Hannu Mikkola i John Davenport s'estrenaven com a guanyadors d'un ral·li del mundial.

El diumenge 4 d'agost de 1974 finalitzava a Jyväskylä, al centre de Finlàndia, el 24è Ral·li dels 1000 Llacs, tercera cita del calendari del campionat del mòn. La prova constava de 36 especials cronometrades amb una corda de 363,60 km de distància, una cita anormalment curta pels estàndars de l'època a la que els 117 equips participants dels 120 inscrits havien de fer front a partir del divendres 2 d'agost al vespre des de la mateixa ciutat, 87 equips van ser els que van superar el recorregut i ser presents a la cerimònia de clausura.

Un radar en l'enllaç privava a Mäkinen-Liddon reeditar la victòria de 1973.

Timo Mäkinen i Henry Liddon que pilotaven un dels Ford Escort RS1600 oficials, van sol·licitar als responsables de l'equip que muntessin rodes de 15 polzades per tal de traccionar millor, la sol·licitud va ser acollida favorablement el que va permetre als darrers guanyadors de la prova finlandesa començar a marcar un ritme fort, aconseguint 4 escratxs en els cinc primers trams, desmarcant-se al capdavant de la general provisional.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki, que pilotaven un dels FIAT 124 Abarth Spider, però sense culata de 16 vàlvules com la dels seus companys d'equip Leo Kinnunen i Atso Aho que otorgava 30 CV extra, eren els qui marcaven l'escratx que faltava d'aquests cinc primers trams.

Amb una especial cancelada i dos escratxs de Hannu Mikkola i John Davenport amb l'altre dels Ford Escort RS1600 oficials s'arribava al final del dia, si bé el ral·li prosseguia la matinada de dissabte amb la mateixa inèrcia dels primers trams del divendres al vespre amb el permís dels suecs de Saab Stig Blomqvist i Hans Sylvan que trencaven puntualment amb el domini finlandès al ral·li de casa.

Però a la conclusió de la primera jornada Mäkinen-Liddon van ser caçats per un radar de la policia a 63 km/h en una carretera d'enllaç on el màxim permés era de 60 km/h, aquesta infracció suposava segons el codi intern de la prova una penalització de 50 segons el que facilitava que els seus companys d'equip Mikkola-Davenport acabessin la primera jornada en la darrera especial de la mateixa com a líders de la prova.

El dissabte a mitja tarda s'iniciava la segona i última etapa seguint la tónica de la primera, però amb més aparicions de Hannu Mikkola i John Davenport, que defensaven el liderat del ral·li, com els homes més ràpids dels trams que s'anaven celebrant. També en el transcurs d'aquesta segona etapa va ser quan les baixes d'entitat es varen començar a produir, d'entrada en el segons tram del dia Per Eklund i Björn Cederberg volcaven el seu Saab oficial a alta velocitat deixant-lo totalment destrossat, afortunadament sense haver de lamentar danys físics als seus ocupants.

En el quart tram del dia, una altra parella sueca, la del Swedish Opel Team composada per Bror Danielsson i Bo Sundberg també havien d'abandonar després de fer una recepció d'un salt molt violenta que deixava absolutament impracticable les suspensions del seu Ascona, els seus companys d'equip, Anders Kullang i Claes-Goran Andersson i Björn Waldegård i Hans Thorszelius completaven el recorregut en vuitena i desena posició en la que era la primera intervenció de l'equip en el ral·li com a mundialista, l'anterior aparició es remunta des del 1967.

En la matinada del diumenge, i a falta de sis trams per completar la prova, el jove finlandès Ari Vatanen i Alf Krogell, que estaven realitzant un bon ral·li a bord d'un Opel Ascona, sobre els quals planava una possible desqualificació per haver superat el límit de velocitat en les vies d'enllaç, es veien obligats a abandonar quan arrancaven una roda del seu cotxe i trencaven la transmissió del mateix.

Un últim cop de teatre es va produir a falta de tres trams per finalitzar la prova, quan Stig Blomqvist i Hans Sylvan, que semblaven ser els únics pilots capaços de trencar el domini finlandès en les posicions de podi danyaven seriosament la suspensió de l'eix anterior del seu Saab 96 V4 el que els feia enlentir el seu ritme, Markku Alén i Ilkka Kivimäki van aprofitar la ocasió i amb un escratx en el darrer tram aconseguien la tercera posició del ral·li per tan sols 10 segons de diferència amb els suecs.

