Neuville-Wydaeghe feien bons els pronòstics i aconseguien la primera victòria de la temporada a casa.
Cita amb un llarg recorregut en el campionat europeu de ral·lis, el 57è Ral·li d’Ypres esdevenia per primera vegada una data del mundial de ral·lis. La prova flamenca arrancava el divendres 13 d’agost de 2021 a la mateixa ciutat que li brindava el nom, amb 95 formacions prenent la sortida a la primera prova especial de l’itinerari, d’un total de 108 que hi havien formalitzat la seva inscripció. D’aquestes, 73 serien capaces de completar les 20 cronometrades de l’itinerari, amb més o menys exactitud, de 295,78 km de distància el diumenge 15 d’agost. Com en tantes altres cites prèvies en el calendari, la vuitena prova del certamen entregava punts en els campionats de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, i a més a més en el campionat junior i R-GT.
Breen-Nagle no aconseguien revalidar la victòria de la darrera edició, però van mostrar un elevat nivell.
Amb sortida del parc tancat del parc tancat d’Ypres en passar 5 minuts de 3 quarts d’1 del migdia, la primera etapa del ral·li era doncs totalment post meridional, llur finalització s’establia 10 hores més tard i per a la primera parella que partia cap a les especials. Un bucle de 4 trams es disputava en dues ocasions, tarda i capvespre, amb el què els organitzadors aconseguien la xifra de 8 proves especials de 135,34 km cronometrats per a la jornada, la més longeva de quantes es programaven en l’esdeveniment belga.
Els 3 Hyundai i20 Coupé WRC oficials d’Ott Tänak i Martin Järveoja, de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i de Craig Breen i Paul Nagle copaven la taula de temps en la primera prova especial de l’itinerari i per aquest mateix ordre, amb el què les 3 formacions de la marca coreana aconseguien un triplet momentani.
Craig Breen i Paul Nagle s’imposaven en la segona prova especial del programa, i en conseqüència irlandesos i estonis s’intercanviaven les posicions a la general, un lideratge que els de les illes britàniques ratificaven en guanyar la tercera prova especial. Paral·lelament, en aquesta tercera prova especial matinal, Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul patien un fort accident quan la part posterior del seu Ford Fiesta WRC se n’anava un pèl llarga a la sortida d’un revolt i el seu cotxe picava diverses vegades per davant i pel darrere abans no trobava aturador en un pal telefònic.
Després d’un inici un tan caut, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe aconseguien finalment la seva primera victòria de tram en la darrera prova especial del bucle inaugural del ral·li, un resultat que permetia als locals fer-se amb el lideratge per 9 dècimes de marge vers Craig Breen i Paul Nagle, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja passaven a disputar-se la tercera plaça amb Elfyn Evans i Scott Martin, quarts a 8 dècimes dels bàltics.
Amb un reagrupament per a les assistències programat cap als volts de les 5 de la tarda, al capvespre els participants es disposaven a disputar de nou el mateix bucle de 4 trams. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe feien un ple de victòries amb 3 temps escratx, mentre que la quarta i darrera prova especial del bucle era cancel·lada per raons de seguretat i els belgues retornaven a Ypres amb 7,6 segons de marge en el seu haver.
Paral·lelament, tot i fer uns temps una mica discrets, Ott Tänak i Martin Järveoja conservaven la seva tercera posició i els estonis es veien ara perseguits per Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, qui es classificaven a 1,4 segons del seu temps, mentre que els britànics Elfyn Evans i Scott Martin ho feien a 2,2 segons. Els campions del món en vigència, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, restaven a 39,4 segons dels líders i a 8,2 segons de la darrera posició de podi, en el que era sens dubte una de les classificacions a final d’etapa més renyida que es recordava.
En passar 10 minuts de les 8 del matí del dissabte 14 d’agost, els motors dels cotxes dels participants tornaven a rugir en procedir amb la sortida del parc tancat d’Ypres. Tal i com havia passat en la jornada inaugural, els pilots tenien per davant un bucle de 4 trams pel que s’hi passava en dues ocasions, generant així un total de 8 proves especials de 119,92 km cronometrats, una corda lleugerament inferior a la de l’etapa anterior.
Craig Breen i Paul Nagle inciaven la jornada amb dues victòries de tram i s’acostaven en 2,5 segons als seus caps de files, mentre que els seus altres companys, Ott Tänak i Martin Järveoja, s’endarrerien en la primera cronometrada sabatina en més de 3 minuts arran d’una punxada i queien fins a la setena posició.
