Sis de sis per a Sébastien Loeb i Daniel Elena a Alemanya.
El diumenge 17 d’agost de 2008 i als peus de la “Porta Nigra” de Trèveris, 57 formacions participants s’acomiadaven i tancaven el 27è Ral·li d'Alemanya. Desena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, la prova germànica entregava punts en els certàmens de pilots i marques, així com el mundial júnior, un ventall d’opcions que atreia fins a 85 equips a oficialitzar la seva inscripció a l’esdeveniment. El ral·li, que tenia 352,89 km competitius al llarg de 19 especials cronometrades en el seu itinerari, era iniciat per 81 equips inscrits el divendres 15 d'agost.
Dani Sordo i Marc Martí en quan van posar el cotxe a punt van ser els pilots que s'esperava sobre asfalt.
Les boníssimes sensacions que havien deixat a bord d’un antic Citroën Xsara WRC un any abans en el mateix esdeveniment germànic, ben bé valien el tiquet per a pilotar un dels Ford Focus RS WRC’07 de l’equip Stobart per a François Duval i Patrick Pivato, qui ja en el tram de proves del dijous el matí, universalment conegut com a “Shakedown”, deixaven bon gust de boca als responsables de la formació britànica en tornar-hi a establir el millor temps, tal i com ja havien fet en l’edició de 2006.
La competició pròpiament dita arrancava el divendres 15 d’agost a partir de 2 quarts de 9 del matí, hora de sortida del parc tancat ubicat al Messepark de Trèveris. Per davant els 81 equips participants tenien un bucle de 3 trams a la riba del Mosel·la, que en disputar-se matí i tarda, generava les 6 proves especials cronometrades de 108,16 km de corda corresponents a la primera etapa. Una activitat que finalitzava a mig quart de 8 del vespre amb el retorn al punt de sortida.
Sébastien Loeb i Daniel Elena aturaven el cronòmetre abans que ningú en les tres cronometrades del bucle matinal, en les que un ambient molt assolellat resultaven ser la nota predominant, en contra del que anunciaven les previsions meteorològiques. Mentre que els seus companys d’equip, el càntabre Dani Sordo i el català Marc Martí, erraven en els reglatges de suspensions i resultaven ser segons en els dos primers a una certa distància dels campions mundials i no massa dels seus perseguidors, i quarts en el tercer i últim.
El primer d’aquests perseguidors, els caps de files a Ford Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, demostraven que tenien ganes de fer valer el seu potencial en asfalt, i els finlandesos aconseguien aturar el cronòmetre abans que ningú, tret dels oficials de Citroën, en les dues primeres cronometrades de l’escull, mentre que en la que tancava l’activitat matinal, els portadors del dorsal número 3 es feien amb el segon millor temps i amb ell empataven en la segona posició a 15,3 segons de Sébastien Loeb i Daniel Elena en el primer pas pel parc d’assistències de Trèveris, mentre que François Duval i Patrick Pivato eren quarts a 27,9 segons dels líders i precedint als Subaru Impreza S14 WRC de Chris Atkinson i Stéphane Prévot i de Petter Solberg i Phil Mills respectivament.
De cara al bucle de la tarda, Dani Sordo i Marc Martí decidien muntar compostos durs en el seu Citroën C4 WRC, enlloc dels tous com la resta dels seus rivals en la part alta de la classificació, i si bé en la primera cronometrada de l’escull l’elecció no es mostrava tan dolenta, en la següent els descosits es posaven de manifest.
Una cinquena prova especial en la que els italians d’Stobart, Gigi Galli i Giovanni Bernacchini, patien un fort accident en una zona boscosa que obligava a neutralitzar el tram per tal d'evacuar als pilots de dins del compartiment del seu Ford Focus RS WRC. Galli va ser traslladat a l'hospital en helicòpter on se li va trobar una fractura de fémur, de la qual va ser intervingut immediatament, però que el tindria fins a 5 mesos de baixa, però que posteriorment es va mostrar com la última vegada en la que el carismàtic pilot italià es va poder veure en el mundial.
Afortunadament per als escuders de la firma dels dos galons, la sisena i última prova especial de la jornada resultava ser cancel·lada per excés de públic i a tots els participants se’ls hi atorgava un temps nocional, tallant així amb la presumpta sangria de segons.
Sébastien Loeb i Daniel Elena, amb un ple de victòries de tram al llarg de la jornada, accedien al parc tancat del Messepark de Trèveris amb 19,9 segons de marge vers Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, mentre que en relació als seus companys d’equip, Dani Sordo i Marc Martí, aquesta distància arribava fins als 25,6 segons. François Duval i Patrick Pivato restaven expectants en quarta posició a 38,7 segons dels líders, mentre que amb una millor posada a punt del seu Ford Focus RS WRC’08, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila superaven als dos Subaru Impreza S14 WRC oficials per situar-se en cinquena posició a 17,0 segons del belga i del francès que els precedien.
