Fréquelin refermava el seu liderat amb la seva primera victòria mundial.

Setena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis entre un total de 12, el 3r Ral·li Codasur finalitzava el dijous 23 de juliol de 1981 a San Miguel de Tucuman amb la presència de 26 equips participants. L’esdeveniment argentí, que era puntuable en els certàmens de pilots i constructors, aconseguia aplegar un total de 103 equips en la seva llista oficial d'inscrits, dels que 80 es varen personar a la rampa de sortida ubicada a Buenos Aires el dissabte 18 de juliol per tal d'iniciar els 1346,60 km cronometrats que els pilots tenien per davant al llarg de 17 proves especials.

Tot i disposar d'un cotxe amb especificacions Grup 4, el matrimoni Mehta mai van comprometre a Fréquelin-Todt.

Tot i fer gal·la d’una nodrida llista d'inscrits, l'absència de gairebé tots els equips oficials que havien estat presents a la cita sud-americana en la seva edició anterior, condicionava en bona part el seguiment i el ressò mediàtic del ral·li. Pràcticament només Datsun comptava amb una representació de primera línia en la cerimònia de sortida celebrada a la capital, Buenos Aires; un acte protocolari que en aquesta segona edició dins del calendari mundial passava a ser únic, abandonant així el format multiple amb el que s’havia plantejat en origen, per tal de reagrupar-se a San Miguel de Tucuman provinents de les capitals dels diversos països que conformaven el Codasur. L’altra formació oficial europea que hi prenia part, Talbot, hi cursava la seva inscripció a darrera hora i sobretot gràcies al suport econòmic de Sevel.

De Buenos Aires els primers equips participants en sortien a les 4 en punt de la tarda del dissabte, per, mitjançant 4 proves especials de 109,30 km cronometrats, anar a trobar San Miguel Tucuman, ciutat en la que es va fer la declaració d'Independència d'Argentina l'any 1816 i epicentre del ral·li al nord oest del país, l’endemà diumenge a partir de 3 quarts de 6 de la tarda.

L’edició del ral·li començava amb mal peu, doncs la prova primera especial del programa havia de cancelar-se. El motiu, el tram d’enllaç estava en un estat impracticable arran de les tempestes caigudes en les jornades prèvies a l’esdeveniment i l’horari era molt ajustat, impedint cercar un altre via d'accés. 

Ari Vatanen i David Richards, inscrits a la prova després d'una mala arrancada en el campionat per part de l’equip Rothmans, esdevenien els homes més ràpids en la segona especial programada, primera de facto, amb el que la parella s'alçava com els primers líders de la ronda per 30 segons de marge vers els finlandesos de Datsun Timo Salonen i Seppo Harjanne i 51 segons en relació als francesos de Talbot Guy Fréquelin i Jean Todt, segons i tercers a final de tram.

Immediatament després d’aquesta prova especial inaugural, es celebrava la tercera cronometrada, en la que Timo Salonen i Seppo Harjanne revertien resultats amb la seva primera victòria de tram per davant dels líders de la provisional, i els nòrdics de Datsun restaven a només 9 segons del lideratge.

L’assalt tenia lloc en la quarta i última prova especial cronometrada de l’etapa, disputada sobre asfalt, on els finlandesos de Datsun repetien autoria del millor temps, mentre que el Ford Escort RS1800 d'Ari Vatanen i David Richards evidenciava problemes de frenada, perdent així també part de l’avantatge que havien aconseguit amb anterioritat vers Guy Fréquelin i Jean Todt, segons a final d’aquesta darrera especial asfaltada i celebrada en les immediacions de San Miguel de Tucuman.

Així doncs, sense lamentar baixes entre els equips de primera fila, a la capital de la província de Tucuman hi arribaven diumenge a partir de 3 quarts de 6 de la tarda els primers dels 65 equips participants que aconseguien superar la primera etapa. Timo Salonen i Seppo Harjanne es situaven en aquells instants al capdavant de la classificació per només 6 segons d'avantatge vers Ari Vatanen i David Richards, mentre que en relació a Guy Fréquelin i Jean Todt, aquest marge s’eixamplava fins a 1 minut i 5 segons. Els seus companys de files, els kenyans Shekhar Mehta i Yvonne Mehta restaven a les portes del podi a 2 minuts i 24 segons del seu temps, mentre que a bord d’un Datsun 160J en configuració de Grup 2, els locals Jorge Recalde i Jorge del Buono tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 4 minuts i 6 segons del lideratge.

La segona etapa del ral·li tenia força més pes en el programa, incrementant la presència de proves especials i quilòmetres cronometrats, alhora que es reduïen els feixucs trams d’enllaç, de més de 1000 km al llarg de la jornada anterior. Els primers equips participants sortien el dilluns a les 6 en punt del matí del parc tancat de San Miguel de Tucuman, per tal de disputar un bucle amb origen i final a la ciutat vers les muntanyes agrestes de los Cardones, un escull format per 5 proves especials cronometrades de terra de 456,30 km de distància total.

