..:: HdR.cat - 25 juliol ::..

Amb un cotxe clarament superior, Auriol-Occelli aconseguien a l'Argentina la seva desena victòria mundial.

Un cop superades les 28 proves especials cronometrades de 579,30 km que figuraven en el seu recorregut, el dissabte 25 de juliol de 1992 finalitzava a San Miguel de Tucuman el 12è Ral·li d'Argentina, vuitena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis. Una ronda que en entregar punts en els certàmens de pilots, marques i producció, aplegava fins a un total de 63 equips en la seva llista oficial d’inscrits, formacions que esdevindrien participants en baixar per la protocolària rampa de sortida ubicada a la mateixa ciutat el dimecres 22 de juliol, i dels que 32 n’aconseguirien completar l’itinerari.

Una punxada el segon dia va arruinar bona part de les esperances de Sainz-Moya.

Després d’haver-se celebrat al llarg de les prèvies 9 edicions a la província de Còrdoba, on tanmateix la ronda argentina s’hi havia establert com un dels clàssics del calendari, per a la dotzena edició els organitzadors decidien retornar als seus orígens, fins als temps en els que l’esdeveniment s’anomenava Codasur, i així centrar l’activitat competitiva a la distant província de Tucuman.

La primera etapa del ral·li arrancava el dimecres 22 de juliol a les 11 en punt del matí i des de la capital de la província, San Miguel de Tucuman. Una etapa que finalitzaria per a la primera parella participant en retornar al parc tancat de la ciutat en quan passessin 2 minuts de 2 quarts de 6 de la tarda, la qual estava composada per 6 proves especials, molt ràpides, on els promitjos eren superiors als 100 km/h, de 101,31 km competitius.

Tot i pilotar un cotxe en certa manera immadur en alguns aspectes tècnics, Carlos Sainz i Luis Moya assumien un bon grapat de riscos i aprofitaven el fet d’haver pogut fer els reconeixements amb cotxes d’especificacions de Grup A, tal i com també estava permès a Kenya, un avantatge que permetia fer una primera presa de contacte amb l’especial a un ritme més elevat. Amb una velocitat promig de 142,41 km/ h, els espanyols de Toyota s'anotaven la victòria de tram en la primera prova especial de l’itinerari per un marge de 3 segons vers el Lancia Delta HF Integrale del Martini Racing dels argentins Jorge Recalde i Martin Christie. 4 segons si la distancia es mesurava amb els companys de formació d’aquests, i tanmateix els màxims oponents dels espanyols de Toyota, és a dir, els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli.

Els francesos de Martini Racing encadenaven tres victòries de tram en les 3 següents proves especials del programa. Uns resultats individuals que al terme de la tercera cronometrada programada del dia, deixaven a Carlos Sainz i Luis Moya compartint el lideratge amb Didier Auriol i Bernard Occelli. Posteriorment, un cop disputada la quarta prova de l’itinerari, l’occità i el provençal restaven en solitari al capdavant de la classificació provisional amb 5 segons de marge amb els de Toyota.

Entretant, Jorge Recalde i Martin Christie perdien de l’ordre d’1 segon o segon i mig per quilòmetre en aquestes tres rapidissimes proves especials en les que hi vencien els seus companys, amb el què els argentins es despenjaven a minut i mig exacte de la lluita per la primera posició, habilitant al Lancia Delta HF Integrale de l’equip Astra, en mans d’Alex Fiorio i Vittorio Brambilla, per situar-se davant seu, tot i patir una virolla així com acusar problemes de turbo. Una quarta unitat de l’auto torinès, de fet el muleto que havien emprat Didier Auriol i Bernard Occelli en les jornades prèvies de reconeixement, i que pilotaven Gustavo Trelles i Jorge del Buono, s’allunyava dels registres dels dos caps de files en patir vibracions en la seva roda anterior esquerra.

Els delegats de seguretat de la FIA no havien realitzat el necessari reconeixement del recorregut amb 15 dies d'antelació, motiu pel qual aquests no havien pogut comprovar que la cinquena prova especial del programa s’havia de disputar sobre asfalt. Donat que no es volia canviar de reglatges per a una sola prova especial, i competir sobre aquesta superfície amb especificacions de grava es considerava que no era massa segur, el màxim estament regulador decidia resoldre el problema cancel·lant la prova especial, amb el què l’activitat cronometrada de la jornada es conclouria a l'especial espectacle de l’hipòdrom de Tucuman.

