Markko Märtin esdevenia el tercer pilot no escandinau en guanyar el Ral·li dels 1000 Llacs .

Amb la ciutat de Jyväskylä com a centre neuràlgic de la prova, el diumenge 10 d'agost de 2003 finalitzava la 53ena edició del Ral·li de Finlàndia, tradicionalment anomenat dels 1000 Llacs. La prova era la novena cita del calendari del campionat del mòn de ral·lis, per llavors composat per 14 cites, i amb puntuabilitat per als campionats de pilots, marques i producció, fins a 73 equips es van inscriure al ral·li finlandès, dels que 71 empendrien el camí des de la rampa de sortida el dijous 7 d'agost cap a un recorregut comformat per 23 especials cronometrades de 409,18 km de distància que 35 equips van aconseguir completar.

En un tercer dia emocionant, Solberg-Mills aconseguien guanyar el pols per la segona plaça .

Ja el mateix dijous es celebrava l'especial espectacle de Killeri, en la que el pilot estoni Markko Märtin i el seu copilot britànic Michael Park, es mostraven com els més ràpids a bord del seu Ford Focus RS WRC, posició que els de Ford s'encarregarien de defensar l'endemà divendres marcant dos escratxs més en les dues primeres especials cronometrades, un d'ells empatant a temps amb els seus màxims rivals a la cita i triples vencedors de la prova Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

Les distàncies entre els dos equips eren curtes, pel que Grönholm-Rautiainen amb dos escratxs consecutius en el tercer i quart tram del dia, es feien amb el liderat de la prova al terme de la cinquena especial del ral·li, posició que aconseguirien defensar fins a la penúltima especial de la primera jornada quan Märtin-Park tornaven a ocupar la primera posició gràcies a tres escratxs aconseguits en un parcial de 4 especials deixant l'últim escratx del dia, a l'especial de Killeri, en mans de Grönholm-Rautiainen els quals amb prou feines retallaven una dècima de segon als de Ford que mantenien el liderat de la prova a la neutralització de la primera jornada per 2,9 segons amb els de Peugeot.

Per darrera d'ells els britànics de Peugeot Richard Burns i Robert Reid, es mostraven una mica més conservadors i es quedaven en terra de ningú a poc més de 20 per darrera del duo del capdavent i a poc més de 20 segons dels seus més immediats perseguidors, els seus compatriotes de Citroën Colin McRae i Derek Ringer i Petter Solberg i Phil Mills amb el Subaru Impreza S9 WRC separats entre ells per tan sols 9 dècimes de segon.

A la segona jornada va continuar el duel que s'havia viscut al llarg de la primera, i Marcus Grönholm i Timo Rautiainen marcaven dos escratxs consecutius que els portaven a liderar novament la cita de casa, però al cap de dues especials, en la segona passada per Ouninpohja, els finlandesos de Peugeot arrancaven una roda del seu 206 WRC, tot i que acabaven el tram perdent minut i mig, les autoritats finlandeses no van deixar circular per carretera als pilots a tres rodes, impedint que aquests arribessin al parc tancat i per tant haguessin d'abandonar la prova. Aquest incident posava al capdavant de la prova novament a Markko Märtin i Michael Park els quals ara havien de vigilar els temps de Richard Burns i Robert Reid, els quals amb dos escratxs i un segon escratx per darrera de McRae-Ringer, havien aconseguit escurçar distàncies amb els pilots de Ford fins als 13,1 segons.

Precisament McRae-Ringer, que tot i que aconseguien marcar l'escratx en la segona passada a Ouninpohja una errada del seu copilot va fer que aquests s'avancessin a la sortida, revessin una penalització d'un minut fent-los caure fins la sisena posició, l'enuig que va provocar aquesta errada en el pilot escocès Colin McRae va provocar que al cap de dues cronometrades protagonitzessin una espectacular volcada amb la sisena a fons.