En la seixantena de quilòmetres d’enllaç vers la primera prova especial del dia, Ari Vatanen i David Richards patien un altre revés, en quan els mecànics de Sutton Cars que gestionaven el seu cotxe, havien de canviar el pedal del fre. D’una banda la parella de Rothmans rebia una penalització de 10 minuts per arribar tard al control horari i d’una altra banda aquests havien de pilotar tota l'estona darrera l'estela de pols dels pilots més lents que ara els precedien. 

Tot i aquestes condicions poc favorables, Ari Vatanen i David Richards es llançaven a l'atac i la parella aconseguia 3 victòries de tram consecutives en les 3 primeres proves especials de la jornada, un excels rendiment que els permetia recuperar més de 5 minuts i enfilar-se des de la cinquena plaça provisional fins a la tercera a 3 minuts exactes Timo Salonen i Seppo Harjanne.

Entretant, els francesos Guy Fréquelin i Jean Todt havien aconseguit escurçar notablement les distàncies vers els líders Timo Salonen i Seppo Harjanne, qui patien problemes de frens, gràcies a acumular-hi 2 segons millors temps, per deixar les distàncies entre els dos primers classificats en només 20 segons. Mentre que en aquesta tercera prova especial, darrera del matí, Jorge Recalde i Jorge del Buono s’endarrerien en més de 25 minuts en quedar clavats en una zona arenosa de la pista.

Abans del reagrupament a Salta, els participants tenien per davant una quarta prova especial, en la que el recorregut patia una petita modificació vers allò que els participants havien reconegut prèviament. Guy Fréquelin i Jean Todt afrontaven un petit salt a molt alta velocitat, aproximadament a uns 180 km/h, i en aterrar bruscament després d’un salt d’uns 80 metres, un amortidor del seu Talbot Sunbeam Lotus es trencava, mentre que una vértebra del pilot es dislocava. Tot i això, la parella prosseguia i hi aconseguia la seva primera victòria parcial.

Sense acabar de solucionar els seus problemes de frenada, Timo Salonen i Seppo Harjanne es van veure obligats a penalitzar en 6 minuts per tal de posar remei a la contrarietat, mentre que Ari Vatanen i David Richards coneixien un nou problema mecànic en fallar la politja de la corretja de distribució al principi de l’especial. Els pilots es van veure obligats a fer una reparació d’emergència en un taller local per tal de poder continuar, pagant el peatge de perdre-hi més d’1 hora i 20 minuts vers els pilots francesos.

Així doncs, els èxits dels uns i els desastres dels altres, situaven a Guy Fréquelin i Jean Todt en primera posició per un marge de 6 minuts i 20 segons vers Timo Salonen i Seppo Harjanne, 1 segon més si la distància es mesurava amb Shekhar Mehta i Yvonne Mehta, a l’arribada al reagrupament de Salta. Mentre que els argentins Francisco Alcuaz i Daniel Griwieniec eren quarts a 31 minuts i 3 segons dels líders, precedint en més de 28 minuts a Jorge Recalde i Jorge del Buono.

En el retorn al parc tancat, és a dir entre Salta i San Miguel de Tucuman, només s’hi programava una prova especial de 123,50 km cronometrats, una corda més que suficient per a que les accions dramàtiques s’hi seguissin acumulant. Afartat d’analgèsics per tal de poder prosseguir, Guy Fréquelin i Jean Todt concedien 1 minut i mig a Timo Salonen i Seppo Harjanne, autors del millor temps en aquesta darrera prova especial de l’etapa. 

Els seus companys d’equip, els kenyans Shekhar Mehta i Yvonne Mehta, es veien obligats a aturar-se en trencar-se l’alternador del seu Datsun Violet GT. Afortunadament per als africans, per darrera venien Jorge Recalde i Jorge del Buono, qui van exercir les funcions d’assistències ràpides en deixar-lis la seva bateria completament carregada per tal de poder continuar competint, alhora que els kenyans van haver d’estibar una estona als argentins, per tal de que aquests poguessin posar en marxa el seu 160J. Tot plegat es traduïa en la pèrdua d’uns 15 minuts per part d’ambdues parelles. 

Molt pitjor era l’avenir d’Ari Vatanen i David Richards, la parella de Rothmans es trobava encara més enfosada a la taula que com ho havien fet al matí, i per tant el pilot finlandès i el navegant britànic havien de lluitar amb encara més xicanes rodants sobre la traçada. Encegats per l’estela de pols que deixaven els pilots més lents en un dels seus intents d’avançament, la parella es trobava de sobte fora de la pista i amb l’eix anterior del seu Ford Escort RS1800 totalment destrossat, obligant-los a abandonar el ral·li.

