Sent ràpids i sense tenir cap mena de contra-temps, així és com es guanya un ral·li.

Novena cita en el calendari del campionat del mòn de ral·lis d'un total de 14, el diumenge 11 d'agost de 2002 finalitzava a Jyväskylä el 52è Ral·li de Finlàndia, altrament conegut com el Ral·li dels 1000 Llacs. La prova comptava amb un recorregut composat per 22 especials cronometrades de 401,68 km de distància als que des del dijous 8 d'agost se li donava el tret de sortida a la mateixa ciutat. Amb puntuabilitat per als calendaris dels campioants per a pilots, marques i producció fins a 83 equips s'incribien a la cita dels que 77 emprenien el camí cap als trams des de la rampa de sortida, 30 d'ells van aconseguir completar i finalitzar la prova.

Burns-Reid van sortir a per totes i el seu ímpetu els va jugar una mala passada.

Tal i com venia sent habitual, l'especial espectacle de l'hipòdrom de Killeri va donar el tret de sortida a la prova finlandesa en la que els britànics campions del mòn en vigència Richard Burns i Robert Reid eren els pilots més ràpids tenint l'honor de ser els primers líders de tan mítica prova.

Els trams de debó guardaven fins al divendres on els Peugeot van començar a dominar amb mà de ferro la prova aconseguint diferències amb la competència de l'entorn d'un segon o mig segon per quilòmetre. El primer en aconseguir el millor registre va ser la parella finlandesa formada per Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, el que els portaria a liderar la prova, després arribaria l'hora dels britànics Burns-Reid i per últim l'altra parella finlandesa oficial de Peugeot, la formada per Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen firmava el tercer escratx del dia, el que per una banda situava a Burns-Reid com a líders del ral·li altra vegada i els tres Peugeot oficials al capdavant de la classificació, Juuso Pykälistö i Esko Mertsalmi amb un quart Peugeot 206 WRC semioficial culminava la festa del lleó deixant a la resta de competidors a gairebé mig minut dels líders i lluitant per la cinquena posició.

Mentrestant que Richard Burns i Robert Reid volaven pels trams finlandesos, Pykälistö-Ertsalmi trencaven la transmissió del seu Peugeot a l'equador de la primera jornada, el que permetia a la competència de Peugeot guanyar una posició i ara estar lluitant per la quarta plaça fins a tres equips diferents, per una banda els britànics de Ford Colin McRae i Nicky Grist, per una altra banda la parella noruego-britànica de Subaru formada per Petter Solberg i Phil Mills i per últim els espanyols i també pilots de Ford Carlos Sainz i Luis Moya els quals arrivaben a la neutralització de la primera etapa amb distàncies superiors al minut vers Burns-Reid i de l'entorn dels 50 segons amb el pitjor dels Peugeot oficials, ni més ni menys que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, guanyador en les dues últimes edicions.

Ja en la segona jornada de competició, els campions del mòn britànics Burns-Reid van seguir disposats a seguir liderant la prova, marcant el primer escratx del dia fins que en el segon, el mític Ouninpohja, els britànics que estaven acostumats a fer un salt amb el seu Impreza WRC a fons emprenien amb el mateix ímpetu el salt amb el seu 206 WRC, però en aquesta ocasió van volar massa i en tornar a contactar amb el terra, malmetien la part frontal del seu cotxe afectant el turbo del seu motor. Un minut i mig perdut en el tram més 20 segons més de penalització en les assistències eren el càstig a tan gran volada.

Aquest incident deixava com a líders de la prova als locals Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, però el seu liderat va ser efímer, doncs en la següent cronometrada arrancaven una roda del seu cotxe i es veien obligats a abandonar, cedint el testimoni al seus compatriotes i companys d'equip Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals encadenaven tres escratxs consecutius per deixar a Burns-Reid en segona posició a més de minut i mig i als no Peugeot a més de dos minuts; d'entre els que els britànics de Ford Colin McRae i Nicky Grist eren els millors situats en tercera posició amb 20 segons d'avantatge vers els seus companys d'equip, Carlos Sainz i Luis Moya i 28 segons amb els pilots del Subaru Impreza S7 WRC Petter Solberg i Phil Mills.

En la tercera i última etapa, amb les dues primeres posicions força establertes, el punt més calent alhora que interessant era la lluita per la tercera posició, si bé en el tram inicial els espanyols Sainz-Moya aconseguien retallar uns 6 segons les ditàncies vers els seus companys d'equip, en la segona cronometrada del dia aquests es saltaven la sortida al tram i rebien 10 segons de penalització, desconcentrat i amb Petter Solberg i Phil Mills com a homes més ràpids en el tercer tram, els de Subaru avançaven als de Ford en la quarta posició que a falta de dos trams per finalitzar seria tercera quan Colin McRae i Nicky Grist, després d'impactar contra una pedra veien com el seu Focus RS WRC quedava reduit a cendres.

Sense més canvis en la última especial cronometrada, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien la seva desena victòria en el mundial de ral·lis i el seu tercer Ral·li de Finlàndia consecutiu amb un marge d'1 minut i 27,3 segons vers els seus companys d'equip Richard Burns i Robert Reid i de 2 minuts i 49,6 segons amb Petter Solberg i Phil Mills que completaven el podi en tercera posició.

Les errades dels Ford van permetre que Solberg-Mills pugessin al podi en tercera posició.

En la categoria reservada als cotxes de producció, al llarg de la primera etapa es va viure un interessant duel entre els argentins Marcos Ligato i Ruben Garcia amb els finlandesos Kristian Sohlberg i Jakke Honkanen, tots dos amb Mitsubishi Lancer Evo VII, fins que en la penúltima cronometrada els locals es despenjaven de la lluita per una punxada. Ligato-Garcia es mantenien al capdavant fins a la tercera especial del segon dia, en la que el motor del seu cotxe va dir prou deixant al capdavant de la provisional a un recuperat Alessandro Fiorio i Vittorio Brambilla però amb uns incipients Sohlberg-Honkanen els quals a base de marcar escratxs reduien fins a la meitat les distàncies, una nova punxada esgarrava la feina dels locals alhora que donava aire fresc als transalpins que guanyaven la cita. En la classificació general del campionat, el malaisi Karamjit Singh, que finalitzava el ral·li en tercera posició, aconseguia engruixir 4 punts més les distàncies vers el peruà Ramon Ferreyros el qual havia abandonat la prova en el seu equador per problemes de motor.

Nedant i guardant la roba Sandro Fiorio tornava a pujar a un podi mundial 12 anys després.

En la classificació general del campionat del mòn per a pilots, l'abandonament de Colin McRae combinat amb la victòria de Marcus Grönholm, permetia al pilot finlandès engruixar el seu coixí al capdavant de la general del campionat els qual s'havia vist reduit considerablement després de les dues victòries consecutives del pilot escocès. Carlos Sainz per la seva banda es mantenia en tercera posició del campionat pressionat per Richard Burns que s'instal·lava a només un punt del madrileny.

Pilot

Punts

Marcus Grönholm

47

Colin McRae

30

Carlos Sainz

26

En el campionat per a constructors Peugeot recuperava la ratxa de doblets que havia perdut a l'Argentina el que permetia als del lleó seguir incrementant distàncies al capdavant de la classificació general del campionat amb 16 punts més, mentre que tant Ford com Subaru havien de conformar-se sumant 5 punts cadascun pel que les distàncies entre els dos equips preparats i mantinguts des del Regne Unit es mantenien neutres.

Constructor
Punts

Peugeot

99

Ford

74

Subaru

40