La pèrdua dels estonis era un guany per a Elfyn Evans i Scott Martin, doncs els britànics, segons més ràpids a final de tram en aquesta primera prova especial, saltaven des de la cinquena posició fins a la tercera provisional. Amb l’escratx a la tercera cronometrada del dia i del matí, els de Toyota s’enfortien en la plaça de podi, mentre que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, els homes més ràpids en l’especial més curta del dia, restablien els segons perduts en les dues primeres especials del dia per completar l’escull matinal amb 6,8 segons de marge vers els seus companys irlandesos i 39,2 segons amb els britànics de Toyota.
Paral·lelament Takamoto Katsuta i Keaton Williams patien un fort accident en la segona prova especial sabatina, accident que es produïa d’una manera molt similar al patit en la jornada anterior per Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul i el qual obligava als organitzadors a treure la bandera vermella i neutralitzar el tram.
El bucle post meridional poca història va tenir més enllà de la lluita per la quarta posició entre els Toyota de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen amb el de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, amb dos canvis de posicions que finalment deixava als finlandesos en la primera posició entre aquells que esperaven el mínim contra-temps del trio capdavanter per tal de dutxar-se amb escumós l’endemà.
Alhora, els líders Thierry Neuville i Martijn Wyadeghe hi acumulaven dues victòries de tram més que deixaven als belgues amb 10,1 segons de marge vers Craig Breen i Paul Nagle al capdavant de la taula a l’entrada al parc tancat del dissabte al capvespre, mentre que en relació amb Elfyn Evans i Scott Martin aquest coixí s’ampliava fins als 42,4 segons. A 3,3 segons i 4,3 segons dels britànics de Toyota s’hi trobaven els altres dos Yaris WRC, els pilotats per Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen i per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, res doncs estava encara decidit de cara al xou dominical al circuit d’Spa-Francorchamps, a l’altra banda del país.
Diumenge al matí calia matinar i molt, doncs la sortida de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, els primers participants en abandonar Ypres, es programava per quan passaven 5 minuts de 3 quarts de 5 de la matinada; i es que el circuit d’Spa estava a 270 km del parc tancat. 4 proves especials, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 2 trams dins el famós circuit, es programaven al llarg del dia sense assistències. Només s’habilitaven unes zones per al canvi de pneumàtics en començar la competició del dia pròpiament dita i abans del Power Stage, així com pel proveïment de carburant.
Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen s’imposaven en la primera especial dominical, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi patien una punxada que els endarreria en uns 8 segons, un contra-temps que afermava una mica més als finlandesos en el quart lloc, alhora que els acostava al tercer. Els nòrdics completaven el primer escull dominical amb un segon millor temps per darrera d’Ott Tänak i Martin Järveoja i aquests prenien la tercera posició a Elfyn Evans i Scott Martin per 3,9 segons.
Els britànics no aprenien dels errors comesos al circuit belga i aquests es veien novament superats en tot moment pels seus companys finlandesos, que s’aferraven així a la darrera de les posicions de podi. D’altra banda, Ott Tänak i Martin Järveoja corregien la mancança de punts de la seva sisena posició final amb la victòria al Power Stage, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe hi aturaven el cronòmetre just per darrere seu.
Completada la vintena de proves especials cronometrades disposades sobre el programa, la cerimònia del podi tenia lloc al mateix circuit d’Spa-Francorchamps a 2 quarts de 2 de la tarda del diumenge 15 d’agost de 2021 amb Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe pujant en el seu graó més alt com a vencedors del 57è Ral·li Ypres. Els locals completaven el s 286,33 km cronometrats disputats en un temps de 2 hores 30 minuts i 24,2 segons, un registre que reduïa en 30,7 segons l’aconseguit pels seus companys Craig Breen i Paul Nagle, guanyadors de la darrera edició celebrada. Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen tancaven el podi a 43,1 segons dels vencedors.
Rovanperä-Halttunen es feien un lloc al podi sobre el traçat d’Spa-Francorchamps.
5 parelles de noms sortien el divendres al migdia del parc tancat d’Ypres en categoria WRC2, sent a més a més totes elles nòrdiques. Entre aquestes, la formada pels russos Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov esdevenia la més ràpida en la primera prova especial del programa i per tant s’alçaven com els primers líders de la prova. Ràpidament però, Teemu Suninen i Mikko Markkula en prenien el relleu en vèncer a la segona prova especial, per ja en la tercera els finlandesos d’M-Sport afermar-se en el lideratge en repetir victòria de tram, mentre que els russos causaven baixa per accident.
