Amb 18 escratxs de 25 possibles, Mouton-Pons aconseguien la seva quarta victòria mundial.

El diumenge 14 d'agost de 1982 finalitzava a São Paulo el 4t Ral·li Brasil, novena prova en el calendari del campionat del món de l'especialitat, la qual amb l’opció d’entregar punts en els certàmens de pilots i marques, aconseguia aplegar a la rampa de sortida, ubicada a la mateixa ciutat el dimecres 11 d'agost, tots els 55 equips participants. Una xifra però amb trampa, doncs d’aquests, només 22 complien amb la normativa FISA, donat que diversos equips locals comptaven amb propulsors d'alcohol, tal i com ja havia passat la temporada prèvia, incompatibles amb el reglament internacional. De les 22 formacions que complien amb les directius de la FISA, només 4 equips aconseguien superar les 29 especials cronometrades que composaven la cita, d’una distància total de 705,98 km.

A Röhrl-Geistdörfer els van sobrar quilòmetres per conservar la primera plaça heretada..

Els dies previs a l'inici de la prova, fortes pluges afectaven les àrees interiors del país per on s'havien de celebrar les especials cronometrades, el que convertia les pistes de terra per les que discorria el programa en un autèntic fangar. A part de les adversitats climatològiques, calia afegir moltes deficiències organitzatives, doncs l’entusiasme de Francisco Santos, un migrant portuguès establert al continent americà i principal impulsor de l’esdeveniment brasiler, no es feia extensiu entre el seu personal, reportant-se absències dels comissaris esportius per a controlar el trànsit local o realitzar les seves feines de cronometratge com era degut, generant un notable malestar entre els competidors.

La primera etapa del ral·li comptava amb 9 proves especials cronometrades de terra, les quals conduïen als equips participants des de São Paulo fins a Rio de Janeiro, resseguint en bona part el recorregut que un any abans s’hi havien topat. Amb sortida del parc tancat inicial a les 9 en punt del matí del dimecres 11 d’agost, l’activitat acabaria a manca de 3 minuts per a 2 quarts d’11 de la nit, hora en la que els més matiners arribaven al parc tancat final. Tot i que la setena prova especial era cancel·lada, les restants 8 proves especials suposaven 273,90 km de lluita contra el cronòmetre.

La pluja seguia precipitant-se sobre la regió en el moment de prendre la sortida del parc tancat, una inclemència que afavoria als Audi Quattro de tracció integral desplaçats a l’esdeveniment. En aquest context Hannu Mikkola i Arne Hertz es feien amb el millor temps en la primera prova especial del programa per 8 segons de marge vers el registre de l’Opel Ascona 400 dels alemanys federals Walter Röhrl i Christian Geistdörfer i per 13 segons en relació a les seves companyes d’equip Michèle Mouton i Fabrizia Pons.

Però la tracció integral no ho era tot, doncs els encarregats de transmetre la força del cotxe al sól, els pneumàtics Kléber que portaven els autos bavaresos, no eren dels millors per al fang profund i lliscant al que s’havien d’afrontar els participants, una situació de la que Walter Röhrl i Christian Geistdörfer en treien partit en la segona prova especial, per amb la seva primera victòria de tram, retallar en 1 segon la diferència amb els líders, mentre que en relació amb Michèle Mouton i Fabrizia Pons, la distància s’eixamplava en 6 segons addicionals. Shekhar Mehta i Yvonne Mehta, representants de la tercera formació de fàbrica al ral·li, Nissan, i quarts classificats a la provisional, es trobaven ja a 1 minut i 30 segons dels líders nòrdics i quan encara no s’havia arribat a la trentena de quilòmetres cronometrats, en bona part perquè la marca japonesa havia escollit uns compostos per al ral·li pensant en clau de l’argentí Codasur, molt més sec, dur i pedregós.