El ral·li va ser guanyat pel Ford Escort RS1600 de Hannu Mikkola i John Davenport amb un marge de 31 segons vers els seus companys d'equip Timo Mäkinen i Henry Liddon, els quals tot i ser els homes més ràpids del ral·li, la sanció per superar els extrictes límits de velocitat en carretera oberta els va costar la victòria. Alén-Kivimäki, tot i no comptar amb el motor més potent del FIAT 124 Abarth Spider, completaven el podi finlandès a 2 minuts i 10 segons dels guanyadors.

Tot i no comptar amb el motor més potent de la marca italiana, Alén-Kivimäki finalitzaven en tercera posició.

Tot i el doblet de Ford, el pobre bagatge aconseguit en les dues anteriors cites així com el fet que només es retinguès el millor dels resultats només permetia als de l'òval sumar 20 punts que si bé els acostaven al per llavors seus màxims rivals, l'equip FIAT, encara es trobaven a 9 punts de distància. Mitsubishi, guanyadors al Safari, perdien la seva posició en favor de Ford, molt més implicats en el campionat mundial.

Constructor
Punts

FIAT

33

Ford

24

Mitsubishi

20

Especificacions tècniques
Motor

4 cilindres en línia de 1598,5 centímetres cúbics (81,00 mm de diàmetre - 77,50 mm de carrera).

Potència

218 CV a 8750 rpm

Canvi

Seqüencial de 6 velocitats

Transmissió

Tracció a les rodes anteriors

Longitud

3695 mm

Amplada 1780 mm
Alçada 1510 mm
Distància entre eixos 2390 mm
Pes mínim 1000 kg

 

Títols
Pilots (junior) Per-Gunnar Andersson 2007, Aaron Burkart 2010.

Sovint els canvis en els cotxes de competició responen a canvis en els models del concessionari, i en el cas del Suzuki aquest no va ser una excepció. De l'Ignis es passava al Swift, el qual a priori era més adequat per a la competició en ser més curt i més ample, doncs la seva estabilitat en revolt es veia incrementada. El canvi de carrosseria era pràcticament l'únic canvi que es feia, amb els ajustos pertinents de suspensions, doncs la caixa de canvis i el motor s'heretava del model que reemplaçava.

El debut del nou cotxe tenia lloc a Finlàndia, en motiu del 55è Ral·li 1000 Llacs, i la data el dijous 4 d'agost de 2005, concretament a partir de les 19h, hora en la que es celebrava l'especial espectacle de Killeri. Suzuki desplaçava al pais nòrdic dues unitats del Swift S1600, una pels suecs Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson i una altra pels britànics Guy Wilks i Phil Pugh, els quals completaven el recorregut de la ronda finlandesa en la tercera posició dins la seva categoria, marcant així el primer podi pel nou cotxe. Un mes i escaig més tard arribaria la primera victòria, de mà de Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson al Ral·li de Gales.

El replantejament que feia la FIA del mundial junior de cara a la temporada de 2011, posava punt i final a la carrera del Suzuki Swift S1600 al mundial de ral·lis a la conclusió de la temporada 2010, aconseguint acumular al llarg de les 5 temporades i mitja d'activitat un total de 18 victòries i 55 places de podi en 44 participacions.

Per-Gunnar Andersson:

Gales 2005, Suècia 2006, Noruega 2007, Portugal 2007 i Catalunya-Costa Daurada 2007

Guy Wilks:

Japó 2005, Argentina 2006 i 1000 Llacs 2006.

Urmo Aava:

Turquia 2006, Sardenya 2007 i Japó 2007.

Michał Kościuszko:

Sardenya 2008, Portugal 2009 i Argentina 2009.

Aaron Burkart:

Irlanda 2009 i Turquia 2010.

Karl Kruuda:

Jordània 2010.

Jéremy Ancian:

Alsàcia 2010.

Loeb-Elena guanyaven el ral·li número 500 del mundial.

Jyväskylä era testimoni el dissabte 4 d'agost de 2012 de la cerimònia de finalització del 62è Ral·li de Finlàndia, tradicionalment conegut com Ral·li 1000 Llacs. La prova era la vuitena ronda en el calendari del campionat del món i comptava amb un recorregut format de 18 especials cronometrades de 303,52 km de distància total, al que 81 equips dels 86 que s'hi havien formalment inscrit van començar a afrontar el dijous 2 d'agost. El ral·li, que era puntuable per als certàmens de pilots, constructors, SWRC i la WRC Academy era finalment completat per 53 dels equips participants.

Tot i la igualtat de maquinària, Hirvonen-Lehtinen no van poder guanyar a casa.

