Tot i el nou copilot Nicky Grist, Juha Kankkunen guanyava el seu 17è ral·li.

Iniciat a Tucumán el dimecres 14 de juliol de 1993, el 13è Ral·li d'Argentina, setena cita del calendari del campionat del mòn de ral·lis, finalitzava el dissabte 17 de juliol a Còrdoba. La prova que era puntuable per als campionats de pilots, constructors i Grup N, comptava amb un total de 86 equips inscrits els quals tots prenien la marxa des de la rampa de sortida cap als 507,13 km cronometrats repartits al llarg de 25 especials que els deparaven per davant. 30 equips van aconseguir superar la prova americana.

Sense fer tests per adequar el cotxe, Biasion-Siviero no van poder fer gaire més.

Ja el mateix dimecres el ral·li arrancava amb una especial espectacle a l'hipòdrom on el Toyota Celica 4WD de Juha Kankkunen i Nicky Grist, que substituia a corre-cuita la baixa de Juha Piironen, es mostrava com l'equip més ràpid, fent-se lògicament amb el liderat de la prova. Ja en aquesta primera especial espectacle es va produir una baixa important, Carlos Sainz i Luis Moya veien com creuaven la línia de meta amb el seu Lancia Delta HF Integrale envoltat d'un núvol de fum blanc, incapaços de tornar-lo a posar en marxa, els per llavors campions del mòn no tenien més remei que abandonar.

L'endemà va començar el ral·li pròpiament dit amb la celebració de set especials cronometrades, i si bé el Celica 4WD dels francesos Didier Auriol i Bernard Occelli van aconseguir marcar el millor temps en el primer dels trams celebrats, els seus companys d'equip van mantenir-se al capdavant de la taula de temps, posició que després van ratificar encadenant 4 escratxs consecutius; tot i que l'entesa entre pilot i copilot degut a la manca d'entrenaments i rodatge no era la millor, la seva posició de líders també es veia afavorida per l'averia en el canvi de marxes en el Celica d'Auriol-Occelli, els quals es varen quedar sense tercera ni quarta velocitat, el que els feia rodar lentament i que els italians de Ford Massimo Biasion i Tiziano Siviero, inscrits a última hora sense fer tests a la prova argentina animats per la victòria a l'Acropolis, que sortien a pista darrera seu, es trobessin amb el handicap afegit d'una visibilitat pràcticament nula, tot i això i penalitzant 10 segons per sortir al tram un minut més tard que els francesos de Toyota, Biasion-Siviero van aconseguir marcar els dos últims escratxs acomodant-se en la segona posició.

Afavorits per l'averia del Toyota d'Auriol-Occelli, Gustavo Trelles i Jorge del Buono es trobaven rodant en tercera posició tot i que van haver d'anar adequant el cotxe al seu gust al llarg de la prova, ja que aquest havia estat reglat segons les indicacions del cap de files, els espanyols Sainz-Moya que ja no seguien en competició.

En la segona jornada de competició, la més llarga de totes, va seguir el domini de Juha Kankkunen i Nicky Grist, els quals a mesura que avançava la prova s'anaven entenent millor, i amb els 5 primers millors registres, als que seguirien dos més en les restants 4 especials cronometrades aconseguien incrementar les distàncies vers els italians de Ford, passant del 37 segons que havien aconseguit obtenir en la primera jornada, al 1 minut i 13 segons a la conclusió de la segona. Per darrera d'ells Auriol-Occelli seguien patint problemes, ara de transmissió, que els impedia seguir el ritme, si bé es mantenien en quarta posició per darrera del Lancia de Trelles-del Buono, els francesos es trobaven ja a gairebé 15 minuts de les posicions dels líders.

La tercera i última etapa, celebrada amb una calor ambiental important i sobretot amb l'absència total de vent que no escampava la pols en suspensió, això afavoria als homes que obrien pista, és a dir Juha Kankkunen i Nicky Grist els quals encadenaven els 4 primers millors registres de la jornada per ja adoptar un ritme més tranquil en les restants especials que quedaven per celebrar-se.

A falta de tres especials per celebrar-se es va produir un cop de teatre, quan una ròtula de direcció del Lancia Delta HF Integrale de Gustavo Trelles i Jorge del Buono, còmodes tercers classificats, es trencava i enviava als pilots del Jolly Club directament al prat, si bé els sud-americans van poder continuar en marxa, el temps que aquests van perdre els va suposar caure fins la quarta posició, deixant en posicions de podi als francesos de Toyota Auriol-Occelli.

Sense més sobresalts i amb Biasion-Siviero marcant els dos últims escratxs, tot i els problemes de suspensió que van tornar a fer acte de presència, Juha Kankkunen i Nicky Grist aconseguien imposar-se amb un temps total de 5 hores 32 minuts i 31 segons, amb una demora d'1 minut i 54 segons completaven la prova Massimo Biasion i Tiziano Siviero en segona posició, mentre que el tercer calaix del podi era per Didier Auriol i Bernard Occelli a 16 minuts i 58 segons dels guanyadors de la prova.

