Tot i el nou copilot Nicky Grist, Juha Kankkunen guanyava el seu 17è ral·li.

Si l’edició anterior finalitzava a Tucuman, el 13è Ral·li d’Argentina s’iniciava el dimecres 14 de juliol de 1993 a la mateixa ciutat, si bé, per grat dels 86 equips inscrits i participants en la setena ronda del calendari del campionat del món de ral·lis, el seu recorregut i respectius parcs tancats es centraven a Córdoba, estalviant així els feixucs trams d’enllaç de la temporada anterior. El ral·li comptava amb 25 proves especials en el seu programa de 507,13 km cronometrats, una distància que només 30 equips participants van aconseguir completar per la seva pròpia roda. L’esdeveniment, que entregava punts en els certàmens de pilots, constructors i Grup N, finalitzava el dissabte 17 de juliol de 1993 a Córdoba.

Sense fer tests per adequar el cotxe, Biasion-Siviero no van poder fer gaire més.

Just després de baixar per la rampa de sortida, els 86 equips participants afrontaven una especial espectacle de 4,07 km de corda cronometrada a l’hipòdrom de Tucuman el mateix dimecres 13 de juliol. Sent aquest l’únic tram que es disputava a l’àrea, així com al llarg de la jornada, dificultant encara més la justificació de l’enllaç entre el punt de sortida i la zona de la competició.

En aquesta prova especial, amb molta pols en suspensió, Juha Kankkunen i Nicky Grist, qui substituïa a corre-cuita la baixa de Juha Piironen, convalescent d’una hemorràgia cerebral, es mostraven com l'equip més ràpid, fent-se lògicament amb el lideratge de la prova. A 3 segons del seu registre s’hi classficaven els seus companys d’equip Didier Auriol i Bernard Occelli, així com els italians Miki Biasion i Tiziano Siviero, en el que suposava la primera sortida de l’equip Ford del continent europeu des de 1987. 

Carlos Sainz i Luis Moya completaven l’especial a 4 segons del registre de la parella de Toyota, aconseguint el mateix temps que els seus companys de formació al Jolly Club Gustavo Trelles i Jorge del Buono, emperò el pilot madrileny i el copilot gallec creuaven la línia de meta de la cronometrada amb el seu Lancia Delta HF Integrale envoltat d'un núvol de fum blanc. Incapaços de tornar a posar en marxa el motor, per una avaria de la centraleta electrònica que l’havia fet esclatar, els per llavors campions del món no tenien cap altre remei que abandonar.

L'endemà dijous començava el ral·li pròpiament dit amb la sortida del parc tancat de Tucuman a primera hora del matí. Els organitzadors programaven 7 proves especials cronometrades de 171,04 km de corda, les quals es disputaven a l’àrea més septentrional de la provincia i que acostaven als participants a Córdoba. Uns trams que en ajuntar-se amb l’especial espectacle de l'hipòdrom del dimecres, conformaven la primera etapa de 175,11 km competitius. 

Didier Auriol i Bernard Occelli aconseguien marcar el millor temps en la primera prova especial vera del ral·li, de només 6,25 km cronometrats, si bé el marge que els francesos aconseguien escapçar als seus companys Juha Kankkunen i Nicky Grist, era insuficient com per arrabassar-lis la primera posició provisional.

Primers en pista i per tant lliures de la gran quantitat de pols que restava en suspensió al pas de cada equip participant, Juha Kankkunen i Nicky Grist partien amb cert avantatge a cada tram que es disputava, i el finlandès i el gal·lès que encara no estaven del tot compenetrats després d’haver format equip en 10 dies, així ho constataven en adjudicar-se de forma consecutiva en les 4 següents proves especials programades.

Entretant, els seus companys d'equip Didier Auriol i Bernard Occelli es quedaven sense la primera i la tercera marxa sobre la cinquena prova especial del ral·li per una avaria en la seva caixa de canvis, sent la primera essencial per a poder realitzar una sortida fulgurant i la tercera una de les relacions més emprades en els trams per la serra nord, amb el què el degoteig de segons vers aquells que pilotaven en plenes facultats, era una constant. 

Una altra conseqüència del rodar lent dels pilots francesos de Toyota, era el perjudici del Ford Escort RS Cosworth de Miki Biasion i Tiziano Siviero, qui en sortir a pista per darrera seu, es trobaven una gran estela de pols. A més a més, com si no n’hi hagués prou, els italians eren inscrits a la cita argentina a última hora, de fet aquesta es realitzava arran de la seva victòria grega, amb el què els transalpins amb prou feines havien pogut entrenar per les pistes de la serra cordobesa i per tant la manca de visibilitat sovint els portava a alçar el peu de l’accelerador.

Afavorits per l'avaria del Toyota de Didier Auriol i Bernard Occelli, l’urugaià Gustavo Trelles i el local Jorge del Buono es feien amb la darrera posició de podi, si bé la parella havia de comptar amb una penalització de 4 minuts, que al seu parer era injusta i que per tant havia estat recorreguda, alhora que havien d’anar ajustant el seu Lancia Delta HF Integrale a mesura que s’anaven acostant al parc tancat de Córdoba, doncs el cotxe havia estat posat a punt seguint les indicacions del seu company Carlos Sainz, i per tant els seus registres mai arribaven a comprometre als dos ex campions del món que els precedien a la taula.

En la recta final de la primera etapa, Miki Biasion i Tiziano Siviero aconseguien imposar-se en les dues últimes proves especials cronometrades que s’havien programat, si bé la poca corda d’aquestes, els permetia retallar uns pocs segons als líders Juha Kankkunen i Nicky Grist.

A manca d’1 minut per a 3 quarts de 6 de la tarda, els 55 equips que aconseguien completar l’etapa començaven a endinsar-se al parc tancat de l’Estadi de Córdoba amb Juha Kankkunen i Nicky Grist en primera posició per 37 segons d’avantatge vers Miki Biasion i Tiziano Siviero. Gustavo Trelles i Jorge del Buono eren tercers a 3 minuts i 33 segons del registre dels pilots de Toyota, precedint en 2 minuts i 52 segons als companys d’aquests, els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli. Els locals Carlos Menem i Victor Zucchini eren cinquens a un món dels equips europeus.

La segona etapa era la més llarga de quantes es programaven en l’edició, amb sortida del parc tancat de Córdoba a 2 quarts de 7 del matí del divendres 16 de juliol, els participants tenien per davant 10 proves especials cronometrades de 195,95 km competitius que es desenvolupaven cap a l’oest de la capital de província. Una activitat que trobava el seu punt final en quan manqués 1 minut per a 3 quarts de 6 de la tarda a la mateixa ciutat de Córdoba.

Amb una major entesa entre Juha Kankkunen i Nicky Grist, i tornant a gaudir d’una excel·lent visibilitat en no trobar-se amb la feixuga pols en suspensió, els pilots de Toyota seguien posant segons d’entremig amb la resta de participants, imposant-se consecutivament en les 5 primeres proves especials del dia.

En la baixada del Cóndor, Miki Biasion i Tiziano Siviero aconseguien revertir dinàmiques i els pilots de Ford retallaven 11 segons a la parella líder en aconseguir-hi la seva primera victòria de tram del dia.

