Tänak-Järveoja no deixaven ni les engrunes a Finlàndia.

Jyväskylä es donava cita un any més amb el mundial de ral·lis, així com amb la seva àurea de ser la meca de l’especialitat dels esports de motor. A la ciutat el diumenge 29 de juliol de 2018 s’hi celebrava la cerimònia de clausura del 68è Ral·li 1000 Llacs, edició que en entregar punts en tots els certàmens que es celebraven per l’època, això era pilots, constructors, WRC2, WRC3 i mundial junior, lluïa una llista oficial d’inscrits de 72 equips, dels que només 5 es van absentar el dijous 26 de juliol en la pertinent baixada per la rampa de sortida. Tanmateix els organitzadors de l’esdeveniment programaven un recorregut amb 23 proves especials de 317,26 km cronometrats, una distància que 51 formacions participants aconseguien completar.

Østberg-Eriksen van plantar cara als estonis mentrestant que l’ordre de sortida els hi era favorable.

Dijous 26 de juliol al vespre tenia lloc a les afores de Jyväskylä la tradicional especial espectacle inaugural de Harju, de 2,31 km competitius, en la que els estonis Ott Tänak i Martin Järveoja en sortien com a guanyadors en aturar el cronòmetre amb 7, 8 i 9 dècimes de segon d’avenç vers els temps de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i d’Andreas Mikkelsen i Anders Jæger respectivament.  Especial que era l'única que es programava al llarg del dia i que per tant donava pas a l'entrada al parc tancat de Jyväskylä.

En sortir-hi el divendres a 1 quart de 8 del matí però, s’iniciava el ral·li de debò per les ràpides pistes de grava finlandeses, amb 10 proves especials de 126,37 km cronometrats, de les que 4 formaven part d’un bucle que es disputava en dues ocasions.

Ott Tänak i Martin Järveoja perllongaven el seu lideratge amb el millor temps en la primera prova especial vera de l’edició per davant del Citroën C3 WRC dels noruecs Mads Østberg i Torstein Eriksen, qui a la seva vegada accedien fins a la segona posició provisional gràcies a una excel·lent posició de sortida als trams, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien afiançar-se en la tercera plaça.

Una mica més avançada la jornada, al terme de la tercera prova especial matinal, els noruecs rellevaven als estonis en la primera posició gràcies a aconseguir el registre de referència per a la resta del parc tancat. Una situació que es revertia i amb el mateix guió, escratx d’Ott Tänak i Martin Järveoja, en la prova següent i última del bucle matinal.

De cara a la tarda, al bucle de 4 trams matinal se li afegia un tram de 19,34 km competitius a primera hora de la tarda, així com una segona passada per l’especial espectacle de Harju, amb el que aquest segon escull passava a tenir 6 proves especials.

L’estira-i-arronsa entre els de Toyota i de Citroën prosseguia a la represa de la competició després de les assistències, i amb un escratx de Mads Østberg i Torstein Eriksen, aquests recuperaven l’anhelada primera posició per la menor distància mesurable, és a dir 1 dècima de segon. Estonis i noruecs aconseguien l’escratx ex-aequo en la següent prova especial, i el seu duel quedava emplaçat per a la següent prova especial, en la que els líders aconseguien una renda d’1,8 segons amb els segons classificats.

Ott Tänak i Martin Järveoja marcaven un gran temps en la quarta prova especial de l’escull, i aquests recuperaven la primera posició, per després amb una victòria de tram i un segon millor temps en la segona passada per l’especial espectacle de Harju conservar-la i ampliar el seu marge de confiança fins als 5,8 segons amb Mads Østberg i Torstein Eriksen a l’entrada al parc tancat. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila eren tercers a 23,1 segons dels seus companys d’equip i per 13,3 segons de marge amb Hayden Paddon i Sebastian Marshall.

