Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres en línia de 1997,4 centímetres cúbics (85,00 mm de diàmetre - 88,00 mm de carrera) amb turbo i brida de 34 mm.
Potència	300 CV a 6000 rpm
Canvi	Seqüencial de 5 velocitats
Transmissió	A les 4 rodes
Longitud	4362 mm
Amplada	1800 mm
Alçada	1497 mm
Distància entre eixos	2640 mm
Pes mínim	1230 kg

 

Títols
Constructors	2007.

El dijous 2 d'agost de 2007 es celebrava la tradicional especial espectacle de Killeri dins el marc del 57è Ral·li dels 1000 Llacs, i amb ella el nou Ford Focus RS WRC'07 feia el seu debut oficial en la màxima competició mundial. Respecte l'anterior Focus RS WRC els canvis no eren massa radicals, doncs la FIA així ho disposava en el seu reglament. Se l'hi donava un nou esquema aerodinàmic en reduir les estries de l'aleró posterior de quatre a dues, mentre que en el para-cops anterior s'hi afegia una nova ranura lateral vertical per a la dissipació de la temperatura del van motor, així com s'acostava al límit inferior el deflector o llavi que hi havia. Sota el capó es seguia perfeccionant el repartiment de pesos i el col·lector d'escapament de dos cossos es redissenyava per tal de ser d'un sol cos. Així mateix en la homologació s'hi afegia una nova caixa de canvis que seria emprada en futures ocasions.

El debut fou inmillorable, doncs les dues parelles locals de la formació ocupaven les dues posicions més altes del podi finlandès, si bé l'especialitat dels seus pilots sobre la terra, els va passar factura en futures rondes mundials celebrades sobre asfalt.

Al Ral·li d'Alemanya 2008, Ford presentava una nova evolució del seu Focus RS WRC, si bé a les posteriors rondes del Pacific encara hi va competir la versió de 2007, així com en el Ral·li de Gales de final de temporada, pel que aquesta evolució del cotxe va defensar els colors de la marca de l'oval al llarg de 20 cites del mundial de ral·lis, en les que els seus pilots hi varen aconseguir acumular un total de 25 places de podi i 8 victòries, entre les que hi figuraria la de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila al 57è Ral·li de Suècia i que convertia al pilot finlandès en el més jove en aconseguir una victòria mundial, pel que la seva relació de victòries per participacions s'establia en un 40%. Obrint ventall i considerant els podis que aconseguia l'Stobart VK Ford Rally Team al Ral·li de Suècia 2008 i al Ral·li d'Alemanya 2008, el nombre total de podis s'elevava fins a 27, romanent constant el número de victòries.

Marcus Grönholm:

1000 Llacs 2007 i Nova Zelanda 2007.

Mikko Hirvonen:

Japó 2007, Gales 2007, Jordània 2008, Turquia 2008 i Japó 2008.

Jari-Matti Latvala:

Suècia 2008.

Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien finalment ser profetes a la seva terra.

Iniciat el dijous 30 de juliol de 2009 a Jyväskylä, el 59è Ral·li de Finlàndia, tradicional i popularment conegut com el Ral·li dels 1000 Llacs, finalitzava el diumenge 2 d'agost a la mateixa ciutat finlandesa. L’edició era la novena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, i amb la possibilitat d’obtenir punts en els certàmens de pilots i constructors, així com en el mundial júnior, la ronda aconseguia aplegar a la rampa de sortida a tots els 90 equips que havien fet oficial la seva inscripció. D’aquests, 60 aconseguien superar un recorregut composat per 23 proves especials cronometrades d’una corda total competitiva de 345,15 km.

Sébastien Loeb i Daniel Elena res van poder fer vers uns inspirats Hirvonen-Lehtinen .

