Hannu Mikkola i John Davenport s'estrenaven com a guanyadors d'un ral·li del mundial.

El diumenge 4 d'agost de 1974 finalitzava a Jyväskylä el 24è Ral·li dels 1000 Llacs, tercera ronda en el calendari del campionat del món de l’especialitat. El programa de la cita constava de 36 proves especials cronometrades de 363,60 km competitius, una distància anormalment curta pels estàndards de l'època, i a la que els 117 equips participants, dels 120 que prèviament hi havien oficialitzat la seva inscripció, començarien a fer front a partir del divendres 2 d'agost al vespre i des de la mateixa ciutat universitària del cor de Finlàndia en la que es tancava edició. 87 formacions participants van ser capaces de superar el recorregut i ser presents a la cerimònia de clausura.

Un radar en l'enllaç privava a Mäkinen-Liddon reeditar la victòria de 1973.

A primera hora de la tarda del divendres 2 d’agost arrancava la primera etapa del ral·li, la qual comptava amb 16 proves especials cronometrades de 155,80 km competitius, una lluita vers el temps que finalitzaria l’endemà dissabte 3 d’agost a primera hora del matí i després d’haver estat competint al llarg de tota la curta nit finlandesa.

Els vencedors de la darrera edició de la ronda finlandesa, el local Timo Mäkinen i el britànic Henry Liddon, sol·licitaven als responsables de l'equip oficial Ford que els hi muntessin llandes de 15 polzades en el seu Escort RS1600 per tal de traccionar millor, una demanda que va ser acollida favorablement i que va permetre a la parella imprimir un ritme fort des d’un primer instant, aconseguint 4 victòries de tram al llarg de les 5 primeres proves especials del programa.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki, que pilotaven un dels 5 FIAT 124 Abarth Spider oficials, però sense la culata de 16 vàlvules com la que duien els seus companys d'equip Leo Kinnunen i Atso Aho, la qual entregava 30 CV extra, eren els qui marcaven el registre de referència en la segona prova especial del programa i qui trencava així amb la ratxa dels líders al llarg de les 5 proves especials debutants, si bé una punxada soferta en la quarta prova especial, els despenjava del capdavant de la classificació provisional en deixar-s’hi de l’ordre d’1 minut.

Abans d’arribar a mitjanit, en les 3 últimes especials del divendres, els companys de formació dels líders, Hannu Mikkola i John Davenport, deien la seva amb dues victòries de tram que els acostaven a la posició líder, mentre que la penúltima especial de la jornada era cancel·lada.

Ja en la matinada del dissabte, el ral·li prosseguia amb la mateixa inèrcia que s’havia vist en els primers trams del divendres al vespre, si bé  els suecs de Saab Stig Blomqvist i Hans Sylvan trencaven puntualment el domini local en la cita finlandesa, per amb dos millors registres aconseguits en la tretzena i quinzena prova especial, immiscir-se en les posicions de podi al terme de la primera etapa del ral·li i per davant de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els pilots que millors resultats estaven obtenint entre el quintet de FIAT.

Una conclusió que vindria acompanyada d’una sorpresa, quan Timo Mäkinen i Henry Liddon eren caçats per un radar de la policia a 63 km/h en un tram d'enllaç, on el màxim permés era de 60 km/h, una infracció que, segons el codi intern de la prova, suposava rebre una penalització de 50 segons, temps més que suficient com per a que el finlandès i el britànic perdessin la primera posició provisional en favor dels seus companys d'equip Hannu Mikkola i John Davenport.

Després d’haver descansat al llarg de tot el matí, a primera hora de la tarda del dissabte 3 d’agost arrancava la segona i última etapa del ral·li, la qual tenia en el seu programa un total de 20 proves especials d’una corda de 207,80 km cronometrats, una activitat que finalitzaria l’endemà diumenge a primera hora del matí i després d’haver estat al llarg de tota la clara nit competint pels boscos finlandesos.

Les dues parelles de Ford seguien comandant la lluita vers el cronòmetre, fins i tot amb major intensitat que no pas en la jornada inaugural, doncs ambdues parelles s’imposaven en 15 de les 19 proves especials celebrades, 3 de les quals s'aconseguien ex-aequo, amb 8 victòries parcials per a Timo Mäkinen i Henry Liddon i 9 per a Hannu Mikkola i John Davenport, qui contenien així l'envestida dels seus companys de formació. 

En les 4 proves especials en les que cap dels pilots de Ford hi aconseguien inscriure el seu nom com un dels més ràpids, l’honor era per Markku Alén i Ilkka Kivimäki per partida triple, si bé els finlandesos de FIAT aconseguien aquestes victòries de tram en cronometrades de poca distància i per tant de poc impacte en la classificació general. Tres victòries a les que caldria afegir-ne 2 més, aconseguies ex-aequo amb els homes de Ford.

Stig Blomqvist i Hans Sylvan s’imposaven en solitari en la segona prova especial de la tarda del dissabte, on tanmateix el degoteig de baixes entre els pilots d'entitat s’iniciava amb l’accident a molt alta velocitat dels seus companys d’equip Per Eklund i Björn Cederberg. Afortunadament, la parella sueca se’n sortia pel seu propi peu i sense lamentar danys físics, si bé el seu Saab 96 V4 oficial quedava totalment destrossat. 

En el quart tram de la segona etapa, una altra parella sueca, la del Swedish Opel Team composada per Bror Danielsson i Bo Sundberg, també havien d'abandonar després de recepcionar un salt de manera molt violenta, el que deixava absolutament impracticables les suspensions del seu Ascona.

En la matinada del diumenge, i a falta de sis trams per completar la prova, el jove finlandès Ari Vatanen i Alf Krogell, que estaven realitzant un molt bon ral·li a bord d'un Opel Ascona privat, i sobre els quals planava una possible desqualificació per haver superat el límit de velocitat en un dels trams d'enllaç, es veien obligats a abandonar la competició en quan arrancaven una roda del seu cotxe i trencaven la transmissió del mateix.

A manca de 3 cronometrades per completar el programa de l’edició, Stig Blomqvist i Hans Sylvan danyaven les suspensions anteriors del seu Saab 96 V4, i si bé els suecs van poder prosseguir amb la competició, la contrarietat els endarreria suficientment com per a que Markku Alén i Ilkka Kivimäki els hi arrabassessin la tercera posició de podi per tan sols 10 segons de marge.

Retornats a Jyväskylä a mig matí del diumenge 4 d’agost de 1974, Hannu Mikkola i John Davenport rubricaven la seva victòria en el 24è Ral·li dels 1000 Llacs amb un temps final de 3 hores 11 minuts i 42 segons, un registre que els donava un marge final de 31 segons vers els seus companys d'equip Timo Mäkinen i Henry Liddon. Markku Alén i Ilkka Kivimäki completaven el podi finlandès a 2 minuts i 10 segons dels guanyadors.

Tot i no comptar amb el motor més potent de la marca italiana, Alén-Kivimäki finalitzaven en tercera posició.

Tot i el doblet de Ford, el pobre bagatge aconseguit en les dues primeres i anteriors cites del calendari, així com el fet que només es retinguès el millor dels resultats, els de l'òval blau només afegien al seu comptador de punts els 20 que els hi otorgava la victòria. Un resultat que si bé acostava l'equip afincat al Regne Unit al per llavors seu màxim rival, l'equip FIAT que afegia 12 punts en el seu haver, aquest encara es trobava a 9 punts de l'anhelada primera posició. Mitsubishi, guanyador al Safari, perdia la seva posició en favor de Ford, constructor molt més implicat en el campionat mundial.

