Tot i la lesió de Timo Rautiainen, la parella finlandesa aconseguia el seu cinquè Ral·li dels 1000 Llacs

Desena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 55è Ral·li de Finlàndia, tradicionalment el Ral·li dels 1000 Llacs, finalitzava el 7 d'agost de 2005 a Jyväskylä, capital del centre del país. La prova s'iniciava el dijous 4 d'agost des de la mateixa ciutat amb un recorregut composat per 21 proves especials cronometrades de 356,67 km de distància, a les que els 76 equips participants dels 84 que prèviament hi havien oficialitzat la seva inscripció, havien de superar per tal de completar la prova, un objectiu que assolien 49 d'ells. L’esdeveniment, a més a més de ser puntuable per als certàmens de pilots i constructors, també ho era per al campionat júnior. 

Uns reglatges erronis i una punxada en la segona jornada, van fer dessistir a Loeb-Elena d'intentar guanyar a Finlàndia.

Fidels a la tradició, la competició s’iniciava el dijous a les 7 del vespre amb la disputa de l’especial semi urbana de Killeri, en la que el pilot noruec Petter Solberg i el copilot britànic Phil Mills hi eren els més ràpids a bord del seu Subaru Impreza S11 WRC, per només 6 dècimes de segon de marge amb el Mitsubishi Lancer WRC’05 dels locals Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen i 7 dècimes de segon per davant del Peugeot 307 WRC de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, així com l’Škoda Fabia WRC dels alemanys Armin Schwarz i Klaus Wicha.

Unes diferències amb les que, davant l’absència de més activitat cronometrada en el programa, els participants ingressaven en el parc tancat de Jyväskylä a partir de que manquessin 3 minuts per a 2 quarts de 8 del vespre del mateix dia, i on hi romandrien fins l’endemà divendres, a partir de 2 quarts de 8 del matí, moment en el què l’activitat es reprenia amb les pertinents assistències als encarregats d’obrir pista al llarg de l’etapa. Un escull que estava composat per 8 proves especials cronometrades de 144,27 km, distància que s’obtenia en passar per un bucle de 3 trams pel matí, més un bucle de 2 trams a doble passada per la tarda, sent la seva segona passada coronada amb una segona disputa del tram de Killeri per tal de concloure les hostilitats vers el cronòmetre. 

Sébastien Loeb i Daniel Elena aturaven el cronòmetre abans que ningú en la primera especial vera i els de Citroën, que havien ingressat en el parc tancat en cinquena posició a 8 dècimes de segon dels primers classificats, es feien amb el lideratge de la classificació provisional per 3 dècimes de segon amb els vencedors de la darrera edició, així com d’altres 3 més en les 4 anteriors, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Petter Solberg i Phil Mills queien fins a la tercera posició a 2,0 segons dels campions del món en vigència.

Els Peugeot 307 WRC oficials de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i així com el de Markko Märtin i Michael Park, esdevenien els més ràpids en la segona prova especial programada per a l’etapa i els locals de la marca del lleó arrabassaven el lideratge als francòfons de Citroën, mentre que l’estonià i el britànic escurçaven distàncies amb la darrera posició de podi que encara conservaven Petter Solberg i Phil Mills.

Sense canvis en la part alta de la classificació, doncs les primeres 3 tripulacions completaven la darrera especial matinal en el mateix ordre que duien a la taula, es feia entrada a les assistències de Jyväskylä a partir de quan mancquessin de 2 minuts per a 2 quarts de 12 del matí per als més matiners, amb una distància de 4,5 segons entre Marcus Grönholm i Timo Rautiainen amb Sébastien Loeb i Daniel Elena, i d’11,5 segons amb Petter Solberg i Phil Mills.

A la represa, la primera de les dues cronometrades del sel segon bucle de la jornada, Vellpipohja, era completament nova per a tothom, el que unit als seus 33,93 km cronometrats de corda, facilitava que les errades hi poguessin aflorar. D’una banda, en un salt molt fort, Daniel Elena va fer un fort crit de dolor i no va poder cantar les notes durant tres corbes, obligant a Sébastien Loeb a aminorar el seu ritme. Mentre que entre els Peugeot, tan Timo Rautiainen com Tomi Tuominen, copilot del company d’equip excepcional Sebastian Lindholm, hi patien una lesió a la seva esquena. 

Tot i això, els dos primers classificats tornaven a establir els dos millors temps i per davant de Petter Solberg i Phil Mills, que s’hi deixava una desena de segons exactes en vers als francòfons de Citroën. 

Obligats a reduir el seu ritme per l’estat físic del navegant, els líders es deixaven un grapat de segons abans de retornar al reagrupament de Jyväskylä, on els locals de la marca borgonyona hi feien cap amb 1,8 segons de coixí amb Sébastien Loeb i Daniel Elena i 16,8 segons en relació a Petter Solberg i Phil Mills, tanmateix els autors del registre de referència per a la resta del parc tancat en la darrera cronometrada del bucle.

