Victòria còmode la de Salonen-Harjanne a l'Argentina.

Vuitena cita entre un total de 12 que composaven el calendari del campionat del món de ral·lis, el dissabte 3 d'agost de 1985 finalitzava a Córdoba el 5è Ral·li d'Argentina. La prova, que s’iniciava des de la capital, Buenos Aires, amb tots els 138 equips que havien oficialitzat la seva inscripció baixant per la protocolària rampa de sortida el dimarts 30 de juliol, comptava amb un itinerari programat de 23 proves especials cronometrades de 956,71 km de distància, una corda que només 39 formacions participants van aconseguir superar.

Wiedner-Zehetner salvaven els mobles d'Audi amb el seu primer podi al mundial.

A les 10 en punt de la nit del dimarts 30 de juliol, els participants iniciaven des de Buenos Aires, el llarg, feixuc i absurd tram d’enllaç de més de 700 km fins a l’epicentre de la competició, la província de Córdoba, on els primers participants hi farien cap a primera hora del matí de l’endemà dimecres 31. Un cop a lloc, els organitzadors disposaven les 4 primeres proves especials als participants, llur corda total cronometrada assolia els 173,36 km.

Ari Vatanen i Terry Harryman s’imposaven en la primera prova especial del programa amb una velocitat promig de 130,49 km/h i per un avenç d’1 segon vers el registre dels seus companys Timo Salonen i Seppo Harjanne, així com el dels guanyadors de la darrera edició de la ronda argentina, Stig Blomqvist i Björn Cederberg, qui hi feien debutar el flamant Audi Sport Quattro E2.

La lluita era molt tancada i les ombres es cenyien sobre els líders provisionals en la següent especial programada, Las Bajadas, en la que els pilots, mentre afrontaven una llarga recta a uns 190 km/h, es veien sorpresos per un petit sotrac de la pista i sortien despedits de la traçada, donant fins a 4 voltes de campana i anant a aturar-se a uns 160 metres del lloc de l’accident. El Peugeot 205 T16 que pilotaven quedava per la ferralla i afortunadament per al finlandès i el britànic, els pilots eren evacuats d’immediat per helicòpter de l’equip fins a l’Hospital de Rio Tercero, on els metges van poder controlar l'hemorràgia interna que hagués pogut acabar amb la vida del de Tuupovaara.

La resta de participants que afrontaven el lloc de l’accident a continuació, rodejaven l’esvoranc per la seva dreta i evitaven així el potencial perill d’aquest. Timo Salonen i Seppo Harjanne hi aconseguien el millor temps i els finlandesos es feien amb el lideratge de la taula provisional, seguits de la tercera parella de la casa del lleó, l’ex pilot de Fórmula 1 argentí Carlos Reutemann i el francès Jean-François Fauchille, així com d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg, qui en un dels diversos guals de l’especial, s’hi deixaven un grapat de segons en entrar aigua en el motor, a part de perdre-hi l’ala anterior, el que els hi provocava problemes de subviratge.

La igualtat entre Timo Salonen i Seppo Harjanne amb Stig Blomqvist i Björn Cederberg retornava en la recta final de l’etapa, i marcant cronos molt similars, els finlandesos de Peugeot s’imposaven en la tercera prova especial de l’etapa i els suecs d’Audi en la quarta, la més llarga de tota la jornada amb 71,12 km de corda, tots dos equips feien cap al parc tancat ocupant les dues primeres posicions. Mentrestant, descontents amb la seva posada a punt de les suspensions, Carlos Reutemann i Jean-François Fauchille perdien el contacte amb els pilots capdavanters i quedaven fora de les posicions de podi.

Superats els 173,36 km cronometrats de la primera etapa, les 101 parelles participants que restaven en actiu començaven a endinsar-se en el parc tancat de Córdoba quan encara mancaven 3 minuts per a 3 quarts de 3 de la tarda. Timo Salonen i Seppo Harjanne hi feien entrada en primera posició i per 2 minuts i 41 segons de marge en relació a Stig Blomqvist i Björn Cederberg, mentre que els austríacs Wilfried Wiedner i Franz Zehetner eren tercers a 6 minuts i 34 segons dels líders, precedint en 23 segons a Carlos Reutemann i Jean-François Fauchille. Privats de 4 rodes motrius, així com d’extenses jornades d’entrenament, Shekhar Mehta i Yvonne Mehta tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 12 minuts i 58 segons dels líders.

A les 6 en punt del matí del dijous 1 d’agost arrancava la segona etapa del ral·li, amb la sortida de la primera parella participant del parc tancat. 7 proves especials cronometrades es programaven al llarg de la jornada, un escull que finalitzaria per als més matiners de tots en passar 6 minuts de les 5 de la tarda del mateix dia i llur corda competitiva arribava fins als 319,93 km, la més longeva per a una etapa en l’itinerari, unes cronometrades que suposaven una incursió per la regió més septentrional de la província.

Tal i com acabava la primera etapa, arrancava la segona, és a dir amb repartiment de victòries de tram entre els suecs de la firma bavaresa i  els finlandesos de la borgonyona, mentre que en la tercera, “El Manzano”, s’hi produïa una de les altres imatges icòniques de l’edició. Timo Salonen i Seppo Harjanne patien una punxada i s’hagueren d’aturar a canviar la roda. Just en el moment de reincorporar-se a pista, arribaven per darrera Stig Blomqvist i Björn Cederberg, qui buscaven desesperadament superar als seus rivals finlandesos, que anaven més lents que ells. Finalment, veient que aquests no els hi deixaven pas i que el seu cotxe s’estava emportant tots els cops de les pedres que els seus oponents desprenien, els campions del món en vigència decidien afluixar i deixar un marge de seguretat d’uns 300 metres. 

Persecució en plena especial entre l'Audi i el Peugeot.

Completada l’especial, Timo Salonen i Seppo Harjanne es disculpaven amb Stig Blomqvist i Björn Cederberg per haver-los fet tap, si bé malgrat la contrarietat, els suecs hi aconseguien la seva segona victòria de tram del dia, tercera en el que es portava disputat de ral·li, per deixar les distàncies entre els dos caps de files en un centenar de segons.

L’atac d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg prosseguia en el següent tram programat, Charbonier, en llur parcial ubicat a uns 45 km de la sortida, els cronòmetres indicaven que els suecs retallaven una vintena de segons als líders finlandesos, malauradament, en el darrer terç de l’especial, els guanyadors de la darrera edició de la ronda argentina havien de completar l’especial al ralentí, sense pressió d’oli i perdent uns 3 minuts vers el registre de referència establert per Timo Salonen i Seppo Harjanne, emperò conservant la segona posició per davant de Wilfried Wiedner i Franz Zehetner i de Carlos Reutemann i Jean-François Fauchille. 

En l’enllaç vers la següent prova cronometrada, novena del programa i cinquena de l’etapa, la biela del primer cilindre es trencava i aquesta perforava el bloc del motor pentacilíndric de l’Audi dels campions mundials, obligant-los a abandonar la prova. Sense cotxe al que assistir, Roland Gumpert i el seu equip tècnic es bolcava sobre l’Audi Quattro A2 de Wilfried Wiedner i Franz Zehetner, la única opció que tenien els germànics d’evitar que els del lleó es proclamessin campions del món a l’Argentina.