La jornada sabatina era la més llarga de tota l’edició, en comptar en el seu programa amb la cronometrada reina i la princesa de l'esdeveniment finlandès. Amb sortida del parc tancat a les 6 en punt del matí, l'estament organitzador programava un total de 142,86 km cronometrats al llarg de 8 proves especials, les quals s’agrupaven en un bucle de 4 trams que es disputava en dues ocasions i que finalitzaven cap a 3 quarts de 9 del vespre amb l’entrada al parc tancat de Jyväskylä

Amb una millor posició de sortida als trams, els líders Ott Tänak i Martin Järveoja encadenaven 4 victòries de tram en les 4 proves especials matinals, amb el què els líders s’afermaven en la primera plaça i entraven a les assistències de mitja jornada havent incrementat el seu marge amb Mads Østberg i Torstein Eriksen fins als 23,7 segons i fins als 44,6 segons amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

Per la tarda els dos companys de Toyota que ocupaven posicions de podi, és a dir els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miiikka Anttila i els estonis Ott Tänak i Martin Järveoja, compartien l’escratx en la primera prova especial que s’hi celebrava, mentre que en les 3 següents l’honor passava a ser per als seus companys i guanyadors de la darrera edició de la ronda finlandesa, els locals Esapekka Lappi i Janne Ferm, molt endarrerits en els compassos inicials del programa quan el seu cotxe es calava en diverses ocasions.

Paral·lelament, Ott Tänak i Martin Järveoja aturaven el cronòmetre amb el tercer millor temps en dues d’aquestes 3 especials restants, així com amb un segon millor temps en la darrera d’elles, amb el que els líders retornaven al parc tancat amb 39,0 segons de coixí amb Mads Østberg i Torstein Eriksen i amb 44,4 segons amb els seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Alhora, l’ofensiva que Esapekka Lappi i Janne Ferm havien dut a terme al llarg de la tarda, permetia als locals superar al neozelandès Hayden Paddon i al britànic Sebastian Marshall en la quarta posició provisional, estant els de Hyundai a 9,0 segons dels seus rivals finlandesos de Toyota, i aquests a 36,2 segons dels seus companys de formació en el moment de culminar l’etapa.

L’edició es tancava amb els darrers 45,72 km competitius que es distribuïen al llarg d’un bucle de 2 trams que es celebrava en 2 ocasions i sense assistències intermitges. Mads Østberg i Torstein Eriksen marcaven el temps de referència per a la resta del parc tancat en la primera d’elles i truncaven lleugerament els plans a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, qui marcaven el segon millor temps per darrera de la parella noruega. Tanmateix, Esapekka Lappi i Janne Ferm cursaven baixa en patir un accident de pista, amb el que aquests ja no podrien ocupar l’espai dels seus companys de formació en cas d’un eventual contra temps.

Malgrat que tot podia semblar indicar que era convenient mantenir la plaça, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila seguien imprimint un ritme fort, i els finlandesos s’imposaven en les dues següents proves especials per tal de presentar-se en la línia de sortida del “Power Stage” a 2,5 segons de la parella de Citroën.

Els líders, Ott Tänak i Martin Järveoja, no volien deixar ni les engrunes i els estonis marcaven el millor registre en aquesta darrera especial final i per davant de Mads Østberg i Torstein Eriksen, amb el que Jari-Matti Latvala i Miika Anttila veien esgarrats els seus plans de doblet.

Sense més cronometrades per celebrar-se, el diumenge a partir d’1 quart i 3 minuts de 5 de la tarda, el 58è Ral·li 1000 Llacs es donava oficialment per conclòs amb l’entrada al parc tancat de Jyväskylä per quarta i última vegada al llarg del cap de setmana. Ott Tänak i Martin Järveoja aconseguien la victòria a la ronda nòrdica amb un crono de 2 hores 35 minuts i 18,1 segons, un registre que reduïa en 32,7 segons el temps invertit per Mads Østberg i Torstein Eriksen en recorrer els 317,26 km cronometrats de l’itinerari. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tancaven el podi finlandès a 35,5 segons dels seus companys d’equip.

Malgrat buscar el doblet, Latvala-Anttila no el van aconseguir.

Els italians Fabio Andolfi i Emanuele Inglesi marcaven un anecdòtic escratx en la primera prova especial del programa i dins la classe WRC2 el dijous al vespre, doncs en quan els cotxes R5 posaven les seves 4 rodes sobre les ràpides pistes forestals finlandeses, els nòrdics agafaven protagonisme. Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen s’imposaven en 3 de les 4 proves especials del bucle matinal del divendres, mentre que el darrer escratx de l’escull corresponia a Eerik Pietarinen i Juhana Raitanen, que d’aquesta manera desplaçaven de la segona plaça als noruecs Ole-Christian Veiby i Stig-Rune Skjærmoen i per un estret marge.