Si bé en un moment es va tenir en consideració l’opció de l'abandonament per a la formació líder, el treball mèdic i fisioterapèutic realitzat en les assistències, unides al gran esperit de sacrifici de Timo Rautiainen, va permetre a la parella seguir en competició, això si, persuadint a Marcus Grönholm d’afrontar els següents salts, que no eren pocs, amb més cautela.

Tot i això, els líders es tornaven a imposar en la segona passada per Vellipohja i establint un registre més baix que no pas en la seva primera disputa, mentre que els segons classificats tornaven a retallar distàncies en la següent. Paral·lelament, Petter Solberg i Phil Mills patien una lleugera sortida de pista en el transcurs de la darrera cronometrada campestra de la jornada, vuitena en el còmput global de l’esdeveniment, i els pilots de la marca de la Constel·lació de les Plèiades hi perdien el suport aerodinàmic del seu aleró posterior en el següent salt, així com la tercera posició per 2,6 segons en favor de Markko Märtin i Michael Park.

En tornar pels carrers i voltants de Jyväskylä per tal de celebrar la segona passada per Killeri, els líders aconseguien el seu cinquè temps escratx de la jornada, gràcies al qual aquests feien entrada al parc tancat cap a les 8 del vespre amb 5,8 segons de coixí amb Sébastien Loeb i Daniel Elena i 47,4 segons en relació als seus companys d’equip Markko Märtin i Michael Park. Per tan sols 1 dècima de segon, els locals de Ford Toni Gardemeister i Jakke Honkanen, prenien la quarta posició a Petter Solberg i Phil Mills a Killeri, entrant aquests al parc tancat de la capital del centre del país a 51,9 segons i 52,0 segons dels líders respectivament.

La segona etapa tornava a tenir en el seu programa 8 proves especials cronometrades de 144,76 km de corda, pràcticament la mateixa distància que al llarg de la jornada anterior, les quals es distribuïen al llarg de 3 bucles diferents. Una activitat competitiva que s’iniciava a les 6 del matí del dissabte 6 d’agost amb la sortida del parc tancat de la primera parella participant, i que conclouria a partir de 2 quarts de 9 del vespre per aquesta mateixa formació.

Gràcies a uns nous reglatges així com a uns nous compostos de pneumàtics, Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en la primera prova especial sabatina i retallaven les distàncies amb els líders fins als 2,3 segons, mentre que Petter Solberg i Phil Mills perdien terreny en el pols per la tercera posició.

Emperò els canvis introduïts en el seu Citroën resultaven ser contraproduents en les dues següents proves especials que es programaven, Ouninpohja Oest i Ouninpohja Est, on l’alsacià i el monegasc perdien en escreix allò que havien aconseguit retallar en el primer repte cronometrat de la jornada i fer cap al parc d’assistències habilitat a Jyväskylä a 14,8 segons dels líders, autors a la seva vegada del millor temps en aquestes dues cronometrades d’il·lustre nom. 

Per darrera les posicions s’assentaven i uns 8 segons de marge separaven als tercers dels quarts i d’aquests amb els cinquens, mentre que els primers del grup perseguidor, Markko Märtin i Michael Park, es trobaven ja a 1 minut i 4,6 segons dels seus companys d’equip.

Malgrat que els dolors lumbars tornaven a afligir al navegant, a la represa Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien de nou el millor registre en els dos trams d’Ouninpohja, així com en la cronometrada d’Urria, que obria el segon bucle de la jornada, i la parella finlandesa eixamplava el forat entre primers i segons classificats en 8,9 segons, mentre que el segon grup que s’estava disputant la darrera posició del podi, seguia diluint-se en estar distanciats de l’ordre de 20 segons, sobretot en tan en quan uns problemes de frens espontanis afligien a Petter Solberg i Phil Mills.

La penúltima prova especial cronometrada sabatina, era la reina de l’itinerari amb 40,96 km de corda, una distància en la que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen hi encadenaven la seva sisena victòria parcial de tram del dia, per tal de deixar les distàncies vers els seus pretendents Sébastien Loeb i Daniel Elena en 30,0 segons. Alhora, sobre el seu vint-i-setè quilòmetre, Toni Gardemeister i Jakke Honkanen hi patien una punxada en la seva roda anterior esquerra, obligant-los a aturar-se a bescanviar la roda sense pressió d’aire i deixar-s’hi més de 2 minuts vers els seus compatriotes a final de tram i amb ells 3 posicions a la general.

