Per tercera vegada consecutiva McRae-Ringer aconseguien el Ral·li de Nova Zelanda. Cinquena cita entre un total de vuit proves que composaven el calendari del campionat del món de ral·lis, és a dir, que n’era la primera de la segona meitat del certamen, el diumenge 30 de juliol de 1995 finalitzava a Manukau City el 25è Ral·li de Nova Zelanda. En el rutòmetre de la prova austral hi constaven fins a 33 especials cronometrades de 560,89 km de distància, una corda a la que els 86 equips participants, dels 87 que prèviament havien oficialitzat la seva inscripció, havien de fer front a partir del dijous 27 de juliol i des de la mateixa Manukau City, punt en el que també s’ubicava la rampa de sortida. 56 formacions participants van aconseguir finalitzar la prova que entregava punts en els campionats de pilots, constructors, producció i FIA 2L.
Malgrat no guanyar el ral·li, la segona plaça els permetia encapçalar la general provisional. A les 2 en punt del migdia del dijous 27 de juliol s’iniciava la primera etapa del ral·li, un escull de 6 trams cronometrats cap al nord de l’illa, i dels que 2 eren una especial espectacle, de només 73,09 km competitius. Distància a la que la primera parella en abandonar Manukau City, començaria a donar per completada a partir de les 9 del vespre, hora en el que es programava el seu ingrés al parc tancat de la ciutat veïna de Mangere. A les afores de Manukau City, concretament en el parc Totara, es dibuixava una especial espectacle de 2,07 km de corda, en la que els alemanys de Toyota Armin Schwarz i Klaus Wicha hi aconseguien establir el millor registre per tal de fer-se amb el lideratge de la prova, per 1 segon de marge vers els seus companys d’equip Juha Kankkunen i Nicky Grist i els francesos Didier Auriol i Denis Giraudet, així com del Mitsubishi Lancer Evo III dels suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander. 1 segon més avall els seguien els Subaru Impreza dels britànics Colin McRae i Derek Ringer i de Richard Burns i Robert Reid, aquests darrers qui hi competien en substitució de l’encara lesionat Carlos Sainz, així com de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne i de l’encara convalescent per la grip François Delecour i Catherine François. Els neozelandesos Neil Allport i Graig Vincent, al volant d’un dels Ford Escort RS Cosowrth que RAS desplaçava fins a les antípodes, pagaven cara la seva inactivitat així com la seva estrena amb un cotxe amb el volant a l’esquerra, en quan després de colpejar contra un pal, s’hi deixaven un bon grapat de segons en danyar la seva direcció assistida, mentre que Isolde Holderied i Christina Thörner s’hi veien obligades a abandonar en danyar les suspensions del seu Mitsubishi i no poder-lo reparar a temps. La següent prova especial, la més ràpida de la jornada, donava com a vencedor de tram a Didier Auriol i Denis Giraudet, qui feien un moviment fins a la primera plaça de la classificació provisional, mentre que la tercera i quarta prova especial, de més entitat cronometrada, donaven com a autor del millor temps a Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, qui gràcies a trobar-se una pista més neta de grava, eren setens en la sortida a trams, passarien a liderar la classificació al terme de la darrera d’elles, tot seguint un empat en la primera posició provisional entre Armin Schwarz i Klaus Wicha amb Didier Auriol i Denis Giraudet a la conclusió del tercer tram. Colin McRae i Derek Ringer deien la seva en la darrera cronometrada campestre de l’etapa, una jornada que es completaria amb una segona passada per l’especial espectacle del Parc Totara, en la que Armin Schwarz i Klaus Wicha hi tornaven a establir el millor temps, tot i ser 3 segons més lents que a primera hora de la tarda. A les 9 en punt del vespre, els 79 equips participants que aconseguien completar la primera etapa començaven a endinsar-se en el parc tancat de Mangere, amb Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne en primera posició per 8 segons de marge vers Armin Schwarz i Klaus Wicha. Didier Auriol i Denis Giraudet compartien la tercera posició amb Kenneth Eriksson i Staffan Parmander a 11 segons dels líders finlandesos, mentre que en una classificació molt compactada, Colin McRae i Derek Ringer, així com Juha Kankkunen i Nicky Grist, eren cinquens a 13 segons dels nòrdics de Mitsubishi i precedint en 7 i 8 segons respectivament a François Delecour i Catherine François i a Richard Burns i Robert Reid, aquest últim afligit per un mal funcionament de la gestió electrònica de la seva transmissió. Tot i no tenir massa experiència sobre les pistes neozelandeses, només 2 participacions prèvies a bord d’un Mitsubishi Galant VR-4 de Grup N, Tommi Mäkinen no es mostrava gens preocupat pel fet d’haver obrir pista, doncs la pluja que remullava les pistes durant la nit, feia fins i tot bona la seva posició de sortida. I així quedava palès en quan els finlandesos s’imposaven de manera consecutiva en els tres primers trams de la jornada, per tal d’eixamplar les distàncies vers Armin Schwarz i Klaus Wicha per sobre del mig minut. La quarta prova especial del dia, desena en el còmput global de l’esdeveniment, ho canviaria tot, doncs en una secció del tram que s’hi produïa una triple successió de revolts, el segon dels quals era molt tancat, Tommi Mäkinen va errar la seva traçada i els finlandesos es trobaven de cop al voral de la pista i fora del ral·li, tot i que el seu cotxe estava en condicions de seguir competint en no tenir danys. Aquest quart tram del divendres era revirat i lent, el més lent de la jornada, el que per una banda perjudicava els interessos dels Toyota i per una altra beneficiava als Subaru. Colin McRae i Derek Ringer hi marcaven el registre de referència per a la resta de participants en aquest desè tram del programa i els escocesos de la firma de la Constel·lació de les Plèiades es movien des de la cinquena fins a la primera posició, per davant d’Armin Schwarz i Klaus Wicha, que veien així congelada la seva segona plaça. Les següents cronometrades programades eren quelcom més ràpides i en aquest context Didier Auriol i Denis Giraudet començaven a retallar segons als líders gràcies a 3 victòries de tram consecutives, 1 de les quals no aportava res en aconseguir-se ex-aequo amb els escocesos de Subaru. Paral·lelament, un avís de sobre escalfament en el Toyota Celica GT-Four dels seus companys alemanys, per llavors els encarregats