Amb una tercera victòria de tram consecutiva en la darrera prova especial matinal, Teemu Suninen i Mikko Markkula entraven al reagrupament de mitja etapa amb 22,7 segons de marge vers Oliver Solberg i Aaron Johnston i 23,0 segons amb Jari Huttunen i Mikka Lukko.
A la represa, Jari Huttunen i Mikka Lukko marcaven el millor temps en la primera prova especial de l’escull i prenien la segona posició als seus companys de carpa, mentre que en la tercera abandonaven Tom Kristensson i David Arhusiander per accident i les dues parelles finlandeses formades per Teemu Suninen i Mikko Markkula, i per Jari Huttunen i Mikka Lukko s’endarrerien per respectives punxades, amb sortida de pista inclosa per als d’M-Sport.
Així doncs, davant l’absència de contra-temps, Oliver Solberg i Aaron Johnston es trobaven al capdavant de la classificació per 2 minuts i 48,7 segons de marge amb Jari Huttunen i Mikka Lukko i 10 minuts i 21,9 segons amb Teemu Suninen i Mikko Markkula. Un gap que restaria immòbil davant la cancel·lació de la vuitena prova especial del dia.
Teemu Suninen i Mikko Markkula tornaven a deixar constància de la seva velocitat al llarg de tot el dissabte al matí amb 4 victòries de tram en les 4 proves especials celebrades, mentre que per a Oliver Solberg i Aaron Johnston el camí s’aplanava en quan Jari Huttunen i Mikka Lukko patien una doble punxada en la primera prova especial, que els endarreria en 3 minuts suplementaris.
Malauradament un problema de motor, sobreescalfament, obligava a Teemu Suninen i Mikko Markkula a prendre l’amarga decisió d’haver d’abandonar un cop completat el bucle matinal, amb el què l’anodina categoria, perdia un dels seus valors.
Per la tarda, a raó d’uns 40 segons perduts per cada tram disputat, Oliver Solberg i Aaron Johnston veien com el seu gran coixí al capdavant de la classificació es reduïa a pràcticament la meitat, però tot i aixó i el pilot suec i el copilot irlandès afrontarien les cronometramades del circuit d’Spa-Francorchamps amb 3 minuts i 36,1 segons de marge amb Jari Huttunen i Mikka Lukko i amb 47 minuts i 22,2 segons en relació a Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, i per tant tot feia augurar una victòria del fill de qui fou campió del món l’any 2003 i el seu navegant.
Tots els bons presagis esdevenien malsons quan el diumenge al matí el debutant Hyundai i20 Rally2 d’Oliver Solberg i Aaron Johnston es negava a arrancar per avaria electrònica i els seus companys de carpa, els finlandesos Jari Huttunen i Mikka Lukko, es trobaven al capdavant de la taula amb més de 43 minuts de marge vers la parella russa que pilotava un Volkswagen Polo GTi R5.
Amb l’únic temor que les avaries de joventut no es reproduïssin en l’altre Hyundai, les dues parelles de pilots que restaven en actiu afrontaven les cronometrades d’Spa-Francorchamps amb certa calma, doncs aquestes ja no s’hi jugaven res i encara tenien força a perdre-hi.
Finalment els contratemps van existir, però en un grau poc rellevant, problemes de direcció assisitida en el Hyundai i20 Rally2 i técnics en el Vokswagen de Movisport, amb el què el ral·li es concloïa amb Jari Huttunen i Mikka Lukko en la primera posició per 43 minuts i 59,3 segons de marge vers Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov.
A efectes de campionat, la segona victòria de la temporada per a Jari Huttunen, permetia al pilot finlandès arrabassar la quarta posició del certamen al seu compatriota Esapekka Lappi, si bé el natural de Kiuruvesi encara es trobava lluny, a 38 punts, del lideratge d’Andreas Mikkelsen.
En una classe molt anodina, Huttunen-Lukko es trobaven amb la victòria a Spa-Francorchamps.
En la classe WRC3, els grans favorits Yohan Rossel i Alexandre Coria iniciaven el seu concurs a la prova flamenca empatant al millor temps amb els locals Davy Vanneste i Kris D’Alleine, una victòria de tram que els belgues repetien en la següent per quedar-se en solitari al capdavant de la classificació provisional, mentre que els francesos baixaven fins a la tercera plaça.
