"Victòries com aquesta et fan vell" anunciava Carlos Sainz en arribar a meta.

El dissabte 27 de juliol de 1991, es posava punt i final a Córdoba al 11è Ral·li d'Argentina, vuitena cita del calendari del campionat del mòn de l'especialitat. La prova americana, puntuable per als campionats de pilots, marques i vehicles de Grup N aplegava als 87 equips inscrits el dimarts 23 de juliol a Buenos Aires, punt d'ubicació de la rampa de sortida, que donava pas a un recorregut composat per 30 especials cronometrades de 594,20 km de distància que van ser superats per 34 dels equips participants.

Lluitant fins la última de les especials, Biasion-Siviero es van quedar a 8 segons del 4t Ral·li d'Argentina.

La prova començava amb la cancelació de l'especial espectacle que havia de celebrar-se a l'hipòdrom de la capital argentina, pel que els pilots van empendre el llarg recorregut d'enllaç d'uns 730 km des de Buenos Aires fins a Còrdoba, ciutat on s'ubicaba el parc tancat del ral·li sense haver competit el més mínim.

Ja en la segona jornada, celebrada el dimecres, va començar el domini Lancia, primer empataven a temps en la primera cronometrada Didier Auriol i Bernard Occelli i Massimo Biasion i Tiziano Siviero, però els italians erraven en l'elecció de pneumàtics de cara a la segona cronometrada el que donava 8 segons d'avantatge als francesos del Lancia Jolly Club. La tercera especial cronometrada el millor crono va ser per un altre Lancia oficial, el pilotat per Juha Kankkunen i Juha Piironen veient com a més a més, el Toyota que en més dificulats podia posar als homes de l'escuderia italiana, el pilotat per Carlos Sainz i Luis Moya, perdía minut i mig a causa d'una punxada en els últims 9 km del tram que van fer arribar als espanyols sobre la llanda, la qual per sort seva es va trencar en creuar la línia d'arrribada.

Auriol-Occelli s'imposaven en la quarta especial de la jornada, mentre que Sainz-Moya, un cop reparat el turbo que també s'havia malmés en la fatídica tercera cronometrada, aconseguia trencar l'hegemonia Lancia en la darrera especial, la del Camping San Martin, una especial curta considerada com l'especial espectacle de Còrdoba en la que els espanyols van aconseguir a més a més superar als argentins de Lancia Jorge Recalde i Martin Christie.

En la tercera etapa, composada per trams especialment llargs, Carlos Sainz i Luis Moya van sortir a totes, amb l'esperança d'escurçar distàncies vers els tres Lancia que el precedien així com el Toyota Celica GT-4 de Mikael Ericsson i Claes Billstam classificat just davant seu. En la primera de les especials celebrades, Sainz-Moya escurçaven 15 segons amb Auriol-Occelli a causa d'una mala elecció de gomes per part dels francesos, mentre que en la segona disputada el retall va ser de 6 segons, en el tercer tram Auriol-Ocelli aconseguien afegir 3 segons més i en el quart Sainz-Moya escurçaven 12 segons més.

A partir de llavors, en els quatre trams restants de la tercera etapa, l'empat tècnic entre els oficials de Toyota i els "privats" de Lancia es va servir, però si que el gran esforç fet pels espanyols va permetre que aquests es classifiquessin en tercera posició provisional mentre que Juha Kankkunen i Juha Piironen queien fins a la cinquena posició a causa d'una averia en la cremallera de la seva direcció a més de tres minuts dels líders provisionals.

Auriol-Occelli van començar la quarta jornada aconseguint els dos primers millors registres degut a dues errades en la munta de pneumàtics per part de Sainz-Moya, un per massa durs, l'altra per massa tous, al que Sainz-Moya haurien de respondre amb un nou esforç que el portaria a finalitzar l'etapa com a líder de la provisional amb un segon d'avantatge vers Miki Biasion i Tiziano Siviero i 10 sobre Auriol-Occelli, gràcies en gran part també a que la conducció d'aire del turbo al motor en el Lancia Delta Integrale 16V de ls francesos es va deixar anar, el que va deixar els seu cotxe amb la meitat de potència i el seu crono va ser dos minuts pitjor als de la competència, a més a més, Biasion-Siviero, que pràcticament van arribar a contactar amb els francesos, es van veure també perjudicats en aquest tram degut a la pols en suspensió que es trobaven en el seu camí.

