Amb 11 millors registres de 23 possibles, Blomqvist aconseguia la seva desena victòria mundial .

El dimecres 1 d'agost de 1984 finaltizava a Córdoba, concretament en l'Estadi Chateau Carreras, el 4t Ral·li d'Argentina, vuitena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis. La prova, que entregava punts en els certàmens de pilots i marques, aconseguia aplegar fins a un total de 105 equips en la seva llista oficial d’inscrits, sent tots ells presents el divendres 27 de juliol a Buenos Aires, ciutat en la que s’hi ubicava la rampa de sortida, i des d'on emprendrien el camí cap a les 24 proves especials cronometrades que composaven el recorregut d’una distància total competitiva d'uns 982 km, corda que 21 formacions participants van aconseguir completar.

Mikkola-Hertz van tenir uns inicis dubitatius, havent-se de comformar amb el segon lloc.

Lancia, conscients de les poques possibilitats de lluitar en igualtat de condicions vers els Audi Quattro a l'Argentina, decidien estalviar-se l’ampli desplegament de mitjans i recursos econòmics que comportava la ronda sud-americana i decidien no competir-hi, pel que tot i la llarga llista d'inscrits, pràcticament els únics pilots capdavanters i amb opcions a victòria eren els d'Audi. 

Els bavaresos d’Ingolstadt alineaven fins a 4 unitats dels seus Quattro A2, dues en mans dels seus pilots habituals en el certamen mundial, els suecs Stig Blomqvist i Björn Cederberg i els nòrdics Hannu Mikkola i Arne Hertz, i d’altra banda dues més per als pilots locals Jorge Recalde i Jorge del Buono, qui en principi havien de competir a bord d’un Renault 5 Turbo portat des de França com a premi per les seves darreres actuacions amb un Renault 18 GTX, així com els seus compatriotes Luis di Palma i Nestor Straimel, qui es posarien al volant dels respectius cotxes d'entrenaments reacondicionats.

Prenent la sortida des de Buenos Aires a les 10 en punt de la nit del divendres 27 de juliol, la llarga llista d’equips participants cobrien un feixuc tram d’enllaç, d’una mica més de 700 km, fins a l’epicentre real de la competició, la provincia de Córdoba, la qual per primera vegada en la història de l’esdeveniment argentí, acollia una edició del ral·li. Una distància que els argentins Luis di Palma i Nestor Straimel no arribaven a cobrir, en quan el muleto que havia emprat Stig Blomqvist, degudament re-etiquetat amb una pila d’esponsors locals, era víctima d’una avaria de motor quan encara no havien ni recorregut mig camí i que deixava al pilot, especialista en la competició en circuits, a l'estacada.

Arribats a la serra cordobesa pràcticament en el moment del trenc d’alba del dissabte 28 de juliol, 4 proves especials cronometrades s’hi programaven, per tal de fer entrada al parc tancat de Córdoba a partir de 2 quarts i 2 minuts de les 3 de la tarda, un primer escull que suposaven 173,16 km.

Gran coneixedor del terreny, Jorge Recalde, que era natural de la propera ciutat de Villa Carlos Paz, juntament amb Jorge del Buono, donaven la campanada en imposar-se en la primera prova especial de l’itinerari, un resultat que deixava als argentins al capdavant de la classificació provisional per davant dels dos Audi Quattro A2 oficials.

Ja en la següent prova especial, Stig Blomqvist i Björn Cederberg, líders provisionals del certamen de pilots, aturaven el cronòmetre abans que ningú i els suecs es feien amb la primera posició provisional, mentre que els seus companys d’equip, Hannu Mikkola i Arne Hertz, demostraven tenir una molt bona i necessària compenetració amb el seu Audi, en fer el mateix en la tercera cronometrada del programa, Villa Graf Belgrano - Portero de Garay, la qual amb 62,74 km de corda era la segona més llarga de tot el programa, alhora que la més ràpida amb una velocitat mitjana de 123,90 km/h.

Jorge Recalde i Jorge del Buono tancaven l’etapa amb una altra victòria parcial de tram, la segona de quatre possibles, i els argentins demostraven així tenir un elevat nivell, fent accés al parc tancat de Córdoba en la tercera posició provisional a 25 segons del registre d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz ho feien en segon lloc a 18 segons dels seus companys suecs. Totes tres parelles d’Audi ocupaven els 3 primers llocs a final de cadascun dels quatre trams disputats, un excels rendiment, que unit a les elevades velocitats promig d’aquestes, deixava al primer dels 3 equips de la marca de les 4 anelles amb 12 minuts i 28 segons de marge amb Ernesto Soto i Martin Christie, quarts classificats i primers entre els Grup A.

Després d’una jornada sencera de descans, la competició es reprenia el dilluns 30 de juliol a les 6 en punt del matí amb 107 equips sortint del parc tancat, 69 entre aquells que tenien homologació per a competir en el mundial. Un bucle de 7 trams cronometrats figurava en el programa de l’etapa, els quals recorrien la part més septentrional de la província i llur distància total competitiva arribava fins als 319,93 km. Previ reagrupament a La Higuera, la jornada s’acabava amb el retorn a Córdoba en passar 6 minuts de les 5 de la tarda.

