Sent ràpids i sense tenir cap mena de contra-temps, així és com es guanya un ral·li.

Novena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 11 d'agost de 2002 finalitzava a Jyväskylä el 52è Ral·li de Finlàndia, esdeveniment anomenat com el Ral·li dels 1000 Llacs fins l’any 1997. A l’itinerari de la prova s’hi podien trobar fins a 22 proves especials cronometrades de 401,68 km de distància competitiva, a les que les 77 parelles participants de les 83 que havien oficialitzat la seva inscripció, començaven a afrontar el dijous 8 d'agost des de la mateixa ciutat. Amb opció d’obtenir punts en els certàmens de pilots, constructors i producció, 30 formacions participants van aconseguir completar i finalitzar la prova.

Una mala recepció d'un salt acabava amb les opcions de Burns-Reid.

Reintroduida un any abans i prenent com a font d’inspiració la cronometrada dels anys 80 de Laajavuori, l’especial espectacle de l'hipòdrom de Killeri donava el tret de sortida a l’edició de la prova finlandesa, en la que els campions del món en vigència, Richard Burns i Robert Reid, aconseguien aturar abans que ningú el cronòmetre en els seus 2,06 km de distància competitiva. Els britànics rebaixaven en 8 dècimes de segon els registres de Carlos Sainz i Luis Moya i de Petter Solberg i Phil Mills, segons ex-aequo, mentre que Colin McRae i Nicky Grist, quarts a 1,1 segons dels seus compatriotes, precedien als Peugeot 206 WRC de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i de Harri Rovanperä i Voitto Silander respectivament.

Unes distàncies amb les que, davant l’absència de més cronometrades en el programa abans d’entrar en el parc tancat de Jyväskylä, resultarien definitives fins a l’endemà divendres, moment en el que els trams de debò, i que havien elevat fins a cotes celestials a la prova finlandesa, entrarien en escena. Amb sortida del parc tancat en passar 3 minuts de les 8 en punt del matí, l’etapa tenia en el seu programa 9 proves especials de 128,61 km cronometrats, activitat que conclouria amb el retorn al punt de sortida a partir de quan passés 1 minut de 2 quarts de 10 del vespre.

Aprofitant que la grava que netejaven encara era compacta amb les humitats matinals, els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen deixaven palès perquè havien vençut en les dues darreres edicions, i amb un registre impossible per a la majoria de rivals, amb uns marges propers al mig segon per quilòmetre a partir del cinquè classificat, els pilots de Peugeot es feien amb el lideratge de la taula provisional per davant dels seus companys Harri Rovanperä i Voitto Silander i dels britànics de Ford Colin McRae i Nicky Grist, segons i tercers també al terme d’aquesta primera cronometrada campestra.

De major entitat competitiva, Richard Burns i Robert Reid s’imposaven en la següent prova especial i els britànics recuperaven posició de podi, concretament pujaven fins a la segona plaça, desplaçant als seus companys Harri Rovanperä i Voitto Silander a la tercera posició, i deixant fora de les places d’honor als seus compatriotes Colin McRae i Nicky Grist.

Precisament la tercera parella de Peugeot s’imposava en la darrera cronometrada del bucle matinal, tancant així un escull perfecte per als responsables de la marca del lleó, però només 3 dècimes de segon per davant de Richard Burns i Robert Reid, pel que Harri Rovanperä i Voitto Silander no aconseguien arrabassar als portadors del dorsal número 1, però si que aquests guanyaven plaça davant l’increment de les temperatures ambientals, que afligien l’avenç dels obridors de pista, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, qui baixaven fins al tercer lloc.

Un quart Peugeot 206 WRC, el semioficial pilotat pels protegits de Marcus Grönholm Juuso Pykälistö i Esko Mertsalmi, arrodonia la festa a l’equip dirigit per Jean-Pierre Nicolas, doncs en el primer pas per les assistències de Jyväskylä, 4 unitats de l’utilitari francès, copaven les 4 primeres posicions, amb Richard Burns i Robert Reid al capdavant de la taula per 1,9 segons de marge amb Harri Rovanperä i Voitto Silander i 2,8 segons amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. La tercera parella local restava a les portes de les posicions de podi a 8,1 segons dels campions del món en vigència i per 15,4 segons de marge de Colin McRae i Nicky Grist, cinquens.

