Hannu Mikkola i John Davenport s'estrenaven com a guanyadors d'un ral·li del mundial.

El diumenge 4 d'agost de 1974 finalitzava a Jyväskylä, al centre de Finlàndia, el 24è Ral·li dels 1000 Llacs, tercera cita del calendari del campionat del mòn. La prova constava de 36 especials cronometrades amb una corda de 363,60 km de distància, una cita anormalment curta pels estàndars de l'època a la que els 117 equips participants dels 120 inscrits havien de fer front a partir del divendres 2 d'agost al vespre des de la mateixa ciutat, 87 equips van ser els que van superar el recorregut i ser presents a la cerimònia de clausura.

Un radar en l'enllaç privava a Mäkinen-Liddon reeditar la victòria de 1973.

Timo Mäkinen i Henry Liddon que pilotaven un dels Ford Escort RS1600 oficials, van sol·licitar als responsables de l'equip que muntessin rodes de 15 polzades per tal de traccionar millor, la sol·licitud va ser acollida favorablement el que va permetre als darrers guanyadors de la prova finlandesa començar a marcar un ritme fort, aconseguint 4 escratxs en els cinc primers trams, desmarcant-se al capdavant de la general provisional.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki, que pilotaven un dels FIAT 124 Abarth Spider, però sense culata de 16 vàlvules com la dels seus companys d'equip Leo Kinnunen i Atso Aho que otorgava 30 CV extra, eren els qui marcaven l'escratx que faltava d'aquests cinc primers trams.

Amb una especial cancelada i dos escratxs de Hannu Mikkola i John Davenport amb l'altre dels Ford Escort RS1600 oficials s'arribava al final del dia, si bé el ral·li prosseguia la matinada de dissabte amb la mateixa inèrcia dels primers trams del divendres al vespre amb el permís dels suecs de Saab Stig Blomqvist i Hans Sylvan que trencaven puntualment amb el domini finlandès al ral·li de casa.

Però a la conclusió de la primera jornada Mäkinen-Liddon van ser caçats per un radar de la policia a 63 km/h en una carretera d'enllaç on el màxim permés era de 60 km/h, aquesta infracció suposava segons el codi intern de la prova una penalització de 50 segons el que facilitava que els seus companys d'equip Mikkola-Davenport acabessin la primera jornada en la darrera especial de la mateixa com a líders de la prova.

El dissabte a mitja tarda s'iniciava la segona i última etapa seguint la tónica de la primera, però amb més aparicions de Hannu Mikkola i John Davenport, que defensaven el liderat del ral·li, com els homes més ràpids dels trams que s'anaven celebrant. També en el transcurs d'aquesta segona etapa va ser quan les baixes d'entitat es varen començar a produir, d'entrada en el segons tram del dia Per Eklund i Björn Cederberg volcaven el seu Saab oficial a alta velocitat deixant-lo totalment destrossat, afortunadament sense haver de lamentar danys físics als seus ocupants.

En el quart tram del dia, una altra parella sueca, la del Swedish Opel Team composada per Bror Danielsson i Bo Sundberg també havien d'abandonar després de fer una recepció d'un salt molt violenta que deixava absolutament impracticable les suspensions del seu Ascona, els seus companys d'equip, Anders Kullang i Claes-Goran Andersson i Björn Waldegård i Hans Thorszelius completaven el recorregut en vuitena i desena posició en la que era la primera intervenció de l'equip en el ral·li com a mundialista, l'anterior aparició es remunta des del 1967.

En la matinada del diumenge, i a falta de sis trams per completar la prova, el jove finlandès Ari Vatanen i Alf Krogell, que estaven realitzant un bon ral·li a bord d'un Opel Ascona, sobre els quals planava una possible desqualificació per haver superat el límit de velocitat en les vies d'enllaç, es veien obligats a abandonar quan arrancaven una roda del seu cotxe i trencaven la transmissió del mateix.

Un últim cop de teatre es va produir a falta de tres trams per finalitzar la prova, quan Stig Blomqvist i Hans Sylvan, que semblaven ser els únics pilots capaços de trencar el domini finlandès en les posicions de podi danyaven seriosament la suspensió de l'eix anterior del seu Saab 96 V4 el que els feia enlentir el seu ritme, Markku Alén i Ilkka Kivimäki van aprofitar la ocasió i amb un escratx en el darrer tram aconseguien la tercera posició del ral·li per tan sols 10 segons de diferència amb els suecs.