En les darreres 4 proves especials de l’etapa, repartiment de victòries parcials entre els líders de Toyota amb els seus més immediats perseguidors de Ford, amb una nova victòria de tram per part de Miki Biasion i Tiziano Siviero en la curta especial del Camping San Martin que tornava a tancar l’activitat cronometrada de l’escull.

Al llarg de la jornada, els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli tornaven a arrossegar problemes mecànics de diversa índole, arribant fins i tot a penalitzar en 2 minuts i 40 segons en un control horari, amb el què els pilots de Toyota no només tornaven a estar desapareguts de les primeres posicions a final de cada tram, sinó que seguien concedint segons al trio que portaven per davant a la general.

Tanmateix Gustavo Trelles i Jorge del Buono aconseguien que els organitzadors els hi llevessin la penalització de 4 minuts que els hi havia estat aplicada la jornada anterior, en quedar demostrats els seus raonaments i que tot es tractava d’una errada de cronometratge, pel què els pilots del Jolly Club aconseguien ara si acomodar-se en la tercera posició provisional per dos motius.

Completat el programa de la segona etapa, a manca d’1 minut per a 3 quarts de 6 de la tarda, Juha Kankkunen i Nicky Grist retornaven al parc tancat de l’Estadi de Córdoba havent pràcticament duplicat el seu marge vers Miki Biasion i Tiziano Siviero, estant a partir de llavors separats en 1 minut i 13 segons. Gustavo Trelles i Jorge del Buono eren còmodes tercers classificats, doncs malgrat trobar-se a 7 minuts i 40 segons dels líders, el seu marge vers el Toyota de Didier Auriol i Bernard Occelli era pràcticament idèntic, concretament 6 minuts i 56 segons. Carlos Menem i Victor Zucchini seguien tancant la pinça dels 5 primers classificats a la gran distància de 19 minuts i 14 segons dels líders.

La tercera i última jornada del ral·li, comptava amb la participació de les 36 formacions que havien aconseguit superar l’escull anterior. Amb sortida del parc tancat de Córdoba a 2 quarts de 7 del matí del dissabte 17 de juliol i per a la primera parella de participants, aquesta etapa finalitzava 10 hores més tard i en el mateix punt d’inici, un cop superades les 7 proves especials de 136,07 km que els organitzadors havien programat cap al sud de la provincia, incloent-hi 3 segones passades per les cronometrades del dijous i del divendres.

La calor ambiental i la manca de vent seguien condicionant el devenir del ral·li, i en aquestes condicions, Juha Kankkunen i Nicky Grist seguien traient renda del fet d’haver d’obrir pista, per tal d’imposar-se consecutivament en les 4 primeres proves especials que es celebraven a l'àrea de Santa Rosa de Calamuchita. 

Retornant a l’especial del Camping San Martin, en la que Didier Auriol i Bernard Occelli hi aconseguien trencar l'hegemonia de Miki Biasion i Tiziano Siviero amb la seva segona victòria parcial a l’edició, els líders decidien prendre un ritme més tranquil i segur per tal d’assegurar-se l’arribada al parc tancat final.

En la penúltima prova especial del programa, la segona passada per la pujada d’Ascochinga a La Cumbre arribaria el cop de teatre quan una ròtula de direcció del Lancia Delta HF Integrale de Gustavo Trelles i Jorge del Buono es trencava en una secció molt ràpida del tram i els sudamericans acabaven encallats entre la naturalesa durant una llarga estona. Si bé els del Jolly Club aconseguien completar el tram amb una roda menys i la mà dreta del pilot uruguaià lesionada, la parella hi concedia pràcticament 15 minuts i amb ells la tercera plaça a Didier Auriol i Bernard Occelli.

Carlos Menem i Victor Zucchini eren uns altres que podien treure profit de la mala ventura dels pilots del Jolly Club, emperò els argentins veien com el tren posterior del seu Ford Escort RS Cosworth es desprenia en aquesta mateixa penúltima cronometrada i per tant els locals es quedaven amb la cinquena posició que venien atresorant des dels primers compassos del ral·li.

Un altre Ford Escort RS Cosworth, l’oficial de Miki Biasion i Tiziano Siviero, era el que marcava el millor temps en la fatídica segona pujada a La Cumbre, així com en la segona baixada pel Cóndor que venia a continuació i que tancava el programa de l’edició. Amb aquests dos escratxs, els transalpins aconseguien maquillar lleugerament el resultat després d’haver estat patint al llarg de tot l’esdeveniment, no només amb la pols, sinó també amb les suspensions del seu cotxe.

A Córdoba, on Juha Piironen s’estava recuperant del vessament cerebral que havia sofert, Juha Kankkunen i Nicky Grist hi entraven com a primers classificats en passar 1 minut de 2 quarts de 5 de la tarda. Els pilots de Toyota cobrien els 507,13 km cronometrats de l’itinerari en un temps total de 5 hores 32 minuts i 31 segons, un registre que suposava un avantatge final d'1 minut i 54 segons vers el temps de Massimo Biasion i Tiziano Siviero. Afligits per les avaries al llarg de tot el programa, però afavorits en la recta final per la sortida de Gustavo Trelles i Jorge del Buono, els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli tancaven el podi argentí a 16 minuts i 58 segons dels temps dels seus companys d’equip.

Amb molts problemes de canvi i transmissió, Auriol-Occelli no van poder pilotar ràpid, depenent d'altres per pujar al podi.

Davant la impossibilitat per reglament de fer-se amb un dels cotxes de Grup A emprats en els entrenaments per tal de competir a la ronda domèstica, Jorge Recalde i Martin Christie havien de baixar un graó i afrontar el 13è Ral·li d’Argentina a bord d’un Lancia Delta HF Integrale de Grup N. 

La manca d’adaptació amb les menors prestacions dels autos de producció, minvava les opcions dels herois locals, qui després de les 5 victòries de tram consecutives de Mohammed Ben Sulayem i Ronan Morgan en les 5 primeres proves especials que s’hi programaven, es classificaven a 2 minuts del pilot dels emirats i el navegant irlandès.

A Ascochinga l’agonia de Jorge Recalde i Martin Christie acabava, quan les suspensions del Lancia Delta HF Integrale que havia estat preparat en les instal·lacions de Top Run, defallien i els argentins es veien obligats a acomiadar-se de la competició.

Amb aquesta il·lustre baixa, els portuguesos António Coutinho i Paulo Brandão es feien amb la segona posició de la categoria, si bé els pilots ibèrics no semblaven estar, ni voler estar-ho, en condicions d’inquietar en cap moment el ferri lideratge de Mohammed Ben Sulayem i Ronan Morgan, qui tanmateix rodaven en sisena posició absoluta.

Amb un ritme netament superior per part dels líders, i amb la calculadora en mà, buscant un bon feix de punts en el campionat, per part dels segons classificats, es completava el ral·li sense massa rebombori amb la victòria final de Mohammed Ben Sulayem i Ronan Morgan per 21 minuts i 11 segons de marge vers António Coutinho i Paulo Brandão.