El ral·li s'iniciava dijous a mitja tarda amb tres proves especials programades, de les quals una corresponia a la superespecial espectcle i que en total amb prou feines sumaven una trentena de quilòmetres contra el cronòmetre. Sébastien Loeb i Daniel Elena, malgrat haver declarat en les jornades prèvies a l'arrancada de la prova que no volien lluitar per la victòria, ben d'hora es va veure que les seves intencions distaven de les seves paraules, ja que els campions mundials aconseguien el millor temps en el tram de qualificació i aquests escollien sortir en desena posició per tal de trobar-se la pista neta. En aquestes condicions els pilots de Citroën s'adjudicaven el millor temps en els dos trams celebrats, mentre que en l'especial espectacle eren segons a 1 dècima de segon del millor temps aconseguit pels oficials de Ford Petter Solberg i Chris Patterson.

Amb aquesta combinació de resultats, al reagrupament del dijous al vespre Sébastien Loeb i Daniel Elena arribaven com a primers classificats amb 7,3 segons d'avantatge vers els seus companys d'equip finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i els també finlandesos però de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. El norueg Mads Østberg i el suec Jonas Andersson, que havien mostrat una gran regularitat en els seus cronos al llarg del dia, eren quarts a dues dècimes dels dos equips finlandesos que compartien la segona plaça.

Dissabte a quarts de vuit del matí es reemprenia la llarga primera etapa amb nou especials cronometrades més d'uns 130 km de distància. Sébastien Loeb i Daniel Elena seguien amb la seva marxa triomfant en la primera cronometrada del dia, però a partir de la segona els seus companys d'equip, desitjosos de guanyar a casa i per primera vegada amb Citroën després de l'exclusió patida a Portugal quan havien guanyat el ral·li, van llençar-se a l'atac i amb dos escratxs consecutius es situaven a 3,0 segons dels seus companys d'equip, la reacció per part de Sébastien Loeb i Daniel Elena no es feia esperar i amb un molt bon temps en el quart tram del dia, deixaven les coses pràcticament com estaven en arrancar la jornada.

Novament Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen marcaven dos escratxs consecutius que els permetien situar-se als volts dels 3 segons de distància vers els seus companys d'equip, qui tornaven a respondre amb un altre escratx, si bé en aquesta ocasió només recuperaven mig segon del temps cedit. Un escratx de Petter Solberg i Chris Patterson en la penúltima prova cronometrada de la jornada servia per reivindicar la quota de protagonisme de Ford, mentre que entre els dos primers classificats Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen escurçaven 7 dècimes als seus companys d'equip per deixar les distàncies entre tots dos equips en 3,0 segons a falta de celebrar l'especial espectacle de l'hipòdrom de Killeri, on Sébastien Loeb i Daniel Elena es marcaven un temps magnífic per deixar als seus companys a 5,0 segons de distància en la neutralització d'etapa.

El domini dels dos equips Citroën va deixar en un segon pla la interessant lluita que estaven mantenint els dos Ford Fiesta RS WRC per la tercera plaça. Si bé Petter Solberg i Chris Patterson aconseguien superar als seus companys d'equip finlandesos al terme de la segona prova especial del dia, el cert es que immediatament Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila recuperaven la posició i posaven uns segons entremig vers els seus companys d'equip, que amb l'escratx en l'últim tram del dia deixaven les distàncies entre els dos Ford Fiesta RS WRC en 9 dècimes de segon. La distància s'amplià en 2 dècimes de segon en l'especial de Killeri, arribant a la neutralització de la jornada a 20,3 segons dels líders i amb 1,1 segons de diferencia entre ells.

Entre les baixes destacaven les dels dos Citroën DS3 WRC de l'equip Qatar, l'australià Chris Atkinson i el belga Stéphane Prévot, cridats a competir en substitució de Nasser Al-Attiyah, trencaven les suspensions del seu cotxe en la cinquena prova especial del dia, mentre que els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, que estaven quallant una prou bona actuació, patien una sortida de pista i volcaven el seu DS3 WRC en l'últim tram del dia, penúltima especial de la jornada.

El dissabte 4 d'agost acollia la segona i última etapa del ral·li amb 6 especials cronometrades de 139,80 km de distància, en les que les dues parelles de Citroën es van seguir repartint el protagonisme amb 3 escratxs per a cadascuna i un saldo favorable als líders d'1,1 segons en el comput global de la jornada vers els seus companys d'equip locals. Sébastien Loeb i Daniel Elena veien també com un dels seus millor registres s'aconseguia ex-aequo amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals al llarg de tota la jornada tret del "Power Stage" van estar marcant millors registres que els seus companys d'equip Petter Solberg i Chris Patterson que arrossegaven problemes amb la selectora del canvi.