Constructor	Punts
FIAT	33
Ford	24
Mitsubishi	20

Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres en línia de 1598,5 centímetres cúbics (81,00 mm de diàmetre - 77,50 mm de carrera).
Potència	218 CV a 8750 rpm
Canvi	Seqüencial de 6 velocitats
Transmissió	Tracció a les rodes anteriors
Longitud	3695 mm
Amplada	1780 mm
Alçada	1510 mm
Distància entre eixos	2390 mm
Pes mínim	1000 kg

 

Títols
Pilots (junior)	Per-Gunnar Andersson 2007, Aaron Burkart 2010.

Sovint els canvis en els cotxes de competició responen a canvis en els models del concessionari, i en el cas del Suzuki aquest no va ser una excepció. De l'Ignis es passava al Swift, el qual a priori era més adequat per a la competició en ser més curt i més ample, doncs la seva estabilitat en revolt es veia incrementada. El canvi de carrosseria era pràcticament l'únic canvi que es feia, amb els ajustos pertinents de suspensions, doncs la caixa de canvis i el motor s'heretava del model que reemplaçava.

El debut del nou cotxe tenia lloc a Finlàndia, en motiu del 55è Ral·li 1000 Llacs, i la data el dijous 4 d'agost de 2005, concretament a partir de les 19h, hora en la que es celebrava l'especial espectacle de Killeri. Suzuki desplaçava al pais nòrdic dues unitats del Swift S1600, una pels suecs Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson i una altra pels britànics Guy Wilks i Phil Pugh, els quals completaven el recorregut de la ronda finlandesa en la tercera posició dins la seva categoria, marcant així el primer podi pel nou cotxe. Un mes i escaig més tard arribaria la primera victòria, de mà de Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson al Ral·li de Gales.

El replantejament que feia la FIA del mundial junior de cara a la temporada de 2011, posava punt i final a la carrera del Suzuki Swift S1600 al mundial de ral·lis a la conclusió de la temporada 2010, aconseguint acumular al llarg de les 5 temporades i mitja d'activitat un total de 18 victòries i 55 places de podi en 44 participacions.

Per-Gunnar Andersson:

Gales 2005, Suècia 2006, Noruega 2007, Portugal 2007 i Catalunya-Costa Daurada 2007

Guy Wilks:

Japó 2005, Argentina 2006 i 1000 Llacs 2006.

Urmo Aava:

Turquia 2006, Sardenya 2007 i Japó 2007.

Michał Kościuszko:

Sardenya 2008, Portugal 2009 i Argentina 2009.

Aaron Burkart:

Irlanda 2009 i Turquia 2010.

Karl Kruuda:

Jordània 2010.

Jéremy Ancian:

Alsàcia 2010.

Loeb-Elena guanyaven el ral·li número 500 del mundial.

Jyväskylä era testimoni el dissabte 4 d'agost de 2012 de la cerimònia de finalització del 62è Ral·li de Finlàndia, tradicionalment conegut com Ral·li 1000 Llacs. La prova era la vuitena ronda en el calendari del campionat del món i comptava amb un recorregut format de 18 especials cronometrades de 303,52 km de distància total, al que 81 equips dels 86 que s'hi havien formalment inscrit van començar a afrontar el dijous 2 d'agost. El ral·li, que era puntuable per als certàmens de pilots, constructors, SWRC i la WRC Academy era finalment completat per 53 dels equips participants.

Tot i la igualtat de maquinària, Hirvonen-Lehtinen no van poder guanyar a casa.

El ral·li s'iniciava dijous a mitja tarda amb tres proves especials programades, de les quals una corresponia a la superespecial espectcle i que en total amb prou feines sumaven una trentena de quilòmetres contra el cronòmetre. Sébastien Loeb i Daniel Elena, malgrat haver declarat en les jornades prèvies a l'arrancada de la prova que no volien lluitar per la victòria, ben d'hora es va veure que les seves intencions distaven de les seves paraules, ja que els campions mundials aconseguien el millor temps en el tram de qualificació i aquests escollien sortir en desena posició per tal de trobar-se la pista neta. En aquestes condicions els pilots de Citroën s'adjudicaven el millor temps en els dos trams celebrats, mentre que en l'especial espectacle eren segons a 1 dècima de segon del millor temps aconseguit pels oficials de Ford Petter Solberg i Chris Patterson.

Amb aquesta combinació de resultats, al reagrupament del dijous al vespre Sébastien Loeb i Daniel Elena arribaven com a primers classificats amb 7,3 segons d'avantatge vers els seus companys d'equip finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i els també finlandesos però de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. El norueg Mads Østberg i el suec Jonas Andersson, que havien mostrat una gran regularitat en els seus cronos al llarg del dia, eren quarts a dues dècimes dels dos equips finlandesos que compartien la segona plaça.

Dissabte a quarts de vuit del matí es reemprenia la llarga primera etapa amb nou especials cronometrades més d'uns 130 km de distància. Sébastien Loeb i Daniel Elena seguien amb la seva marxa triomfant en la primera cronometrada del dia, però a partir de la segona els seus companys d'equip, desitjosos de guanyar a casa i per primera vegada amb Citroën després de l'exclusió patida a Portugal quan havien guanyat el ral·li, van llençar-se a l'atac i amb dos escratxs consecutius es situaven a 3,0 segons dels seus companys d'equip, la reacció per part de Sébastien Loeb i Daniel Elena no es feia esperar i amb un molt bon temps en el quart tram del dia, deixaven les coses pràcticament com estaven en arrancar la jornada.

Novament Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen marcaven dos escratxs consecutius que els permetien situar-se als volts dels 3 segons de distància vers els seus companys d'equip, qui tornaven a respondre amb un altre escratx, si bé en aquesta ocasió només recuperaven mig segon del temps cedit. Un escratx de Petter Solberg i Chris Patterson en la penúltima prova cronometrada de la jornada servia per reivindicar la quota de protagonisme de Ford, mentre que entre els dos primers classificats Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen escurçaven 7 dècimes als seus companys d'equip per deixar les distàncies entre tots dos equips en 3,0 segons a falta de celebrar l'especial espectacle de l'hipòdrom de Killeri, on Sébastien Loeb i Daniel Elena es marcaven un temps magnífic per deixar als seus companys a 5,0 segons de distància en la neutralització d'etapa.

El domini dels dos equips Citroën va deixar en un segon pla la interessant lluita que estaven mantenint els dos Ford Fiesta RS WRC per la tercera plaça. Si bé Petter Solberg i Chris Patterson aconseguien superar als seus companys d'equip finlandesos al terme de la segona prova especial del dia, el cert es que immediatament Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila recuperaven la posició i posaven uns segons entremig vers els seus companys d'equip, que amb l'escratx en l'últim tram del dia deixaven les distàncies entre els dos Ford Fiesta RS WRC en 9 dècimes de segon. La distància s'amplià en 2 dècimes de segon en l'especial de Killeri, arribant a la neutralització de la jornada a 20,3 segons dels líders i amb 1,1 segons de diferencia entre ells.

Entre les baixes destacaven les dels dos Citroën DS3 WRC de l'equip Qatar, l'australià Chris Atkinson i el belga Stéphane Prévot, cridats a competir en substitució de Nasser Al-Attiyah, trencaven les suspensions del seu cotxe en la cinquena prova especial del dia, mentre que els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, que estaven quallant una prou bona actuació, patien una sortida de pista i volcaven el seu DS3 WRC en l'últim tram del dia, penúltima especial de la jornada.

El dissabte 4 d'agost acollia la segona i última etapa del ral·li amb 6 especials cronometrades de 139,80 km de distància, en les que les dues parelles de Citroën es van seguir repartint el protagonisme amb 3 escratxs per a cadascuna i un saldo favorable als líders d'1,1 segons en el comput global de la jornada vers els seus companys d'equip locals. Sébastien Loeb i Daniel Elena veien també com un dels seus millor registres s'aconseguia ex-aequo amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals al llarg de tota la jornada tret del "Power Stage" van estar marcant millors registres que els seus companys d'equip Petter Solberg i Chris Patterson que arrossegaven problemes amb la selectora del canvi.