A efectes de campionat, el pilot àrab aconseguia els seus primers punts al certamen després dels 3 abandonaments enregistrats prèviament a l’Acròpolis, Portugal i Suècia. Cas contrari era el d’António Coutinho, qui amb els 10 punts que s’emportava d’Argentina, acumulava un total de 24 punts per situar-se a només 2 punts del lideratge provisional de l'italià Antonio Fassina.

Primera victòria per Mohammed Bin Sulayem i Ronan Morgan .

En el campionat per a pilots Massimo Biasion es situava al capdavant de la general de pilots gràcies al seu segon lloc, a només 3 punts del finlandès Juha Kankkunen, guanyador de la prova americana. François Delecour, absent a la cita en la que en un principi Ford no hi tenia previst anar, va ser el gran perjudicat, ja que no va poder defensar la seva condició de líder perdent dues places en favor dels dos primers classificats del ral·li

Pilot	Punts
Massimo Biasion	66
Juha Kankkunen	63
François Delecour	55

En el campionat de constructors el frec a frec entre Toyota i Ford continuava i la victòria dels nipons afincats a Colònia, desfeia la igualada entre les dues marques que hi havia al terme de l'Acropolis. Lancia, que sumava 12 punts gràcies al quart lloc de Gustavo Trelles, avançava a Mitsubishi per situar-se en tercer lloc.

Constructor	Punts
Toyota	97
Ford	94
Lancia	55

Enèssima demostració de poder de Loeb-Elena.

La provincia de Córdoba no fallava un any més amb la seva cita amb el mundial de ral·lis i el diumenge 17 de juliol de 2005 la Villa Carlos Paz acollia la cerimònia de clausura del 25è Ral·li d’Argentina, novena ronda en el calendari de la pertinent temporada. L’esdeveniment americà arrancava des de la mateixa ciutat el dijous 14 de juliol, amb 72 formacions participants baixant per la corresponent rampa de sortida, d’entre un total de 78 equips que havien cursat la seva inscripció oficial. Amb la possibilitat de puntuar per als campionats de pilots, constructors i mundial de producció, l’itinerari de l’edició comptava amb 22 proves especials cronometrades de 340,82 km competitius, distància que 45 equips participants aconseguirien superar.

Dissabte Grönholm i Rautiainen van volar... Cap al segon lloc.

El matí previ a la cerimònia de sortida, durant la disputa del tram de proves, hi havia cert neguit entre els membres de l’equip Citroën quan el motor dels campions del món, Sébastien Loeb i Daniel Elena, s’avariava. Afortunadament, els mecànics de la formació francesa aconseguien canviar el propulsor sense que això comportés cap mena de sanció, doncs la ronda argentina es trobava aparellada amb la següent, el 1000 Llacs.

El mateix dijous a la tarda, després de la protocolària baixada per la rampa de sortida, s’iniciava la primera etapa amb dues passades per una especial espectacle que es dibuixava dins del complex Pro-Racing, situat a les afores de la Villa Carlos Paz i per on també hi havia tingut lloc el tram de proves. 

En la primera d’elles, els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen esdevenien els homes més ràpids i per tant els primers líders de la prova per 2 dècimes de segon de marge per davant del Subaru Impreza S11 WRC de Petter Solberg i Phil Mills i 2,1 segons per davant del Mitsubishi Lancer WRC’05 de Gigi Galli i Guido d’Amore.

En la següent passada, Petter Solberg i Phil Mills hi aconseguien el millor temps i els pilots de la formació de la Constel·lació de les Plèiades se n’anaven a dormir com a líders de la classificació per 1,2 segons de marge amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, segons a 2 dècimes del registre dels pilots de Subaru, desbancaven els seus companys Gigi Galli i Guido d’Amore de les places de podi i finalitzaven la jornada a 2,6 segons del lideratge, alhora que aconseguien interposar 1,1 segons als dos Citroën Xsara WRC de Sébastien Loeb i Daniel Elena i de François Duval i Sven Smeets que es classificaven a continuació, distàncies amb les que s’entrava al parc tancat que s’ubicava al mateix complex davant l’absència de més cronometrades al programa.

A les 8 menys 5 minuts del matí del divendres 15 de juliol, es reprenia la primera etapa amb l’entrada en escena dels trams genuïns del ral·li. La jornada estava formada per dos bucles de 4 trams, 3 dels quals es disputaven pel matí i per la tarda, arribant-se així al total de 10 proves especials de 162,34 km cronometrats del primer escull de l’edició, una activitat que es donaria per finalitzada a 2 quarts de 10 de la nit, hora de tancament del parc tancat. 

Petter Solberg i Phil Mills extenien el seu lideratge amb l'escratx aconseguit en la primera cronometrada matinal, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena, saltaven fins la segona posició en assolir-hi el segon millor temps.

Fidels al seu estil d'atacar a fons en els primers compassos de la prova i distanciar-se de la competència, els campions mundials marcaven tres victòries de tram en les 3 proves especials que restaven del bucle del matí, el que permetia a la parella fracòfona de Citroën instal·lar-se en la primera posició després del seu segon temps escratx.

Petter Solberg i Phil Mills, així com Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, respectivament segons i tercers en les 3 últimes proves cronometrades matinals, es ratificaven en la segona i tercera posició provisional a 8,3 segons i 30,2 segons dels líders.

Després del pertinent pas per les assistències del Complex Pro-Racing de Villa Carlos Paz, la competició es reprenia passant per segona vegada per les 3 últimes proves especials del bucle matinal amb diferents resultats. Sébastien Loeb i Daniel Elena, encarregats d'obrir pista, es trobaven enmig de la traçada amb una vaca. Afortunadament, el pilot alsacià va poder realitzar una maniobra evasiva per tal d’evitar un xoc que hagués resultat fatal, però que tanmateix aquesta li suposava passar per sobre d'un pedreguer i recollir-hi una punxada. Malgrat l’ensurt i la pèrdua de pressió en una de les seves gomes, els líders s’hi deixaven uns poc significants 3,9 segons vers els homes més ràpids en l'especial, els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

En les dues següents proves especials per les que s’hi passava per segona vegada, els finlandesos de la marca borgonyesa del lleó hi aconseguien el segon millor temps per darrere de Sébastien Loeb i Daniel Elena, escurçant així les distàncies amb el Subaru Impreza S11 WRC de Petter Solberg i Phil Mills que tenien classificat per davant.

La jornada es tancava amb l’especial de Valle Hermoso - Casa Grande, en la que Sébastien Loeb i Daniel Elena hi aconseguien la seva sisena victòria parcial de la jornada i per davant dels seus companys d’equip François Duval i Sven Smeets i de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, coautors del segon millor registre a final de tram. Petter Solberg i Phil Mills tornaven a deixar escapar distàncies amb els pilots de Peugeot, concretament 5 dècimes de segon.