Juha Kankkunen i Juha Piironen per la seva banda estaven exercint una certa pressió sobre el segon dels Toyota oficials, el pilotat pels suecs Ericsson-Billstam, els quals en trencar la transmissió del seu Celica GT-4 es van veure ràpidament superats pel Lancia dels finlandesos si bé aconseguien mantenir a ratlla el tercer dels Lancia oficials, el pilotat pels locals Jorge Recalde i Martin Christie que venien queixant-se de manca de potència.

Arribats a la darrera etapa amb els tres equips pràcticament empatats a temps, l'assumpte va quedar en cosa de dos quan després de la tercera especial cronometrada del dia, Auriol-Occelli veient que no podien seguir el ritme que estaven imprimint Sainz-Moya i Biasion-Siviero, van decidir aixecar el peu de l'accelerador, i es que tram rere tram, s'estaven pulveritzant tots els récords de temps de les especials. Després de veure com els italians de Lancia prenien el liderat els espanyols de Toyota, aquests es van repondre encadenant uns escratxs que els van permetre arribar a la darrera especial cronometrada amb 12 segons d'avantatge que els va permetre administrar la distància i així acabar guanyant el ral·li per tan sols 8 segons de diferencia amb Biasion-Siviero. Didier Auriol i Bernard Occelli, ocupaven el darrer graó del podi a 1 minut i 5 segons de Carlos Sainz i Luis Moya, que després d'aquesta lluita tan intensa per la victòria, aconseguien la seva novena prova mundial.

Malgrat que Auriol-Occelli van liderar gairebé mitja prova, una averia del turbo els van relegar al tercer graó.

En l'apartat dels cotxes de producció, la victòria del belga Gregoire de Mevius i el francès Hervé Sauvage es va pràcticament certificar en el moment en què els italians Alessandro Fassina i Massimo Chiapponi, els únics capaços de seguir el ritme dels de Mazda, havien de retirar-se en calar-se foc en el seu Toyota Celica GT-4. A partir de llavors i amb els rivals a un mòn es van limitar a controlar la prova fins al final, aconseguint així la seva segona victòria de la temporada i desmarcant-se encara més dels seus rivals en la lluita pel campionat.

Sense pràcticament rivals, de Mevius-Sauvage aconseguien una victòria còmode.

Amb aquesta lluita incessant fins al darrer tram Carlos Sainz aconseguia la seva cinquena victòria de la temporada, que combinat amb el segon lloc de l'Acropolis, permetia al pilot madrileny encapçalar la general provisional del campionat per a pilots amb 32 punts de diferència vers Juha Kankkunen, el qual no va poder passar del 4t lloc a la ronda sudamericana. Per darrera d'ells Didier Auriol veia com la falta d'una victòria començava a dinamitar les seves opcions de títol.

Pilot

Punts

Carlos Sainz

115

Juha Kankkunen

83

Didier Auriol

66

En el campionat de constructors Toyota prenia cert marge vers Lancia, si bé aquest només era de 7 punts, aixó donava esperances als japonesos de convertir-se en el primer constructor nipó en aconseguir el títol mundial. Ford per la seva banda, absent a la prova argentina en vistes de millorar el seu eix anterior, seguia en tercera posició provisional gràcies als dos podis aconseguits sobre asfalt, és a dir Monte-Carlo i Còrsega.

Constructor
Punts

Toyota

114

Lancia

108

Ford

28

Després d'un intens frec a frec, Carlos sainz i Luis Moya aconseguien finalment la victòria.

