Especificacions tècniques
Motor

4 cilindres en línia de 1997,4 centímetres cúbics (85,00 mm de diàmetre - 88,00 mm de carrera) amb turbo i brida de 34 mm.

Potència

300 CV a 6000 rpm

Canvi Seqüencial de 5 velocitats
Transmissió

A les 4 rodes

Longitud

4362 mm

Amplada 1800 mm
Alçada 1497 mm
Distància entre eixos 2640 mm
Pes mínim 1230 kg

 

Títols
Constructors 2007.

El dijous 2 d'agost de 2007 es celebrava la tradicional especial espectacle de Killeri dins el marc del 57è Ral·li dels 1000 Llacs, i amb ella el nou Ford Focus RS WRC'07 feia el seu debut oficial en la màxima competició mundial. Respecte l'anterior Focus RS WRC els canvis no eren massa radicals, doncs la FIA així ho disposava en el seu reglament. Se l'hi donava un nou esquema aerodinàmic en reduir les estries de l'aleró posterior de quatre a dues, mentre que en el para-cops anterior s'hi afegia una nova ranura lateral vertical per a la dissipació de la temperatura del van motor, així com s'acostava al límit inferior el deflector o llavi que hi havia. Sota el capó es seguia perfeccionant el repartiment de pesos i el col·lector d'escapament de dos cossos es redissenyava per tal de ser d'un sol cos. Així mateix en la homologació s'hi afegia una nova caixa de canvis que seria emprada en futures ocasions.

El debut fou inmillorable, doncs les dues parelles locals de la formació ocupaven les dues posicions més altes del podi finlandès, si bé l'especialitat dels seus pilots sobre la terra, els va passar factura en futures rondes mundials celebrades sobre asfalt.

Al Ral·li d'Alemanya 2008, Ford presentava una nova evolució del seu Focus RS WRC, si bé a les posteriors rondes del Pacific encara hi va competir la versió de 2007, així com en el Ral·li de Gales de final de temporada, pel que aquesta evolució del cotxe va defensar els colors de la marca de l'oval al llarg de 20 cites del mundial de ral·lis, en les que els seus pilots hi varen aconseguir acumular un total de 25 places de podi i 8 victòries, entre les que hi figuraria la de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila al 57è Ral·li de Suècia i que convertia al pilot finlandès en el més jove en aconseguir una victòria mundial, pel que la seva relació de victòries per participacions s'establia en un 40%. Obrint ventall i considerant els podis que aconseguia l'Stobart VK Ford Rally Team al Ral·li de Suècia 2008 i al Ral·li d'Alemanya 2008, el nombre total de podis s'elevava fins a 27, romanent constant el número de victòries.

Marcus Grönholm:

1000 Llacs 2007 i Nova Zelanda 2007.

Mikko Hirvonen:

Japó 2007, Gales 2007, Jordània 2008, Turquia 2008 i Japó 2008.

Jari-Matti Latvala:

Suècia 2008.

Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien finalment ser profetes a la seva terra.

Iniciat el dijous 30 de juliol de 2009 a Jyväskylä, el 59è Ral·li de Finlàndia, tradicional i popularment conegut com el Ral·li dels 1000 Llacs finalitzava el diumenge 2 d'agost a la mateixa ciutat finlandesa central. La prova era la novena cita del calendari del campionat del mòn de ral·lis i amb puntuabilitat per als campionats de pilots, marques i mundial júnior, aconseguia aplegar a la rampa de sortida als 90 equips inscrits, dels que 60 aconseguirien superar un recorregut composat de 23 especials cronometrades amb una corda de 345,15 km.

Sébastien Loeb i Daniel Elena res van poder fer vers uns inspirats Hirvonen-Lehtinen .

L'especial espectacle de Killeri que es celebrava el mateix dijous, obria la present edició del ral·li; Sébastien Loeb i Daniel Elena, que venien de ser els homes més ràpids en el "shakedown" van repetir resultat a la primera especial celebrada, aconseguint l'honor de ser els primers líders del ral·li de la meca dels ral·lis.