Precisament els locals de Ford s’imposaven en la darrera cronometrada sabatina 6 dècimes de segon per davant de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen que hi veien trencada la seva ratxa, mentre que en aquesta ocasió la punxada, en la seva roda anterior dreta, era per a Sébastien Loeb i Daniel Elena, qui hi perdien de l’ordre de mig minut vers els llebrers nòrdics, gràcies en bona part a que l’especial només tenia 12,90 km de corda.

Així doncs, amb aquest increment tan sobtat de les distàncies entre els primers i els segons classificats en aquesta darrera prova especial, a qui la consigna prèvia de mantenir la segona posició no havia agradat gens ni mica, s’arribava al parc tancat del dissabte al vespre amb 1 minut i 7,0 segons de marge entre les dues parelles del grup PSA, mentre que una tercera formació dels socis francesos, i tanmateix vencedors de l’edició de 2003, Markko Märtin i Michael Park, eren els darrers inquilins de les places de podi a 1 minut i 42,4 segons dels seus companys de carpa. Petter Solberg i Phil Mills heretaven la quarta plaça amb la punxada de Toni Gardemeister i Jakke Honkanen, si bé els de Subaru es trobaven ja a 2 minuts i 22,2 segons de distància dels líders i per un marge de tan sols 3,7 segons vers els seus antics companys d’equip, ara als comandaments de la segona unitat oficial dels Ford Focus RS WRC’04, els finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

A les 9 en punt del matí del diumenge 7 d’agost de 2005, els primers participants abandonaven el parc tancat de Jyväskylä, per tal de procedir amb les assistències que allà mateix s’hi habilitaven, i poder afrontar així la tercera i última etapa del ral·li, la qual només tenia 66,56 km cronometrats al llarg de 4 proves especials, llur únic handicap afegit, romania en la seva celebració sense assistències.

Les distàncies doncs entre els 3 primers classificats, eren bastant importants per a la corda competitiva que aquests tenien per davant, amb el què les formacions del grup PSA es van dedicar a complir amb el programa amb registres molt similars entre si, si bé van existir certs moments de tensió en detectar-se una fuita en la direcció assistida en el Peugeot 307 WRC de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en el transcurs de la primera i breu prova especial dominical, una avaria que afortunadament els pilots van poder solucionar gràcies a l’ajuda telemàtica dels tècnics de la marca borgonyona. 

En aquest context, l’única lluita que s’hi va arribar a veure sobre la compacta grava finlandesa va ser la de Petter Solberg i Phil Mills amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Els de Subaru batien en 3 ocasions als de Ford i esdevenien així en els pilots més ràpids de la jornada final dominical, aconseguint eixamplar en 1,9 segons les distàncies vers els pilots de l’oval blau, amb el què finalment 5,6 segons separaven a quarts de cinquens classificats.

Unes posicions que esdevenien definitives en quan els participants començaven a ingressar en el parc d’assistències de Jyväskylä a partir de quan passessin 6 minuts de les 2 de migdia del mateix diumenge 7 d’agost, per 44 minuts més tard, celebrar-hi la cerimònia del podi. En ella, els idols locals de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, hi pujaven com a vencedors de la prova, gràcies a completar els 355,59 km cronometrats del programa en un temps de 2 hores 54 minuts i 11,0 segons, un registre que els hi suposava la seva cinquena victòria en el Ral·lis dels 1000 Llacs en les 6 últimes edicions, una gesta mai vista fins al moment. Sébastien Loeb i Daniel Elena finalitzaven el ral·li a 1 minut i 6,7 segons dels guanyadors mentre que els companys d'equip d'aquests, Markko Märtin i Michael Park, tancaven el podi a 1 minut i 35,6 segons; podi que resultaria ser l'últim de la parella amb el fatídic Ral·li de Gales que estava per venir.

Amb millor tracció gràcies als nous esmortidors, Märtin-Park retornaven al podi.

En la categoria júnior els nord-irlandesos Kris Meeke i Glenn Patterson s’imposaven pels carrers de Jyväskylä i per davant del debutant Suzuki Swift S1600 dels suecs Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson, amb el què els portadors de la “Union Jack” en el seu Citroën C2 S1600 resultaven ser els primers líders de la prova per 1,0 segons de marge amb els escandinaus i 1,4 segons amb el càntabre Dani Sordo i el català Marc Martí, companys de formació dels líders, i 1,6 segons en vers el segon dels Swift debutants, en mans dels estonians Urmo Aava i Kuldar Sikk.

En trepitjar la grava finlandesa, les posicions es ratificaven en tant en quan els 4 primers equips classificats completaven la primera prova especial del divendres en el mateix ordre que duien a la general, mentre que els britànics Guy Wilks i Phil Pugh, als comandaments del tercer Swift S1600, s’endarrerien de sobremanera, en gairebé uns 6 minuts, en punxar una roda i bescanviar-la.