Novena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, el dilluns 27 de juliol de 1998 finalitzava a Brookby el 28è Ral·li de Nova Zelanda. La cita austral, que era puntuable per als campionats de pilots, marques, producció i FIA 2-L, tenia en la seva llista d'inscrits fins a 81 equips, dels que 79 es varen personar el divendres 24 de juliol a la rampa de sortida ubicada a Manukau per tal d'iniciar un recorregut programat de 25 proves especials amb 388,39 km de distància cronometrada total sobre terra i que 49 equips aconseguirien completar.

Obrir pista la darrera jornada sobre grava seca, va condicionar en bona part el segon lloc final d'Auriol-Giraudet.

Una especial espectacle que els pilots afrontaven de dos en dos el dijous al vespre a Manukau, donava a Carlos Sainz i Luis Moya com els primers líders de la cita després que els pilots espanyols de Toyota aconseguissin marcar el millor registre amb 9 dècimes de segon d'avantatge vers els britànics de Subaru Colin McRae i Nicky Grist, precisament amb qui s'emparellaven en la disputa d'aquesta primera especial.

Després de passar la nit en format de reagrupament, l'endemà dissabte pel matí s'iniciaven a celebrar els trams propis d'un ral·li, si bé aquests eren molt curts i la pluja que no deixava de caure facilitava un ball constant de posicions, doncs l'elecció de pneumàtics era molt delicada. La jornada s'iniciava amb dos trams que es celebraven dues vegades abans d'arribar a les primeres assistències, Colin McRae i Nicky Grist, així com Carlos Sainz i Luis Moya optaven per montar pneumàtics amples amb el dibuix retallat, la opció es va mostrar com la bona en les primeres passades, com ho demostra l'escratx i liderat dels de Subaru en el primer tram i l'escratx i recuperació del liderat per part dels de Toyota en la segona.

Mentre que de cara a les segones passades pels mateixos trams, es van mostrar molt més efectius els penumàtics estrets i de dibuix marcat que havien escollit els francesos Didier Auriol i Denis Giraudet, que tot i marcar els dos millors registres, seguien sense arribar a ocupar la primera posició provisional, repetint-se el ball de posicions que havien ofert en les primeres passades Colin McRae i Nicky Grist i Carlos Sainz i Luis Moya.

En sortir de les assistències Colin McRae i Nicky Grist s'adjudicaven el millor temps i recuperaven altra vegada la primera posició provisional del ral·li, mentre que en la segona passada pel mateix tram, Didier Auriol i Denis Giraudet marcaven el seu tercer escratx del dia i superaven en la segona posició a Carlos Sainz i Luis Moya. La celebració de nou de l'especial espectacle de Manukau que obria el ral·li, ara tancava la primera jornada, en la que Didier Auriol i Denis Giraudet aconseguien de nou el millor temps i els pilots francesos es situaven en primera posició provisional, mentrestant Colin McRae i Nicky Grist aixecaven descaradament el peu de l'accelerador per tal de no haver d'obrir pista l'endemà i baixaven fins la tercera posició provisional a 2,2 segons de Carlos Sainz i Luis Moya, segons, i a 4,4 segons dels líders provisionals.

Entre les baixes d'aquesta primera jornada, destacava la soferta pels belges de Ford Bruno Thiry i Stéphane Prévot, els quals accidentaven violentament el seu Escort WRC cap al final de la setena cronometrada, volta de campana incluida, el que lògicament deixava el seu cotxe per al desguàs.

La pluja tornava a ser protagonista al llarg de la segona jornada, tal era la quantitat d'aigua que queia, que la crescuda d'un torrent d'aigua obligava als organitzadors a suspendre la segona i la tercera especial cronometrada del dia. En el terreny estrictament esportiu, Carlos Sainz i Luis Moya iniciaven la jornada a l'atac, el que conduia als espanyols a marcar l'escratx en la primera prova especial cronometrada i restar en 1,2 segons les diferencies que tenien vers els seus companys francesos.