d’obrir pista, així com de caiguda en la pressió d’oli, obligava als pilots a afluixar el seu ritme i veure com també els francesos es començaven a acostar a la seva posició. Entretant, Bruno Thiry i Stéphane Prévot colisionaven contra una pedra en el transcurs de la cinquena prova especial de la jornada i danyaven les suspensions del seu Ford Escort RS Cosworth, la mala fortuna esdevenia més gran en quan les assistències mecàniques no estaven permeses en el tram d’enllaç que seguia a la cronometrada, amb el que la parella belga havia d’afrontar els següents 4,62 km competitius de l’itinerari amb el seu cotxe malmès, pagant el peatge d’aproximadament 1 minut perdut. Colin McRae i Derek Ringer trencaven la ratxa dels seus oponents francesos imposant-se en la vuitena cronometrada del dia i segona més longeva de l’etapa, mentre que els seus companys de formació i compatriotes Richard Burns i Robert Reid s’endarrerien en patir una punxada a la roda anterior. Les dues formacions franceses presents a l’esdeveniment neozelandès, Didier Auriol i Denis Giraudet i François Delecour i Catherine François, tancaven l’etapa compartint la victòria parcial en la novena cronometrada de la jornada, i última, un cop que els organitzadors decidien cancelar la desena pels danys que la pluja havia ocasionat en el terreny, així com en atendre les queixes dels pilots, que apuntaven que l’onzena prova especial programada era molt ràpida per a les condicions climatològiques que els estaven acompanyant. Just abans d’entrar en el parc tancat, el ral·li tindria una nova baixa entre la seva llista de participants, quan el Ford Escort RS Cosworth de Bruno Thiry i Stéphane Prévot es negava a arrancar al terme de les assistències de Rotorua. No va ser fins al cap d’uns 20 minuts que els tècnics de RAS van trobar la fallada en un xip, el qual en bescanviar-se va permetre al motor del cotxe de l’oval blau tornar a rugir perfectament. Emperò, malauradament la parella belga havia superat el màxim retard permès i es trobava fora de la competició. Així doncs a quarts de 10 de la nit del divendres 28 de juliol, la segona etapa del ral·li es donava per conclosa amb l’entrada al parc tancat de Rotorua amb Colin McRae i Derek Ringer en la primera posició per 12 segons de marge vers Didier Auriol i Denis Giraudet i per 29 segons amb Armin Schwarz i Klaus Wicha. Juha Kankkunen i Nicky Grist restaven a les portes de les posicions de privilegi a 6 segons dels seus companys alemanys i precedint en només 2 segons el Mitsubishi de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander. La tercera etapa era la més llarga de quantes es programaven en l’itinerari, amb 9 proves especials cronometrades de 208,23 km competitius, entre les que hi calia destacar la presència del tram de Motu, el més llarg de tot el recorregut amb 44,80 km. Unes especials que dibuixaven un bucle en sentit antihorari cap a l’oest de Rotorua i a les que se'ls hi donaria inici, amb la sortida dels líders del parc tancat, a les 6 en punt del matí, per finalitzar-se a partir d'1 quart de 9 del vespre. La pluja acompanyava als participants al llarg de la jornada sabatina, i després d’una victòria de tram de Juha Kankkunen i Nicky Grist en la cronometrada inaugural de l’etapa, Colin McRae i Derek Ringer donaven el cop de gràcia al tram de Motu, tal i com ja havia passat un any abans, on els escocesos hi aconseguien endosar 35 segons més a Didier Auriol i Denis Giraudet, 38 segons a François Delecour i Catherine François o 42 segons a Juha Kankkunen i Nicky Grist. La de calç per als responsables de Subaru arribava de la mà de Richard Burns i Robert Reid, quan els britànics es veien obligats a abandonar la competició en danyar el radiador del seu Impreza, després de passar per un pas d’aigua a massa velocitat, així com perdre la corretja de l’alternador i veure com el seu cotxe es quedava sense bateria a uns 14 km de completar el tram. Les condicions de les pistes neozelandeses eren molt delicades i l’impuls de Colin McRae i Derek Ringer excels, els líders s’imposaven també en la tercera i quarta prova especial programada, segona i tercera cronometrades més longeves del dia, i si bé en el tercer tram sabatí l’honor era compartit amb Didier Auriol i Denis Giraudet, el cert era que els escocesos es començaven a escapar irremeiablement dels seus rivals de Toyota. De retorn cap a Rotorua, els pilots tornaven a afrontar la cronometrada de Motu, si bé dividida en 2 i en sentit contrari al disputat hores abans. La primera meitat del tram, ara de baixada, era cancel·lada pel mal estat de la pista després de la seva disputa matinal, mentre que en la segona meitat, més curta, el millor registre tornava a estar compartit entre els primers i els segons classificats provisionals que ratificaven així les posicions assolides. Mentrestant, Armin Schwarz i Klaus Wicha es lamentaven de problemes de subvriatge en el seu Celica GT-Four i els alemanys es veien superats tan pels seus companys d’equip Juha Kankkunen i Nicky Grist com per Kenneth Eriksson i Staffan Parmander. El nòrdic i el gal·lès ratificaven la seva posició de podi assolida, en establir el registre de referència per a la resta del parc tancat en la setena i vuitena prova especials sabatines, un temps que Colin McRae i Derek Ringer aconseguien igualar en el darrer dels casos, mentre que els suecs de Mitsubishi retornarien la plaça guanyada a la tercera parella de Toyota, en patir una virolla. Didier Auriol i Denis Giraudet tancaven la jornada amb una victòria de tram, gràcies a la qual els francesos feien entrada al parc tancat de Rotorua a quarts de 9 del vespre del dissabte 29 de juliol a 1 minut i 3 segons dels inqüestionables líders escocesos de Subaru. Juha Kankkunen i NIcky Grist eren tercers a 1 minut i 34 segons dels primers classificats, mentre que Armin Schwarz i Klaus Wicha es quedaven en quarta posició a 2 minuts i 10 segons del lideratge i precedint en 18 segons el Mitsubishi Lancer Evo III de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, amb el què l’etapa més llarga del programa no havia fet més que trencar una classificació molt compactada fins llavors. 