Kris Meeke i Glenn Patterson s’imposaven en les següents proves especials de l’escull matinal per davant de Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson, amb el què els dos primers classificats es feien forts en les posicions assolides, mentre que Urmo Aava i Kuldar Sikk aconseguien arrabassar la tercera posició a Dani Sordo i Marc Martí.

Després del primer reagrupament per a les assistències del dia, els líders nord-irlandesos seguien mostrant-se inabastables amb la seva cinquena victòria de tram consecutiva, mentre Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson cursaven baixa per accident. La vacant en el segon lloc que deixaven els pilots suecs, passava a estar ocupada per Dani Sordo i Marc Martí, els segons més ràpids de la categoria en la cronometrada famosa pel seu salt desmesurat de Vellipohja, qui es trobaven ja a 43,5 segons dels seus companys de preparador.

Els líders afluixaven una mica el seu elevat ritme en la segona meitat de la jornada, el que d’una banda permetia a Urmo Aava i Kuldar Sikk brindar al Suzuki Swift S1600 la seva primera victòria de tram, i d’una altra habilitar a Dani Sordo i Marc Martí anar-se’n a dormir amb 3 victòries de tram consecutives en les 3 darreres proves especials del dia.

Així doncs, Kris Meeke i Glenn Patterson ingressaven en el parc tancat de Jyväskylä amb 25,3 segons de marge amb Dani Sordo i Marc Martí, i d’1 minut i 9,3 segons en relació a Urmo Aava i Kuldar Sikk. Pavel Valousek i Pierangelo Scalvini restaven a les portes de les posicions de podi a més de 4 minuts i mig de la parella bàltica de Suzuki.

Disposats a mostrar la seva vàlua dins la formació nipona, Guy Wilks i Phil Pugh esdevenien els homes de la jornada sabatina, doncs la parella aconseguia 6 victòries de tram al llarg de les 8 proves especials que s’hi programaven, sent les 2 restants per a l’antic model de la marca de Hamamatsu, l’Ignis S1600, en mans dels locals Kosti Katajamäki i Timo Alanne.

D’altra banda Kris Meeke i Glenn Patterson s’accidentaven en el transcurs de la segona prova especial de la jornada i el seu lloc al capdavant de la general passava a estar ocupat per Dani Sordo i Marc Martí, qui després de veure com Urmo Aava i Kuldar Sikk els hi anaven retallant les distàncies al llarg de tota l’etapa, a les acaballes de la mateixa, concretament en el transcurs de la penúltima cronometrada del dia, una punxada dels pilots estonians alliberava als espanyols de tota pressió, en quan els de Suzuki s’hi deixaven uns 2 minuts.

Les misèries dels uns i les victòries dels altres suposaven una forta sacsejada a la classificació general provisional, la qual, en el moment de tancar la segona etapa del ral·li, estava encapçalada per Dani Sordo i Marc Martí per 2 minuts i 14,5 segons de marge amb Urmo Aava i Kuldar Sikk i per 4 minuts i 51,1 segons en relació a Guy Wilks i Phil Pugh.

Amb aquestes distàncies i només 66,56 km cronometrats per endavant, tot estava dat i beneït de cara a la jornada dominical, en la que els britànics Guy Wilks i Phil Pugh, així com els re-enganxats Kris Meeke i Glenn Patterson, tornaven a posar de manifest les seves habilitats al volant i aconseguir així repartir-se tots els temps escratxs de la jornada.

Controlant per les especials dominicals, Dani Sordo i Marc Martí completaven l'itinerari amb un registre de 3 hores 20 minuts i 17,8 segons, marca que els hi suposava un coixí d’1 minut i 32,6 segons amb Urmo Aava i Kuldar Sikk i de 3 minuts i 49,9 segons amb Guy Wilks i Phil Pugh.

La victòria era la segona que Dani Sordo aconseguia en la temporada, el que permetia al pilot càntabre empatar amb Per-Gunnar Andersson en la segona posició, quatre punts per darrera del britànic Guy Wilks qui ja havia disputat 5 ral·lis per 3 del de Torrelavega.

Dani Sordo i Marc Martí aconseguien una important victòria en el campionat júnior

A Marcus Grönholm la victòria en el seu feu li servia per superar a la general per dos punts al pilot noruec de Subaru Petter Solberg, el qual ara passava a ocupar la tercera posició provisional del campionat. Sébastien Loeb per la seva banda, que venia d'aconseguir sis victòries consecutives, seguia al capdavant de la taula, ara amb 28 punts de marge vers Marcus Grönholm.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	83
Marcus Grönholm	55
Petter Solberg	53

En el campionat per a constructors Peugeot va treure un excelent rendiment del 1-3 aconseguit pel seus pilots Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i de Markko Märtin i Michael Park, que permetia als del lleó superar per tan sols un sol punt als seus socis del grup PSA, Citroën, en la provisional del campionat. Ford per la seva banda, es mantenia com tercer equip en discordia 10 punts per davant de Subaru

Constructor	Punts
Peugeot	106
Citroën	105
Ford	69

Vençuts a Estònia per uns finlandesos, a Finlàndia vencien els estonians.

