Cinquena victòria consecutiva de Loeb-Elena a Alemanya, establint un nou rècord.

Amb la Porta Nigra de Trèveris com escenari de cerimònia, el diumenge 13 d'agost de 2006 hi finalitzava el 25è Ral·li d'Alemanya, cita que en resultar ser la novena del calendari del campionat del món de l’especialitat entre un total de setze proves, suposava el pas d’equador del certamen. El ral·li tenia un recorregut composat per 19 proves especials cronometrades d'asfalt d’una distància total de 351,55 km, i aquest s'iniciava amb la corresponent cerimònia de la baixada per la rampa de sortida el dijous 10 d'agost amb la presència de 73 equips participants, dels 77 que prèviament havien cursat la seva inscripció. La prova germànica, que era completada per 56 formacions, era puntuable per als certàmens de pilots, constructors i mundial júnior.

Sordo-Martí van ser els únics capaços de seguir el ritme de Loeb-Elena però mai sense posar en perill el lideratge d'aquests.

En l'habitual tram de proves, en anglicisme perfecte “shakedown”, les notícies ja es començaven a succeir quan Petter Solberg i Phil Mills patien una forta sortida de pista que deixava el seu Subaru Impreza S12 WRC en molt mal estat, el que obligava al seus mecànics a treballar fins altes hores de la matinada, per tal de deixar el cotxe en condicions de competir.

Tal i com havia passat en les 3 últimes edicions de la prova germànica, el parc d’assistències es situava en el perímetre del Bostalsee, un llac artificial creat per a l’esbarjo l’any 1979 i a les afores de Bosen. A diferència de les dues següents etapes, el parc tancat també s’emplaçava a Bostalsee després del tram de proves, i amb sortida del mateix a 2 quarts en punt de 9 del matí del divendres 11 d’agost, els participants tenien per endavant un bucle de 4 trams entre les vinyes de la riba del Mosel·la, el qual en disputar-se en dues ocasions, s’aconseguien els 134,72 km cronometrats del programa al llarg de 8 proves especials.

El clima es mostrava molt canviant, i per tant la precisió en la seva predicció, i la conseqüent elecció de pneumàtics, esdevindria un factor de molt pes. Kronos-Citroën, que relegava a Xavier Pons i Carlos del Barrio al rol de privats, per tal de promocionar com escuders a Dani Sordo i Marc Martí, es decantaven pels compostos intermitjos, mentre que els seus principals rivals de Ford ho feien pels de pluja.

Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en la cronometrada inaugural del programa per davant del Subaru Impreza S12 WRC de Petter Solberg i Phil Mills, qui momentàniament responien favorablement a la tasca desenvolupada pels seus tècnics, i dels seus nous companys d’equip, Dani Sordo i Marc Martí, qui tanmateix es mostraven cautelosos en aquest primer repte cronometrat, donades les condicions tan delicades en les que es desenvolupava. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, caps de files a Ford, s’hi deixaven de l’ordre d’1 segon per quilòmetre en aquesta prova inaugural i aconseguien el cinquè lloc rere el Peugeot 307 WRC de Manfred Stohl i Ilka Minor.

Desinhibits, Dani Sordo i Marc Martí s’imposaven en la cronometrada següent i el càntabre i el català es feien amb la segona posició provisional en detriment de Petter Solberg i Phil Mills. Francòfons i espanyols es feien forts en les dues primeres posicions assolides, en aconseguir una victòria de tram cadascun en les dues especials que venien per davant, mentre que Xevi Pons i Carlos del Barrio donaven arguments a aquells que els havien relegat al rol de privats en el tancament del bucle matinal. El càntabre es bloquejava i perdia el fil de les notes, el de Manlleu, lluny d’aminorar, seguia competint i cridant com un energumen quin tipus de corba hauria de ser la que no li estava cantant, a cegues, no gaire més enllà, la parella patia una sortida de pista enmig de les vinyes i deixava una imatge difícilment olbidable en el motoresport català. 

Pons-Del Barrio veremaven amb el gra encara verd.

Alhora, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen començaven a donar signes de recuperació amb un segon millor temps en aquesta quarta prova especial, Moselwein, gràcies al qual els finlandesos es situaven en tercera posició 35,8 segons i 15,7 segons dels dos Citroën Xsara WRC que els precedien i per 4,3 segons de marge amb el Subaru del noruec i el del britànic que els perseguia.

Per la tarda la climatologia seguia sent variant i adversa, unes condicions en les que les dues parelles de Kronos-Citroën es desenvolupaven millor que ningú per tal d’aconseguir acumular 3 doblets en les 3 primeres especials de l’escull, amb un balanç favorable de 2 a 1 per als líders provisionals. 