Completades les 10 proves especials de la primera etapa i superades les assistències de 45 minuts que es portaven a terme al mateix complex Pro-Racing, els pilots estaven habilitats a entrar-hi en règim de parc tancat als volts de les 7 de la tarda, una maniobra que s’havia de dur a terme abans de 2 quarts de 10 de la nit. En aquells instants, Sébastien Loeb i Daniel Elena lideraven la classificació per 31,3 segons d'avantatge vers Petter Solberg i Phil Mills, 44,6 segons si la relació es mesurava vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, tercers classificats. Els seus compatriotes a Ford, Toni Gardemeister i Jakke Honkanen, eren quarts un cop que els pilots es desempallegaven de la pressió dels dos Mitsubishi oficials, uns per avaria, els altres per registres a final de tram, si bé els de la firma de l’oval blau es trobaven ja a 2 minuts i 1 dècima de segon del Citroën Xsara WRC dels líders i només 8,1 segons per davant de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen.

Si la primera etapa s’havia desenvolupat cap al nord de la provincia, la sabatina ho feia més aviat cap al sud amb un primer bucle de 4 proves especials a la zona de Santa Rosa de Calamuchita i un segon bucle de 3 trams en els que es tornava a passar per les dues cronometrades no repetides al llarg de la jornada anterior en les immediacions del parc tancat. Amb sortida del Complex ProRacing a 3 quarts i mig de 8 del matí, les 7 proves especials de l’etapa suposaven afegir al programa 114,35 km cronometrats, una distància que els primers equips participants començarien a donar a per conclosa a partir de 2 quarts de 7 de la tarda.

Una munta errònia de pneumàtics per part de Sébastien Loeb i Daniel Elena en el bucle de Santa Rosa de Calamuchita, va suposar un alt en el camí en l’habitual escapada dels campions mundials, si bé tot i la contrarietat, aquests hi aconseguien 2 segons millors temps, un tercer millor i un quart millor registre que contenia l'envestida dels seus rivals.

Per darrera la classificació es posava emocionant, Petter Solberg i Phil Mills marcaven el millor registre en la primera prova especial sabatina, mentre que en les 3 següents eren Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, molt més a gust amb la posada a punt del seu Peugeot 307 WRC, qui aconseguien marcar tres victòries de tram consecutives. Un rendiment que situava els finlandesos de la marca del lleó en segona posició just en el moment de completar el bucle matinal i per 1,3 segons de marge vers Petter Solberg i Phil Mills, mentre que el lideratge es trobava a 25,2 segons.

En unes especials conegudes en el bucle post meridional, l’error en la munta de pneumàtics ja no existia per part dels líders de la taula i així Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en les dues primeres proves especials de l’escull, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es feien amb la victòria de tram en la darrera d’elles.

Els finlandesos de Peugeot aturaven sempre el cronòmetre per davant de Petter Solberg i Phil Mills per tal de refermar-se en la segona posició anteriorment assolida, però a més a més, els de Subaru en la darrera prova especial sabatina, competien afligits per una avaria en el sistema de frens després d’haver donat un impacte al seu Impreza S11 WRC, amb el què la classificació començava a quedar força oberta.

A les 9 en punt del vespre es tancava el parc tancat del Complex Pro-Racing de Villa Carlos Paz amb Sébastien Loeb i Daniel Elena al capdavant de la classificació geenral provisional per 26,6 segons de marge amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i 1 minut i 1,7 segons en relació a Petter Solberg i Phil Mills. Toni Gardemiester i Jakke Honkanen eren quarts a 2 minuts i 46,2 segons dels líders, emperò els de Ford havien aconseguit obrir tímidament les distàncies vers els seus compatriotes de Mitsubishi Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, en entrar al parc tancat amb 11,0 segons de coixí.

La tercera i última etapa del ral·li comptava amb 5 proves especials cronometrades en el seu programa, les 2 darreres de les quals eren una tercera i quarta disputa de l’especial espectacle del Complex Pro-Racing on el ral·li s’hi donaria per finalitzat a 1 quart i mig de 2 de la tarda. Amb sortida de les mateixes instal·lacions a partir de les 7 en punt del matí, les 3 proves especials cronometrades campestres de la jornada suposaven un viatge cap a l’oest de la província, per tal d’anar a trobar els trams mítics del Cóndor, per on s’hi passava en dues ocasions, i Mina Clavero, pel que l’escull dominical només suposava els darrers 64,13 km cronometrats del programa.

Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en la primera passada per la baixada del Cóndor i per davant de Petter Solberg i Phil Mills, amb el què els líders portaven les distàncies vers els seus més immediats perseguidors finlandesos fins a gairebé mig minut, concretament 29,5 segons.

Amb només 47,31 km cronometrats per davant en el programa, i salts de 30 segons en la classificació provisional, el trio capdavanter va donar per bones les posicions assolides fins aquell moment en bloc i es va dedicar a pilotar en un mode més conservador, el que permetia als pilots que s’estaven disputant la quarta posició assolir un rol més protagonista. Toni Gardemeister i Jakke Honkanen s’imposaven a Mina Clavero i per davant de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, amb el què els de l’oval blau aconseguien recuperar 2,4 segons dels 5,1 que havien perdut a El Cóndor.

En la segona passada per la pintoresca i serpentejant baixada del Cóndor, Petter Solberg i Phil Mills s’hi anotaven la seva quarta victòria de tram a l’edició, mentre que els finlandesos de Mitsubishi tornaven a batre als de Ford, segons i tercers a final de tram, si bé en aquesta ocasió per només 5 dècimes de segon. 

La lluita de finlandesos per la quarta posició trobava continuitat al Complex Pro-Racing, i en la seva tercera passada, els de Mitsubishi hi aconseguien la seva primera victòria de tram, si bé els de Ford hi treien ferro a l’assumpte en aconseguir-hi el segon millor temps a només 8 dècimes de segon dels pilots de la firma dels tres diamants vermells.

Petter Solberg i Phil Mills tancaven la seva participació al 25è Ral·li d’Argentina amb una anecdòtica victòria de tram en la quarta passada per l’especial espectacle del Complex Pro-Racing, doncs els de Subaru s’hi saltaven la sortida i hi rebien una sanció de 10 segons, mentre que en el punt realment calent de la taula, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen hi marcaven el segon millor temps per quedar-se a només 5,6 segons d’arrabassar la quarta posició als seus compatriotes de Ford.

Completades doncs les 22 especials cronometrades de l’itinerari, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien la victòria en el que era l’esdeveniment número 400 de la història del mundial amb un temps total de 3 hores 55 minuts i 36,4 segons, un registre que reduïa en 26,1 segons el que aconseguien Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, qui pujaven al segon calaix del podi. Petter Solberg i Phil Mills completaven els 340,82 km cronometrats de l’edició a 1 minut i 5,3 segons del temps dels guanyadors de la cita argentina i eren els tercers afortunats en realitzar l’habitual dutxa d’escumós al podi.

Va començar ràpid, peró poc a poc els problemes van anar fent caure Solberg-Mills.

Els locals Federico i Javier Villagra s’imposaven en les dues passades per l’especial inaugural del Complex Pro-Racing i esdevenien els primers líders de la categoria de producció per estret marge davant els Subaru Impreza N11 de Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson i de Mark Higgins i Trevor Agnew  respectivament.

En quan l’activitat es va desplaçar a les especials campestres el divendres al matí, ràpidament els britànics Mark Higgins i Trevor Agnew es feien amb el lideratge de la classe amb dues victòries de tram consecutives, mentre que Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson s’immiscien en una lluita per la segona posició amb Federico Villagra i Javier Villagra amb una victòria parcial per cadascun en les 2 proves especials que restaven al bucle matinal.

