Markko Märtin esdevenia el tercer pilot no escandinau en guanyar el Ral·li dels 1000 Llacs .

Amb la ciutat de Jyväskylä com a centre neuràlgic de l’esdeveniment, el diumenge 10 d'agost de 2003 hi finalitzava la 53ena edició del Ral·li de Finlàndia, tradicionalment anomenat dels 1000 Llacs. La prova era la novena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, per llavors composat de 14 proves, i amb l’opció d’obtenir punts en els certàmens de pilots, constructors i júnior, aquesta copsava l'interès de fins a 73 equips per formalitzar la seva inscripció oficial, dels que 71 emprendrien el camí des de la rampa de sortida el dijous 7 d'agost cap a un recorregut conformat per 23 especials cronometrades de 409,18 km de distància, corda que 35 equips van aconseguir completar.

En un tercer dia emocionant, Solberg-Mills aconseguien guanyar el pols per la segona plaça .

Per segon any consecutiu, l’edició del ral·li s’iniciava amb la disputa de l'especial espectacle de Killeri, a les afores de Jyväskylä, en passar 5 minuts de 2 quarts de 7 de la tarda del mateix dijous 7 d’agost. Una única prova especial pel dia, en la que el pilot estonià Markko Märtin i el copilot britànic Michael Park es mostraven com els més ràpids, a bord del seu Ford Focus RS WRC’03, per 4 dècimes de segon de marge amb els locals i màxims favorits a victòria Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i per 6 dècimes de segon vers Petter Solberg i Phil Mills. Amb només 2,06 km cronometrats, les distàncies resultaven ser mínimes, doncs els belgues François Duval i Stéphane Prévot, amb la segona unitat dels cotxes de la marca de l’oval blau, feien cap al parc tancat a les portes de les posicions d’honor a 7 dècimes de segon dels seus companys de formació i per 1 dècima de segon de marge amb Sébastien Loeb i Daniel Elena i per 2 dècimes de segon amb els Peugeot de Richard Burns i Robert Reid i de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen.

Passats 3 minuts de 2 quarts de 8 del matí, s’iniciava el ral·li pròpiament dit amb la sortida del parc tancat de Jyväskylä, per tal d’anar a afrontar les ràpides cronometrades forestals que tan mítiques havien fet la prova nòrdica. Per davant els participants tenien 9 proves especials cronometrades de 138,30 km de distància, amb un primer bucle matinal de 2 trams que es tornaria a disputar per la tarda, un bucle central de 4 trams, així com una segona passada per l’especial espectacle de Killeri, a fi i efecte de posar el colofó a aquesta primera etapa del programa.

Markko Märtin i Michael Park establien el registre de referència per a la resta de participants en les dues cronometrades del bucle matinal, si bé en la cronometrada inaugural l’honor era compartit amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, qui en la prova següent es veien relegats al segon lloc a 3,7 segons dels pilots de Ford, eixamplant les distàncies entre els dos equips fins als 4,1 segons. La parella de Subaru formada pel noruec Petter Solberg i el britànic Phil Mills es feien forts en la seva tercera posició provisional en aconseguir aquest mateix resultat i per darrere dels seus predecessors a la taula en les dues especials del bucle inaugural.

Per darrere els moviments eren molt diversos, d’una banda Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen patien una sortida de pista en el primer tram ver del programa i la parella s’acomiadava d’un bon resultat en deixar-s’hi més d’una vintena de minuts al llarg d’aquest primer bucle, mentre que els britànics de Peugeot Richard Burns i Robert de Reid i els de Citroën Colin McRae i Derek Ringer s’immiscien en una lluita per la quarta posició davant la impossibilitat de François Duval i Stéphane Prévot de seguir l’elevat ritme de les parelles capdavanteres. Els de Citroën es feien amb el quart lloc al terme de la segona cronometrada matinal, si bé només 5 dècimes de segon separaven ambdues formacions.

Després d’un primer pas per les assistències, els pilots afrontaven el segon bucle de la jornada de 4 trams cap a l’est de l'epicentre de l’esdeveniment. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen establien el millor temps en el primer d’ells i per davant de Richard Burns i Robert Reid, un resultat que si bé no permetia als finlandesos guanyar posició, es quedaven a 1,0 segon dels líders, si que deixava als seus companys d’equip britànics tancant les places d’honor.