La cancelació de la segona i tercera especial desplaçava l'acció fins a l'especial reina de la jornada, la quarta, en la que els pilots de Toyota Didier Auriol i Denis Giraudet volaven i marcaven les diferències vers la resta del parc tancat, ampliant el seu liderat, mentre que els britànics de Mitsubishi Richard Burns i Robert Reid s'introduien en posicions de podi desplaçant als seus compatriotes de Subaru Colin McRae i Nicky Grist.

En la recta final de la jornada, Didier Auriol i Denis Giraudet amb 4 escratxs de 5 possibles ampliaven les distàncies vers els seus companys d'equip Carlos Sainz i Luis Moya fins a situar-les en 30,4 segons a la neutralització de l'etapa dominical, mentre que Richard Burns i Robert Reid conservaven la tercera plaça a 44,9 segons de la parella francesa per davant de Colin McRae i Nicky Grist, els quals tot i assumir riscs per les pistes neozelandeses, es quedaven sense la recompensa del cronòmetre.

La tercera i última jornada arrancava especialment moguda quan els líders de la provisional patien una sortida de pista i calaven el motor del seu Corolla WRC, amb tot els francesos cedien uns 45 segons que permetien a Carlos Sainz i Luis Moya passar a ocupar la primera posició provisional. Tanmateix Richard Burns i Robert Reid intentant escurçar les distàncies vers els dos equips de Toyota, volcaven el seu Carisma GT Evo V i perdien més de 15 minuts vers Colin McRae i Nicky Grist, els homes més ràpids a l'especial.

Una errada en la munta de pneumàtics per part de Carlos Sainz i Luis Moya en la segona cronometrada del dia, permetia als seus companys d'equip escurçar la distància entre els dos Toyota per situar-la en 1,4 segons. Colin McRae i Nicky Grist per la seva banda, punxaven una roda del seu Impreza S4 WRC i en no portar-ne de recanvi per abaixar el pes del cotxe, acabaven l'especial sobre tres rodes i amb la suspensió posterior arrancada. Les dues incidències sofertes pels dos equips de pilots britànics en les dues primeres cronometrades, permetia als finlandesos Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki,  situar-se en posicions de podi però a gairebé 1 minuts de Carlos Sainz i Luis Moya, pel que pràcticament la lluita per la victòria quedava en un assumpte de Toyota.

Amb l'inici del bucle del migdia, el terreny estava molt més sec i per tant la grava molt més solta, el que en principi era desfavorable per a Didier Auriol i Denis Giraudet que obrien pista, tot i aixó els francesos recuperaven la primera posició del ral·li amb l'escratx en la tercera prova cronometrada del dilluns. Acte seguit es produia la reacció de Carlos Sainz i Luis Moya que escurçaven de nou les distàncies en marcar el millor temps, situant les distàncies entre els dos equips en tan sols 9 dècimes de segon a favor dels francesos.

Richard Burns i Robert Reid s'adjudicaven les tres últimes especials cronometrades del ral·li, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien completar-les sempre en segona posició, és a dir, per davant dels seus companys Didier Auriol i Denis Giraudet, el que permetia als espanyols superar-los a manca de dos trams per acabar la prova i acabar guanyant el ral·li neozelandès amb un temps total de 3 hores 54 minuts i 57,1 segons, 4,1 segons menys que els seus companys d'equip francesos. El pilot finlandès campió mundial en vigència Tommi Mäkinen i el seu copilot Risto Mannisenmäki, pescaven en aigües remogudes una posició en el podi, en completar el recorregut a 1 minut i 43,7 segons dels guanyadors.

Mäkinen-Mannisenmäki pescaven en aigues braves una posició de podi.