Per la tarda el protagonisme tornava a ser essencialment per a Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, que d’aquesta manera es desmarcaven al capdavant de la classificació provisional, si bé puntualment tant Emil Lindholm i Mikael Korhonen com Eerik Pietarinen i Juhana Raitanen reclamaven la seva quota de presència als mitjans amb una victòria de tram per a cadascun. Paral·lelament, Ole-Christian Veiby i Stig-Rune Skjærmoen picaven quelcom a la recepció d’un salt, i en danyar una de les seves rodes, els noruecs s’acomiadaven de la lluita per la segona plaça així com de la tercera en arrossegar el problema una especial més i ser superats pel Hyundai i20 R5 dels també locals Jari Huttunen i Antti Linnaketo.

Així doncs, amb 7 millors temps acumulats dels 10 possibles, els líders entraven al parc tancat de Jyväskylä amb 32,0 segons de coixí vers Eerik Pietarinen i Juhana Raitanen, mentre que Jari Huttunen i Antti Linnaketo es trobaven a 57,5 segons del lideratge i amb 5,3 segons de marge amb Ole-Christian Veiby i Stig-Rune Skjærmoen.

La jornada sabatina semblava seguir el mateix patró del que s’havia viscut fins llavors, amb el domini de Kalle Rovanperä i Jonne Halltunen en tots els trams del dia tret de 2, que eren per a Eerik Pietarinen i Juhana Raitanen, mentre que els seus companys d’equip a la formació de la sageta txeca, els noruecs Ole-Christian Veiby i Stig-Rune Skjærmoen, anaven retallant de mica en mica les distàncies amb Jari Huttunen i Antti Linnaketo, fins que finalment al terme de la primera prova especial del bucle post meridional, els pilots aconseguien fer-se amb la tercera posició.

Malauradament la plaça de podi els duraria ben poc als noruecs, doncs al cap de dues proves especials, els pilots havien d’abandonar en patir un accident. Els problemes per a Škoda no acabaven aquí, doncs una prova especial més tard, en la penúltima del dia, els líders veien com un dels seus amortidors es trencava en colpejar contra una pedra, el que els feia perdre uns preciosos 4 minuts i la seva preuada primera plaça en favor d’Eerik Pitarinen i Juhana Raitanen, tanmateix els més ràpids en aquestes circumstàncies.

Així doncs, amb aquest drama final, Eerik Pietarinen i Juhana Raitanen retornaven al parc tancat de Jyväskylä amb 53,0 segons de marge amb Jari Huttunen i Antti Linnaketo, mentre que Gus Greensmith i Craig Parry eren tercers a 2 minuts i 25,5 segons dels primers classificats i per gairebé 1 minut de marge amb Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, unes distàncies prou àmplies com per a que la jornada dominical esdevingués un tràmit.

Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen s’imposaven en les 4 proves especials domincals, emperò malgrat aquesta demostració de força i velocitat, els finlandesos es quedaven a 1,9 segons de la darrera plaça de podi, marcada per Gus Greensmith i Craig Parry. Per davant, i sense ser tan incisiu com en jornades anteriors, Eerik Pietarinen i Juhana Raitanen asseguraven la victòria per 1 minut i 6,8 segons amb Jari Huttunen i Antti Linaketo i per 2 minuts i 34,9 segons amb la parella britànica de M-Sport.

Traslladant aquests resultats al campionat WRC2, Jari Huttunen s’acostava en les primeres posicions de la taula provisional, mentre que Gus Greensmith saltava fins a la tercera posició a 20 punts de Jan Kopecký i a 38 punts de Pontus Tidemand.

A remolc de Rovanperä-Halttunen, els locals Pietarinen-Raitanen finalment hi aconseguien la victòria.

Els finlandesos Taisko Lario i Tatu Hämäläinen, a bord d’un Peugeot 208 R2, eren l’unica formació que permetia diferenciar la llista d’inscrits del WRC3 amb la del JWRC, impedint així que a priori es tornés a produir un paral·lelisme total i absolut entre els dos certàmens, tal i com havia passat en rondes prèvies del calendari, amb l’únic fet diferencial en la manera de computar els punts. La parella local però, no tenia un rol gens protagonista en el transcurs de l’esdeveniment, tan sols marcaven dos segons millors temps, pel que a la pràctica es podia exercir el paral·lelisme entre els dos campionats.