Entretant, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es tornaven a endarrerir en la segona cronometrada del bucle per tal de retornar el tercer lloc a Petter Solberg i Phil Mills, si bé els de Subaru, enmig de la pluja torrencial de la penúltima prova especial del divendres, serien superats per un tercer Citroën Xsara WRC, el de l’equip Astra, pilotat pels finlandesos Toni Gardemeister i Jakke Honkanen i creditors de 2 tercers millors temps en les dues proves centrals del bucle post meridional.

François Duval i Patrick Pivato, sisens classificats i autors del millor temps en el tram de proves del dijous al matí, colpejaven violentament contra un arbre el seu Škoda Fabia WRC en el transcurs d’aquesta setena prova especial, i el belga i el francès es veien obligats a acollir-se al superal·li després de deixar-s’hi més de 3 minuts i mig a final de tram.

La vuitena i última cronometrada de la jornada, brindava a Sébastien Loeb i Daniel Elena l’ocasió d’aconseguir la seva cinquena victòria parcial el dia, i entrar així al parc tancat de Trèveris, en alemany Trier, a 1 quart de 9 del vespre amb 42,7 segons de marge amb els seus nous companys d'equip, qui malgrat haver calat el motor en una de les nombroses forquilles del tercer tram, estaven responent excel·lentment al seu nou rol. Els finlandesos Toni Gardemeister i Jakke Honkanen tancaven les posicions de podi a 2 minuts i 6,0 segons dels líders, precedint en 5,4 segons als seus compatriotes de Ford Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i en 17,1 segons el Subaru oficial de Petter Solberg i Phil Mills.

Els més matiners sortien de Trèveris a les 7 en punt del matí del dissabte 12 d’agost, per després de cobrir una seixantena de quilòmetres, arribar fins a Bostalsee, on a manca de 5 minuts per a les 8 del matí, aquests hi tenien programades les seves assistències a fi i efecte de posar a punt la mecànica i poder afrontar els 148,64 km cronometrats al llarg de 7 proves especials que aquests tenien per endavant al llarg de 4 trams, destacant especialment el que es desenvolupava per la zona militar d’entrenament de tancs anomenat Panzerplatte.

Els txecs d’Škoda Jan Kopecký i Filip Schovánek sorprenien a propis i aliens en imposar-se en la cronometrada inaugural de la jornada 9 dècimes de segon per davant de Dani Sordo i Marc Martí, mentre que Petter Solberg i Phil Mills cursaven baixa en el ral·li en trencar el motor del seu Subaru Impreza S12 WRC.

En la primera passada pel Panzerplatte, tram més llarg de tot el programa i que tancava el primer bucle de l’etapa, el jove càntabre i el de Molins de Rei es feien amb el millor temps per tal de deixar les distàncies entre els dos Xsara WRC de l’equip Kronos-Citroën en 27,4 segons, mentre que el de l’equip Astra, menys evolucionat que no pas els dos primers, es trobava ja a 2 minuts i 18,0 segons dels líders, però havent eixamplat fins a la vintena de segons el seu marge amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. 

Amb unes condicions més seques, els Ford oficials començaven a donar mostres de recuperació i així Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s’imposaven en la tercera prova especial sabatina per davant de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que els caps de files de la marca de l’oval blau, ho feien en la segona passada pel Panzerplatte i per davant de Dani Sordo i Marc Martí, un resultat que permetia als finlandesos arrabassar la tercera posició als seus compatriotes Toni Gardemeister i Jakke Honkanen.

Entretant, la parella espanyola de Kronos-Citroën aconseguia aturar sempre el cronòmetre per davant dels seus companys de formació líders, pel que en el seu tercer pas pel parc d’assistències de Bostalsee, les distàncies entre els dos equips punters s’havia reduït a pràcticament la meitat. Una situació que Mark Van Dalen, patró de Kronos, percevia com potencialment perillosa, ordenant als seus homes a respectar les posicions assolides en aquells instants.

El tercer i últim bucle de la jornada contenia una segona passada per les dues cronometrades que havien acompanyat al Panzerplatte en els dos esculls anteriors i en ordre invers, mentre que una prova especial espectacle pels carrers de St Wendel, de 5,84 km, tancava l’activitat competitiva de la jornada.

En el context de no hostilitats entre els homes de Kronos-Citroën, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es feien forts en la plaça recentment assolida de podi establint el registre de referència en la cinquena prova especial del dia, mentre que Jan Kopecký i Filip Schovánek repetien la victòria de tram que hores abans havien assolit, demostrant tenir ben preses les mides a l’especial.

