Massimo Biasion i Tiziano Siviero s'adjudicaven el seu tercer Ral·li d'Argentina .

Iniciat el dimarts 24 de juliol de 1990 a la capital nacional, Buenos Aires, el dissabte 28 de juliol finalitzava a Córdoba el 10è Ral·li d'Argentina, vuitena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis. Ronda que en entregar punts en els certàmens reservats per a pilots, constructors i Grup N, aconseguia aplegar a la rampa de sortida fins a un total de 84 equips inscrits, dels que 28, una tercera part, van aconseguir superar les 30 especials cronometrades que composaven el recorregut de 599,40 km de distància.

Una errada que va fer volcar el cotxe, va arruinar les possibilitats de victòria per a Sainz-Moya.

Seguidament a baixar per la protocolària rampa de sortida, a les 9 del vespre del dimarts 24 de juliol, els participants disputaven una especial espectacle a l'hipòdrom porteny de tan sols 3,07 km de corda cronometrada, en la que Juha Kankkunen i Juha Piironen, a bord d'un dels Lancia Delta Integrale 16V, hi establien el millor temps per tal d’erigir-se com els primers líders de la prova per 3 segons de marge vers els seus companys italians Miki Biasion i Tiziano Siviero i per 4 segons amb els espanyols de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya.

Completada l’especial espectacle, els competidors tenien per davant un llarg i feixuc tram d’enllaç d’uns 750 km fins a l’epicentre real del ral·li, la província de Córdoba, on tots els participants, tret de les retirades Paola de Martini i Umberta Gibellini, hi tenien prevista la seva entrada ben tancada la nit. 

A les pilots italianes el seu Audi 90 Quattro no els hi arribava a temps en vaixell al port de Buenos Aires i per tal de prendre part en l’obligatòria ronda fora del continent europeu, la parella aparaulava amb Claudio Lombardi participar només en l’especial espectacle de l’hipòdrom, on hi aconseguien el vuitè millor temps, a bord d’un dels Lancia Delta Integrale 16V que els pilots de la firma transalpina havien emprat en les llargues jornades d’entrenaments.

Concretament els pilots es reagrupaven a la Villa Carlos Paz, on a partir d’unes hores d’haver-hi fet cap, el recorregut es reprenia amb l’entrada en escena dels trams propis d’un ral·li. Els organitzadors programaven un bucle de cinc trams per la serra nord-oriental de la província, per tal d’arribar finalment a Córdoba, epicentre de la prova, i completar així amb els 79,23 km cronometrats de la primera etapa. 

Juha Kankkunen i Juha Piironen, els pilots que més havien entrenat a l’Argentina, tornaven a ser els homes més ràpids en pista en la primera cronometrada campestre de la jornada i ratificaven així el seu lideratge, si bé aquesta especial inaugural tenia poca entitat cronometrada i el feix de segons aconseguit era poc rellevant, 2 segons sobre Carlos Sainz i Luis Moya i 3 segons en relació a Miki Biasion i Tiziano Siviero, així com Didier Auriol i Bernard Occelli, amb el què italians i espanyols passaven a compartir la segona plaça a 6 segons dels líders finlandesos.

Els campions del món en vigència, els italians Miki Biasion i Tiziano Siviero, establien el registre més baix en el segon tram del dia, de 21,04 km cronometrats de distància, i els transalpins rellevaven als seus companys d’equip finlandesos de la primera posició. 

Carlos Sainz i Luis Moya feien el mateix en la cronometrada següent, sense que això comportés un canvi en el lideratge, mentre que els seus companys d’equip, els argentins Jorge Recalde i Martin Christie, pagaven car la manca d’entrenaments així com de ritme a bord d’un Grup A. El pilot, natural de Mina Clavero i que havia guanyat l’edició de la ronda argentina dos anys abans, assumia riscos en unes pistes que es coneixia com el palmell de la seva mà, per tal d’estar en els temps dels caps de sèrie. En unes enllaçades de dreta-esquerra d’un sector molt ràpid del tram, el pilot va derrapar en excés en el primer revolt i en entrar malament en el següent, el seu Celica GT-4 es va donar una rebolcada per la serra cordobesa. 

