Aquesta va ser la última victòria d'un cotxe Grup A .

Tradicionalment celebrat en setmana santa, la 49ena edició del Safari Rally va modificar les seves tradicionals dates per tal d'evitar l'epòca de pluges desplaçant-se fins a finals de juliol. La prova, que suposava el pas d'equador del campionat del mòn de ral·lis en ser la vuitena cita d'un total de 14, era puntuable per als campionats de pilots, constructors i producció el que aplegaba a la sortida, celebrada a Nairobi el dijous 19 de juliol de 2002, fins a un total de 41 dels 43 equips inscrits dels quals només 15 van aconseguir superar un recorregut dur i llarg de 13 sectors competitius de 1129,76 km de distància.

Lluny d'atacar en la tercera etapa el liderat, Rovanperä-Pietiläinen van perdre molt temps conformant-se amb el segon lloc.

Armin Schwarz i Manfred Hiemer, a bord del Škoda Octavia WRC E2, aconseguien marcar el primer millor registre de la prova africana, el que permetia als pilots alemanys liderar el ral·li per tan sols 4 segons davant d'un dels grans favorits, els finlandesos de Mitsubishi Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, els quals ja en el segon tram van aconseguir marcar el millor temps i liderar el ral·li, condició que ja no abandonarien fins a la conclusió de la cita.

Carlos Sainz i Luis Moya, que havien perdut més de dos minuts a causa de dues punexades en els dos primers trams, van atacar a fons en el tercer i quart tram que tancaven la primera jornada de competició, el que va permetre a la parella espanyola de Ford situar-se en segona posició a poc més de minut i mig dels líders provisionals de la prova.

L'escalada dels espanyols va estar facilitada també pel gran número d'abandonaments entre els pilots de nivell que es van produir en aquests quatre primers trams cel·lebrats, el primer en caure en la primera especial van ser Richard Burns i Robert Reid, els quals van fer miques les suspensions del seu Subaru Impreza S7 WRC, mentre que els compatriotes d'aquests i companys d'equip dels espanyols, Colin McRae i Nicky Grist, es van veure obligats a abandonar per una averia en el seu embragatge. En el transcurs de la quarta especial cronometrada una pluja torrencial va fer acte de presència, els primers pilots ja es trobaven en pista, però els que sortien més enrere es trobaven les pistes en molt mal estat el que els feia perdre un promig de 5 minuts. Els Peugeot 206 WRC de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i Didier Auriol i Denis Giraudet van ser víctimes d'aquest tram, el primer en trencar una roda quan creuava un torrent crescut d'aigua i el segon en patir un accident.

La segona etapa de la prova africana va estar marcada per l'abandonament de Carlos Sainz i Luis Moya ja en el primer tram del dia, quan un pistó del seu propulsor va fallar fins que va deixar el motor del Focus RS WRC trabat impedint que els espanyols progressesin per les pistes kenyanes. Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen heredaven llavors la segona plaça, però ja a més de 5 minuts dels seus compatriotes de Mitsubishi, els quals malgrat un problema de transmissió en la recepció d'un salt i marcar dos escratxs per tres de Petter Solberg i Phil Mills amb l'Impreza S7 WRC, van esdevenir els homes més ràpids en el comput general de la segona etapa, el que els permetia incrementar les distàncies al capdavant de la prova.

La tercera i última etapa començava amb l'abandonament de Petter Solberg i Phil Mills en arrancar una roda del seu Subaru, el que deixava les tres primeres posicions del ral·li encara més definides del que estaven fins llavors, amb Mäkinen-Mannisenmäki al capdavant, seguits de Rovanperä-Pietiläinen i de Schwarz-Hiemer que recollien el testimoni del darrer calaix del podi deixat per la parella noruego-britànica.

Tot i que François Delecour i Daniel Grataloup van intentar retallar els quatre minuts i mig de desventatge que tenien amb els alemanys de Škoda i per tant la darrera posició de podi, la cancelació del segon tram els hi va suposar una traba en el seu propòsit i malgrat marcar els dos darrers escratxs, els francesos de Ford es van quedar a tres minuts dels de l'equip txec.

Així doncs Tommi Mäkinen, acompanyat de Risto Mannisenmäki en aquesta ocasió, aconseguia la seva 23ena victòria al mundial de ral·lis, el que suposava un quadruple empat al capdavant del rècord de victòries amb Juha Kankkunen, Carlos Sainz i Colin McRae. A més a més, aquesta victòria resultaria ser la última d'un cotxe amb categoria de Grup A en el mundial de ral·lis així com la última de Mitsubishi. Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen completaven el recorregut a 12 minuts i 37 segons dels guanyadors en segona posició, mentre que Armin Schwarz i Manfred Hiemer donaven amb la seva tercera posició el primer podi en la història del mundial de ral·lis a Škoda finalitzant a 17 minuts i 35 segons dels vencedors.

Armin Schwarz i Manfred Hiemer donaven a Škoda el seu primer podi al mundial de ral·lis.

En la categoria reservada a cotxes de producció el duel es va servir entre compatriotes i companys d'equip, Gabriel Pozzo i Daniel Stillo es van fer amb el liderat de la categoria ja en el primer tram disputat per davant de Marcos Ligato i Ruben Garcia, els quals acabarien el primer dia a 6 minuts i mig dels líders, però aquests lluny de llençar la tovallola van anar encadenant escratxs fins aconseguir la primera posició provisional al terme del primer tram de la tercera jornada, però un contra-temps en el penúltim tram va retornar el liderat a Pozzo-Stillo el qual els del Mitsubishi número 22 van mantenir tot i el darrer escratx dels del Mitsubishi 24. Amb aquesta Gabriel Pozzo sumava la seva quarta victòria en el campionat el que li permetia fer-se fort al capdavant de la general amb 21 punts d'avantatge vers Gustavo Trelles, segon classificat en la general.

La lluita entre argentins per la victòria en producció, va ser el millor del Safari Rally 2001.

Per a Tommi Mäkinen la victòria en el ral·li kenyà i els abandonaments de Colin McRae i Carlos Sainz li va suposar una injecció de punts molt important aconseguint trencar la igualada amb la que havien arribat al continent africà amb Colin McRae per una banda i deixar a Carlos Sainz a 14 punts per una altra. Harri Rovanperä per la seva banda superava a Richard Burns en la general per 5 punts gràcies als 6 aconseguits amb la segona posició.

Pilot

Punts

Tommi Mäkinen

40

Colin McRae

30

Carlos Sainz

26

En el campionat de constructors el zero de Ford i el bon paper de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki així com de Freddy Loix i Sven Smeets, cinquens en la general però quarts en constructors permetia als dels tres diamants vermells passar a encapçalar la general del campionat de marques per 6 punts d'avantatge amb Ford. Subaru per la seva banda es mantenia en tercera posició, però veia com el podi de Rovanperä-Pietiläinen posava en perill aquest lloc.

Constructor
Punts

Mitsubishi

66

Ford

60

Subaru

28