Sobre el traçat per a les curses de cavalls, Carlos Sainz i Luis Moya empataven al millor temps amb Didier Auriol i Bernard Occelli, amb el què els dos principals contendents per la victòria congelaven les seves diferències i entraven al parc tancat de San Miguel de Tucuman separats en 5 segons. En tercera posició, a 1 minut i 4 segons dels líders, entraven en règim de parc tancat els italians Alex Fiorio i Vittorio Brambilla, precedint en 41 segons i 53 segons respectivament, les unitats homòlogues de Jorge Recalde i Martin Christie i de Gustavo Trelles i Jorge del Buono.

La segona etapa del ral·li es disputava cap al sud de la provincia al llarg de 7 proves especials, unes cronometrades que als 53 equips participants que havien superat la primera jornada de competició, els hi suposaven afegir 148,83 km competitius. La sortida del parc tancat s’establia a les 7 en punt del matí per a la primera parella participant, mentre que el seu retorn es programava per al cap de 13 hores, és a dir a les 8 en punt del vespre.

L’etapa començava amb mal peu per a Carlos Sainz i Luis Moya, els espanyols hi patien una punxada en la seva roda posterior dreta, i malgrat completar els seus 32,67 km sense aturar-se, els de Toyota perdien 1 minut exacte vers la victòria de tram de Didier Auriol i Bernard Occelli. Afortunadament per a la parella de la marca nipona, aquests només s’hi deixaven mig minut en relació als italians Alex Fiorio i Vittorio Brambilla, amb el que els espanyols no hi perdien posició.

En les següents tres proves especials, de poca corda cronometrada, el ball de segons entre Carlos Sainz i Luis Moya amb Didier Auriol i Bernard Occelli era la tónica predominant, amb dues victòries parcials per als de Toyota per una dels de Martini Racing, mentre que per darrera seu, el segon grup que estava lluitant per la darrera posició de podi, feia el mateix a una lleugera distància dels dos caps de sèrie.

L’etapa es culminava amb 3 proves especials lentes, llurs distàncies cronometrades rondaven la trentena de quilòmetres. En aquest terreny, Didier Auriol i Bernard Occelli posaven de manifest la millor motricitat del seu Lancia Delta HF Integrale anotant-se l’autoria del millor temps en les dues primeres d’elles, on hi aconseguien una renda d’una dotzena de segons vers els pilots de Toyota, mentre que la tercera i última de l’etapa era cancelada per la presència de boira i neu. Quelcom que no va ser ben encaixat pels espectadors que s’hi aplegaven i que va acabar amb la pedregada per part d’algun indigent intel·lectual vers el cotxe dels líders.

Entretant, en la cinquena prova especial del dia, tanmateix la més llarga de tot l’itinerari, Alex Fiorio i Vittorio Brambilla aconseguien ampliar en un mig minut el seu coixí vers els seus rivals en la cursa per la darrera posició de podi, enterrant així en bona part les aspiracions d’argentins i sud americans.

De tornada a San Miguel de Tucuman a partir de les 8 en punt del vespre, Didier Auriol i Bernard Occelli lideraven la classificació provisional per 1 minut i 11 segons de marge vers Carlos Sainz i Luis Moya, mentre que en relació a Alex Fiorio i Vittorio Brambilla el marge s’ampliava fins als 4 minuts i 26 segons. Els transalpins a la seva vegada disposaven de 22 segons de marge amb els locals Jorge Recalde i Martin Christie, qui encara mantenien opcions de podi, mentre que Gustavo Trelles i Jorge del Buono restaven ja a 6 minuts i 11 segons dels líders.

L’activitat de la tercera etapa es concentrava també cap al sud de la província, si bé en el cas de la jornada que s’iniciava el dijous 23 de juliol a 7 en punt del matí, aquesta es desplaçava lleugerament cap a l’est, si bé es repetia la cronometrada inaugural del dia anterior, així com les dues darreres. L’etapa era iniciada per les 44 formacions participants que restaven en actiu al parc tancat de San Miguel de Tucuman i sobre el programa aquest escull suposaven 193,32 km cronometrats al llarg de 9 proves especials, la jornada més llarga de tot l’itinerari. Una activitat que es començaria a donar per conclosa en passar 1 minut d’1 quart de 9 del vespre del mateix divendres i en el mateix punt de sortida.

