Markku Alén esdevenia el pilot més jove en guanyar un ral·li del mundial.

Sisena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 9è Ral·li de Portugal es trobava programat en un principi pel mes d'abril, però les eleccions nacionals portugueses van desplaçar la cita del calendari fins al mes de maig, per finalment acabar-se celebrant del 18 al 21 de juliol de 1975. El ral·li comptava amb 73 equips inscrits en la seva llista oficial, dels que 22 aconseguien completar un recorregut programat de 514,80 km al llarg de 34 proves especials cronometrades.

Començar la segona etapa a 15 segons dels líders va ser fatal per a Mikkola-Todt.

Sense la companyia de Transports Aèris Portuguesos com esponsor principal, el buit era ocupat pels productors de vi de Porto, el ral·li perdia les feixugues concentracions des de diferents ciutats europees, el que era de més gust pels diferents participants, si bé en contra-partida l'event passava a celebrar-se majoritàriament de nit i els conseqüents problemes de visió que es poguessin ocasionar en les especials de terra.

Així doncs des del balneari d'Estoril es donava el tret de sortida al ral·li a la mitjanit del divendres 18 de juliol, per tal de celebrar les primeres onze especials cronometrades de la cita, majoritàriament sobre asfalt, i de les que tres acabarien sent cancelades. La parella oficial de FIAT formada pel finlandès Hannu Mikkola i el francès Jean Todt amb els dos primers escratxs aconseguits de manera consecutiva, encapçalaven la classificació provisional del ral·li des d'un primer moment, així com el trío del constructor italià, que es quedava en trío després de la baixa del seu pilot francès Bernard Darniche per una lesió al peu abans de començar el ral·li.

Si bé en uns primers instants el pilots campions europeus, els alemanys Walter Röhrl i Jochen Berger, es trobaven en el grup capdavanter desfent el trio de FIAT, gràcies sobretot a l'escratx en la cinquena especial cronometrada programada, quarta de facto, en la següent prova especial, la més llarga de la jornada, un problema amb la direcció del seu Opel Ascona l'allunyava de les primeres posicions i confirmava als 3 FIAT 124 Abarth Spider com els cotxes a batre.

Entre els 3 FIAT 124 Abarth Spider, destacaven especialment dos, els dels primers líders provisionals, Hannu Mikkola i Jean Todt, i el dels joves finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki, ja que aquests dos cotxes es trobaven repartint-se els millors temps de la primera jornada, l'escratx de Walter Röhrl i Jochen Berger, s'aconseguia ex-aequo amb la parella finlandesa, que amb quatre escratxs consecutius, aconseguien desplaçar de la primera posició als seus companys d'equip quan faltaven dos cronometrades per completar la jornada. Hannu Mikkola i Jean Todt van donar-ho tot en les dues especials per recuperar la primera posició i poder sortir així al davant l'endemà, i si bé l'esforç els donava l'escratx en la penúltima cronometrada i els permetia recuperar la primera posició, els riscs que assumien en la última especial de la primera etapa els ocasionava una virolla mal controlada que els feia perdre un temps molt valuòs i la primera posició vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki per 15 segons.

Entretant el tercer FIAT 124 Abarth Spider, pilotat pels italians Alcide Paganelli i Ninni Russo, es trobava una mica més despenjat de la lluita per la victòria a la neutralització de la primera etapa, ja que amb un dorsal més alt que el dels seus companys d'equip, la visbilitat de la que gaudia el pilot italià en les dues especials de terra del bucle, no era tan bona com la que tenien els seus colegues finlandesos, el que generava uns cronos pitjors vers als dels seus companys i que els transalpins finalitzessin la primera jornada no massa allunyats del BMW 2002 que pilotaven Achim Warmbold i John Davenport, quarts classificats a causa d'un problema amb la corretja de l'alternador. Precisament el pilot alemany havia adquirit el cotxe a la marca bavaresa després de que aquesta hagués anunciat l'abandonament del seu programa de competició.

A la neutralització de la primera etapa els suecs Ove Andersson i Arne Hertz eren cinquens amb el seu Toyota Corolla amb volant a l'esquerra mentre que els seus companys i compatriotes Björn Waldegård i Hans Thorszelius eren setens a causa d'una punxada amb el Corolla de volant a la dreta a només 1 segon de l'Opel Ascona de Rauno Aaltonen i Claes Billstam.

Sense lamentar baixes importants al llarg de la primera jornada, a mitja tarda del mateix divendres i després d'haver descansat unes 10 hores, es donava la sortida als participants cap a la segona jornada del ral·li, composada també per 11 especials cronometrades com la primera, però amb molta més presència de la terra batuda portuguesa i que tans problemes de visibilitat podria generar en arribar a les especials nocturnes.

Hannu Mikkola i Jean Todt escurçaven distàncies amb el primer escratx de la jornada, al que Markku Alén i Ilkka Kivimäki responien amb la mateixa moneda en la tercera passada per l'especial asfaltada de Sintra. Una punxada soferta per Hannu Mikkola i Jean Todt en la tercera especial cronometrada de l'etapa, la tercera passada per Montejunto, donava més marge Markku Alén i Ilkka Kivimäki al cadavant de la provisional, els quals ja amb la caiguda de la nit, gaudien d'obrir pista en les següents cronometrades de terra que conduien als participants cap al nord del país. Tot i aixó en les tres primeres especials nocturnes es va poder veure una certa variabilitat, amb Hannu Mikkola i Jean Todt, Walter Röhrl i Jochen Berger o Achim Warmbold i John Davenport com els homes més ràpids en pista, si bé en dues d'aquestes especials Markku Alén i Ilkka Kivimäki marcaven el millor temps ex-aequo amb els pilots alemanys.