St Wendel era l’ocasió que els líders Sébastien Loeb i Daniel Elena aprofitaven per tal d’aconseguir el seu primer millor temps del dia i amb ell entrar al parc tancat de Trèveris cap a 1 quart de 9 del vespre amb 34,3 segons de marge vers Dani Sordo i Marc Martí i 2 minuts i 14,1 segons en relació a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Toni Gardemeister i Jakke Honkanen eren quarts classificats a 25,7 segons dels seus compatriotes de Ford i per 16,6 segons de marge amb els companys d’equip d’aquests, i també finlandesos, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

La tercera i última etapa del ral·li tenia tan sols 4 proves especials cronometrades en el seu programa de 69,25 km de distància, les quals es desenvolupaven sense assistències intermèdies per tal de facilitar acabar d’hora i poder enviar tot el material cap a Finlàndia, on els participants els aguardava el següent repte la setmana entrant. Amb sortida del parc tancat a les 7 en punt del matí, l’únic pas per les assistències de Bostalsee s’establia al cap de 55 minuts, mentre que la cerimònia de podi tindria lloc a manca de 6 minuts per a 2 quarts d’1 del migdia.

Toni Gardemeister i Jakke Honkanen establien el millor temps en la primera cronometrada del dia i retallaven en 7,4 segons les distàncies amb els seus compatriotes de Ford. Dani Sordo i Marc Martí aconseguien la seva cinquena victòria de tram a l’edició en la cronometrada següent, mentre que els finlandesos d’Astra seguien escurçant distàncies vers els oficials de la multinacional nord-americana, si bé en unes tímides 9 dècimes de segon, per tal de deixar les distàncies entre els dos aspirants a tancar el podi en 17,4 segons.

Toni Gardemeister i Jakke Honkanen no tiraven la tovallola i ho seguien provant. Els pilots del Citroën Xsara WRC aconseguien tancar el programa amb dues victòries de tram consecutives, si bé sempre rere seu es classificaven Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, que només hi concedien en conjunt uns insuficients 2,8 segons, que mantenien als de Ford en tercera posició.

La nota negativa per a l’equip dirigit per l’ex-pilot britànic Malcolm Wilson venia de la mà de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, ferms cinquens classificats a la conclusió de l’itinerari, els pilots veien com el seu Focus RS WRC no podia completar l'enllaç des del darrer tram fins al parc tancat en aturar-se a la via pública, havent de completar la prova en modalitat de superally i amb els pertinents 5 minuts de penalització, el que els comportava caure fins a la novena plaça.

Sense més cops de teatre, Sébastien Loeb i Daniel Elena, que pràcticament havien fet la feina en la jornada inaugural, per tal de mantenir les distàncies al llarg de la segona i tercera etapa, guanyaven per cinquena vegada consecutiva el Ral·li d'Alemanya, una fita que fins llavors mai ningú no havia aconseguit. Alhora l’alsacià sumava la seva 26ena victòria mundial, empatant al capdavant del rànquing amb Carlos Sainz com el pilot amb més victòries al mundial. 

A manca de 6 minuts per a 2 quarts d’1 del migdia, els campions del món pujaven al graó més alt del podi que es situava als peus de la Porta Nigra de Trèveris en haver completat els 349,11 km cronometrats del recorregut en un registre de 3 hores 28 minuts i 34,1 segons, temps que els hi donava un marge final de 33,8 segons amb els seus nous companys d’equip, els espanyols Dani Sordo i Marc Martí. En una prova que a priori no els hi era massa favorable, els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen tancaven el podi germànic a 2 minuts i 19,2 segons dels guanyadors.

Grönholm-Rautiainen esperaven lluitar amb un altre Xsara i no el de Gardemeister-Honkanen i per la tercera posició abans de començar la prova.

En la categoria júnior l’estat tan delicat de la pista unit a la fogositat dels joves pilots del certamen, va donar lloc a autèntiques emocions. La primera prova especial del programa resultava ser neutralitzada arran de l’accident del Ford Focus RS WRC’04 de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i els pilots eren reconduits fins a la segona prova especial, on els britànics de Citroën Kris Meeke i Glenn Patterson hi aconseguien el millor temps, força per davant, de l’ordre de més d’1 segon per quilòmetre, dels belgues Bernd Casier i Fréderic Miclotte i dels francesos Brice Tirabassi i Fabrice Gordon.

Britànics i belgues ratificaven posicions en aconseguir idèntic resultat que duien a la general provisional, però a Moselwein, cronometrada que tancava el bucle, la parella patia un greu problema de frenada, el que generava una gran quantitat de temps perdut i el descens fins a l’onzena posició a 1 minut i 57,3 segons de Bernd Casier i Fréderic Miclotte.