Entre els cotxes de producció, els pilots locals iniciaven el ral·li en posicions capdaventeres aprofitant les condicions delicades de les pistes, fins que en la quarta cronometrda els campions mundials de la catgoria Gustavo Trelles i Martin Christie, imposaven el seu ritme i passaven a liderar la prova. El seu liderat però es va esfumar al llarg de la segona jornada a causa d'una averia en els frens, cedint la posició d'honor al Subaru Impreza WRX dels locals Stumpy Holmes i Daryll Judd seguits d'aprop pel cotxe homòleg dels australians Michael Guest i David Green. Un accident dels neozelandesos en la tercera i última etapa, donava la victòria als australians que trencaven així una ratxa de 9 victòries consecutives aconseguida per cotxes Mitsubishi. A efectes de campionat, Gustavo Trelles i Martin Christie aconseguien acabar el ral·li en segona posició, per davant dels seus màxims rivals, els austríacs Manfred Stohl i Ilka Minor, amb el que el liderat dels sud-americans es feia més consistent.

Guest-Green trencaven la ratxa de victòries de Mitsubishi

En la categoria FIA 2-L l'anecdota la donava Hyundai quan sota el consentiment de la FIA, aliniava el Coupe KitCar Evo2 sense que aquest cotxe hagués rebut la pertinent homologació. Els seus pilots suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander iniciaven el ral·li com a líders, peró un problema en el pedal de l'accelerador va anar fent retrocedir a la parella de Hyundai que deixava el seu lloc als finlandesos de SEAT Harri Rovanperä i Risto Pietliäinen pressionats pels pilots amb Volkswagen Kris Rosenberger i Per Carlsson. La parella finlandesa no va voler assumir riscs al llarg de la segona jornada donades les condicions tan delicades en les que es trobaven les especials per a un cotxe de dues rodes motrius, el que a final de comptes refermava el seu liderat ara 1 minut per davant de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander. En la tercera i última jornada, la caixa de canvis del Hyundai Coupé KitCar Evo2 va anar fallant progressivament el que no només facilitava el liderat de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, sino que a més permetia als seus nous companys d'equip Toni Gardemeister i Paavo Lukander superar-los ens egona posició i completar així un doblet de SEAT. En el campionat la marca catalana obria forat vers Peugeot gràcies al doblet aconseguit, deixant les distàncies entre les dues marques en 20 punts.

Rovanperä-Pietiläinen encapçalaven el doblet SEAT.

La victòria tan treballada per part de Carlos Sainz i Luis Moya, situava al pilot madrileny al capdavant de la taula provisional del campionat de pilots superant per només 3 punts de marge al britànic Colin McRae, que tot i el desastre, aconseguia sumar 2 punts. Tommi Mäkinen desfeia la igualada amb Juha Kankkunen en classificar-se just per davant d'ell en el ral·li, el que deixava al campió en vigència en tercera posició provisional a 13 punts de Carlos Sainz.

Pilot

Punts

Carlos Sainz

41

Colin McRae

38

Tommi Mäkinen

28

Toyota sumava el seu millor resultat de la temporada gràcies al doblet que aconseguien els seus pilots, el que llençava a la marca japonesa afincada a Colònia al capdavant de la taula provisional del campionat, superant a Subaru, anteriors primers classificats, en 11 punts. Mitsubishi per la seva banda, escurçava en un punt la distància que els hi tenien els de la Constelació de les Plèiades, per deixar-la ara en 3 punts.

Constructor
Punts

Toyota

63

Subaru

52

Mitsubishi

49

Loeb-Elena revalidaven la victòria germànica per estret marge.

La porta negra de Trier era escenari el diumenge 27 de juliol de 2003 de la conclusió del 22è Ral·li d'Alemanya, vuitena prova en el calendari del campionat del món de l'especialitat, que amb puntuabilitat pels certàmens de pilots, constructors i producció, portava a 81 equips a formalitzar la seva inscripció oficial. D'aquests, 79 inciaren els 388,23 km cronometrats del recorregut programats al llarg de 22 proves especials, el divendres 25 de juliol, dels que 44 les aconseguirien completar.

Grönholm-Rautiainen ho van provar fort fins al darrer instant, pero la victòria en asfalt se'ls va negar altre cop.