Tot i cedir prop de 19 minuts vers el registre de Carlos Sainz i Luis Moya, els argentins completaven l’especial i arribaven a la sortida de la següent especial, en la que novament el millor temps tornava a ser autoria dels seus companys d’equip espanyols, si bé en aquesta ocasió Juha Kankkunen i Juha Piironen, així com Miki Biasion i Tiziano Siviero també aturaven el cronòmetre en el mateix segon, emperò la seva roda posterior esquerra es desprenia en trencar-se el palier, com a conseqüència de la rebolcada patida anteriorment.

Jorge Recalde i Martin Christie completaven el tram a més d’1 hora del registre dels llebrers del ral·li i entrar 17 minuts tard al control horari de “El Manzano”, la parella era exclosa de l’esdeveniment en superar per una mica més d’1 minut el màxim retard permès.

Retornant a la quarta prova especial del programa, tercera del dimecres, Didier Auriol i Bernard Occelli experimentaven una caiguda sobtada de potència en el seu cotxe i intentant trobar la causa, els francesos s’arribaven a aturar uns 15 minuts en plena especial. La solució no arribava i aquests progressaven lentament sobre l’especial, deixant-s’hi un total d’uns 26 minuts vers els homes més ràpids, acomiadant-se així de tota opció a victòria a la prova en caure fins a l’avant penúltima posició.

L’etapa es tancava amb una especial espectacle a l’estadi de Córdoba, en la que Juha Kankkunen i Juha Piironen compartien el millor temps amb Carlos Sainz i Luis Moya i els finlandesos feien entrada al parc tancat de la cuitat a partir de quan passessin 9 minuts de les 2 del migdia a 1 segon del temps dels espanyols de Toyota i a 2 segons dels seus companys d’equip i líders Miki Biasion i Tiziano Siviero. Per darrera dels inquilins del podi es situaven els dos aspirants a victòria entre els Grup N, per una banda els argentins Ernesto Soto i Jorge del Buono i d’altra banda els uruguaians Gustavo Trelles i Daniel Muzio, parelles que es trobaven separades en 8 segons i a 5 minuts i 17 segons dels italians, tot aprofitant els incidents entre els pilots punters, així com la obligació de pilotar amb excessiva precaució per part de Rudi Stohl i Reinhard Kaufmann, llur furgoneta d’assistències i recanvis es trobava retinguda a l’aduana.

Dijous 26, a partir de les 7 del matí, es donava sortida a la primera de les 65 parelles participants que havien aconseguit arribar al parc tancat la tarda anterior. Per davant els participants tenien 8 proves especials de 176,45 km cronometrats, les quals dibuixaven un llaç cap al sud-oest de la provincia i en les que el fred i la neu es van fer més notoris encara, una activitat que la primera parella en abandonar el parc tancat de Córdoba, la començaria a donar per conclosa amb el seu retorn a manca de 4 minuts per a les 6 de la tarda.

Didier Auriol i Bernard Occelli progressaven en la seva remuntada particular, tot i haver de lidiar amb pilots més lents sobre pista o una traçada plena de roderes, en establir el millor temps en la primera prova especial cronometrada del dia, mentre que entre els tres inquilins de les posicions de podi, les distàncies ballaven molt tímidament en favor dels líders Miki Biasion i Tiziano Siviero, autors dels registres de referència en la segona, quarta i cinquena prova especial del dia.

Carlos Sainz i Luis Moya seguien l’estela dels italians amb les victòries de tram anotades en la tercera prova i sisena prova especial de la jornada, si bé els espanyols es lamentaven d’un agreujament en el subviratge del seu cotxe, mentre que els seus ex-companys d’equip, els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Piironen, començaven a perdre lleugerament el tren de la primera posició, en patir un malfuncionament inexplicable en el seu Delta.

Miki Biasion i Tiziano Siviero s’imposaven en la penúltima prova especial del dia per tal d’afrontar el darrer escull de la jornada amb 19 segons de marge, la baixada d’El Cóndor vers Copina, la qual esdevindria doblement favorable als interessos dels líders italians. Per una banda els pilots hi establien el registre més baix de tot el parc tancat, mentre que Juha Kankkunen i Juha Piironen hi abandonaven en trencar la caixa de canvis després d’assestar un fort cop a aquesta vers una pedra, i d’una altra banda Carlos Sainz i Luis Moya hi bolcaven el seu Celica GT-4.