Amb molts problemes de canvi i transmissió, Auriol-Occelli no van poder pilotar ràpid, depenent d'altres per pujar al podi.

En la categoria reservada a cotxes de producció el pilot de la Unió dels Emirats Àrabs Mohamed Bin Sulayem i el seu copilot irlandès Ronan Morgan, van aconseguir imposar-se a la prova a bord del seu Ford Escort RS Cosworth por 21 minuts i 11 segons d'avantatge vers idéntica montura pilotada pels portuguesos Antonio Coutinho i Paulo Brandão. D'aquesta manera el pilot àrab aconseguia els seus primers punts al campionat després de dos abandonaments previs, mentre que Coutinho s'acostava a la posició del líder provisional, l'italià Antonio Fassina.

Primera victòria per Mohammed Bin Sulayem i Ronan Morgan .

En el campionat per a pilots Massimo Biasion es situava al capdavant de la general de pilots gràcies al seu segon lloc, a només 3 punts del finlandès Juha Kankkunen, guanyador de la prova americana. François Delecour, absent a la cita en la que en un principi Ford no hi tenia previst anar, va ser el gran perjudicat, ja que no va poder defensar la seva condició de líder perdent dues places en favor dels dos primers classificats del ral·li

Pilot

Punts

Massimo Biasion

66

Juha Kankkunen

63

François Delecour

55

En el campionat de constructors el frec a frec entre Toyota i Ford continuava i la victòria dels nipons afincats a Colònia, desfeia la igualada entre les dues marques que hi havia al terme de l'Acropolis. Lancia, que sumava 12 punts gràcies al quart lloc de Gustavo Trelles, avançava a Mitsubishi per situar-se en tercer lloc.

Constructor
Punts

Toyota

97

Ford

94

Lancia

55

Enèssima demostració de poder de Loeb-Elena.

Novena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 25è Ral·li d'Argentina finalitzava el diumenge 17 de juliol de 2005 a Córdoba, ciutat des de la qual es va donar sortida als 72 equips participants, dels 78 inscrits, el dijous 14 de juliol. El ral·li era puntuable per als campionats de pilots, constructors i mundial de producció i comptava amb un recorregut format per 22 proves especials cronometrades de 340,82 km de corda que 45 dels equips participants aconseguirien superar.

Dissabte Grönholm i Rautiainen van volar... Cap al segon lloc.

La prova s'iniciava amb certa incertesa quan en el tram de proves una averia en el motor del Citroën Xsara WRC de Sébastien Loeb i Daniel Elena, obligava als mecànics dels dos galons a canviar el propulsor dels campions mundials. Malgrat tot, per fortuna de la parella franco-monegasca, aquesta substitució no comportava cap penalització, doncs el motor instalat havia d'emprar-se en la present cita i en la següent, Finlàndia.

Dues passades per la superespecial del complex Pro-Racing donaven el tret de sortida al ral·li dijous al vespre, en la primera els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen esdevenien els homes més ràpids i per tant els primers líders de la prova, mentre que en la segona passada els autors del millor temps van ser els pilots de Subaru Petter Solberg i Phil Mills que se n'anaven a dormir com a líders.

Divendres al matí, i ja en trams de debó, Petter Solberg i Phil Mills extenien el seu liderat amb l'escratx de la primera cronometrada, però la reacció de Sébastien Loeb i Daniel Elena no tardaria massa en arribar. Fidels al seu estil d'atacar a fons en els primers compassos de la prova i distanciar-se de la competència, els campions mundials marcaven els tres escratxs que restaven del bucle del matí, el que permetia a la parella de Citroën instal·lar-se en la primera posició després del seu segon escratx.

A partir de primera hora de la tarda es començaven a celebrar les segones passades per les quatre especials del matí, completant així la primera jornada de competició. El bucle de la tarda s'iniciava amb un ensurt, quan Sébastien Loeb i Daniel Elena, encarregats d'obrir pista, es trobaven enmig de l'especial una vaca. Afortunadament el pilot alsacià va poder realitzar una maniobra evasiva per esquivar-la, però aquesta li suposava passar per sobre d'un pedreguer i una punxada, malgrat tot els líders es deixaven uns irrisoris 4 segons vers els homes més ràpids en l'especial, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i conservaven la seva posició.

Sébastien Loeb i Daniel Elena completaven el bucle de la tarda amb els tres escratxs que restaven, el que els refermava com a líders de la provisional, arribant al parc tancat amb 31,3 segons d'avantatge vers els seus més immediats perseguidors, Petter Solberg i Phil Mills, i 44,6 segons en relació a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, tercers classificats. Toni Gardemeister i Jakke Honkanen, quarts, es trobaven ja a dos minuts del Citroën Xsara WRC dels líders.

