Cinquena victòria consecutiva de Loeb-Elena a Alemanya, establint un nou rècord.

Amb la Porta Nigra de Trier com escenari, el diumenge 13 d'agost de 2006 finalitzava el 25è Ral·li d'Alemanya, novena cita del calendari del campionat del mòn composat llavors per setze proves. El ral·li, que tenia un recorregut composat per 19 especials cronometrades d'asfalt amb una distància total de 351,55 km, s'iniciava amb la corresponent cerimònia de sortida celebrada el dijous 10 d'agost amb 73 equips dels 77 inscrits presents a la rampa de sortida dels que 56 aconseguirien finalitzar el ral·li. La prova germànica era puntuable per als campionats de pilots, marques i mundial júnior.

Sordo-Martí van ser els únics capaços de seguir el ritme de Loeb-Elena però mai sense posar en perill el liderat d'aquests.

En l'habitual shakedown, un tram que servia als pilots per acabar de posar a punt els seus cotxes, van començar a saltar les notícies quan Petter Solberg i Phil Mills patien una forta sortida de pista que deixava el seu Impreza S12 WRC en molt mal estat, obligant al seus mecànics a treballar fins altes hores de la matinada per deixar el cotxe a punt per la competició, la qual arrancava l'endemà divendres amb un clima molt canviant on l'elecció de pneumàtics va ser clau, a Kronos-Citroën es decantaven pels intermitjos, mentre que a Ford ho feien pels de pluja mostrant-se l'elecció dels Ford com l'equivocada.

Sébastien Loeb i Daniel Elena marcaven el primer escratx de la prova el que els situava al capdavant de la general del ral·li, un lloc que la parella franco-monegasca ja no abandonarien en cap moment si bé al llarg de les sis primeres especials cronometrades els pilots del Citroën Xsara WRC número 1 es van anar alternant com els pilots més ràpids de tram amb els seus companys d'equip, el càntabre Dani Sordo i el català Marc Martí però aquests sense arribar a comprometre en cap moment el liderat dels caps de files, els quals marcarien els dos últims escratxs del primer dia per tal d'establir una diferència notable de 42,7 segons amb els seus companys d'equip.

A la neutralització de la primera etapa un tercer Xsara WRC s'instal·lava en posicions provisionals de podi, el que Toni Gardemeister i Jakke Honkanen havien llogat a l'equip Astra per davant del Focus RS WRC oficial de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i de l'Impreza WRC de Petter Solberg i Phil Mills, però ja a més de dos minuts dels líders. En aquesta primera etapa va ser també quan va tenir lloc un dels fets més díficilment inolbidables en la història de l'automovilisme català, quan Carlos del Barrio es quedava en blanc en ple tram, lluny d'aminorar el ritme, Xevi Pons seguia anant ràpid però totalment descentrat pel que la parella catalano-cantàbrica se sortia de pista emportant-se una vinya alemanya de record en el seu parabrisa i tota opció a resultat digne.

En els quatre primers trams del dissabte Dani Sordo i Marc Martí aconseguien classificar-se per davant dels seus companys d'equip Loeb-Elena escurçant les distàncies fins als 24,2 segons entre els dos equips, pel que Marc Van Dalen, cap de l'equip Kronos va ordenar respectar les posicions que ocupaven i així impedir que es perdès un doblet que estava pràcticament fet, més quan en el primer dels trams del segon dia Petter Solberg i Phil Mills havien d'abandonar en trencar el motor del seu Subaru, deixant a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen el camí més lliure cap a la lluita de la tercera plaça, però ja a dos minuts i mig dels homes de Kronos.

A mesura que l'asfalt s'anava assecant, els pilots de Ford treien el millor dels seus cotxes, i primer en la tercera especial del dia els pilots número 2 de l'equip, els finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, obtenien el primer escratx de la prova per a la marca de l'òval, i després en el quart tram del segon dia, la temuda Panzerplatte, Grönholm-Rautiainen aconseguien el segon per a Ford, alhora que superaven als seus compatriotes Gardemeister-Honkanen en la provisional, després en sumarien un segon consecutiu i mostrant-se més ràpids que els del Xsara WRC de l'equip Astra en les dues especials que restaven, ratificaven la seva posició de podi.