En el bucle central de la jornada, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, no acabaven de trobar la posada a punt del seu cotxe en tan ràpides proves especials i només en la primera de les dues proves especials d’aquest segon escull de la jornada, la parella aconseguia escurçar distàncies amb Harri Rovanperä i Voitto Silander, davant les dues victòries de tram consecutives de Richard Burns i Robert Reid. Alhora, en el transcurs de la sisena prova especial del programa, Juuso Pykälistö i Esko Mertsalmi s’havien d’acomiadar de la competició en avariar-se la seva caixa de velocitats, deixant en quarta posició a Colin McRae i Nicky Grist però a més de mig minut de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

En el darrer escull de la jornada, llurs dues últimes proves especials eren una segona passada per les dues últimes proves cronometrada del bucle matinal però en ordre invers, Richard Burns i Robert Reid aconseguien la seva cinquena victòria parcial del programa i per 2 dècimes de segon de marge vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, qui en imposar-se en la cronometrada següent per davant dels seus companys britànics, finalment aconseguien arrabassar als seus altres companys, Harri Rovanperä i Voitto Silander, per tan sols 4 dècimes de segon.

Emperò uns problemes d’amortidors apareguts en la darrera prova especial campestre, feien perdre a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen tot allò que havien aconseguit guanyar al llarg de la tarda i aquests retornaven la segona plaça a Harri Rovanperä i Voitto Silander per una desena de segons, mentre que Richard Burns i Robert Reid sumaven la seva sisena victòria de tram.

Retornant a Killeri per tal de tancar la jornada, Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien acabar amb el domini aclaparador, i fins i tot insultant, dels homes de Peugeot, si bé la poca entitat quilometrada de l’especial convertia el resultat en quelcom anecdòtic. 

En passar 1 minut de 2 quarts de 10 de l’encara solejat vespre finlandès, les 50 parelles participants que restaven en actiu procedien amb l'ingrés al parc tancat de Jyväskylä,  en el que Richard Burns i Robert Reid hi eren líders per 12,0 segons de marge vers Harri Rovanperä i Voitto Silander i per 21,9 segons amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Petter Solberg i Phil Mills, primers classificats entre els no-Peugeot, es trobaven ja a 1 minut i 12,3 segons dels líders i precedint en 4,5 i 6,6 segons els Ford de Colin McRae i Nicky Grist i de Carlos Sainz i Luis Moya respectivament.

En el règim de parc tancat els pilots hi romandrien fins a l’endemà dissabte en passar 3 minuts de les 6 del matí, hora en la que es programaven les assistències per als encarregats d’obrir pista. Els organitzadors de l’esdeveniment programaven 6 proves especials de 176,65 km al llarg de tota l’etapa, convertint-la així en la més llarga de tota l’edició. Una jornada que es desenvolupava al llarg de 5 trams, és a dir, només la cronometrada mítica d’Ouninpohja es disputava en dues ocasions.

Els líders sortien disposats a aconseguir la seva primera victòria al mundial des de que pilotaven un Peugeot i els britànics s’imposaven en la primera cronometrada sabatina, alhora que afegien una renda d’uns 8 segons en el seu coixí vers els seus companys de formació, qui s’escurçaven les distàncies en 1 segon exacte. 

Emperò a Ouninpohja, Richard Burns i Robert Reid afrontaven un salt gas a fons, tal i com havien fet quan pilotaven un Subaru Impreza WRC en les 3 anteriors temporades, emperò l’utilitari francès corria molt més i la recepció del salt esdevenia molt més brusca, en aterrar de morro, aquests danyaven la part frontal del seu cotxe, afectant molt negativament al seu turbo. La parella s’hi deixava minut i mig vers el registre referència establert per Harri Rovanperä i Voitto Silander, al que hi seguirien 20 segons extra de penalització en fer 2 minuts tard al control horari, un cúmul d’inputs negatius que els relegaven fins a la tercera posició a 1 minut i 30 segons dels nous líders i per un mig minut de marge vers els Ford de Colin McRae i Nicky Grist i de Carlos Sainz i Luis Moya, davant els problemes de Petter Solberg i Phil Mills que hi perdien terreny amb els de l’oval blau.

El lideratge de Harri Rovanperä i Voitto Silander seria efímer però, doncs a la represa de la competició, els finlandesos no afrontaven correctament un revolt i en anar-se’n llargs en la seva sortida, aquests colpejaven una roca i arrancaven una roda del seu Peugeot 206 WRC, obligant-los doncs a abandonar la competició i deixant a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen al capdavant de la classificació provisional per 1 minut i 28,2 segons de marge amb Richard Burns i Robert Reid i 2 minuts i 4,4 segons amb Colin McRae i Nicky Grist.

Així doncs, tota l’emoció, la trepidancia, del divendres, en 2 trams quedava mig morta, a la que els líders Marcus Grönholm i Timo Rautiainen hi donaven l’estocada final amb 3 victòries de tram consecutives, inclosa la del tram rei de l’edició, Leustu, de 40,84 km cronometrats, en les 4 últimes proves especials. Només els seus companys Richard Burns i Robert Reid aconseguien donar la réplica als líders en la darrera prova especial de la jornada i la segona més longeva de l’etapa i de l’itinerari, Himos de 35,83 km, en la que els britànics escurçaven en 3,9 segons les distàncies amb els líders finlandesos per tal d’accedir al parc tancat de Jyväskylä a 1 minut i 34,3 segons del seu registre.

