Massimo Biasion i Tiziano Siviero s'adjudicaven el seu tercer Ral·li d'Argentina .

Iniciat el dimarts 24 de juliol de 1990 a Buenos Aires, el dissabte 28 de juliol finalitzava a Còrdoba el 10è Ral·li d'Argentina, vuitena cita del calendari del campionat del mòn de ral·lis, que amb puntuabilitat per als calendaris de pilots, marques i Grup N, aconseguia aplegar a la rampa de sortida fins a un total de 84 equips inscrits, dels que 28, una tercera part, van aconseguir superar les 30 especials cronometrades que composaven el recorregut de 599,40 km de distància.

Una errada que va fer volcar el cotxe, va arruinar les possibilitats de victòria per a Sainz-Moya.

Una superespecial espectacle a l'hipòdrom de Buenos Aires donava el tret de sortida a la prova sud-americana el mateix dimarts 24, en la que Juha Kankkunen i Juha Piironen, a bord d'un dels Lancia Delta Integrale 16V n'era el pilot més ràpid i per tant primer líder de la cita.

Després d'un llarg enllaç els pilots arribaren fins la Villa Carlos Paz, on el recorregut els esperava amb cinc trams més per arribar finalment a Còrdoba, epicentre real de la prova. En el primer tram del bucle de cinc, Kankkunen-Piironen tornaven a ser els homes més ràpids en pista, el que els certificava al capdavant de la taula de temps, però l'alegria dels finlandesos va durar poc, doncs ja que en la tercera especial cronometrada del ral·li, segona del dia, va arribar la reacció dels seus companys d'equip campions del mòn en vigència, és a dir, Massimo Biasion i Tiziano Siviero, els quals marcaven el millor temps i es feien amb el liderat de la prova.

Carlos Sainz i Luis Moya aconseguia els tres últims escratxs, dos d'ells empatats a temps amb Kankkunen-Piironen i un altre amb Biasion-Siviero el que provocava que la general a la neutralització de la primera jornada s'arribés amb els tres equips separats per només 1 segon entre ells; Biasion-Siviero líders, Sainz-Moya a 1 segon i Kankkunen-Piironen a 2 segons dels líders.

La lluita tan intensa que es va viure ja en el primer dia es va cobrar les dues primeres víctimes, en la quarta especial cronometrada, Didier Auriol i Bernard Occelli veien com en trencar-se el turbo del seu Lancia Delta Integrale 16V, perdien 26 minuts el que els feia caure moltes posicions en la general obligant-los a recuperar molt per arribar a aspirar sumar quants més punts millor. L'altra víctima va ser els herois locals, Jorge Recalde i Martin Christie, els quals en aquesta ocasió eren pilots oficials de Toyota i per tant companys d'equip de Sainz-Moya. Els argentins van patir un accident en la darrera de les especials del primer dia que deixava el seu Celica GT-4 molt malmés com per poder continuar, obligant-los a abandonar.

La segona jornada, disputada ja a la serra cordobesa, el fred i la neu van ser protagonistes d'un recorregut de per si dur, àrbitre de la intensa lluita que estaven mantenint el trio del capdavant. Amb tot Miki Biasion i Tiziano Siviero eren els qui gràcies al millor crono en la quarta i cinquena especial celebrada començaven a gaudir de cert marge seguits de Carlos Sainz i Luis Moya els quals amb l'escratx al tercer tram es mantenien a l'estela dels italians. Juha Kankkunen i Juha Piironen per la seva banda, no van poder seguir el ritme marcat pels seus rivals i van començar a perdre terreny en la lluita per la victòria, si bé les distàncies no arribaven a ser en cap moment definitives fins que a falta de dues especials per acabar el dia, els finlandesos de Lancia, que arrossegaven problemes en l'eix posterior del seu Delta Integrale 16V, van trencar la caixa de canvis en colisionar fortament contra una roca.

Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda, en el mític "El Cóndor", últim tram de la jornada, van cometre una errada de pilotatge quan en prendre una corba amb quarta velocitat quan era de segona, van patir una sortida de pista en un punt on tan sols hi havia un espectador donant tres voltes de campana, afortunadament els espanyols de Toyota van caure sobre les quatre rodes i amb el cotxe força tocat van poder acabar la jornada.

Amb només 1 hora per reparar el Celica GT-4, els pilots afrontaven la tercera etapa amb certes incògnites sobre en quines condicions es trobarien el seu cotxe. Un palier, el frontal dret van fer que Sainz-Moya perdessin quatre minuts i mig més en la primera de les cronometrades del dia, reparat el palier i aliniat el cotxe, els de Toyota van poder afrontar la resta de competició amb garanties, marcant novament cronos d'acord amb la seva posició en la general provisional. Malgrat tot, la major potència del Lancia Delta Integrale 16V va poder amb la millor suspensió i motricitat del Toyota Celica GT-4 el que va permetre a Biasion-Siviero seguir incrementant forat.

Finalment en aquesta tercera jornada l'esforç que van fer els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli es va veure recompensat quan aquests assolien una plaça de podi, gràcies sobretot a l'averia del Lancia Delta Integrale 16V de Grup N dels locals Ernesto Soto i Jorge del Buono que no només perdien la plaça de podi, sinó que a més a més perdien el liderat de la categoria provisionalment.

La quarta i última jornada es va seguir amb la tónica del viscut en termes generals al llarg de tota la prova, però en aquesta ocasió sense cops de teatre, així doncs Auriol-Occelli, Sainz-Moya i Biasion-Siviero es varen repartir els millors cronos de l'etapa en la que especialment van brillar els italians campions del mòn que d'aquesta manera aconseguien la seva setzena victòria en el mundial de ral·lis. A 8 minuts i 2 segons per darrera d'ells Carlos Sainz i Luis Moya acabaven en una còmoda segona posició molt per davant de Didier Auriol i Bernard Occelli que ocupaven el tercer graó del podi a 34 minuts i 55 segons.

Malgrat que Auriol-Occelli van liderar gairebé mitja prova, una averia del turbo els van relegar al tercer graó.

En l'apartat dels cotxes de producció, els argentins Ernesto Soto i Jorge del Buono es van imposar en la cita de casa després d'haver hagut de lluitar durament amb els uruguaians Gustavo Trelles i Daniel Muzio en els primers compassos de la prova, fins que aquests van trencar la caixa de canvis del seu Delta Integrale 16V, en la tercera etapa diversos problemes van deixar al capdavant el Renault 5 GT Turbo d'Alain Oreille i Michel Roissard, però amb una quarta etapa pletòrica, els argentins van treure 7 minuts als francesos de Renault que d'aquesta manera veien enlentida la seva marxa al capdavant de la general provisional del campionat de producció.

Sense pràcticament rivals, de Mevius-Sauvage aconseguien una victòria còmode.

La victòria aconseguida per Miki Biasion permetia al pilot italià campió del mòn acostar-se a la posició del seu company d'equip Didier Auriol, el qual arrel de la tercera plaça aconseguida a base d'esforç i una llista d'inscrits de poc nivell tot i perdre 26 minuts el primer dia, seguia veient com Carlos Sainz s'escapava en la lluita pel títol.

Pilot

Punts

Carlos Sainz

95

Didier Auriol

67

Massimo Biasion

64

En el campionat de constructors a Lancia si que podien donar-se per satisfets ja que en aconseguir la seva quarta victòria de la temporada, podien distanciar-se tres punts més dels seus màxims rivals, Toyota, arribant fins als 6 punts de diferencia. Renault per la seva banda, gràcies al sisè lloc pel Renault 5 GT Turbo d'Alain Oreille i Michdel Roissard, sumava 12 punts, que sumats als 12 punts que portava del Tour de Corse, permetia als del rombe situar-se en posicions de podi provisional tot i competir amb cotxes de Grup N.

Constructor
Punts

Lancia

114

Toyota

108

Renault

24