Carlos Sainz i Luis Moya perfeccionaven el seu pilotatge en la segona passada per “Las Higuerillas”, cronometrada inaugural de la segona i tercera etapa, i els espanyols en aconseguir-hi el millor temps, escapçaven en 13 segons les distàncies vers els líders francesos de Martini Racing. Els de Toyota repetien victòria de tram en la següent especial, si bé els escassos 4,86 km cronometrats de la prova, amb prou feines els hi permetia retallar 1 segon a Didier Auriol i Bernard Occelli.

Al llarg de les següents 3 proves especials, el ritme era força més lent que en les dues inicials, una situació que afavoria lleugerament a la major tracció del Lancia Delta HF Integrale dels líders. A més a més, la quarta i la cinquena prova especial es caracteritzaven per tenir una mica de tot, salts amagats, canvis de ritme, canvis de superfície, arena, pedregar, passos d’aigua… I tot això combinat amb una distància competitiva superior a la trentena de quilòmetres. Unes característiques que eren de molt bon grat per a Didier Auriol i Bernard Occelli, qui ja hi tenien previst atacar a fons per tal de sentenciar en el seu favor la classificació. Els pilots resolien el seu pas per aquesta fracció de l’etapa amb 3 victòries consecutives parcials que els hi suposaven engreixar en 36 segons les distàncies amb Carlos Sainz i Luis Moya.

Entretant, al llarg de la quarta prova especial del dia, dissetena en el còmput global de l’esdeveniment argentí, Jorge Recalde i Martin Christie patien una virolla, en la que per desgràcia seva, el radiador de l'oli en resultava perforat, una avaria que deixava als locals del Martini Racing a l'estacada.

Una prova especial més tard, la cinquena, Alex Fiorio i Vittorio Brambilla patien una rebolcada amb el seu Lancia Delta HF Integrale de l’equip Astra, la qual els feia perdre de l’ordre de 30 minuts vers els pilots capdavanters, un contratemps que si bé no els obligava a abandonar, si que els allunyava definitivament de la posició de podi, la qual els hi permetria mantenir la prioritat A de la FIA.

L’abandonament dels uns i l’ensopegada dels altres, deixaven a Gustavo Trelles i Jorge del Buono amb l’anhelada posició de podi, si bé a aquests es trobaven ja a 8 minuts i 30 segons dels líders, 6 minuts i 57 segons si les distàncies es mesuraven en relació a Carlos Sainz i Luis Moya.

Precisament els espanyols de Toyota s’imposaven en la sisena prova especial cronometrada del dia, de menor distancia competitiva, mentre que els líders francesos ho farien en la setena i última de facto, doncs tant la vuitena com la novena prova especial eren cancelades per motius de seguretat, en la que pràcticament la parella deixava la classificació sentenciada al seu favor en entrar al parc tancat de San Miguel de Tucuman amb 1 minut i 57 segons de marge vers Carlos Sainz i Luis Moya. Gustavo Trelles i Jorge del Buono eren tercers a 9 minuts i 38 segons de qui dies abans havien emprat el seu cotxe per a fer els reconeixements, mentre que Alex Fiorio i Vittorio Brambilla es trobaven a gairebé 15 minuts dels sud americans.

De cara a la quarta i última etapa del programa, els 35 equips participants que restaven en actiu, retornaven al terreny en el qual s’havia desenvolupat la primera etapa, repetint 4 proves especials del dimecres a les que se n’afegien 2 de noves per tal d’assolir els 135,84 km cronometrats al llarg de 6 proves especials. Una activitat competitiva que s’iniciava a les 7 en punt del matí del dissabte 25 de juliol i que es donaria per conclosa en passar 5 minuts de les 4 de la tarda.

Les distàncies entre els tres inquilins de les posicions de podi, així com amb els seus perseguidors, eren molt importants, pràcticament insalvables de no aparèixer cap avaria mecànica o punxada, amb el que els pilots es van deixar d’experimentar amb els riscos i es van dedicar a cuidar els seus respectius autos per tal de retornar-los a la capital de la provincía de Tucuman.

Didier Auriol i Bernard Occelli s’imposaven en la primera i tercera prova especial, mentre que la segona era cancel·lada en haver resultat massa ràpida, un promig de 142,41 km/h, en la seva primera passada el dimecres al matí.

Carlos Sainz i Luis Moya feien el mateix en les dues proves especials següents i recuperaven part dels segons entregats a primera hora del matí, mentre que les dues úniques parelles capaces d’haver aconseguit una victòria de tram al llarg de tota l’edició, és a dir els francesos de Martini Racing i els espanyols de Toyota, tancaven la seva participació al ral·li compartint el millor registre en la darrera cronometrada de l’itinerari.