La primera jornada de la cita germànica, programada pel divendres 25, comptava amb quatre trams cronometrats, dels quals dos es celebraven en dues ocasions, més una passada per una superespecial espectacle a la conclusió de l'etapa, totalitzant així 7 proves especials d'una distància total cronometrada de 117,31 km. Els líders del mundial, els britànics Richard Burns i Robert Reid, gràcies a trobar-se una pista més neta que els seus rivals, doncs eren els qui la obrien i per tant que hi anaven tirant grava en tallar els revolts, aconseguien el millor registre en els dos primers trams de la jornada, construint-se així un liderat de tan sols 2,5 segons vers els seus compatriotes de Citroën Colin McRae i Derek Ringer.

El pilot estoni Markko Märtin i el seu copilot britànic Michael Park, posaven de manifest les seves aptituts de pilotatge, així com les del seu Ford Focus RS WRC'03 en guanyar la tercera especial del dia, enfilant-se així fins la segona posició provisional d'on hi desplaçaven als escocesos Colin McRae i Derek Ringer. Així mateix, en aquesta tercera especial cronometrada, Carlos Sainz i Marc Martí feien un recte en un encreuament, perdent encara més segons dels que ja havien cedit en les dues anteriors especials i enfonsant-se encara una mica més en la general d'una prova que no era gens del gust del pilot madrileny.

Una especial més tard, la quarta, Markko Märtin i Michael Park accedien al liderat provisional en marcar el seu segon millor registre consecutiu, mentre que els seus companys d'equip, els belgues François Duval i Stéphane Prévot, punxaven prop de la línia de final de tram i cedien més de mig minut, el que els portava a allunyar-se de la plaça de podi que ostentaven abans de la seva disputa.

Peró en tornar a passar per les dues primeres especials de la jornada, el liderat tornaria a canviar de mans en aparèixer una averia de la selectora que impedia a Markko Märtin i Michael Park emprar les dues velocitats més altes del seu Ford Focus RS WRC'03, aquesta incidència els suposava cedir 50 segons en el cinquè tram del dia i 41 en el sisè, amb el que la parella de l'oval baixava fins la desena posició provisional. Richard Burns i Robert Reid s'imposaven en la cinquena especial del dia per davant dels guanyadors de la darrera edició de la prova, el francès Sébastien Loeb i el monegasc Daniel Elena, el que permetia als de Peugeot recuperar el liderat del ral·li, mentre que els de Citroën s'enfilaven fins la segona posició provisional.

Precisament Sébastien Loeb i Daniel Elena marcaven el seu primer escratx del ral·li en el darrer tram del dia i escurçaven distàncies vers els líders, peró en l'especial espectacle de St Wendel els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen els rellevaven de la segona plaça en marcar-hi el millor temps, fent així entrada al parc tancat de Bostalsee a 9,4 segons dels seus companys d'equip i líders provisionals, Richard Burns i Robert Reid. A 9 dècimes de segon del segon Peugeot classificat, i per tant a 10,3 segons del primer, s'hi trobava Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que els seus companys a Citroën Colin McRae i Derek Ringer eren quarts a 29 segons. El domini del grup PSA el completaven els germans Panizzi en la cinquena plaça i Carlos Sainz i Marc Martí en la sisena, si bé el seu marge vers François Duval i Stéphane Prévot era estret.

En el parc tancat no s'hi trobaven ja Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, els quals es veien forçats a abandonar la prova en patir una averia en l'alternador del seu Subaru Impreza S9 WRC al terme de la sisena especial cronometrada, ni Didier Auriol i Denis Giraudet, un dels pilots encarregats del debut del nou Škoda Fabia WRC llur motor deia prou en el darrer esforç de la jornada.

Cara la jornada sabatina, l'organització del ral·li havia programat un total de 9 proves especials repartides al llarg de 4 trams a doble passada, més una altra passada per la superespecial espectacle de St Wendel que de nou tancava la jornada; generant així l'etapa més llarga del ral·li amb 169,38 km de lluita contra el cronòmetre. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s'imposaven en el primer dels trams del dia, situant-se així a només 7 dècimes de segon dels seus companys d'equip, un marge que seria eixugat pels finlandesos en la següent especial cronometrada i que per tant els situava com a líders sota l'escratx de Markko Märtin i Michael Park, els quals miraven així de remontar posicions.