Dissabte pel matí una munta errònia de pneumàtics per part de Sébastien Loeb i Daniel Elena, va impedir que els campions es seguissin escapant en la general provisional, mentre que per darrera Marcus Grönholm i Timo Rautiainen molt més a gust amb el seu 307 WRC i amb les especials argentines, aconseguien marcar els tres últims escratxs del bucle matinal de manera consecutiva, el que situava als de Peugeot just per davant de Petter Solberg i Phil Mills en la última cronometrada del bucle.

Per la tarda els participants havien d'afrontar tres especials cronometrades més, en les que Sébastien Loeb i Daniel Elena amb uns pneumàtics més adequats marcaven els dos primers escratxs deixant l'últim per a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, que aturant sempre el cronòmetre abans que Petter Solberg i Phil Mills, afectats per una averia en el seu sistema de frens posterior a un impacte, aconseguien distanciar-se dels de Subaru i refermar la seva segona posició. Tanmateix la parella de Peugeot mantenia les distàncies neutres vers els líders en relació a l'inici del bucle amb el darrer escratx.

Sébastien Loeb i Daniel Elena afrontaven doncs els 64,13 km cronometrats corresponents a la última jornada amb 26,6 segons d'avantatge vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i 1 minut i 1,7 segons en relació a Petter Solberg i Phil Mills. Unes distàncies prou importants com per intentar provocar canvis en la taula, pel que els equips del trio del capdavant es van anar marcant al llarg de la jornada, deixant que altres equips prenguessin la seva quota de protagonisme com el Mitsubishi Lancer WRC dels finlandesos Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, o el Ford Focus RS WRC dels també finlandesos Toni Gardemeister i Jakke Honkanen.

Completades doncs les 22 especials cronometrades del recorregut, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien la victòria en el que era el ral·li número 400 de la història del mundial amb un temps total de 3 hores 55 minuts i 36,4 segons, 26,1 segons menys que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen que pujaven al podi en segona posició. Tancant el podi s'hi trobaven Petter Solberg i Phil Mills a 1 minut i 5,3 segons dels guanyadors de la cita sud-americana.

Va començar ràpid, peró poc a poc els problemes van anar fent caure Solberg-Mills.

Els britànics Mark Higgins i Agnew Trevor van iniciar dominant el ral·li entre els cotxes de producció, peró una punxada a les acaballes de la primera jornada, servia el liderat al Subaru Impreza WRX STi N11 homòleg del qatarí Nasser Al-Attiyah i el britànic Chris Patterson que completaven la primera jornada amb més de 2 minuts de marge vers el segon classificat. Els líders es van dedicar a controlar el ral·li al llarg de la segona i tercera jornada, deixant que els molt endarrerits pilots argentins encadenessin els millors temps en les especials i ells s'asseguressin la victòria. A la conclusió de la prova va haver cert rebombori quan els segons classificats, Mark Higgins i Agnew Trevor, eren exclosos del ral·li per utlitzar pneumàtics sense marcar en la tercera etapa i els tercers, els locals Federico Villagra i Javier Villagra, per irregularitats técniques en el seu Mitsubishi Lancer Evo VIII.

Gràcies a la victòria, Nasser Al-Attiyah superava en la general a Xevi Pons en el segon lloc, ja que el català decidia competir amb un WRCar i no en producció. Alhora el qatarí escurçava distàncies vers el líder, el japonés Toshi Arai, el qual no prenia part en el ral·li i ara veia com el seu marge al capdavant de la general es reduia de deu a cinc punts.

Com el conte de la llebre i la tortuga, Al-Attiyah-Patterson sortien victoriosos de l'Argentina .

Sébastien Loeb aconseguia la seva setena victòria de la temporada, sisena consecutiva, el que disparava al pilot francès al capdavant de la general provisional del campionat de pilots amb 75 punts, 27 més que el segon classificat, el norueg Petter Solberg, i 30 més que Marcus Grönholm, que ascendia al tercer lloc de la taula superant al seu compatriota Toni Gardemeister, quart al ral·li i en el campionat a partir de llavors.

Pilot

Punts

Sébastien Loeb

75

Petter Solberg

48

Marcus Grönholm

45

Novament la poca contribució de François Duval, que ara corria amb Sven Smeets a la seva dreta, a la victòria de Sébastien Loeb i Daniel Elena, deixava el duel que mantenien les dues marques del grup PSA en taules sumant pràcticament la mateixa puntuació. Ford, gràcies als 5 punts que sumaven amb el quart lloc de Toni Gardemeister i Jakke Honkanen, es mantenien en una còmoda tercera posició provisional.

Constructor
Punts

Citroën

96

Peugeot

90

Ford

55