Rere els dos Peugeot, Colin McRae i Nicky Grist avançaven amb pas ferm vers el tercer lloc amb 4 tercers millors temps en les 6 proves especials de la jornada, fitxant a 2 minuts i 22,9 segons de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya s’esbatussaven amb Petter Solberg i Phil Mills per la quarta posició. El madrileny i el gallec entraven en el parc tancat a quarts de 10 del vespre amb 8,7 segons de marge vers el temps del noruec i del britànic i a 2 minuts i 42,8 segons dels líders.

La tercera i última etapa de l’edició tenia un format força més simple, un bucle de 3 trams es disputava en dues ocasions, totalitzant així les 6 proves especials de 94,36 km cronometrats que figuraven en el programa, a les que la primera de les 36 parelles que restaven en el parc tancat, hi donaven inici a 1 quart i mig de 8 del matí del diumenge 11 d’agost de 2002.

Richard Burns i Robert Reid vencien per estret marge en la primera prova especial del dia, mentre que tan Carlos Sainz i Luis Moya, com Petter Solberg i Phil Mills retallaven en una sisena de segons les distàncies amb els darrers inquilins del podi, Colin McRae i Nicky Grist, qui reaccionaven imposant-se en la següent prova especial. Si bé l’escocès i el gal·lès només aconseguien batre per 4 dècimes de segon el registre del madrileny i del gallec, així com el dels britànics de Peugeot segons ex-aequo, el cert era que els seus companys d’equip espanyols a Ford, rebien una sanció de 10 segons en saltar-se la sortida, el que els allunyava de les posicions d’honor i els exposava a perdre la quarta plaça.

Una pèrdua de posició que es produïa en el moment de concloure el bucle matinal, quan Petter Solberg i Phil Mills aconseguien el millor temps i els pilots de marca de la Constel·lació de les Plèiades es feien amb la quarta plaça per 1,5 segons de marge amb els espanyols de Ford i 24,6 segons per darrera dels companys britànics d’aquests.

Quan tot semblava indicar que les posicions assolides resultarien defintives, doncs el coixí entre els dos companys de carpa a Peugeot era encara important, tot i que Richard Burns i Robert Reid es mostraven més audaços en la lluita contra el cronòmetre que no pas els conservadors líders provisionals, i d’una altra banda Petter Solberg i Phil Mills tenien més encert que no pas les dues parelles de Ford que l’envoltaven, però que el gap a retallar vers Colin McRae i Nicky Grist era superior a la vintena de segons a manca de dues proves especials, l’escocès i el gal·lès donaven un cop contra una pedra i veien com el seu Ford Focus RS WRC’02 era consumit per les flames sobre la línia de meta de la penúltima prova especial.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen tancaven el seu concurs al ral·li empatant a la victòria de tram amb els seus companys Richard Burns i Robert Reid, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien retallar les distàncies amb Petter Solberg i Phil Mills, però insuficientment com per fer-se amb la darrera plaça de podi.

Sense cap mena de trasbals en el desplaçament des de la darrera cronometrada fins al parc tancat de Jyväskylä, les posicions assolides esdevenien definitives a quarts de 4 de la tarda del diumenge 11 d’agost, per en passar 5 minuts d’1 quart de 5 de la tarda, procedir amb la protocolària cerimònia de podi i veure a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en el graó més alt del podi finlandès per tercera temporada consecutiva. Els finlandesos completaven els 401,68 km cronometrats del programa en un temps de 3 hores 17 minuts i 52,5 segons, registre que els hi suposava un marge final d’1 minut i 27,3 segons vers els seus companys campions mundials. Petter Solberg i Phil Mills tancaven les places amb dret a dutxa d’escumós a 2 minuts i 49,6 segons dels locals de la marca borgonyona del lleó i per 4,2 segons de marge amb Carlos Sainz i Luis Moya.

Les errades dels Ford van permetre que Solberg-Mills pugessin al podi en tercera posició.

En la categoria reservada als vehicles de producció, al llarg de bona part de la primera etapa es va viure un interessant duel entre els argentins Marcos Ligato i Ruben Garcia amb els locals Kristian Sohlberg i Jakke Honkanen, tots dos a bord d’un Mitsubishi Lancer Evo VII. 