Precisament Wilfried Wiedner i Franz Zehetner, que competien per primera vegada fora d’Europa, s’imposaven en el següent tram cronometrat, La Cumbre, en el que Timo Salonen i Seppo Harjanne hi prenien excessives precaucions, mentre que precisament la parella finlandesa s’imposava en les dues darreres proves especials de la jornada, per tal de fer retorn al parc tancat de Córdoba amb 12 minuts i 39 segons de marge vers els segons classificats austríacs. Carlos Reutemann i Jean-François Fauchille, que encara estaven aprenent sobre la marxa el maneig d’un Grup B, eren tercers a 17 minuts i 6 segons dels líders i per un marge de 15 minuts i 5 segons vers l’obsolet Nissan 240 RS de Shekhar Mehta i Yvonne Mehta, força endarrerits en trobar-se amb la presència d’aigua en el carburant.

La tercera etapa del ral·li viatjava cap a l’oest de la província, amb sortida del parc tancat de Córdoba a les 6 en punt del matí del dijous 2 d’agost, el programa de la jornada comptava altra vegada en el seu itinerari amb 7 proves especials, si bé en aquesta ocasió la seva corda cronometrada resultava ser de 279,19 km.

Haven assolit un important feix de minuts al capdavant de la classificació provisional, Timo Salonen i Seppo Harjanne afrontaven la tercera etapa amb precaució, intentant cuidar al màxim els components del seu Peugeot 205 T16 i assegurar-se així ser al parc tancat de Córdoba en quan passés 1 minut d’1 quart de 5 de la tarda. 

Tot i evitar sobrepassar les 7000 rpm de règim del seu motor, els líders s’imposaven en 5 de les 7 proves especials que es programaven, mentre que en les 2 restants, els autors del millor temps no eren altres que Wilfried Wiedner i Franz Zehetner, un rendiment desigual que es traduïa en un increment de les distàncies entre els dos primers classificats de la tuala fins als 15 minuts i 32 segons, mentre que més compenetrats amb el seu Peugeot 205 T16, Carlos Reutemann i Jean-François Fauchille no perdien tant terreny com en etapes anteriors i tancaven el podi a 23 minuts i 57 segons.

Tal i com havia passat en l’anterior edició de la ronda argentina, les 3 darreres proves especials de la quarta etapa del ral·li no eren altra cosa que una segona passada per les cronometrades que els pilots havien afrontat al llarg del primer escull de l’itinerari, i tal i com havia passat en les dues jornades prèvies, el tret de sortida del parc tancat de Córdoba es donava a les 6 en punt del matí, en aquest cas del dissabte 3 d’agost de 1985. 

Amb 5 proves especials cronometrades en el seu programa, la quarta jornada del ral·li suposava els darrers 184,23 km competitius de l’esdeveniment. Uns quilòmetres que discorrien cap al sud de la província i que tanmateix van resultar insuficients com per a que es produís cap cop de teatre al capdavant d’una classificació molt definida, i en la que cap dels seus inquilins va voler assumir riscos.

Timo Salonen i Seppo Harjanne s’imposaven en la primera especial que conduïa els participants cap al sud, mentre que Carlos Reutemann i Jean-François Fauchille estrenaven el seu comptador de victòries en la següent tot aprofitant el context de calma. Emplaçats en les segones passades per les cronometrades del dimecres, Wilfried Wiedner i Franz Zehetner acumulaven 3 victòries parcials més consecutives, amb les quals els austríacs tancaven l’edició.

De retorn al parc tancat de Córdoba en quan els rellotges argentins indicaven que passaven 5 minuts d'1 quart de 2 de la tarda, el 5è Ral·li d’Argentina es donava per finalitzat amb la victòria de Timo Salonen i Seppo Harjanne. Els finlandesos, cridats a ser a principi de temporada els escuders de la marca borgonyona del lleó, aconseguien així la seva quarta victòria de la temporada, tercera consecutiva i setena en la seva carrera en el mundial de ral·lis, amb un temps de 10 hores 4 minuts i 33 segons, un registre que els hi donava un marge de 13 minuts i 56 segons sobre els austríacs Wilfried Wiedner i Franz Zehetner. Carlos Reutemann, qui aquesta vegada pilotava acompanyat de Jean-François Fauchille, repetia el podi que havia aconseguit en la seva anterior participació, l'any 1980, a 31 minuts i 14 segons dels seus companys d'equip, esdevenint així en l’únic pilot que comptava les seves participacions al mundial per podis.

Reutemann tornava a la competició després de romandre 3 anys inactiu i ho celebrava amb un podi.

Entre els Grup A, la presumpta batussa entre els Renault 18 GTX dels argentins Jorge Recalde i Jorge del Buono, Gabriel Raies i Raul Campana i Ernesto Soto i Martin Christie pràcticament no va existir. Els darrers inquilins del podi de l’edició anterior, és a dir Jorge Recalde i Jorge del Buono, volcaven en la segona prova especial de l’itinerari, com també havien fet per llavors els líders de la provisional Ari Vatanen i Terry Harryman, i si bé el temps perdut en la rebolcada no era excessiu, si que el xassís del seu cotxe en quedava molt malparat, impedint-lis rendir al màxim nivell.

D’altra banda, Ernesto Soto i Martin Christie, autors del millor temps en les dues primeres proves especials de l’itinerari, patien una punxada en el transcurs de la tercera prova especial, i en el moment de reincorporar-se, aquests tingueren una sortida de pista i posteriori topada amb la unitat homologa de Gabriel Raies i Raul Campana en no estar llegint les notes, el que els hi deixava marca en la carrosseria així com al paracops. Els 4 minuts perduts en l’incident eren més que suficients com per a que Gabriel Raies i Raul Campana fessin entrada al parc tancat de Córdoba com a líders de la classe per 2 minuts i 32 segons amb Eduardo Chiavarolle i Juan López i per 2 minuts i 43 segons amb Ernesto Soto i Martin Christie, els més ràpids de la classe en la quarta i última prova especial de la jornada inicial.

Al llarg de la longeva segona etapa del programa, la igualtat entre Gabriel Raies i Raul Campana amb Ernesto Soto i Martin Christie era molt major, amb el que els líders feien entrada al parc tancat de Córdoba el dijous a la tarda amb 3 minuts i 39 segons de marge amb Ernesto Soto i Martin Christie, mentre que Jorge Recalde i Jorge del Buono havien d’abandonar la competició en el transcurs de la tercera prova especial del dia en haver deformat la junta de culata.

Divendres tot canviaria. En la disputa de la cronometrada reina de La Falda, de 72,82 km de distància, Gabriel Raies i Raul Campana començaven a acusar problemes amb l’autoblocant del seu Renault 18 GTX, el que permetia a Ernesto Soto i Martin Christie avançar-los en el transcurs del tram. Ja en la tercera prova cronometrada del divendres, els líders es veien obligats a abandonar el ral·li per avaria de transmissió, deixant a Ernesto Soto i Martin Christie al capdavant de la classe reservada als turismes millorats, és a dir el Grup A, per més de 30 minuts amb el Renault 12 TS de Miguel Torrás i Fernando Stella.

Tot i la motivació de superar en determinades proves especials al darrer dels Grup B que estaven en cursa, el Nissan 240 RS de Shekhar Mehta i Yvonne Mehta, finalment Ernesto Soto i Martin Christie optaven per assegurar i ser així en el podi de Córdoba el dissabte a la tarda, on els locals hi certificaven la seva victòria final per 39 minuts i 44 segons amb el Renault 12 TS de Mario Stillo i Daniel Stillo, un cop que Miguel Torrás i Fernando Stella eren exclosos de l’edició en no superar les verificacions tècniques finals.

Soto-Christie es feien amb la victòria a casa.

La victòria còmoda que Timo Salonen aconseguia a l'Argentina, donava ales al pilot finlandés en la provisional del certamen de pilots, superant en 48 punts la puntuació d'Stig Blomqvist, qui malgrat conduir-hi el flamant Audi, veia el seu comptador congelat. L'accidentat Ari Vatanen es mantenia en tercera posició, a 5 punts de Blomqvist, si bé li esperava una llarga baixa per davant.

