Hannu Mikkola i Arne Hertz guanyaven gràcies a les ordres d'equip.

Iniciat el dimarts 2 d'agost de 1983 a la capital nacional, Buenos Aires, el Ral·li d'Argentina donava per finalitzada la seva tercera edició el dissabte 6 d'agost a San Carlos de Bariloche, centre neuràlgic de l’esdeveniment. La ronda sud-americana era la vuitena cita en el calendari del campionat del món i el seu recorregut estava composat per 18 proves especials cronometrades d’una distància total competitiva de 1253,96 km, corda que dels 94 equips que havien formalitzat la seva inscripció a l’edició i que emprenien la marxa des de la pertinent rampa de sortida, només 27 la van aconseguir completar. La ronda argentina entregava punts en els certàmens de pilots i de constructors.

Tot i competir amb notes prestades, Bloqmvist-Cederberg finalitzaven en segon lloc.

A les 10 en punt de la nit del dimarts 2 d’agost es donava el cop de bandera que suposava el tret de sortida de l’edició, un acte protocolari que es produïa davant la seu de l'estament organitzador i amb mala maror entre els responsables de l’equip Lancia, doncs l’assignació dels dorsals, i per tant l’ordre de sortida a les especials a la primera etapa, es feia mitjançant un sorteig. Adartico Vudafieri i Maurizio Perissinot rebien el dorsal número 4 i per tant haurien de prendre la sortida darrere de 3 dels Audi Quattro A2 oficials presents, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki eren agraciats amb el dorsal número 7 i per tant haurien de competir rere la quarta unitat de la marca de les 4 anelles. Segons els responsables de la firma italiana, aquesta posició de sortida tan endarrerida, seria un handicap afegit per als seus pilots, doncs aquests haurien de lluitar també amb els solcs que deixarien els cotxes bavaresos a la traçada.

Feta la protocolària sortida des de la capital, els participants afrontaven un llarguíssim tram d’enllaç, d’un miler de quilòmetres, fins a la Patagònia, regió que acollia l’edició del ral·li i on el programa els afrontava amb les 2 primeres proves especials que conformaven la primera etapa, un escull de 165,24 km cronometrats que finalitzaria a Neuquén en passar 5 minuts de 2 quarts de 3 de la tarda.

La primera de les cronometrades, de 81,50 km competitius, amb prou feines presentava revolts en el seu traçat, el que a la pràctica es traduïa en un exercici d'esprémer al màxim les mecàniques amb el pedal de l’accelerador a fons. Tot i no haver entrenat, els suecs Stig Blomqvist i Björn Cederberg hi aconseguien el millor temps amb un registre de 25 minuts i 48 segons, crono que equivalia a una velocitat mitjana de 189,53 km/h, la més elevada mai aconseguida en el mundial de ral·lis. A 25 segons d’aquest registre aturaven el cronòmetre els seus companys Hannu Mikkola i Arne Hertz, autors de les seves notes, mentre que Shekhar Mehta i Yvonne Mehta eren 30 segons més lents que els seus companys suecs. Luis di Palma i Néstor Straimel, a bord de l’Audi de proves reacondicionat i redecorat, i Michèle Mouton i Fabrizia Pons, afligides per problemes elèctrics amb la quarta unitat oficial, tancaven un fantàstic quintet per als d’Ingolstadt a 54 i 66 segons dels líders respectivament. Markku Alén i Ilkka Kivimäki s’hi deixaven ja en aquest primer tram 1 minut i 40 segons, mentre que Adartico Vudafieri i Maurizio Perissinot s’hi endarrerien en 2 minuts i 26 segons.

La segona prova especial cronometrada de la jornada i del ral·li no presentava gaires diferències vers l’anterior, i amb un promig de 184,72 km/h, Hannu Mikkola i Arne Hertz aconseguien el millor temps per 1 segon d’avenç vers els seus companys Stig Blomqvist i Björn Cederberg. Tot i no tenir el seu Quattro A2 treballant a ple rendiment, Michèle Mouton i Fabrizia Pons tancaven la primera etapa amb el tercer millor temps a 53 segons dels nòrdics. Mentre que la creu per als de Lancia es feia més grossa en quan Markku Alén i Ilkka Kivimäki es topaven també amb problemes d’embragatge.