7 proves especials conformaven el retorn des de Rotorua fins a Manukau City, punt final de l’edició, un desplaçament vers el nord que es tronava a produir resseguint la costa més occidental de l’illa nord i que suposava els darrers 106,24 km cronometrats de l’itinerari. A les 6 en punt del matí es donava la sortida als líders del parc tancat, mentre que l’esdeveniment neozelandès es començaria a donar per conclòs en passar 5 minuts de les 4 de la tarda del diumenge 30 de juliol. Colin McRae i Derek Ringer van fer un pas al costat, i malgrat imposar-se en la primera prova especial dominical, juntament amb Juha Kankkunen i Nicky Grist, en les següents cronometrades de la jornada els escocesos es van dedicar a controlar la classificació, administrant el feix de segons que tenien de marge. Un context molt previsible que donava ales als membres de Toyota per a repartir-se la resta de victòries de tram exceptuant la mítica i pintoresca penúltima cronometrada de Whaanga Coast, en la que François Delecour i Catherine François hi marcaven el millor temps, així com la ràpida segona especial del dia, en la que els homes en aturar el cronòmetre abans que ningú en van resultar ser Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, qui en la següent especial, s’envirollarien i haurien de desfer uns quants metres de camí, per tal de tornar-se a posar en el sentit de la marxa. Armin Schwarz i Klaus Wicha doncs afegirien 2 victòries parcials més al seu comptador per tal d’assolir una xifra total de 5, mentre que els seus companys de formació francesos feien el mateix per tal d’empatar a 10 temps escratx amb els guanyadors Colin McRae i Derek Ringer. Amb 498,95 km cronometrats disputats dels 560,89 km programats, el diumenge 30 de juliol de 1995 el 25è Ral·li de Nova Zelanda es començava a donar per conclòs amb la victòria de Colin McRae i Derek Ringer. Els escocesos completaven el ral·li en un temps de 5 hores 33 minuts i 6 segons, amb el què els pilots aconseguien la seva tercera victòria consecutiva a l'esdeveniment neozelandès, així com la seva quarta victòria mundial. A 44 segons del seu registre es classificaven en segona posició els francesos Didier Auriol i Denis Giraudet, mentre que Juha Kankkunen i Nicky Grist tancaven el podi a 1 minut i 9 segons del temps dels vencedors.
Sense arribar a donar la sensació de poder guanyar, Kankkunen-Grist completaven el podi neozelandès. En la categoria reservada als cotxes de Grup N, la llista d’inscrits era molt convincent, amb la presència de fins a 3 Mitsubishi Lancer Evo II de la filial germànica de Ralliart en mans dels argentins Jorge Recalde i Martin Christie, dels portuguesos Rui Madeira i Nuno Rodrigues da Silva i finalment en mans de les pilots Isolde Holderied i Christina Thörner, un Mitsubishi Lancer Evo III, de la casa matriu, era pilotat pels australians Ed Ordynski i Mark Stacey, mentre que entre els Toyota calia comptabilitzar la presència dels italians Andrea Navarra i Renzo Casazza i de Mohamed Bin Sulayem i Ronan Morgan. La filial germànica de la casa dels tres diamants vermells ben d’hora perdia a Isolde Holderied i Tina Thörner, quan la parella de pilots picaven contra un pal a l’especial espectacle del Parc Totara i el seu Lancer Evo II en sortia molt mal parat, impossibilitant la seva reparació dins del marge de temps possible, mentre que entre els Toyota, Mohammed Bin Sulayem i Ronan Morgan eren baixa al terme de la primera especial campestre, segona prova programada, per una avaria de turbo. Entre els que prosseguien la competició sense entrebancs, ràpidament Jorge Recalde i Martin Christie prenien les regnes de la classificació seguits dels italians Andrea Navarra i Renzo Casazza així com dels seus companys de carpa Rui Madeira i Nuno Rodrigues de Silva, mentre que, tot i pilotar un flamant Mitsubishi Lancer Evo III, Ed Ordynski i Mark Stacey no podien seguir el ritme que estaven imprimint les unitats més antigues vingudes des d’Alemanya. Els argentins comandaven amb fermesa la classificació, i al llarg de la quarta i última etapa van relaxar una mica el seu ritme, permetent que el protagonisme al prenguessin Rui Madeira i Nuno Rodrigues da Silva, així com uns més compenetrats amb al seu nou Lancer Evo III Ed Ordynski i Mark Stacey. Ja en la darrera prova especial cronometrada del programa, Andrea Navarra i Renzo Casazza eren baixa del ral·li per accident i el podi neozelandès que en resultava era un triplet per a Mitsubishi, amb Jorge Recalde i Martin Christie al capdavant de la taula per 31 segons d'avantatge vers els líders provisionals del certamen Rui Madeira i Nuno Rodrigues, i per 1 minut i 4 segons de marge amb Ed Ordynski i Mark Stacey. La seva primera victòria de la temporada, donava a Jorge Recalde la segona posició a la classificació provisional del certamen amb un total de 30 punts, amb el què l’argentí es classificava a 13 punts, els que entregaven una victòria, del líder Rui Madeira, vencedor en les dues rondes prèvies, Portugal i Tour de Corse. Isolde Holderied pagava car el seu zero i baixava fins a la tercera posició a 3 punts de l’argentí.
Domini aclaparador de Mitsubishi en la categoria de producció. En el campionat FIA 2L, cap de les principals formacions del certamen es presentava a la línia de sortida de l’especial espectacle del Parc Totara, de fet només Peugeot podia comptar amb la presència d’un equip local. Nobuhiro Tajima i Ross Runnalls comandaven la classe a bord del seu Suzuki Swift GTi en els compassos inicials del ral·li, des de la primera especial campestre del ral·li fins a la tercera prova especial del segon dia, moment en el que una avaria electrònica feia acte de presència i aquesta en no ser resolta fins al cap d’unes quantes cronometrades, els feien perdre uns valiosos 6 minuts que entregaven la primera posició als locals David Black i Jane Black, pilots d’un Toyota Corolla GT. Els problemes van seguir afligint l’avenç de Nobuhiro “Monster” Tajima i Ross Runnalls, però en quan el japonès i l’australià van tenir el seu Suzuki Swift GTi en plenes condicions, aquests van començar a retallar distàncies a base de victòries parcials de tram fins al punt de començar a assetjar als líders neozelandesos. Finalment els homes de Suzuki completaven el recorregut a 1 minut i 1 segon del registre de la parella local guanyadora, mentre que Haruhiko Kageyama i Stuart Roberts eren tercers a bord d’un Honda Civic VTi a 12 minuts i 30 segons del millor temps. A efectes de campionat, l’esdeveniment neozelandès era poc rellevant, doncs cap de les tres marques nipones presents al podi, es trobava en posicions capdavanteres de la classificació provisional, una taula que seguia estant comandada per Peugeot, seguit de Renault i Opel.