Completades les 18 especials cronometrades el dissabte al capvespre, Sébastien Loeb i Daniel Elena certificaven la seva tercera victòria, segona consecutiva, al Ral·li dels 1000 Llacs amb un temps global de 2 hores 28 minuts i 11,4 segons. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, tot i intentar la victòria, havien de conformar-se amb la segona plaça a 6,1 segons dels seus companys d'equip i amb els tres punts extra que donaven la victòria al "Power Stage" que no era altre que el mític tram d'Ouninpohja. El podi era tancat per Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a 35,0 segons dels guanyadors de la prova.

Poc van poder fer Latvala-Anttila per seguir el ritme dels Citroën.

En el campionat reservat als cotxes S2000, el conegut com SWRC, la prova es va iniciar com un duel entre els neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard amb els finlandesos convidats per la organització Esapekka Lappi i Janne Ferm, als qui els suecs Per-Gunnar Andersson i Emil Axelsson i els irlandesos Craig Breen i Paul Nagle intentaven seguir la seva estela restant en un segon pla. En l'equador de la primera etapa s'enregistrava la primera baixa important de la categoria quan els kiwis Hayden Paddon i John Kennard veien com el motor del seu Škoda Fabia S2000 es quedava a dos cilindres i s'havien de retirar, el que deixava als líders Esapekka Lappi i Janne Ferm amb un marge superior al mig minut vers els seus nous màxims perseguidors, marge que les joves perles finlandenses van anar incrementant fins que uns problemes de direcció van obligar-los a dirigir-se al parc tancat abans d'hora acollint-se al superally.

Tot plegat deixava a Craig Breen i Paul Nagle en primera posició provisional a la neutralització de la primera etapa amb 3,7 segons de marge vers Per-Gunnar Andersson i Emil Axelsson. Suecs i irlandesos es van anar alternant al capdavant de la provisional de la classe fins que un accident de Craig Breen i Paul Nagle en la penúltima cronometrada del recorregut, aplanava el camí a la parella sueca de Proton cap a la victòria, victòria gràcies a la qual el pilot superava a Hayden Paddon al capdavant de la provisional del campionat en només 6 punts.

Les baixes aplanaven el camí d'Andersson i Axelsson a la victòria i liderat del SWRC.

En la copa dels joves talents, la WRC Academy, els britànics Elfyn Evans i Phil Pugh així com Alastair Ficher i Daniel Barritt ben d'hora van marcar les diferències vers la resta de participants i formaven un grup a part, si bé els segons havien d'abandonar la jornada en la cinquena especial cronometrada del ral·li, deixant als primers amb un marge de mig minut al capdavant de la provisional. En una demostració de talent i velocitat, Elfyn Evans i Phil Pugh van incrementar distàncies al llarg del divendres per situar-les per sobre del minut de diferència en arribar a la neutralització de la primera etapa. Dissabte els líders van decidir administrar el seu avantatge i cedir una mica el terreny que havien guanyat a Pontus Tidemand i Stig Skjærmoen, aconseguint així una important victòria que situava al pilot galès al capdavant de la provisional del campionat amb dues victòries i 70 punts, 21 punts més que l'anterior líder, Alastair Fisher, que aquí punxava.

Evans-Pugh van fer tota una demostració de com pilotar el Fiesta R2 el divendres.

En el campionat reservat a pilots, Sébastien Loeb aconseguia la seva quarta victòria consecutiva en el campionat, sisena en el comput de la temporada, el que situava al pilot alsacià amb 43 punts d'avantatge vers el seu company d'equip natural de Jyväskylä, Mikko Hirvonen. Petter Solberg, que tot i els problemes de selectora finalment acabava quart, conservava la tercera plaça provisional i obria forat amb els seu compatriota Mads Østberg.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	171
Mikko Hirvonen	128
Petter Solberg	104

En quan a constructors, Citroën aconseguia el seu cinquè doblet de la temporada, els quatre últims de manera consecutiva, una ratxa només interrompuda a Portugal on un abandonava i l'atra era exclòs, el que permetia a la marca dels dos galons superar en més de 100 punts als seus màxims perseguidors, Ford. L'equip M-Sport, format pels pilots de l'est Ott Tänak i Evgeny Novikov i els seus respectius copilots, restaven en tercera posició en terra de ningú després dels fiascos del Citroën Junior i de Qatar.

Constructor	Punts
Citroën	280
Ford	171
M-Sport	115

Lliures d’obrir pista el dissabte, Tänak-Järveoja volaven cap a la revàlida de la victòria de la temporada anterior.

Novena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 69è Ral·li 1000 Llacs, oficialment designat sota l’asèptic nom de Finlàndia, tancava edició el diumenge 4 d’agost de 2019 al seu lloc natural, Jyväskylä. L’esdeveniment finlandès comptava en el seu programa amb 23 proves especials de 307,58 km cronometrats, una distància que els 61 equips participants dels 65 que prèviament hi havien oficialitzat la seva inscripció, començaven a disputar el dijous 1 d’agost des de la mateixa ciutat. L’edició, que entregava punts en els campionats de pilots, constructors, WRC2 i WRC3 així com el certamen junior, era completada en més o menys precisió per 49 formacions participants.

Novament en un esdeveniment nòrdic, Lappi-Ferm trobaven la sintonia amb el seu C3 WRC.

Fidels a la tradició, l’especial espectacle i semi urbana de Harju encetava les hostilitats dels participants vers el cronòmetre. Els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul eren els més ràpids en completar els seus 2,31 km de corda, i els de Hyundai esdevenien els primers líders de l’edició per 7 dècimes de segon amb Ott Tänak i Martin Järveoja i 1,2 segons amb Kris Meeke i Sebastian Marshall.

Però com ja havia passat en edicions anteriors, el ral·li propiament dit s’iniciava l’endemà divendres amb l’entrada en escena de les especials cronometrades per les ràpides pistes forestals de grava. Els organitzadors programaven un bucle de 4 trams a doble passada, i si bé la jornada era completada amb una segona passada per l’especial de Harju, aquesta etapa s’iniciava amb un altre tram que només es celebrava en una única ocasió al llarg de tot l’esdeveniment. Així doncs, amb un itinerari un tan singular, el 2 d’agost a partir de 3 quarts menys 5 de set del matí es donava el tret de sortida a les 10 proves especials del dia de 126,55 km cronometrats.

Vuitens en pista, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila partien amb l’avantatge de trobar-se la pista força més neta que, per exemple, els seus companys d’equip Ott Tänak i Martin Järveoja, primers en trepitjar cada tram. Els finlandesos marcaven el millor temps en la primera prova especial del dia i aquests permitien que es dibuixés un triplet provisional per a Toyota. 

Kris Meeke i Sebastian Marshall eren els llebrers de la segona cronometrada, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja s’esforçaven de valent per contenir les envestides dels seus companys d’equip, marcant el millor temps en la quarta  prova especial, les dues restants, la tercera i la cinquena, el registre de referència tornava a estar marcat per Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

Després d’un domini aclaparador dels homes de Toyota, a manca de 4 minuts per a les 2 de la tarda els participants començaven a accedir al parc d’assistències amb els vencedors de la darrera edició, Ott Tänak i Martin Järveoja, en la primera posició per un marge de 5,4 segons amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i per 5,8 segons de coixí amb Kris Meeke i Sebastian Marshall. Esapekka Lappi i Janne Ferm eren quarts a 1,1 segons de la parella britànica i precedint en 2,2 segons a una altra formació a la que se li donaven molt bé els ral·lis ràpids sobre grava, els irlandesos de Hyundai Craig Breen i Paul Nagle.