L'endemà, en quan els trams genuins per les pistes forestals es varen començar a celebrar Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen van encadenar dos escratxs que els portaren a liderar la prova ja al terme de la segona especial cronometrada del ral·li, és a dir, el primer del dia. Sébastien Loeb i Daniel Elena van respondre amb dos escratxs després de modificar els reglatges de suspensió i diferencials del seu Citroën C4 WRC, però no arribaven a recuperar la primera posició. Mikko Hirvonen, natural de Jyväskylä i en el dia del seu 29è aniversari, va apretar les dents per aconseguir els dos escratxs següents que deixaven les distàncies entre els dos equips en tan sols 7,6 segons. Sébastien Loeb i Daniel Elena s'adjudicaren els tres últims trams de la jornada, deixant la distància en només 3,3 segons a favor dels finlandesos de Ford.

Per darrera d'ells els espanyols Dani Sordo i Marc Martí amb el segon dels Citroën i Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila amb l'altre Ford Focus RS WRC'09 oficial, estaven protagonitzant una lluita per la tercera plaça, que en aquesta ocasió era favorable als homes de Citroën després que els de Ford prenguessin moltes precaucions en els primers compassos de la prova després del fiasco de Polònia.

La segona jornada arrancava amb un temps plujós, el que donava ales a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, els quals encadenaven els 5 primers escratxs que els permetien deixar a mig minut de distància als campions mundials Sébastien Loeb i Daniel Elena. D'altra banda Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien el millor registre en el sisè tram del dissabte, el que els permetia superar a Dani Sordo i Marc Martí en la lluita per la darrera posició del podi. Un altre escratx més de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i dos més de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila va ajudar a certificar les posicions de podi provisional al terme de la segona jornada.

Quatre especials cronometrades de 47,44 km composaven la tercera i última jornada, pel que les possibilitats de sorpreses i canvis eren minses, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila conscients de que només tenien 10 segons de marge vers els espanyols Dani Sordo i Marc Martí, i un cop recuperat de la intoxicació alimentària que havia afectat al pilot finlandès el dia anterior, van sortir a per totes i amb tres escratxs dels 4 possibles van aconseguir distanciar-se en 5 segons més dels de Citroën, els quals tot i no comptabilitzar cap escratx, el quart escratx va caure en mans de Sébastien Loeb i Daniel Elena en la segona especial del dia, van ser els segons homes més ràpids de l'etapa.

Així doncs Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen que van sortir a controlar el ral·li el diumenge aconseguien la seva desena victòria en el mundial de ral·lis en completar el recorregut amb 25,1 segons menys que Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals per primera vegada des de 2004 no guanyaven un ral·li en 4 cites consecutives. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila per la seva banda tancaven el podi a 49,9 segons dels seus companys d'equip i compatriotes vencedors.

Latvala-Anttila, afectats per una toxo-infecció alimentària van haver de conformar-se amb el tercer lloc.

En la categoria reservada als júnior els txecs Martin Prokop i Jan Tománek van guanyar la prova finlandesa amb certa comoditat, ja que des del primer tram van liderar la categoria i només els pilots convidats per la organització, els finlandesos Kalle Pinomäki i Matti Kaskinen a bord d'un Renault Clio R3 li van posar certa pressió fins a mitja segona jornada, quan ja la distància entre ambdós equips era de mig minut, que finalment els txecs aconseguirien incrementar fins gairebé al minut. A Martin Prokop la victòria a Finlàndia li servia per esdevenir automàticament campió del mòn júnior, ja que el seu màxim oponent, el polonès Michal Koscuiszko, havia finalitzat el ral·li en tercera posició i havia descartat còrrer en la darrera cita del calendari, el Ral·li Catalunya-Costa Daurada.

Martin Prokop i Jan Tománek aconseguien la victòria i el títol de Campió del Mòn Júnior.

A Mikko Hirvonen, la victòria a casa seva, li va servir per separar-se tímidament de Sébastien Loeb al capdavant de la general provisional del campionat del mòn de pilots, passant del punt que duien en acabar el Ral·li de Polònia als tres punts d'ara. Dani Sordo per la seva banda, veia com Jari-Matti Latvala li retallava tan sols un punt en la seva lluita particular pel tercer graó del campionat.

Pilot

Punts

Mikko Hirvonen

68

Sébastien Loeb

65

Dani Sordo

44

En el campionat de constructors, Ford aconseguia escurçar distàncies amb Citroën, ja que els de l'òval aconseguien guanyar tots els duels particulars, tot i així els dels dos xevrons es mantenien al capdavant de la general provisional del campionat de marques. Stobart per la seva banda igualava la puntuació del Citroën Junior Team i seguia en tercera posició final.