Completada la breu primera etapa, es procedia amb l’entrada al parc tancat de Neuquén el dimecres a primera hora de la tarda, Stig Blomqvist i Björn Cederberg lideraven la classificació provisional per 24 segons de marge vers Hannu Mikkola i Arne Hertz, mentre que Shekhar Mehta i Yvonne Mehta eren tercers a 1 minut i 34 segons dels líders. Michèle Mouton i Fabrizia Pons eren quartes classificades a 1 minut i 58 segons dels seus companys, mentre que Luis di Palma i Néstor Straimel tancaven la pinça dels 5 primers classificats amb el cinquè Quattro A2 present al parc tancat a 2 minuts i 48 segons dels líders. Adartico Vudafieri i Maurizio Perissinot eren sisens a 3 minuts i 52 segons dels líders, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki eren setens a 4 minuts i 33 segons de la parella sueca.

Després d’un merescut descans d’una tarda sencera, les 78 formacions presents al parc tancat de Neuquén reprenien la competició l’endemà dijous 4 d’agost a partir de les 7 en punt del matí amb 4 proves especials cronometrades per endavant de 317,06 km de corda, una activitat que finalitzaria a San Carlos de Bariloche, al ben mig dels Andes, després de que passessin 5 minuts de 2 quarts de 5 de la tarda.

La jornada arrancava amb una intensa pluja i en patir una punxada en la primera especial del dia, Hannu Mikkola i Arne Hertz concedien 1 minut i 49 segons a Stig Blomqvist i Björn Cederberg, els més ràpids en aquesta especial, mentre que Michèle Mouton i Fabrizia Pons, amb el segon millor temps en el seu haver, a 1 minut i 20 segons dels seus companys suecs, aconseguien superar la quarta unitat oficial del matrimoni Mehta i fer-se així amb la darrera posició provisional de podi. Uns altres en superar els seus companys d’equip eren Markku Alén i Ilkka Kivimäki, qui en aconseguir el quart millor temps en la cronometrada inaugural de l’etapa, es feien amb la sisena posició provisional a minut i escaig de l’Audi dels locals Luis di Palma i Néstor Straimel.

Encara amb la presència de pluja, els dos caps de sèrie aturaven els cronòmetres amb només 10 segons de diferència favorables als líders suecs, mentre que en el tercer, abandonant la planura de La Pampa per començar-se a immiscir en la serra dels Andes, la pluja es bescanviava per la neu i Hannu Mikkola i Arne Hertz revertien tendències en aconseguir el millor temps 6 segons per davant dels seus companys d’equip.

Alhora, en aquesta cinquena prova especial del programa i tercera de la jornada, el ral·li perdia a Luis di Palma i Néstor Straimel. El pilot, habitual en el campionat de turismes argentí, pagava cara la seva manca d’experiència en l’especialitat, així com de compenetració amb el seu cotxe, en un terreny extremadament delicat per les pluges i la neu, i en patir una sortida de pista en trepitjar una placa de gel, aquests colisionaven fortament contra una roca, veient-se obligats a abandonar la competició.

Michèle Mouton i Fabrizia Pons aconseguien la seva primera victòria de tram en la darrera cronometrada de l’etapa i les pilots d’Audi es feien fortes en la tercera posició per davant d’uns conservadors Shekhar Mehta i Yvonne Mehta, a qui la nova ubicació del ral·li, així com les condicions invernals de la prova els estava agafant amb el peu canviat. 

Alhora, sobre l’equador de l’etapa, el director esportiu d’Audi, Roland Gumpert, demanava a Stig Blomqvist i Björn Cederberg que afluixessin una mica el seu ritme per tal d’ajudar als seus companys d’equip Hannu Mikkola i Arne Hertz, qui d’acabar les coses tal i com estaven, podien donar una passa de gegant en la seva cursa pel títol de pilots, i així els nòrdics escapçaven una mica més d’1 minut als líders en aquesta darrera prova especial cronometrada.

44 formacions participants aconseguien arribar a San Carlos de Bariloche a quarts de 5 de la tarda del mateix dijous, és a dir, la duresa del terreny s’havia cobrat un total de 34 baixes, moment en el que la classificació provisional mostrava a Stig Blomqvist i Björn Cederberg en la primera posició per 1 minut i 8 segons de marge amb Hannu Mikkola i Arne Hertz; si bé per uns hores, a causa d’una errada per part del comissari en el control horari, aquesta distància s’ampliava en 2 minuts en forma de penalització per avançament d'1 minut. Un error que el mateix estament organitzador va resoldre després la pertinent reclamació dels homes d’Audi. Si el marge vers els líders es mesurava en relació al temps de Michèle Mouton i Fabrizia Pons, aquest s’ampliava fins als 5 minuts i 16 segons, mentre que Shekhar Mehta i Yvonne Mehta es trobaven ja 16 minuts i 33 segons dels seus companys líders i per només 25 segons de marge amb el Lancia 037 de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, qui en aquestes condicions tan enfangades i nevades, estaven patint de valent per pilotar el seu cotxe sobre la traçada bona.