36 equips participants, dels 65 que n’havien sortit, començaven a retornar al parc tancat de San Miguel de Tucuman el mateix dilluns a partir de 3 quarts de 8 del vespre amb Guy Fréquelin i Jean Todt en la primera posició per 4 minuts i 50 segons de marge vers Timo Salonen i Seppo Harjanne. Shekhar Mehta i Yvonne Mehta eren tercers a 20 minuts i 33 segons dels líders, precedint en 22 minuts i 17 segons al Peugeot 504 dels locals Francisco Alcuaz i Daniel Griwieniec. Jorge Recalde i Jorge del Buono seguien tancat la pinça dels 5 primers classificats, si bé a 1 hora 14 minuts i 16 segons dels líders.

Amb més de 500 km competitius sobre les seves espatlles, les 36 formacions que havien arribat a San Miguel de Tucuman el dilluns al vespre, hi gaudien d’una jornada sencera de descans, reprenent així la competició el dimecres 22 de juliol a les 7 en punt del matí. Un conjunt de 4 proves especials, entre les que s’hi trobava la més llarga de tot el programa de 158,30 km competitius, dibuixava un bucle cap a l’est de l’epicentre del ral·li de 396,60 km de corda, per tal de retornar-hi a partir d’1 quart i mig de 4 de la tarda del mateix dia.

Timo Salonen i Seppo Harjanne iniciaven l’etapa amb mal peu, doncs en haver de canviar l’escapament del seu Datsun Violet GT, els finlandesos es veien penalitzats en uns preciosos 8 minuts suplementaris. Afligit per la seva lesió cervical, Guy Fréquelin es disposava a afrontar l’etapa amb un collarí al voltant del coll, un contra-temps al que s’hi afegirien un parell de punxades sofertes en la primera prova especial de la tercera etapa.

Els nòrdics de Datsun marcaven el millor temps en la cronometrada inaugural de la jornada, malgrat el trasbals amb el que sortien del parc tancat, i la parella hi retallava en uns 4 minuts les distàncies vers els punxats líders de Talbot. Tanmateix, una avaria de motor deixava a Francisco Alcuaz i Daniel Griwieniec fora de competició, amb el què Jorge Recalde i Jorge del Buono passaven a ser els quarts classificats, i els seus compatriotes Ernesto Soto i Carlos Silva, a bord d’un Renault 12 amb especificacions de Grup 1, a tancar la pinça dels 5 primers classificats.

En el sector següent, d’una seixantena de quilòmetres competitius, Timo Salonen i Seppo Harjanne seguien atacant fort, però aquests hi aconseguien el segon millor temps a 7 segons del registre dels argentins Jorge Recalde i Jorge del Buono, llur velocitat promig amb el Datsun 160J de Grup 2 sobrepassava els 143 km/h. Tot i quedar-se sense la seva segona victòria de tram consecutiva, els finlandesos retallaven uns altres 4 minuts a la parella francesa de Talbot, i per tant els pilots recuperaven el lideratge de la prova.

Els líders es refermaven en la seva posició, imposant-se en les dues darreres proves especials programades, en les que el clima hivernal s’hi enduria, arribant-se a veure neu i glaç, i sempre per davant de Guy Fréquelin i Jean Todt, aquest últim encarregat també d’exercir les funcions de cap d’equip a Talbot. Especialment notori era el marge que Timo Salonen i Seppo Harjanne aconseguien en la cronometrada reina del programa, de 158,30 km competitius, on els finlandesos hi aconseguien ampliar en 1 minut i 44 segons el seu marge sobre els francesos. 

Per la seva banda, Shekhar Mehta i Yvonne Mehta seguien patint problemes elèctrics en el seu Datsun Violet GT, arribant fins i tot a haver de donar mitja volta per tal de bescanviar la seva bateria a les assistències. Els kenyans tancaven l’escull amb tres tercers millors temps i es despenjaven netament dels dos primers classificats.

En quan els rellotges argentins indicaven que era 1 quart i mig de 4 de la tarda del dimecres 22 de juliol, els primers equips participants, dels 31 que aconseguien superar la tercera etapa, començaven a endinsar-se en el parc tancat de San Miguel de Tucuman, amb Timo Salonen i Seppo Harjanne en primera posició per 2 minuts i 55 segons d’avantatge vers Guy Fréquelin i Jean Todt i 31 minuts i 1 segon en relació als seus companys Shekhar Mehta i Yvonne Mehta. Jorge Recalde i Jorge del Buono restaven en quarta posició a 1 hora 30 minuts i 44 segons dels seus caps de files, però tanmateix amb més d’1 hora de marge vers Ernesto Soto i Carlos Silva.