Els de Toyota tot just feia 3 setmanes que havien anat a córrer, per guanyar, a Nova Zelanda, mentre que els pilots de Lancia no hi van ser en no ser puntuable per al certamen de constructors, un fet que els hi va donar més marge per preparar millor la ronda argentina. A més a més, la parella espanyola que tot just era la primera vegada que competia al continent americà, veia com arran d’un accident amb el seu cotxe d’entrenaments, aquestes jornades prèvies quedaven alterades, havent de cobrir part d’elles amb un Peugeot 504 de lloguer i per tant a un ritme molt menys alegre. Un error en les notes del madrileny i el gallec resident a Barcelona, els portava a afrontar un revolt de segona velocitat en quarta, amb el què el seu cotxe va acabar fent la croqueta. Afortunadament, cap element vital va resultar malmès i la parella va poguer completar l’especial concedint prop de 2 minuts.

A manca de 4 minuts per a les 6 de la tarda del dijous 26 de juliol, els 44 equips participants que aconseguien completar la segona etapa començaven a endinsar-se en el parc tancat de Córdoba amb Miki Biasion i Tiziano Siviero en primera posició per un marge de 2 minuts i 10 segons vers Carlos Sainz i Luis Moya, mentre que Ernesto Soto i Jorge del Buono saltaven a posicions de podi, si bé a 19 minuts i 30 segons dels líders i amb Rudi Stohl i Reinhard Kaufmann assetjant per darrera. D’altra banda, Didier Auriol i Bernard Occelli completaven l’etapa en desena posició provisional.

Novament a les 7 en punt del matí, del divendres 27 de juliol, es reprenia la competició amb la sortida del parc tancat de Córdoba, amb 9 proves especials cronometrades en el programa de 205,26 km de corda, la més llarga de quantes es disposaven a l’itinerari. L’activitat discorria cap al nord de la província i aquesta finalitzaria per a la primera parella participant a partir de 3 quarts i mig de 5 de la tarda.

Amb només 1 hora per reparar el seu Celica GT-4 al terme de la segona etapa, els espanyols afrontaven el tercer escull del recorregut amb certes incògnites sobre en quines condicions es trobarien el seu cotxe, al que a més a més s’afegiria una pèrdua parcial de la necessària confiança en la tasca prèvia de la presa de notes. L’etapa arrancava amb el tram més llarg de tot el programa, El Manzano - La Cumbre, de 30,11 km cronometrats, en els que el fred, el glaç i fins i tot la presència de neu en els vorals era la nota predominant.

Miki Biasion i Tiziano Siviero escometien la seva labor a la perfecció, establint el temps de referència per a la resta de participants en la cronometrada reina, mentre que un palier trencat, el frontal dret, va provocar a Carlos Sainz i Luis Moya perdre 4 minuts i mig suplementaris, amb el què els segons classificats passaven a estar a 7 minuts dels líders italians.

En la següent cronometrada, d’uns respectables 28,41 km competitius, els líders hi aconseguien una nova victòria parcial de tram, que aprofitaven així els condicionants que els hi eren favorables per donar el cop de gràcia a la classificació, si bé la parella de Toyota només hi concedia 17 segons vers aquests, aconseguint tanmateix el mateix registre que Didier Auriol i Bernard Occelli.

En cada tram d’enllaç els mecànics de Toyota seguien treballant sobre el Celica GT-4 de Carlos Sainz i Luis Moya, i en la tercera prova especial del dia, la més ràpida de la jornada, els espanyols van poder correspondre a l’esforç del seu equip tècnic establint-hi el millor temps, 2 segons per davant de Miki Biasion i Tiziano Siviero.

Les següents proves especials programades, més revirades i lentes que no pas la tercera, eren més favorables a les característiques del Lancia que no pas a les del Toyota, habilitant a Miki Biasion i Tiziano Siviero a aconseguir-hi 4 victòries parcials consecutives, si bé a poca distància de Carlos Sainz i Luis Moya.