Finalment en la tercera i última jornada, composada tan sols per quatre especials cronometrades, només es va viure una lluita interessant, la de la lluita per la tercera posició entre Grönholm-Rautiainen i Gardemeister-Honkkanen, els del Citroën començaven marcant el primer escratx del dia i en el segon si bé l'honor corresponia a Dani Sordo i Marc Martí, els del Xsara WRC privat tornaven a anteposar-se al Ford Focus RS WRC oficial de Marcus i Timo, deixant les distàncies entre els dos equips en 17,4 segons a falta de dos trams per concloure la cita. Tot i que Gardemeister-Honkanen van aconseguir els dos escratxs que restaven per adjudicar, amb prou feines van retallar 2,5 segons als pilots de Ford que d'aquesta manera s'adjudicaven un podi en una cita que a priori no els hi era gaire favorable.

La nota negativa de la jornada era per a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen els quals veien com el seu Focus RS WRC no podia completar l'enllaç des del darrer tram fins al parc tancat en aturar-se a la via, havent de completar la prova en superally amb els 5 minuts de penalització corresponents, caient des de la cinquena posició que ostentaven fins a la novena.

Sense més girs en el guió, Sébastien Loeb i Daniel Elena, que pràcticament havien fet la feina en la primera jornada per mantenir les distàncies al llarg de la segona i tercera guanyaven per cinquena vegada consecutiva el Ral·li d'Alemanya, una fita que fins llavors mai ningú havia aconseguit, tanmateix que sumaven la seva 26ena victòria mundial, empatant amb Carlos Sainz com el pilot amb més victòries al mundial. A 33,8 segons per darrera d'ells es classificaven els espanyols Dani Sordo i Marc Martí, pilots que per primera vegada duien el dorsal número 2 en la seva finestra, un número que portarien durant uns quants anys al seu cotxe. Finalment el tercer graó del podi, i com ja s'havia comentat anteriorment, va ser per a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen a 2 minuts i 19,2 segons dels guanyadors.

Grönholm-Rautiainen esperaven lluitar amb un altre Xsara i no el de Gardemeister-Honkanen i per la tercera posició abans de començar la prova.

En la categoria júnior la delicadesa del terreny humit i la fogositat dels pilots va donar auténtiques emocions, els primers líders van ser els britànics de Citroën Kris Meeke i Glenn Patterson fins que en la quarta especial perdien una quantitat de temps important caient fins a la onzena posició, cedint el testimoni als belgues de Renault Bernd Casier i Frederic Miclotte. Els britànics de Citroën, a base de marcar escratxs van anar recuperant distàncies i finalment en el penúltim tram del segon dia recuperaven la primera posició de la categoria, posició de líder que ara ja si conservaria fins a la conclusió de la prova. La victòria del pilot nord-irlandès era pràcticament estèril en la general del campionat que seguia comandada pels suecs absents a la prova Patrik Sandell amb 26 punts i Per-Gunnar Andersson amb 21.

Demostració de sobreposició la de Meeke-Patterson a Alemanya.

En la taula general del campionat per a pilots, Sébastien Loeb sumava la seva sisena victòria de la temporada que combinades amb les tres segones posicions deixava al pilot alsacià amb un important marge al capdavant de la general vers al pilot finlandès Marcus Grönholm, Dani Sordo per la seva banda amb el seu quart podi de la temporada es comfirmava en la tercera posició del campionat, situant-se a tan sols 10 punts de l'alt finlandès.

Pilot

Punts

Sébastien Loeb

84

Marcus Grönholm

51

Dani Sordo

41

En constructors el canvi de Pons per Sordo va ser molt profitós per a Kronos-Citroën els quals marcaven un 1-2 a la cita que els permetia separar-se de Ford al capdavant de la general del campionat. Subaru per la seva banda se n'anava en blanc de la cita germànica, si bé no veien amenaçada la seva posició pels seus més immediats perseguidos, l'OMV Peugeot, els quals també se n'anaven de buit de Trier.

Constructor
Punts

Kronos-Citroën

114

Ford

91

Subaru

63