Tot i que en les segones passades l’ordre de sortida als trams perd una mica el seu pes específic, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tornaven a esdevenir els homes més ràpids en 3 de les 4 proves especials campestres del bucle, el que permetia als finlandesos superar als seus companys d’equip Ott Tänak i Martin Järveoja després de la primera d’elles i per tant passar a comandar la taula de temps.

Les distàncies eren mínimes, de dècimes o uns pocs segons, però de mica en mica la parella estonia anava cedint terreny als seus rivals més directes fins al punt de caure fins a la quarta posició. 

Els noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger eren els qui trencaven aquest domini aclaparador dels pilots de la marca japonesa en la segona cronometrada del bucle post meridional, mentre que en la segona passada per l’especial de Harju, el millor temps tornava a ser per als seus companys belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.

Primers en pista, Ott Tänak i Martin Järveoja eren els primers en poder entrar al parc tancat de Jyväskylä, maniobra que es portava a terme a partir d’1 quart de 10 del vespre. Tot i acumular 6 victòries de tram sobre 10 possibles, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila lideraven l’esdeveniment per només 1,2 segons de marge amb Kris Meeke i Sebastian Marshall, mentre que Esapekka Lappi i Janne Ferm eren tercers a 2,4 segons dels seus compatriotes i per només 2 dècimes de segon de marge amb els estonis de Toyota. Craig Breen i Paul Nagle es despenjaven lleugerament d’aquest grup capdavanter i tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 14,2 segons de la parella local líder i amb un gap de 4 dècimes de segon amb els seus companys Andreas Mikkelsen i Anders Jæger i de 9 dècimes de segon amb els campions mundials en vigència, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Amb 15,1 segons de diferència entre el primer i el setè classificat, dissabte a 3 quarts menys 5 de 7 del matí del dissabte 3 d’agost, arrancava la segona etapa del ral·li, un escull que es trobava composat per 8 proves especials, bucle de 4 trams a doble passada, de 132,98 km cronometrats als que se’ls hi donaria fi a partir de quan passessin 2 minuts de 2 quarts de 9 del vespre, hora de retorn al parc tancat de Jyväskylä per als primers participants.

Setens en posar les seves rodes sobre les 4 proves especials del bucle matinal, Ott Tänak i Martin Järveoja ja no es veien tan perjudicats com en la jornada anterior vers els seus companys d’equip, i els estonis amb un millor temps en la primera especial del dia, es feien de nou amb el lideratge per mig segon de marge.

Amb unes distàncies tan curtes, la primera posició va canviar de mans finlandeses a estonies en les dues següents proves especials, mentre que Kris Meeke i Sebastian Marshall, després de marcar l’escratx en el segon tram matinal, eren baixa en trencar una roda del seu Yaris WRC en el tercer, desfent-se així el triplet de la marca japonesa.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila també cometien una errada en la tercera prova especial matinal i en el mateix punt que els seus companys britànics, quan en anar-se’n llargs en un revolt i picar contra una pedra en el voral, aquests patien una punxada que els portava a concedir una quinzena de segons amb els seus companys.

L’esmena era ràpida, i amb una victòria parcial de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els locals arribaven a la conclusió del bucle matinal a 13,8 segons d’Ott Tänak i Martin Järveoja. Esapekka Lappi i Janne Ferm eren tercers a 2,3 segons dels seus compatriotes, mentre que tant Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, com Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, donaven compte de la plaça de Craig Breen i Paul Nagle.

A les assistències, Esapekka Lappi i Janne Ferm introduïen canvis en el seu Citroën C3 WRC que funcionaven a la perfecció, doncs els finlandesos marcaven el millor temps en la primera especial del bucle de la tarda i aquests accedien a la segona posició en detriment dels seus compatriotes de Toyota. De fet els de Citroën estaven en ple estat de gràcia, i amb un segon millor temps per darrera d’Ott Tänak i Martin Järveoja i una altra victòria de tram, la parella s’afiançava en la segona posició.

En un altre camp de batalla, el de la lluita per la quarta posició, Andreas Mikkelsen i Anders Jæger guanyaven la darrera prova especial sabatina i aconseguien un subtil marge de segons vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Completada l’etapa més llarga de l’edició, la classificació provisional mostrava a Ott Tänak i Martin Järveoja en la primera posició per 16,4 segons de marge amb Esapekka Lappi i Janne Ferm i per 28,8 segons de coixí amb els seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, quarts a 50,5 segons dels estonis líders, havien de vigilar de ben aprop els temps de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, cinquens a 2,6 segons del seu registre.

Els participants abandonaven el parc tancat de Jyväskylä el diumenge a 2 quarts de 8 del matí per tal de disputar la tercera i última etapa del ral·li, la més breu de totes, si es que l’especial espectacle de Harju es pot entendre com a tal, amb 4 proves especials cronometrades en el seu programa d’una distància total competitiva de 45,74 km, corda que com havia passat en edicions anteriors, es disputava sense assistències.

Els líders portaven el seu coixí de confiança fins als 20,0 segons i 30,9 segons respectivament vers els segons i els tercers classificats, gràcies a  imposar-se en la primera especial dominical, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els segons més ràpids en aquesta primera prova cronometrada, s’acostaven una mica més a la parella noruega de Hyundai que els precedia.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila sumaven el seu vuitè escratx al llarg de tot l’esdeveniment en la segona prova especial matinal, mentre que en aquesta ocasió el segon millor temps el marcaven Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, qui retornaven així el cop als qui tres temporades abans havien estat els seus companys d’equip.

Els noruecs deixaven clares les seves intencions imposant-se en la penúltima prova especial, mentre que el premi del Power Stage final corresponia als líders Ott Tänak i Martin Järveoja per davant d’un gris Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, qui rebien el regal de la sisena plaça de mans de Craig Breen i Paul Nagle, i d’Andreas Mikkelsen i Anders Jæger.

A 2 quarts i 1 minut de 3 de la tarda, els 49 equips participants que aconseguien completar, amb més o menys grau de precisió a l’afirmació, els 307,58 km cronometrats del programa, començaven a accedir per última vegada al llarg del cap de setmana al parc tancat de Jyväskylä, des d’on a les 4 de la tarda anirien vers la cerimònia del podi. Ott Tänak i Martin Järveoja pujaven per segon any consecutiu al seu graó més alt, en completar la corda competitiva amb un temps de 2 hores 30 minuts i 40,3 segons, registre que reduïa en 25,6 segons l’aconseguit per Esapekka Lappi i Janne Ferm i en 33,2 segons el dels seus companys d’equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

Tot i acumular més victòries de tram que ningú, Latvala-Anttila pagaven cares dues errades puntuals.

Entre els pilots oficials de marca en la categoria intermitja, és a dir el WRC2Pro, només s’hi podien trobar 3 parells de noms inscrits, sent els guanyadors de la darrera edició en la categoria, els locals Eerik Pietarinen i Juhana Raitanen, així com els grans favorits de la classe, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, els qui defensaven els interessos d’Škoda. Mentre que els francesos Eric Camilli i Benjamin Veillas tornaven a M-Sport per posar-se al volant del flamant Ford Fiesta R5 MkII.

Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen responien a les expectatives i els finlandesos s’imposaven en totes i cadascuna de les proves especials de l’itinerari, pel que sense cap contra temps en els enllaços o en les assistències dels que lamentar-se, els locals ara si es feien amb la victòria. L’altra cara de la moneda eren els seus, puntualment, companys d’equip, els quals s’accidentaven en la primera prova especial campestre del dia i cursaven baixa al ral·li.

A efectes de campionat, aquesta era la quarta victòria consecutiva de Kalle Rovanperä, que davant l’absència dels seus rivals més directes, Mads Østberg i Fergus Greensmith, tenia un benefici doble en quan a enlairar-lo al capdavant de la classificació.

Rovanperä-Halttunen guanyaven totes les especials en no tenir massa oposició.