En la última especial cronometrada del dia, el trencament d'un coixinet en el 206 WRC de Burns-Reid va fer que els britànics perdessin de l'entorn d'1 minut, si bé els pilots de Peugeot mantenien la segona posició en la general, el marge ara era de només 3 dècimes de segon amb Carlos Sainz i Marc Martí i de 5 dècimes de segon amb Petter Solberg i Phil Mills deixant un punt molt calent per a la tercera i última jornada.

Emplaçats ja en la jornada dominical de clausura de la prova, Carlos Sainz i Marc Martí queien de la lluita ja en la primera especial del dia, quan després d'impactar en la primera corba del tram amb alguna cosa de la cuneta els espanyols detectaven un esmortidor trencat, el que els faria perdre el tren de la lluita pel podi.

Petter Solberg i Phil Mills pujaven fins la segona posició provisional ja en el primer tram cronometrat del dia, posició que els de Subaru perdien amb Burns-Reid al terme de la tercera especial gràcies a dos escratxs consecutius i que els de Peugeot comfirmaven amb un tercer escratx, va ser llavors quan Petter Solberg i Phil Mills van respondre amb els dos últims escratxs del dia i del ral·li per tal d'aconseguir la segona posició en la última especial per tan sols 1,2 segons en relació amb Burns-Reid.

Markko Märtin i Michael Park, si bé marcaven el millor registre en el primer tram de l'últim dia, es van dedicar a controlar les distàncies en el que restava de jornada el que permetia a la parella de Ford esdevenir com el tercer equip no escandinau capaç de guanyar el Ral·li dels 1000 Llacs, si bé la mare de Märtin és finlandesa, alhora que guanyaven amb rotunditat el seu segon ral·li al mundial amb un marge de 58,9 segons vers Petter Solberg i Phil Mills i de 1 minut i 1 dècima de segon amb Richard Burns i Robert Reid, els dos equips més ràpids del tercer dia de competició.

Burns-Reid van despertar en la segona meitat de la prova, tot i així no van poder conservar la segona posició amb Solberg-Mills.

En el campionat júnior els suecs de Suzuki Daniel Carlsson i Mattias Andersson van ser els primers líders de la prova fins que a falta de tres trams per concloure la primera jornada perdien gairebé dos minuts arrel d'una punxada i queien fins la quarta posició, deixant el liderat provisionalment en mans dels francesos de Renault Brice Tirabassi i Jean-Jacques Renucci, ja que a partir de llavors els suecs aconseguien marcar 5 escratxs en sis trams el que els retornava a la primera plaça un cop superat el mític Ouninpohja. Lluny de relaxar-se els pilots de Suzuki van seguir marcant més escratxs el que els portà a guanyar amb autoritat la categòria per davant de Tirabassi-Renucci, líders de la provisional amb 28 punts en tres participacions per 18 dels suecs en dos cites.

Només una punxada va apartar momentàniament a Carlsson-Andersson d'una treballada victòria.

En el campionat per pilots Richard Burns tot i no haver guanyat cap ral·li es seguia mantenint al capdavant de la general provisional gràcies al seu sisè podi mentre que Carlos Sainz gràcies al seu quart lloc a la cita finlandesa aconseguia desenganxar-se lleugerament de Marcus Grönholm en la lluita per la segona posició del campionat. La victòria de Markko Märtin i la segona posició de Petter Solberg apretava la classificació pel darrera, ja que el norueg aconseguia empatar amb el finlandès per la tercera plaça mentre que l'estoni es quedava a un punt d'ella empatat a punts amb Sébastien Loeb.

Pilot

Punts

Richard Burns

49

Carlos Sainz

44

Marcus Grönholm

Petter Solberg

38

38

En el campionat per a constructors Peugeot seguia encapçalant la taula, ara bé amb una mica menys de marge vers els seus companys de grup a PSA, Citroën, els quals retallaven en tres punts les distàncies gràcies al 4t i 5è lloc de Sainz-Martí i de Loeb-Elena mentre que Peugeot havia de contentar-se amb el 3r de Burns-Reid. Subaru per la seva banda sumava un punt més que Ford i arribava a empatar amb els de l'oval en la lluita per la tercera plaça

Constructor
Punts

Peugeot

101

Citroën

97

Ford

Subaru

60

60