Completades les 18 especials cronometrades el dissabte al capvespre, Sébastien Loeb i Daniel Elena certificaven la seva tercera victòria, segona consecutiva, al Ral·li dels 1000 Llacs amb un temps global de 2 hores 28 minuts i 11,4 segons. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, tot i intentar la victòria, havien de conformar-se amb la segona plaça a 6,1 segons dels seus companys d'equip i amb els tres punts extra que donaven la victòria al "Power Stage" que no era altre que el mític tram d'Ouninpohja. El podi era tancat per Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a 35,0 segons dels guanyadors de la prova.

Poc van poder fer Latvala-Anttila per seguir el ritme dels Citroën.

En el campionat reservat als cotxes S2000, el conegut com SWRC, la prova es va iniciar com un duel entre els neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard amb els finlandesos convidats per la organització Esapekka Lappi i Janne Ferm, als qui els suecs Per-Gunnar Andersson i Emil Axelsson i els irlandesos Craig Breen i Paul Nagle intentaven seguir la seva estela restant en un segon pla. En l'equador de la primera etapa s'enregistrava la primera baixa important de la categoria quan els kiwis Hayden Paddon i John Kennard veien com el motor del seu Škoda Fabia S2000 es quedava a dos cilindres i s'havien de retirar, el que deixava als líders Esapekka Lappi i Janne Ferm amb un marge superior al mig minut vers els seus nous màxims perseguidors, marge que les joves perles finlandenses van anar incrementant fins que uns problemes de direcció van obligar-los a dirigir-se al parc tancat abans d'hora acollint-se al superally.

Tot plegat deixava a Craig Breen i Paul Nagle en primera posició provisional a la neutralització de la primera etapa amb 3,7 segons de marge vers Per-Gunnar Andersson i Emil Axelsson. Suecs i irlandesos es van anar alternant al capdavant de la provisional de la classe fins que un accident de Craig Breen i Paul Nagle en la penúltima cronometrada del recorregut, aplanava el camí a la parella sueca de Proton cap a la victòria, victòria gràcies a la qual el pilot superava a Hayden Paddon al capdavant de la provisional del campionat en només 6 punts.

Les baixes aplanaven el camí d'Andersson i Axelsson a la victòria i liderat del SWRC.

En la copa dels joves talents, la WRC Academy, els britànics Elfyn Evans i Phil Pugh així com Alastair Ficher i Daniel Barritt ben d'hora van marcar les diferències vers la resta de participants i formaven un grup a part, si bé els segons havien d'abandonar la jornada en la cinquena especial cronometrada del ral·li, deixant als primers amb un marge de mig minut al capdavant de la provisional. En una demostració de talent i velocitat, Elfyn Evans i Phil Pugh van incrementar distàncies al llarg del divendres per situar-les per sobre del minut de diferència en arribar a la neutralització de la primera etapa. Dissabte els líders van decidir administrar el seu avantatge i cedir una mica el terreny que havien guanyat a Pontus Tidemand i Stig Skjærmoen, aconseguint així una important victòria que situava al pilot galès al capdavant de la provisional del campionat amb dues victòries i 70 punts, 21 punts més que l'anterior líder, Alastair Fisher, que aquí punxava.

Evans-Pugh van fer tota una demostració de com pilotar el Fiesta R2 el divendres.

En el campionat reservat a pilots, Sébastien Loeb aconseguia la seva quarta victòria consecutiva en el campionat, sisena en el comput de la temporada, el que situava al pilot alsacià amb 43 punts d'avantatge vers el seu company d'equip natural de Jyväskylä, Mikko Hirvonen. Petter Solberg, que tot i els problemes de selectora finalment acabava quart, conservava la tercera plaça provisional i obria forat amb els seu compatriota Mads Østberg.

Pilot

Punts

Sébastien Loeb

171

Mikko Hirvonen

128

Petter Solberg

104

En quan a constructors, Citroën aconseguia el seu cinquè doblet de la temporada, els quatre últims de manera consecutiva, una ratxa només interrompuda a Portugal on un abandonava i l'atra era exclòs, el que permetia a la marca dels dos galons superar en més de 100 punts als seus màxims perseguidors, Ford. L'equip M-Sport, format pels pilots de l'est Ott Tänak i Evgeny Novikov i els seus respectius copilots, restaven en tercera posició en terra de ningú després dels fiascos del Citroën Junior i de Qatar.

Constructor
Punts

Citroën

280

Ford

171

M-Sport

115

Lliures d’obrir pista el dissabte, Tänak-Järveoja volaven cap a la revàlida de la victòria de la temporada anterior.