Els locals Aaron Burkart i Tanja Geilhausen privaven per 7 dècimes de segon a Kris Meeke i Glenn Patterson d’una nova victòria de tram a la represa i els germànics es feien amb la segona posició provisional de la classe, en detriment de Brice Tirabassi i Fabrice Gordon. Una posició que ràpidament perdrien en favor del duel entre els txecs Martin Propkop i Jan Tománek amb Citroën i de Pavel Valoušek i  Zdenek Hruza amb Suzuki.

Entretant, amb dues victòries de tram al llarg de la tarda, Kris Meeke i Glenn Patterson s’enfilaven fins a la sisena posició provisional, fitxant a 1 minut i 21,4 segons de Bernd Casier i Fréderic Miclotte a l’entrada al parc tancat de Trèveris. Rere els belgues, les dues parelles txeques es trobaven separades per tant sols 6 dècimes de segon favorables a Martin Prokop i Jan Tománek, qui a la seva vegada es trobaven a 35,1 segons dels líders belgues.

La jornada sabatina arrancava amb mal peu per als llebrers Kris Meeke i Glenn Patterson, doncs una punxada, la qual en necessitar bescanviar la roda sense pressió d’aire, els portava a concedir minut i escaig i caure fins al vuitè lloc, cas similar que també patien Martin Prokop i Jan Tománek que baixaven fins a la setena posició, posant així punt i final a l’interessant duel per la segona plaça.

Lluny de tirar la tovallola, els nord-irlandesos s’imposaven en totes i cadascuna de les cronometrades que restaven en el programa abans d’arribar als carrers de St Wenzel, i aquests es feien amb el lideratge per només 8 dècimes de segon.

A l’especial urbana que tancava l’etapa sabatina però, els britànics veien tallat el seu avesat a les victòries de tram i aquests feien ingrés al parc tancat de Trèveris amb 6 dècimes de segon de marge vers Bernd Casier i Fréderic Miclotte i 45,4 segons amb Julien Pressac i Jack Boyére, nous rivals de Pavel Valoušek i Zdenek Hruza per la tercera plaça.

La jornada dominical esdevenia una prolongació de la sabatina, doncs els líders nord-irlandesos seguien tibant més fort que cap altra formació participant i aquests s’imposaven en les tres primeres de les 4 cronometrades del dia, per en la darrera prova especial del programa, conformar-se amb el segon millor temps rere els txecs Pavel Valoušek i Zdenek Hruza, qui gràcies a aquest resultat, aconseguien fer-se un forat en el podi alemany.

Completat doncs el recorregut programat, Kris Meeke i Glenn Patterson completaven els 349,11 km cronometrats en un temps de 3 hores 54 minuts i 7 dècimes de segon, crono que els hi suposava un marge final de 38,6 segons amb Bernd Casier i Fréderic Miclotte. Pavel Valoušek i Zdenek Hruza tancaven el podi a 1 minut i 28,7 segons dels britànics i per 3,8 segons de marge amb Julien Pressac i Jack Boyère.

La victòria de Kris Meeke a Alemanya, permetia al pilot nord-irlandès acumular 16 punts en la classificació provisonal del campionat júnior, encara lluny dels dos primers classificats suecs, i també absents a la prova asfaltada, Patrik Sandell amb 26 punts i Per-Gunnar Andersson amb 21.

Demostració de sobreposició la de Meeke-Patterson a Alemanya.

En la taula general del campionat per a pilots, Sébastien Loeb sumava la seva sisena victòria de la temporada, que combinades amb les tres segones posicions, deixava al pilot alsacià amb un important marge al capdavant de la general vers el pilot finlandès Marcus Grönholm. Dani Sordo per la seva banda, amb el seu quart podi de la temporada, es comfirmava en la tercera posició del campionat, situant-se a tan sols 10 punts de l'alt finlandès.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	84
Marcus Grönholm	51
Dani Sordo	41

En el certamen de constructors, el canvi de pilots de Xevi Pons per Dani Sordo resultava ser molt profitós per a Kronos-Citroën, doncs la formació belga aconseguia el seu primer doblet de la temporada i amb aquest els homes de Mark Van Dalen es distanciaven de Ford al capdavant de la general del campionat. Subaru per la seva banda, se n'anava en blanc de la seva participació a la cita germànica, si bé els de la Constel·lació de les Pléiades no veien amenaçada la seva posició pels seus més immediats perseguidos, l'OMV Peugeot, doncs aquests també se n'anaven de buit de Trèveris en no haver oficialitzat inscripció en el certamen. 

Constructor	Punts
Kronos-Citroën	114
Ford	91
Subaru	63