Amb 458,03 km cronometrats disputats, dels 579,30 km prèviament programats, el dissabte 25 de juliol de 1992 a quarts de 5 de la tarda es donava per finalitzat el 12è Ral·li d’Argentina amb la victòria de Didier Auriol i Bernard Occelli. Els francesos cobrien la distància competitiva en un temps de 4 hores 27 minuts i 26 segons, un registre que els hi donava una distància final de 2 minuts i 18 segons vers Carlos Sainz i Luis Moya. Incapaços de seguir el ritme dels dos llebrers de l’esdeveniment argentí, Gustavo Trelles i Jorge del Buono es classificaven en tercera posició a 14 minuts i 11 segons dels guanyadors de la ronda, el que suposava el primer podi en el mundial per al pilot uruguaià, així com l'anhelada prioritat A de la FIA.

Gustavo Trelles i Jorge del Buono aconseguien el seu primer podi mundial competint amb el muleto d'Auriol-Occelli.

En la categoria reservada als cotxes de producció, el ral·li s’iniciava mort. D’una banda els espanyols Fernando Capdevila i Alfredo Rodríguez s’accidentaven en les jornades prèvies d’entrenament, desencadenant en una doble fractura a la cama del pilot canari. El copilot madrileny es posava llavors al volant del Ford Sierra RS Cosworth 4x4, per tal de fer la protocolària baixada per la rampa de sortida i constar així com que havien pres part en el reglamentari esdeveniment no europeu, acte seguit la parella registrava el seu abandonament a l'edició.

D’altra banda, Gregoire de Mévius i Willy Lux, els líders de la categoría, es van presentar al parc tancat amb una hora de retard a causa d'un error del seu copilot, i si bé en el reglament no hi constava cap mena de sanció per aquesta infracció, els cossos de seguretat argentins van impedir l'accés de la parella belga, que a pocs metres de la rampa de sortida de San Miguel de Tucuman, havien d’abandonar després d’haver realitzat la important despesa de desplaçar tot l’equip i el material fins al continent americà.

Amb aquestes dues baixes d’entitat, Carlos Menem, fill del per llavors president de la República, i Victor Zucchini comandaven la classificació del certamen des d’un primer instant, amb els japonesos Hiroshi Nishiyama i Yoichi Yamazaki, a bord d'un Nissan Sunny GTi-R, seguint l’estela del seu potent Lancia Delta HF Integrale.

Finalment, tot i haver arrossegat problemes amb la caixa de canvis, així com amb un palier trencat, els argentins completaven el ral·li en sisena posició absoluta, cinquena unes hores abans i justament després d’haver-la perdut per només per 6 segons, davant l’atac desbocat de l’Audi 90 Quattro de Grup A de Rudi Stohl i Peter Diekmann al llarg de la quarta i última etapa, i primera dins la categoria de producció per 21 minuts i 53 segons de marge vers Hiroshi Nishiyama i Yoichi Yamazaki.

La victòria que Carlos Menem aconseguia davant el seu públic, s'afegia a l'aconseguida a Portugal i situava al pilot argentí com a líder provisional del campionat amb 26 punts, o el que era el mateix, amb 6 punts de marge vers de Gregoire de Mévius i 9 per davant d’Hiroshi Nishiyama.

Còmode victòria de Menem-Zucchini al ral·li de casa .

Didier Auriol aconseguia la seva quarta victòria de la temporada, el que acostava el pilot a la posició de Carlos Sainz, líder de la provisional amb 95 punts i set proves disputades d'un màxim de 10 permeses per pilot, mentre que el pilot de Montpeller n'havia disputat només 5 i tenia encara força marge de millora per davant. Juha Kankkunen, absent a la prova sud-americana seguia en tercera posició a 18 punts d'Auriol i havent disputat només 4 proves.

Pilot	Punts
Carlos Sainz	95
Didier Auriol	80
Juha Kankkunen	62

En el campionat de constructors, Lancia aconseguia la seva cinquena victòria de sis possibles, on no van guanyar, a Kenya, van finalitzar en segona posició, el que era un panorama díficil de millorar pels italians, que recordem-ho, ja no competien oficialment al mundial. Toyota per la seva banda, amb un cotxe encara verd, restava a 33 punts dels líders mentre que Ford tancava el podi provisional amb un calendari centrat en les proves europees.

Constructor	Punts
Lancia	117
Toyota	84
Ford	60