Tal i com manava la tradició, l’especial espectacle de Killeri, celebrada pels carrers de Jyväskylä, iniciava les hostilitats vers el cronòmetre de l’edició el mateix dijous al vespre. Una cronometrada en la que Sébastien Loeb i Daniel Elena, que venien de ser els homes més ràpids al tram de proves, repetien resultat per tal d’anar-se’n a dormir com els primers líders de la prova per 1 dècima de segon de marge vers els seus companys de formació Dani Sordo i Marc Martí i 9 dècimes de segon en relació als grans favorits, els locals Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

A partir de les 6 del matí de l’endemà divendres es completava la primera etapa del ral·li, amb l’entrada en escena de les globalment admirades ràpides especials de grava. Un bucle de 4 trams es celebrava en dues ocasions, matí i tarda, així com una segona passada per la cronometrada de Killeri, que tancava l’activitat competitiva, les quals permetien als organitzadors assolir els 130,84 km competititus que aquests havien plasmat sobre el programa.

Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s’imposaven en la primera prova especial campestre del programa, tanmateix la més llarga i ràpida de la jornada, i els finlandesos de Ford es feien amb el lideratge de la classificació per davant dels francòfons de Citroën així com dels companys d’equip espanyols d’aquests. Els nous líders obrien distàncies en imposar-se en la prova següent, mentre que Petter Solberg i Phil Mills desplaçaven als campions del món fora de les posicions de podi en aturar el cronòmetre per darrere dels pilots de la marca de l’oval blau.

Introduides certes modificacions en els reglatges de la suspensió i dels diferencials del seu Citroën C4 WRC, Sébastien Loeb i Daniel Elena tancaven el bucle matinal amb dues victòries de tram i recuperaven així la segona plaça provisional, entrant així al reagrupament de mitja etapa de Jyväskylä a 3,6 segons de la parella local i amb 8,0 segons de marge en relació als seus companys d’equip Dani Sordo i Marc Martí. 

Paral·lelament, Petter Solberg i Phil Mills patien una punxada en el seu Citroën Xsara WRC en el transcurs de la tercera prova especial de la jornada i els pilots decidien no aturar-se a canviar la goma afectada. Com a conseqüència de pilotar amb una roda sense pressió d’aire, el noruec i el britànic perdien el control del seu vell Xsara WRC en un dels diversos salts del tram i punxaven per segona vegada en patir una sortida de pista, pagant l’elevat preu de concedir més de 6 minuts a final de tram i amb ells 53 posicions a la general.

En la repetició del bucle matinal, Mikko Hirvonen, natural de Jyväskylä i en el dia del seu 29è aniversari, i Jarmo Lehtinen s’hi entregaven a fons per tal de repetir els resultats aconseguits hores abans i vèncer així novament en les dues proves especials més ràpides de l’escull, si bé en aquesta ocasió, la recompensa a l'esforç en forma de segons era força menor, uns 4 segons per contra dels 9 aconseguits al matí. 

Sébastien Loeb i Daniel Elena també repetien i s'adjudicaven els tres últims trams de la jornada, per tal de deixar les distàncies entre els dos caps de files dels dos principals constructors en 3,3 segons en el moment de retornar al parc tancat de Jyväskylä, els quals eren favorables als finlandesos de Ford. Dani Sordo i Marc Martí fitxaven en tercera posició davant el conservadorisme de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els espanyols de Citroën completaven la jornada a 20,0 segons dels líders i per 10,1 segons de marge vers el temps dels altres finlandesos de Ford. Per darrere dels 4 pilots oficials, els problemes s’acumulaven i la classificació es trencava. Matti Rantanen i Mikko Lukka eren cinquens a 1 minut i 14,1 segons dels seus compatriotes líders i per un marge de només 2,6 segons vers la unitat homologa de Ford Focus RS WRC’08 de l’equip Stobart que pilotaven els noruecs Henning Solberg i Cato Menkerud, qui es lamentaven d'haver danyat les seves suspensions.

En passar 1 quart de 7 del matí es donava el tret de sortida a la jornada sabatina, la qual amb 9 proves especials de 166,87 km cronometrats, era la més llarga de totes les que es programaven. Un primer bucle de 3 trams es celebrava matí i migdia, mentre que a primera hora de la tarda es disputava un altre bucle de 3 trams, que permetien així assolir la xifra total de 9 proves especials de l’itinerari per a l’etapa. Una etapa que els primers equips veurien completada a manca de 3 minuts per a 3 quarts de 9 del vespre.