Pilot	Punts
Timo Salonen	108
Stig Blomqvist	60
Ari Vatanen	55

En el campionat de constructors, Peugeot seguia obrint forat en la taula vers els seus màxims rivals, Audi, que veien com uns pilots privats austríacs que per primera vegada sortien d'Europa Central, els hi salvaven els mobles gràcies a la segona posició marcada. Nissan per la seva banda es mantenia en tercera posició general gràcies a la quarta posició aconseguida pel matrimoni Mehta a bord d'un Nissan 240 RS.

Constructor	Punts
Peugeot	130
Audi	92
Nissan	50

Loeb-Elena guanyaven per primera vegada el Ral·li 1000 Llacs.

Amb la ciutat de Jyväskylä com escenari habitual, el diumenge 3 d'agost de 2008 finalitzava el 58è Ral·li de Finlàndia, novena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, que amb puntuabilitat pels certàmens de pilots, marques, producció i mundial júnior, aconseguia aplegar fins a 109 equips en la seva llista d'inscrits. D'aquests, 99 van començar a disputar un recorregut format per 24 proves especials cronometrades de 340,42 km de distància total i que 68 d'ells aconseguirien completar d'una o altra manera.

Tot i ser els favorits per còrrer a casa, finalment la victòria s'escapava per 9 segons.

L'hipòdrom de Killeri albergava la primera especial cronometrada del ral·li el dijous 31 de juliol al vespre, en la que els oficials de Citroën Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien marcar el millor registre 3 dècimes de segon per davant dels seus companys d'equip Dani Sordo i Marc Martí i 4 dècimes de segon per davant dels màxims favorits, els locals de Ford Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen així com del Subaru Impreza WRC S14 de Chris Atkinson i Stéphane Prévot, amb el que la parella franco-monegasca campiona mundial, esdevenia així el primer líder de la cita finlandesa.

El gruix de la primera etapa es celebrava en divendres, després de reagrupar-se un cop completada l'especial de l'hipòdrom, amb nou especials cronometrades més així com la repetició de l'especial espectacle de Killeri el que generava un total de 10 proves especials de 131,70 km de distància celebrades sota una alta variabilitat ambiental. La primera especial del dia deixava un empat al cronómetre entre Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen amb Sébastien Loeb i Daniel Elena, deixant ben clar que la victòria es jugaria entre ambdós equips.

Els de Citroën aconseguirien imposar-se en solitari en les tres següents especials cronometrades, mentre que en la quarta es tornava a produir un empat entre els dos principals animadors de la prova, ja que els finlandesos de Ford, gràcies a ser sempre els segons classificats en els trams, amb prou feines havien perdut 6 segons i mig amb els líders. La jornada es tancava amb 4 escratxs més dels líders per un de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, amb el que els dos equips arribaven a la neutralització de la primera etapa separats per tan sols 14,4 segons.

En la lluita per la tercera plaça, un dels màxims favorits a poder-hi entrar, els també locals de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, es veien fora no només del podi sino dels punts quan en la segona especial cronometrada del dia patien una sortida de pista que els obligava acollir-se al superally per tal de poder competir l'endemà. La baixa matinera dels finlandesos va deixar lloc a una lluita molt oberta, en la que en certs instants s'hi trobaven immersos fins a sis equips i en la que finalment els noruegs Henning Solberg i Cato Menkerud de l'equip satèlit de Ford Stobart, aconseguien la millor part en superar per 3,1 segons als seus companys d'equip, els italians Gigi Galli i Giovanni Bernacchini, i en poc més de 12 als espanyols de Citroën Dani Sordo i Marc Martí, els quals perdien força temps en una virolla patida en la vuitena cronometrada. Si bé aquests tres equips formaven un grup bastant compacte, aquests pràcticament s'havien de conformar amb la lluita per la tercera plaça, doncs els líders eren ja a gairebé 1 minut de distància.

Dissabte 2 d'agost es celebrava l'etapa més llarga de totes, amb 168,25 km de distància al llarg de 10 cronometrades, i en la que més proves especials noves s'hi incloia, moltes de les quals no eren del gust de diversos pilots en tractar-se de pistes més estretes del que habitualment eren. Els dos principals protagonistes de la prova finlandesa, Sébastien Loeb i Daniel Elena i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, es repartien a parts iguals els millors temps en les quatre primeres proves cronometrades amb un saldo favorable de 3,3 segons als locals de Ford.

Els reenganxats Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'adjudicaven els dos escratxs de la part central de la jornada, mentre que els dos primers classificats, amb el que es podria interpretar com l'enèssim signe d'igualtat, es repartien el segon i tercer millor temps en aquestes dues especials. La igualtat entre els dos equips es va mantenir fins que a manca de dues cronometrades per completar la jornada, una averia en el fre de mà del Ford Focus RS WRC'08 de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen feia perdre uns pocs segons més als locals que entraven al parc tancat de Jyväskylä amb 18,2 segons de distància vers els líders de la prova i amb només tres proves cronometrades per endavant el diumenge.

Com si una altra categoria fos, la lluita per la tercera i última plaça del podi era tan o més interessant que la lluita per la victòria, peró amb uns cronos clarament més alts. Gigi Galli i Giovanni Bernacchini superaven als seus companys d'equip en la primera prova cronometrada del dissabte, mentre que Dani Sordo i Marc Martí, que venien de guanyar el OK Auto Ralli del campionat finlandès, pressionaven fort per acabar superant a Henning Solberg i Cato Menkerud al terme de la quarta especial. Un accident dels italians d'Stobart en la següent especial programada, deixava a la parella cantabro-catalana en la darrera posició de podi.

Al llarg de la jornada però, i sobretot en la recta final de la mateixa, els pilots oficials de Subaru Chris Atkinson i Stéphane Prévot es van mostrar força més ràpids que els de Citroën, motiu pel qual els de la Constelació de les Plèiades aconseguien arrebatre la tercera plaça per 1 sol segon als dels dos galons en la última prova especial del dia.

En la jornada dominical, amb només 3 trams per davant, les possibilitats de remontada de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen sobre Sébastien Loeb i Daniel Elena disminuien quan aquests empataven a l'escratx amb els líders provisionals del ral·li. Els de Citroën van optar llavors per adoptar un ritme més asserenat i assegurar així la victòria, motiu pel qual els pilots van cometre una petita errada de frenada que els duia a envirollar-se en la segona cronometrada i perdre prop de 7 segons, gairebé el màxim diferencial registrat en una cronometrada de tot el ral·li.

Malgrat tot, el coixí d'11,8 segons que els de Citroën mantenien sobre els de Ford, va ser més que suficient per a que els líders seguissin pilotant d'una manera més relaxada i aconseguissin la seva primera victòria en el Ral·li dels 1000 Llacs amb un temps total de 2 hores 54 minuts i 5,5 segons, 9,0 segons menys que els grans favorits Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Chris Atkinson i Stéphane Prévot ocupaven el darrera graó del podi a 3 minuts i 17 segons dels guanyadors de la prova, davant el conformisme de Dani Sordo i Marc Martí els quals preferien assegurar la quarta posició i els punts que aquesta donava per a la marca donada la poca aportació que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila podria oferir a Ford.

Per activa i per passiva, Atkinson-Prévot es trobaven en posició de podi a Jyväskylä el diumenge.