Els líders Stig Blomqvist i Björn Cederberg s’imposaven novament en la primera prova especial de la jornada, mentre que Jorge Recalde i Jorge del Buono, tot i comptar amb 4 dècimes de bar menys de pressió en el seu turbo, aturaven el cronòmetre just per darrere seu per tal d’arrabassar la segona posició provisional a uns endormiscats Hannu Mikkola i Arne Hertz, qui tanmateix també es veien superats a final de tram per Ernesto Soto i Martin Christie.

La parella sueca repetia victòries de tram en les dues especials següents, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz recuperaven la segona posició al terme de la tercera prova cronometrada del dia, la qual també resultava ser la més longeva de la jornada. 

Un guany de posició que els nòrdics ratificaven en aturar abans que ningú el cronòmetre en la prova següent i trencar així amb la ratxa dels seus companys d’equip suecs, precisament en el tram que suposava arribar a l’equador de l’etapa. Alhora, Ernesto Soto i Martin Christie s’havien de retirar del ral·li amb el seu Renault 18 GTX enmig d’un bassal d’oli, la raó, caixa de canvis trencada.

Si Stig Blomqvist i Björn Cederberg iniciaven l’etapa imposant-se en les 3 primeres proves especials, els líders feien el mateix en el seu tancament, mentre que Jorge Recalde i Jorge del Buono es deixaven gairebé 1 minut en la penúltima prova especial del dia i s’acomiadaven de la lluita tancada que estaven mantenint amb els dos oficials de la marca germànica.

Així doncs, marcant el registre de referència en 6 de les 7 proves especials programades, Stig Blomqvist i Björn Cederberg posaven segons entremig amb els seus companys d'equip, eixamplant fins a 2 minuts i 38 segons el seu marge en relació amb Hannu Mikkola i Arne Hertz i 5 minuts i 16 segons si la referència es mesurava vers Jorge Recalde i Jorge del Buono. Fora de les posicions de podi, Eduardo Chiavarolle i Juan López es trobaven ja a 43 minuts i 34 segons dels líders i a bord d’un Renault 18 GTX amb especificacions de Grup A, precedint en 1 minut i 22 segons l’experiment local del Peugeot 504 TN de Grup B de Carlos Garro i Marcelo Tornqvist.

Novament a les 6 en punt del matí, del dimarts 31 de juliol, s’inicava la tercera etapa del ral·li amb 34 equips participants amb homologació internacional en actiu, gairebé la meitat dels que 24 hores abans havien sortit del parc tancat de Córdoba. L’etapa tenia 7 proves especials en el seu rutòmetre, les quals suposaven 279,19 km de lluita contra el cronòmetre així com una visita cap a l’oest de la província.

Al contrari del que havia passat en la jornada anterior, Hannu Mikkola i Arne Hertz no es deixaven sorprende i iniciaven l’escull marcant el millor temps en la primera prova especial, mentre que Stig Blomqvist i Björn Cederberg seguien ampliant distàncies amb dues victòries de tram consecutives en les dues cronometrades següents.

Jorge Recalde i Jorge del Buono compensaven la potència rebaixada del seu Quattro A2 amb un major coneixement del territori, doncs la segona meitat de l’etapa es celebrava a cavall entre Mina Clavero i Villa Carlos Paz, i els locals s’imposaven en la quarta prova especial, així com la sisena i setena, mentre que el millor temps en la cinquena cronometrada era per a Hannu Mikkola i Arne Hertz.

Una cinquena prova especial cronometrada en la que els líders hi patien una punxada en posar lleugerament les Michelin TRX del seu Audi fora de pista. Els suecs advertien al seu equip de mecànics de la incidència patida, però aquests es trobaven massa lluny com per poder-los assistir ràpidament, pel que Stig Blomqvist i Björn Cederberg van haver de canviar la roda punxada pels seus propis mitjans, pagant el peatge de deixar-s’hi una mica més de 4 minuts, així com el lideratge de la prova que anava a parar a mans dels seus companys Hannu Mikkola i Arne Hertz per tan sols 4 segons.

Sabent que els seus companys d’equip s’estaven jugant el títol de pilots, Hannu Mikkola i Arne Hertz feien tasca d’equip i abaixaven descaradament el seu ritme en les darreres proves cronometrades per tal de que Stig Blomqvist i Björn Cederberg recuperessin la primera posició provisional, així com fer-se amb un coixí de segons per evitar futures contingències.

Retornats al punt d’eixida en passar 1 minut de 3 quarts de 5 de la tarda, el lideratge d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg s’establia en 1 minut i 34 segons de marge vers Hannu Mikkola i Arne Hertz, mentre que Jorge Recalde i Jorge del Buono eren els darrers inquilins en les posicions de podi a 4 minuts i 38 segons del escandinaus, amb un marge d’1 hora 8 minuts i 33 segons amb Eduardo Chiavarolle i Juan López.

