Victòria inapelable de Röhrl-Geistdörfer. El dijous 24 de juliol de 1980 finalitzava a San Miguel de Tucuman el 2n Ral·li Codasur, sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, una fita que suposava arribar a l'equador del certamen. Amb sortida des dels quatre estats que conformaven el Codasur, el ral·li comptava amb 1223,70 km de recorregut repartits al llarg de 14 proves especials cronometrades, les quals només van ser superades per 23 equips participants dels 89 que prenien la sortida el dissabte 19 de juliol. El ral·li, que era puntuable pels certàmens de pilots i constructors, comptava amb un total de 97 equips en la seva llista oficial d'inscrits. El ral·li va començar trabat pels Mercedes-Benz, pero finalment Mikkola-Hertz pujaven al podi. La cerimònia de sortida es celebrava simultàniament a les 12 del migdia del dissabte 19 de juliol des d’Asunción, capital de Paraguai, Uruguaiana i Fray Bentos, ciutats frontereres amb l’Argentina a la riba del Riu Uruguai a Brasil i Uruguai respectivament, i des de la capital argentina, Buenos Aires. Aquesta última l’escollida per a la majoria dels participants, si bé el seu recorregut de concentració fins a San Miguel de Tucuman era el més llarg de tots. Un cop reagrupats a San Miguel de Tucuman l'endemà diumenge a les 8 del matí, 4 hores més tard, a les 12 en punt del migdia, es donava el tret de sortida al ral·li amb la celebració de la primera etapa, la qual estava formada per dues passades per un mateix tram de 33,30 km de distància asfaltats, si bé en la seva part central hi havia 2 km de terra. Una activitat que finalitzava en passar 10 minuts de les 3 de la tarda del mateix diumenge. Sobre l’asfalt els FIAT es mostraven molt més àgils i ràpids que no pas la resta dels seus principals rivals, una oposició encapçalada pels Mercedes-Benz i seguida pels Peugeot 504 V6 Coupé. Entre els cotxes italians destacava especialment el pilotat pels alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, qui s’imposaven en les dues passades per la cronometrada inaugural, el que els portava a completar l’etapa, que bàsicament servia per determinar l’ordre de sortida per a l’endemà, en una inqüestionable primera posició. El pilot de Fórmula 1 argentí, Carlos Reutemann, i l’italià Mirko Perissutti, aconseguien aturar el cronòmetre amb el segon millor temps al terme de la primera prova especial de l’itinerari, just per davant dels oficials de la marca torinesa Markku Alén i Ilkka Kivimäki, qui es trobava convalescent d’un refredat amb febre, i d'Attilio Bettega i Arnaldo Bernacchini. En la seva segona passada però, els finlandesos aconseguien revertir els resultats i aquests feien cap al parc tancat de San Miguel de Tucuman en segona posició provisional a 58 segons del temps dels seus companys d’equip germànics, i per 6 segons de marge amb Carlos Reutemann i Mirko Perissutti, així com dels seus altres companys d’escuderia Attilio Bettega i Arnaldo Bernacchini, dues formacions que compartien doncs la tercera plaça. Els argentins Jorge Recalde i Nestor Straimel, a bord d’un dels Mercedes-Benz 500 SLC oficials, eren cinquens a 3 minuts i 28 segons dels alemanys i després d’haver patit una punxada en la cronometrada inaugural, precedint en 1 minut i 31 segons el dels caps de files de la formació de l’estrella, els nòrdics Hannu Mikkola i Arne Hertz. Tot i els pocs quilòmetres celebrats, els 2 Datsun 160J oficials es despenjaven notablement en afrontar l’escull amb rodes de terra, classificant-se per darrere dels 3 Peugeot 504 V6 Coupé oficials, així com del Mercedes-Benz 280 CE d’Andrew Cowan i Klaus Kaiser entre altres parelles locals. Mentre que Björn Waldegård i Hans Thorszelius, amb un tercer Mercedes-Benz 500 SLC, patien una punxada i a més a més perdien una roda en trencar-se els espàrrecs de subjecció, el que els feia arribar a final d'etapa en vintisisena posició provisional a prop de 13 minuts dels líders, uns contra-temps que els portarien a sortir l’endemà darrera l’estel de pols de pilots menys competitius. Entre els Peugeot, el de Timo Mäkinen i Jean Todt era el que s'emportava la pitjor part, doncs a part de punxar en la segona passada per l'especial, cap a la part final del tram patia el trencament del diferencial, completant la cronometrada a empentes i rodolons. Dilluns a les 6 en punt del matí es donava el tret de sortida a la segona jornada del ral·li, un escull que portava als 73 equips que restaven en competició cap al nord del parc tancat fins a trobar Salta, per tal de retornar a la capital de la província en passar 5 minuts d’1 quart de 8 del vespre. Una activitat competitiva que es trobava composada per 4 trams que afegien 386 km a la distància cronometrada. Aprofitant el fet d’haver d’obrir pista, i per tant gaudir d’una excelsa visibilitat, els líders Walter Röhrl i Christian Geistdörfer perllongaven la dinàmica de la jornada anterior