Entre els cotxes de la categoria N4, és a dir de producció, els dos equips dalt dels seus respectius Mitsubishi Lancer Evo IX formats pels finlandesos Juho Hänninen i Mikko Markkula i Juha Salo i Mika Stenberg, van protagonitzar una bonica lluita al llarg de la primera etapa, saldat a favor dels segons, que corrien convidats pels organitzadors del ral·li, per tan sols 8,7 segons. Juha Salo i Mika Stenberg van mantenir el pols fins a la cinquena cronometrada del dissabte, en la que els finlandesos pintats de Gulf patien una forta sortida de pista que els obligava a abandonar. Juho Hänninen i Mikko Markkula heredaven llavors la primera posició, amb gairebé 50 segons de marge vers els suecs Patrik Flodin i Göran Bergsten. Lluny d'especular amb les distàncies, els nous líders seguien obrint forat vers els seus perseguidors fins arribar a doblar les distàncies vers els segons classificats. Amb aquesta victòria Juho Hänninen es situava en segona posició en el campionat de producció, a vuit punts de l'absent Andreas Aigner que comptava amb tres victòries en el seu haver en tres participacions.

Hänninen-Markkula van fer una demostració de força a casa.

Entre els júnior la lluita per la victòria va estar molt calenta entre els txecs Martin Prokop i Jan Tománek, líders fins a l'equador de la primera jornada amb els suecs Patrik Sandell i Emil Axelsson, així com els polonesos Michal Kosciuszko i Maciej Szczpaniak, líders a la recta final de la primera jornada i a la neutralització del divendres al vespre. En els compassos inicials de la segona jornada, polonesos i txecs van mantenir el seu estira i arronsa, el que els portava a alternar-se al capdavant de la general provisional, mentre que la parella sueca amb Renault Clio S1600 anava cedint terreny. Una sortida de pista soferta en la penúltima prova especial cronometrada del disabte per Michal Kosciuszko i Maciej Szczpaniak posava punt i final al bonic duel que mantenien ambdos equips, doncs en l'incident els polonesos es deixaven 2 minuts.

En la tercera i última jornada, Martin Prokop i Jan Tománek van sortir a assegurar la victòria, i malgrat deixar-se mig minut en les tres cronometrades en relació a Patrik Sandell i Emil Axelsson, els txecs finalment aconseguien l'objectiu. En clau de campionat, la victòria de Martin Prokop només servia per maquillar una mica la temporada del pilot centreuropeu, força lluny del líder i nouvingut al campionat Sébastien Ogier, el qual no prenia part a la prova finlandesa.

Martin Prokop reconduia el mal inici de temporada amb una victòria a Finlàndia

Tot i la victòria de Sébatien Loeb a casa de Mikko Hirvonen, doncs el finlandès és natural de Jyväskylä, el pilot de Ford seguia mantenint-se un ral·li més al capdavant de la general provisional del campionat amb 1 sol punt d'avantatge vers el quatre vegades campió mundial. Chris Atkinson gràcies al seu podi aconseguia situar-se en tercera posició provisional del campionat, superant a Jari-Matti Latvala que de cop baixava dues posicions.

Pilot	Punts
Mikko Hirvonen	67
Sébastien Loeb	66
Chris Atkinson	37

En constructors l'errada de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, permetia a Citroën escurçar distàncies vers els de l'oval en la lluita per la corona mundial, deixant les distàncies entre els dos fabricants en tan sols 3 punts de distància. Subaru seguia en terra de ningú ocupant la tercera plaça de podi, força lluny de Citroën i no tan d'Stobart.

Constructor	Punts
Ford	108
Citroën	105
Subaru	62

Ogier-Ingrassia aconseguien afegir al seu palmarés el selecte 1000 Llacs .

Figurant com la vuitena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 63è Ral·li 1000 Llacs finalitzava el dissabte 3 d'agost de 2013 a Jyväskylä. La prova que comptava amb un recorregut format per 23 proves especials de 324,31 km cronometrats, era iniciada el dijous 1 d'agost per 96 equips dels 101 que prèviament hi havien oficialitzat la seva inscripció. La cita, que era puntuable pels certàmens de pilots i constructors, així com els campionats WRC-2, WRC-3 i mundial júnior, era completada per 58 dels equips participants.

Neuvile-Gilsoul quallaven una actuació sorprenent i madura a Finlàndia.

La celebració de 5 trams cronometrats forestals, més aviat curts, així com una superespecial espectacle a Killeri, a partir de dijous al migdia i sense assistències, totalitzant 45,51 km de lluita contra el cronòmetre, suposava l'inici de la prova finlandesa. Arrancar un ral·li amb especials curtes i a sobre amb previsió de pluja té els seus riscos que aquest sigui un tan foll, i així es com va ser.

La parella de Volkswagen formada per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'anotaven el primer escratx del ral·li, seguits pels seus companys d'equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals en la següent prova cronometrada del programa s'acomiadaven de qualsevol opció a guanyar el ral·li de casa, doncs en trencar un braç de la suspensió posterior, els finlandesos perdien prop de mig minut en l'especial al que s'hi afegirien 3 minuts i mig més de penalització per retard en el següent control horari quan els pilots miraven de reparar el seu Polo R WRC. La reparació no es va poder dur a terme, amb el que el cotxe dels finlandesos era molt díficil de pilotar i els minuts vers els líders anaven caient fins que finalment en la penúltima especial cronometrada, aquests finalment decidien acollir-se a la norma "rally-2" per tal de sortir l'endemà.

Tornant a la segona prova especial cronometrada, els belgues de l'equip de Qatar Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi aconseguien el millor registre, el que permetia a la jove parella passar de la sisena posició provisional que ocupaven al terme de la primera prova cronometrada, fins al liderat ex-aequo amb els finlandesos de Citroën Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. El norueg Mads Østberg i el suec Jonas Andersson restaven en la tercera posició a 1 dècima de segon dels dos líders empatats, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia baixaven fins la quarta plaça a tan sols 9 dècimes de segon dels millors temps.

La tercera prova especial cronometrada era la més llarga de la jornada inicial, amb tan sols 13,68 km de distància; aquí els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi marcaven el millor temps, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi aconseguien el segon millor registre a 9 dècimes de segon de l'escratx dels de Volkswagen i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s'hi deixaven 2 segons, el que significava que la parella belga seguia compartint el liderat una especial si bé ara era amb els pilots de la Provença.

Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien el seu primer escratx al ral·li en la quarta especial cronometrada, i com si d'un caprici es tractés, els finlandesos treien 1,1 segons als belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, justament la distància que els separava al terme de la cronometrada anterior, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia cedien 2,7 segons amb la parella de Citroën, amb el que finlandesos i belgues tornaven a compartir la primera posició. D'altra banda Mads Østberg i Jonas Andersson hi marcaven el sisè millor temps, a 3,3 segons de l'escratx, amb el que corrien el risc de perdre el tren de la lluita per la victòria.

La parella escandinava de M-Sport reaccionava en la penúltima especial cronometrada emportant-se el seu primer millor temps, el qual els permetia pujar fins la segona plaça provisional, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, que havien escollit sortir en la posició més endarrerida possible després de marcar el temps més baix en el tram de proves, un aiguat els enxampava en el moment d'iniciar l'especial i es deixaven 16 segons i quatre posicions en la general.

Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul quedaven llavors com a líders en solitari, i els belgues confirmaven la seva posició adjudicant-se l'escratx a l'especial espectacle de Killeri, mentre que per darrera Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'intercanviaven la posició amb Mads Østberg i Jonas Andersson després de que tots dos equips hi tinguessin una actuació més aviat discreta.

Així doncs s'arribava a la neutralització de la primera etapa, amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul com a líders provisionals amb 5,2 segons de marge vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, mentre que l'avantatge en relació a Mads Østberg i Jonas Andersson era de 8,9 segons. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen per la seva banda aconseguien superar en el darrer sospir de la jornada als seus compatriotes privats Juho Hänninen i Tomi Tumoninen i restar així a les portes de les places de podi a 13,8 segons dels primers classificats.