Amb una sort similar a la de l’especial inaugural, els líders Hannu Mikkola i Arne Hertz tornaven a eixamplar distàncies amb la resta de competidors gràcies a tornar a establir el registre de referència vers a la resta del parc tancat, mentre que els homes d’Opel seguien eixamplant el forat de segons vers les fèmines d’Audi.

Amb 70,15 km de lluita contra el rellotge, la quarta prova especial programada era especialment clau donades les condicions. Portadors del dorsal número 1 sobre la seva carrosseria, i per tant els encarregats d’obrir pista, els líders Hannu Mikkola i Arne Hertz lliscaven sobre el fang i deixaven el seu Audi atrapat al voral. Sense espectadors en el punt de la sortida, la parella va haver d’anar a cercar ajuda en una central elèctrica ubicada a uns 3 km del punt de sortida, per tal de poder reprendre la competició, una maniobra que els va endarrerir en unes 2 hores i mitja i que automàticament els suposava l’exclusió de l’esdeveniment, si bé els nòrdics prosseguien competint en les cronometrades que restaven fins al parc tancat de Rio de Janeiro, on se’ls hi retirava el carnet de ruta, per tal de poder assistir a les seves companyes en cas de necessitat.

Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, els homes més veloços en aquesta prova especial tan llongeva, heretaven així el lideratge de la provisional per 41 segons de marge amb Michèle Mouton i Fabrizia Pons, mentre que la obligada tàctica conservadora i a l'expectativa del matrimoni Mehta els hi donava els seus fruits, doncs la parella de Nissan passava a tancar les places de podi, si bé aquests ja es trobaven a 7 minuts i 44 segons de la parella germànica.

La pilot francesa i la navegant italiana de la marca de les quatres anelles, prenien les regnes de la formació bavaresa i aquestes s’imposaven en les dues cronometrades següents, per tal d’arrabassar la primera plaça a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer per 17 segons de marge.

Un camió encallat en una secció ascendent de la setena prova especial, obligava als organitzadors a cancel·lar tota la cronometrada, emplaçant els participants al següent repte competitiu, el vuitè tram. 

Però tot l’esforç per assolir el lideratge resultava ser en va quan en la vuitena prova especial del dia, les pilots d’Audi patien una sortida de pista a la sortida d’un forquilla i aquestes colpejaven el seu Quattro contra un mur. Per precaució, els técnics de la marca d’Ingoldstadt revisaven exhaustivament l’auto de la parella a la conclusió de la cronometrada, el que els suposava arribar tard al següent control horari i rebre 1 minut de penalització, temps més que suficient com per retornar el lideratge a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer i per 43 segons de coixí.

Ja en la darrera prova especial de la jornada, Michèle Mouton i Fabrizia Pons trencaven l’eix d’una roda i les pilots hi concedien minut i mig més vers els líders de la provisional, qui guanyaven en la darrera prova especial i accedien al parc tancat de Rio de Janeiro amb 1 minut i 54 segons de marge vers les segones classificades. El matrimoni format pels kenyans Shekhar Mehta i Yvonne Mehta tancaven les posicions de podi a 32 minuts i 51 segons dels pilots germànics, mentre que els uruguaians Domingo de Vitta i Daniel Muzio restaven a les portes de les posicions de podi a 12 minuts i 55 segons de la parella de Nissan. Els brasilers Aparecido Rodrigues i José Joaquim Mattos i els argentins Ricardo Albertengo i Oscar Alberto tancaven la classificació en cinquena i sisena posició respectivament, donant així bon compte de la gran quantitat de baixes que s’acumulaven arran dels diversos accidents, avaries, així com el cúmul de retards que eliminava a la resta del parc tancat. 

La disputa de la segona etapa permetia afegir 81,60 km cronometrats al programa, un escull que era un bucle amb inici i final a la regió de la capital natural brasilera format per tan sols 3 proves especials, de les quals la darrera era pavimentada. Amb sortida de Rio de Janeiro el dijous 12 d’agost a la 1 en punt de la tarda, el retorn al parc tancat, que s’emplaçava a la població veïna de Niterói, es programava al cap de 6 hores i 9 minuts.