Black-Black aconseguien una anecdòtica victòria per demèrit aliè. La victòria aconseguida per Colin McRae a l'esdeveniment neozelandès, permetia al pilot escocès acostar-se a les posicions capdavanteres, sumant fins a un total de 40 punts en la general, 20 dels quals es corresponien a la recent victòria, mentre que per a Didier Auriol, tot i no guanyar la prova, els 15 punts que li entregaven la segona plaça, li permetien passar a encapçalar la general provisional amb 1 punt d'avantatge vers Carlos Sainz, absent a la prova oceànica a causa d'una lesió d'espatlla. Juha Kankkunen per la seva banda, empatava amb el pilot madrileny en segona posició.
En el campionat de constructors Toyota avançava a Mitsubishi en la general gràcies a situar dos dels seus cotxes al podi, passant a liderar la provisional per 18 punts vers els seus compatriotes dels tres diamants vermells, un tercer equip japonés, el gestionat des del Regne Unit per Prodrive, és a dir Subaru, es desmarcava de Ford alhora que es situava a 6 punts de Mitsubishi.
|
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Loeb-Elena tornaven a guanyar el 1000 Llacs i ho feien amb poder, obrint totes les especials. Jyväskylä tornava a ser un any més l'epicentre del mundial de ral·lis durant uns dies en motiu de la celebració del 61è Ral·li dels 1000 Llacs, oficialment anomenat Ral·li de Finlàndia. La cita era la vuitena ronda en el calendari i comptava amb 22 proves especials d'una corda de 314,39 km cronometrats, als que 118 dels 125 equips que formalitzaven la seva inscripció, començaven a fer front a partir del dijous 28 de juliol de 2011. Dos dies més tard, dissabte 30 de juliol, 66 equips aconseguien completar el ral·li, el qual era puntuable pels certamens reservats a pilots, constructors, vehicles de producció i S-2000, així com el mundial junior conegut com el FIA WRC Academy.
El joc per no obrir pista que es manegaven els Citroën va ficar a Latvala-Anttila en la lluita, els quals acabarien segons. La primera jornada del ral·li era molt curta, doncs només estava composada per tres proves especials cronometrades de 39,74 km de distància, les quals s'iniciaven el dijous 28 de juliol a mitja tarda. Els locals i privats Jari Ketomaa i Mika Stenberg sorprenien a tots en aconseguir el millor temps en el primer tram que es celebrava, que era tanmateix el més llarg del dia, peró ja en el següent tram cronometrat, els campions mundials Sébastien Loeb i Daniel Elena, posaven les coses al seu lloc en marcar el millor temps i alhora passar a encapçalar la general provisional, Una posició que la parella franco-monegasca confirmava en la darrera prova especial de l'etapa en tornar a marcar el millor temps. Mentre que un dels herois locals i màxims aspirants a la victòria, els pilots de Ford Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, patien una sortida de pista en el primer tram cronometrat i es deixaven prop de 40 segons en colpejar contra un arbre, amb el cotxe en unes condicions poc favorables per a la competició d'alt nivell, la parella finlandesa es va anar deixant els segons vers els primers classificats en les dues proves cronometrades següents fins arribar a caure en la posició 36ena a 2 minuts i 2,7 segons dels líders. Així doncs s'arribava al final de la primera jornada, amb Sébastien Loeb i Daniel Elena al capdavant de la general provisional per 2,8 segons de marge vers els seus companys d'equip Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, autors de dos segons temps escratx. En tercera posició feien entrada al parc tancat de Jyväskylä els primers locals, els pilots de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals s'havien deixat ja 4,4 segons vers els líders. Jari Ketomaa i Mika Stenberg eren quarts a 7,0 segons mentre que en cinquena posició s'hi trobava un altre privat, el Citroën DS3 WRC de Petter Solberg i Chris Patterson, el qual superava per 1,7 segons al Mini Countryman WRC dels càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio. Amb una primera etapa molt breu, la segona i la tercera eren força llargues, buscant reviure una mica l'esperit original del ral·li, el qual estava format per dues etapes llargues. En aquesta direcció, els organitzadors recuperaven especials que no es celebraven des de finals dels 90 de cara a l'etapa del divendres, pel que per a la majoria dels participants, aquestes eren noves. En total es programaven 8 proves especials de 134,60 km cronometrats en aquesta segona etapa al llarg de 7 trams, per tant només una prova especial es repetia en una ocasió. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen iniciaven la seva remuntada particular imposant-se en les tres especials del bucle matinal, assolint la 15ena posició al reagrupament de mitja jornada, mentre que en les posicions capdaventers, malgrat que Sébastien Loeb i Daniel Elena els hi tocava la feixuga labor d'obrir pista, aquests mantenien les distàncies amb els seus companys d'equip Sébastien Ogier i Julien Ingrassia alhora que incrementaven en 5 segons el gap que tenien vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. D'altra banda, la sorpresa incial de Jari Ketomaa i Mika Stenberg es començava a anar diluint i els pilots privats finlandesos eren ja superats per Petter Solberg i Chris Patterson en la primera cronometrada del divendres. En tan bon punt els pilots abandonaven les assistències, arribava la reacció de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els finlandesos prenien l'escratx als seus companys d'equip per 2 dècimes de segon en el quart tram del dia, mentre que en el cinquè la parella de Ford que aspirava a la victòria es classificava en segona posició per darrera de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, peró tot i així es situaven a només 5 segons de Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia havien aconseguit reduir les distàncies fins les 7 dècimes de segon. En la sisena especial cronometrada de la jornada, repetició de la tercera i novena en el comput global del ral·li, arribaria finalment el relleu al capdavant de la general provisional. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen marcaven el seu cinquè millor registre de la jornada, que el situava ja en setena posició, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien el segon millor temps al tram i superaven en 1,1 segons als seus companys d'equip; amb el que la parella francesa superava en la taula general a Sébastien Loeb i Daniel Elena per 4 dècimes de segon. Els nous líders confirmaven la seva posició imposant-se en la penúltima prova de la jornada, una mena de superespecial espectacle que els pilots afrontaven en parelles, sent la dels provençals Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals en anar sempre per darrera dels seus companys d'equip, veien com en un revolt una pedra expedida per aquests els hi trencava el para-brises. Aquest fet els obligava a canviar el para-brises abans d'afrontar la darrera prova cronometrada del dia, el que els suposava arribar 1 minut tard al següent control horari i per tant penalitzar 10 segons. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia van fer el murri en aquesta darrera especial per tal d'evitar haver d'obrir pista en la tercera i última jornada, i els provençals alçaven el peu de l'accelerador per deixar-se 13,4 segons, els justos i necessaris per ser superats per Sébastien Loeb i Daniel Elena que tornaven a liderar, malgrat tot, la taula general per 1,5 segons. Els principals beneficiats per aquest joc de poders, van ser Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i els aficionats, doncs els primers es quedaven a només 2,6 segons de la primera posició, mentre que els segons gaudirien d'una emocionant tercera i última jornada de ral·li. Mentrestant els privats Petter Solberg i Chris Patterson es quedaven en terra de ningú en trobar-se a gairebé mig minut dels líders i comptar amb un marge igual vers uns altres privats, els escandinaus Mads Østberg i Jonas Andersson, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen accedien a la sisena posició provisional en superar a Dani Sordo i Carlos del Barrio en aquest darrer tram. La tercera i última etapa del ral·li era la més llarga de totes, amb 11 proves especials i 140,05 km de lluita contra el cronòmetre. La pluja que queia en la nit del divendres, beneficiava a Sébastien Loeb i Daniel Elena, doncs els líders veien com obrir pista deixava de ser un handicap afegit al seu concurs finlandès. La parella franco-monegasca així ho plasmava sobre els cronos en aconseguir marcar 2 millors temps i 2 segons millors temps, en els que eren superats pels remuntadors Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Els líders doncs al llarg del bucle matinal, només eren superats pels seus companys d'equip en la quarta prova especial, i per tan sols 7 dècimes de segon, amb el que Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien obrir forat vers els seus perseguidors a l'entrada del parc d'assistències, assolint-hi un marge de 10,8 segons vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttial es trobaven ja a 20 segons dels líders. En sortir de les assistències, una punxada soferta per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia posava en perill la seva segona posició, doncs Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es situaven a només 5 dècimes de segon del seu temps total, aquests, com ja havia passat en les ocasions prèvies, els canvis introduits en les assistències els permetien rendir a un nivell més alt del mostrat fins llavors, i en imposar-se en la sisena especial cronometrada de la jornada pujaven fins la segona posició provisional. Una posició que els de Ford ja no van perdre en classificar-se sempre per davant de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tret de la setena especial sabatina, en la que els francesos de Citroën els hi retallaven 1,7 segons. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s'imposaven en totes les especials cronometrades de la tarda tret de la sisena, on hi marcaven el segon millor registre per darrera dels seus companys d'equip, amb el que els pilots de Ford aconseguien finalment escalar fins la quarta plaça provisional i a més a més emportar-se els tres punts extra del Power Stage on Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila hi marcaven el segon millor registre i Sébastien Loeb i Daniel Elena empataven amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en el tercer millor crono. Així doncs, i amb l'entrada de nou a Jyväskylä, es donava per conclòs el 61è Ral·li de Finlàndia, en el que Sébastien Loeb i Daniel Elena hi aconseguien una victòria molt important, doncs ho feien obrint pista les tres jornades del ral·li i en un terreny generalment exclusiu pels pilots nòrdics. La parella franco-monegasca de Citroën invertia un total de 2 hores 39 minuts i 37,0 segons en cobrir els 314,39 km cronometrats del recorregut, 8,1 segons menys que els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, a qui els càlculs no els van acabar de sortir del tot bé el divendres al vespre, tancaven el podi a 12,8 segons dels guanyadors.
Ogier-Ingrassia tancaven el podi a 12,8 segons dels guanyadors, divendres se'n deixaven 13,4 per no obrir pista. En la categoria reservada als cotxes de producció, la primera etapa es va plantejar com un duel reservat als suecs Patrik Flodin i Göran Bergsten, amb els locals Jarkko Nikara i Petri Nikara, dels que els segons en van sortir victoriosos per l'estret marge de 5 dècimes de segon. Només arrancar l'etapa del divendres, els líders perdien el tren de les primeres places en deixar-se una mica més de 2 minuts en una punxada. Incident que deixava novament a Patrik Flodin i Göran Bergsten novament al capdavant de la general de la categoria seguits pels neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard, els quals a mesura que avançava el matí, anaven perdent segons amb els suecs. Després dels ajustos realitzats en les assistències, la parella oceànica va començar a reduir distàncies amb els líders, fins que en l'equador del bucle de la tarda, aquests es feien amb el liderat de la categoria alhora que començaven a obrir forat amb els seus rivals aprofitant els contra-temps que aquests patien. Amb 1 minut de marge cara a l'etapa final, els líders es van dedicar a controlar el ral·li, fent aparicions esporàdiques en l'autoria del millor temps i deixant que els riscs els assumissin tan Jarkko Nikara i Petri Nikara com Patrik Flodin i Göran Bergsten. Al final, els locals acabaven superant als suecs en la segona posició, mentre que els neozelandesos s'acabaven emportant la victòria, la qual suposava la tercera de tres participacions, permetent-los destacar-se al capdavant de la general provisional.
