des de la cinquena posició fins a la segona a 18,8 segons de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que Colin McRae i Nicky Grist entraven en posicions de podi en detriment de Carlos Sainz i Luis Moya.

Després d’un nou pas per les assistències de Maungaturoto, els participants afrontaven un nou bucle de 2 trams. Richard Burns i Robert Reid s’envirollaven en la primera d’elles, és a dir la que era la cinquena prova especial cronometrada del dia, i els britànics de la Constel·lació de les Plèiades veien trencada la seva bona ratxa, alhora que eren superats a la classificació pels seus compatriotes de Ford, els quals davant la presència de fang decidien muntar pneumàtics estrets per tal d’anotar-s’hi el millor temps.

Amb més encert en l’elecció de gomes, Colin McRae i Nicky Grist repetien victòria de tram en la sisena prova especial sabatina per davant de Richard Burns i Robert Reid, i així l’escocès i el gal·lès s’aferraven en la segona posició recentment assolida, alhora que aconseguien escapçar 4,4 segons als líders, per tal de situar-se a 16,4 segons dels finlandesos de Peugeot.

La jornada es completava amb una segona passada pel bucle matinal de 3 trams, pel que amb la pista escombrada, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen hi aconseguien 3 victòries parcials consecutives i per davant dels seus dos equips perseguidors britànics, amb 2 segons millors temps per a Richard Burns i Robert Reid i el restant per a Colin McRae i Nicky Grist.

Tocaven les 9 en punt a Auckland quan els 52 equips participants que aconseguien superar l’etapa començaven a enfilar cap al parc tancat que allà s’hi ubicava. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen hi lideraven la classificació per 22,9 segons de marge vers Colin McRae i Nicky Grist, mentre que en relació a Richard Burns i Robert Reid, aquest marge s’ampliava fins als 37,4 segons. Carlos Sainz i Luis Moya completaven l’etapa tal i com l’havien començat, en quarta posició, si bé ara a 1 minut i 10,2 segons dels líders després d’haver arrossegat problemes de suspensions al llarg dels primers compassos del dia. Juha Kankkunen i Juha Repo seguien tancant la pinça dels 5 primers classificats, emperò a 1 minut i 39,0 segons dels seus compatriotes de Peugeot.

La tercera i última etapa tenia 7 proves especials cronometrades en el seu programa de tan sols 79,18 km de corda competitiva, a les quals se’ls hi donava inici a partir de 7 en punt del matí. El format de l’etapa era força peculiar, amb una primera prova especial de 31,24 km que suposava pràcticament el 40% de l’etapa i la qual es disputava en les immediacions de la zona en la que s’hi havia portat a terme la primera etapa. Les 6 proves especials següents eren 2 passades per 3 trams curts que s’agrupaven en 2+1. 

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen tenien la feixuga tasca d’haver d’obrir pista al llarg de la darrera jornada i els finlandesos s’entregaven a fons en la cronometrada inaugural de Te Akau South, per tal de minvar l’escapçada de segons que molt probablement hi podien portar a terme els seus rivals. Alister McRae i David Senior hi aconseguien el millor temps a bord del seu Hyundai Accent WRC, mentre que el germà del pilot escocès i Nicky Grist només aconseguien retallar 7,9 segons als líders finlandesos, 3,3 segons en el cas dels seus compatriotes Richard Burns i Robert Reid.

A la represa de l’activitat als trams, un cop completades les assistències remotes de Te Kauwhata, Colin McRae i Nicky Grist patien una virolla en la segona prova especial cronometrada de la jornada, amb el què els britànics de Ford entregaven 8,6 segons als líders de la classificació i 13,0 segons a Richard Burns i Robert Reid, autors del millor temps en aquesta prova especial. Així doncs, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen recuperaven amb un cert escreix aquells segons que havien concedit en la prova especial inaugural, per deixar les distàncies entre el primer i el segon classificat en 23,6 segons, mentre que entre les dues formacions britàniques  que es disputaven la segona posició, les distàncies s’establien en 6,1 segons.

Colin McRae i Nicky Grist reaccionaven i en aconseguir el millor temps en la tercera prova especial dominical, els de Ford afegien 2,1 segons al marge que els distanciava dels pilots de Subaru, qui en la quarta especial cronometrada del dia, segona passada per la de la virolla de l’escocès i del gal·lès de l’oval blau, havien d’abandonar la competició per avaria mecànica, un problema que també afectava als seus companys d’equip Juha Kankkunen i Juha Repo.

L’abandonament sincronitzat dels dos Subaru permetia a Carlos Sainz i Luis Moya recuperar la posició de podi perduda en el transcurs de la jornada anterior, mentre que Petter Solberg i Phil Mills es situaven en condicions de pescar una dutxa d’escumós, en cas de que es produís alguna incidència més al capdavant de la taula.

Alhora Colin McRae i Nicky Grist tornaven a marcar el registre de referència per a la resta del parc tancat en aquesta quarta prova especial, gesta que els britànics de Ford també aconseguirien en la cinquena i sisena cronometrada de l'etapa dominical, però malauradament pels seus interessos, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen hi sumaven respectius segons millors temps, minimitzant al màxim l’efecte que l’escratx pogués tenir sobre la classificació.

Per 9 dècimes de segon, Petter Solberg i Phil Mills privaven als seus companys Colin McRae i Nicky Grist d’obtenir el seu cinquè temps escratx consecutiu, en la darrera prova especial programada, mentre que els líders només hi tornaven a entregar molt poc temps, concretament 1,1 segons en relació als seus més immediats perseguidors.