Michèle Mouton i Fabrizia Pons s’imposaven en totes i cadascuna de les 3 proves especials de la jornada i les pilots d’Audi completaven l’etapa havent retallat 42 segons als líders alemanys, fitxant així a 1 minut i 12 segons dels pilots d’Opel. Shekhar Mehta i Yvonne Mehta, sempre tercers, eixamplaven distàncies amb Domingo Vitta i Daniel Muzio, mentre que la baixa dels argentins Ricardo Albertengo i Oscar Alberto, reduïa el parc tancat a 5 formacions participants.

Uns equips que reprenien la competició el divendres 13 d’agost a les 10 en punt del matí, per tal d’afrontar un bucle de 8 proves especials cap a l’est de Niterói al llarg de 5 trams, és a dir, les 3 proves especials centrals de la jornada es disputaven en dues ocasions. Malauradament però, el fang continuava estant present a les pistes, el que va obligar als organitzadors a cancel·lar la segona i tercera prova especial de la jornada, així com la darrera, reduint la distància competitiva a 93 km al llarg de 5 cronometrades.

Walter Röhrl i Christian Geistdörfer s’imposaven en la primera prova especial de la jornada per tal d’eixamplar en 6 segons les distàncies amb les seves pretendents. Uns 6 segons que Michèle Mouton i Fabrizia Pons recuperaven en la quarta cronometrada, segona de facto, per tal de deixar la classificació en empat tècnic.

Amb una munta de pneumàtics molt més adequada al terreny en les següents especials de la jornada, la provençal i la torinesa aconseguien encadenar 3 victòries de tram consecutives, gràcies a les quals les pilots d’Audi reduïen fins als 34 segons les distàncies amb els líders bavaresos. En un altre pla, Shekhar Mehta i Yvonne Mehta fitxaven a 47 minuts i 8 segons dels líders, mentre que Domingo de Vitta i Daniel Muzio ho feien a 1 hora 8 minuts i 46 segons del registre dels primers classificats provisionals, és a dir, els uruguaians només havien concedit minut i escaig vers els kenyans de Nissan. Aparecido Rodrigues i Jose Joaquim Mattos seguien tancant la classificació FISA a més de 30 minuts dels uruguaians, mentre que Ricardo Costa i Walter Vieira, amb un Volkswagen Passat d’alcohol, eren la sisena tripulació del parc tancat brasiler.

La quarta i última etapa del programa suposava el retorn des de l’àrea de Rio de Janeiro fins a São Paulo, tot passant per la zona montanyosa de Campos de Jordão, per la qual bona part de l’edició anterior havia tingut lloc. Després de la cancel·lació de la segona prova especial, 257,5 km cronometrats al llarg de 8 proves especials separaven als 6 equips participants, 5 FISA, des del parc tancat de sortida de la línia de meta, una activitat que s’iniciava el dissabte 14 d’agost a les 7 en punt del matí, i que finalitzaria el mateix dia a manca de 4 minuts per a 3 quarts de 12 de la nit.

Decidides, Michèle Mouton i Fabrizia Pons sortien a atacar a fons i després de la disputa de les dues primeres proves especials, aquestes reduïen les distàncies fins als 8 segons vers els pilots germànics, que encara conservaven el lideratge de la classificació provisional.

Immerses en una dinàmica vencedora, la francesa i la italiana es feien amb l’anhelat lideratge de la classificació al terme de la tercera prova especial de la jornada i per 10 segons de marge amb Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, qui reaccionaven fent un esforç suplementari, per veure com només aconseguien igualar el registre de les pilots d’Audi al terme de la quarta prova especial del dia, cinquena en el programa.

En els dos següents sectors cronometrats, les noves líders de la taula aconseguien afegir de l’ordre de mig minut en cadascun dels reptes cronometrats celebrats, és a dir que les pilots elevaven per sobre d’1 minut el seu coixí al capdavant de la classificació, reduint així les opcions dels líders destronats.