Ja en la quarta prova del dia, la de major entitat quilometrada de tota l’etapa, els resultats individuals es repetien i ara si el doblet dels homes de Peugeot permetia a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen liderar la provisional del ral·li per 2,7 segons de marge amb Markko Märtin i Michael Park, alhora que Richard Burns i Robert Reid es desempallegaven una mica dels seus rivals de Citroën i Subaru.

La reacció de la parella destronada de Ford era immediata i elevant l’assumpció de riscos, aquesta aturava el cronòmetre abans que ningú a Laukaa, cinquena prova especial del dia, per restar a tan sols 5 dècimes de segon del lideratge que havien ostentat.

Espectadors de luxe de la lluita per la victòria en els compassos inaugurals de l’itinerari, Richard Burns i Robert Reid aconseguien la seva primera victòria de tram en la darrera cronometrada del bucle oriental, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, amb un nou segon millor temps, tornaven a eixamplar les distàncies amb Markko Märtin i Michael Park fins als 2,4 segons. Richard Burns i Robert Reid eren tercers a 16,3 segons dels líders i per 21,8 segons i 22,6 segons de marge vers Colin McRae i Derek Ringer i Petter Solberg i Phil Mills respectivament.

Després d’un segon pas per les assistències de Jyväskylä, els pilots tornaven cap a l’oest per tal de repetir el bucle matinal. Dos trams que tornaven a donar bones sensacions a Markko Märtin i Michael Park, en tan en quan els pilots hi repetien les seves victòries parcials i amb elles recuperaven la condició de líders per 2,7 segons de marge. Tanmateix, les distàncies mínimes entre Colin McRae i Derek Ringer amb Petter Solberg i Phil Mills, oferien un altre punt calent de la taula, qui després d’un parell d’intercanvis de posicions, es quedaven en la mateixa posició amb la que iniciaven el tercer bucle del dia, però a partir de llavors amb 5 dècimes de segon més de marge, és a dir 1,3 segons.

La poca corda cronometrada de Killeri, especial espectacle amb la que es tancava l’activitat de la primera etapa, no donava opció a grans canvis en l’apretada classificació i així Markko Märtin i Michael Park ingressaven en règim de parc tancat als volts de les 9 del vespre del divendres en primera posició per 2,6 segons de marge amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i per 24,2 segons vers Richard Burns i Robert Reid. Colin McRae i Derek Ringer eren quarts classificats a 49,3 segons dels líders i per 9 dècimes de segon de marge amb Petter Solberg i Phil Mills, mentre que Carlos Sainz i Marc Martí esperaven la seva oportunitat a 7,4 segons dels seus companys d’equip escocesos.

8 proves especials al llarg de 7 trams, només la cronometrada finlandesa per antonomàsia d’Ouninpohja es disputava en dues ocasions, es programaven al llarg de la jornada sabatina per tal d'engruixir l’itinerari en 167,92 km cronometrats. Una activitat que arrancava amb les pertinents assistències per a l'adequació de les mecàniques en passar 3 minuts de les 6 del matí per a la primera de les 59 parelles participants que restaven en cursa i que finalitzaria en passar uns altres 3 minuts de 3 quarts de 8 del vespre.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’imposaven en les dues proves especials del bucle inaugural de la jornada i al terme de la primera passada per Ouninpohja, els locals de la firma borgonyona es feien de nou amb la primera posició per 3,7 segons de marge amb Markko Märtin i Michael Park. Alhora, Colin McRae i Derek Ringer aconseguien obrir una certa bretxa en relació a Petter Solberg i Phil Mills, gràcies al tercer millor temps a la cronometrada reina del programa.

En reprendre la competició, Richard Burns i Robert Reid juntament amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, tornaven a aconseguir un altre doblet parcial per als de la marca del lleó a Urria, tram que no s’incloïa en un programa del Ral·li dels 1000 Llacs des de 1987 i que es caracteritza per tenir un salt d’una verticalitat radical. Mentre que Colin McRae i Derek Ringer juntament amb Carlos Sainz i Marc Martí tancaven un fantàstic quartet per als membres del grup PSA. 