En arribar les especials més llargues de la jornada va ser on Markku Alén i Ilkka Kivimäki van començar a marcar distàncies, i tan a l'especial d'Arganil, de 48 km de distància, com d'Aldeia do Sul, amb 30 km de longitud, els líders aconseguien clavar un minut en cadascuna d'elles a la resta de competidors. A aquests escratxs aconseguits en les especials cronometrades clau, se'ls hi afegirien d'altres que permetien a la parella finlandesa de FIAT totalitzar 7 escratxs d'onze possibles, el que deixava a la conclusió de la segona etapa a Markku Alén i Ilkka Kivimäki amb gairebé 4 minuts d'avantatge vers Hannu Mikkola i Jean Todt i quasi bé 5 minuts de marge vers Achim Warmbold i John Davenport.

I es que l'abandonament pel trencament de la caixa de direcció d'Alcide Paganelli i Ninni Russo en les primeres cronometrades de la segona etapa, situava en posicions de podi al BMW 2002 d'Achim Warmbold i John Davenport, els quals es beneficiaven de la punxada que sofria Hannu Mikkola i Jean Todt a Montejunto per pressionar fortament als segons classificats, aquests però al llarg de la jornada aconseguien distanciar-se la parella germano-britànica, autora d'un altre escratx en la penúltima especial que trencava el correctiu que Markku Alén i Ilkka Kivimäki estava aplicant a tot el parc tancat.

A part de la baixa ja comentada del FIAT 124 Abarth Spider oficial dels italians Alcide Paganelli i Ninni Russo, la segona jornada de competició deixava també les baixes importants de Björn Waldegård i Hans Thorszelius per trencament de la caixa de canvis així com de Walter Röhrl i Jochen Berger amb problemes elèctrics. També abandonaven la prova el Lancia Stratos HF mal adaptat a la terra de Jorge de Bagration i Ignacio Leulin per trencament del càrter, així com el SEAT 1430 de Ricardo Muñoz i José Zorita amb la selectora averiada.

A mitja tarda del dissabte, Fafe donava el tret de sortida a la tercera i última etapa del ral·li, amb 1033 km de distància dels que 248 es corresponien a la lluita contra el cronòmetre. Markku Alén i Ilkka Kivimäki iniciaven l'etapa marcant el millor temps, si bé la parella finlandesa veient el marge que tenien vers la competència no es van mostrar tan incissius com en les etapes anteriors, passant a un rol més de controlar la prova, permetent que altres pilots s'adjudiquessin els millors registres, tot i aixó els líders sumaven quatre escratxs més en el seu compte particular al llarg de la jornada.

El trencament del motor del BMW 2002 d'Achim Warmbold i John Davenport en la tercera especial cronometrada de la jornada, la temuda "Senhora de Graça", deixava pas a les posicions de podi al Toyota Corolla d'Ove Andersson i Arne Hertz, els quals esdevenien en uns dels protagonistes de la jornada gràcies a que la organització va decidir donar la sortida als participants que restaven en actiu cada 3 minuts enlloc de cada 2 per tal de millorar la visibilitat dels pilots. En aquest nou context els suecs de Toyota es beneficiaven de trobar la pista més neta de grava que els dos FIAT que el precedien i per tant amb una major tracció, i sobretot una visbilitat gairebé tan bona com ells, Ove Andersson i Arne Hertz es podien reivindicar marcant un total de 6 temps escratx que si bé no els servien per guanyar plaça, si que els servien per obrir en 1 minut més el forat que tenien vers l'Opel Ascona de Rauno Aaltonen i Claes Billstam.

Tanmateix la baixa d'Achim Warmbold i John Davenport, reduia molt la pressió sobre Hannu Mikkola i Jean Todt, pel que aquests també van optar per una actiut més conservadora en vistes de finalitzar la prova ibèrica, motiu de més per explicar l'excelent rendiment dels suecs Ove Andersson i Arne Hertz en les darreres especials cronometrades del ral·li. Entre les baixes també es trobava la dels catalans Salvador Cañellas i David Ferrater, els quals trencaven les suspensions del seu SEAT 1430 a Marão, quarta cronometrada del dia quan aquests figuraven en setena posició provisional.

Sense més incidents de relevància, els finlandesos de FIAT Markku Alén i Ilkka Kivimäki completaven el recorregut amb un temps total de 6 hores 24 minuts i 15 segons, el que suposava la primera victòria en el mundial del pilot que alhora esdevenia en el més jove en aconseguir-ho amb 24 anys i 156 dies. Hannu Mikkola i Jean Todt completaven la prova en segona posició amb una demora de 2 minuts i 43 segons, mentre que Ove Andersson i Arne Hertz tancaven el podi a 5 minuts i 14 segons del temps guanyador.

Les baixes d'altres permetien al petit Corolla d'Andersson-Hertz pujar al podi.

La victòria que aconseguia FIAT en terres portugueses, permetia als italians situar-se en segona posició provisional del campionat, emparant als seus socis de grup, Lancia, que no havien pres la sortida a la prova de manera oficial. Peugeot, que tampoc havia pres part en la cita portuguesa, veia doncs com perdia una posició en favor dels italians, després d'acumular les dues victòries possibles en terres africanes.

Constructor
Punts

Lancia

55

FIAT

43

Peugeot

40