A la represa de l’activitat cronometrada, Mark Higgins i Trevor Agnew hi aconseguien la seva tercera victòria de tram en la cinquena prova especial del dia, just abans de la fatídica pujada d’Ascochinga a La Cumbre, en la que Federico Villagra i Javier Villagra es veien obligats a acollir-se al “superally” i els britànics s’hi deixaven més de 3 minuts en patir-hi una punxada.

La doble contrarietat deixava a Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson al capdavant de la classificació per més de 2 minuts de marge vers els italians Angelo Medeghini i Barbara Medeghini-Capoferri. Lluny d’alçar el peu, el qatarí i el britànic s’imposaven en també en les dues últimes proves especials del divendres i la parella feia accés al parc tancat del Complex Pro-Racing amb 2 minuts i 17,2 segons de marge vers els transalpins, 41,3 segons més si aquest es mesurava en relació a Mark Higgins i Trevor Agnew.

Les 3 parelles locals re-enganxades en l’inici de la jornada sabatina, és a dir Gabriel Pozzo i Daniel Stillo, Federico Villagra i Javier Villagra, així com Sebastián Beltrán i Edgardo Galindo, eren els qui oferien espectacle als aficionats que s’aplegaven als vorals en exercir de llebrers en els trams de Santa Rosa de Calamuchita, mentre que Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson seguien distanciant-se dels seus perseguidors per entrar al parc d’assistències de mitja etapa havent ampliat en mig minut el seu gap vers Angelo Medeghini i Barbara Medeghini-Capoferri.

Per la tarda la dinàmica es va mantenir, si bé en la segona passada per 2 de les cronometrades del divendres, els italians aconseguien retallar una desena de segons als líders, que pilotaven amb més serenor per assegurar-se la victòria, per tal d’accedir al parc tancat a 2 minuts i 36,9 segons del seu registre. Mark Higgins i Trevor Agnew eren tercers a 3 minuts i 22,0 segons, després d’haver rebut una penalització de 50 segons en fer tard al darrer control horari del primer escull sabatí.

Donades les circumstàncies la jornada dominical podia semblar un mer tràmit, però res més lluny de la realitat, quan Angelo Medeghini i Barbara Medeghini-Capoferri s’endarrerien en uns 10 minuts per avaria en el pas per les 3 proves especials més occidentals del programa, el que permetia a Mark Higgins i Trevor Agnew situar-se en segona posició a 2 minuts i 39,2 segons de Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson, mentre que Federico Villagra i Javier Villagra saltaven fins tercera plaça de podi a 12 minuts i 2,5 segons del registre del qatarí i el britànic i per 1 minut i 26,7 segons de marge vers els transalpins.

Les dues darreres passades per l’especial del complex Pro-Racing poc o res aportaven a la classifació donades les grans distàncies que separaven als participants, emperò Mark Higgins i Agnew Trevor van ser exclosos del ral·li a la coclusió del mateix en haver emprat pneumàtics sense marcar en la tercera etapa, mentre que Federico Villagra i Javier Villagra corrien la mateixa sort en trobar-se irregularitats tècniques en el seu Mitsubishi Lancer Evo VIII.

Així doncs, Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson guanyaven la categoria per 13 minuts i 28,8 segons de marge vers Angelo Medeghini  i Barbara Medeghini-Capoferri i per 13 minuts i 48,2 segons vers els xilens Luis Ignacio Rosselot i Ricardo Rojas.

Gràcies a la primera victòria de la temporada, Nasser Al-Attiyah superava en la general del certamen a l’osonenc Xevi Pons en la segona posició provisional, qui havia decidit abandonar la categoria de producció per posar-se al volant d’un Citroën Xsara WRC de l’equip Kronos a la cita argentina. Alhora, el qatarí escurçava distàncies vers el líder, el japonès Toshi Arai, el qual no prenia part en el ral·li i ara veia com el seu marge al capdavant de la general es reduïa de deu a cinc punts.

Com el conte de la llebre i la tortuga, Al-Attiyah-Patterson sortien victoriosos de l'Argentina .

Sébastien Loeb aconseguia a l'Argentina la seva setena victòria de la temporada, sisena consecutiva, el que disparava al pilot francès al capdavant de la general provisional del campionat de pilots amb 75 punts, 27 més que no pas el segon classificat, el noruec Petter Solberg, i 30 més que Marcus Grönholm, que ascendia al tercer lloc de la taula superant al seu compatriota Toni Gardemeister, quart al ral·li i en el campionat a partir de llavors.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	75
Petter Solberg	48
Marcus Grönholm	45

Novament la poca contribució de François Duval, que ara corria amb Sven Smeets a la seva dreta, a la victòria de Sébastien Loeb i Daniel Elena, deixava el duel que mantenien les dues marques del grup PSA en taules, sumant pràcticament la mateixa puntuació. Ford, gràcies als 5 punts que sumaven amb el quart lloc de Toni Gardemeister i Jakke Honkanen, es mantenien en una còmoda tercera posició provisional.

Constructor	Punts
Citroën	96
Peugeot	90
Ford	55

Recital de Rovanperä-Holttunen que guanyaven amb contundència.

Amb la conclusió del 12è Ral·li d’Estònia el diumenge 17 de juliol de 2022, el campionat del món de ral·lis superava el seu pas d’equador, doncs la cita bàltica era la setena ronda d’un total de 13. La prova, que donava opcions als participants a puntuar en els certàmens de pilots, constructors, WRC2, WRC3 i campionat júnior, comptava amb 43 parelles de noms en la seva llista oficial d’inscrits, dels que només una s’abstindria en la protocolaria baixada per la rampa de sortida el dijous 14 de juliol. L’itinerari de l’edició comptava amb 24 proves especials que suposaven 313,84 km cronometrats, un repte que 33 equips participants aconseguirien completar.

Una errada el divendres al vespre, va fer canviar el curs del ral·li per a Evans-Martin.

El mateix dijous al vespre es celebrava una única especial espectacle en les immediacions del parc tancat de Tartu, en la que Craig Breen i Paul Nagle hi aconseguien el millor temps per tal d’esdevenir els primers líders de la prova. A 1, 2, 3 i 5 dècimes de segon del registre dels irlandesos d’M-Sport, hi feien cap vers el parc tancat Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, Elfyn Evans i Scott Martin, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i els herois locals, Ott Tänak i Martin Järveoja.

L’endemà divendres, a 2 quarts i 2 minuts de 7 del matí, arrancava el ral·li pròpiament dit, i ho feia amb l’etapa més longeva de totes. 139,18 km cronometrats es programaven al llarg de 8 proves especials, les quals sortien de passar en dues ocasions per un bucle de 4 trams, una activitat competitiva que finalitzaria en passar 4 minuts d’un quart de 10 del vespre.