L'estoni i l'anglès de Ford, s'imposaven també en el tercer i quart tram del dia, el que els permetia arribar fins la cinquena posició provisional, mentre que Richard Burns i Robert Reid seguien mostrant un rendiment molt menor al de la jornada anterior i eren superats per Sébastien Loeb i Daniel Elena al terme del quart tram del dia, onzè en el comput global del ral·li.

En sortir de les assistències, Sébastien Loeb i Daniel Elena seguien escurçant distàncies vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen amb el seu primer escratx del dia, mentre que en la sisena especial cronometrada, Markko Märtin i Michael Park, prenien l'honor a la parella dels dos galons per 2 dècimes de segon, si bé aquests finalment aconseguien arribar a la primera posició provisional del ral·li. Els finlandesos de Peugeot recentment destronats, reaccionaven imposant-se en la setena especial cronometrada de la segona etapa, situant-se a 1,3 segons del Xsara WRC líder, mentre que per darrera, en una lluita molt tancada pel tercer calaix, els britànics Colin McRae i Derek Ringer aconseguien superar als seus compatriotes de Peugeot i fer-se un lloc al podi.

Un privilegi que els va durar molt poc als escocesos, doncs Markko Märtin i Michael Park tornaven a ser els homes més ràpids de l'especial en la vuitena i de cop aconseguien superar als britànics de Peugeot i de Citroën que els precedien i situar-se així en la tercera plaça provisional, unes posicions que ja no es mourien doncs la pluja que acompanyava als participants des de mitja tarda, va facilitar que l'especial espectacle de St Wendel servís pel lluiment dels pilots de segona fila amb l'escratx dels txecs Roman Kresta i Jan Tománek precedint als locals de Hyundai Armin Schwarz i Manfred Hiemer.

Amb una gran remuntada de Markko Märtin i Michael Park, els quals aconseguien retallar més de 40 segons als primers classificats, s'arribava a la conclusió de la segona etapa amb Sébastien Loeb i Daniel Elena en la primera posició per 5,5 segons de marge vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i 34,8 vers els herois de Ford. Colin McRae i Derek Ringer conservaven la quarta plaça amb la que s'havien llevat després d'uns altibaixos, mentre que Richard Burns i Robert Reid, en una clara regressió, tancaven el grup de 5 equips que aspiraven a fer quelcom en la cita alemanya.

Donades unes distàncies tan curtes entre els dos primers classificats així com entre els aspirants a entrar en el podi, l'expectació per una lluita emocionant al llarg dels 101,54 km cronometrats de la tercera i última etapa era molt gran. Colin McRae i Derek Ringer imposant-se en la primera de les sis proves cronometrades dominicals afegien una mica més d'emoció, peró d'altra banda Marcus Grönholm i Timo Rautiainen colpejaven amb una pedra i cedien prop de 8 segons vers els líders.

La parella escocesa de Citroën repetia en l'autoria del millor registre en la següent especial, el que els situava en la tercera posició provisional en detriment de Markko Märtin i Michael Park, els quals en la tercera i última especial del bucle matinal, tenien un devenir fatídic en quan una averia de transmissió els deixava amb dues rodes motrius i els feia cedir prop de 40 segons. D'altra banda Colin McRae i Derek Ringer veien truncada la seva progressió en aparèixer els primers xàfecs del dia. La parella escocesa havia optat per sortir del parc tancat amb pneumàtics llisos, unes gomes que havien funcionat a la perfecció en les dues primeres cronometrades dominicals, peró que en aparèixer la pluja en aquesta tercera especial, els va obligar a minorar el ritme i cedir el seu lloc al podi als britànics de Peugeot Richard Burns i Robert Reid.

Markko Märtin i Michael Park podien reparar el seu Ford Focus RS WRC'03 en les assistències intermèdies, de les quals en sortien dos minuts tard i per tant rebien 20 segons de penalització. La parella s'imposava en les tres especials que restaven del programa, peró malgrat tot no aconseguien guanyar cap posició, si més no havien demostrat que tenien velocitat sobre l'asfalt i que de cuidar una mica més la fiabilitat del seu cotxe, eren aspirants a la victòria en les proves sobre l'element negre que venien per davant.