El ral·li va ser guanyat pel Ford Escort RS1600 de Hannu Mikkola i John Davenport amb un marge de 31 segons vers els seus companys d'equip Timo Mäkinen i Henry Liddon, els quals tot i ser els homes més ràpids del ral·li, la sanció per superar els extrictes límits de velocitat en carretera oberta els va costar la victòria. Alén-Kivimäki, tot i no comptar amb el motor més potent del FIAT 124 Abarth Spider, completaven el podi finlandès a 2 minuts i 10 segons dels guanyadors.

Tot i no comptar amb el motor més potent de la marca italiana, Alén-Kivimäki finalitzaven en tercera posició.

Tot i el doblet de Ford, el pobre bagatge aconseguit en les dues anteriors cites així com el fet que només es retinguès el millor dels resultats només permetia als de l'òval sumar 20 punts que si bé els acostaven al per llavors seus màxims rivals, l'equip FIAT, encara es trobaven a 9 punts de distància. Mitsubishi, guanyadors al Safari, perdien la seva posició en favor de Ford, molt més implicats en el campionat mundial.

Constructor
Punts

FIAT

33

Ford

24

Mitsubishi

20

Especificacions tècniques
Motor

4 cilindres en línia de 1598,5 centímetres cúbics (81,00 mm de diàmetre - 77,50 mm de carrera).

Potència

218 CV a 8750 rpm

Canvi

Seqüencial de 6 velocitats

Transmissió

Tracció a les rodes anteriors

Longitud

3695 mm

Amplada 1780 mm
Alçada 1510 mm
Distància entre eixos 2390 mm
Pes mínim 1000 kg

 

Títols
Pilots (junior) Per-Gunnar Andersson 2007, Aaron Burkart 2010.

Sovint els canvis en els cotxes de competició responen a canvis en els models del concessionari, i en el cas del Suzuki aquest no va ser una excepció. De l'Ignis es passava al Swift, el qual a priori era més adequat per a la competició en ser més curt i més ample, doncs la seva estabilitat en revolt es veia incrementada. El canvi de carrosseria era pràcticament l'únic canvi que es feia, amb els ajustos pertinents de suspensions, doncs la caixa de canvis i el motor s'heretava del model que reemplaçava.

El debut del nou cotxe tenia lloc a Finlàndia, en motiu del 55è Ral·li 1000 Llacs, i la data el dijous 4 d'agost de 2005, concretament a partir de les 19h, hora en la que es celebrava l'especial espectacle de Killeri. Suzuki desplaçava al pais nòrdic dues unitats del Swift S1600, una pels suecs Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson i una altra pels britànics Guy Wilks i Phil Pugh, els quals completaven el recorregut de la ronda finlandesa en la tercera posició dins la seva categoria, marcant així el primer podi pel nou cotxe. Un mes i escaig més tard arribaria la primera victòria, de mà de Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson al Ral·li de Gales.

El replantejament que feia la FIA del mundial junior de cara a la temporada de 2011, posava punt i final a la carrera del Suzuki Swift S1600 al mundial de ral·lis a la conclusió de la temporada 2010, aconseguint acumular al llarg de les 5 temporades i mitja d'activitat un total de 18 victòries i 55 places de podi en 44 participacions.

Per-Gunnar Andersson:

Gales 2005, Suècia 2006, Noruega 2007, Portugal 2007 i Catalunya-Costa Daurada 2007

Guy Wilks:

Japó 2005, Argentina 2006 i 1000 Llacs 2006.

Urmo Aava:

Turquia 2006, Sardenya 2007 i Japó 2007.

Michał Kościuszko:

Sardenya 2008, Portugal 2009 i Argentina 2009.

Aaron Burkart:

Irlanda 2009 i Turquia 2010.

Karl Kruuda:

Jordània 2010.

Jéremy Ancian:

Alsàcia 2010.

Loeb-Elena guanyaven el ral·li número 500 del mundial.

Jyväskylä era testimoni el dissabte 4 d'agost de 2012 de la cerimònia de finalització del 62è Ral·li de Finlàndia, tradicionalment conegut com Ral·li 1000 Llacs. La prova era la vuitena ronda en el calendari del campionat del món i comptava amb un recorregut format de 18 especials cronometrades de 303,52 km de distància total, al que 81 equips dels 86 que s'hi havien formalment inscrit van començar a afrontar el dijous 2 d'agost. El ral·li, que era puntuable per als certàmens de pilots, constructors, SWRC i la WRC Academy era finalment completat per 53 dels equips participants.

Tot i la igualtat de maquinària, Hirvonen-Lehtinen no van poder guanyar a casa.