A més a més, la jornada s’iniciava amb la cronometrada reina del programa, de 24,35 km de distància, en la que malgrat no trobar-se del tot a gust amb el seu cotxe, Elfyn Evans i Scott Martin hi marcaven el registre més baix per tal de fer-se amb el lideratge de la prova. Per darrere dels britànics de Toyota, hi aturaven el rellotge Ott Tänak i Martin Järveoja, així com els seus companys Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, qui a la seva vegada donaven un cop al seu Yaris Rally1 sense majors conseqüències. Però els locals eren penalitzats en 10 segons en no haver emprat el mode elèctric en una zona d’obligada aplicació, motiu pel qual també eren sancionats Craig Breen i Paul Nagle, amb el què les dues parelles de Toyota passaven a encapçalar la classificació per davant dels dos Hyundai i20 Rally1 de belgues i estonians que compartien el mateix temps.

En la següent prova especial, amb la pista una mica més seca que no pas a primera hora del matí, els resultats individuals dels 6 primers classificats es repetien, amb el que els britànics es ratificaven al capdavant de la classificació, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja escurçaven distàncies amb la segona posició de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. Unes diferències que després de la tercera i quarta prova especial matinal, s’eixamplarien en quan els 3 inquilins del podi aturaven el cronòmetre en el mateix ordre que duien a la classificació general.

Alhora, en el transcurs d’aquesta tercera prova especial, quarta en el còmput global de l’esdeveniment, el ral·li perdia a Craig Breen i Paul Nagle, quan els pilots d’M-Sport picaven contra una soca d’arbre i aquests es veien obligats a abandonar la jornada en trencar la direcció.

Així doncs, Elfyn Evans i Scott Martin feien cap a les assistències de mitja etapa amb 18,7 segons de marge vers Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen i 22,5 segons amb Ott Tänak i Martin Järveoja. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, quarts a 41,0 segons dels britànics de Toyota després d’haver estat patint amb els amortidors del seu cotxe, es trobaven barallant-se amb Esapekka Lappi i Janne Ferm per la plaça que ocupaven, doncs ambdues parelles es trobaven separades per tan sols 2,6 segons.

A la represa de l’activitat, la pluja començava a remullar les pistes de grava per les quals el ral·li es celebrava i els finlandesos de Toyota prenien la quarta posició als belgues de Hyundai en ser els quarts més ràpids a final del tram llarg del programa i per darrera dels 3 inquilins del podi, els quals en completar l’especial en el mateix ordre que duien a la general provisional, no feien altra cosa que certificar posicions.

En anar-se acumulant la pluja, el terreny esdevenia molt lliscant, alhora que les roderes que els equips participants havien deixat al seu pas pel bucle al matí, ara es convertien en uns grans bassals d’aigua. En aquestes condicions, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, que es trobaven amb menys aigua a pista que no pas els seus companys d’equip líders, començaven a retallar distàncies vers els britànics amb 2 victòries de tram consecutives, mentre que en la vuitena i última prova especial de la jornada, els líders tenien un ensurt i en perdre la confiança, aquests també hi perdien la primera posició en mans dels seus companys finlandesos.

Afortunadament per a Elfyn Evans i Scott Martin, Ott Tänak i Martin Järveoja se’ls hi entelava el seu parabrises en desconnectar-se una conducció en la darrera prova de l’etapa, amb el què els estonians no podien aprofitar l’avinentesa dels britànics i restaven així en tercera posició.

A 2 quarts i mig de 9 del vespre, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen feien accès a les assistències de final d’etapa, completades les quals, 45 minuts més tard, se'ls permetia accedir en règim de parc tancat, una maniobra que els finlandesos realitzaven al capdavant de la classificació amb 11,7 segons de marge sobre Elfyn Evans i Scott Martin i 44,3 segons amb Ott Tänak i Martin Järveoja. Esapekka Lappi i Janne Ferm restaven a 1 minut i 5,9 segons dels seus companys líders i en quarta posició, avantatjant a la seva vegada en 7,0 segons a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe.

39 equips participants abandonaven el parc tancat de Raadi, població veïna de Tartu, el dissabte 16 de juliol a partir de les 8 en punt del matí, per tal d’afrontar la segona etapa del ral·li. La qual tenia en el seu programa un nou bucle de 4 trams que en celebrar-se en dues ocasions i afegir-s'hi una segona passada per l’especial espectacle inaugural a última hora del dia, generaven les 9 proves especials cronometrades de 95,02 km de distància que constaven en el programa, una corda que Craig Breen i Paul Nagle, els primers en posar les rodes del seu cotxe en pista, podrien començar a donar per conclosa a 1 quart de 9 del vespre i en el mateix punt de partida.

Les dues primeres proves especials cronometrades de la jornada, donaven com a vencedors del tram a les dues primeres parelles classificades de Toyota, qui a la seva vegada hi aconseguien 2 doblets per a la marca japonesa, amb el què les distàncies entre els líders finlandesos i els seus companys d’equip britànics es retallaven en unes insignificants 2 dècimes de segon, mentre que aquestes s’incrementaven molt tímidament en les posicions contigües.

Si bé Esapekka Lappi i Janne Ferm no estaven inquietant ni de bon tros a Ott Tänak i Martin Järveoja en la consecució de la tercera plaça, els estonians de Hyundai veien com en la tercera especial sabatina els finlandesos es despenjaven de les primeres posicions en perdre-hi una roda posterior a la recepció d’un salt i haver-se d’aturar a reposar la goma extraviada. La contrarietat dels pilots de Toyota, habilitava a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe a ocupar la quarta posició provisional, si bé a 46,0 segons dels seus companys d’equip locals, qui a la seva vegada afrontaven el que restava d’esdeveniment sense pressió de ningú per darrere.

Alhora, per davant les distàncies se seguien eixamplant en quan Elfyn Evans i Scott Martin aturaven el cronòmetre amb el segon millor temps per darrera de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen en les dues últimes proves del bucle matinal, i els líders finlandesos feien entrada al reagrupament de mitja etapa amb 19,1 segons de marge amb els britànics i 57,6 segons amb Ott Tänak i Martin Järveoja. El temps de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe era ja 52,5 segons pitjor que el dels seus companys estonians.

Per la tarda, en la segona passada pel bucle, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen feien un ple de victòries de tram en les 4 proves especials campestres que es celebraven, amb el què el forat es seguia eixamplant a raó de 3 segons i escaig per cada tram celebrat, llevat del darrer, en el que malgrat que la pluja hi tornava a fer acte de presència, la menor distància competitiva del mateix minvava el correctiu de segons dels líders.

En la segona passada per l’especial espectacle de Tartu, Adrien Fourmaux i Alex Coria acabaven amb el domini que les dues parelles de Toyota estaven exercint des de la primera prova especial campestre del divendres, si bé el resultat de la mateixa era del tot irrellevant, donada l’escassa corda cronometrada.

Completat doncs el programa de la segona jornada del ral·li, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen entraven en el parc tancat de Raadi a 3 quarts de 9 del vespre amb 29,1 segons de marge vers Elfyn Evans i Scott Martin, mentre que en relació a Ott Tänak i Martin Järveoja, la distància s’eixamplava ja fins arribar a 1 minut i 11,5 segons, amb pràcticament idèntic marge entre els companys estonians i belgues de Hyundai. Takamoto Katsuta i Aaron Johnston eren cinquens a 3 minuts i 43,0 segons dels líders i per un marge de 10,9 segons amb Adrien Fourmaux i Alex Coria.

