Hannu Mikkola i Arne Hertz donaven la tretzena victoria mundial a Audi .

Iniciat el dimarts 2 d'agost de 1983 a la capital del país, Buenos Aires, el Ral·li d'Argentina donava per finalitzada la seva tercera edició el dissabte 6 d'agost a Bariloche. La cita sud-americana era la vuitena cita del calendari del campionat del mòn i estava composada per 18 especials cronometrades amb una distància total de 1254,34 km que dels 94 equips que van empendre la marxa des de la rampa de sortida només 27 van aconseguir completar.

Probablement les ordres d'equip van fer que Bloqmvist-Cederberg finalitzessin en segon lloc.

La prova va començar amb certa polèmica, doncs l'ordre de sortida es va determinar per sorteig, a criteri dels membres de l'equip Lancia-Martini, la seva posició de sortida, força endarrerida seria un handicap afegit en trobar els solcs que deixarien els tres Audi que sortien davant del 037 d'Adartico Vudafieri i Maurizio Perissinot i un quart Audi i cinquè Audi més que es trobaria davant seu els caps de files de l'escuderia italiana a la cita argentina, Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

La primera etapa era una etapa d'enllaç entre Buenos Aires i Neuquen, ciutat propera al centre neuràlgic del ral·li a tocar de la frontera xilena a la Patagònia. Amb només dues especials cronometrades d'uns 80 km de distància cada una els pilots d'Audi ja van començar a marcar les diferències, situant els 5 Quattro A2 al capdavant de la general provisional. Stig Blomqvist i Björn Cederberg marcaven el primer escratx mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz feien el segon que restaven a 24 segons dels suecs a la neutralització de la primera etapa, seguits de Shekhar Mehta i Ivonne Mehta, Michèle Mouton i Fabrizia Pons i els locals Luis di Palma i Néstor Straimel.

La segona etapa es traslladava després d'una jornada d'aturada al dijous 4 d'agost, amb només 4 especials cronometrades els Audi se seguien repartint el pastís, primer els suecs Blomqvist-Cederberg van marcar els millors registres en les dues primeres especials mentre Mikkola-Hertz ho feien en la tercera i Mouton-Pons en la quarta. Mikkola-Hertz a més en la segona meitat de l'etapa van aconseguir retallar considerablement la distància que els separava vers Blomqvist-Cederberg els quals no havien pogut entrenar la prova i corrien amb les notes de Mouton-Pons. Di Palma-Straimel serien la creu per a l'equip Audi, quan en la cinquena especial cronometrada del ral·li, tercer tram del dia, els argentins colisionaven fortament contra una roca a causa de l'estat delicat de les pistes, havent d'abandonar la prova.

La tercera jornada, ja a Bariloche, es va celebrar sota unes condicions climatólogiques molt adverses ja que una intensa nevada afectava la zona, tal era la magnitud d'aquesta que Hannu Mikkola i Arne Hertz que sortien un minut després de Stig Blomqvist i Björn Cederberg ja no podien ni veure les roderes que els suecs havien deixat. En aquestes condicions la tracció integral dels Audi va ser un valor afegit que els va permetre seguir incrementant les distàncies vers els Lancia d'Alén-Kivimäki i Vudafieri-Perissinot que els perseguien.

Blomqvist-Cederberg, que en el transcurs d'aquesta etapa van prendre més precaucions al volant es van veure superats per Mikkola-Hertz malgrat que la parella finlandeso-sueca no va aconseguir marcar cap millor registre després que la organització retirés una injusta penalització per entrar abans d'hora al parc tancat quan els pilots ho havien fet a l'hora establerta. Per la banda de Lancia, Markku Alén i Ilkka Kivimäki van aconseguir marcar els dos primers escratxs per la marca italiana en trams en els que la tracció no era tan important com la relació pes/potencia que era força més favorable als 037. Tot i això la general provisional seguia encapçalada pels 4 Audi si bé el del matrimoni Mehta força despenjat malgrat que els enginyers d'Audi li donaren més pressió de turbo.