Emperò la de calç no tardaria a arribar, doncs la tornada a Ouninpohja, quarta especial sabatina, resultaria fatal per al grup automobilístic francès, d’una banda un coixinet de la roda noquejava als líders, doncs aquests hi acabaven perdent la roda avariada i completaven el tram a una mica més de 1 minut i mig del temps de referència que hi establien Colin McRae i Derek Ringer, registre que els feia baixar fins a la cinquena plaça provisional. D’altra banda els pilots escocesos de Citroën, llençaven el segon gerro d’aigua freda, en cometre l’errada d’avançar-se al control horari, rebre 1 minut de sanció i baixar fins al sisè lloc.

Com si no n’hi hagués prou, les autoritats policials finlandeses posaven pals a les 3 rodes que els hi quedaven a l’entusiasme de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, impedint-los la circulació per la via pública i per tant obligant-los a abandonar. 

Markko Märtin i Michael Park es feien així altra vegada amb el lideratge de la classificació per davant de Richard Burns i Robert Reid, qui en tornar-se a imposar en la darrera prova especial cronometrada del bucle central sabatí, entraven al segon parc d’assistències a 13,1 segons del temps acumulat per la parella de Ford. Carlos Sainz i Marc Martí, segons en la cinquena prova especial sabatina, arrabassaven la tercera posició a Petter Solberg i Phil Mills per 6,3 segons, si bé les opcions de progrés per al pilot madrileny i el navegant molinenc eren limitades, doncs els espanyols es trobaven a 1 minut i 6,5 segons dels líders.

Els líders donaven rèplica a la pressió de Richard Burns i Robert Reid, i a la represa aquests hi aconseguien el millor temps per davant de Petter Solberg i Phil Mills i dels britànics de Peugeot, mentre que Colin McRae i Derek Ringer hi patien un accident a molt alta velocitat i es veien obligats a abandonar. 

Precisament els de Subaru intentaven recuperar com fos la posició de podi que hores abans havien perdut i aquests aturaven abans que ningú les manetes del cronòmetre en la darrera prova sabatina. D’altra banda, i malgrat que els mecànics havien revisat a fons el Peugeot 206 WRC de Richard Burns i Robert Reid, l'únic que els hi quedava amb opcions d’èxit, l’avaria en el coixinet es reproduïa en el cotxe dels britànics i aquests hi acabaven concedint pràcticament 1 minut, però no la roda.

A quarts de 8 del vespre en l’ús horari finlandès doncs, Markko Märtin i Michael Park podien començar a competir amb més serenor en ingressar en el parc tancat de Jyväskylä amb 1 minut i 13,0 segons de marge amb Richard Burns i Robert Reid, mentre que els encerts dels uns i els problemes dels altres comprimia de manera dràmatica la lluita per les dues següents posicions de podi, doncs Carlos Sainz i Marc Martí fitxaven a nomès 3 dècimes de segon de la parella de Peugeot i amb només 2 dècimes de segon de marge amb el Subaru Impreza S9 WRC de Petter Solberg i Phil Mills.

La tercera i última etapa del ral·li es presentava doncs molt trepidant per als nombrosos aficionats que s’aplegaven a peu de tram, malgrat que cap parella local es trobés en disposició de lluitar per la victòria ni per les places de podi. Amb inici de l’activitat al parc tancat en passar 3 minuts de les 8 del matí, l’itinerari es presentava amb 6 proves especials al llarg de 2 bucles de 3 trams, dels que només 2 eren compartits. Unes cronometrades que afegien els darrers 100,90 km competitius al recorregut i llur final es fixava en mancar 2 minuts per a les 3 de la tarda, hora de retorn a Jyväskylä.

Petter Solberg i Phil Mills aconseguien el segon millor temps rere els líders Markko Märtin i Michael Park en la cronometrada inaugural de l’etapa i aquests es feien amb la segona posició a la classificació provisional per 7 dècimes de segon amb Richard Burns i Robert Reid i per 2,0 segons amb Carlos Sainz i Marc Martí.