La segona jornada del ral·li, programada a 8 proves especials més una nova passada per la superespecial espectacle de Killeri, tenia ja un format més convencional en quan hi havia un reagrupament per a les assistències en l'equador de l'etapa, que tanmateix servia per dividir els bucles del matí i de la tarda, o les primeres de les segones passades pels trams.

Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s'imposaven en la primera cronometrada del dia per tornar-se a ficar en la lluita per les primeres places, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul mostraven un rendiment inferior al de l'etapa anterior i viatjaven de la primera fins la tercera posició, mentre que Mads Østberg i Jonas Andersson feien el viatge a la inversa, passant a liderar provisionalment el ral·li. L'arrancada folla progressava en quan el reenganxat Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, així com els seus companys d'equip Sébastien Ogier i Julien Ingrassia empataven a l'escratx en la segona prova del dia i deixava pas als provençals cap al liderat del ral·li per tan sols 2 dècimes de segon.

D'altra banda en aquesta segona especial cronometrada es produia una de les imatges més mítiques d'aquesta edició del ral·li quan el pilot rus Evgeniy Novikov i la seva navegant austíaca Ilka Minor se sortien de la pista i colisionaven contra els arbres, els pilots, tot i tenir el capot del seu Fiesta RS WRC alçat i enganxat al para-brises, van continuar disputant l'especial fins al final, el que va perjudicar considerablement als britànics de Citroën Kris Meeke i Chris Patterson que els van atrapar en la pista i sense possibilitat d'avançar-los, motiu pel qual la organització els va conferir un registre més proper al que haguessin marcat de no haver-se topat amb la xicana rodant.

La imatge de Novikov-Minor circulant amb el seu Fiesta RS WRC desmanegat esdevingué una icona del ral·li.

Tornant a les primeres places, el marge de només 2 dècimes de segon era neutralitzat immediatament per la parella escandinava de M-Sport, que en aconseguir el registre més baix en la tercera i penúltima especial del bucle, amb el que els pilots del Ford Fiesta RS WRC número 4 passaven a liderar la prova. D'altra banda, els pilots del Fiesta RS WRC número 11, els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, seguien mostrant-se cautelosos, i els seus cronos no eren ni de bon troç com els de la jornada anterior, amb el que aquests es veien superats per Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en aquesta especial cronometrada i per tant fora de les places de podi.

Abans d'entrar al reagrupament per a les assistències, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es tornaven a imposar en la quarta prova cronometrada del dia, amb el que les distàncies entre els dos aspirants a victòria quedaven reduides a 8 dècimes de segon. Mentre que el forat amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s'obria una mica més i a la seva vegada el dels finlandesosen relació amb els belgues, també.

Ja per la tarda, en les segones passades pels trams cronometrats del matí, els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es mostraven inaccessibles, en quan els pilots s'embutxacaven els 5 escratxs possibles del bucle, el que no només els hi conferia el liderat provisional de la prova amb el primer d'ells, sino que a més a més aprofitant tot un seguit de problemes per part dels seus rivals més directes, aconseguien un marge prou important tenint en compte el devenir de la prova fins aquell moment.

Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen eren els primers en trobar-se amb problemes quan en la sisena especial del dia patien una sortida de pista en una secció que es disputava en cinquena velocitat, aixó els suposava una doble punxada i cedir una vintena de segons i la tercera plaça en mans de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Precisament els belgues punxaven en la següent prova especial, peró l'esmortidor posterior danyat en el Citroën DS3 WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen a resultes de la sortida de pista anterior, els impedia atacar per aconseguir l'última plaça de podi.

Els següents en trobar-se amb problemes van ser Mads Østberg i Jonas Andersson, els pilots desllandaven la roda anterior esquerra sense ni tan sols punxar-la en l'últim dels trams cronometrats forestals, perdent-hi 25,8 segons vers els provençals i la segona plaça en favor dels belgues.

La superespecial de Killeri no deixava massa canvis rellevants en la taula, i com en la jornada anterior donava pas a la neutralització de l'etapa, a la que s'hi arribava amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia com a líders seguits de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul a 38,1 segons del seu temps. Mads Østberg i Jonas Andersson tancaven les places de podi a 39,0 segons de la parella francesa de Volkswagen, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, a 1 minut i 1,4 segons, veien impossible plantejar-se la victòria.

Com en la temporada anterior el ral·li finalitzava en dissabte, jornada en la qual s'hi programaven 4 trams a doble passada, el que generava un total de 8 proves especials d'una distància cronometrada de 130,20 km. Mads Østberg i Jonas Andersson s'imposaven en la primera prova sabatina per tal d'avançar als belgues en la segona plaça provisional. Aquests reaccionaven i en guanyar la següent especial, escurçaven distàncies amb els pilots del primer equip de M-Sport sense arribar a superar-los.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que havien tingut una arrencada d'etapa un tan cautelosa, es destapaven en el tram llarg de l'etapa, el mític Ouninpohja en el que paral·lelament Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul recuperaven la segona plaça per 3 dècimes de segon. Mads Østberg i Jonas Andersson tornaven a anotar-se l'autoria del registre més baix en el quart tram del dia, el que permetia als escandinaus tornar a recuperar la plaça que acabaven de perdre en mans dels pilots belgues de l'equip de Qatar.

En sortir de les assistències, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien un altre escratx justament per davant dels seus acompanyants provisionals al podi peró en ordre invers, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul seguien escurçant distànces amb Mads Østberg i Jonas Andersson amb l'escratx en el sisè tram cronometrat del dia.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es tornaven a deixar anar en la segona passada per Ouninpohja, on amb una velocitat promig de 130,7 km/h, els francesos s'emportaven l'escratx alhora que el récord de temps en tan icónic tram. Alhora Mads Østberg i Jonas Andersson havien de fer una maniobra evasiva per evitar colisionar contra una pedra que havia quedat al mig de la traçada, els que els va suposar perdre uns 20 segons i la segona plaça.

En el Power Stage, última de les proves cronometrades del recorregut del ral·li, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul aconseguien llevar per 3 dècimes de segon el millor temps a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, amb el que la parella belga s'emportava al seu compte particular els 3 punts extra que suposava haver marcat el temps més baix, mentre que els francesos s'havien de conformar amb 2.

Un cop els 57 equips participants van entrar al parc tancatde Jyväskylä, es donava per finalitzat el 63è Ral·li 1000 Llacs, oficialment anomenat Ral·li de Finlàndia, en el que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi aconseguien la seva primera victòria en territori finlandès en completar el recorregut en 2 hores 43 minuts i 10,4 segons, 37,0 segons menys que els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul que demostraven així haver madurat molt en el seu pilotatge. Mads Østberg i Jonas Andersson per la seva banda tancaven el podi a 57,6 segons dels guanyadors, el que suposava que per segona vegada en la història del ral·li, l'anterior fou en 2003, que cap pilot finlandès ocupés un dels calaixos del podi.

Østberg-Andersson tancaven el podi, el que significava que no hi havia cap finlandès.

En categoria WRC-2, és a dir la reservada a cotxes de 4 rodes motrius peró sense homolagació WRCar, la primera jornada va estar marcada pel domini dels debutants Ford Fiesta R5, cotxes que aconseguien tots els escratxs possibles, amb 3 per a Jari Ketomaa i Marko Sallinen, que completaven la jornada com a líders, un escratx pels britànics Eflyn Evans i Daniel Barritt i un altre per la parella d'estonis Karl Kruuda i Martin Järveoja.