34 parelles participants es donaven cita el diumenge 7 d’agost de 2022 a les 4 en punt de la tarda, per tal de clausurar el 71è Ral·li 1000 Llacs al centre de Jyväskylä, emplaçament en el què la protocolària cerimònia del podi hi tenia lloc. L’esdeveniment finlandès, que era la vuitena ronda en el calendari del campionat del món de l’especialitat, comptava amb 22 proves especials cronometrades de 322,61 km de corda en el seu programa, les quals s’iniciaven el dijous 4 d’agost a la mateixa ciutat universitària del cor del país en el que s’hi ubicava el centre d'operacions de l’edició. El ral·li, que entregava punts en els certàmens de pilots i constructors, així com en el WRC2 i WRC3, comptava amb 45 formacions en la seva llista d'inscrits, de les que només 2 faltarien a la baixada per la rampa de sortida.

Per ben poc Rovanperä-Halttunen no guanyaven a casa

L’anterior edició del mític ral·li finlandès, per a molts la meca del mundial, esdevenia una grata sorpresa en celebrar-se en les primeres jornades de la tardor, tan per la diversitat cromàtica del seu entorn, com per l’estat de les seves pistes, emperò en la seva 71ena edició, l’esdeveniment tornava a les seves dates habituals del mes d’agost.

Refermant el desig dels organitzadors de retornar a la normalitat post-pandémica, l’itinerari tornava a superar els 300 km de corda, els quals s’iniciaven, tal i com sempre s’havia produit, pels carrers de Jyväskylä amb la cronometrada mixta de Harju. Una especial espectacle en la que els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe hi aconseguien el millor temps per 1,2 segons d’avantatge vers els seus companys d’escuderia Ott Tänak i Martin Järveoja i per 2,6 segons amb Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, distàncies que, davant l’absència de més proves especials per a la jornada, eren les que els 3 inquilins de les posicions de podi s’endinsaven en el parc tancat de la ciutat.

A manca de 5 minuts per a les 7 del matí del divendres 5 d’agost, els literalment locals Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, líders de la provisional del certamen de pilots i per tant els encarregats d’obrir pista al llarg de la primera jornada, abandonaven el parc tancat de Jyväskylä, per tal de disposar-se a fer front a un total de 124,91 km cronometrats al llarg de 9 proves especials. Un bucle de 2 trams es celebrava en dues ocasions al llarg del matí, sent la seva segona passada complementada amb una segona passada per l’especial espectacle de Harju, mentre que per la tarda tenia lloc un segon bucle de 2 trams a doble passada, el qual es disputava sense assistències intermèdies.

Ott Tänak i Martin Järveoja, s’imposaven en la primera prova especial del dia per davant d’Esapekka Lappi i Janne Ferm i estonians i finlandesos es feien amb les dues primeres posicions de la provisional per davant dels britànics de Toyota Elfyn Evans i Scott Martin seguit dels irlandesos d’M-Sport Craig Breen i Paul Nagle. D’altra banda Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen es lamentaven del fet d’haver d’obrir pista, doncs aquests es trobaven amb molta grava solta.

En la prova següent, els primers i els segons classificats de la provisional s’intercanviaven posicions a final de tram, si bé les 3 dècimes de segon que els finlandesos aconseguien retallar als pilots bàltics de Hyundai, eren del tot insuficients com per tal de revertir la taula general. Situació similar que també es produïa entre Craig Breen i Paul Nagle amb Elfyn Evans i Scott Martin, els irlandesos retallaven 4 dècimes de segon als britànics, i els primers entraven a les assistències de mig matí fora de les posicions de podi per 4 dècimes de segon, mentre que els líders disposaven de 5,0 segons de marge en el seu sarró.

En tornar a passar per la ràpida especial de Laukaa, Ott Tänak i Martin Järveoja repetien victòria de tram, tot i no trobar-se del tot a gust amb el seu i20 Rally1, mentre que Elfyn Evans i Scott Martin aconseguien retornar part dels segons perduts amb Craig Breen i Paul Nagle a primera hora del matí.

La següent prova especial matinal era cancel·lada per raons de seguretat i la segona passada per la cronometrada de Harju, oferia més aviat poc en quan a temps es refereix.

Després del reagrupament del migdia, els líders perllongaven la seva ratxa establint de nou el temps de referència per a la resta del parc tancat en la primera cronometrada del bucle, el qual els hi suposava assolir un marge màxim de 8,3 segons en vers Esapekka Lappi i Janne Ferm, màxim perquè a partir de llavors els finlandesos de Toyota tancarien la jornada amb 3 victòries de tram consecutives que els deixarien a 3,8 segons de l’anhelada primera posició al terme de la jornada inaugural.