Les distàncies eren curtes i els de Peugeot lluitaven ferotgement. Amb dues victòries de tram en les dues següents proves especials dominicals, els britànics aconseguien recuperar la segona posició al terme del bucle matinal i per 1,8 segons de marge vers els de la Constel·lació de les Plèiades, mentre que Carlos Sainz i Marc Martí es despenjaven de la lluita per les posicions de podi en trencar un amortidor en la recepció d’un salt i fitxaven a l’entrada a les assistències de Jyväskylä a 32,0 segons dels pilots de Peugeot.

Richard Burns i Robert Reid encadenaven una tercera victòria de tram en la primera prova especial del segon bucle de l’etapa per tal d’eixamplar fins als 3,1 segons el seu coixí en relació a Petter Solberg i Phil Mills, emperò en les segones passades per les cronometrades matinals, el noruec i el britànic apretaven molt més que no pas els de la marca del lleó, i els de la marca japonesa aconseguien recuperar la segona posició gràcies a marcar dos temps escratx en les dues darreres proves especials del programa.

Espectadors de luxe de la disputa, Markko Märtin i Michael Park es dedicaven a administrar l’avantatge acumulat fins aquell moment, pilotant en un mode segur i defugint de qualsevol assumpció de riscos, una actitud que finalment permetia a la parella pujar al graó més al del podi a 3 quarts de 4 de la tarda, enmig del jubileu dels aficionats estonians que s’hi aplegaven, eterns rivals en el camp esportiu dels finlandesos, i entre els que s’hi trobava el Primer Ministre Juhan Parts.

Els de Ford completaven el programa en un temps de 3 hores 21 minuts i 51,7 segons, un registre que els hi donava un marge final de 58,9 segons en relació a Petter Solberg i Phil Mills. Richard Burns i Robert Reid invertien 1 minut i 1 dècima de segon més que no pas els líders en cobrir els 409,18 km cronometrats del recorregut i s’havien de conformar amb la tercera plaça final.

Burns-Reid van passar de lluitar per la victòria a tancar el podi arran d'una avaria en un coixinet.

En el certamen júnior els suecs de Suzuki Daniel Carlsson i Mattias Andersson s’imposaven en la cronometrada inaugural de Killeri i els pilots ja feien valer el seu rol de favorits des d’un bon principi per davant dels francesos Brice Tirabassi i Jean-Jacques Renucci.

Desplaçant l’activitat competitiva als boscos dels 1000 Llacs, els líders es consolidaven en la seva posició gràcies a 1 segon millor temps i una victòria de tram en el primer bucle del divendres, idèntic resultat que obtenien els locals Ville-Pertti Teuronen i Harri Kaapro i que els servia per arrabassar la segona plaça als francesos.

En el bucle llarg de la jornada, els finlandesos retornaven la segona posició a Brice Tirabassi i Jean-Jacques Renucci en patir una sortida de pista, guany que per als pilots francesos seria doble en la primera especial del tercer bucle del dia, en tan en quan Daniel Carlsson i Mattias Andersson patien una punxada i s’hi endarrerien en una mica més d’un centenar de segons per tal de caure fins a la quarta posició provisional.

Obligats a remuntar, Daniel Carlsson i Mattias Andersson s’imposaven en les dues darreres proves especials del dia i els suecs ingressaven en el parc tancat de Jyväkylä en quarta posició a 1 minut i 20,1 segons de Brice Tirabassi i Jean-Jacques Renucci i a 8,6 segons de Kosti Katajamäki i Jani Laaksonen, fanalet vermell de les posicions d’honor. Ville-Pertti Teuronen i Harri Kaapro eren segons a 9,1 segons dels líders francesos.

Un accident a Ouninpohja, segona especial sabatina, apartava a Ville-Pertti Teuronen i Harri Kaapro de la competició, mentre que Kosti Katajamäki i Jani Laaksonen intentaven respondre a la pressió que exercien Daniel Carlsson i Mattias Andersson des de bon matí i tan suecs com finlandesos compartien la victòria de tram en tan il·lustre cronometrada, per tal de retornar a Jyväskylä per a les pertinents assistències separats en tals sols 3 dècimes de segon i a 51,1 segons dels líders provisionals.