Entretant, Didier Auriol i Bernard Occelli seguien recuperant posicions en la classificació provisional, una tasca facilitada per una avaria en la caixa de velocitats del Lancia Delata Integrale 16V dels líders entre els Grup N, els locals Ernesto Soto i Jorge del Buono, la qual permetia als francesos Didier Auriol i Bernard Occelli aconseguir el seu objectiu principal des del dimecres al migdia, és a dir, classificar-se per darrere dels seus companys d’equip, així com els líders del certamen, tot esperant aconteixements per assolir una millor posició final.

Amb bona part de la feina feta, Miki Biasion i Tiziano Siviero afluixaven una mica el seu ritme en la recta final de l’etapa, el que permetia a Carlos Sainz i Luis Moya tancar la jornada amb dos temps escratx, el segon d’ells ex-aequo amb els italians a l’especial espectacle de l’Estadi de Córdoba.

Així doncs, a la conclusió de la tercera etapa del ral·li, la més llarga de quantes es programaven en l’edició, 7 minuts i 31 segons separaven a Carlos Sainz i Luis Moya dels líders Miki Biasion i Tiziano Siviero, mentre que Didier Auriol i Bernard Occelli eren tercers a 34 minuts i 30 segons dels seus companys italians. Rudi Stohl i Reinhard Kaufmann restaven a les portes de les posicions amb dret a dutxa d’escumós en el podi a 48 minuts i 20 segons, precedint en 3 minuts i 22 segons als líders del Grup N, Alain Oreille i Michel Roissard.

La quarta i última etapa del ral·li es desenvolupava cap al sud de la província, amb 7 proves especials cronometrades de 138,15 km competitius, una activitat que seguia la màxima d’iniciar-se a les 7 en punt del matí. A 3 quarts de 4 de la tarda del dissabte 28 de juliol, l’edició començaria a donar-se per conclosa, amb el retorn de la primera parella participant al parc tancat de Córdoba.

El ral·li estava pràcticament decidit i per tal de salvaguardar la integritat mecànica del seu Lancia Delta Integrale 16V, Miki Biasion i Tiziano Siviero decidien de mutu acord amb Claudio Lombardi rebaixar la pressió del turbo del seu cotxe. 

Tanmateix cap dels tres inquilins de les posicions de podi es va llençar a un atac sense sentit per tal de contrarrestar les importants distàncies que els separaven, amb el que entre les 3 parelles es van repartir les 7 victòries de tram possibles, amb 5 per a Miki Biasion i Tiziano Siviero, 2 d’elles ex-aequo, 3 per a Carlos Sainz i Luis Moya, 1 de les quals en solitari, i 2 més per a Didier Auriol i Bernard Occelli, també només 1 en solitari en la penúltima prova especial programada.

Disputat tot l’itinerari programat, els italians i vigents campions del món, Miki Biasion i Tiziano Siviero, aconseguien la seva setzena i última victòria en el mundial en el mateix escenari que havien sumat la primera, és a dir el Ral·li d’Argentina. Els transalpins completaven els 599,40 km del recorregut en un temps de 6 hores 51 minuts i 27 segons, un registre que els hi donava un marge final de 8 minuts i 2 segons vers Carlos Sainz i Luis Moya. Condicionats per la caiguda de potència soferta al llarg de la primera etapa, Didier Auriol i Bernard Occelli ocupaven el tercer graó del podi a 34 minuts i 55 segons dels seus companys.

Malgrat que Auriol-Occelli van liderar gairebé mitja prova, una averia del turbo els van relegar al tercer graó.

En la categoria de Grup N, o campionat de producció, Alain Oreille i Michel Roissard anhelaven disposar de més potència sota el capot del seu Renault 5 GT Turbo i els francesos poc més que jugar la carta de la fiabilitat podien fer enfront dels dos potents Lancia Delta Integrale 16V, que l’equip Astra mantenia per als argentins Ernesto Soto i Jorge del Buono, sent a més a més cordobés el primer, i per als urugaians Gustavo Trelles i Daniel Muzio.