La quarta i última etapa no va fer més que mostrar novament la superioritat dels Audi, deixant que els seus quatre equips es repartissin els cinc millors cronos de la jornada amb el que l'equip, amb suma superioritat vers els Lancia aconseguiria la seva tretzena victòria al mundial de ral·lis amb Hannu Mikkola i Arne Hertz al capdavant seguits per Stig Blomqvist i Björn Cederberg a 2 minuts i 34 segons i tancant el podi Michèle Mouton i Fabrizia Pons a 6 minuts i 41 segons. Shekhar Mehta i Yvonne Mehta tancavane la festa dels d'Ingolstadt en quarta posició però a 21 minuts i 8 segons dels guanyadors, tot i això, el primer Lancia, el de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, completava el recorregut a 31 minuts i 18 segons de Mikkola-Hertz.

Pràcticament l'únic progrés que van experimentar Mouton-Pons va ser superar al matrimoni Mehta el segon dia.

Per a Hannu Mikkola la victòria li servia per situar-se a tan sols dos punts del pilot alemany, absent a la ronda argentina, Walter Röhrl, mentre que Markku Alén, incapaç de seguir el ritme dels Audi a l'Argentina, només aconseguia un cinquè lloc, que si bé li servia per mantenir-se en tercera posició en la general, començava a perdre contacte amb el seu compatriota d'Audi.

Pilot

Punts

Walter Röhrl

87

Hannu Mikkola

85

Markku Alén

68

En el campionat de constructors tot i la demostració de poder per part d'Audi que situava quatre dels seus Quattro A2 en les quatre primeres posicions, els 10 punts aconseguits per Alén-Kivimäki gràcies a la seva cinquena posició, permetia a Lancia seguir gaudint d'un avantatge de 16 punts en la general provisional. Opel tancava el podi provisional amb 61 punts.

Constructor
Punts

Lancia

96

Audi

80

Opel

61

Recalde-Del Buono aconseguien finalment la seva primera victòria a casa.

Novena prova en el calendari del campionat del món, el dissabte 6 d'agost de 1988 finalitzava a Còrdoba el 8è Ral·li d'Argentina. La prova, que era puntuable per als certamens reservats a pilots, constructors i de producció, arrancava dimarts 2 d'agost des de la capital, Buenos Aires, amb els 81 equips oficialment inscrits presents a la rampa de sortida per tal de començar a afrontar les primeres especials de les 29 programades i de 583,60 km de distància. Finalment només 21 equips van aconseguir superar el recorregut amb èxit.

Biasion-Siviero van perseguir el liderat molta estona, pero en conseguir-ho una averia electronica va esgarrar les seves possibilitats.

Des de l'hipòdrom Palermo, ubicat a la capital argentina Buenos Aires, es donava la sortida als equips participants, els quals hi celebraven una primera especial espectacle de 3,07 km de distància i en la que els austríacs Franz Wittman i Jörg Pattermann a bord d'un Lancia Delta Integrale privat, esdevenien els homes més ràpids i per tant primers líders de la prova sud-americana. Però en la seva condició de pilot amb el dorsal número 1, pagava la novetada d'aterrar malament en el salt artificial que hi havia a l'hipòdrom i malmetia el seu radiador de l'oli, els restants participants en veure aquest incident, prenien amb més calma el salt. Tot seguit els equips es dirigien cap a Còrdoba, centre neuràlgic del ral·li i on el parc tancat s'hi trobava instalat, disputant pel camí 4 proves especials cronometrades sobre trams de ral·li de debó.

Els locals Jorge Recalde i Jorge del Buono, a bord d'un Lancia Delta Integrale oficial, marcaven el millor registre de manera consecutiva en les dues primeres proves especials, el que situava a la parella argentina com a líders del ral·li al terme de la segona especial programada. Més endavant, els seus companys d'equip i guanyadors de les dues edicions anteriors de la cita, els italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero, guanyaven les dues últimes cronometrades de l'etapa per tal d'escurçar distàncies amb els líders i arribar a la neutralització de Còrdoba el dimecres al migdia amb una demora de 20 segons vers els líders. Els primers líders del ral·li, Franz Wittman i Jörg Pattermann, tancaven el podi provisional a 2 minuts i 43 segons de la primera posició, força tensos pels danys que haguessin pogut ocasionar al motor del seu Lancia Delta Integrale en l'incident de l'hipòdrom; mentre que els quarts classificats eren els locals Ernesto Soto i Martin Christie al volant d'un obsolet Renault 18 GTX a 6 minuts i 26 segons dels seus compatriotes, deixant bastant clar que el domini dels Lancia era total i que la lluita per la victòria era un assumpte reservat als dos cotxes oficials.