Per darrera dels dos galls, Craig Breen i Paul Nagle donaven un cop a una pedra que hi havia al ben mig de la traçada en la primera prova especial de la tarda, i en danyar la direcció del seu Puma Rally1, els irlandesos cedien una desena de segons a final de tram i amb ells la quarta posició als locals de Toyota, és a dir Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. Alhora, els líders de la provisional del certamen superaven en les 3 ocasions a Elfyn Evans i Scott Martin, i aquests es presentaven a la línia de sortida de la darrera prova especial del dia a només 5 dècimes de segon dels seus companys d’equip britànics, qui reaccionaven i en aconseguir el segon millor temps rere Esapekka Lappi i Janne Ferm, reestablien 1,2 segons dels que s’havien perdut al llarg de la tarda.

Superades les assistències de final d’etapa 14 minuts després de l’ocàs, és a dir, en passar 6 minuts de les 10 de la nit, el primer equip participant s’immiscia en el parc tancat de Jyväskylä, moment en el què la taula reflexava que Ott Tänak i Martin Järveoja eren els primers classificats per 3,8 segons de marge vers Esapekka Lappi i Janne Ferm i 19,3 segons amb Elfyn Evans i Scott Martin. Els primers en entrar en el règim de parc tancat, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, eren quarts a 21,0 segons dels estonians de Hyundai, mentre que Craig Breen i Paul Nagle eren cinquens a 32,5 segons dels líders i per només 3,0 segons de marge amb Takamoto Katsuta i Aaron Johnston.

Així doncs, molts eren els punts d’interès de cara a la longeva jornada sabatina, la qual s’iniciava en passar 5 minuts de les 6 del matí amb la sortida del primer equip participant, dels 41 que restaven en el parc tancat. Per davant 150,30 km cronometrats es programaven al llarg de 8 proves especials, les quals resultaven de passar en dues ocasions per un bucle de 4 trams. Una activitat que començaria a donar-se per conclosa en passar 3 minuts de les 9 de l’encara solejat vespre.

Poc després d’iniciar-se l’etapa, les primeres gotes d’aigua començaven a precipitar-se sobre la regió i Elfyn Evans i Scott Martin s’hi esforçaven de valent per tal d’imposar-se en la primera prova especial sabatina, si bé la recompensa era molt escassa, doncs els britànics només eixamplaven en uns tímides 7 dècimes de segon el seu marge amb Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, pilots que ja estaven lliurats del rol d’haver escombrar pista. Per la seva banda, Ott Tänak i Martin Järveoja resultaven ser els tercers més ràpids en aquesta primera prova cronometrada, i els estonians pràcticament duplicaven distàncies amb Esapekka Lappi i Janne Ferm, quelcom molt fàcil donades les curtes distàncies que separaven als primers equips.

En seguir plovent, l’aigua es començava a acumular sobre les traçades, convertint-les en molt més lliscants del que ja eren per si. Unes condicions en les que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen no s’hi trobaven tan a disgust com els seus rivals, tal i com quedava palès amb la victòria de tram que els locals aconseguien en la segona i tercera prova especial matinal, al terme de la primera de les quals, els finlandesos arrabassaven la darrera posició de podi als seus companys d’equip de les illes en les que es condueix pel cantó equivocat.

Paral·lelament, Ott Tänak i Martin Järveoja tenien un ball de segons amb Esapekka Lappi i Janne Ferm al llarg de la segona i tercera prova matinal, que deixava les distàncies entre els dos principals aspirants a victòria, pràcticament tal i com estaven al terme de la cronometrada inaugural, mentre que Craig Breen i Paul Nagle es queien de la competició en donar un fort cop lateral al seu Ford en el segon tram del bucle i haver de fer així camí vers al parc tancat de forma precipitada.

Emperò, la baixa dels irlandesos d’M-Sport no donava la cinquena posició a Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, sinó que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe eren els qui prenien aquesta plaça per 7 dècimes de segon vers el pilot format en aquelles contrades dins l’escola de pilotatge de Tommi Mäkinen.

Els líders, Ott Tänak i Martin Järveoja, trencaven la ratxa matinal dels pilots de Toyota, i aquests s’imposaven en la darrera cronometrada de l’escull per tal d’entrar en les assistències de mitja etapa amb 9,5 segons de marge amb Esapekka Lappi i Janne Ferm i 12,9 segons amb Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. Elfyn Evans i Scott Martin eren quarts a 17,9 segons dels líders, però amb la tranquilitat de disposar d’1 minut i 10,6 segons de marge vers Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe.