Els líders arrodonien la feina feta en imposar-se en totes les cronometrades del divendres al matí, amb el que la parella finlandesa aconseguia obrir un forat d'una mica més d'1 minut en relació als polonesos Robert Kubica i Maciej Baran, segons classificats en la provisional. En les segones passades per les especials, els locals aconseguien imposar-se en tres de les 5 cronometrades, i només una sanció aplicada de 10 segons per fer 1 minut tard en un control horari, posava una mica de fre a l'arrencada dels líders.

Cara la jornada sabatina final, Jari Ketomaa i Marko Sallinen van afluixar una mica el ritme per no posar en perill la seva victòria, tot i aixó els pilots encara van ser a temps d'anotar-se dos millors temps més en el seu compte particular. La concessió que feien els líders, donava una oportunitat per a que els seus compatriotes d'Škoda Esapekka Lappi i Janne Ferm brillessin en embutxacar-se un total de sis escratxs al llarg de l'etapa final i maquillar una mica el resultat de la jove parella que en la sisena especial del dissabte s'havia vist obligada a abandonar en malmetre les suspensions del seu Fabia S2000.

En clau de campionat, la victòria que aconseguia Jari Ketomaa en la cita domèstica era del tot irrellevant en quan el pilot finlandès tot just participava per primera vegada en el certàmen i per tant aquests eren els seus primers punts. Qui treia profit als 18 punts aconseguits era el polonès Robert Kubica, el qual davant les absències d'Abdulaziz Al-Kuwari i Nicolas Fuchs, i l'abandonament de l'ucrainès Yuriy Protasov s'enfilava fins la tercera plaça provisional a tan sols 2 punts del pilot peruà.

Ketomaa-Sallinen guanyaven sense massa oposició en el debut mundial del Fiesta R5.

En categoria WRC-3, els birtànics Alastair Fisher i Gordon Noble començaven dominant la prova en sumar 4 escratxs de 6 possibles al llarg de la primera etapa per davant de l'irlandès Keith Cronin i el britànic Marshall Clarke, que amb un únic temps escratx feien entrada al parc tancat a 9,2 segons dels líders.

Divendres els líders començaven l'etapa marcant un altre millor temps, peró en la segona especial cronometrada els britànics es veien forçats a abandonar per accident, cedint el testimoni a Keith Cronin i Marshall Clarke, que a la seva vegada eren els homes més ràpids en l'especial i en les tres que la seguien. Per la tarda el pilot irlandès i el seu acompanyant britànic seguien mostrant unes altes prestacions, gràcies a les quals aconseguien un marge de minut i mig vers els segons classificats.

Arribats a la jornada final sabatina, els líders van afluixar una mica més el ritme per tal d'assegurar-se la victòria, una victòria que era la primera de la temporada i que en unir-se amb el segon lloc de Sardenya, deixava al pilot irlandès a 18 punts del líder provisional del certàmen, el francès Sébastien Chardonet, el qual precisament a Finlàndia obtenia 18 punts.

Cronin-Clarke guanyaven el seu primer ral·li de la temporada i es reivindicaven com candidats al títol.

La competició reservada als més joves, la coneguda com Junior WRC, tenia una arrencada gairebé tan trepidant com el de la categoria reina. Els turcs Murat Bostanci i Onur Vatanserver sorprenien a propis i aliens amb el millor temps en la primera especial cronometrada del recorregut, si bé immediatament els estonis Sander Pärn i Ken Järveoja posaven les coses al seu lloc. A partir de llavors es va establir un duel tancat per la victòria a tres bandes entre els estonis, els finlandesos Andreas Amberg i Mikka Lukko així com el suec Pontus Tidemand i el seu copilot norueg Ola Fløene, que acabaria amb aquests tres equips classificats en aquest ordre a l'entrada al parc tancat separats per 1,7 i 5,0 segons respectivament.

Divendres al matí Andreas Amberg i Mikka Lukko començaven a enfilar camí cap a la victòria en guanyar tres dels quatre trams cronometrats del primer bucle de l'etapa, mentre que Pontus Tidemand i Ola Fløene rebien 3 minuts i 10 segons de penalització en fitxar 19 minuts tard al control horari, el que allunyava considerablement a la parella escandinava de la victòria. Amb les segones passades per les especials, arribava la reacció de Pontus Tidemand i Ola Fløene, que miraven de recuperar quantes posicions els hi fos possible, així com de Sander Pärn i Ken Järveoja, fins que una punxada en la penúltima especial aturava la progressió dels estonis i deixava als finlandesos amb més de 2 minuts al capdavant de la general.

Amb unes distàncies tan importants, la general ja no va viure més canvis fins a la conclusió de la prova, en la que el pilot local Andreas Amberg aconseguia la seva primera victòria de la temporada i assolia la quarta posició provisional del certàmen a 1 punt de Sänder Parn, tercer classificat, a 6 punts de José Antonio Suàrez, segon, i a 35 de Pontus Tidemand, líder destacat amb una victòria a Portugal, un segon lloc a Grècia i el tercer lloc que just aconseguia a Finlàndia.

Amberg-Lukko guanyaven a casa amb certes dosis de fortuna.

Tot i que Sébastien Ogier assegurava que no tenia intencions de sortir a guanyar el Ral·li de Finlàndia gràcies al marge que el pilot gaudia en la provisional del campionat de pilots, el cert és que el pilot de Gap finalment acabava guanyant la prova i gairebé el Power Stage, amb el que el líder gairebé aconseguia doblar la puntuació que el separava dels segons classificats, que donats els resultats de la cita finlandesa eren el belga Thierry Neuville i el finlandès Jari-Matti Latvala. L'empat d'aquests dos pilots, donava pas ficticiament Mikko Hirvonen al tercer lloc provisional.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	181
Jari-Matti Latvala Thierry Neuville	91 91
Mikko Hirvonen	73

En la taula provisional del campionat de constructors, Volkswagen seguia afermant-se en el liderat gràcies a sumar més punts que cap altre dels seus opositors; encapçalats per Citroën, que a Finlàndia tenien una de les seves pitjors acutacions, sobretot per part d'uns desaparescuts Dani Sordo i Carlos del Barrio, i seguits per M-Sport, els quals gràcies a tenir 2 cotxes en el seu equip, aconseguien sumar més punts que la formació satèlit de Qatar i desfer la igualada que tenien en sortir de Sardenya.

Constructor	Punts
Volkswagen	251
Citroën	196
M-Sport	112

Latvala-Anttila s'entregaven en cos i ànima sobre-posant-se a una pinça de fre averiada, per aconseguir la victòria a casa .

El diumenge 3 d'agost de 2014, Jyväskylä tornava a ser escenari d'una cerimònia de clausura del Ral·li dels 1000 Llacs, en concret de la seva 64ena edició, la qual amb puntuabilitat pels certamens reservats a pilots, constructors, mundial WRC-2 i WRC-3, així com la copa privada concebuda per a la promoció de joves talents, la Drive DMack Cup, s'iniciava el dijous 31 de juliol a la mateixa ciutat amb 76 equips presents a la rampa de sortida dels 77 que prèviament hi havien formalitzat la seva inscripció oficial. El ral·li, que comptava amb 360,94 km cronometrats al llarg de 26 proves especials, era completat per 54 dels participants.

Ogier-Ingrassia es van esforçar de valent per evitar l'inevitable.