Novena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 69è Ral·li 1000 Llacs, oficialment designat sota l’asèptic nom de Finlàndia, tancava edició el diumenge 4 d’agost de 2019 al seu lloc natural, Jyväskylä. L’esdeveniment finlandès comptava en el seu programa amb 23 proves especials de 307,58 km cronometrats, una distància que els 61 equips participants dels 65 que prèviament hi havien oficialitzat la seva inscripció, començaven a disputar el dijous 1 d’agost des de la mateixa ciutat. L’edició, que entregava punts en els campionats de pilots, constructors, WRC2 i WRC3 així com el certamen junior, era completada en més o menys precisió per 49 formacions participants.

Novament en un esdeveniment nòrdic, Lappi-Ferm trobaven la sintonia amb el seu C3 WRC.

Fidels a la tradició, l’especial espectacle i semi urbana de Harju encetava les hostilitats dels participants vers el cronòmetre. Els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul eren els més ràpids en completar els seus 2,31 km de corda, i els de Hyundai esdevenien els primers líders de l’edició per 7 dècimes de segon amb Ott Tänak i Martin Järveoja i 1,2 segons amb Kris Meeke i Sebastian Marshall.

Però com ja havia passat en edicions anteriors, el ral·li propiament dit s’iniciava l’endemà divendres amb l’entrada en escena de les especials cronometrades per les ràpides pistes forestals de grava. Els organitzadors programaven un bucle de 4 trams a doble passada, i si bé la jornada era completada amb una segona passada per l’especial de Harju, aquesta etapa s’iniciava amb un altre tram que només es celebrava en una única ocasió al llarg de tot l’esdeveniment. Així doncs, amb un itinerari un tan singular, el 2 d’agost a partir de 3 quarts menys 5 de set del matí es donava el tret de sortida a les 10 proves especials del dia de 126,55 km cronometrats.

Vuitens en pista, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila partien amb l’avantatge de trobar-se la pista força més neta que, per exemple, els seus companys d’equip Ott Tänak i Martin Järveoja, primers en trepitjar cada tram. Els finlandesos marcaven el millor temps en la primera prova especial del dia i aquests permitien que es dibuixés un triplet provisional per a Toyota. 

Kris Meeke i Sebastian Marshall eren els llebrers de la segona cronometrada, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja s’esforçaven de valent per contenir les envestides dels seus companys d’equip, marcant el millor temps en la quarta  prova especial, les dues restants, la tercera i la cinquena, el registre de referència tornava a estar marcat per Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

Després d’un domini aclaparador dels homes de Toyota, a manca de 4 minuts per a les 2 de la tarda els participants començaven a accedir al parc d’assistències amb els vencedors de la darrera edició, Ott Tänak i Martin Järveoja, en la primera posició per un marge de 5,4 segons amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i per 5,8 segons de coixí amb Kris Meeke i Sebastian Marshall. Esapekka Lappi i Janne Ferm eren quarts a 1,1 segons de la parella britànica i precedint en 2,2 segons a una altra formació a la que se li donaven molt bé els ral·lis ràpids sobre grava, els irlandesos de Hyundai Craig Breen i Paul Nagle.

Tot i que en les segones passades l’ordre de sortida als trams perd una mica el seu pes específic, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tornaven a esdevenir els homes més ràpids en 3 de les 4 proves especials campestres del bucle, el que permetia als finlandesos superar als seus companys d’equip Ott Tänak i Martin Järveoja després de la primera d’elles i per tant passar a comandar la taula de temps.

Les distàncies eren mínimes, de dècimes o uns pocs segons, però de mica en mica la parella estonia anava cedint terreny als seus rivals més directes fins al punt de caure fins a la quarta posició. 

Els noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger eren els qui trencaven aquest domini aclaparador dels pilots de la marca japonesa en la segona cronometrada del bucle post meridional, mentre que en la segona passada per l’especial de Harju, el millor temps tornava a ser per als seus companys belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.

Primers en pista, Ott Tänak i Martin Järveoja eren els primers en poder entrar al parc tancat de Jyväskylä, maniobra que es portava a terme a partir d’1 quart de 10 del vespre. Tot i acumular 6 victòries de tram sobre 10 possibles, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila lideraven l’esdeveniment per només 1,2 segons de marge amb Kris Meeke i Sebastian Marshall, mentre que Esapekka Lappi i Janne Ferm eren tercers a 2,4 segons dels seus compatriotes i per només 2 dècimes de segon de marge amb els estonis de Toyota. Craig Breen i Paul Nagle es despenjaven lleugerament d’aquest grup capdavanter i tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 14,2 segons de la parella local líder i amb un gap de 4 dècimes de segon amb els seus companys Andreas Mikkelsen i Anders Jæger i de 9 dècimes de segon amb els campions mundials en vigència, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Amb 15,1 segons de diferència entre el primer i el setè classificat, dissabte a 3 quarts menys 5 de 7 del matí del dissabte 3 d’agost, arrancava la segona etapa del ral·li, un escull que es trobava composat per 8 proves especials, bucle de 4 trams a doble passada, de 132,98 km cronometrats als que se’ls hi donaria fi a partir de quan passessin 2 minuts de 2 quarts de 9 del vespre, hora de retorn al parc tancat de Jyväskylä per als primers participants.