A manca de 10 minuts per a les 2 en punt de la tarda la competició es reprenia amb la repetició del bucle matinal. En un gir molt tancat de la primera cronometrada de l’escull, Esapekka Lappi i Janne Ferm tenien l’infortuni d’axecar una pedra, la qual en impactar contra el parabrises del seu Yaris Rally1, el trencava, minvant la visibilitat de la parella finlandesa en el que restava de tarda.

L’altra cara de la competició era la de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, doncs els locals s’imposaven en les 4 cronometrades de la tarda, si bé en una ocasió aquesta s’aconseguia ex-aequo amb Ott Tänak i Martin Järveoja i en les restants amb unes diferències poc rellevants, amb el què el retall dels pilots de Toyota sobre els líders resultava de tan sols 4,5 segons. Si més no, davant els problemes dels seus companys d’equip i compatriotes, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen es feien amb la segona plaça d’Esapekka Lappi i Janne Ferm.

Un altre en despenjar-se de la lluita per les primeres posicions eren Elfyn Evans i Scott Martin, els britànics sentien un cop en la penúltima especial de la jornada i hi danyaven la suspensió del seu cotxe, malgrat intentar fer una reparació d’emergència en el tram d’enllaç vers la darrera cronometrada sabatina, els pilots no podien afrontar els salts amb la mateixa convicció que els seus rivals i hi acabaven concedint gairebé 1 minut.

Així doncs, havent perdut pràcticament a dos dels contendents en la lluita per la victòria en l’escull post meridional, Ott Tänak i Martin Järveoja retornaven al parc tancat de Jyväskylä amb 8,4 segons de marge vers Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen i amb 35,2 segons en relació a Esapekka Lappi i Janne Ferm. Elfyn Evans i Scott Martin fitxaven a 1 minut i 19,7 segons dels pilots de Hyundai, mentre que els companys d’equip belgues d’aquests s’aferraven en la cinquena plaça eixamplant distàncies amb Takamoto Katsuta i Aaron Johnston.

La darrera etapa tenia només 43,92 km cronometrats en el seu programa, però les distàncies tan curtes entre els dos primers classificats, no els hi restava gens la importància. L’activitat competitiva s’iniciava a partir d’1 quart de 8 del matí, hora de sortida del primer equip del parc tancat i aquesta es desenvolupava al llarg de 4 proves especials, o el que és el mateix, un bucle de 2 trams a doble passada amb unes assistències que s’habilitaven abans de la disputa del Power Stage.

Ott Tänak i Martin Järveoja s’imposaven en la primera prova especial del dia i aconseguien portar les distàncies amb els pretendents a la seva posició per sobre de la desena de segons, mentre que en la cronometrada següent, primera passada pel Power Stage, els dos aspirants marcaven el mateix registre i abans que cap altre competidor amb el què de cara a la segona volta pels dos trams, les diferències quedaven glaçades en 10,3 segons.

Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen aconseguien la victòria de tram en solitari en la tercera prova especial dominical, si bé els estonians s’encarregaven de treure mèrit a l’esforç en deixar-s’hi 3 insignificants dècimes de segon. D’altra banda Esapekka Lappi i Janne Ferm patien una rebolcada amb el seu Yaris Rally1, si bé per sort seva el cotxe queia sobre les 4 rodes i la parella només s’hi deixava una vintena de segons així com el parabrises, un element del cotxe molt necessari en cronometrades de promitjos superiors als 120 km/h.

Els de Jyväskylä no defallien i s’imposaven també en el Power Stage final per 3,1 segons d’avantatge vers els seus companys Elfyn Evans i Scott Martin, així com Craig Breen i Paul Nagle que hi empataven a temps, i per 3,2 segons en relació amb Ott Tänak i Martin Järveoja, diferència insuficient com per modificar la taula general provisional, la qual amb l'accés al parc tancat a les 4 de la tarda, esdevenia final.

Ott Tänak i Martin Järveoja completaven els 300,92 km cronometrats disputats dels 322,61 km que prèviament s’havien programat en un temps de 2 hores 24 minuts i 4,6 segons, registre que rebaixava en 6,8 segons l’acumulat per Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, qui es lamentaven d’haver hagut d’obrir pista al llarg de la jornada inaugural. Esapekka Lappi i Janne Ferm tancaven el podi finlandès després d’una segona meitat de programa plena d’incidents i accidents a 1 minut i 20,7 segons dels vencedors.

Els parabrises eren la creu per a Lappi-Ferm

En categoria WRC2 els finlandesos Teemu Suninen i Mikko Markkula s’imposaven en totes i cadascuna de les especials cronometrades del divendres tret de la segona passada per l’especial semi urbana de Harju, on els de Hyundai hi esdevenien segons, però tot i aquest excels rendiment, els locals només aconseguien un marge de 19,4 segons ambs els seus compatriotes Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen i de 19,7 segons amb Mikko Heikkilä i Samu Vaaleri, tanmateix els dos principals aspirants al títol nacional finlandès.