Constructor
Punts

Citroën

119

Ford

105

Stobart-Ford

64

Triple honor el de Latvala-Anttila en guanyar el ral·li de casa, el més ràpid de la història del mundial i el que suposava empatar amb França a victòries.

Vuitena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 65è Ral·li 1000 Llacs, oficialment de Finlàndia, finalitzava el diumenge 2 d'agost de 2015 al seu lloc natural, Jyväskylä. La prova, que era puntuable per als campionats de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, comptava amb 89 equips en la seva llista d'inscrits dels que 84 la inciaven des de la rampa de sortida ubicada a la mateixa ciutat finlandesa el dijous 30 de juliol. El recorregut, composat per 20 especials cronometrades de 320 km de longitud, era completat per 56 dels equips participants.

Ogier-Ingrassia van pressionar fort fins que van patir un ensurt a les acaballes del ral·li.

Ja el tram de proves celebrat el dijous al matí va mostrar-se mogut, quan els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul practicaven un mètode alternatiu de tala d'arbres amb el seu i20 WRC, el que obligava al seu equip de mecànics a treballar molt intensament per tal de que el seu cotxe estigués llest de cara al primer tram programat a les 19h de la tarda, fita que finalment aconseguien. Precisament en aquesta especial cronometrada inaugural celebrada pels carrers de la ciutat, els provençals de Volkswagen Sébastien Ogier i Julien Ingrassia esdevenien els primers líders de la prova en aconseguir el millor temps.

L'endemà divendres arribaven els trams de debó, en concret 4 que es celebraven a doble passada més l'especial espectacle que es tornava a repetir, generant les 9 especials cronometrades que els participants tenien per davant. El clima plugós que reinava feia que la tasca d'obrir pista encomanada als líders provisionals del campionat Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, no fos tan feixuga com si el clima fos sec, doncs la pista no es netajava de grava. Tot i aixó Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila marcaven el primer escratx del dia, si bé el líder passava a ser el Citroën DS3 WRC del britànic Kris Meeke i l'irlandès Paul Nagle, segons a totes dues especials celebrades per una dècima de segon vers els finlandesos de Volkswagen i quatre en relació als provençals.

Amb unes distàncies tan curtes entre els tres primers classificats els canvis eren d'esperar i Sébastien Ogier i Julien Ingrassia amb l'escratx en el següent tram, el mític Ouninpohja que tornava de nou al programa del ral·li, es situaven de nou en primera posició. Els pilots de Volkswagen tancaven el bucle matinal de quatre amb els dos escratxs possibles, el que els deixava amb 5 segons de marge vers els seus companys d'equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i 10 en relació a Kris Meeke i Paul Nagle.

En les segones passades per les especials a la tarda es va donar la reacció dels locals Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els pilots marcaven el millor temps en la cinquena i setena especial cronometrada del dia, primer i tercer del bucle, mentre que el de la sisena era per a Kris Meeke i Paul Nagle, el que situava als finlandesos de Volkswagen en primera posició, posició que els nous líders certificaven amb el millor registre en el quart i últim tram del dia. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia marcaven el millor temps en l'especial espectacle que tancava la primera jornada per tal de deixar les distàncies entre els dos companys d'equip en 2,6 segons de distància.

Kris Meeke i Paul Nagle per la seva banda rebien una penalització de 10 segons en l'ultim tram del dia per saltar-se la sortida, el que despenjava una mica als pilots de Citroën de la lluita per la victòria, doncs restaven a 24 segons dels primers classificats, tot i aixó la parella irlandesa es mantenia en tercera posició provisional amb 10,1 segons de marge vers els seus companys d'equip el norueg Mads Østberg i el suec Jonas Andersson.

Les baixes van ser nombroses en la primera jornada, si bé oficialment eren 70 els equips que arribaven al parc en la neutralització de la primera jornada, molts ho feien gràcies a la fórmula del Rally2 i en realitat 55 eren els equips que prenien la sortida a l'especial espectacle que tancava l'etapa. Altres equips com els noruegs de Volkswagen Andreas Mikkelsen i Ola Fløene o els neozelandesos de Hyundai Hayden Paddon i John Kennard, no podien acollir-se a la opció en patir uns respectius forts accidents que deixaven els seus cotxes per la ferralla, si bé en el cas dels oceànics es va deure per un braç de direcció trencat.