El ral·li s'iniciava dijous a mitja tarda amb tres proves especials programades, de les quals una corresponia a la superespecial espectcle i que en total amb prou feines sumaven una trentena de quilòmetres contra el cronòmetre. Sébastien Loeb i Daniel Elena, malgrat haver declarat en les jornades prèvies a l'arrancada de la prova que no volien lluitar per la victòria, ben d'hora es va veure que les seves intencions distaven de les seves paraules, ja que els campions mundials aconseguien el millor temps en el tram de qualificació i aquests escollien sortir en desena posició per tal de trobar-se la pista neta. En aquestes condicions els pilots de Citroën s'adjudicaven el millor temps en els dos trams celebrats, mentre que en l'especial espectacle eren segons a 1 dècima de segon del millor temps aconseguit pels oficials de Ford Petter Solberg i Chris Patterson.

Amb aquesta combinació de resultats, al reagrupament del dijous al vespre Sébastien Loeb i Daniel Elena arribaven com a primers classificats amb 7,3 segons d'avantatge vers els seus companys d'equip finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i els també finlandesos però de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. El norueg Mads Østberg i el suec Jonas Andersson, que havien mostrat una gran regularitat en els seus cronos al llarg del dia, eren quarts a dues dècimes dels dos equips finlandesos que compartien la segona plaça.

Dissabte a quarts de vuit del matí es reemprenia la llarga primera etapa amb nou especials cronometrades més d'uns 130 km de distància. Sébastien Loeb i Daniel Elena seguien amb la seva marxa triomfant en la primera cronometrada del dia, però a partir de la segona els seus companys d'equip, desitjosos de guanyar a casa i per primera vegada amb Citroën després de l'exclusió patida a Portugal quan havien guanyat el ral·li, van llençar-se a l'atac i amb dos escratxs consecutius es situaven a 3,0 segons dels seus companys d'equip, la reacció per part de Sébastien Loeb i Daniel Elena no es feia esperar i amb un molt bon temps en el quart tram del dia, deixaven les coses pràcticament com estaven en arrancar la jornada.

Novament Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen marcaven dos escratxs consecutius que els permetien situar-se als volts dels 3 segons de distància vers els seus companys d'equip, qui tornaven a respondre amb un altre escratx, si bé en aquesta ocasió només recuperaven mig segon del temps cedit. Un escratx de Petter Solberg i Chris Patterson en la penúltima prova cronometrada de la jornada servia per reivindicar la quota de protagonisme de Ford, mentre que entre els dos primers classificats Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen escurçaven 7 dècimes als seus companys d'equip per deixar les distàncies entre tots dos equips en 3,0 segons a falta de celebrar l'especial espectacle de l'hipòdrom de Killeri, on Sébastien Loeb i Daniel Elena es marcaven un temps magnífic per deixar als seus companys a 5,0 segons de distància en la neutralització d'etapa.

El domini dels dos equips Citroën va deixar en un segon pla la interessant lluita que estaven mantenint els dos Ford Fiesta RS WRC per la tercera plaça. Si bé Petter Solberg i Chris Patterson aconseguien superar als seus companys d'equip finlandesos al terme de la segona prova especial del dia, el cert es que immediatament Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila recuperaven la posició i posaven uns segons entremig vers els seus companys d'equip, que amb l'escratx en l'últim tram del dia deixaven les distàncies entre els dos Ford Fiesta RS WRC en 9 dècimes de segon. La distància s'amplià en 2 dècimes de segon en l'especial de Killeri, arribant a la neutralització de la jornada a 20,3 segons dels líders i amb 1,1 segons de diferencia entre ells.

Entre les baixes destacaven les dels dos Citroën DS3 WRC de l'equip Qatar, l'australià Chris Atkinson i el belga Stéphane Prévot, cridats a competir en substitució de Nasser Al-Attiyah, trencaven les suspensions del seu cotxe en la cinquena prova especial del dia, mentre que els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, que estaven quallant una prou bona actuació, patien una sortida de pista i volcaven el seu DS3 WRC en l'últim tram del dia, penúltima especial de la jornada.

El dissabte 4 d'agost acollia la segona i última etapa del ral·li amb 6 especials cronometrades de 139,80 km de distància, en les que les dues parelles de Citroën es van seguir repartint el protagonisme amb 3 escratxs per a cadascuna i un saldo favorable als líders d'1,1 segons en el comput global de la jornada vers els seus companys d'equip locals. Sébastien Loeb i Daniel Elena veien també com un dels seus millor registres s'aconseguia ex-aequo amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals al llarg de tota la jornada tret del "Power Stage" van estar marcant millors registres que els seus companys d'equip Petter Solberg i Chris Patterson que arrossegaven problemes amb la selectora del canvi.