Johan Kristofferson i Stig-Rune Skjærmoen contentaven pares i esponsors en imposar-se a l’especial espectacle inaugural de Harju i fer cap al parc tancat de Jyväskylä com a líders provisionals per 6 dècimes de segon amb Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais i 8 dècimes de segon amb Emil Lindholm i Mikael Korhonen, parella que en quan l’activitat es va desplaçar a les pistes de grava, grimpava fins la primera posició amb el millor temps en la primera d’elles.

Un accident en la prova especial següent, deixava als subcampions finlandesos de ral·li fora de competició, ocasió que era aprofitada per Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais per saltar fins a la primera plaça amb una victòria de tram. Els francesos s’avesaven llavors a guanyar trams i aquests marcaven el millor temps en totes i cadascuna de les especials campestres que tenien per davant, tret de la tercera de la tarda, en la que el millor temps era per als russos Nikolay Gryazin i Yaroslav Fedorov.

Tanmateix, la segona passada per Harju que tancava la jornada, brindava una segona oportunitat als escandinaus Johan Kristofferson i Stig-Rune Skjærmoen per imprimir el seu nom al capdavant de la llista de temps individual.

Així doncs, en el moment de concloure l’etapa a quarts de 10 de la nit, i després d’un domini pràcticament aclaparador, Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais lideraven la classificació per 49,6 segons de marge amb Nikolay Gryazin i Yaroslav Fedorov i per 49,7 segons amb Takamoto Katsuta i Daniel Barritt. Jari Huttunen i Mikko Lukka eren els primers locals en quarta posició i a 1 minut i 17,0 segons dels líders, després de que aquests perdessin prop d’1 minut en la primera cronometrada de la tarda a causa d’una punxada.

Els reenganxats Emil Lindholm i Mikael Korhonen, així com Jari Huttunen i Mikko Lukka feien una passa endavant en l’escull matinal del dissabte, el que permetia a aquests últims accedir a la segona posició provisional a una mica més d’1 minut de Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais.

La progressió però no trobaria continuïtat al llarg de la tarda i els finlandesos eren superats sempre per Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais així com per Nikolay Gryazin i Yaroslav Fedorov, els quals els rellevaven de la segona plaça provisional. D’altra banda els francesos, en patir una sortida de pista en la darrera prova especial, tiraven per la borda la bona cursa que estaven portant a terme entregant la primera posició a la parella russa.

Amb 12,1 segons de distància entre Nikolay Gryazin i Yaroslav Fedorov amb Jari Huttunen i Mikko Lukka s’iniciaven els 45,74 km cronometrats de la jornada dominical. La lluita era aferrissada entre els dos equips i el ball de segons una constant, pel que finalment els russos aconseguien la victòria en la classe per 14,0 segons amb Jari Huttunen i Mikko Lukka. Johan Kristoffersson i Stig-Rune Skjærmoen pujaven al graó més baix del podi en completar el programa a 2 minuts i 3,8 segons dels guanyadors, precedint a la seva vegada en la classificació a Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais.

En traslladar aquests resultats a la provisional del campionat, Nikolay Gryazin i Pierre-Louis Loubet empataven a 63 punts en la segona posició provisional del certamen i a 6 punts del lideratge del mexicà Benito Guerra, mentre que Jari Huttunen estrenava comptador i Johan Kristofferson repetia el resultat de l’altra ronda nòrdica del calendari, el Ral·li de Suècia, acumulant 30 punts.

Loubet-Landais van dominar bona part del recorregut, però una sortida de pista entregava la victòria a Gryazin-Fedorov.

Entre les joves promeses del campionat, el resultat de l’especial espectacle de Harju era també una anecdota com en la classificació absoluta així com en el WRC2. Però un cop van arribar les especials veres, els suecs Tom Kristensson i Henrik Appelskog i Dennis Rådström i Johan Johansson donaven el primer cop per assegurar-se les dues primeres places, mentre que en el transcurs de l’escull matinal, el català Jan Solans i el gallec Mauro Barreiro aconseguien fer-se amb la tercera posició.

Per la tarda els resultats individuals diferien ben poc dels matinals, amb l’excepció de que en sumar 2 escratxs més, Jan Solans i Mauro Barreiro aconseguien superar a Dennis Rådström i Johan Johansson en la segona posició per 3,8 segons al terme de la primera etapa, mentre que els tutelats per la RFEdA restaven a 24,2 segons del lideratge de Tom Kristensson i Henrik Appelskog.

Emplaçats a les especials sabatines però, la situació feia un gir de 180 º, en primer lloc Dennis Rådström i Johan Johansson aconseguien l’escratx en el primer tram que es celebrava i els suecs prenien el lloc a la parella espanyola, qui en la següent prova especial tenien un “moment” i tot i salvar el més que possible accident, aquests perdien uns 50 segons i dues posicions a la taula.

Recuperats de l’ensurt, la parella es posava immediatament mans a la feina i amb una victòria de tram en la darrera especial matinal i 2 segons millors temps i 2 tercers millors temps, el català i el gallec aconseguien recuperar el tercer lloc per darrera dels dos grans dominadors del dia, Tom Kristensson i Henrik Appelskog i de Dennis Rådström i Johan Johansson. 25,2 segons separaven a les dues formacions sueques al terme de la segona etapa, mentre que els espanyols restaven a 1 minut i 11,3 segons del lideratge.

La jornada dominical arrancava tal i com havia acabat l’anterior, amb les dues parelles sueques copant les dues primeres posicions de la classificació a final de tram, però en la següent Dennis Rådström i Johan Johansson patien una lleugera sortida de pista i danyaven el radiador del seu Ford Fiesta R2T, el que els obligava a abandonar la competició. Jan Solans i Mauro Barreiro, qui tanmateix marcaven el millor temps en aquesta cronometrada, accedien al segon lloc provisional.

Amb l’únic afany que guanyar punts extra en la cursa pel títol mundial, Tom Kristensson i Johan Johansson sumaven el seu vuitè i últim escratx al ral·li en la penúltima prova especial del programa, certificant-se la victòria final a l’esdeveniment finlandès per 1 minut i 28,0 segons de marge amb Jan Solans i Mauro Barreiro. Afavorits pels aconteixements, els estonis Roland Poom i Ken Järveoja tancaven el podi a 11 minuts i 54,8 segons dels guanyadors.

En la taula del campionat junior, Jan Solans mantenia el seu lideratge a la classificació provisional per 2 punts de marge amb Tom Kristensson, mentre que Dennis Rådström només sumava els 5 punts dels 5 escratxs aconseguits i queia fins al tercer lloc a 21 punts del de Matadepera.

Kristensson-Appelskog aconseguien una segura victòria a Finlàndia.

Ott Tänak aconseguia la màxima puntuació possible en el 69è Ral·li 1000 Llacs, el que permetia al pilot estoni desmercar-se al capdavant de la classificació provisional del campionat de pilots. Per darrera tan Sébastien Ogier com Thierry Neuville sumaven 12 punts i els dos pilots francòfons mantenien les seves distàncies en la cursa pel subcampionat.

Pilot	Punts
Ott Tänak	180
Sébastien Ogier	158
Thierry Neuville	155

Gràcies a situar dos dels seus Yaris WRC en el podi de Jyväskylä, Toyota guanyava terreny a Hyundai, mentre que Citroën, en un terreny intermig a les dues marques asiàtiques, esperava futurs esdeveniments per poder-se immiscir en posicions més altes.