El ral·li arrancava el dijous 31 a primera hora de la tarda amb un conjunt de 4 proves especials que totalitzaven 59,54 km de lluita contra el cronòmetre, i en els que la pluja va fer acte de presència, fenòmen que treia ferro al fet d'anar obrint pista, labor que pertocava a la parella francesa de Volkswagen formada per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, en virtud de líders provisionals del campionat. Tot i aixó, els seus companys d'equip finlandesos, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila competien amb l'estímul de fer-ho davant de la seva afició, el que els va portar a aconseguir el millor temps en les tres primeres proves cronometrades, sent el tercer dels seus escratxs ex-aequo amb els seus companys d'equip francesos.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'adjudicarien l'escratx en solitari en el quart i últim tram de la primera jornada, amb el que les dues parelles de Volkswagen farien entrada al parc tancat separades per tan sols 4,5 segons, mentre que el pilot nord-irlandès Kris Meeke i el seu copilot irlandès Paul Nagle, situaven el seu Citroën DS3 WRC en una sorprenent tercera plaça a només 9,2 segons dels líders, després de sumar dos tercers temps escratx i un segon millor registre.

Per darrera d'ells la classificació començava a obrir-se una mica, i els finlandesos de M-Sport Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, que assolien la quarta plaça en la última especial cronometrada de la primera etapa en superar-hi els seus compatriotes de Hyundai Juho Hänninen i Tomi Tuominen, es trobaven ja a 26,4 segons de la primera plaça, encapçalant un grup compacte en el que a part de trobar-se el i20 WRC de la parella finlandesa anteriorment esmentada, també s'hi trobava el tercer Polo R WRC en mans dels noruegs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, classificats a 27,2 segons dels seus companys d'equip.

La segona etapa del ral·li tenia ja un format més convencional, amb quatre trams cronometrats agrupats en un bucle que es disputava en dues ocasions, generant un total de vuit especials, a la que s'hi afegia una segona passada pel darrer tram del dijous al vespre per assolir una distància competitiva de 134,47 km. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila refermaven la seva condició de líders provisionals en imposar-se en les dues primeres cronometrades de la jornada, si bé el rendiment que en treien en forma de segons vers els seus principals rivals era més aviat curt, més encara quan els pilots de Citroën de les dues irlandes, Kris Meeke i Paul Nagle, s'imposaven en la tercera especial del bucle matinal i els seus companys d'equip i principals rivals en la lluita per la victòria, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, aprofitaven les humitats remanents de les pluges caigudes en la jornada anterior per tal d'imposar-se en el quart tram del dia.

Per darrera Juho Hänninen i Tomi Tuominen recuperaven la quarta plaça provisional al terme de la primera especial del divendres, peró en la següent cronometrada els finlandesos de Hyundai queien dins el voral de la pista i feien diverses voltes de campana amb el seu i20 WRC, perdent-hi una mica més d'un minut i deixant el seu cotxe en unes condicions deplorables. Malgrat tot, els pilots van seguir competint a costa d'anar veient com els segons els hi anaven caient i les posicions també.

En les segones passades per les especials, i ja amb el terreny força més sec que al matí, el diferencial d'obrir pista o no es va fer més gran, i malgrat que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien el millor temps en la cinquena especial cronometrada del dia, en les següents els francesos no van poder mantenir el ritme que imprimia Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila que amb tres escratxs consecutius es refermaven al capdavant de la general. Els provençals peró no només perdien el contacte amb els seus companys d'equip, sinó que a més a més es veien superats pel Citroën DS3 WRC de Kris Meeke i Paul Nagle en la setena especial del dia, si bé els campions mundials en vigència, en imposar-se en la novena i última especial cronometrada del dia, recuperaven part del temps cedit.

L'altre punt calent de la taula, el que afectava a la lluita per la quarta posició, els noruegs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene encertaven amb la configuració del seu Polo R WRC en les assistències intermedies, i si bé en un primer moment del bucle de la tarda aquests perdien plaça amb el Citroën DS3 WRC de Mads Østberg i Jonas Andersson, a les acaballes de la jornada els de Volkswagen amb un segon millor temps guanyaven de cop dues posicions i se n'anaven a dormir en la quarta posició a 1 minut i 4,2 segons dels seus companys d'equip i líders provisionals Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que el seu marge vers Mads Østberg i Jonas Andersson així com en relació Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, era de tan sols 1,2 i 3,1 segons respectivament.

Kris Meeke i Paul Nagle per la seva part feien entrada al parc tancat a 19,7 segons dels primers classificats, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es trobaven a 21,3 segons dels seus companys d'equip.

El programa de la tercera jornada del ral·li, la sabatina, comptava amb 10 proves especials de 130 ,36 km cronometrats, en els que l'ordre de sortida s'invertia, i per tant Sébastien Ogier i Julien Ingrassia deixaven d'obrir pista. Malgrat aixó, els líders aconseguien imposar-se en quatre dels cinc trams del bucle matinal, per 1 sol escratx per part de la parella francesa, amb el que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'escapaven encara una mica més; si més no, per cònsol dels campions mundials, aquests aconseguien recuperar la segona plaça en detriment de Kris Meeke i Paul Nagle un cop s'havia completat la segona prova cronometrada.

Per la tarda, en tornar a passar per les especials cronometrades, semblava que el devenir escrit al matí es tornaria a repetir en quan Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'imposaven en la sisena especial sabatina, repetició de la primera, peró en la següent els líders topaven amb un esboranc, que els provocava quedar-se amb la pinça de fre frontal dreta inoperativa. Aquesta averia va permetre a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia imposar-se en les quatre proves especials que restaven per disputar-se, i eixugar les distàncies amb els seus companys d'equip fins a situar-les en tan sols 3,4 segons a l'entrada del parc tancat. Kris Meeke i Paul Nagle per la seva banda, no es mostraven tan competitius com en la jornada anterior i fitxaven a 32,4 segons dels finlandesos.

Per darrera la lluita per la quarta plaça quedava pràcticament decidida, Mads Østberg i Jonas Andersson deformaven el seu arc de seguretat en la primera cronometrada de la tarda, dinovena en el comput global del ral·li, amb el que la parella escandinava de Citroën es veia obligada a abandonar la competició. D'altra banda el rendiment d'Andreas Mikkelsen i Ola Fløene era clarament superior al de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, amb el que els noruegs de Volkswagen aconseguien obrir un forat de gairebé 1 minut en relació als finlandesos de M-Sport i pràcticament assegurar-se la quarta posició final, amb el que el ral·li perdia un dels punts calents, si bé l'altre es posava roent.

La quarta i última jornada del ral·li constava de tan sols tres especials cronometrades de 36,60 km de distància, peró donades les distàncies tan curtes que separaven al primer del segon classificat, resultaven suficients. Els líders Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'imposaven en el primer d'ells per elevar el gap fins als 5 segons amb el pilot de Gap i el seu navegant d'Aix-en-Provence. La segona especial cronometrada dominical era de vital importància, doncs amb 23,02 km competitius, pràcticament suposava l'última opció dels provençals. Aquests guanyaven l'especial, peró als seus companys d'equip només aconseguien llevar-lis 1,3 segons i deixar les distàncies en 3,7 segons, 3 dècimes de segon més de com havien començat la jornada.

La tercera i última cronometrada del dia, repetició de la primera, suposava tanmateix el Power Stage. Aquí Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tornaven a marcar el millor registre, si bé només aconseguien llevar 1 dècima de segon a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila que es classificaven just per darrera seu, i per tant la victòria d'aquests es consumava per 3,6 segons. Kris Meeke i Paul Nagle eren la tercera parella en aconseguir punts extra en aquest Power Stage i certificaven igual posició final a 50,6 segons dels guanyadors.

Així doncs, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien tornar a guanyar el Ral·li de Finlàndia 4 anys després de la seva primera victòria domèstica, acabant així amb el domini francés que havia sotmés als finlandesos en les tres últimes edicions de la cita.

Fantàstic resultat de Meeke-Nagle que en certs moments estigueren en posicions més capdaventeres.