Setens en posar les seves rodes sobre les 4 proves especials del bucle matinal, Ott Tänak i Martin Järveoja ja no es veien tan perjudicats com en la jornada anterior vers els seus companys d’equip, i els estonis amb un millor temps en la primera especial del dia, es feien de nou amb el lideratge per mig segon de marge.

Amb unes distàncies tan curtes, la primera posició va canviar de mans finlandeses a estonies en les dues següents proves especials, mentre que Kris Meeke i Sebastian Marshall, després de marcar l’escratx en el segon tram matinal, eren baixa en trencar una roda del seu Yaris WRC en el tercer, desfent-se així el triplet de la marca japonesa.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila també cometien una errada en la tercera prova especial matinal i en el mateix punt que els seus companys britànics, quan en anar-se’n llargs en un revolt i picar contra una pedra en el voral, aquests patien una punxada que els portava a concedir una quinzena de segons amb els seus companys.

L’esmena era ràpida, i amb una victòria parcial de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els locals arribaven a la conclusió del bucle matinal a 13,8 segons d’Ott Tänak i Martin Järveoja. Esapekka Lappi i Janne Ferm eren tercers a 2,3 segons dels seus compatriotes, mentre que tant Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, com Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, donaven compte de la plaça de Craig Breen i Paul Nagle.

A les assistències, Esapekka Lappi i Janne Ferm introduïen canvis en el seu Citroën C3 WRC que funcionaven a la perfecció, doncs els finlandesos marcaven el millor temps en la primera especial del bucle de la tarda i aquests accedien a la segona posició en detriment dels seus compatriotes de Toyota. De fet els de Citroën estaven en ple estat de gràcia, i amb un segon millor temps per darrera d’Ott Tänak i Martin Järveoja i una altra victòria de tram, la parella s’afiançava en la segona posició.

En un altre camp de batalla, el de la lluita per la quarta posició, Andreas Mikkelsen i Anders Jæger guanyaven la darrera prova especial sabatina i aconseguien un subtil marge de segons vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Completada l’etapa més llarga de l’edició, la classificació provisional mostrava a Ott Tänak i Martin Järveoja en la primera posició per 16,4 segons de marge amb Esapekka Lappi i Janne Ferm i per 28,8 segons de coixí amb els seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, quarts a 50,5 segons dels estonis líders, havien de vigilar de ben aprop els temps de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, cinquens a 2,6 segons del seu registre.

Els participants abandonaven el parc tancat de Jyväskylä el diumenge a 2 quarts de 8 del matí per tal de disputar la tercera i última etapa del ral·li, la més breu de totes, si es que l’especial espectacle de Harju es pot entendre com a tal, amb 4 proves especials cronometrades en el seu programa d’una distància total competitiva de 45,74 km, corda que com havia passat en edicions anteriors, es disputava sense assistències.

Els líders portaven el seu coixí de confiança fins als 20,0 segons i 30,9 segons respectivament vers els segons i els tercers classificats, gràcies a  imposar-se en la primera especial dominical, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els segons més ràpids en aquesta primera prova cronometrada, s’acostaven una mica més a la parella noruega de Hyundai que els precedia.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila sumaven el seu vuitè escratx al llarg de tot l’esdeveniment en la segona prova especial matinal, mentre que en aquesta ocasió el segon millor temps el marcaven Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, qui retornaven així el cop als qui tres temporades abans havien estat els seus companys d’equip.

Els noruecs deixaven clares les seves intencions imposant-se en la penúltima prova especial, mentre que el premi del Power Stage final corresponia als líders Ott Tänak i Martin Järveoja per davant d’un gris Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, qui rebien el regal de la sisena plaça de mans de Craig Breen i Paul Nagle, i d’Andreas Mikkelsen i Anders Jæger.