Unes distàncies força importants que semblaven indicar que la quarta i última etapa del ral·li no seria altra cosa que un mer tràmit per als competidors, més quan Guy Fréquelin i Jean Todt no volien entrar en el joc de batallar per la victòria i donaven per bona la segona posició que per llavors ocupaven. 

De nou els participants abandonaven San Miguel de Tucuman a les 7 en punt del matí i aquests es dirigien vers el sud de la capital de província per tal de desenvolupar-hi un bucle de 4 trams de terra de 384,40 km cronometrats, una activitat que finalitzaria en el mateix punt de sortida i el mateix dia en passar 4 minuts d’1 quart de 3 de la tarda.

Tots dos primers classificats iniciaven l’etapa amb contrarietats, d’una banda Timo Salonen i Seppo Harjanne es veien obligats a canviar l’embragatge i la caixa de canvis del seu Violet GT abans de la primera prova especial cronometrada del dia, mentre que Guy Fréquelin i Jean Todt havien de canviar la bateria, l’encès i el distribuidor del seu Sunbeam Lotus en quan aquest es negava a arrancar. Per sort seva, la intervenció mecànica es realitzava amb suficient celeritat com per a que totes dues formacions estiguessin en el primer control horari a l’hora indicada, evitant així incórrer en qualsevol mena de sanció.

Timo Salonen i Seppo Harjanne s’imposaven en la primera prova especial del dia i duplicaven el seu marge vers Guy Fréquelin i Jean Todt al capdavant de la classificació, novament els segons més ràpids a final de tram, i els finlandesos esvaien així qualsevol mena de dubte que pogués planar sobre les condicions de la seva mecànica.

Malauradament però, si hores abans l’equip de mecànics de la marca japonesa eren uns autèntics herois, en haver aconseguit canviar l’embragatge i la caixa de canvis en un plaç de temps molt curt, ara aquests mateixos professionals esdevenien ans el contrari. Abans de prendre part en el segon tram del dia, els tècnics oblidaven afegir oli en el motor del Violet GT dels líders i aquests, després d’una llarga secció de pujada en el primer terç de la cronometrada, veien com el motor del seu Datsun es clavava per manca de lubricant.

Així doncs, amb aquest gir de guió totalment inesperat, Guy Fréquelin i Jean Todt s’imposaven en la segona prova especial de l’etapa, alhora que tornaven a liderar la classificació provisional per un marge de 34 minuts i 38 segons vers Shekhar Mehta i Yvonne Mehta i més d’hora i mitja en relació als locals Jorge Recalde i Jorge del Buono.

Unes distàncies doncs entre els 3 primers classificats enormes, que davant la presència de només 2 especials cronometrades per celebrar-se en el programa, el concepte de tràmit agafava encara més pes. A més a més, el dolor en el pilot francès anava incrementant-se, arribant fins i tot a pilotar amb una sola mà, unes condicions que obrien les portes a Jorge Recalde i Jorge del Buono per tancar l’itinerari amb 2 victòries de tram consecutives.

Un cop ja havia sonat 1 quart de 3 de la tarda a San Miguel de Tucuman i els primers equips participants havien completat els 1332,60 km competitius dels 1346,60 km que prèviament s’hi havien programat, el 3r Ral·li Codasur es començava a donar per conclòs amb la victòria dels pilots francesos de Talbot Guy Fréquelin i Jean Todt, tanmateix la seva primera victòria en el mundial de ral·lis, en aturar el cronòmetre en un temps de 14 hores 22 minuts i 52 segons. El matrimoni format per Shekhar Mehta i Yvonne Mehta, completaven el recorregut en segona posició amb 38 minuts i 52 segons de demora vers el registre dels guanyadors, mentre que els locals Jorge Recalde i Jorge del Buono tancaven el podi a 1 hora 38 minuts i 27 segons del temps guanyador.

Recalde-Del Buono eren els millors argentins.

Guy Fréquelin doncs, es refermava al capdavant de la taula provisional del campionat de pilots, gràcies a la seva primera victòria en el mundial, mentre que els 15 punts que obtenia Shekhar Mehta en la seva aventura per Argentina, permetien al pilot kenyà superar a l'absent Markku Alén en la segona posició del certamen.

Pilot	Punts
Guy Fréquelin	66
Shekhar Mehta	43
Markku Alén	39

En el campionat de constructors la lluita entre Datsun i Talbot es mantenia ben viva, si bé l'equip franco-britànic aconseguia una altra vegada més sumar més punts que els nipons. Ford per la seva banda aconseguia sumar 10 punts amb la sisena posició dels uruguaians Luis Echegoyen i Natalio Horovitz, el que permetia als de l'oval conservar la tercera posició provisional del campionat davant l'embranzida que agafava Renault amb la victòria en Grup 1 d'Ernesto Soto i Carlos Silva.

Constructor	Punts
Talbot	84
Datsun	76
Ford	55