Paddon-Kennard aconseguien a Finlàndia la tercera victòria en el campionat de tres possibles. En el campionat S-WRC, reservat als vehicles amb homologació S-2000, els estonis Ott Tänak i Kuldar Sikk aconseguien el millor registre en els dos primers trams cronometrats, mentre que en el tercer, de menor longitud que els dos anteriors, el millor temps era pels finlandesos Juho Hänninen i Mikko Markkula, els quals així completaven la primera jornada del ral·li a 8,5 segons de la parella líder. Ja divendres al matí, la parella local aconseguia el millor temps en els tres trams del bucle, aconseguint així el liderat de la categoria, un liderat que es va refermar en quan Ott Tänak i Kuldar Sikks'aturaven per canviar una roda punxada en la cinquena especial del dia, vuitena en el comput global del ral·li. Tot i el gran marge del que gaudien per llavors Juho Hänninen i Mikko Markkula en la primera posició provisional, els finlandesos van seguir imprimint el mateix ritme que els havia portat a liderar la categoria fins al darrer dels trams cronometrats, amb el que la parella de RedBull i Škoda aconseguien guanyar la classe per més de 2 minuts i mig de diferencia vers els txecs Martin Prokop i Jan Tománek. Aquesta victòria era la segona de la temporada per a Juho Hänninen, amb el que el pilot finlandès s'escapava una mica més al capdavant de la taula provisional del certamen, distanciant-se ja en 18 punts de Martin Prokop i 31 d'Ott Tänak.
Hänninen-Markkula s'enduien la victòria amb autoritat. En el campionat reservat als més joves, la WRC-Academy, el domini en els primerissims instants va ser pels britànics Alastair Fisher i Daniel Barritt, els quals s'imposaven en les dues primeres cronometrades de la primera jornada, que tanmateix eren les més llargues de la breu primera etapa. Divendres al matí, els líders mantenien la dinàmica fins que en la quarta especial cronometrada, una averia feia acte de presència en el seu Ford Fiesta R2 i els feia perdre de l'ordre de 3 minuts al tram i que en el següent els obligaria a abandonar la competició. Afavorits per aquest incident en sortien els estonis Egon Kaur i Erik Lepikson, els quals heredaven la primera posició de l'acadèmia, si bé aquests estaven en lluita directa amb l'irlandès Craig Breen i el galès Gareth Roberts per la posició. Precisament en el darrer tram cronometrat del divendres, els de les illes britàniques aconseguien superar als estonis i fer entrada al parc tancat com a líders per tan sols 2,4 segons. L'estret marge del que disposaven Craig Breen i Gareth Roberts vers Egon Kaur i Erik Lepikson, va propiciar fins a 4 canvis de líder en els 5 primers trams cronometrats del dissabte, mentre que en els dos últims, dos escratxs consecutius de la parella estonia, facilitava la seva victòria a la prova per només 2,6 segons vers l'irlandès i el seu copilot britànic. Per a Egon Kaur aquesta victòria era la tercera de tres possibles al llarg de la temporada, amb el que el pilot estonià es desmarcava al capdavant de la provisional del campionat en més de 50 punts.
Kaur-Lepikson esdevenien guanyadors del ral·li després d'una lluita aferrissada amb Breen-Roberts. En el campionat de pilots, Sébastien Loeb aconseguia una victòria de molt prestigi i molt lluitada, que tanmateix permetia al pilot alsacià incrementar una mica més les distàncies amb els seus més immediats perseguidors; doncs Mikko Hirvonen maquillava el treballadissim quart lloc final amb la victòria al Power Stage, malgrat aixó el pilot finlandès perdia 10 punts amb el francés, mentre que Sébastien Ogier se'n deixava 9 amb el seu company d'equip. Jari-Matti Latvala per la seva banda es desempellagava una mica de la pressió a la que el sotmetia Petter Solberg i s'afiançava en el quart lloc provisional.
En el campionat de constructors, el resultat de la prova finlandesa era molt més favorable als interessos dels Citroën que no pas els de Ford, doncs els dels dos galons situaven els seus dos cotxes en les places de podi per 1 pels de l'oval, amb el que el forat que separava ambdues marques s'incrementava en 10 punts. Stobart per la seva banda, i gràcies a comptar amb dos cotxes en el parc tancat per 1 del Petter Solberg Rally Team, s'afermaven com el tercer equip si bé la seva puntuació acumulada distava molt de les dues estructures oficials precursores.
|
||||||||||||||||
Lappi-Ferm aconseguien la primera victòria mundial amb només uns mesos d'experiència al màxim nivell i a sobre a casa. Amb 42 equips participants presents a la seva cerimònia de clausura, el 67è Ral·li dels 1000 Llacs, oficialment de Finlàndia, tancava edició el diumenge 30 juliol de 2017 a Jyväskylä, al cor de la nació. La cita, que atorgava punts en els certàmens reservats a pilots, constructors, WRC-2, WRC-3 i campionat junior, tenia un programa format per 25 proves especials cronometrades de 314,20 km de distància, les quals eren iniciades per 61 equips dels 65 que prèviament hi havia oficialitzat la seva inscripció, el dijous 27 de juliol des de la pertinent rampa de sortida ubicada a la mateixa ciutat.