A 2 quarts i 1 minut de 3 de la tarda, els 49 equips participants que aconseguien completar, amb més o menys grau de precisió a l’afirmació, els 307,58 km cronometrats del programa, començaven a accedir per última vegada al llarg del cap de setmana al parc tancat de Jyväskylä, des d’on a les 4 de la tarda anirien vers la cerimònia del podi. Ott Tänak i Martin Järveoja pujaven per segon any consecutiu al seu graó més alt, en completar la corda competitiva amb un temps de 2 hores 30 minuts i 40,3 segons, registre que reduïa en 25,6 segons l’aconseguit per Esapekka Lappi i Janne Ferm i en 33,2 segons el dels seus companys d’equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

Tot i acumular més victòries de tram que ningú, Latvala-Anttila pagaven cares dues errades puntuals.

Entre els pilots oficials de marca en la categoria intermitja, és a dir el WRC2Pro, només s’hi podien trobar 3 parells de noms inscrits, sent els guanyadors de la darrera edició en la categoria, els locals Eerik Pietarinen i Juhana Raitanen, així com els grans favorits de la classe, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, els qui defensaven els interessos d’Škoda. Mentre que els francesos Eric Camilli i Benjamin Veillas tornaven a M-Sport per posar-se al volant del flamant Ford Fiesta R5 MkII.

Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen responien a les expectatives i els finlandesos s’imposaven en totes i cadascuna de les proves especials de l’itinerari, pel que sense cap contra temps en els enllaços o en les assistències dels que lamentar-se, els locals ara si es feien amb la victòria. L’altra cara de la moneda eren els seus, puntualment, companys d’equip, els quals s’accidentaven en la primera prova especial campestre del dia i cursaven baixa al ral·li.

A efectes de campionat, aquesta era la quarta victòria consecutiva de Kalle Rovanperä, que davant l’absència dels seus rivals més directes, Mads Østberg i Fergus Greensmith, tenia un benefici doble en quan a enlairar-lo al capdavant de la classificació.

Rovanperä-Halttunen guanyaven totes les especials en no tenir massa oposició.

Johan Kristofferson i Stig-Rune Skjærmoen contentaven pares i esponsors en imposar-se a l’especial espectacle inaugural de Harju i fer cap al parc tancat de Jyväskylä com a líders provisionals per 6 dècimes de segon amb Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais i 8 dècimes de segon amb Emil Lindholm i Mikael Korhonen, parella que en quan l’activitat es va desplaçar a les pistes de grava, grimpava fins la primera posició amb el millor temps en la primera d’elles.

Un accident en la prova especial següent, deixava als subcampions finlandesos de ral·li fora de competició, ocasió que era aprofitada per Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais per saltar fins a la primera plaça amb una victòria de tram. Els francesos s’avesaven llavors a guanyar trams i aquests marcaven el millor temps en totes i cadascuna de les especials campestres que tenien per davant, tret de la tercera de la tarda, en la que el millor temps era per als russos Nikolay Gryazin i Yaroslav Fedorov.

Tanmateix, la segona passada per Harju que tancava la jornada, brindava una segona oportunitat als escandinaus Johan Kristofferson i Stig-Rune Skjærmoen per imprimir el seu nom al capdavant de la llista de temps individual.

Així doncs, en el moment de concloure l’etapa a quarts de 10 de la nit, i després d’un domini pràcticament aclaparador, Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais lideraven la classificació per 49,6 segons de marge amb Nikolay Gryazin i Yaroslav Fedorov i per 49,7 segons amb Takamoto Katsuta i Daniel Barritt. Jari Huttunen i Mikko Lukka eren els primers locals en quarta posició i a 1 minut i 17,0 segons dels líders, després de que aquests perdessin prop d’1 minut en la primera cronometrada de la tarda a causa d’una punxada.

Els reenganxats Emil Lindholm i Mikael Korhonen, així com Jari Huttunen i Mikko Lukka feien una passa endavant en l’escull matinal del dissabte, el que permetia a aquests últims accedir a la segona posició provisional a una mica més d’1 minut de Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais.

La progressió però no trobaria continuïtat al llarg de la tarda i els finlandesos eren superats sempre per Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais així com per Nikolay Gryazin i Yaroslav Fedorov, els quals els rellevaven de la segona plaça provisional. D’altra banda els francesos, en patir una sortida de pista en la darrera prova especial, tiraven per la borda la bona cursa que estaven portant a terme entregant la primera posició a la parella russa.

Amb 12,1 segons de distància entre Nikolay Gryazin i Yaroslav Fedorov amb Jari Huttunen i Mikko Lukka s’iniciaven els 45,74 km cronometrats de la jornada dominical. La lluita era aferrissada entre els dos equips i el ball de segons una constant, pel que finalment els russos aconseguien la victòria en la classe per 14,0 segons amb Jari Huttunen i Mikko Lukka. Johan Kristoffersson i Stig-Rune Skjærmoen pujaven al graó més baix del podi en completar el programa a 2 minuts i 3,8 segons dels guanyadors, precedint a la seva vegada en la classificació a Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais.