Dues baixes d'importància es van registrar en aquesta curta primera etapa, els austríacs Georg Fischer i Thomas Zeltner volcaven el seu Audi 200 Quattro en la quarta prova cronometrada, mentre que els argentins Gabriel Raies i Raul Campana trencaven el motor del seu Renault 18 GTX, contribuint així que només fossin 53 els equips arribats a la serra cordobesa. Una altra parella austríaca, la formada per Rudi Stohl i Ernst Rohringer, volcava de costat el seu Audi 90 Quattro sobre unes roques a la tercera cronometrada, si bé l'equip podia continuar en competició, en l'incident es deixava més de 8 minuts.

Dijous a primera hora del matí els equips es disposaven a afrontar les vuit especials cronometrades de la segona etapa del ral·li, ja en les immediacions de Còrdoba. Solventats els problemes de transmissió que havien afectat a Massimo Biasion i Tiziano Siviero al llarg de les primeres proves cronometrades, els màxims aspirants al títol mundial es llençaren a l'atac de la primera plaça per llavors ocupada pels seus companys d'equip. Els transalpins guanyaven 4 de les 5 primeres especials cronometrades del dia, mentre que els argentins reaccionaven guanyant el segon tram i els tres últims del dia, entre els que hi figurava l'especial de Mina Clavero, ciutat natal de Jorge Recalde. Tot plegat feia que Miki Biasion i Tiziano Siviero només retallessin 5 segons als seus companys d'equip i que per tant la primera posició ara fos a 15 segons.

Franz Wittman i Jörg Pattermann conservaven la darrera plaça provisional en el podi a la neutralització de la segona etapa, peró ja a més de 10 minuts, 11 sent pràctics, dels líders provisionals, mentre que Ernesto Soto i Martin Christie, que mantenien la quarta plaça, ho feien a uns 20 minuts dels seus compatriotes i per tant a 9 minuts de la última posició amb dret a pujar al podi, és a dir perdent més i més terreny vers els tres Lancia capdavanters.

Només arrancar la tercera jornada del ral·li el divendres a primera hora del matí, Ernesto Soto i Martin Christie havien d'abandonar la prova en trencar la caixa de velocitats del seu Renault 18 GTX, deixant encara més marge a Franz Wittman i Jörg Pattermann per a conservar una posició de podi que venien ostentant des dels primers compassos del ral·li.

En la lluita per la victòria tot semblava seguir el guió de la jornada anterior i al primer escratx de Miki Biasion i Tiziano Siviero, es produia la replica per part de Jorge Recalde i Jorge del Buono amb la mateixa moneda per deixar les distàncies entre els dos equips pràcticament iguals. Tenaços, els italians tornaven a intentar assaltar als seus companys amb el millor temps en la tercera prova especial del dia i no va ser fins a la quarta quan finalment ho aconseguien, ja que al seu escratx calia afegir una averia que afectava als argentins, que malmetien la suspensió del seu Lancia Delta Integrale en colisionar contra una pedra i deixar-s'hi una mica més d'1 minut. Acte seguit, una reparació d'emergència per tal de poder continuar en competició, feia arribar amb retard als argentins en el següent control horari i que per tant rebessin una penalització de 2 minuts.

Massimo Biasion i Tiziano Siviero semblaven tenir doncs la victòria al sarró quan gaudien d'un marge superior als tres minuts a l'equador de la tercera jornada i a més a més sumaven dos escratxs més en el seu compte particular, però tot va fer un nou gir de 180º quan a Cosquin un fusible va fer perdre 7 minuts i mig als per llavors líders de la prova. L'incident tornava a situar als locals Jorge Recalde i Jorge del Buono com a líders de la prova amb un avantatge proper als 4 minuts, fita que aquests aconseguirien amb el millor temps en l'últim tram del dia.