Després d’intercanviar-se en dues ocasions en el lideratge, els finlandesos encapçalaven la tancada classificació provisional per 8,8 segons de marge vers els americans, però una malaurada punxada en el transcurs de la penúltima cronometrada, darrera forestal, els obligava a aturar-se a mitja especial i els líders hi concedien més de 3 minuts i mig vers els més ràpids, i aquests queien fins a la setena posició.

La segona passada per la breu cronometrada de l’hipòdrom de Killeri, no aportava gairebé res a la classificació, amb el que Marcos Ligato i Rubén García se n’anaven a descansar amb 1 minut i 4,4 segons de marge amb Alessandro Fiorio i Vittorio Brambilla, 2,0 segons més si la referència es prenia amb els malaisis Karamjit Singh i Allen Oh, qui feien la seva primera incursió per aquelles latituds.   

Dissabte Kristian Sohlberg i Jakke Honkanen tornaven a la càrrega, si bé les seves opcions de victòria eren molt remotes, mentre que els veterans Alessandro Fiorio i Vittorio Brambilla es desempellegaven ràpidament de la pressió dels pilots del sud-est asiàtic.

Leustu, la cronometrada més llarga de tot el programa de l’edició i tercera prova especial sabatina, no només veia l’abandonament dels per llavors líders de la provisional, els locals Harri Rovanperä i Voitto Silander, sinó també la dels primers classificats del certamen de producció. Els argentins patien un increment de temperatura en el seu propulsor per sobre dels marges normals de treball, el que obligava a la parella a renunciar de seguir competint, deixant als italians Alex Fiorio i Vittorio Brambilla en primera posició per 2 minuts i 19,6 segons de marge amb els llebrers Kristian Sohlberg i Jokke Honkanen.

A base de victòries de tram, els locals aconseguien retallar distàncies amb els experimentats transalpins, entrant ambdos parelles en el parc tancat de Jyväskylä amb 1 minut i 39,3 segons de distància entre ells, mentre que Karamjit Singh i Allen Oh eren tercers a 3 minuts i 32,2 segons dels qui 24 hores abans tenien al seu abast.

La jornada dominical esdevenia pràcticament una extensió de la sabatina, doncs amb 4 victòries parcials en les 4 primeres cronometrades de la tercera i última etapa, Kristian Sohlberg i Jakke Honkanen aconseguien reduir les distàncies amb els líders per sota del minut, si bé una nova punxada es tronava a interposar en el seu camí, i en concedir-hi més de 2 minuts en la penúltima prova especial de l’itinerari, aquests inintencionadament destensaven qualsevol opció d’intercanvi de posicions al capdavant de la taula. 

Finalment, Alessandro Fiorio, campió del món en Grup N l’any 1987, i Vittorio Brambilla aconseguien l'anhelada victòria per un marge de 3 minuts i 9,1 segons en relació a Kristian Sohlberg i Jakke Honkanen. Mentre que amb Karamjit Singh i Allen Oh el forat s’eixamplava fins als 4 minuts i 29,6 segons de marge.

En la classificació general del campionat, el líder de la provisional, el malaisi Karamjit Singh, foia bo el seu desig més optimista abans d’afrontar la prova nòrdica i en completar el recorregut en tercera posició, el pilot aconseguia engruixir en 4 punts més les distàncies vers el peruà Ramon Ferreyros, retirat de l’esdeveniment sobre l’equador del mateix per problemes de motor, per tal de situar les distàncies entre tots dos en 8 punts, mentre que Kristian Sohlberg, vencedor a Suècia, s’enfilava fins a la tercera plaça del certamen, 4 punts per darrera de l'hispano americà.

Nedant i guardant la roba Sandro Fiorio tornava a pujar a un podi mundial 12 anys després.

En la classificació general del campionat del món per a pilots, l'abandonament de Colin McRae combinat amb la victòria de Marcus Grönholm, permetia al pilot finlandès incrementar el seu coixí al capdavant de la general del campionat, després de que aquest s’hagués reduit considerablement després de les dues últimes victòries consecutives del pilot escocès. Carlos Sainz per la seva banda, es mantenia en tercera posició de la classificació provisional del certamen, fortament pressionat per Richard Burns, qui acumulava només 1 punt menys que el madrileny.

Pilot	Punts
Marcus Grönholm	47
Colin McRae	30
Carlos Sainz	26

En el campionat per a constructors, Peugeot recuperava la ratxa de doblets que havia perdut a l'Argentina, el que permetia als borgonyons del lleó seguir incrementant distàncies al capdavant de la classificació general del certamen amb 16 punts més. En un segon pla, tant Ford com Subaru havien de conformar-se amb sumar 5 punts cadascun, pel que les distàncies entre els dos equips preparats i mantinguts des del Regne Unit es mantenien neutres. 

Constructor	Punts
Peugeot	99
Ford	74
Subaru	40