Un tercer Lancia es trobava sobre la línia de sortida de Buenos Aires, el pilotat per Carlos Menem, fill del per llavors President de la República Argentina, i Victor Zucchini, i preparat per l’estructura de Top Run. Si bé aquesta darrera parella argentina gaudia de bons resultats a nivell del campionat nacional, els pilots tot just debutaven amb aquest cotxe, ni tampoc tenien ni de bon tros l’experiència del local Ernesto Soto i de Jorge del Buono, qui ràpidament van començar a marcar el ritme a seguir juntament amb Gustavo Trelles i Daniel Muzio, per tal de fer entrada al parc tancat de Córdoba com a líders de la provisional separats en 8 segons dels seus rivals uruguaians. Alain Oreille i Michel Roissard tancaven les posicions de podi a 1 minut i 51 segons dels líders quan només s’havien disputat 79,25 km cronometrats.

En el transcurs de la segona etapa, concretament en l’especial més curta de la jornada, Gustavo Trelles i Daniel Muzio colisionaven contra una pedra que Ernesto Soto i Jorge del Buono havien desplaçat a la traçada amb el seu pas, amb tan mala fortuna que la caixa de velocitats del Lancia dels uruguaians es trencava i els obligava a abandonar amb el seu cotxe banyat en oli. Uns altres en abandonar en aquesta cronometrada eren Carlos Menem i Victor Zucchini, com a conseqüència d’haver trinxat les suspensions arran d’una sortida de pista.

Poc després d’iniciar-se la tercera etapa del ral·li, la més longeva de quantes es programaven, la caixa de velocitats del Lancia Delta Integrale 16V d’Ernesto Soto i Jorge del Buono va començar a fallar, un contra-temps que va permetre a Alain Oreille i Michel Roissard avançar fins a la primera posició del certamen, mentrestant que els argentins llençaven un bon grapat de segons, tot esperant l’associació entre els integrants de l’equip Astra amb els oficials de Lancia, per tal d’arranjar la seva caixa. 

A la conclusió de l’etapa doncs, Alain Oreille i Michel Roissard feien bo el seu plantejament i lideraven la categoria per 3 minuts i 3 segons de marge vers Ernesto Soto i Jorge del Buono, una diferència de temps molt important i que posava als locals contra les cordes, doncs aquests havien d’incrementar el seu ritme, a part de no cometre cap errada al llarg de la quarta i última etapa.

La resposta d’Ernesto Soto i Jorge del Buono va ser excelsa, i després d’una quarta etapa pletòrica, assolint un total de 23 victòries de tram al llarg de les 30 proves especials cronometrades disputades, els argentins recuperaven la primera posició, per tal d’entrar al parc tancat de Córdoba com a vencedors de la classe per 3 minuts i 16 segons de distància en relació a Alain Oreille i Michel Roissard.

A efectes de campionat, per al pilot alsacià el segon lloc aconseguit a l’Argentina era prou bo, doncs els 10 punts que aquesta plaça li otorgava, li permetia distanciar-se al capdavant de la taula en 13 punts de Gustavo Trelles. Si bé l’uruguaià es trobaria a Jyväskylä per afrontar el 1000 Llacs i el francès no. Ernesto Soto per la seva banda, sumava els 13 punts corresponents a la victòria, que en associar-los amb els 7 punts aconseguits a Portugal, situaven a l’argentí en tercera posició i empatat a punts amb el seu compatriota Jorge Recalde, guanyador precisament de la ronda portuguesa.

Una avaria posava en perill el domini de Soto-Del Buono.

La victòria que aconseguia Miki Biasion a l'Argentina, permetia al campió del món en vigència acostar-se a la plaça del seu company d'equip, el francès Didier Auriol, qui tot i esforçar-se de valent per assolir una posició de podi i una llista d'inscrits de poc nivell,veia com Carlos Sainz se seguia escapant en la lluita pel títol.

Pilot	Punts
Carlos Sainz	95
Didier Auriol	67
Massimo Biasion	64

En el campionat de constructors a Lancia si que podien donar-se per satisfets ja que en aconseguir la seva quarta victòria de la temporada, podien distanciar-se tres punts més dels seus màxims rivals, Toyota, arribant fins als 6 punts de diferencia. Renault per la seva banda, gràcies al sisè lloc pel Renault 5 GT Turbo d'Alain Oreille i Michdel Roissard, sumava 12 punts, que sumats als 12 punts que portava del Tour de Corse, permetia als del rombe situar-se en posicions de podi provisional tot i competir amb cotxes de Grup N.

Constructor	Punts
Lancia	114
Toyota	108
Renault	24