El clima arrancava plujós, el que eliminava l’efecte escombra i donava ales als líders Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Els pilots atacaven fort i encadenaven 5 victòries parcials en les 5 primeres proves especials cronometrades de la jornada, alhora que, en el transcurs de la cinquena prova especial sabatina, Sébastien Loeb i Daniel Elena patien una punxada. Si bé la contrarietat només els hi feia perdre 13,5 segons vers el registre dels llebrers matinals, si que pràcticament duplicava el marge que aquests tenien per retallar vers els líders, deixant les distàncies entre els dos equips en 26,0 segons, moment en el que els pentacampions mundials van començar a veure que la victòria no estava feta per a ells. 

D'altra banda Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, afligits per una toxo-infecció alimentària, s’immiscien en un estira i arronsa de segons amb Dani Sordo i Marc Martí al llarg d’aquestes 5 primeres proves especials, aconseguint finalment marcar el millor registre en el sisè tram del dissabte, un resultat individual que els permetia superar als espanyols de Citroën a la taula i retornar així al parc d’assistències de Jyväskylä en tercera posició a 1 minut i 8,8 segons del temps dels seus companys de formació i per 1,4 segons de marge amb el càntabre i el català. 

En la represa de l’activitat competitiva, per al darrer escull de la jornada, es perllongava el domini de les dues parelles finlandeses de Ford. Per una banda Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s’imposaven en la primera prova del bucle, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tancaven l’etapa amb dos millors temps consecutius.

Després d’aquest domini aclaparador dels homes de la terra, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen retornaven a casa amb 32,0 segons de marge vers Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que els seus companys eren tercers a 1 minut i 8,3 segons del seu registre i per 10,5 segons de marge vers Dani Sordo i Marc Martí. Matti Rantanen i Mikka Lukko es mantenien en cinquena posició, si bé a més de 4 minuts dels seus compatriotes líders.

La 59ena edició es tancava amb 4 proves especials cronometrades de 47,44 km de corda, a les quals se’ls hi donava inici en mancar 10 minuts per a les 7 del matí del diumenge 2 d’agost de 2009 i el seu punt i final es programava per quan gairebé les manetes indicaven que eren 2 quarts de 2 del mateix dia. Una distància competitiva més aviat curta, que unida amb les distàncies assolides fins aquell moment en el ral·li, minvaven les possibilitats de sorpreses i canvis a la taula. 

Ja totalment recuperat del problemes digestius que l’havien afectat al llarg de la jornada anterior, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila sortien a donar-ho tot i els finlandesos s’imposaven en la primera cronometrada dominical així com en les dues darreres, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena aturaven el cronòmetre abans que ningú en la segona prova especial del dia. Dani Sordo i Marc Martí només aconseguien batre als seus rivals finlandesos en la mateixa especial que guanyaven els seus companys francòfons, sense que això posés en perill la tercera posició de la segona parella de Ford, pel que el ritme tan elevat que van mantenir al llarg de tota la jornada, que els va portar a ser la segona parella més ràpida del dia, va resultar ser endebades.

Per la seva banda, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen afrontaven l’etapa dominical amb calma, a controlar la taula i jugant amb el seu coixí de segons, realitzant cronos força discrets per tal d’assegurar-se ser al parc tancat de la seva vila natal de Jyväskylä a quarts de 2 de la tarda i poguer pujar així al graó més alt del podi a les 2 en punt. 

Finalment els pilots aconseguien l'escomesa i sumaven la seva desena victòria en el mundial de ral·lis, i el que era més important per a un finlandès, vèncer d'una vegada per totes en el Ral·li dels 1000 Llacs. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen completaven els 345,15 km cronometrats del programa en un temps total de 2 hores 50 minuts i 40,9 segons, registre que reduïa en 25,1 segons l’aconseguit per Sébastien Loeb i Daniel Elena, qui, cosa mai vista des de 2004, no aconseguien una victòria en 4 rondes mundials. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila per la seva banda tancaven el podi a 49,9 segons dels seus companys d'equip.

Latvala-Anttila, afectats per una toxo-infecció alimentària van haver de conformar-se amb el tercer lloc.