En el campionat WRC-2 la primera jornada va estar especialment moguda, els locals Jari Ketomaa i Kaj Lindström eren els primers líders de la categoria en imposar-se en la primera especial cronometrada, si bé en la segona els locals perdien el seu lloc de privilegi en mans dels seus companys d'equip Ott Tänak i Raigo Mõlder. Els estonis peró patien una punxada en la tercera especial del dia, amb el que de cop perdien 4 minuts i baixaven sis posicions en la classificació. Jari Ketomaa i Kaj Lindström, amb l'altre Fiesta R5 de l'equip DMack, recuperaven la primera posició, una posició que ja conservarien fins a l'entrada al parc tancat.

Ott Tänak i Raigo Mõlder iniciaven el mateix dijous al vespre la seva remuntada, una remuntada que s'extenia al llarg del divendres, fins que en la sisena especial cronometrada del dia una nova punxada acabava amb la ratxa de sis escratxs consecutius i els estonis passaven de la quarta fins la sisena posició provisional. Ott Tänak i Raigo Mõlder es tornaven a alçar i completaven la jornada imposant-se en les tres especials que restaven per celebrar-se. Per davant Jari Ketomaa i Kaj Lindström anaven fent la molla amb els segons classificats, els també estonis Karl Kruuda i Martin Järveoja, els quals pilotaven un vell Fiesta S2000.

En les primeres cronometrades del dissabte es va seguir la tónica del divendres, Ott Tänak i Raigo Mõlder eren una i altra vegada els homes més ràpids en pista, mentre que Jari Ketomaa i Kaj Lindström anaven obrint forat amb els seus rivals més directes de manera paulatina, fins que l'obligació de para a canviar una roda punxada en la tercera especial del dia, suposava als finlandesos perdre la seva condició de líders, un rol que passaven a ocupar Karl Kruuda i Martin Järveoja per un marge proper als 3 minuts.

Els nous líders no eren ni de bon troç els homes més ràpids en pista, doncs els seus rivals més directes els hi aconseguien retallar 1 minut en el que restava de ral·li, peró el gran marge de confiança conferit per les punxades de les DMack permetien a Karl Kruuda i Martin Järveoja aconseguir la seva primera victòria en terreny finlandès; una victòria que s'afegia a l'aconseguida a Suècia i que pujava al pilot fins al tercer lloc provisional del campionat, a 1 punt de l'ucrainès Yuri Protasov i a 7 del líder, l'italià Lorenzo Bertelli.

Kruuda-Järveoja no van ser els més ràpids, peró si els que menys temps perdien.

En el campionat reservat als cotxes de dues rodes motrius, el WRC-3, l'eslovè Martin Koči i el txec Lukáš Kostka esdevenien els primers líders de la categoria gràcies a imposar-se en les dues passades pel tram de Lankamaa, el més llarg de la tarda del dijous. L'endemà divendres arribava la reacció dels locals Teemu Suninen i Juha-Pekka Jauhiainen, una reacció que es veia truncada quan aquests patien una punxada i es deixaven gairebé 3 minuts en l'incident.

Dissabte la parella finlandesa va seguir picant pedra fins que una sortida de pista en la quarta prova cronometrada del dia, els feia perdre prop d'un minut alhora que deixava el seu Citroën DS3 R3T força malmés, unes condicions que els suposava perdre un altre minut en la següent especial, afortunadament per a la parella l'última del bucle. Lluny de donar-se per vençuts, tots i els prop de 4 minuts cedits en relació amb Martin Koči i Lukáš Kostka, líders de la categoria des del primer instant, Teemu Suninen i Juha-Pekka Jauhiainen van seguir atacant al llarg de la tarda per tal de superar als francesos Quentin Giordano i Valentin Serraud primer i després gràcies a la baixa per accident dels rumanesos Simone Tempestini i Dorin Pulpea, arribar fins la segona posició, si bé el temps que havien aconseguit recuperar als líders fregava només el mig minut.

Els líders peró fitxaven tard a l'entrada del darrer control horari, el que els suposava rebre una penalització de 3 minuts i veure com el seu gran coixí vers Teemu Suninen i Juha-Pekka Jauhiainen pràcticament s'eixugava. Aquests no van deixar perdre l'oportunitat i amb un pilotatge excels aconseguien finalment liderar la categoria en la penúltima cronometrada del ral·li, completant el recorregut com els guanyadors.

Per a Teemu Suninen la victòria tot just suposava els primers punts del campionat, entrant doncs a la taula general per la sisena posició provisional, mentre que el líder provisional, el francès Stéphane Lefebvre, tenia un paper pobre a la cita finlandesa en haver-se de reenganxar al ral·li en la segona prova especial del divendres i només assolia la vuitena posició final que li donava 4 punts.

La tenacitat i una mica de kharma portava a Suninen-Jauhiainen a la victòria.

Max Vatanen, fill del mític pilot Ari Vatanen, així com el seu navegant Mikka Lukko, esdevenien els primers líders de la copa privada Drive DMack, en la que l'asturià José Antonio Suárez i el seu acompanyant madrileny Borja Rozada van intentar immiscir-se en la lluita per les primeres places, peró en aconseguir liderar la categoria, acte seguit patia una de les tantes sortides de pista que el pilot acostumava a patir.

Divendes al matí peró el liderat de la parella finlandesa tocava fi en quan els britànics Tom Cave i Craig Parry es mostraven força superiors a la resta de pilots, doncs en 5 trams els pilots aconseguien 4 escratxs consecutius i un segon millor temps a 9 dècimes de segon de l'escratx, el que lógicament els donava pas a liderar la categoria. Per la tarda els britànics mantenien dinàmiques i amb 2 temps escratx i 2 segons temps escratx més, aquests aconseguien obrir un petit forat de 20 segons vers l'estoni Sander Pärn i el britànic James Morgan.

Precisament aquests últims pilots esmentats aconseguien eixugar els 20 segons de diferència en les dues primeres especials cronometrades del dissabte i per tant passar a liderar la copa. Els pilots mantenien el nivell que els havia portat fins al liderat en bona part de l'etapa sabatina, el que coincidint amb la baixa obligada de Tom Cave i Craig Parry en la setena especial del dia per averia en les suspensions, deixava a la parella estonio-britànica amb un liderat de gairebé 3 minuts a l'entrada al parc tancat. Un marge més que suficient com per a que el pilot s'assegurés la seva tercera victòria consecutiva de la temporada i comencés a pensar en el seu guardó de final de temporada.

Pärn-Morgan van despertar dissabte per aconseguir la tercera victòria de la temporada.

En el campionat reservat a pilots, la victòria que aconseguia Jari-Matti Latvala en la seva Finlàndia natal, permetia al pilot escurçar en 6 punts la diferència que el separava del seu company d'equip i líder indiscutible del campionat, el francès Sébastien Ogier; el qual minimitzava el fet de no guanyar en adjudicar-se els 3 punts extra del Power Stage. Andreas Mikkelsen per la seva part no es mostrava tan combatiu com en cites anteriors, peró la baixa del seu compatriota Mads Østberg feia bona la seva quarta plaça final, la qual l'enfortia en la tercera posició provisional.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	187
Jari-Matti Latvala	143
Andreas Mikkelsen	95

En la taula del campionat de constructors, Volkswagen sumava el seu tercer doblet de la temporada, el que permetia als de Wolfsburg començar a acariciar els llorers del segon títol de constructors consecutiu, doncs Citroën només aconseguia situar un dels seus cotxes a la línia de meta i M-Sport tenia un rendiment força baix a la cita en la que en edicions anteriors havien aconseguit la victòria, només superant l'horror de Hyundai o el segon equip de Volkswagen que concursava amb 1 sol cotxe.

Constructor	Punts
Volkswagen	305
Citroën	130
M-Sport	106