Al llarg de les vuit especials cronometrades de 131,04 km de distància de la segona jornada de competició, els dos equips oficials Volkswagen sortien disposats a seguir animant el públic que s'aplegava a les cunetes així com als aficionats asseguts davant els monitors dels seus ordinadors seguint els cronos a temps real. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'adjudicaven el primer tram del dia, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia recuperaven el temps perdut en aquesta especial inaugural amb els dos escratxs següents. Els locals tancaven el bucle matinal amb un altre escratx, el que deixava la distància entre els dos equips en 3,0 segons.

Kris Meeke i Paul Nagle, tot i perdre 10 segons més vers els dos equips Volkswagen, es confirmaven en la tercera posició en ampliar en 5 segons més la distància que tenien vers el cotxe homòleg de Mads Østberg i Jonas Andersson.

En les segones passades per les especials cronometrades de la tarda, en concret en el segon tram del bucle, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia patien un ensurt quan venien de marcar un escratx que només els servia per escurçar en 1 dècima de segon les distàncies que tenien vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, moment en el que els campions del món van decidir dessistir en el seu intent de guanyar el ral·li i optar per assegurar la segona posició. Això va permetre als líders de la general provisional guanyar els tres últims trams de l'etapa i arribar a la neutralització amb 13,2 segons de diferència amb els seus companys d'equip.

En la mateixa especial cronometrada en la que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tenien l'ensurt, Kris Meeke i Paul Nagle patien una sortida de pista en la que arrancaven una roda del seu Citroën DS3 WRC el que empenyia a la parella irlandesa a optar pel Rally2 de cara a optar als punts del Power Stage de diumenge, mentre que Mads Østberg i Jonas Andersson heredaven el seu lloc en el podi a força distància ja dels dos Volkswagen Polo R WRC, arribant al parc tancat de Jyväskylä a gairebé 1 minut i mig dels primers classificats.

Amb només 2 passades pel tram de Myhinpää de cara el diumenge, la tercera i última etapa era un mer tràmit, on l'únic alicient residia en conèixer qui s'emportava els punts extra del Power Stage. En la primera passada pel tram Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien marcar el millor registre, mentre que en la segona el millor temps i els tres punts extra eren per a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia que superaven en 4 dècimes de segon als seus companys d'equip.

Completades doncs les 20 especials cronometrades del recorregut, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien la victòria a casa amb un temps total de 2 hores 33 minuts i 3,8 segons, el que suposava una mitjana de 125,4 km/h, la més ràpida mai enregistrada fins llavors en el mundial. A més aquesta victòria era doblement valuosa pels finlandesos en general, ja que a l'honor de que un pilot nacional guanyés la prova, se l'hi afegia el fet que amb aquesta victòria Finlàndia empatava amb França com la nació amb més victòries en el mundial de ral·lis amb 174. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia completaven el recorregut a 13,7 segons dels seus companys en segona posició, mentre que els escandinaus Mads Østberg i Jonas Andersson tancaven el podi a bord del Citroën oficial a 1 minut i 36,8 segons dels guanyadors.

Sense fer soroll, Østberg-Andersson aconseguien un altre podi.

En categoria WRC-2 els finlandesos Esapekka Lappi i Janne Ferm ben d'hora es destacaven al capdavant de la provisional amb els tres primers escratxs del divendres al matí. En les segones passades de per la tarda, els pilots locals d'Škoda aconseguien marcar el millor registre en les quatre especials cronometrades el que els permetia arribar a la neutralització amb 1 minut d'avantatge vers els seus companys d'equip els suecs Pontus Tidemand i Emil Axelsson. Dissabte les dues parelles de la marca txeca es repartien tots els escratxs, 5 per als suecs i 3 per als finlandesos. Malgrat que els suecs marcaven més temps escratx, aquests perdien terreny vers els seus companys. Esapekka Lappi i Janne Ferm confirmaven diumenge la seva posició d'honor amb els dos escratxs possibles; la victòria permetia al pilot finlandès superar al seu compatriota Jari Ketomaa, absent a la prova, al capdavant de la general provisional del campionat per 3 punts.

Lappi-Ferm feien tot un recital per les pistes finlandeses amb 12 escratxs de 20 possibles, 18 si descomptem les especials espectacle.