Piconadora de temps en mà, Daniel Carlsson i Mattias Andersson s’imposaven a Urria, primera prova especial del bucle central de la jornada, mentre que Brice Tirabassi i Jean-Jacques Renucci eren víctimes del salt tan vertical que s’hi trobava i en avariar un amortidor del seu Renault Clio S1600, els francesos veien com els de Suzuki se’ls hi llençaven a 9,5 segons del seu temps, mentre que Kosti Katajamäki i Jani Laaksonen eren superats per 4,0 segons per la formació sueca de la marca nipona.

Amb dinàmiques totalment oposades, Daniel Carlsson i Mattias Andersson es retrobaven amb el lideratge de la classe en imposar-se en la segona passada per Ouninpohja, guany que resultava indiscutible en quan la parella sueca tancava bucle i jornada amb tantes victòries parcials com cronometrades els hi plantejaven els organitzadors per davant.

La cara amarga de la competició era per a Kosti Katajamäki i Jani Laaksonen, tal i com havia passat prèviament amb els seus compatriotes, els finlandesos del Polo S1600 s’accidentaven a Ouninpohja i aquests cursaven baixa al ral·li, deixant a Daniel Carlsson i Mattias Andersson al capdavant de la taula per 42,0 segons de marge vers Brice Tirabassi i Jean-Jacques Renucci i per 3 minuts i 12,2 segons amb els britànics Guy Wilks i Phil Pugh. Sense cometre errades, els catalans Salvador Cañellas i Xavier Amigó es situaven en la quarta posició, si bé la seva manca de ritme competitiu, els deixava 6 minuts i 46,1 segons dels líders, o el que era el mateix, a 3 minuts i 33,9 segons de la darrera posició de podi.

Les distàncies eren importants i després d’uns certs estira i arronsa de segons, finalment els escandinaus acabaven certificant la seva victòria a l’esdeveniment finlandès amb un temps de 3 hores 52 minuts i 22,9 segons, registre que els suposava un marge final de per 56,9 segons amb Brice Tirabassi i Jean-Jacques Renucci. Els britànics amb Ford Puma S1600 Guy Wilks i Phil Pugh, tancaven el podi a 5 minuts i 43,0 segons del temps dels guanyadors de la prova, mentre que finalment la parella catalana de Suzuki era superada pels seus companys d’equip estonians, Urmo Aava i Kuldar Sikk, en la lluita per la quarta posició.

A efectes de certamen, Brice Tirabassi veia tallada la seva ratxa de victòries per participacions en el campionat, si bé la segona posició final, permetia al jove provençal acumular un total de 28 punts en 3 participacions. D’altra banda, Daniel Carlsson aconseguia la seva primera victòria de l’any en la seva segona participació, i el suec s’enfilava fins a la segona posició a 10 punts del líder i amb 1 punt d’avantatge vers Salvador Cañellas, partícip de 3 ral·lis com Urmo Aava i Guy Wilks, classificats a 1 i 2 punts del barceloní respectivament.

Només una punxada va apartar momentàniament a Carlsson-Andersson d'una treballada victòria.

En el campionat per a pilots, tot i no haver guanyat cap ral·li, Richard Burns es mantenia al capdavant de la general provisional gràcies al seu sisè podi, mentre que el madrileny Carlos Sainz, gràcies al quart lloc a la cita finlandesa, aconseguia desenganxar-se lleugerament de Marcus Grönholm en la lluita per la segona posició del certamen. La victòria de Markko Märtin i la segona posició de Petter Solberg apretava la classificació per darrera, doncs el noruec aconseguia empatar amb el finlandès per la tercera plaça, mentre que l'estonià es quedava a un punt d'aquesta, empatat a punts amb Sébastien Loeb.

Pilot	Punts
Richard Burns	49
Carlos Sainz	44
Marcus Grönholm Petter Solberg	38 38

En el campionat per a constructors, Peugeot seguia encapçalant la taula, si bé el seu marge vers els seus companys de grup a PSA, Citroën, es reduïa. Els parisins retallaven en tres punts les distàncies als borgonyons gràcies al 4t i 5è lloc de Carlos Sainz i Marc Martí i de Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que Peugeot havia de comformar-se amb el podi de Richard Burns i Robert Reid. Subaru per la seva banda sumava un punt més que Ford i arribava a empatar amb els de l'oval en la lluita per la tercera plaça

Constructor	Punts
Peugeot	101
Citroën	97
Ford Subaru	60 60