Evans-Barritt trencaven el doblet de Toyota i confirmaven que els joves pujaven fort. Una especial espectacle dibuixada pels carrers de Jyväskylä, anomenada Harju, obria un any més l'edició i formava per si sola la primera jornada del ral·li. En ella els estonians d'M-Sport Ott Tänak i Martin Järveoja aconseguien aturar abans que ningú el cronòmetre amb un temps d'1 minut i 44,1 segons, és a dir 1,1 segons per davant de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i 1,5 segons menys que els seus companys de formació, els campions del món en vigència Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Amb l'arribada de la segona jornada era quan els trams forestals entraven en escena i amb ells quan el ral·li arrencava en realitat. En total s'hi programaven 11 proves especials més una segona passada per l'especial espectacle de Harju per tancar la competició del dia, assolint així una distància total de 145,72 km. De fet l'activitat matinal estava focalitzada sobre un bucle de 3 trams pels que s'hi competia en dues ocasions i sense assistències intermèdies. En quan Teemu Suninen i Mikko Markkula marcaven el millor temps en la primera especial del divendres, els pilots esdevenien en els primers locals en guanyar una cronometrada de la cita finlandesa, mentre que els seus compatriotes de Toyota Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila feien el mateix a continuació per tal de restar a només 3 dècimes de segon del liderat, que provisionalment encara mantenien els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja. La resta del bucle matinal va ser un domini d'Esapekka Lappi i Janne Ferm, els quals, malgrat la seva joventut i que era la primera vegada que hi competien amb un cotxe de la màxima categoria, hi encadenaven 4 escratxs de forma consecutiva per tal de pujar fins la segona posició. Un altre canvi de posició rellevant es va produir en el transcurs de la tercera cronometrada de la jornada, quarta en el programa global, quan Ott Tänak i Martin Järveoja malmetien una roda i cedien de cop un minut i mig per caure força lluny de les posicions capdavanteres. Pitjor els hi anava en aquesta tercera especial a Hayden Paddon i Sebastian Marshall i a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, doncs totes dues formacions es veien obligades a abandonar la prova per respectius accidents, trencant els primers la suspensió i anant a parar els segons contra uns arbres. De cara a la tarda els organitzadors programaven un total de 6 proves especials, sent 5 d'elles forestals i l'última d'elles una segona passada per l'especial espectacle de Harju. Com al matí, Teemu Suninen i Mikko Markkula tornaven a aturar el cronòmetre abans que ningú en la primera especial del bucle, i aconseguien així introduir-se en les posicions de podi provisionals, mentre que Esapekka Lappi i Janne Ferm tornaven a mostrar el seu “sisu” en imposar-se en les 4 especials següents i prendre així la primera posició als seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila per una mica més de 4 segons. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul acabaven amb el domini nòrdic en imposar-se en la segona passada per Harju, amb el que els participants retornaven al parc tancat de Jyväskylä amb Esapekka Lappi i Janne Ferm al capdavant de la general per 4,4 segons d'avantatge vers els seus companys Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila i 19,0 segons en relació als seus compatriotes Teemu Suninen i Mikko Markkula. Craig Breen i Scott Martin i Juho Hänninen i Kaj Lindström, que fins a l'arribada a les assistències intermèdies formaven un grup compacte amb Teemu Suninen i Mikko Markkula per la lluita de la darrera plaça de podi, a la finalització de la jornada es trobaven a 33,0 i 39,1 segons dels líders respectivament. La jornada sabatina veia reduïda la seva distància cronometrada en relació a l'anterior, doncs al llarg de tot el dia es programava un bucle de 4 trams pels que s'hi competia al matí i a la tarda, assolint així una distància cronometrada de 132,34 km. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'imposaven en les 4 especials matinals, per amb el segon escratx del dia, aconseguir desplaçar de la primera posició als seus companys Esapekka Lappi i Janne Ferm i llaurar-se després un coixí de seguretat de 7,8 segons a la neutralització de mitja etapa. D'altra banda a la mítica especial d'Ouninpohja Teemu Suninen i Mikko Markkula es saltaven una xicana ubicada per tal d'aminorar les velocitats màximes que s'hi poguessin assolir, i en haver de retornar a la posició d'origen, els finlandesos s'hi deixaven una vintena de segons, el que permetia a Juho Hänninen i Kaj Lindström entrar a les places de podi i quallar un triplet provisional i fantàstic pels homes de Tommi Mäkinen. Les segones passades semblaven tenir un signe similar a les matinals en quan Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila sumaven el seu cinquè escratx consecutiu del dia en la primera ocasió que tenien, però en l'enllaç cap a Ouninpohja, sisena especial sabatina, un defecte de la centraleta electrònica deixava el seu Toyota Yaris WRC totalment mut i obligava als pilots a retirar-se. Amb aquesta dosi de drama, les joves perles finlandeses Esapekka Lappi i Janne Ferm recuperaven la primera posició provisional mentre que els altres joves talents nacionals, Teemu Suninen i Mikko Markkula, tornaven a ocupar posicions de podi amb els veterans Juho Hänninen i Kaj Lindström al mig. Un escratx de Teemu Suninen i Mikko Markkula en l'avant-penúltima cronometrada del dia, els donava pas a la segona posició, mentre que l'activitat de la jornada als trams es completava amb un millor registre d'Elfyn Evans i Daniel Barritt que situava els britànics a només 1,3 segons de la darrera plaça de podi. Per davant l'entrada al parc tancat es feia amb Esapekka Lappi i Janne Ferm gaudint d'un marge de 49,1 segons vers els seus compatriotes Teemu Suninen i Mikko Markkula, un coixí de segons més que suficient de cara la jornada dominical, la qual tenia en el seu programa només 4 proves especials cronometrades de 33,84 km de distància. D'altra banda Juho Hänninen i Kaj Lindström tancaven el podi provisional a 53,4 segons dels seus companys d'equip, amb el que entre la segona i quarta posició provisional, es generava un punt calent de cara al diumenge. Els pronòstics del punt calent es complien en quan Juho Hänninen i Kaj Lindström començaven el dia amb un segon millor registre per darrera dels seus companys re-enganxats Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, amb el que els primers finlandesos de Toyota aconseguien empatar en la segona posició provisional amb Teemu Suninen i Mikko Markkula. La reacció d'aquests no es feia esperar gens ni mica, i en anotar-se un segon millor temps per darrera, altre cop, de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en la següent prova especial, els d'M-Sport es tornaven a situar com a segons classificats en solitari. Aquest no era l'únic moviment que es produïa, doncs Elfyn Evans i Daniel Barritt aconseguien entrar en les posicions de podi gràcies a aturar el cronòmetre amb el tercer millor temps, deixant així fora del podi provisional a Juho Hänninen i Kaj Lindström. Amb unes distàncies tan curtes entre els 3 equips que optaven a les dues últimes posicions de podi, l'errada estava per venir, i aquesta es produïa en la penúltima especial del programa, quan Teemu Suninen i Mikko Markkula s'envirollaven en una zona ràpida, i malgrat salvar l'accident, l'incident els suposava perdre una vintena de segons i dues posicions a la general. Per la seva banda Juho Hänninen i Kaj Lindström que marcaven l'escratx ex-aequo amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en aquesta tercera especial dominical, i pujaven fins la segona posició, si bé el seu marge vers Elfyn Evans i Daniel Barritt era de tan sols 9 dècimes de segon. Al Power Stage doncs tots hi sortien amb les espases en alt, Ott Tänak i Martin Järveoja s'hi anotaven el millor temps per treure's el lleuger mal gust de boca deixat des de divendres al matí, seguits dels seus companys Elfyn Evans i Daniel Barritt, els quals superaven així en el darrer instant a Juho Hänninen i Kaj Lindström i trencaven el doblet de Toyota “a casa”. Completades les 25 proves especials programades i amb 314,20 km a les seves esquenes, Esapekka Lappi i Janne Ferm podien celebrar així la seva primera victòria al mundial de ral·lis, que per a més jubileu dels pilots finlandesos i els aficionats, es produïa a la cita de casa. Els joves pilots de Toyota invertien un temps total de 2 hores 29 minuts i 26,9 segons en cobrir la distància programada per l'organització, 36 segons menys que Elfyn Evans i Daniel Barritt i 36,3 segons menys que els seus companys i compatriotes Juho Hänninen i Kaj Lindström que s'haurien de conformar amb tancar les posicions de podi.