L’especial espectacle inaugural i semi urbana de Harju, donava com a guanyadors als estonis Ken Torn i Kuldar Sikk per 6 dècimes de segon amb els suecs Emil Bergkvist i Joakim Sjöberg, qui posteriorment, a les ràpides pistes de grava, prenien la iniciativa i en encadenar 3 millors temps en les 3 primeres proves especials que s’hi celebraven, aquests accedien al lideratge de la classe. Per la tarda la parella líder sumava 2 victòries de tram més en les 3 primeres proves especials del bucle, però en la quarta, una punxada els suposava perdre la primera posició, que tornava a ser per a Ken Torn i Kuldar Sikk, parella que tanmateix era la més ràpida en aquesta especial.

Amb un repartiment d’escratxs entre estonis i suecs en les 2 últimes proves especials programades, finalitzava la primera etapa del ral·li per a la categoria de 2 rodes motrius, i per tant l’entrada a Jyväskylä el divendres al vespre es produïa amb 21,7 segons de distància entre Ken Torn i Kuldar Sikk vers Emil Bergkvist i Joakim Sjöberg.

La paritat de la recta final de la primera etapa, trobava continuïtat al llarg de la jornada sabatina, amb 4 victòries de tram per a la parella sueca que ocupava la segona plaça i 3 per a l’estonia líder, sumant també totes dues formacions un tercer millor temps com a pitjor crono. Uns resultats que deixaven les diferències entre els dos equips en 12,7 segons en el moment de retornar al parc tancat.

La tensió era alta, tot i la poca corda cronometrada de la jornada dominical, doncs qualsevol errada podia suposar un gir en la categoria. Emil Bergkvist i Joakim Sjöberg pressionaven a Ken Torn i Kuldar Sikk amb dues victòries de tram en les dues primeres passades per les especials del bucle, amb el què els suecs reduïen el gap fins als 7,8 segons amb la parella líder. Aquesta, en tornar a passar sobre les dues cronometrades matinals cap al migdia, demostraven haver-les sapigut rellegir millor i en encadenar els 2 escratxs finals, els estonis s’aferraven en la primera posició.

Celebrats doncs els 317,26 km del prorgama, Ken Torn i Kuldar Sikk esdevenien guanyadors en la classe WRC3 així com en el JWRC per 9,9 segons de marge amb Emil Bergkvist i Joakim Sjöberg, mentre que els francesos Jean-Baptiste Franceschi i Romain Courbon tancaven el podi a 1 minut i 46,2 segons del registre dels guanyadors, completant així un ral·li en el que van aprendre sobre la marxa i que en esquivar les errades, van trobar el premi del podi.

Volcant aquests resultats en el campionat WRC3, el pilot provençal esdevenia encara més líder de la classificació amb 17 punts de marge amb l’accidentat Dennis Rådström, mentre que Emil Bergkvist s’acostava fins a 1 punt del seu compatriota en tercer lloc.

En el campionat junior, Emil Bergkvist passava a comandar la classificació per 4 punts i gràcies als 30 punts que hi sumava pels 0 del seu compatriota Dennis Rådström, anterior líder, mentre que Ken Torn s’acostava a les places d’honor a 13 punts de Jean-Baptiste Franceschi, tercer per llavors.

Torn-Sikk donaven continuïtat a la festa estonia.

En el campionat de pilots la classificació s’estrenyia en la seva part més alta, doncs Ott Tänak, tercer a la taula, era qui obtenia la màxima puntuació possible, mentre que Sébastien Ogier aconseguia un cinquè lloc final, gràcies a la complicitat dels seus companys de carpa que penalitzaven per deixar-se avançar pel provençal, maniobra obertament criticada per Thierry Neuville, novè al terme de l’edició.

Pilot	Punts
Thierry Neuville	153
Sébastien Ogier	132
Ott Tänak	107

En el campionat de constructors, Toyota era la marca que més punts aconseguia sumar en la seva participació a la ronda finlandesa en situar els seus dos primers cotxes en les posicions de podi, un resultat que permetia a la marca nipona situar-se a només 1 punt dels campions en vigència, M-Sport. Per la seva banda, Hyundai era qui sumava menys punts i per tant els coreans perdien avantatge.

Constructor	Punts
Hyundai	228
M-Sport	202
Toyota	201