En la categoria reservada als joves talents del certamen, el mundial junior, els txecs Martin Prokop i Jan Tománek iniciaven el ral·li comandant la classe amb mà de ferro, imposant-se consecutivament en les 4 primeres proves especials, mentre que els convidats pels organitzadors, Kalle Pinomäki i Matti Kaskinen, a bord d'un Renault Clio R3, trencaven la ratxa dels líders en la cinquena prova especial i després d’haver aconseguit 3 segons millors temps al llarg de les cronometrades prèvies.

A la represa de l’activitat per la tarda, més del mateix, 3 victòries de tram consecutives per als líders Martin Prokop i Jan Tománek i per davant de Kalle Pinomäki i Matti Kaskinen, i un millor temps dels finlandesos en la quarta especial del bucle i última campestre de la jornada, mentre que els polonesos i màxims rivals dels txecs en la cursa pel títol, Michal Kosciuszko i Maciej Szczepaniak, es despenjaven força en deixar-se 1 minut en la setena prova especial, segona de la tarda.

Kevin Abbring i Erwin Mombaerts, vencedors de la ronda prèvia polonesa, s’imposaven pels carrers de Jyväskylä, on Martin Prokop i Jan Tománek hi feien entrada en el seu parc tancat amb 12,4 segons de marge vers Kalle Pinomäki i Matti Kaskinen.

Al llarg del dissabte l’estira i arronsa entre txecs i finlandesos va trobar continuïtat, si bé en aquesta etapa Kalle Pinomäki i Matti Kaskinen es prodigaven més com els vencedors de tram. Paral·lelament, Michal Kosciuszko i Maciej Szczepaniak es recuperaven del temps concedit al llarg del divendres i els polonesos assolien la tercera posició a les acaballes de la jornada.

Tot i aconseguir 5 victòries de tram al llarg de la jornada, per 4 de la parella líder, la vintena de segons concedida en la tercera prova especial sabatina era fatal per als interessos de Kalle Pinomäki i Matti Kaskinen, qui feien retorn al parc tancat de Jyväskylä a 28,7 segons del temps de Martin Prokop i Jan Tománek, però si més no amb 2 minuts i 53,6 segons de marge amb Michal Kosciuszko i Maciej Szczepaniak.

La breu etapa dominical no va aportar pràcticament res a la classificació, més enllà de l’intent de recuperar la tercera posició per part d’Aaron Burkart i Michael Kölbach i finalment Martin Prokop i Jan Tománek es feien amb la victòria per 55,5 segons de marge vers Kalle Pinomäki i Matti Kaskinen i per 3 minuts i 20,9 segons en relació a Michal Kosciuszko i Maciej Szczepaniak.

A efectes de campionat, Martin Prokop esdevenia campió del món a Finlàndia, doncs a la seva tercera victòria de la temporada, s’unia el fet que Michal Kosciuszko ja havia descartat competir en la darrera prova del calendari, el Ral·li Catalunya, mentre que Aaron Burkart, tercer, es trobava a 11 punts del txec, impossibilitant superar els 46 punts que per llavors tenia el pilot de Jihlava.

Martin Prokop i Jan Tománek aconseguien la victòria i el títol de Campió del Mòn Júnior.

Per a Mikko Hirvonen, la victòria domèstica li servia per separar-se tímidament de Sébastien Loeb al capdavant de la general provisional del certamen mundial de pilots, passant del punt que tenien a la sortida del Ral·li de Polònia als 3 punts que gaudien a partir de llavors. Dani Sordo per la seva banda, veia com Jari-Matti Latvala li retallava tan sols 1 punt en la seva lluita particular pel tercer graó del campionat.

Pilot	Punts
Mikko Hirvonen	68
Sébastien Loeb	65
Dani Sordo	44

En el campionat de constructors, Ford aconseguia escurçar distàncies amb Citroën, ja que els de l'òval aconseguien guanyar tots els duels particulars. Tot i així, els dels dos galons es mantenien al capdavant de la general provisional del campionat de marques. Stobart per la seva banda igualava la puntuació del Citroën Junior Team i es mantenia en tercera posició final.

Constructor	Punts
Citroën	119
Ford	105
Stobart-Ford	64

Triple honor el de Latvala-Anttila en guanyar el ral·li de casa, el més ràpid de la història del mundial i el que suposava empatar amb França a victòries.