Només 3 dècimes de segon van privar a Hänninen-Lindström de brindar un doblet a Toyota. En categoria WRC-2 els locals Jari Huttunen i Antti Linnaketo es guanyaven la primera posició en imposar-se en les cinc últimes cronometrades de les sis que formaven el bucle matinal del divendres, si bé el seu marge vers els seus rivals, encapçalats pels britànics Gus Greensmith i Craig Parry que guanyaven la primera especial del matí, no era ni de bon tros ampli. En sortir del parc tancat, els britànics tornaven a guanyar la primera prova cronometrada que es celebrava, però una errada en les seves notes els feia anar massa llargs en un revolt i etzibaven un cop a la part posterior del seu Ford Fiesta R5 que els obligaven a abandonar la prova. L'altra cara de la moneda eren els líders, Jari Huttunen i Antti Linnaketo, qui guanyaven totes les especials forestals que restaven a la jornada per obrir un marge proper al minut vers els segons classificats. La jornada sabatina va generar uns resultats similars als de la jornada anterior però sobre uns trams diferents, sis escratxs sobre vuit possibles per a la parella líder, amb el que Jari Huttunen i Antti Linnaketo aconseguien retornar al parc tancat de Jyväskylä amb un marge de gairebé 2 minuts sobre Quentin Gilbert i Renaud Jamoul, els segons classificats des de l'incident de Gus Greensmith i Craig Parry. La brevetat de la jornada dominical no va aportar pràcticament res, i només va servir per al lluïment d'aquells equips que s'havien vist obligats a abandonar en el transcurs de les jornades anteriors del ral·li, amb el que la victòria de Jari Huttunen i Antti Linnaketo s'acabava quallant i el jove pilot finlandès entrava en la cartera de diversos directors d'equip del mundial. Una victòria que tanmateix un cop portada a la taula del campionat era totalment anecdòtica, doncs aquesta no era la comesa de Jari Huttunen i aquells que ocupaven les primeres posicions del certamen, no es trobaven presents a Finlàndia.
Huttunen-Linnaketo guanyaven a casa i esdevenien el centre de moltes mirades. Entre els vehicles de dues rodes motrius, categoria que enrolava a tots els participants del certamen junior, les primeres proves especials cronometrades del ral·li van estar protagonitzades per les alternances, sent els francesos Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye els qui tenien més encert en forma de dos millors temps per entrar al re-agrupament del migdia amb la primera posició per uns 15 segons de marge vers els seus compatriotes Terry Folb i Christopher Guieu. El bucle de la tarda va ser pràcticament un estira i arronsa de francesos, els quals retornaven a Jyväskylä separats en 22,6 segons i amb Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye en la primera posició. El duel tocava final en la primera de les vuit proves especials programades pel dissabte, quan Terry Folb i Christopher Guieu es veien obligats a abandonar el ral·li per un problema de motor; més de cara es posava el ral·li per a Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye quan en la següent cronometrada els hereus de la segona posició, els suecs Denis Rådström i Johan Johansson, patien una sortida de pista i en deixar-s'hi prop de 3 minuts, aquests passaven a gaudir d'1 minut i 46 segons de coixí vers els seus més immediats perseguidors. Lluny d'alçar el peu de l'accelerador i passar a controlar els temps, Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye s'anotarien tot seguit quatre millors registres de forma consecutiva, el que permetia als francesos elevar el gap lleugerament per sobre dels 2 minuts. Un avantatge que en la penúltima cronometrada del dia es reduïa fins a la meitat quan aquests patien una punxada per després, amb un altre escratx, situar les distàncies en minut i mig. Amb unes distàncies prou àmplies, les cronometrades dominicals esdevenien un mer tràmit per tal de que Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye s'anotessin la seva primera victòria de la temporada per davant dels catalans Nil Solans i Miquel Ibañez, qui gràcies a una jornada final rodona, aconseguien arribar fins a la segona posició final. Un resultat que en la cursa pel campionat, tan WRC-3 com junior, minvava les opcions del pilot francès, doncs amb una cita menys per disputar-se, Nicolas Ciamin només aconseguia retallar 7 i 13 punts sobre el de Matadepera per tal de situar-se a 34 i 26 punts respectivament.
Ciamin-De La Haye guanyaven WRC-3 i junior amb mà de ferro, però en clau de campionat el resultat no era tan excel·lent. En el campionat de pilots, el zero que Sébastien Ogier recollia a la ronda finlandesa, units als 11 punts que s'emportava el belga Thierry Neuville, propiciava un empat a punts entre tots dos pilots al capdavant de la taula provisional, mentre que Ott Tänak aconseguia superar a Jari-Matti Latvala per 5 punts en la provisional i situar-se a 41 punts dels dos co-líders.
En la taula del campionat de constructors, M-Sport seguia ocupant el lloc més alt gràcies sobretot a la presència dels britànics Elfyn Evans i Daniel Barritt en el podi final, amb el que el preparador de Cumbria aconseguia incrementar en 12 punts el gap que tenien vers Hyundai. D'altra banda, Toyota situava per primera vegada en la temporada dos dels seus Yaris WRC al podi, amb el que els cotxes nipons preparats a Finlàndia tiraven terra per mig vers els cuers de Citroën.
|
Didier Auriol 
Carlos Sainz
Juha Kankkunen 
Colin McRae 
Toyota
Mitsubishi
Subaru
Citroën
Ford
Stobart
Thierry Neuville 
Ott Tänak 
M-Sport
Hyundai