A 2 quarts de 8 del matí de l’endemà divendres 5 d’agost, es reprenia la competició amb la sortida del parc tancat de San Carlos de Bariloche per tal d’afrontar la tercera etapa, la qual amb 7 proves especials de 446,89 km cronometrats en el seu recorregut, era la més llarga de quantes es programaven a l’edició, activitat competitiva que finalitzaria a les 5 de la tarda del mateix divendres per als primers participants.

La jornada arrancava amb unes condicions climatològiques absolutament hivernals, i sota una intensa nevada que afectava les cotes més altes de la zona, de tal magnitud que Hannu Mikkola i Arne Hertz ja no podien ni veure les roderes que havien deixat els seus companys Stig Blomqvist i Björn Cederberg instants abans, el veto a l'ús de rodes amb claus perjudicava enormement als pilots dels lleugers Lancia de propulsió. 

El context doncs permetia a Audi fer treball d’equip, i si bé Stig Blomqvist i Björn Cederberg estaven cridats a reduir el seu ritme per tal de facilitar l’escalada de Hannu Mikkola i Arne Hertz en el campionat de pilots, provant a més a més diferents tipus de gomes que s’ulitzarien més avançada la temporada, al matrimoni format per Shekhar i Yvonne Mehta se li incrementava la pressió del turbo per tal de desempallegar-se dels Lancia.

Michèle Mouton i Fabrizia Pons iniciaven l’etapa tal i com l’havien completat, és a dir establint el registre de referència per a la resta dels participants en el parc tancat, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz retallaven en 27 segons les distàncies amb els líders Stig Blomqvist i Björn Cederberg, qui malgrat la consigna d’asserenar la seva passió amb el peu dret, feien el mateix que les seves companyes en la següent prova especial i restablir així en escreix el gap perdut, concretament amb 30 segons vers els seus companys nòrdics. 

Amb més de 100 km de lluita vers el cronòmetre, Markku Alén i Ilkka Kivimäki per fi aconseguien la seva primera victòria de tram en la tercera prova especial del dia, novena en el còmput global del ral·li, i després d’haver passat un autèntic calvari en les seccions en descens de les primeres especials de la jornada, quan fins i tot perdia el control del seu Lancia 037 a 40 km/h.

A continuació, Shekhar Mehta i Yvonne Mehta demostraven que els homes de Roland Gumpert havien treballat en la línia correcta en aturar el crono abans que ningú en la quarta i cinquena prova especial, la darrera de les quals assolida amb una velocitat promig de 179,31 km/h. Entretant, en el transcurs de la quarta prova especial cronometrada de la jornada, Adartico Vudafieri i Maurizio Perissinot eren la creu per als responsables esportius de Lancia en endarrerir-se substancialment en patir una doble punxada.

Novament en una cronometrada que superava el centenar de quilòmetres competitius, Markku Alén i Ilkka Kivimäki tornaven a establir el registre de referència per a la resta del parc tancat, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz, comptant amb què la penalització que els hi havia estat incorrectament imposada seria llevada en concloure l’etapa, treien 49 segons als seus companys Stig Blomqvist i Björn Cederberg i passaven a liderar la taula general provisional, tot i no haver aconseguit cap victòria de tram al llarg de l’etapa, una jornada que es tancava amb una nova victòria parcial de tram de les pilots d’Audi, mentre que els nous líders seguien eixamplant distàncies.

En quan les manetes dels rellotges argentins indicaven que eren les 5 en punt de la tarda els primers participants començaven a retornar al punt d’eixida amb Hannu Mikkola i Arne Hertz en primera posició per 1 minut i 21 segons de marge vers Stig Blomqvist i Björn Cederberg. Michèle Mouton i Fabrizia Pons tancaven les posicions de podi a 4 minuts i 35 segons del registre dels seus companys nòrdics i amb un marge d’11 minuts i 8 segons vers els principals aspirants a la seva darrera plaça de podi, els kenyans Shekhar Mehta i Yvonne Mehta. Tot i els problemes de motricitat que presentaven el seu cotxe de propulsió en un terreny tan fred i lliscant, Markku Alén i Ilkka Kivimäki tancaven l’etapa afiançant-se en la cinquena posició a 20 minuts i 47 segons dels líders.