Vuitena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 65è Ral·li 1000 Llacs, oficialment de Finlàndia, finalitzava el diumenge 2 d'agost de 2015 al seu lloc natural, Jyväskylä. La prova, que era puntuable per als campionats de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, comptava amb 89 equips en la seva llista d'inscrits dels que 84 la inciaven des de la rampa de sortida ubicada a la mateixa ciutat finlandesa el dijous 30 de juliol. El recorregut, composat per 20 especials cronometrades de 320 km de longitud, era completat per 56 dels equips participants.

Ogier-Ingrassia van pressionar fort fins que van patir un ensurt a les acaballes del ral·li.

Ja el tram de proves celebrat el dijous al matí va mostrar-se mogut, quan els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul practicaven un mètode alternatiu de tala d'arbres amb el seu i20 WRC, el que obligava al seu equip de mecànics a treballar molt intensament per tal de que el seu cotxe estigués llest de cara al primer tram programat a les 19h de la tarda, fita que finalment aconseguien. Precisament en aquesta especial cronometrada inaugural celebrada pels carrers de la ciutat, els provençals de Volkswagen Sébastien Ogier i Julien Ingrassia esdevenien els primers líders de la prova en aconseguir el millor temps.

L'endemà divendres arribaven els trams de debó, en concret 4 que es celebraven a doble passada més l'especial espectacle que es tornava a repetir, generant les 9 especials cronometrades que els participants tenien per davant. El clima plugós que reinava feia que la tasca d'obrir pista encomanada als líders provisionals del campionat Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, no fos tan feixuga com si el clima fos sec, doncs la pista no es netajava de grava. Tot i aixó Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila marcaven el primer escratx del dia, si bé el líder passava a ser el Citroën DS3 WRC del britànic Kris Meeke i l'irlandès Paul Nagle, segons a totes dues especials celebrades per una dècima de segon vers els finlandesos de Volkswagen i quatre en relació als provençals.

Amb unes distàncies tan curtes entre els tres primers classificats els canvis eren d'esperar i Sébastien Ogier i Julien Ingrassia amb l'escratx en el següent tram, el mític Ouninpohja que tornava de nou al programa del ral·li, es situaven de nou en primera posició. Els pilots de Volkswagen tancaven el bucle matinal de quatre amb els dos escratxs possibles, el que els deixava amb 5 segons de marge vers els seus companys d'equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i 10 en relació a Kris Meeke i Paul Nagle.

En les segones passades per les especials a la tarda es va donar la reacció dels locals Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els pilots marcaven el millor temps en la cinquena i setena especial cronometrada del dia, primer i tercer del bucle, mentre que el de la sisena era per a Kris Meeke i Paul Nagle, el que situava als finlandesos de Volkswagen en primera posició, posició que els nous líders certificaven amb el millor registre en el quart i últim tram del dia. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia marcaven el millor temps en l'especial espectacle que tancava la primera jornada per tal de deixar les distàncies entre els dos companys d'equip en 2,6 segons de distància.

Kris Meeke i Paul Nagle per la seva banda rebien una penalització de 10 segons en l'ultim tram del dia per saltar-se la sortida, el que despenjava una mica als pilots de Citroën de la lluita per la victòria, doncs restaven a 24 segons dels primers classificats, tot i aixó la parella irlandesa es mantenia en tercera posició provisional amb 10,1 segons de marge vers els seus companys d'equip el norueg Mads Østberg i el suec Jonas Andersson.

Les baixes van ser nombroses en la primera jornada, si bé oficialment eren 70 els equips que arribaven al parc en la neutralització de la primera jornada, molts ho feien gràcies a la fórmula del Rally2 i en realitat 55 eren els equips que prenien la sortida a l'especial espectacle que tancava l'etapa. Altres equips com els noruegs de Volkswagen Andreas Mikkelsen i Ola Fløene o els neozelandesos de Hyundai Hayden Paddon i John Kennard, no podien acollir-se a la opció en patir uns respectius forts accidents que deixaven els seus cotxes per la ferralla, si bé en el cas dels oceànics es va deure per un braç de direcció trencat.