Completades les 7 proves especials dominicals, i per tant totes les 24 cronometrades de l’itinerari, els 44 equips que aconseguien disputar els 373,37 km competitius de l’edició començaven a circular vers Manukau, punt final del ral·li. Allà, a 3 quarts de 5 de la tarda hi tenia lloc la cerimònia del podi, en la que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen pujaven en el graó més alt en aconseguir un temps de 3 hores 45 minuts i 13,4 segons. Afligits per l’avenir de la primera etapa, Colin McRae i Nicky Grist completaven el programa en segona posició, a 14,5 segons del temps dels guanyadors, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya pescaven una plaça de podi a 1 minut i 18,4 segons dels finlandesos de Peugeot.

L'abandonament d'última hora de Burns-Reid, donava un podi a la parella espanyola Sainz-Moya.

En la categoria reservada a cotxes de producció, els australians Cody Crocker i Greg Foletta esdevenien els primers líders de la classe en aconseguir el millor temps en l’especial inaugural de Te Akau North, a bord d’un Subaru Impreza WRX STi preparat i mantingut en les instal·lacions de l’importador nacional. 

La parella australiana es mantenia al capdavant de la taula en aconseguir 4 victòries de tram més i 2 segons millors temps en les 7 proves especials següents, i aquests feien ingrés al parc tancat d’Auckland amb 35,6 segons de marge vers Manfred Stohl i Peter Müller i de 59,6 segons en relació a Hamed Al-Wahaibi i Tony Sircombe.

Dissabte al matí, al llarg del primer bucle de l’etapa, Manfred Stohl i Peter Müller van començar a retallar distàncies als líders australians amb una victòria de tram i un segon millor temps per darrera dels campions del món en vigència, és a dir Gustavo Trelles i Jorge del Buono, mentre que els registres de Cody Crocker i Greg Foletta diferien força dels aconseguits al llarg de la jornada prèvia.

Finalment, i després de la disputa de la cronometrada reina de 59,00 km de corda competitiva, Manfred Stohl i Peter Müller arrabassaven la primera posició als australians en marcar-hi el millor temps. Una condició de líders, que si de ben poc els austríacs no perdien després de la sisena prova especial, després de l’atac de Hamed Al-Wahaibi i Tony Sircombe, aquests van començar a blindar amb 3 victòries de tram i 1 segon millor temps en les cinc últimes proves especials sabatines.

Paral·lelament, després de quedar-se a només 3,0 segons del lideratge un cop disputada la sisena prova especial, el pilot omanita i el copilot neozelandès es desplomaven en la classificació en deixar-s’hi uns 5 minuts en la segona passada pel bucle matinal per una avaria en el seu Subaru Impreza WRX STi, amb el què Manfred Stohl i Peter Müller retornaven a Auckland amb 21,0 segons de marge vers Cody Crocker i Greg Foletta i 50,8 segons de marge amb Gustavo Trelles i Jorge del Buono.

Cody Crocker i Greg Foletta tornaven a atacar en la cronometrada sud de Te Akau, i en marcar-hi el millor temps de la classe, les distàncies entre austríacs i australians s’establien en 5,8 segons, tenint a més a més per endavant 6 proves especials de 47,94 km cronometrats.

Si bé el ball de segons va ser trepidant entre els europeus del Mitsubishi Lancer Evo VI i els oceànics del Subaru Impreza WRX STi, aquests últims mai van arribar a recuperar la primera posició, per finalment ser desqualificats de l’esdeveniment neozelandès en les verificacions posteriors en trobar-s’hi unes pinces de fre irregulars en les inspeccions posteriors, amb el què Manfred Stohl i Peter Müller guanyaven el ral·li entre els cotxes amb homologació de Grup N per 1 minut i 46,3 segons de marge vers Gustavo Trelles i Jorge del Buono, i per 2 minuts i 20,9 segons en relació als neozelandesos Recce Jones i Leo Bult.

Amb aquesta victòria, la segona de la temporada després de l’aconseguida al mes de gener al Monte-Carlo, Manfred Stohl es refermava en el lideratge del certamen, si bé de fet l’austríac era pràcticament l'únic pilot que estava disputant de manera integra el calendari. Manfred ampliava en 4 punts més les distàncies amb Gustavo Trelles, qui malgrat haver competit en 2 ral·lis menys que el líder austríac, a partir de llavors havia de retallar 7 punts per tal de coronar-se campió per cinquena vegada consecutiva.

Segona victòria de la temporada que refermava en el liderat a Manfred Stohl i Peter Müller.

En el campionat per a pilots, malgrat no puntuar per segon ral·li consecutiu, Richard Burns es seguia mantenint al capdavant de la taula provisional amb 4 punts d'avantatge vers Marcus Grönholm, qui amb aquesta victòria, aconseguia la segona en la seva carrera mundial. Colin McRae tancava el podi provisional a 4 punts del finlandès, els mateixos que havia perdut a la prova kiwi.

Pilot	Punts
Richard Burns	38
Marcus Grönholm	34
Colin McRae	30

En el campionat de constructors Subaru sortia en blanc de la prova neozelandesa, doncs totes les dues formacions de la marca japonesa abandonaven alhora sobre l'equador de la jornada dominical. Aquest mal resultat permetia que Ford, que sumava 10 punts amb el 2n i 3r lloc aconseguits, es situés a tan sols 1 punt en la provisional, mentre que Peugeot, amb 10 punts també, es distanciava del seu perseguidor, Mitsubishi.

Constructor	Punts
Subaru	58
Ford	57
Peugeot	41