Sébastien Loeb i Daniel Elena, amb un tercer i un segon temps escratx en la quarta i cinquena prova cronometrada, es van relaxar en la sisena i última, on gairebé fan el passarell en deixar-se prop de 9 segons vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen que hi llençaren un atac ferotge. D'altra banda Richard Burns i Robert Reid esdevingueren més ràpids que Colin McRae i Derek Ringer en dos de les tres especials del darrer bucle dominical, amb el que la parella de Peugeot escortava als seus companys d'equip en el podi de Trier.

Completat doncs tot el recorregut del 22è Ral·li d'Alemanya doncs, Sébastien Loeb i Daniel Elena revalidaven la seva victòria de la passada temporada per 3,6 segons de marge, en aturar el cronòmetre en 3 hores 46 minuts i 50,4 segons. Al podi, els pilots eren escortats per les dues parelles de Peugeot, amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en segona posició i Richard Burns i Robert Reid en la tercera a 19,7 segons del seu temps final.

Altibaixos de Burns-Reid al llarg del ral·li que els portaren a tancar el podi de retruc.

En el mundial de producció els catalans Dani Solà i Alex Romaní feien una demostració de força en imposar-se en totes les proves cronometrades del divendres tret d'una, el que deixava a la parella de Mitsubishi amb gairebé 2 minuts de marge vers els segons classificats, els britànics de Subaru Martin Rowe i Trevor Agnew. Dissabte els catalans van afluixar una mica, marcant 4 temps escratx i 4 segons millors temps, malgrat tot els problemes que van patir els seus més immediats rivals, reforçava la parella al capdavant de la general assolint un marge superior als 4 minuts i mig a la neutralització de la segona etapa.

Cara l'etapa dominical Dani Solà i Xavi Amigó van sortir a controlar el ral·li, sobretot en les cronometrades de la tarda, doncs pel matí, en el tercer tram de la jornada, la parella catalana encara va ser a temps d'anotar-se un altre escratx.Tot plegat deixava al de Vic i al de Caldes de Malavella en la primera posició final, amb 4 minuts i 32,9 segons de marge vers Martin Rowe i Trevor Agnew, els quals treien profit dels problemes d'embragatge dels argentins Marcos Ligato i Ruben Garcia que en la jornada sabatina els havien aconseguit superar.

Per a Dani Solà la victòria alemanya li suposava una empempta en el campionat, en el que només hi disposava dels 8 punts que havia obtingut a l'Argentina. D'altra banda la segona plaça que aconseguia Martin Rowe, permetia al britànic acostar-se a l'absent Toshi Arai i situar-se a 3 punts del pilot japonès.

Solà-Amigó feien una demostració sobre l'asfalt germànic.

En el mundial de pilots la classificació provisional del campionat s'estrenyia força, doncs la victòria que hi aconseguia Sébastien Loeb, afegia un nou aspirant a corona. Richard Burns per la seva banda seguia liderant la taula sense encara haver aconseguit cap victòria, mentre que Carlos Sainz encara feia bo de conservar la segona posició al certàmen gràcies al sisè lloc final en un ral·li que no li era gens del seu gust, per 1 punt de marge vers Marcus Grönholm.

Pilot

Punts

Richard Burns

43

Carlos Sainz

39

Marcus Grönholm

38

En el campionat de constructors el domini dels PSA en la cita germànica era reflex del domini que les dues marques estaven tenint en el mundial. Citroën aconseguia 1 punt més que Peugeot a Trier, i la diferencia que separava als dos equips passava a ser de tan sols 7 punts. Ford per la seva banda sumava 7 punts i superava a Subaru per un punt en la general, esdevenint així la tercera marca classificada de la provisional

Constructor
Punts

Peugeot

95

Citroën

88

Ford

50