Tanmateix Franz Wittman i Jörg Pattermann entraven a l'estadi de Còrdoba on s'hi ubicava el parc tancat, amb una roda menys en el seu cotxe així com seriosos danys en les seves suspensions. Pel que semblava, a tenor de les declaracions dels tres equips capdaventers, alguns energúmens havien dipositat pedres enmig del pas un cop havien superat aquells punts els cotxes 00 i 0, i els pilots austríacs en no poder-les esquivar malmetien el seu cotxe. Sense temps per poder fer les reparacions aquella mateixa nit, es presentava un gran dilema pels organitzadors, doncs si accedien a permetre les reparacions del Delta Integrale, aquest no seria al control de pesatge previst. Finalment els organitzadors salvaven la situació permetent als pilots reparar el seu cotxe, aplicant el temps invertit en la reparació en una penalització, ràpidament 5 mecànics es van posar mans a la feina i en 4 minuts el cotxe tornava a estar operatiu al 100 %.

La quarta i última etapa del ral·li s'iniciava dissabte a les 7 del matí amb set cronometrades per endavant i la incertesa per si des d'Itàlia arribaven instruccions per part de Cesare Fiorio per a que els dos equips Lancia s'intercanviessin les posicions, per si de cas Jorge Recalde i Jorge del Buono van sortir disposats a mantenir les distàncies i amb els tres primers escratxs consecutius. Mentre que Massimo Biasion i Tiziano Siviero guanyaven el quart tram de la jornada, arribava finalment la trucada de Cesare Fiorio, el màxim responsable de Lancia ordenava que es mantinguessin les posicions d'aquell instant, és a dir que Jorde Recalde i Jorge del Buono acabessin guanyant la prova.

Miki Biasion i Tiziano Siviero es llevaven el gust amarg de no guanyar el ral·li que havien conquerit en les seves dues últimes edicions imposant-se en els tres últims trams del recorregut. Sense cap incident rellevant en aquestes últimes proves especials, Jorge Recalde i Jorge del Buono inscribien així el seu nom en el palmarès del ral·li sud-americà així com dels guanyadors d'un event de primera fila internacional. Els argentins de Lancia completaven les 29 proves especials cronometrades amb un temps total de 7 hores 5 minuts i 16 segons, 3 minuts i 35 segons per davant dels seus companys d'equip Massimo Biasion i Tiziano Siviero, mentre que el podi el tancaven Franz Wittman i Jörg Pattermann a 28 minuts i 57 segons dels guanyadors en el que era un monopoli dels cotxes turinesos no només al podi, sino coma guanyadors d'especials cronometrades.

Wittman-Pattermann estaven a un altre nivell per disputar la victòria, tanmateix així era el seu Lancia vers la resta del parc tancat.

Sense cap equip inscrit dins el grup N, el campionat reservat a cotxes de producció no sofria cap modificació vers la finalització del Ral·li de Nova Zelanda i per tant Pascal Gaban, Giovanni del Zoppo i Jorge Recalde mantenien el seu triple empat a 23 punts en el campionat.

En el campionat reservat a pilots, Jorge Recalde guanyava bastantes posicions en la provisional per a situar-se cinquè, si bé és cert que s'esperava que el pilot argentí finalitzès la temporada amb el Lancia de Grup N i per tant aquest tinguès poques possibilitats de guanyar més llocs. Massimo Biasion veia truncada així la seva ratxa de 4 victòries consecutives en el campionat amb aquest segon lloc, que de tota manera li servia per obrir forat vers el seu compatriota absent Alessandro Fiorio així com el seu company, també absent, Markku Alén.

Pilot

Punts

Massimo Biasion

95

Sandro Fiorio

57

Markku Alén

36

En el campionat de constructors Lancia aconseguia la seva setena victòria de la temporada, descartant així el 2n lloc aconseguit al Tour de Corse i retenint així 7 victòries com els 7 millor resultats, el que automàticament donava el títol a la marca italiana. Audi sumava 12 punts gràcies al 4t lloc de Rudi Stohl i Ernst Rohringer, el que permetia als bavaresos distanciar-se de Ford en la lluita pel segon lloc de la general.

Constructor
Punts

Lancia

140

Audi

61

Ford

47