La quarta i última etapa s’iniciava a les 8 en punt del matí amb la sortida del parc tancat de San Carlos de Bariloche per part de la primera parella participant. Una jornada sabatina que comptava en el seu itinerari amb 5 proves especials, repartides al llarg de 3 trams diferents, que suposaven els darrers 324,77 km cronometrats del programa. L’activitat finalitzaria a la mateixa ciutat en passar 1 quart de les 4 de la tarda.

Amb les indicacions de Roland Gumpert i les distàncies assolides entre els 7 primers equips classificats, el ral·li estava ja pràcticament decidit abans d’afrontar la darrera jornada del programa, i per tant aquesta no deixava de ser un mer tràmit per als 35 equips que seguien en cursa, un escull emperò que els italians Adartico Vudafieri i Maurizio Perissinot no van poder completar per fer més gran el martiri de l’equip dirigit per Cesare Fiorio. A Adartico li patinava el peu del pedal del fre i en trepitjar accidentalment l’accelerador, aquests perdien el control del seu cotxe i s’havien de retirar amb el seu 037 totalment destrossat.

Si Lancia era el “Yin”, la foscor, Audi era el “Yang”, la llum, i les 4 parelles de la formació bavaresa de les 4 anelles s’imposaven al llarg de les 5 proves especials de la darrera etapa, amb 2 victòries de tram per a Stig Blomqvist i Björn Cederberg, 2 més per a Shekhar Mehta i Yvonne Mehta, una d’elles ex-aequo amb els líders Hannu Mikkola i Arne Hertz, i finalment un únic millor registre de Michèle Mouton i Fabrizia Pons en la cronometrada que tancava el programa.

Completats tots els 1253,96 km cronometrats del programa, tot i que diverses eren les veus crítiques que apuntaven que algunes de les especials s’haurien d’haver cancel·lat davant la negativa dels organitzadors a permetre’ls-hi fer ús de rodes amb claus, el 3r Ral·li d’Argentina finalitzava per primera i única vegada a San Carlos de Bariloche amb la victòria de Hannu Mikkola i Arne Hertz. El finlandès i el suec completaven l'itinerari amb un temps de 10 hores 18 minuts i 54 segons, un registre que rebaixava en 2 minuts i 34 segons l’aconseguit per Stig Blomqvist i Björn Cederberg, qui tanmateix hi prenien part a l’esdeveniment sense entrenar i amb les notes dels seus companys vencedors. Michèle Mouton i Fabrizia Pons tancaven el podi argentí a 6 minuts i 41 segons dels guanyadors.

Pràcticament l'únic progrés que van experimentar Mouton-Pons va ser superar al matrimoni Mehta el segon dia.

Entre els Grup A, els membres de Renault Argentina se les prometien molt felices amb un equip format per 3 tripulacions de primer nivell, entre els quals calia comptar amb la presència de Jorge Recalde i Jorge del Buono, autors d’un podi en la darrera edició de la ronda argentina, si bé a Tucuman, l’any 1981. Emperò Audi desplaçava fins al pais una unitat del seu 80 Quattro, el qual seria confiat al campió d’Europa de Ral·licros en vigència, l’austríac Franz Wurz, i al seu compatriota Rudolf Stohl.

Les llargues rectes de La Pampa permetien a Jorge Recalde i Jorge del Buono entrar al parc tancat de Neuquén del dimecres al migdia com a líders de la classe per 1 minut i 8 segons de marge amb Franz Wurz i Rudi Stohl, mentre que els seus companys Alejandro Moroni i Raul Campaña, eren tercers a 2 minuts i 53 segons del seu temps, en no poder seguir el ritme dels líders al llarg de les 2 especials inaugurals. Ernesto Soto i Mario Stillo, amb el tercer dels Renault 18 GTX oficials, s’endarrerien substancialment en patir problemes amb la bomba de benzina.

Emperò en quan la pluja i la neu van fer acte de presència, la tracció integral de la berlina bavaresa es va mostrar imprescindible i els centreeuropeus feien cap a San Carlos de Bariloche en primera posició per 18 minuts de marge amb Ernesto Soto i Mario Stillo, un cop que Jorge Recalde i Jorge del Buono s’endarrerissin en 30 minuts arran d’una sortida de pista i quedar-se clavats en el fangar, una incidència que també patiren, però en menor grau, Alejandro Moroni i Raul Campaña.