Malgrat que la tercera i última etapa del ral·li tenia lloc amb el handicap afegit de disputar-se sense assistències, per tal de poder compactar tota l’acitivitat en un matí, les distàncies prou importants que separaven als 5 primers classificats, no pas entre el cinquè i el sisè, restaven rellevància als darrers 77,98 km cronometrats de l’itinerari, els quals es desenvolupaven al llarg de 6 proves especials, o el que era el mateix, un bucle de 3 trams a doble passada. Una activitat que s’iniciava en passar 5 minuts d’1 quart de 7 del diumenge al matí, i que finalitzaria amb l’habitual ruixada de vi escumós a les 5 de la tarda.

Si bé tot semblava indicar que només un incident o una avaria podia alterar la classificació, el primer dels supòsits ja es produïa en la cronometrada inaugural dominical, quan Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais, quarts en pista, patien una sortida de pista i en colisionar contra les roques, aquests danyaven una roda i les suspensions del seu Puma Rally1, obligant-los a abandonar el ral·li en l’enllaç vers el següent tram. 

Si bé els francesos no estaven ocupant posicions capdavanteres, si que era cert que en el mateix punt de la seva sortida de pista també s'hi trobaven amb problemes Elfyn Evans i Scott Martin, qui s’hi envirollaven, així com Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, qui malgrat tot, aconseguien aturar novament el cronòmetre amb els dos millors temps, amb els líders per davant dels segons classificats.

Finalment Ott Tänak i Martin Järveoja aconseguien guanyar una prova especial en el ral·li de casa seva en la següent prova especial, si bé l’honor era compartit amb els homes del moment, és a dir Kalle Rovaperä i Jonne Halttunen, qui tancaven la primera passada pel primer escull dominical amb una nova victòria de tram.

Amb 3 victòries de tram per als líders en les 3 primeres proves especials de la jornada, les distàncies s’havien eixamplat notablement, amb el què els primers classificats es dedicaven a guardar goma en tornar a passar pel bucle, de cara a intentar assaltar els punts extra del Power Stage.

Esapekka Lappi i Janne Ferm s’imposaven en les dues primeres cronometrades de l’escull, per a joia de Jari-Matti Latvala, director de Toyota, mentre que en el tram agraciat, el millor temps i els 5 punts eren per als dominadors de 2 terceres parts de l’edició, és a dir Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, qui sota una intensa pluja, aturaven el cronòmetre 22,5 segons per davant d’Elfyn Evans i Scott Martin. Tanmateix l’aiguat facilitava que les sorpreses afloressin, i així Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen es feien el tercer millor temps a bord d’un Škoda Fabia Rally2 Evo, en afrontar l'especial abans que ningú i trobar-se amb menys aigua sobre la traçada.

Disputades les 24 proves especials que figuraven en l’itinerari, els participants es dirgien vers el podi que es situava a la plaça de l’Ajuntament de Tartu, on a les 5 en punt de la tarda del 17 de juliol de 2022 s’hi celebrava la protocolària cerimònia que suposava la clausura de l’edició. Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen pujaven al graó més alt per segon any consecutiu en completar els 313,84 km cronometrats en un temps de 2 hores 54 minuts i 29,0 segons, registre que rebaixava en 1 minut i 9 dècimes de segon l’acumulat pels seus companys d’equip Elfyn Evans i Scott Martin. Ott Tänak i Martin Järveoja tancaven el podi de la seva cita domèstica a 1 minut i 55,7 segons dels vencedors.

En cap moment va semblar que el Hyundai pogués posar contra les cordes el Toyota.

Jari Huttunen i Mikko Lukka s’imposaven en l’especial espectacle de les afores de Raadi que obria la llauna vers el cronòmetre el dijous al vespre, emperò en quan els pilots s’afrontaven a la competició real el divendres al matí, eren els noruecs Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen eren els qui es feien amb la primera posició al terme del primer tram, en aconseguir el millor temps ex-aequo amb els estonians Egon Kaur i Silver Simm i per només 9 dècimes de segon en vers a la parella local.

Estonians i noruecs completaven la segona prova especial campestre del programa amb el segon i tercer millor temps rere Emil Lindholm i Reeta Hämälïanen, amb el què els locals es feien amb la primera posició per només 1,2 segons de marge amb els finlandesos, mentre que Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen descendien fins a la tercera posició a 3 dècimes de segon dels seus companys de carpa.

Les diferències eren inexistents entre els 3 inquilins del podi i qualsevol circumstància podia alterar l’ordre establert. Egon Kaur i Silver Simm s’envirollaven en el transcurs de la tercera prova especial de l’escull matinal, i la desena de segons perduda, els feia baixar fins a la quarta posició, mentre que en repetir victòria de tram, Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen s’enfilaven fins la primera posició per davant dels seus compatriotes de Hyundai Teemu Suninen i Mikko Markkula. 

Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen tancaven el bucle tal i com l’havien iniciat, és a dir amb una victòria parcial, la qual els permetia fer entrada al reagrupament de mitja jornada en segona posició a 4,3 segons del lideratge dels seus companys d’estructura i per 4,4 segons de marge en relació als anterior inquilins de la segona plaça, és a dir Teemu Suninen i Mikko Markkula.

El ball de posicions trobava continuïtat al llarg de la tarda i amb la tercera victòria parcial de l’etapa, els noruecs de TokSport es feien amb el lideratge només iniciar el bucle post meridional, per acte seguit tornar-lo a cedir, i per només 8 dècimes de segon, als seus companys finlandesos.

Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen punxaven una roda en la penúltima prova especial del dia i amb el minut que s’hi deixaven, els finlandesos quedaven apartats de la lluita per la victòria, mentre que Egon Kaur i Silver Simm, ja no tan incisius com a primera hora del matí, acumulaven la tercera punxada de la tarda i havien de plegar en no disposar de més rodes de recanvi. La cara dolça de la competició era per a Teemu Suninen i Mikko Markkula, qui en aconseguir una segona vitòria parcial consecutiva, es situaven a només 1,9 segons del lideratge d’Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen.

Per desgràcia d’uns i benefici dels altres, els finlandesos de Hyundai feien un mal crono en el darrer tram de la jornada i Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen  completaven la jornada amb 12,1 segons de coixí amb Teemu Suninen i Mikko Markkula. Marco Bulacia i Diego Vallejo, vencedors en la darrera prova del dia, eren tercers a 37,7 segons dels líders i per 18,7 segons de marge amb Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen.

El pols entre noruecs i finlandesos es perllongava al llarg de la jornada sabatina, doncs els de Hyundai s’imposaven en la primera prova especial de l’etapa, mentre que en la segona els nòrdics compartien l’honor amb els seus rivals escandinaus. Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen aturaven el cronòmetre abans que ningú i en solitari en la tercera prova especial, mentre que en la quarta i última els noruecs aconseguien eixamplar distàncies amb Teemu Suninen i Mikko Markkula per tal de fer entrada al reagrupament de mitja jornada amb 13,9 segons de marge.