L’avenç dels líders s’aturava sobtadament en la tercera prova especial programada, moment en el que els belgues patien un accident que els obligava a retirar-se de la competició, mentre que Yohan Rossel i Alexandre Coria grimpaven fins a la primera posició amb una victòria de tram, posició que aquests ratificaven just abans de passar per les assistències en aturar el cronòmetre amb el segon millor temps en la darrera cronometrada del primer bucle.
Amb el sol baixant per l’horitzó es repetien les 4 cronometrades del bucle i els líders es tornaven a imposar en la primera i tercera prova especial de l’escull, mentre que la quarta era cancel·lada per raons de seguretat, amb el què finalment Yohan Rossel i Alexandre Coria feien entrada al parc tancat d’Ypres amb 23,6 segons de marge vers Sébastien Bedoret i François Gilbert i amb 28,8 segons de coixí en relació a Pieter-Jan-Michiel Cracco i Jasper Vermeulen.
Dissabte al matí, amb 3 escratxs consecutius en les 3 primeres proves especials programades, Sébastien Berdoret i François Gilbert prenien la primera posició a Yohan Rossel i Alexandre Coria per 3 dècimes de segon, per després de la disputa de la quarta prova especial, el belga i el francès fer entrada al parc d’assistències amb mig segon de marge en el seu haver vers els occitans.
En tornar sobre les especials, els líders no es mostraven tan incisius com al llarg del matí, però tot i així aquests aconseguien obrir subtilment les distàncies al capdavant de la taula en les 3 primeres proves especials de l’escull, per en la quarta i última, perdre-hi segon i mig amb els líders provisionals del certamen i retornar a Ypres amb només 9 dècimes de segon de marge. En tercera posició s’hi mantenien Pieter-Jan-Michiel Cracco i Jasper Vermeulen, qui entraven en règim de parc tancat a 23,3 segons dels francòfons.
El circuit d’Spa-Francorchamps restava el valor afegit que podien tenir els pilots locals, i així els occitans Yohan Rossel i Alexandre Coria, amb una victòria de tram en la primera cronometrada dominical, es feien amb la primera posició a la classificació provisional.
Tot seguit Sébastien Bedoret i François Gilbert es veien afligits per uns problemes de transmissió que els hi feien perdre de l’ordre de minut i mig en les 3 darreres proves especials del diumenge per caure fins a la quarta posició, mentre que els francesos avançaven sense massa esforç cap a la victòria final per 51,0 segons amb Pieter-Jan-Michiel Cracco i Jasper Vermeulen i 1 minut i 16,2 segons amb Vincent Verschueren i Filip Cuvelier.
Amb la victòria aconseguida a Bèlgica, Yohan Rossel comptava les seves participacions al certamen per podis, sent aquesta la tercera victòria en cinc sortides al llarg del calendari, un rendiment que deixava al de Nimes al capdavant de la taula amb 127 punts, o el que era el mateix amb 53 punts de marge vers el polonès Kajetan Kajetanowicz o 70 amb el seu compatriota Nicolas Ciamin.
Rossel-Coria tornaven a guanyar i aplanaven el camí cap al títol.
Entre els més joves de la competició, els britànics Jon Armstrong i Phil Hall, llauraven un lideratge d’una mica més de mig minut en imposar-se en totes les 4 proves especials cronometrades del primer bucle del ral·li. En la seva repetició, el rendiment dels pilots era lleugerament inferior, amb una altra victòria de tram, un segon millor temps i un tercer, uns resultats que deixaven a la parella líder al capdavant de la taula a l’entrada al parc tancat d’Ypres amb 49,9 segons de marge vers els estonis Robert Virves i Aleks Lesk i 56,8 segons amb els finlandesos Sami Pajari i Marko Salminen.
Dissabte els britànics mostraven un nivell similar al del divendres per la tarda, amb dues victòries parcials, que els hi suposaven 2 punts extra al campionat, i 4 segons millors temps, mentre que gràcies a imposar-se en 2 proves especials sabatines, Sami Pajari i Marko Salminen arrabassaven la segona posició a Robert Virves i Aleks Lesk.
Donats aquests resultats individuals, Jon Armstrong i Phil Hall retornaven al parc tancat amb 1 minut i 1,1 segons de marge amb els seus rivals finlandesos i 1 minut i 16,9 segons en relació als estonis, un marge més que suficient com per afrontar amb tranquilitat les cronometrades programades al Circuit d’Spa-Francorchamps.