En el penúltim tram cronometrat, un cable de les bugies en l’Opel Ascona 400 de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer es desconnectava, obligant als alemanys a aturar-se a mitja especial per tal de restablir la connexió sota el seu capó. A la represa, aquests sortien com una exhalació i amb Michèle Mouton i Fabrizia Pons trepitjant-lis la seva estela de pols. Tal era el ritme dels bavaresos d’Opel, que aquests s’empassaven un sotrac que els hi trencava la suspensió anterior i deixava el seu cotxe sobre 3 rodes. Les pilots d’Audi, que divisaven l’incident, esquivaven la trampa arribant a la línia de final de tram havent aconseguit eixamplar fins als 3 minuts i 3 segons les distàncies amb Walter Röhrl i Christian Geistdörfer.

Paral·lelament, Shekhar Mehta i Yvonne Mehta es fregaven els ulls en veure com el cigonyal del seu Nissan Violet GTS es trencava en aquesta penúltima prova especial, quan amb prou feines estaven exigint res al seu motor, amb el què els kenyans cursaven baixa en el ral·li i cedien la tercera plaça de podi als uruguaians Domingo da Vitta i Daniel Muzio, qui es trobaven ja a 1 hora 46 minuts i 25 segons de les líders. 

Tal era el marge doncs entre els segons i els tercers classificats, que els mecànics d’Opel es van esplaiar per tal de fer una reparació completa de l’Ascona 400 dels seus pilots i assegurar-se així que el vehicle creuaria la línia d’arribada final. Els treballs es van dilatar tant, que els germànics rebien uns 30 minuts de penalització per retard, però res estava en joc ja, doncs només calia assegurar la segona posició.

Amb tot pràcticament decidit i sense més cops de teatre, Michelè Mouton i Fabrizia Pons arribaven uns minuts abans de la mitjanit a São Paulo, per tal de certificar la seva victòria a l’esdeveniment brasiler. Les pilots d’Audi completaven els 705,98 km cronometrats disputats del programa en un temps de 8 hores 16 minuts i 24 segons, registre que els hi donava un marge final de 35 minuts i 25 segons vers Walter Röhrl i Christian Geistdörfer. Repetint el tercer graó del podi obtingut un any abans en el mateix esdeveniment brasiler, Domingo de Vitta i Daniel Muzio tancaven la seva participació a l’edició a 1 hora 59 minuts i 6 segons del temps de les guanyadores.

A gairebé dues hores de les guanyadores, De Vitta-Muzio repetien el podi de l'any anterior.

Michèle Mouton aconseguia la seva tercera victòria de la temporada a la ronda sud-americana i la provençal retallava en uns tímids 5 punts les distàncies amb Walter Röhrl, qui malgrat només haver aconseguit vèncer al Monte-Carlo inaugural, es mostrava molt més regular que no pas la francesa. Per Eklund, absent a la prova, conservava la seva tercera posició provisional gràcies a l’abandonament del matrimoni Mehta.

Pilot	Punts
Walter Röhrl	99
Michèle Mouton	72
Per Eklund	40

Tot i que la FISA donava l’opció a puntuar en el certamen de constructors per tal d’atreure més participants a una ronda tan distant, el cert era que la maniobra no aixecava massa passions entre els equips, majoritàriament europeus, de vehicles de Grup 4. Amb només 5 equips inscrits, la puntuació en la classificació de classe no s’entregaven i només s’entregarien els corresponents al resultat global. Així Audi, amb una nova victòria de les seves pilots, aconseguia només els 10 punts de la primera plaça i retallava en 1 punt les distàncies amb els liders d’Opel, segons. Mentre que Ford, tercers al podi i primers entre els Grup 2, sumava 16 punts i s’immiscia en les posicions de podi en detriment de Nissan.

Constructor	Punts
Opel	97
Audi	68
Ford	45