Massimo Biasion i Tiziano Siviero estrenaven el seu compte particular al Ral·li d'Argentina 1986.

El diumenge 9 d'agost de 1986, finalitzava a Còrdoba el 6è Ral·li d'Argentina, vuitena prova del calendari del campionat del mòn de ral·lis per llavors composat de 13 cites. La prova, que era puntuable per als campionats de pilots, marques i pilots de cotxes de Grup A, arrancava amb els 150 equips inscrits el dimecres 6 d'agost des de la capital nacional, Buenos Aires, per desplaçar-se cap a les montanyes dels voltants de Còrdoba on es celebrava la cita. 27 especials cronomotrades de 593,76 km de distància composaven la ronda sud-americana els quals van ser superats per 50 equips, és a dir una tercera part dels inscrits.

Alén-Kivimäki donaven a Lancia el primer doblet des de l'aconseguit al RAC de 1985.

El ral·li començava amb un clima molt variat, a primera hora es mostrava plujós per després passar a estar emboirat per finalitzar amb un sol radiant, en aquestes condicions tan variables els pilots italians del Lancia-Martini Massimo Biasion i Tiziano Siviero van sortir com una exhalació i marcant el primer dels escratxs passaven a liderar el ral·li des del primer moment, condició de líder que es veuria refermada en marcar 4 escratxs més al llarg de la primera jornada i que mantindrien fins a la conclusió de la prova. Els pilots finlandesos de Peugeot Juha Kankkunen i Juha Piironen van ser la oposició més dura als italians, els quals tot i només marcar l'escratx en el segon dels trams del primer dia, en les altres especials van estar en temps molt propers als pilots de Lancia amb l'excepció de la tercera cronometrada on de cop cedien 30 segons, completant la primera jornada a 48 segons dels líders en segona posició.

Per darrera dels dos principals animadors els pilots locals Jorge Recalde i Jorge del Buono estaven sorprenent a propis i aliens amb la seva tercera posició provisional en arribar al parc tancat a 1 minut i 26 segons dels líders i 16 segons per davant dels seus caps de files, els finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki que tot i marcar dos escratxs, arrossegaven problemes de turbo i frens que els hi costaven un minut en el quart tram i gairebé la exclusió en el sisé on es van tornar a reproduir.

Només inciar-se la segona jornada es donava la primera de les baixes entre els principals equips, Bruno Saby, encara convalescent d'unes fortes angines, i Jean-François Fauchille, que tot i figurar en setena posició a més de 13 minuts dels líders per problemes de turbo, trencaven el motor del seu Peugeot 205 T16 Evo 2 sent la primera de les baixes en l'equip del lleó, ja que a mitja segona jornada, en el setè tram de l'etapa, Kankkunen-Piironen arrancaven una roda del seu 205 T16 Evo2 després d'impactar contra una roca, tot i que els finlandesos van aconseguir completar el tram a 3 rodes, els danys que havia sofert el seu cotxe eren excessius com per poder ser reparats a temps, havent d'abandonar el ral·li.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki, autors de cinc escratxs de deu possibles van ser els pilots més ràpids del dia i principals beneficiats per l'abandonament de Kankkunen-Piironen, ja que pujaven des de la quarta posició al terme de la primera etapa fins a la segona plaça, això si, només retallant gairebé mig minut amb els líders, els seus companys d'equip Biasion-Siviero que ara lideraven per 1 minut i 14 segons. Per darrera dels dos Lancia s'hi situava el tercer dels Peugeot, davant la negativa de Timo Salonen a disputar la cita argentina, Peugeot va fitxar a última hora als suecs Stig Blomqvist i Bruno Berglund amb el consentiment de Ford, marca per la qual estaven competint en aquells moments. Els suecs, que es van veure endarrerits en la seva primera etapa fins la cinquena posició després d'haver de canviar la calandra per l'impacte amb un ocell, van pujar també dues posicions arribant al parc tancat en la tercera posició de podi.

Jorge Recalde i Jorge del Buono eren doncs dels qui seguien en competició els més desafortunats del dia, ja que eren superats per dos equips, si bé només perdien una posició amb l'abandonament de Kankkunen-Piironen, després de protagonitzar diverses virolles, deixant als argentins només amb opcions d'intentar lluitar la tercera posició als suecs de Peugeot.

En la tercera i última etapa Markku Alén i Ilkka Kivimäki van escurçar molt les distàncies amb els excampions europeus de ral·lis, però pressumptament amb ordres d'equip per entremig, la primera victòria al mundial de ral·lis per a Massimo Biasion i Tiziano Siviero es va consumar, quedant els finlandesos a 24 segons del temps aconseguit pels italians.

El punt calent de la jornada estava en la lluita per la tercera posició, 2 minuts i 16 segons separaven els argentins Jorge Recalde i Jorge del Buono dels suecs Stig Blomqvist i Bruno Berglund en iniciar-se la tercera etapa, però els de Lancia van sortir a per totes amb l'objectiu d'aconseguir un triplet per a Lancia i marcaven quatre escratxs en els cinc primers trams, escurçant molt les distàncies amb els de Peugeot. Però en el sisè tram de la jornada, els argentins punxaven una roda i per a més desgràcia d'ells Blomqvist-Berglund marcaven el millor registre el que suposava un fort revés en el seu objectiu, tot i això els locals van continuar amb la seva demostració de força aconseguint els dos últims escratxs que quedaven per disputar-se però sense arribar a aconseguir la tercera posició en quedar-se a 51 segons de Blomqvist-Berglund els quals completaven el recorregut amb un retràs de 4 minuts i 16 segons dels guanyadors.

Fitxats a última hora, Blomqvist-Berglund salvaven els mobles de Peugeot.

En la categoria de cotxes de Grup A, els pilots oficials de Volkswagen, Kenneth Eriksson i Peter Diekmann i Franz Wittmann i Mathias Feltz, van controlar en tot moment els pilots locals Gabriel Raies i Raul Campana i Ernesto Soto i i Martin Christie, els quals completaven les carències dels seus Renault 18 amb un major coneixement del terreny, si bé a última hora els austríacs Rudolf Stohl i Reinhard Kauffmann van interposar el seu Audi Coupé entre els dos Golf GTi oficials. Eriksson-Diekmann aconseguien la seva segona victòria consecutiva després de l'aconseguida a Nova Zelanda el que els acostava molt a l'objectiu del títol mundial amb 64 punts per 37 del seu màxim oponent, l'asutríac Rudolf Stohl.

La victòria aconseguida, segona consecutiva, acostava Eriksson-Diekmann al títol mundial de Grup A.

Tot i el zero de Juha Kankkunen, el finlandès seguia encapçalant la general provisional del campionat ara però amb 19 punts d'avantatge vers el seu compatriota de Lancia Markku Alén. Massimo Biasion per la seva banda, gràcies al seu tercer podi consecutiu aconseguia superar en la general a Bruno Saby i situar-se en la tercera posició provisional del campionat de pilots.

Pilot

Punts

Juha Kankkunen

76

Markku Alén

57

Massimo Biasion

47

En el campionat per a constructors els "aliens" Stig Blomqvist i Bruno Berglund salvaven els mobles de Peugeot amb la seva tercera posició el que permetia als del lleó que el seu coixí de punts vers a Lancia no s'encongís massa, passant de 22 punts a 16. Volkswagen per la seva banda, marca dominant en el Grup A, es mantenia en tercera posició del campionat força per davant d'Audi, els quals ja estaven pràcticament de retirada.

Constructor
Punts

Peugeot

121

Lancia

105

Volkswagen

65