Completades les 18 especials cronometrades el dissabte al capvespre, Sébastien Loeb i Daniel Elena certificaven la seva tercera victòria, segona consecutiva, al Ral·li dels 1000 Llacs amb un temps global de 2 hores 28 minuts i 11,4 segons. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, tot i intentar la victòria, havien de conformar-se amb la segona plaça a 6,1 segons dels seus companys d'equip i amb els tres punts extra que donaven la victòria al "Power Stage" que no era altre que el mític tram d'Ouninpohja. El podi era tancat per Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a 35,0 segons dels guanyadors de la prova.

Poc van poder fer Latvala-Anttila per seguir el ritme dels Citroën.

En el campionat reservat als cotxes S2000, el conegut com SWRC, la prova es va iniciar com un duel entre els neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard amb els finlandesos convidats per la organització Esapekka Lappi i Janne Ferm, als qui els suecs Per-Gunnar Andersson i Emil Axelsson i els irlandesos Craig Breen i Paul Nagle intentaven seguir la seva estela restant en un segon pla. En l'equador de la primera etapa s'enregistrava la primera baixa important de la categoria quan els kiwis Hayden Paddon i John Kennard veien com el motor del seu Škoda Fabia S2000 es quedava a dos cilindres i s'havien de retirar, el que deixava als líders Esapekka Lappi i Janne Ferm amb un marge superior al mig minut vers els seus nous màxims perseguidors, marge que les joves perles finlandenses van anar incrementant fins que uns problemes de direcció van obligar-los a dirigir-se al parc tancat abans d'hora acollint-se al superally.

Tot plegat deixava a Craig Breen i Paul Nagle en primera posició provisional a la neutralització de la primera etapa amb 3,7 segons de marge vers Per-Gunnar Andersson i Emil Axelsson. Suecs i irlandesos es van anar alternant al capdavant de la provisional de la classe fins que un accident de Craig Breen i Paul Nagle en la penúltima cronometrada del recorregut, aplanava el camí a la parella sueca de Proton cap a la victòria, victòria gràcies a la qual el pilot superava a Hayden Paddon al capdavant de la provisional del campionat en només 6 punts.

Les baixes aplanaven el camí d'Andersson i Axelsson a la victòria i liderat del SWRC.

En la copa dels joves talents, la WRC Academy, els britànics Elfyn Evans i Phil Pugh així com Alastair Ficher i Daniel Barritt ben d'hora van marcar les diferències vers la resta de participants i formaven un grup a part, si bé els segons havien d'abandonar la jornada en la cinquena especial cronometrada del ral·li, deixant als primers amb un marge de mig minut al capdavant de la provisional. En una demostració de talent i velocitat, Elfyn Evans i Phil Pugh van incrementar distàncies al llarg del divendres per situar-les per sobre del minut de diferència en arribar a la neutralització de la primera etapa. Dissabte els líders van decidir administrar el seu avantatge i cedir una mica el terreny que havien guanyat a Pontus Tidemand i Stig Skjærmoen, aconseguint així una important victòria que situava al pilot galès al capdavant de la provisional del campionat amb dues victòries i 70 punts, 21 punts més que l'anterior líder, Alastair Fisher, que aquí punxava.

Evans-Pugh van fer tota una demostració de com pilotar el Fiesta R2 el divendres.

En el campionat reservat a pilots, Sébastien Loeb aconseguia la seva quarta victòria consecutiva en el campionat, sisena en el comput de la temporada, el que situava al pilot alsacià amb 43 punts d'avantatge vers el seu company d'equip natural de Jyväskylä, Mikko Hirvonen. Petter Solberg, que tot i els problemes de selectora finalment acabava quart, conservava la tercera plaça provisional i obria forat amb els seu compatriota Mads Østberg.

Pilot

Punts

Sébastien Loeb

171

Mikko Hirvonen

128

Petter Solberg

104

En quan a constructors, Citroën aconseguia el seu cinquè doblet de la temporada, els quatre últims de manera consecutiva, una ratxa només interrompuda a Portugal on un abandonava i l'atra era exclòs, el que permetia a la marca dels dos galons superar en més de 100 punts als seus màxims perseguidors, Ford. L'equip M-Sport, format pels pilots de l'est Ott Tänak i Evgeny Novikov i els seus respectius copilots, restaven en tercera posició en terra de ningú després dels fiascos del Citroën Junior i de Qatar.

Constructor
Punts

Citroën

280

Ford

171

M-Sport

115