Tot i que en el transcurs de la llarga tercera etapa Ernesto Soto i Mario Stillo aconseguien escurçar en uns 7 minuts les distàncies amb els líders, Franz Wurz i Rudolf Stohl s’acabarien imposant per un marge final de 21 minuts i 11 segons en vers la parella local.

De campió d'Europa de Ral·licros amb un Quattro, al divertimento a l'Argentina

A Hannu Mikkola els 20 punts de la victòria aconseguia a l'Argentina li servien per situar-se a tan sols 2 punts del lideratge que mantenia el pilot alemany, absent a la ronda argentina, Walter Röhrl, mentre que Markku Alén, incapaç de seguir el ritme dels Audi al llarg de tot l'esdeveniment, només aconseguia un cinquè lloc, que si més no li era útil per aturar l'embestida d'Stig Blomqvist per darrere.

Pilot	Punts
Walter Röhrl	87
Hannu Mikkola	85
Markku Alén	68

En el campionat de constructors, tot i la demostració de poder per part d'Audi, que situava els seus 4 Quattro A2 en les 4 primeres posicions, els 10 punts que Lancia aconseguia gràcies a la cinquena posició de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, permetia a la marca transalpina seguir al capdavant de la classificació amb un avantatge de 16 punts vers els germànics. Opel, tot i no sumar cap punt en les dues darreres rondes extra europees, tancava el podi provisional amb 61 punts.

Constructor	Punts
Lancia	96
Audi	80
Opel	61

Recalde-Del Buono aconseguien finalment la seva primera victòria a casa.

Novena ronda en el calendari del campionat del món, el dissabte 6 d'agost de 1988 finalitzava a Córdoba el 8è Ral·li d'Argentina. La prova, que era puntuable per als certàmens reservats a pilots i constructors, així com per al de vehicles de producció, arrancava el dimarts 2 d'agost des de la capital, Buenos Aires, amb els 81 equips oficialment inscrits presents a la rampa de sortida, per tal de començar a afrontar les primeres especials de les 29 que s’hi programaven amb una distància competitiva de 583,60 km. Un recorregut que només 21 equips van aconseguir superar en la seva totalitat.

Biasion-Siviero van perseguir el liderat molta estona, pero en conseguir-ho una averia electronica va esgarrar les seves possibilitats.

A les 10 en punt de la nit del dimarts 2 d’agost, amb l'ex pilot de ral·lis i President de la República Argentina Carlos Menem a peu de línia de sortida, es donava inici a l’esdeveniment des de Buenos Aires, si bé amb una diferencia notable vers edicions anteriors, doncs els participants no s’afrontaven a un llarg enllaç de gairebé 800 kms fins a la provincia de Córdoba sense haver disputat cap quilòmetre cronometrat, sinó que els organitzadors programaven una especial espectacle a l’Hipòdrom Palermo de la ciutat, emplaçament en el qual es celebrava la cerimònia de sortida, acostant així una mica més el ral·li als portenys, alhora que es maquillava l’absurd i longeu desplaçament fins a la capital.

Els austríacs Franz Wittmann i Jörg Pattermann, a bord d'un Lancia Delta Integrale privat, esdevenien els homes més ràpids en els 3,07 km cronometrats de l’especial espectacle de l’Hipòdrom Palermo i per tant primers líders de la prova argentina. Emperò, en la seva condició de ser els portadors del dorsal número 1, aquests pagaven la novatada d'aterrar malament en un salt artificial que s’ubicava a l'especial, i que a llur parer havia estat incrementat en el seu angle després del reconeixement de mitja tarda, i en picar de morro, els austríacs danyaven el radiador de l'oli del seu cotxe.

Per darrera de la parella privada, sortien amb els dorsals 2 i 3 les unitats oficials de fàbrica confiades als argentins Jorge Recalde i Jorge del Buono i als italians Massimo “Miki” Biasion i Tiziano Siviero respectivament, qui també hi picaven de morro i per tant causaven danys en el seus radiadors d’oli, si bé en menor grau i menor afectació. Els següents participants, en veure aquest incident, es prenien amb més calma el salt artificial, entregant uns pocs segons als líders, però assegurant la integritat de les seves mecàniques. 

Amb nocturnitat, els participants es dirigien tot seguit cap a la provincia de Córdoba, on l’endemà dimecres al matí s’hi disputarien les 4 primeres proves especials cronometrades campestres amb les que es completava la primera etapa, assolint així els 83,28 km cronometrats de l’escull inaugural.