Al llarg de les vuit especials cronometrades de 131,04 km de distància de la segona jornada de competició, els dos equips oficials Volkswagen sortien disposats a seguir animant el públic que s'aplegava a les cunetes així com als aficionats asseguts davant els monitors dels seus ordinadors seguint els cronos a temps real. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'adjudicaven el primer tram del dia, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia recuperaven el temps perdut en aquesta especial inaugural amb els dos escratxs següents. Els locals tancaven el bucle matinal amb un altre escratx, el que deixava la distància entre els dos equips en 3,0 segons.

Kris Meeke i Paul Nagle, tot i perdre 10 segons més vers els dos equips Volkswagen, es confirmaven en la tercera posició en ampliar en 5 segons més la distància que tenien vers el cotxe homòleg de Mads Østberg i Jonas Andersson.

En les segones passades per les especials cronometrades de la tarda, en concret en el segon tram del bucle, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia patien un ensurt quan venien de marcar un escratx que només els servia per escurçar en 1 dècima de segon les distàncies que tenien vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, moment en el que els campions del món van decidir dessistir en el seu intent de guanyar el ral·li i optar per assegurar la segona posició. Això va permetre als líders de la general provisional guanyar els tres últims trams de l'etapa i arribar a la neutralització amb 13,2 segons de diferència amb els seus companys d'equip.

En la mateixa especial cronometrada en la que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tenien l'ensurt, Kris Meeke i Paul Nagle patien una sortida de pista en la que arrancaven una roda del seu Citroën DS3 WRC el que empenyia a la parella irlandesa a optar pel Rally2 de cara a optar als punts del Power Stage de diumenge, mentre que Mads Østberg i Jonas Andersson heredaven el seu lloc en el podi a força distància ja dels dos Volkswagen Polo R WRC, arribant al parc tancat de Jyväskylä a gairebé 1 minut i mig dels primers classificats.

Amb només 2 passades pel tram de Myhinpää de cara el diumenge, la tercera i última etapa era un mer tràmit, on l'únic alicient residia en conèixer qui s'emportava els punts extra del Power Stage. En la primera passada pel tram Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien marcar el millor registre, mentre que en la segona el millor temps i els tres punts extra eren per a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia que superaven en 4 dècimes de segon als seus companys d'equip.

Completades doncs les 20 especials cronometrades del recorregut, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien la victòria a casa amb un temps total de 2 hores 33 minuts i 3,8 segons, el que suposava una mitjana de 125,4 km/h, la més ràpida mai enregistrada fins llavors en el mundial. A més aquesta victòria era doblement valuosa pels finlandesos en general, ja que a l'honor de que un pilot nacional guanyés la prova, se l'hi afegia el fet que amb aquesta victòria Finlàndia empatava amb França com la nació amb més victòries en el mundial de ral·lis amb 174. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia completaven el recorregut a 13,7 segons dels seus companys en segona posició, mentre que els escandinaus Mads Østberg i Jonas Andersson tancaven el podi a bord del Citroën oficial a 1 minut i 36,8 segons dels guanyadors.

Sense fer soroll, Østberg-Andersson aconseguien un altre podi.

En categoria WRC-2 els finlandesos Esapekka Lappi i Janne Ferm ben d'hora es destacaven al capdavant de la provisional amb els tres primers escratxs del divendres al matí. En les segones passades de per la tarda, els pilots locals d'Škoda aconseguien marcar el millor registre en les quatre especials cronometrades el que els permetia arribar a la neutralització amb 1 minut d'avantatge vers els seus companys d'equip els suecs Pontus Tidemand i Emil Axelsson. Dissabte les dues parelles de la marca txeca es repartien tots els escratxs, 5 per als suecs i 3 per als finlandesos. Malgrat que els suecs marcaven més temps escratx, aquests perdien terreny vers els seus companys. Esapekka Lappi i Janne Ferm confirmaven diumenge la seva posició d'honor amb els dos escratxs possibles; la victòria permetia al pilot finlandès superar al seu compatriota Jari Ketomaa, absent a la prova, al capdavant de la general provisional del campionat per 3 punts.

Lappi-Ferm feien tot un recital per les pistes finlandeses amb 12 escratxs de 20 possibles, 18 si descomptem les especials espectacle.