En traslladar aquests resultats a la provisional del campionat, Nikolay Gryazin i Pierre-Louis Loubet empataven a 63 punts en la segona posició provisional del certamen i a 6 punts del lideratge del mexicà Benito Guerra, mentre que Jari Huttunen estrenava comptador i Johan Kristofferson repetia el resultat de l’altra ronda nòrdica del calendari, el Ral·li de Suècia, acumulant 30 punts.

Loubet-Landais van dominar bona part del recorregut, però una sortida de pista entregava la victòria a Gryazin-Fedorov.

Entre les joves promeses del campionat, el resultat de l’especial espectacle de Harju era també una anecdota com en la classificació absoluta així com en el WRC2. Però un cop van arribar les especials veres, els suecs Tom Kristensson i Henrik Appelskog i Dennis Rådström i Johan Johansson donaven el primer cop per assegurar-se les dues primeres places, mentre que en el transcurs de l’escull matinal, el català Jan Solans i el gallec Mauro Barreiro aconseguien fer-se amb la tercera posició.

Per la tarda els resultats individuals diferien ben poc dels matinals, amb l’excepció de que en sumar 2 escratxs més, Jan Solans i Mauro Barreiro aconseguien superar a Dennis Rådström i Johan Johansson en la segona posició per 3,8 segons al terme de la primera etapa, mentre que els tutelats per la RFEdA restaven a 24,2 segons del lideratge de Tom Kristensson i Henrik Appelskog.

Emplaçats a les especials sabatines però, la situació feia un gir de 180 º, en primer lloc Dennis Rådström i Johan Johansson aconseguien l’escratx en el primer tram que es celebrava i els suecs prenien el lloc a la parella espanyola, qui en la següent prova especial tenien un “moment” i tot i salvar el més que possible accident, aquests perdien uns 50 segons i dues posicions a la taula.

Recuperats de l’ensurt, la parella es posava immediatament mans a la feina i amb una victòria de tram en la darrera especial matinal i 2 segons millors temps i 2 tercers millors temps, el català i el gallec aconseguien recuperar el tercer lloc per darrera dels dos grans dominadors del dia, Tom Kristensson i Henrik Appelskog i de Dennis Rådström i Johan Johansson. 25,2 segons separaven a les dues formacions sueques al terme de la segona etapa, mentre que els espanyols restaven a 1 minut i 11,3 segons del lideratge.

La jornada dominical arrancava tal i com havia acabat l’anterior, amb les dues parelles sueques copant les dues primeres posicions de la classificació a final de tram, però en la següent Dennis Rådström i Johan Johansson patien una lleugera sortida de pista i danyaven el radiador del seu Ford Fiesta R2T, el que els obligava a abandonar la competició. Jan Solans i Mauro Barreiro, qui tanmateix marcaven el millor temps en aquesta cronometrada, accedien al segon lloc provisional.

Amb l’únic afany que guanyar punts extra en la cursa pel títol mundial, Tom Kristensson i Johan Johansson sumaven el seu vuitè i últim escratx al ral·li en la penúltima prova especial del programa, certificant-se la victòria final a l’esdeveniment finlandès per 1 minut i 28,0 segons de marge amb Jan Solans i Mauro Barreiro. Afavorits pels aconteixements, els estonis Roland Poom i Ken Järveoja tancaven el podi a 11 minuts i 54,8 segons dels guanyadors.

En la taula del campionat junior, Jan Solans mantenia el seu lideratge a la classificació provisional per 2 punts de marge amb Tom Kristensson, mentre que Dennis Rådström només sumava els 5 punts dels 5 escratxs aconseguits i queia fins al tercer lloc a 21 punts del de Matadepera.

Kristensson-Appelskog aconseguien una segura victòria a Finlàndia.

Ott Tänak aconseguia la màxima puntuació possible en el 69è Ral·li 1000 Llacs, el que permetia al pilot estoni desmercar-se al capdavant de la classificació provisional del campionat de pilots. Per darrera tan Sébastien Ogier com Thierry Neuville sumaven 12 punts i els dos pilots francòfons mantenien les seves distàncies en la cursa pel subcampionat.

Pilot

Punts

Ott Tänak

180

Sébastien Ogier

158

Thierry Neuville

155

Gràcies a situar dos dels seus Yaris WRC en el podi de Jyväskylä, Toyota guanyava terreny a Hyundai, mentre que Citroën, en un terreny intermig a les dues marques asiàtiques, esperava futurs esdeveniments per poder-se immiscir en posicions més altes.

Constructor
Punts

Hyundai

262

Toyota

238

Citroën

198