Els locals Jorge Recalde i Jorge del Buono, a bord d'un Lancia Delta Integrale oficial, marcaven el millor registre de manera consecutiva en les dues primeres proves especials, celebrades en la periferia de la Villa Carlos Paz, el que situava a la parella argentina com a líders del ral·li al terme de la segona especial programada i primera campestre. Alhora, en el transcurs de la tercera prova especial cronometrada, els austríacs Rudi Stohl i Ernst Rohringer patien una rebolcada a bord del seu Audi 90 Quattro, un contratemps que els feia perdre uns 8 minuts en quedar el seu cotxe atrapat entre les roques, emperò que no els privava de prosseguir la competició, quelcom que Gabriel Raies i Raul Campaña no podien dir en trencar el motor del seu popular i obsolet Renault 18 GTX.

Més avançada la jornada, els companys d'equip dels líders i guanyadors de les dues darreres edicions de la cita, els italians Miki Biasion i Tiziano Siviero, s’imposaven en les dues últimes cronometrades de l'etapa tot i els problemes de transmissió que els estaven afligint, i els transalpins escurçaven les distàncies amb els argentins, però sense arribar a arrabassar-lis la primera posició, mentre que uns altres austríacs, Georg Fischer i Thomas Zeltner, es veien obligats a abandonar el ral·li en accidentar el seu Audi 200 Quattro en la quarta prova especial del ral·li i no comptar encara amb els seus vehicles d’assistència.

En passar 4 minuts de 3 quarts de 2 de la tarda del dimecres 3 d’agost, la primera parella participant concloïa l’etapa inaugural amb la pertinent entrada al parc tancat de Córdoba, novament emplaçat a l’Estadi Chateau Carreras. Per a jubileu del públic que allà s’hi aplegava, Jorge Recalde i Jorge del Buono lideraven la taula de temps per 20 segons de marge amb Miki Biasion i Tiziano Siviero, mentre que Franz Wittmann i Jörg Pattermann, llur Lancia Delta Integrale mai més va arribar a entregar el pic de potència que se li esperava arran de l’incident de l’hipòdrom porteny, tancaven les posicions de podi a 2 minuts i 43 segons dels líders. A les portes de les places d’honor, i molt despenjats de les primeres posicions quan tan sols s’havia disputat un 15 % del programa, s’hi trobaven uns altres argentins, Ernesto Soto i Martin Christie, qui al volant d'un Renault 18 GTX fitxaven a 6 minuts i 26 segons dels seus compatriotes. Els uruguaians Gustavo Trelles i Pablo di Bello, amb un Volkswagen Gol, tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 7 minuts i 20 segons.

A les 7 en punt del matí del dijous 4 d’agost arrancava la segona etapa del ral·li, la qual amb 8 proves especials cronometrades en el seu programa, dibuixava un bucle en forma de 8 cap al sud oest de la capital de la provincia, les quals suposaven 185,84 km competitius. Una activitat a la que s'enfrontarien les 53 parelles que restaven en cursa i que finalitzaria amb el retorn al punt de sortida a partir d’1 quart de 6 de la tarda més 1 minut.

Solucionats els problemes de transmissió que havien afectat el cotxe de Miki Biasion i Tiziano Siviero al llarg de la primera etapa, els màxims aspirants al títol mundial dominaven la primera meitat de l’etapa fins arribar al reagrupament de Villa Dolores, amb 4 victòries de tram sobre 5 possibles, si bé els líders Jorge Recalde i Jorge del Buono ressistien l'envestida dels seus companys d’equip italians, establint el millor temps en la segona especial de la jornada, tanmateix la més llarga d’aquesta primera fracció.

La jornada finalitzava amb 3 proves especials que es celebraven en les immediacions de Mina Clavero, vila natal de Jorge Recalde, i el pilot posava a lluir els seus elevats coneixements del territori tancant la segona meitat de l’etapa amb 3 victòries parcials consecutives.

Després d’aquestes dues meitats tan polaritzades Jorge Recalde i Jorge del Buono retornaven a Córdoba a primera hora de la tarda havent perdut 5 segons de marge vers Miki Biasion i Tiziano Siviero, és a dir, amb 15 segons de distància entre els dos Lancia Delta Integrale oficials. Per la seva banda i amb una oposició francament tova per a l’estat del seu Lancia reconvertit a Integrale, Franz Wittman i Jörg Pattermann conservaven la darrera plaça de podi en el moment de la neutralització de la segona etapa, si bé a 10 minuts i 53 segons dels líders provisionals, mentre que Ernesto Soto i Martin Christie, que mantenien la quarta plaça, ho feien a 19 minuts i 52 segons dels seus compatriotes i per tant a 9 minuts de la darrera plaça amb dret a dutxa d’escumós a la conclusió del recorregut.