imposant-se en les dues primeres proves especials de la jornada per davant dels seus companys d'equip, els finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki, mentre que Carlos Reutemann i Mirko Perissutti patien una lleugera sortida de pista en creuar un torrent d'aigua sense majors conseqüències, més enllà de la lògica pèrdua de temps. Just abans d’arribar al reagrupament de Salta, en el transcurs del tercer tram cronometrat del dia, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer encara serien a temps de tornar a marcar el registre de referència per a la resta del parc tancat, la seva cinquena victòria de tram consecutiva. L’altra cara de la competició, l’amarga, era per als seus companys de formació finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki, a qui en entrar pols a la seva bomba de gasolina, patien un flux anòmal de carburant al propulsor, una avaria que els hi suposava perdre de cop prop uns 17 minuts, per anar a caure fins a la sisena posició provisional. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer veien truncada la seva ratxa victoriosa en quan els hi entrava aigua en el motor, després de creuar un dels nombrosos guals que aquests es trobaven al llarg del darrer tram de la jornada, el que els portava a pilotar durant una trentena de quilòmetres en tres cilindres. Afortunadament per als responsables de la marca torinesa, el millor temps tornava a ser obra d’un dels seus cotxes, concretament el pilotat per Attilio Bettega i Arnaldo Bernacchini. Molt pitjors eren els problemes de Timo Mäkinen i Jean Todt, així com de Björn Waldegård i Hans Thorszelius. D’una banda els pilots de Peugeot hi perdien una roda del seu 504 V6 Coupé, la de recanvi no es subjectava adequadament i en perdre-la per segona vegada, amb l'agreujant impossibilitat de reparar l’avaria amb els mitjans que disponien a bord, així com de rebre ajuda aèria per manca de visibilitat, els pilots es veien obligats a abandonar. D’altra banda, els suecs de la firma de l’estrella trencaven la transmissió del seu 500 SLC, i malgrat ser emputjats per una vintena de quilòmetres pels seus companys Jorge Recalde i Nestor Straimel, els escandinaus finalment quedaven abandonats al voral de la pista i per tant abocats a l'abandonament, en quan els locals acumulaven un retard molt important que fregava l’exclusió de l’esdeveniment, després d’haver trencat un palier en la segona prova especial del dia i no haver-lo pogut reparar fins a l’arribada al reagrupament de Salta. Si bé alguns entenien que aquest límit havia estat sobrepassat i presentaven una reclamació a l’organització. Tanmateix, si bé no es trobaven fent una actuació brillant, els suecs Harry Källström i Claes Billstam abandonaven també el ral·li en aquesta darrera especial cronometrada, la tercera més llongeva de tot el programa i la segona més llarga del dia, quan la caixa de canvis del seu Datsun 160J es quedava clavada en la segona velocitat a uns 5 km de prendre la sortida. Malgrat intentar continuar, el motor del seu cotxe es sobreescalfava i la parella no podria pas completar els 123,50 km cronometrats de l’especial. Amb la victòria de tram aconseguida en la quarta prova especial del dia, així com els contra-temps soferts al llarg del dia tant per part de Carlos Reutemann i Mirko Perissutti, com de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, Attilio Bettega i Arnaldo Bernacchini entraven al parc tancat de San Miguel de Tucuman a quarts de 8 del vespre en segona posició a 8 minuts i 44 segons del temps de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz eren tercers a 14 minuts i 22 segons dels alemanys, precedint en 9 minuts i 22 segons al FIAT 131 Abarth de Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Els 40 equips que aconseguien superar la segona etapa, dimarts gaudien d’una jornada de descans per tal d’afrontar a partir de l’endemà dimecres l’etapa més llarga de tot el programa. Un escull que novament es trobava format per 4 proves especials, si bé la seva corda cronometrada s’incrementava fins als 397,80 km de distància. Amb sortida a les 7 del matí del 23 de juliol de 1980 del parc tancat de San Miguel de Tucuman, els participants es dirigien cap al sud-oest de la província fins a trobar Belen, per un cop allà retornar al punt d’eixida a partir d’1 quart de 5 de la tarda. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer seguien avesats a les victòries de tram, tot i arrossegar problemes elèctrics en la primera prova especial del dia, i els líders s’imposaven en totes i cadascuna de les cronometrades que es programaven, marcant una velocitat promig de 146,54 km/h en la segona prova de la jornada, per tal d’obrir substancialment les distàncies al capdavant de la general. La parella nòrdica de Mercedes-Benz composada per Hannu Mikkola i Arne Hertz, seguien als pilots germànics de FIAT al terme de la primera prova especial de la jornada en la taula de temps, un resultat que coincidia amb respectives punxades de tan Attilio Bettega i Arnaldo Bernacchini, com de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i que permetien als de la marca d’Stuttgart situar-se en segona posició provisional. La creu per als de l’estrella venia de la mà de les dues altres formacions en concurs. Per una banda Andrew Cowan i Klaus Kaiser es veien obligats a abandonar, en deteriorar la junta de culata del Mercedes-Benz 280 CE que pilotaven, mentre que Jorge Recalde i Nestor Straimel, ho feien en trencar un eix de transmissió del seu 500 SLC. La tercera prova especial del dia era la més llarga de quantes es programaven al llarg de l’edició amb 159 km de lluita contra el cronòmetre. En els que Walter Röhrl i Christian Geistdörfer elevaven les distàncies vers Hannu Mikkola i Arne Hertz per sobre dels 15 minuts amb la tercera victòria de tram consecutiva del dia, mentre que els seus companys de formació Attilio Bettega i Arnaldo Bernacchini, així com Markku Alén i Ilkka Kivimäki, es veien obligats a engruixir la llista de baixes en trencar el càrter de respectius 131 Abarth a la recepció d’un cop. Les baixes acumulades dels dos Mercedes-Benz i dels dos FIAT oficials, reobria les portes de les posicions de podi a Carlos Reutemann i Mirko Perissutti, si bé aquests es trobaven a més de mitja hora del registre dels seus caps de files. Amb unes distàncies assolides molt importants a manca d’una prova especial per a completar la jornada, els pilots alçaven una mica el peu de l’accelerador per tal d’assegurar-se entrar al parc tancat de San Miguel de Tucuman a primera hora de la tarda. Un procediment que seria portat a terme per 27 parelles de noms, entre els que Walter Röhrl i Christian Geistdörfer n’eren els primers classificats per un marge de 18 minuts i 51 segons vers Hannu Mikkola i Arne Hertz i per 45 minuts i 18 segons en relació a Carlos Reutemann i Mirko Perissutti. Shekhar Mehta i Yvonne Mehta esperaven que es produissin aconteixements en la quarta posició a 56 minuts i 59 segons dels líders, mentre que Jean-Claude Lefebvre i Christian Delferrier aconseguien superar als uruguaians Domingo de Vitta i Daniel Muzio, per situar-se en cinquena posició a bord del Peugeot 504 V6 Coupé a més d’1 hora i mitja dels líders. A les 7 en punt del dijous 24 de juliol, arrancava la quarta i última etapa del ral·li, una jornada que es desenvolupava cap al sud de la província i que tornava a estar formada per 4 proves especials, les quals suposaven els darrers 350,80 km cronometrats del programa. Una activitat que els primers en abandonar San Miguel de Tucuman, la donarien per conclosa a la mateixa ciutat partir de 2 quarts i mig de 5 de la tarda. Un coixinet defectuós posava fre a la piconadora de temps de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, amb el que per primera vegada en el que es portava de ral·li, el millor temps no era obra d’un pilot de FIAT, sinó del Mercedes-Benz 500 SLC de Hannu Mikkola i Arne Hertz. La rèplica dels alemanys era immediata en la fotogènica especial del Portozuelo, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz intentaven mantenir els sentits desperts, imposant-se en les dues darreres cronometrades programades, si bé les grans distàncies que s’havien assolit per llavors, restaven importància als resultats individuals. Els participants que restaven en actiu no forçaven màquines, ja que les distàncies assolides eren difícilment franquejables, amb el que no es produïen baixes rellevants en el transcurs de la quarta i última etapa. Així doncs finalitzava el 2n Ral·li Codasur el dijous per la tarda a San Miguel de Tucuman amb la victòria inqüestionable de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, qui invertien un temps de 12 hores 48 minuts i 36 segons en recórrer els 1223,70 km cronometrats del programa. Els nòrdics Hannu Mikkola i Arne Hertz ho feien a 15 minuts i 59 segons del millor temps classificant-se en segona posició, mentre que Carlos Reuteman i Mirko Perissutti tancaven el podi argentí a 46 minuts i 50 segons dels vencedors.
El pilot de Fórmula 1 Carlos Reuteman pujava al podi acompanyat de Mirko Perissutti. En el campionat de pilots, l'alemany Walter Röhrl es feia més fort al capdavant de la provisional gràcies a la seva tercera victòria de la temporada, distanciant-se dels seus més immediats perseguidors suecs, l'absent Anders Kullang i el retirat Björn Waldegård.
En el campionat de constructors, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer donaven també la tercera victòria de la temporada a FIAT, el que permetia a la marca torinesa obrir forat amb els seus més immediats perseguidors, Ford i Datsun, ara empatats a 20 punts dels italians. Mercedes-Benz tancava el podi provisional a 23 punts dels líders.
|
|---|
Walter Röhrl 
Anders Kullang 
FIAT
Ford
Datsun
Mercedes-Benz