Després d’haver aconseguit els 3 millors temps en totes i cadascuna de les proves especials que s’havien celebrat del programa, amb l’excepció de la primera cronometrada del dilluns, res semblava posar en perill el triplet d’Audi excepte una inoportuna avaria o accident. Una darrera contrarietat que semblava menys probable, en trobar-se en un terreny que els participants ja coneixien de l’etapa del dissabte, doncs les 4 darreres proves especials de les 6 que es programaven al llarg de la quarta etapa, es corresponien amb les de la jornada inicial. Seguint la màxima de sortir del parc tancat de Córdoba a les 6 en punt del matí, les 24 formacions participants que restaven en actiu tenien per davant un total de 209,72 km cronometrats cap al sud de la provincia, els quals finalitzaven en passar 3 minuts de les 2 del migdia.

Veient la gran afluència de públic que la darrera prova especial sabatina va tenir, els organitzadors decidien curar-se en salut i cancelar la seva segona passada, escurçant així el programa a 5 trams de 176,30 km competitius.

Stig Blomqvist i Björn Cederberg aturaven abans que ningú el cronòmetre en les 2 primeres proves especials del dia, les quals conduïen als participants vers la zona de la competició sabatina, mentre que en les 3 segones passades, el protagonisme el cobraven els seus companys Hannu Mikkola i Arne Hertz i els argentins Jorge Recalde i Jorge del Buono per partida doble.

Sense incidents a lamentar entre els 3 tenors del ral·li, així com de la firma bavaresa de les 4 anelles, a primera hora de la tarda del dimecres 1 d’agost de 1984 es tancava la 4ª edició del Ral·li d’Argentina amb 948,58 km cronometrats disputats dels pràcticament 982 que prèviament s’havien programat. Amb un total d’11 victòries parcials de tram sobre les 23 possibles, Stig Blomqvist i Björn Cederberg es feien amb la victòria absoluta amb un temps de 10 hores 33 minuts i 38 segons, un registre total que rebaixava en 3 minuts i 16 segons l’aconseguit per Hannu Mikkola i Arne Hertz, vigents campions del món i en 5 minuts i 10 segons el dels seus companys d'equip accidentals Jorge Recalde i Jorge del Buono. 

Jorge Recalde i Jorge del Buono tancaven el domini aclaparador d'Audi.

Entre els turismes millorats, el Grup A, Ernesto Soto i Martin Christie iniciaven el seu concurs al ral·li com els pilots més ràpids en la classe així com en la general descomptant aquells que gaudien del pilotatge d’un potent Grup B de 4 rodes motrius, és a dir els pilots d’Audi, permetent-se fins i tot superar a Hannu Mikkola i Arne Hertz en la primera prova especial de la segona etapa.

Entrant a Córdoba amb 3 minuts i 27 segons de marge vers els seus compatriotes Eduardo Chiavarolle i Juan López, sobre l’equador de la segona etapa, just en arribar a Charbonier, la parella líder es veia obligada a abandonar en trencar la caixa de velocitats del seu Renault 18 GTX, cedint el testimoni a la unitat homologa i privada d’Eduardo Chiavarolle i Juan López que venia per darrere. 

Instal·lats en la primera posició, la parella començava a gaudir a partir de llavors de les atencions de la filial argentina de la firma del rombe i els argentins completaven la segona etapa amb 1 minut i 39 segons de marge amb el Renault 12 TS dels seus compatriotes Mario Stillo i Daniel Stillo, un marge que s’ampliaria fins als 9 minuts i 48 segons al llarg del dimarts.

Tot semblava indicar que Eduardo Chiavarolle i Juan López aconseguirien una victòria inqüestionable en la categoria, quan la caixa de velocitats del seu Renault 18 GTX també deia prou en la darrera cronometrada del programa i entregaven la primera posició, així com la victòria final, al Renault 12 TS de Mario Stillo i Daniel Stillo per 8 minuts i 37 segons de marge vers el cotxe homolèg de Miguel Torras i Fernando Stella.

Stillo-Stillo es trobaven amb la victòria en la darrera cronometrada.

La victòria que aconseguia Stig Blomqvist a l'Argentina, permetia al pilot suec desempellegar-se de la pressió de l'absent Markku Alén, a qui a partir de llavors superava per 29 punts en la general, 20 d'ells aconseguits a l'Argentina, alhora que el de Lancia perdia la segona posició en favor del seu compatriota a Audi i campió del món Hannu Mikkola.

Pilot	Punts
Stig Blomqvist	103
Hannu Mikkola	86
Markku Alén	74

En el campionat de constructors, tot i el passeig d'Audi per terres argentines, els alemanys només van sumar els 18 punts que otorgava la victòria d'Stig Blomqvist i Björn Cederberg, mentre que Renault, gràcies al quart lloc del Renault 12 del local Mario Stillo i Daniel Stillo, superava a Toyota en la lluita per la tercera posició del podi.

Constructor	Punts
Audi	114
Lancia	86
Renault	51