Novament a les 7 en punt del matí, en aquest cas del divendres 5 d’agost, l’activitat cronometrada es reprenia amb un bucle que es desenvolupava cap al nord de Córdoba i el qual incloïa 9 proves especials en el seu programa de 178,63 km cronometrats, un escull que tradicionalment es mostrava com el més trencador de tots i que era iniciat per 40 formacions participants.

Només arrancar la jornada, Ernesto Soto i Martin Christie havien d'abandonar la prova en trencar la caixa de velocitats del seu Renault 18 GTX, deixant encara més marge a Franz Wittmann i Jörg Pattermann per a conservar una posició de podi que venien ostentant des dels primers compassos del ral·li.

En la lluita per la victòria tot semblava seguir el mateix guió de la jornada anterior i així el primer temps escratx de Miki Biasion i Tiziano Siviero, trobava la réplica per part de Jorge Recalde i Jorge del Buono per deixar les distàncies entre els dos equips pràcticament tal i com estaven en sortir del parc tancat. 

La tenacitat dels pilots italians, vencedors de les dues darreres edicions de l’esdeveniment argentí, era inesgotable i aquests tornaven a intentar assaltar el lideratge dels seus companys amb el millor temps en la tercera prova especial del dia, una victòria de tram que venia acompanyada del drama en el cotxe de Jorge Recalde i Jorge del Buono. Els locals danyaven la suspensió anterior del seu Lancia Delta Integrale i punxaven una roda en colisionar contra una pedra que algun indigent intel·lectual havia dipositat a la traçada i aquests completaven el tram a 1 minut i 15 segons del registre dels transalpins, qui també picaven contra la mateixa pedra, però només trencat-hi el protector del càrter. El lideratge doncs canviava de mans. 

Completada la tercera especial a Ascochinga, Jorge Recalde i Jorge del Buono s’endarrerien en el següent control horari, quan el seu equip de mecànics havien de fer una reparació d'emergència per tal de poder continuar en competició, un retard que els suposava rebre una penalització de 2 minuts.

Miki Biasion i Tiziano Siviero semblaven doncs tenir la victòria al seu abast en gaudir d'un marge d’uns 3 minuts amb els argentins, distància que s’ampliaria en quan els italians sumaven 3 victòries de tram consecutives en la fase central de la jornada. 

Després d’un cert estira i arronsa de segons entre els dos protagonistes de l’edició en les dues primeres proves especials de la segona meitat de l’etapa, així com en l’especial espectacle de Cosquin, tot va donar un nou gir de 180º quan els pilots afrontaven la darrera prova especial campestre del dia. 

Miki Biasion i Tiziano Siviero veien com el seu Lancia Delta Integrale emmudia sobtadament i lògicament els pilots demanaven ajuda per ràdio al seu equip de mecànics i enginyers. No va ser fins al cap de 7 minuts i mig que aquests no trobaven la causa de l’avaria, un fusible fos que comandava la injecció electrònica i el qual en bescanviar-se, va permetre al motor del compacte italià tornar a rugir en la seva plenitut.  L'incident en el cotxe dels líders, tornava a situar a Jorge Recalde i Jorge del Buono al capdavant de la classificació, qui tanmateix hi establien el registre de referència vers la resta de participants.

Uns altres amb problemes en la darrera cronometrada de la jornada eren Franz Wittmann i Jörg Pattermann, els austríacs després de gestionar un revolt, es trobaven enmig de la traçada amb una renglera de 5 pedres de grans dimensions, qui sap si dipositades per a perjudicar als per llavors aturats Miki Biasion i Tiziano Siviero, doncs Jorge Recalde i Jorge del Buono no se les havien trobat. En ser impossible esquivar-les, la parella donava un fort cop contra una d’elles i el bot que provocava l’impacte era tan fort, que en aterrar bruscament els pilots contra el voral, arrancaven una roda del seu Delta Integrale. 