Sobre el traçat belga, la parella líder es mostrava conservadora i aquesta segellava la victòria final per 1 minut i 6 dècimes de segon de marge amb Sami Pajari i Marko Salminen, mentre que en relació a Robert Virves i Aleks Lesk, el marge s’ampliava fins a 1 minut i 21,7 segons.
Una victòria que suposava la segona per a Jon Armstrong al llarg de la temporada i que deixava al britànic al capdavant de la taula amb 5 punts de marge vers el finlandès Sami Pajari a l’espera de disputar la ronda final catalana.
Amb una arrancada fulgurant, Armstrong-Hall es llauraven la victòria a les primeres de canvi.
En la classificació reservada als R-GT, els locals Gino Bux i André Leyh demostraven tenir ben preses les mides als canvis d’adherència de l’asfalt belga, així com els seus profunds vorals sense marge d’error, en quan aquests s’imposaven en totes les 7 proves especials disputades al llarg de la primera etapa per tal d’immiscir-se al parc tancat d’Ypres amb 1 minut i 16,2 segons vers Pierre Ragues i Julien Pesenti i fins a 5 minuts i 23,2 segons amb una vella glòria belga com era Marc Duez i Jacques Castelein.
El festival de Gino Bux i André Leyh va prosseguir al llarg del dissabte, i els pilots s’imposaven en 5 de les 7 proves especials disputades, sumant 2 segons millors temps per darrera de Pierre Ragues i Julien Pesenti en aquelles en les que la victòria de tram els hi havia estat esquiva. Malauradament, en el retorn al parc tancat, es trobava que el pes del seu Alpine A110 RGT no era conforme amb la normativa i els líders rebien una sanció de 30 minuts que els condemnava a la part més baixa de la classificació.
Pierre Ragues i Julien Pesenti es feien així amb la primera posició, i després d'haver aconseguit 3 temps escratx al llarg del dia, els francesos incrementaven el seu marge amb Marc Duez i Jacques Castelein fins als 7 minuts i 7,2 segons, mentre que Stefaan Prinzie i Sharon Vermeulen, tercers classificats, estaven ja a 11 minuts i 38,0 segons dels líders i amb més de 3 minuts de marge vers els quarts.
Unes distàncies doncs molt importants de cara als 55,66 km competitius que es programaven al llarg del diumenge a Spa-Francorchamps, en els que novament Gino Bux i André Leyh es tornaven a mostrar com els llebrers de la classe i en els que Stefaan Prinzie i Sharon Vermeulen aconseguien prendre la segona posició a Marc Duez i Jacques Castelein després dels problemes mecànics d'aquests.
Pierre Ragues sumava amb aquesta la seva segona victòria de la temporada després de l’aconseguida a Roma, i el francès es situava al capdavant de la taula amb 62 punts, 19 més que no pas l’anterior líder, el seu compatriota Emmanuel Guigou qui havia de retirar-se de la prova flamenca en haver volcat el seu Alpine en el tram de proves.
La legalitat donava la victòria i el lideratge a Ragues-Pesenti.
Gràcies a la seva primera victòria de la temporada, Thierry Neuville s’enfilava fins a la segona posició de la classificació provisional del certamen de pilots, si bé empatat a punts amb el gal·lès Elfyn Evans; el company d’equip d’aquest a Toyota, el francès Sébastien Ogier, tot i tenir un avenir en el ral·li no massa afortunat, es mantenia ferm al capdavant de la taula amb 38 punts de marge.
|
Punts |
 Sébastien Ogier
|
|
 Elfyn Evans
 Thierry Neuville
|
|
 Kalle Rovanperä
|
|
Hyundai aconseguia la màxima puntuació possible en la seva sortida a Ypres, doncs les tres parelles de pilots de la formació coreana aconseguien la victòria al Power Stage així com les dues primeres posicions al terme del programa, uns resultats que els hi suposaven 51 punts, 18 més que no pas els seus rivals de Toyota, qui anhelaven que un resultat com aquest no es tornés a reproduir amb 41 punts de marge al capdavant de la taula. En la cursa per no ser l’últim, M-Sport tornava a superar per ben poc a Hyundai 2C i els pupils de Malcolm es distanciaven en 2 punts més del seu perseguidor.
Constructor |
Punts |
 Toyota
|
|
 Hyundai
|
|
 M-Sport
|
|
Especificacions tècniques 