Dins la classe WRC-3 els locals Teemu Suninen i Mikko Markkula van començar dominant la prova guanyant els dos primers trams, fins que una averia elèctrica en el seu Citroën DS3 R3T Max en el tercer, els obligava a acollir-se a la norma Rally2 per poder sortir l'endemà. La ocasió l'aprofitaven els francesos Quentin Gilbert i Renaud Jamoul per enfilar-se a la primera posició, els quals van estar superant en tot moment els seus més immediats perseguidors, els noruegs Ole-Christian Veiby i Anders Jæger i obrir forat vers ells. Tot i marcar només els dos escratxs en les dues passades per l'especial espectacle, els gals arribaven a la primera neutralització amb gairebé minut i mig de distància vers els noruegs així com dels locals Henri Haapamäki i Marko Salminen que a base d'escratxs recuperaven una bona part del temps perdut en una punxada a la tercera especial cronometrada del ral·li.

Al llarg de la segona jornada Henri Haapamäki i Marko Salminen proseguien la seva remontada i aconseguien escurçar un altre minut sobre els francesos amb el que els dos equips afrontaven la tercera i última etapa separats per 22,8 segons. A priori la distància semblava suficient, ja que diumenge només es celebraven dos especials cronometrades, però una penalització per retard en el control horari de 10 segons i 10,4 segons que els francesos es deixaven en la primera passada pel tram, deixava als dos equips separats per només 2,4 segons. Francesos i finlandesos es van aplicar a fons en aquesta última especial i els locals aconseguien retallar 1,9 segons més, insuficients per superar als visitants que guanyaven la prova per mig segon. Quentin Gilbert, amb tres victòries en tres participacions en el WRC-3, desfeia la igualada amb Ole-Christian Veiby, tercer finalment en el ral·li, que comptava amb una participació més en el seu compte particular.

Les averies dels locals van facilitar la victòria de Gilbert-Jamoul.

En la Drive Dmack Cup els britànics Tom Cave i Craig Parry ben d'hora es van fer amb la primera posició provisional de la copa de promoció de nous talents sota la pressió dels noruegs Marius Aasen i Veronica Engan, els quals completaven la primera jornada del ral·li a tan sols 21,7 segons dels líders. Dissabte, una punxada soferta per la parella noruega en la tercera especial cronometrada, allunyava als escandinaus de la primera plaça, deixant la segona posició provisional a Max Vatanen i Jean-Jacques Renucci a més d'1 minut dels britànics.

Durant la tarda els noruegs van seguir mostrant el rendiment ofert fins llavors, el que els permetia superar en la darrera especial cronometrada de la jornada a Max Vatanen i Jean-Jacques Renucci en la segona posició provisional per 4,2 segons. Si bé intentar assolir la primera posició, a poc més d'un minut i amb dues passades per un mateix tram, semblava impossible per ells, aquests havien de vigilar no perdre la posició amb Max Vatanen i Jean-Jacques Renucci, els qui amb dos escratxs de dos possibles escurçaven les distàncies però sense arribar a pujar un graó més en el podi finlandès. En clau de certàmen Marius Aasen, es mantenia en primera posició, mentre que Tom Cave superava a Max Vatanen per un sol punt.

Cave i Parry aconseguien una victòria de prestigi.

En el campionat de pilots, tot i que Sébastien Ogier perdia 6 punts vers el seu company d'equip Jari-Matti Latvala, el cert és que el pilot provençal seguia doblant la puntuació vers el finlandès, pel que el resultat sumat a casa del seu rival més que inquietar era un motiu de joia. Mads Østberg per la seva banda, gràcies al podi i al zero del seu compatriota Andreas Mikkelsen es situava en posicions de podi, tercer.

Pilot

Punts

Sébastien Ogier

182

Jari-Matti Latvala

93

Mads Østberg

84

En quan a marques, Volkswagen sumava la seva setena victòria de la temporada de vuit possibles, i a més a més el tercer doblet, pel que la marca de Wolfsburg aconseguia obrir encara molt més el forat que tenia vers els altres participants en el certamen. En la lluita per la segona posició, Hyundai i Citroën sumaven els mateixos punts pel que francesos i coreans seguien estant separats per tan sols 2 punts a favor dels del doble galó.

Constructor
Punts

Volkswagen

257

Citroën

141

Hyundai

139