La lluita a tres bandes ràpidament acabaria, doncs en el transcurs de la segona prova especial sabatina, Mikko Heikkilä i Samu Vaaleri havien d’abandonar per accident. Malgrat perdre-hi a un dels contendents, els aspirants de TokSport, Emil Lindhölm i Reeta Hämäläinen, escurçaven distàncies amb el lideratge fins a 5,7 segons en imposar-se en les 4 cronometrades del bucle matinal.

A la represa de la competició, i fets els ajustos necessaris en el seu i20 N Rally2 a les assistències equatorials de l’etapa, Teemu Suninen i Mikko Markkula reaccionaven i s’imposaven en les 4 proves especials de la tarda, 4 victòries parcials que els hi permetien afegir només 5,0 segons en el seu marge al capdavant de la taula i tornar així al parc tancat de Jyväskylä amb un marge de 10,7 segons en el seu haver vers Emil Lindhölm i Reeta Hämäläinen, és a dir amb 8,7 segons menys dels que havien arrencat la jornada.

La jornada dominical s’iniciava amb un cert ball de segons entre els dos aspirants a victòria amb dues victòries de tram favorables als líders per una dels segons classificats, els quals afrontaven el Power Stage amb 10,1 segons de demèrit vers l’anhelada primera posició.

Emil Lindhölm i Reeta Hämäläinen s’imposaven en la darrera prova especial i de retruc aconseguien retallar 5,7 segons als líders, insuficients com per arrabassar la primera posició a Teemu Suninen i Mikko Markkula. Emperò, en les verificacions posteriors, es va trobar que el paracops frontal del Hyundai i20 N Rally2 dels vencedors estava per sota del pes homologat, doncs aquesta era una peça destinada als tests, motiu suficient com per a que la parella fos exclosa de la prova i que per tant la victòria final corresponguès a Emil Lindholm i Receta Hämäläinen.

Amb aquesta victòria, que també esdevenia victòria en la classe WRC2Junior, Emil Lindhölm es situava en quarta posició a 2 punts del francès Yohan Rossel i a 15 i 18 punts respectivament de Kajetan Kajetanowicz i d’Andreas Mikkelsen, els dos primers classificats del certamen.

Una exclusió permetia a Lindhölm-Hämäläinen guanyar a casa.

Els belgues Freddy Loix i Pieter Tsjoen afrontaven la prova en solitari dins la classe WRC2Masters, amb el que la parella aconseguia la primera posició final en completar tot el recorregut programat.

En la categoria WRC3 la competició simplement no va existir, doncs Lauri Joona i Tuukka Shemeikka deixaven palès perquè eren campions finlandesos en la classe R2 dues campanyes enrere, ja que la parella s’imposava en totes i cadascuna de les proves especials cronometrades de l’itinerari, tret de la segona passada per l'especial espectacle de les afores de Jyväskylä, anomenada Harju, en la que el millor temps se’ls hi escapava per 1 insignificant dècima de segon a favor dels txecs Jan Cerný i Jan Tománek.

Amb aquest impressionant cúmul de victòries de tram, els finlandesos aconseguien la victòria final per 4 minuts i 23,8 segons de marge vers la parella txeca i per sobre dels 15 minuts amb els seus compatriotes Henri Timonen i Jussi Kärpijoki, i Toni Herranen i Sebastian Virtanen.

Per a Lauri Joona, aquesta victòria tot just era la segona de la temporada en 3 sortides i el finlandès es situava en segona posició del certamen, superant al kenyà McRae Kimathi, a 19 punts del lideratge del seu compatriota Sami Pajari, qui tenia 3 triomfs en el seu haver i un total de 87 punts.

Victòria sense paliatius de Joona-Shemeikka.

La il·lusionant victòria d’Ott Tänak a Finlàndia, situava al pilot en la segona posició de la classificació provisional, 1 punt per sobre del seu company belga Thierry Neuville, si bé l’estonià amb prou feines aconseguia retallar 4 punts al líder Kalle Rovanperä i per tant les distàncies entre els dos primers classificats es situaven, a manca de 5 rondes per completar la temporada, en uns abultats 94 punts.

Pilot	Punts
Kalle Rovanperä	198
Ott Tänak	104
Thierry Neuville	103

Toyota guanyava el Power Stage i situava a dos dels seus cotxes oficials en el podi finlandès, amb el que la marca aconseguia 1 punt més que no pas els seus rivals de Hyundai en la cursa pel títol i per tant els japonesos seguien allargant el seu lideratge en la classificació provisional del certamen de constructors, a partir de llavors amb 88 punts de marge vers els coreans. M-Sport seguia amb el que ja s’havia vist a Portugal i tancava el podi del campionat amb gairebé la meitat de puntuació

Constructor	Punts
Toyota	339
Hyundai	251
M-Sport	174