Per a major problema per als austríacs, els organitzadors havien programat un control de pes dels autos a la conclusió de l’etapa i per tant a la parella no els quedava cap altre remei que penalitzar per tal de recuperar la integritat del seu cotxe i superar aquest tràmit. Un equip de 5 mecànics es posava mans a la feina i en 4 minuts el cotxe tornava a estar amb tots els seus elements, tot esperant intervencions més profundes l’endemà al matí, quan el marge de temps per a les reparacions era major.

Amb 4 minuts i 2 segons de distància entre Jorge Recalde i Jorge del Buono amb Miki Biasion i Tiziano Siviero, els 28 equips que prosseguien en cursa reprenien l’activitat cronometrada el dissabte 6 d’agost a les 7 en punt del matí, per tal d’afrontar la quarta i última etapa del ral·li. Un escull format per 7 proves especials de 136,15 km competitius que es desenvolupaven vers San Agustin, és a dir, cap al sud de la provincia.

Les distàncies eren importants i pràcticament l’únic punt d'interès pels periodistes que s’aplegaven al centre de premsa, era saber si des d’Itàlia, Cesare Fiorio, director esportiu de l’estructura, donava consignes sobre en quin ordre havien d’acabar la prova els seus dos equips.

Buscant prevenir qualsevol ordre que els hi pogués ser desfavorable en veure una presumpta baixada de rendiment, Jorge Recalde i Jorge del Buono guanyaven les tres primeres proves especials de la jornada sabatina, mentre que Miki Biasion i Tiziano Siviero feien el mateix, per tal de tornar-se a guanyar la benedicció del seu patró, en la quarta.

Mentre els pilots estaven disputant la cinquena prova especial, arribava finalment la trucada de Cesare Fiorio, qui ordenava que es mantinguessin les posicions d'aquell instant, és a dir que Jorde Recalde i Jorge del Buono havien de guanyar la prova en cas de completar el recorregut. Miki Biasion i Tiziano Siviero es treien el gust amarg de no guanyar el ral·li que havien conquerit en les seves dues últimes edicions, imposant-se en els tres últims trams de l’itinerari i maquillant així una mica les distàncies que els separaven del lideratge.

Sense cap incident rellevant en la recta final del programa, Jorge Recalde i Jorge del Buono inscrivien el seu nom a manca de 5 minuts per a 2 quarts de 4 de la tarda del dissabte 6 d’agost de 1988, en el palmarès del ral·li argentí, així com en la llarga llista de guanyadors d'un esdeveniment de primera fila internacional. La parella completava els 583,60 km cronometrats de l'itinerari en un temps de 7 hores 5 minuts i 16 segons, un registre que suposava quedar 3 minuts i 35 segons per davant dels seus companys d'equip italians, Massimo “Miki” Biasion i Tiziano Siviero. Franz Wittmann i Jörg Pattermann tancaven el podi després de la seva odissea particular a 28 minuts i 57 segons dels guanyadors, en el que era no només al podi un monopoli dels cotxes torinesos, sinó també com a guanyadors d'especials cronometrades.

Wittman-Pattermann estaven a un altre nivell per disputar la victòria, tanmateix així era el seu Lancia vers la resta del parc tancat.

Sense cap equip inscrit dins el grup N, el campionat reservat a cotxes de producció no sofria cap modificació vers la finalització del Ral·li de Nova Zelanda i per tant Pascal Gaban, Giovanni del Zoppo i Jorge Recalde mantenien el seu triple empat a 23 punts en el campionat.

En el campionat reservat a pilots, Jorge Recalde guanyava bastantes posicions en la provisional per a situar-se cinquè, si bé és cert que s'esperava que el pilot argentí finalitzès la temporada amb el Lancia de Grup N i per tant aquest tinguès poques possibilitats de guanyar més llocs. Massimo Biasion veia truncada així la seva ratxa de 4 victòries consecutives en el campionat amb aquest segon lloc, una posició que de tota manera li servia per obrir forat vers el seu compatriota absent Alessandro Fiorio així com el seu company, també absent, Markku Alén.

Pilot	Punts
Massimo Biasion	95
Sandro Fiorio	57
Markku Alén	36

En el campionat de constructors Lancia aconseguia la seva setena victòria de la temporada, descartant així el 2n lloc aconseguit al Tour de Corse i retenint així 7 victòries com els 7 millor resultats, el que automàticament donava el títol a la marca italiana. Audi sumava 12 punts gràcies al 4t lloc de Rudi Stohl i Ernst Rohringer, el que permetia als bavaresos distanciar-se de Ford en la lluita pel segon lloc de la general.

Constructor	Punts
Lancia	140
Audi	61
Ford	47