A la represa de la competició per a la repetició del bucle matinal, la pugna entre els pilots de l’Škoda Fabia Rally2 Evo i els del Hyundai i20 N Rally2 no tenia treva, i després d’un fascinant ball de segons, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen completaven la jornada sabatina al capdavant de la classificació per 10,9 segons de marge vers Teemu Suninen i Mikko Markkula. Marco Bulacia i Diego Vallejo conservaven la tercera posició, si bé a 50,8 segons dels líders, però mantenint a ratlla a Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen, qui fitxaven a 16,3 segons del bolivià i del gallec.

La jornada dominical esdevenia tan adictiva com les dues anteriors en quan Teemu Suninen i Mikko Markkula aconseguien presentar-se a la sortida del Power Stage havent retallat les distàncies amb els líders fins als 3,2 segons, mentre que l’accident de Marco Bulacia i Diego Vallejo en la penúltima prova especial, arruinava l’excels ral·li del bolivià i de l’espanyol, alhora que situava en posicions de podi a Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen.

En el tram del premi extra però, els finlandesos es quedaven amb només 2 cilindres per una avaria de motor i aquests es deixaven una vintena de segons vers el millor temps d’Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen, beneficiats pel fet d’haver d’obrir pista al Power Stage i trobar-se així amb menys aigua acumulada, de la intensa pluja que es precipitava a la zona.

Així doncs, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen es feien amb la victòria per 25,3 segons de marge vers Teemu Suninen i Mikko Markkula i per 2 minuts i 3,0 segons en relació a Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen, una victòria que permetia al pilot noruec tornar-se a posar al capdavant de la provisional del certamen amb 3 punts de marge vers Kajetan Kajetanowicz, cinquè a l’esdeveniment estonià, mentre que per a Teemu Suninen, els 20 punts obtinguts amb la segona posició, tot just eren els primers punts de la campanya.

Mikkelsen-Eriksen vencien en un trepidant ral·li fins al darrer tram.

La tercera plaça absoluta esdevenia primera en la classificació reservada als menors de 30 anys i sense experiència en la màxima categoria, mentre que entre els majors de 50, l’honor quedava reservat als italians Mauro Miele i Luca Beltrame, els únics en afrontar la prova bàltica.

En el certamen junior la competició estava tan o més trepidant del que es veia en la classe intermitja, doncs els locals Robert Virves i Julia Thulin s’imposaven en 3 de les 4 proves especials del primer bucle matinal i aquests feien entrada al reagrupament de mitja jornada amb 4,4 segons de marge amb els finlandesos Sami Pajari i Enni Mälkönen, vencedors de l’especial que s’escapava de les mans dels estonians.

Després d’un descans d’1 hora i mitja per a la reposició de forces i l’ajust de les mecàniques, la situació feia un gir radical, i ara els finlandesos eren els qui vencien en 3 de les 4 cronometrades de l’escull, mentre que Robert Virves i Julia Thulin donaven un fort cop al seu Ford Fiesta Rally3 en la penúltima prova especial i s’hi deixaven un bon feix de segons. 

Així doncs, Sami Pajari i Enni Mälkönen lideraven al terme de la primera etapa vera del ral·li per 56,0 segons de marge amb els seus compatriotes Lauri Joona i Mikael Korhonen i per 1 minut i 3,2 segons amb els irlandesos Jon Armstrong i Brian Hoy, qui es prenien la primera jornada del ral·li un amb un cert excés de cautela.

Dissabte, Robert Virves i Julia Thulin sortien disposats a recuperar els segons que s’havien deixat en la seva topada amb el paisatge el divendres a la tarda, i amb 8 victòries de tram sobre un total de 9 possibles, els estonians guanyaven una posició i retornaven al parc tancat a 50,8 segons de Sami Pajari i Enni Mälkönen. 

D’altra banda Jon Armstrong i Brian Hoy es mostraven més incisius que no pas al llarg de la jornada inaugural i els irlandesos es feien amb la segona posició de Lauri Joona i Mikael Korhonen al terme del bucle matinal, qui tanmateix acabarien completant l’etapa en quarta posició davant l’impuls dels locals, alhora que retallaven distàncies amb els primers classificats al llarg de la tarda, en acumular 2 victòries de tram, 1 d’elles ex-aequo amb els llebrers estonians, i fer entrada així en el règim de parc tancat a 31,1 segons dels líders finlandesos i per 13,6 segons de marge amb Robert Virves i Julia Thulin.

Diumenge Robert Virves i Julia Thulin seguien mostrant-se molt veloços sobre els trams que els hi havien servit d’escola i els locals feien un ple de victòries de tram en les 6 cronometrades que els organitzadors disposaven sobre el programa, al terme de la tercera de les quals, els estonians podien arrabassar la segona posició a Jon Armstrong i Brian Hoy. Malauradament, a la parella li hagués calgut un parell de trams més, per tal de fer-se amb l’objectiu que pesava sobre les seves espatlles, des del moment que rebien el cop de bandera el dijous a última hora de la tarda.

Finalment, Sami Pajari i Enni Mälkönen aconseguien la victòria per 14,9 segons de marge amb Robert Virves i Julia Thulin, mentre que Jon Armstrong i Brian Hoy tancaven el podi a 59,4 segons del registre dels finlandesos.

Tot i la victòria absoluta, les victòries de tram acumulades al llarg de l’itinerari, facilitaven que Robert Virves fos el pilot que amb més punts sortia de la seva participació al Ral·li d’Estònia, 35 pels 29 de Sami Pajari. Jon Armstrong, tercer, en sumava 18, el que donava lloc a un empat a 85 punts al capdavant de la classificació entre el nord-irlandès i Sami Pajari i per 1 sol punt de marge amb Robert Virves. Lauri Joona, quart, restava a només a 5 punts del lideratge, amb el què tot es decidiria a l’Acròpolis final.

La victòria en el WRC3 Junior de Sami Pajari i Enni Mälkönen esdevenia absoluta en el WRC3 i el finlandès avantatjava ja en 30 punts al kenyà McRae Kimathi i en 42 al britànic Will Creighton.

Pajari-Mälkönen guanyaven per tercera vegada a la temporada i segona entre els junior, però feien un ús excessiu de la calculadora.

Kalle Rovanperä aconseguia la seva cinquena victòria de la temporada en la setena prova del calendari, amb el què el finlandès començava a posar molt terreny vers Thierry Neuville, el seu màxim perseguidor. Alhora, la segona plaça que aconseguia Elfyn Evans sobre les ràpides pistes de grava estonianes, permetia al pilot gal·lès superar per 2 punts a la provisional del certamen de pilots a Ott Tänak i allunyar-se de Takamoto Katsuta en 6 punts.

Pilot	Punts
Kalle Rovanperä	175
Thierry Neuville	92
Elfyn Evans	79

Per segona vegada consecutiva i tercera al llarg de la temporada, Toyota ocupava les dues primeres posicions del certamen de constructors, amb el què el fabricant japonès seguia eixamplant distàncies al capdavant de la classificació provisional a passes de gegant. Per darrera es donava una situació homòloga, i Hyundai pràcticament doblava la puntuació d'M-Sport, amb el què les posicions començaven a semblar dificils de revertir.

Constructor	Punts
Toyota	298
Hyundai	211
M-Sport	156