Constructor	Punts
Hyundai	262
Toyota	238
Citroën	198

Ogier-Landais es trobaven amb la victòria en els compassos finals del recorregut i perllongaven la mala ratxa entre els locals

Bressol d’una part important dels noms més il·lustres en la història del mundial de ral·lis, Finlàndia, el diumenge 4 d’agost de 2024 s’hi celebrava en la seva vila universitària de Jÿväskylä, la cerimònia de clausura del 73è Ral·li 1000 Llacs. L'edició, en entregar punts en tots i cadascun dels certàmens de l'època, això era pilots, constructors, WRC2, WRC3 i Júnior, copçava l’interès de 81 formacions per a oficializar-hi la seva inscripció, de les que 76 serien presents el dijous 1 d’agost en la seva cerimònia de sortida. Tanmateix en el programa de l’esdeveniment nòrdic hi constaven 20 proves especials de 305,69 km cronometrats de corda, una distància que es disputaria íntegrament i que 55 equips participants aconseguirien completar.

Només el gran número de baixes explica el podi de Neuville-Wydaeghe.

Ritual en pràcticament la totalitat de la darrera dècada, l’edició arrancava amb una nova passada per la cronometrada de Harju, emplaçada pels carrers de Jyväskylä, en la que els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi aconseguien el millor temps per un avenç d’1,1 segons en vers el Toyota de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston i d’1,3 segons en relació als seus companys d’equip Ott Tänak i Martin Järveoja. Sébastien Ogier i Vincent Landais restaven a 1 dècima de segon del primer podi provisional i per un marge de 3 dècimes de segon en relació als seus companys, literalment locals, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen.

En passar 10 minuts de les 7 del matí, la competició es reprenia amb la sortida de la primera parella de participants del parc tancat de Jyväskylä, per davant aquests tenien un bucle de 4 trams, que en disputar-se matí i tarda, així com una nova disputa de l’especial espectacle de Harju al vespre, es generava els 116,33 km cronometrats al llarg de 9 proves especials que constaven en el programa.

Els britànics Elfyn Evans i Scott Martin s’imposaven en la primera prova especial del dia per davant dels seus companys Sébastien Ogier i Vincent Landais, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen i de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, amb el què al capdavant de la classificació s’establia un quartet de parelles de Toyota, que per a l’ocasió hi lluïen una decoració especial i diferent per a cadascuna de les unitats en pista, amb els francesos per davant de locals i britànics, restant el pilot japonès i el navegant irlandès fora de les posicions de podi.

Esapekka Lappi i Janne Ferm impedien amb el seu tercer millor temps que es tornés a repetir el quartet de Toyotes al terme de la segona prova especial vera del programa, si bé els finlandesos de Hyundai només aconseguien arrabassar la cinquena posició als seus companys Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, qui hi patien una sortida de pista, menys greu que no la d’Ott Tänak i Martin Järveoja que hi havien d’abandonar. 

Tanmateix Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, amb el millor temps en el seu haver i Elfyn Evans i Scott Martin amb el segon, prenien respectives posicions a la general provisional, enviant a Sébastien Ogier i Vincent Landais fins a la tercera.

Un aigüat enganxava als líders mentre aquests disputaven la recta final de la tercera prova especial del bucle matinal, circumstància que permetia a Elfyn Evans i Scott Martin aconseguir la seva segona victòria parcial de tram i intercanviar-se la posició amb els seus companys locals.

L’escull inaugural finalitzava amb la celebració de la cronometrada de Ruuhimäki, tram bastament famós pels seus constants salts, així com per haver estat en totes i cadascuna de les edicions de la ronda finlandesa, excepte les que es puguin comptar amb els dits d’una mà. 

La pluja s’intensificava, però pescava a tots per igual. Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen hi aconseguien el millor temps i els locals recuperaven la primera posició a la provisional, per tal d’accedir al reagrupament de mitja etapa que el seguia amb 2 dècimes de segon sobre els seus companys d’equip britànics i 3,0 segons en relació als francesos Sébastien Ogier i Vincent Landais. Takamoto Katsuta i Aaron Johnston hi patien una sortida de pista i en picar contra un arbre, completaven el tram amb la part posterior del seu Yaris Rally1 força malmesa i una roda totalment trencada, la qual aquests perdrien en el tram d’enllaç.

El contra-temps del japonès i de l’irlandès, deixava a Esapekka Lappi i Janne Ferm en quarta posició a 9,7 segons del temps dels seus compatriotes i per 4,4 segons de marge amb Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe.

La pluja es seguia precipitant amb contundència sobre les pistes, mentre els participants feien els ajustos que aquests consideraven necessaris en els seus autos de cara a la represa, i si bé en el moment d’eixir del parc de Jyväskylä aquesta finalitzava, l’aigua acumulada sobre la traçada dificultava l’elecció de per on passar.

Símptoma d’aquesta circumstància era l’accident que patien Esapekka Lappi i Janne Ferm en la primera especial de la tarda i que enviava els pilots de Hyundai a engruixir la llista de baixes de la jornada. En positiu, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen s’imposaven per davant de Sami Pajari i Enni Mälkönen, que hi debutaven al volant d’un Toyota Yaris Rally1 Hibrid, i d’Elfyn Evans i Scott Martin.

Els dos primers classificats de la taula provisional aturaven el cronòmetre abans que la resta de competidors en la següent prova especial i ratificaven les seves posicions, mentre que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe escurçaven tímidament les distàncies amb els inquilins de les places de podi amb la victòria de tram de la tercera. Els debutants Sami Pajari i Enni Mälkönen es feien amb el seu primer temps escratx en la segona passada per Ruuhimäki, mentre que a Harju Sébastien Ogier i Vincent Landais tancaven l’etapa amb el registre més baix.

Una activitat que mantenia a Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen en la primera posició, en el moment de retornar al parc tancat de Jyväskylä a quarts de 10 del vespre. El marge entre finlandesos i britànics esdevenia de 8,0 segons, mentre que si la lectura es realitzava en relació al registre de Sébastien Ogier i Vincent Landais, aquest resultava ser de 8,6 segons. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe eren quarts a 25,5 segons dels finlandesos, mentre que els francesos Adrien Fourmaux i Alex Coria tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 48,5 segons, alhora que es lamentaven de la manca de jornades de test prèvies.

En passar 5 minuts d’1 quart de 8 del matí, l’activitat es reprenia amb la sortida de la primera parella participant del parc tancat i així iniciar la segona etapa, tanmateix la més llarga del programa del ral·li. 144,22 km cronometrats es distribuïen al llarg de 6 proves especials, resultants de passar matí i tarda per un bucle de 3 trams, entre els que hi destacava un altre dels imprescindibles de la cita finlandesa, Ouninpohja, amb els seus 32,98 km cronometrats. Una distància a la que hi farien front 70 formacions i que els retornava al punt de sortida a partir d’1 quart de 9 del vespre del mateix dissabte 3 d’agost.

Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen s’imposaven en totes i cadascuna de les cronometrades matinals i els líders eixamplaven les distàncies al capdavant de la classificació provisional, mentre que Elfyn Evans i Scott Martin, després de marcar el segon millor temps en l’especial inaugural, en la següent patien problemes de transmissió i es desplomaven en la taula fins a la divuitena posició, si bé els britànics aconseguien disputar tot el bucle i retornar a Jyväskylä.

El contra-temps dels pilots de Toyota, habilitava a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe a instal·lar-se en les posicions que donaven dret a pujar en el podi, si bé en ser superats en 2 de les 3 especials de l’escull matinal per Sébastien Ogier i Vincent Landais, aquests ingressaven en el parc equatorial d’assistències a 58,3 segons dels líders i a 36,4 segons dels francesos.

En tornar sobre les cronometrades matinals, les distàncies se seguien eixamplant al capdavant de la provisional gràcies a 2 doblets de les 2 parelles de Toyota, amb finlandesos per davant de francesos, un increment menys notori en la segona passada per la cronometrada reina d’Ouninpohja, amb el què el retorn al parc tancat es produïa amb un marge de 44,2 segons entre les dues formacions de Toyota, diferència que esdevenia d’1 minut i 23,8 segons si aquesta es mesurava amb Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe. Amb registres molt similars als dels belgues de Hyundai, Adrien Fourmaux i Alex Coria es mantenien a l’estela dels seus predecessors i els pilots d’M-Sport restaven a les portes de les posicions de podi a 25,9 segons i per un coixí de 29,5 segons amb els debutants Sami Pajari i Enni Mälkönen.