Dins la classe WRC-3 els locals Teemu Suninen i Mikko Markkula van començar dominant la prova guanyant els dos primers trams, fins que una averia elèctrica en el seu Citroën DS3 R3T Max en el tercer, els obligava a acollir-se a la norma Rally2 per poder sortir l'endemà. La ocasió l'aprofitaven els francesos Quentin Gilbert i Renaud Jamoul per enfilar-se a la primera posició, els quals van estar superant en tot moment els seus més immediats perseguidors, els noruegs Ole-Christian Veiby i Anders Jæger i obrir forat vers ells. Tot i marcar només els dos escratxs en les dues passades per l'especial espectacle, els gals arribaven a la primera neutralització amb gairebé minut i mig de distància vers els noruegs així com dels locals Henri Haapamäki i Marko Salminen que a base d'escratxs recuperaven una bona part del temps perdut en una punxada a la tercera especial cronometrada del ral·li.

Al llarg de la segona jornada Henri Haapamäki i Marko Salminen proseguien la seva remontada i aconseguien escurçar un altre minut sobre els francesos amb el que els dos equips afrontaven la tercera i última etapa separats per 22,8 segons. A priori la distància semblava suficient, ja que diumenge només es celebraven dos especials cronometrades, però una penalització per retard en el control horari de 10 segons i 10,4 segons que els francesos es deixaven en la primera passada pel tram, deixava als dos equips separats per només 2,4 segons. Francesos i finlandesos es van aplicar a fons en aquesta última especial i els locals aconseguien retallar 1,9 segons més, insuficients per superar als visitants que guanyaven la prova per mig segon. Quentin Gilbert, amb tres victòries en tres participacions en el WRC-3, desfeia la igualada amb Ole-Christian Veiby, tercer finalment en el ral·li, que comptava amb una participació més en el seu compte particular.

Les averies dels locals van facilitar la victòria de Gilbert-Jamoul.

En la Drive Dmack Cup els britànics Tom Cave i Craig Parry ben d'hora es van fer amb la primera posició provisional de la copa de promoció de nous talents sota la pressió dels noruegs Marius Aasen i Veronica Engan, els quals completaven la primera jornada del ral·li a tan sols 21,7 segons dels líders. Dissabte, una punxada soferta per la parella noruega en la tercera especial cronometrada, allunyava als escandinaus de la primera plaça, deixant la segona posició provisional a Max Vatanen i Jean-Jacques Renucci a més d'1 minut dels britànics.

Durant la tarda els noruegs van seguir mostrant el rendiment ofert fins llavors, el que els permetia superar en la darrera especial cronometrada de la jornada a Max Vatanen i Jean-Jacques Renucci en la segona posició provisional per 4,2 segons. Si bé intentar assolir la primera posició, a poc més d'un minut i amb dues passades per un mateix tram, semblava impossible per ells, aquests havien de vigilar no perdre la posició amb Max Vatanen i Jean-Jacques Renucci, els qui amb dos escratxs de dos possibles escurçaven les distàncies però sense arribar a pujar un graó més en el podi finlandès. En clau de certàmen Marius Aasen, es mantenia en primera posició, mentre que Tom Cave superava a Max Vatanen per un sol punt.

Cave i Parry aconseguien una victòria de prestigi.

En el campionat de pilots, tot i que Sébastien Ogier perdia 6 punts vers el seu company d'equip Jari-Matti Latvala, el cert és que el pilot provençal seguia doblant la puntuació vers el finlandès, pel que el resultat sumat a casa del seu rival més que inquietar era un motiu de joia. Mads Østberg per la seva banda, gràcies al podi i al zero del seu compatriota Andreas Mikkelsen es situava en posicions de podi, tercer.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	182
Jari-Matti Latvala	93
Mads Østberg	84

En quan a marques, Volkswagen sumava la seva setena victòria de la temporada de vuit possibles, i a més a més el tercer doblet, pel que la marca de Wolfsburg aconseguia obrir encara molt més el forat que tenia vers els altres participants en el certamen. En la lluita per la segona posició, Hyundai i Citroën sumaven els mateixos punts pel que francesos i coreans seguien estant separats per tan sols 2 punts a favor dels del doble galó.

Constructor	Punts
Volkswagen	257
Citroën	141
Hyundai	139