L’etapa dominical comptava amb 2 trams en el seu programa, els quals en disputar-se en 2 ocasions, generaven les 4 proves especials de l’itinerari que suposaven els darrers 41,66 km cronometrats del recorregut. Una distància que els més matiners afrontaven a partir de 3 quarts i 5 minuts de 8 del matí i que finalitzaria amb la protocolària cerimònia del podi a les 3 en punt de la tarda del diumenge 4 d’agost de 2024.

La parella local, líder i campiona mundial en vigència, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, seguien exercint la seva superioritat per les pistes de grava dels voltants de Jyväskylä i els pilots de Toyota seguien acumulant victòries de tram per tal de completar la primera passada pel bucle de 2 trams amb 45,8 segons de marge en vers els seus companys d’equip, distància que també s’eixamplava entre segons i tercers en superar sistemàticament els francesos de la firma nipona als belgues de la coreana.

Quan tot semblava estar en disposició de finalitzar amb 7 anys sense una victòria local en l’esdeveniment finlandès, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen patien un accident en la penúltima prova especial i els de Toyota es veien obligats a abandonar, una adveristat, la de l’accident, amb la que també s’hi topaven els seus companys d’equip Elfyn Evans i Scott Martin.

La baixa dels nòrdics deixava en primera posició a Sébastien Ogier i Vincent Landais, mentre que uns altres francesos, Adrien Fourmaux i Alex Coria, passaven a tancar les posicions d’honor.

Amb els 5 punts extra del Power Stage en el seu punt de mira, Takamoto Katsuta i Aaron Johnston posaven de manifest tot allò que el pilot japonès havia après en els seus anys a l’acadèmia de Tommi Mäkinen i els de Toyota es feien amb el millor temps en la segona passada per Laajavuori, per davant de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i d’Esapekka Lappi i Janne Ferm, mentre que Adrien Fourmaux i Alex Coria, amb el quart millor temps, només deixaven sumar 1 punt més als líders Sébastien Ogier i Vincent Landais.

Així doncs, i malgrat lamentar-se de no haver competit en la ràpida, exigent i tècnica prova finlandesa des de 2021, Sébastien Ogier i Vincent Landais tancaven el seu concurs en l’oficialment conegut com 73è Ral·li de Finlàndia en primera posició amb un temps de 2 hores 20 minuts i 26,3 segons, registre que conferia als francesos un marge de 42,5 segons en vers a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i d’1 minut i 15,4 segons amb els seus compatriotes d’M-Sport Adrien Fourmaux i Alex Coria.

A la meca del ral·lis, Fourmaux-Coria es feien amb el Cum Laude.

Pels carrers de Jyväskylä Oliver Solberg i Elliott Edmonson es feien a bord del seu Škoda Fabia RS Rally2 amb el millor registre per davant dels Toyota Yaris GR Rally2 de Georg Linnamäe i James Morgan i del de dos vells coneguts del certamen com eren Jari-Matti Latvala i Juho Hänninen.

En trepitjar les cronometradores forestals, el director esportiu de Toyota i l’ex-pilot, campió mundial en categoria SWRC l’any 2011, prenien la segona posició de la classificació reservada als WRC2, tothora que aquests afegien una certa pressió a Oliver Solberg i Elliott Edmonson, en restar a 1,8 segons del registre d’aquests.

El duel entre els dos primers classificats guanyava molts enters en quan a emoció, i en concloure el bucle matinal de 4 trams, tan sols 5 dècimes de segon separaven a ambdues formacions, mentre que els estonians Robert Virves i Aleks Lesk prenien la darrera plaça que permetia ruixar-se amb vi escumós el diumenge a primera hora de la tarda a 10,9 segons del registre del pilot suec i el navegant britànic.

Amb l’increment de les precipitacions el duel es diluïa i Jari-Matti Latvala i Juho Hänninen perdien de cop 18,0 segons en la primera especial post meridional, per tal de retornar al parc tancat de Jyväskylä a 24,1 segons del temps d’Oliver Solberg i Elliott Edmonson, autors de 5 victòries de tram al llarg del dia, 4 d’ells per la tarda. Robert Virves i Aleks Lesk conservaven la tercera posició a 31 ,3 segons dels líders, si bé uns altres locals, Mikko Heikkilä i Kristian Temonen, assetjaven per darrera amb un crono 8,6 segons més lent.

Vencent en la primera prova especial sabatina i esdevenint els tercers més ràpids per darrera dels dos primers classificats, Mikko Heikkilä i Kristian Temonen assolien la tercera posició provisional, emperò aquesta esdevenia fugaç, doncs una virolla a alta velocitat en la primera passada per Ouninpohja, unida a una sanció de 10 segons per retard en el control horari, enviava a la parella local fins a la cinquena posició, restablint a Robert Virves i Aleks Lesk en el darrer graó de podi.

Per la tarda les distàncies semblaven patir canvis poc rellevants fins a la segona passada per la cronometrada reina, quan d’una banda una errada en una frenada en descens, provocava una virolla a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, qui completaven l’etapa a 47,6 segons d’Oliver Solberg i Elliott Edmonson. La disputa per segona vegada dels 32,98 km cronometrats d’Ouninpohja, permetia aflorar encara més problemes, doncs a Robert Virves i Aleks Lesk se'ls hi obria el capó del seu Škoda i hi concedien prop de 4 minuts, una gran quantitat de temps que els feia descendre fins a la desena posició, amb el què Lauri Joona i Janni Hussi tancaven les places d’honor a 1 minut i 20,0 segons dels líders i per 12,4 segons de marge en vers a Mikko Heikkilä i Kristian Temonen.

Amb les diferències que s’havien establert al terme de la segona etapa del ral·li, pràcticament només restava un focus d’atenció mediàtic de cara als 41,66 km de la jornada dominical, la lluita per la tercera posició de podi. La tensió s’incrementava en tan en quan Mikko Heikilä i Kristian Temonen retallaven marge als seus predecessors en les 2 primeres passades pel bucle, una d’elles resolta amb una victòria parcial de tram,un bon rendiment que els portava a restar a 8,8 segons del seu objectiu particular.

La parella finlandesa del Toyota Yaris GR Rally2 seguia tibant fort i aquesta es feia amb els 2 millors temps que restaven per adjudicar, si bé aquests quedaven a 2,6 segons del temps de l’Škoda Fabia RS Rally2 de Lauri Joona i Janni Hussi i per tant fora de les places d’honor.

Administrant l’avantatge acumulat, Oliver Solberg i Elliott Edmonson es feien amb la victòria en la classe intermitja per un marge de 39,0 segons en vers a Jari-Matti Latvala i Juho Hänninen, una diferència que assolia 1 minut i 13,9 segons si es mesurava en vers els tercers classificats, Lauri Joona i Janni Hussi.

L’aventura de Sami Pajari al volant del Yaris Rally1 Hibrid, unida amb la victòria d’Oliver Solberg a Finlàndia, suposava un doble premi per al pilot suec, qui eixamplava fins als 28 punts el seu marge en vers al finlandès. Un altre local, Lauri Joona, pujava per segona vegada en un podi de la categoria WRC2 i el pilot nòrdic s’acostava a l’absent Yohan Rossel, si bé l’occità comptava amb 2 ral·lis menys en el seu caseller.

Sense errades, Solberg-Edmonson guanyaven a Finlàndia.

Tanmateix la tercera posició final del pilot finlandès esdevenia victòria en el certamen WRC2 Challenger, mentre que entre aquells que superaven la cinquantena, el guardó que els acreditava com a vencedors era per a Ricardo Triviño i Diego Fuentes.

En categoria WRC3 els francesos Mattéo Chatillon i Maxence Cornuau i els estonians Romet Jürgenson i Siim Oja igualaven cronòmetres al terme dels 3,48 km cronometrats de la primera passada per Harju i ambdues formacions s’endinsaven en el parc tancat de Jyväskylä compartint el lideratge per un marge de 6 dècimes de segon en vers als irlandesos Eamonn Kelly i Conor Mohan.

Emplaçats sobre el bucle de 4 trams forestals, els locals Henri Hokkala i Kimmo Pahkala aconseguien un temps impossible per a la resta de participants de la classe en la primera prova especial matinal, entre els que la podien afrontar, doncs aquesta era cancel·lada en tan en quan Romet Jürgenson i Siim Oja podien completar els seus 17,96 km de distància arran de l’accident del participant número 63, i els finlandesos es feien amb la primera posició provisional per 7,6 segons de marge amb els bàltics, tanmateix líders de la classe júnior.

Els participants de la classe petita tampoc arribaven a disputar la segona prova especial de la jornada, doncs una emergència sanitària aliena a l’esdeveniment així ho obligava, amb el què en arribar a la recta final de l’escull matinal, Henri Hokkala i Kimmo Pahkala gaudien de 2 noves ocasions per a seguir eixamplant distàncies al capdavant de la taula amb 2 victòries de tram més i aquests ingressaven en el parc equatorial de Jyväskylä amb 18,1 segons de coixí amb Romet Jürgenson i Siim Oja i 28,3 segons en relació als australians Taylor Gill i Daniel Brkic.

En tornar al bucle amb la pista mullada, líders i segons classificats s’accidentaven en la segona passada per Laukaa, amb el què el lideratge anava a mans de Taylor Gill i Daniel Brkic per davant dels kazakhs Petr Borodin i Roman Cheprasov, així com dels francesos Mattéo Chatillon i Maxence Cornuau entre d’altres.

Kazakhs i francesos, que ja havien espremut fort els seus autos en la primera cronometrada post meridional, seguien mantenint un ritme molt elevat en la següent, mentre que els líders australians patien un problema de motor que els endarreria en 44,2 segons, temps que els condemnava a descendre fins a la setena plaça i que per tant els feia perdre l’anhelada primera posició a mans de Petr Borodin i Roman Cheprasov.

Inmersos en la recta final de l’etapa, els turcs Ali Türkkan i Burak Erdener presentaven la seva candidatura per liderar amb una victòria parcial de tram i un segon millor temps en la segona passada per Ruuhimäki, uns registres que els permetien arrabassar la segona plaça a Mattéo Chatillon i Maxence Cornuau.

Unes posicions que després de la segona passada per Harju restarien immòbils, amb el què en retornar al punt d’eixida Petr Borodin i Roman Cheprasov lideraven per 15,5 segons de marge en vers a Ali Türkkan i Burak Erdener i per 20,7 segons en relació a Mattéo Chatillon i Maxence Cornuau.

Dissabte al matí Taylor Gill i Daniel Brkic sortien disposats a recuperar el temps entregat la tarda anterior i els australians en imposar-se en l’especial inaugural, s’enfilaven fins la quarta posició a 1,1 segons del darrer graó del podi. Malauradament per a l’interès en general, tot el temps que aquests aconseguien retallar amb la victòria de tram en la primera especial sabatina, es perdia amb una punxada d’aquests en la següent, tothora que aquesta condicionava la munta de pneumàtics de cara a la cronometrada reina d’Ouninpohja.

L’altra cara de la moneda era la constància dels finlandesos Jesse Kallio i Ville Pynnönen, qui en esdevenir segons, tercers i quarts en les tres especials matinals, assolien el lideratge de la classe WRC3 per 1,6 segons de marge amb Petr Borodin i Roman Cheprasov, alhora que Eamonn Kelly i Conor Mohan superaven a Ali Türkkan i Burak Erdener, per tal de passar a tancar les posicions d’honor.

En tornar sobre les seves roderes després d’haver descansat per una hora a l’epicentre de l’esdeveniment, Taylor Gill i Daniel Brkic aturaven el cronòmetre amb el segon millor temps en totes i cadascuna les especials de l’escull i els australians es feien amb la primera posició de la categoria júnior, tot aprofitant que Petr Borodin i Roman Cheprasov eren els qui ara patien una punxada a les portes d’Ouninpohja.

Per la seva banda Jesse Kallio i Ville Pynnönen perllongaven la seva primera posició en marcar el registre més baix de la classe en la cronometrada equatorial del bucle i retornar així en el parc tancat de Jyväskylä amb 49,6 segons de marge amb la formació australiana i 1 minut i 8,9 segons en vers els turcs Ali Türkkan i Burak Erdener.

Tot i la poca entitat cronometrada de l’etapa dominical, Ali Türkkan i Burak Erdener miraven de fer-se amb el lideratge de la categoria júnior i els turcs, amb 1 temps escratx i 3 segons millors temps, aconseguien batre sistemàticament a la parella australiana que ocupava la posició prèvia, però tot i l’esforç, els de la vessant oriental del Mediterrani es quedaven a 2,1 segons del seu objectiu i finalment la victòria en la categoria WRC3 era per a Jesse Kallio i Ville Pynnönen, mentre que entre els joves talents del certamen global, aquesta era per a Taylor Gill i Daniel Brkic.

La victòria de Jesse Kallio a Finlàndia esdevenia totalment anecdòtica, doncs el pilot local no havia pres la sortida en cap altra ronda del calendari, mentre que els 18 punts que hi sumava Taylor Gill, acostaven a l’australià al capdavant d’una classificació comandada per Diego Dominguez, Mattéo Chatillon i Jan Cerny.

En categoria júnior, tot i veure’s obligat a abandonar el divendres a primera hora de la tarda, Romet Jürgenson compensava el seu resultat amb les 9 victòries de tram que hi aconseguia, les quals li suposaven obtenir d’idèntica puntuació i així mantenir-se en la primera posició de la taula amb 69 punts, 8 més que no pas Taylor Gill. Ali Türkkan feia a Finlàndia una de les seves millors actuacions i amb els 21 punts que hi obtenia, empatava en la tercera posició amb Diego Domínguez.

Després d’un inici discret, la constància sabatina va portar a Kallio-Pynnönen a la victòria.

Per ben poc Gill-Brkic aconseguien vèncer a Finlàndia després d’un esdeveniment ple d’altibaixos.

La baixa de Kalle Rovanperä el darrer matí del programa, permetia a Sébastien Ogier heretar els 18 punts del dissabte i sumar-ne així 24, 1 més que no pas el líder de la provisional, el belga Thierry Neuville. Amb 0 punts en el seu comptador, tan Ott Tänak com Elfyn Evans es veien superats per l’octacampió mundial provençal, qui a partir d’aquell instant es començava a plantejar disputar totes les proves que restaven en el calendari i aspirar així a un novè guardó.

Pilot	Punts
Thierry Neuville	168
Sébastien Ogier	141
Ott Tänak	137

En el certamen de constructors, tot i la victòria a casa, doncs l’equip Toyota es trobava afincat a Jyväskylä, el cert era que la formació japonesa l’espifiava amb les baixes simultànies dels seus pilots finlandesos i britànics, i el constructor només aconseguia sumar els 25 punts de la primera plaça de la seva parella francesa, 19 menys que no pas el seu principal rival, Hyundai. En un rara avis de manual, M-Sport no era l’equip en obtenir menys punts a Finlàndia, però tot i així el preparador dels cotxes de l’oval blau seguia restant lluny de les 2 formacions asiàtiques.

Constructor	Punts
Hyundai	395
Toyota	375
M-Sport	207