Un clàssic en la jornada sabatina, el recorregut abandonava les vinyes de la riba del Mosel·la per tal d’anar a trobar la zona d’entrenament militar anomenada Panzerplatte, llurs “Hinkelstein”, uns parapets de formigó a banda i banda en resultaven la principal senya, així com una superficie encimentada. L’abandonament del parc tancat es programava a 1 quart de 7 del matí per a la primera parella participant, mentre que el seu retorn s’esperava a manca de 2 minuts per a 3 quarts de 8 del vespre, havent disputat entremig 159,76 km cronometrats al llarg de 8 proves especials, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 4 trams.
Avesats a la primera posició, Sébastien Loeb i Daniel Elena establien el millor temps en les 4 proves especials cronometrades del bucle matinal per tal de seguir obrint forat al capdavant de la taula, mentre que amb un cotxe més ben posat a punt, Dani Sordo i Marc Martí superaven a les primeres de canvi a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en la lluita per la segona posició, per després ratificar el guany de la plaça amb 2 segones posicions parcials més, així com un tercer millor temps rere François Duval i Patrick Pivato a la tercera cronometrada matinal.
Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila se n’anaven rectes en una xicana emplaçada per tal d’aminorar la velocitat dels participants, i aquests acabaven volant fora de la carretera. L’incident els hi suposaria un centenar de segons en la lluita vers el cronòmetre a final de tram, així com 30 segons suplementaris en forma de penalització per retard sobre el control horari, un contra-temps que enviava als finlandesos de Ford fins a la desena posició, just per darrere dels seus compatriotes de Suzuki Toni Gardemeister i Tomi Tuominen.
Per la tarda, en la segona passada pel bucle de 4 trams, una mica més del mateix, amb Sébastien Loeb i Daniel Elena marcant el ritme i els seus companys de formació a la seva estela amb una petita excepció, doncs en la segona passada per la Panzerplatte, Dani Sordo i Marc Martí posaven final al monopoli de victòries de tram dels seus companys líders, en quan el càntabre i el català rebaixaven el crono de l’alsacià i del monegasc en 2,7 segons.
Una darrera prova especial sabatina, en la que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen patien una punxada i aquests acabaven concedint la seva tercera posició provisional al Ford satèl·lit de François Duval i Patrick Pivato per 3,9 segons.
Disputades totes les cronometrades de la jornada i amb 9 victòries de tram en el seu haver i un segon millor registre, Sébastien Loeb i Daniel Elena retornaven al punt de sortida amb 40,3 segons de marge vers els seus companys d’equip Dani Sordo i Marc Martí, mentre que en relació a François Duval i Patrick Pivato aquesta distància s’eixamplava fins a 1 minut i 44,3 segons. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen haurien de recuperar la plaça de podi l’endemà, fitxant a 1 minut i 48,2 segons dels líders i 40,5 segons per davant del Subaru Impreza S14 WRC de Petter Solberg i Phil Mills.
La tercera i última jornada del ral·li retornava a la riba del Mosel·la i aquesta contenia 5 proves especials cronometrades en el seu programa, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 2 trams, més una especial espectacle per tancar l’activitat competitiva el diumenge cap al migdia dibuixada als peus de la Porta Nigra de Trèveris, on la cerimònia del podi tindria lloc. Amb sortida del Messepark en quan els rellotges ajustats a l'ús horari centre europeu indiquessin que era 1 quart de 7 del matí, la competició finalitzaria en mancar 4 minuts per a 3 quarts de 2.
François Duval i Patrick Pivato deixaven constància de l’esportivitat i de la manca d’ordres d’equip en el si de l’equip Ford, en tan en quan el belga i el francès s’imposaven en les 4 proves especials dominicals campestres, un rendiment que els ratificava en la darrera posició de podi, mentre que les dues parelles oficials de Citroën, conscients de que ja no s’hi jugaven res i que aquells mateixos cotxes els haurien de pilotar a Còrsega i Catalunya, es van dedicar a cuidar les seves mecàniques, administrant el feix de segons que tenien al capdavant de la taula.
Només als peus de la Porta Nigra, Sébastien Loeb i Daniel Elena van posar a lluir les seves maneres al volant del Citroën C4 WRC, per tal d’anotar-se la seva tretzena victòria de tram al llarg de les 18 proves especials celebrades, si bé en aquesta ocasió els honors resultaven ser compartits amb Petter Solberg i Phil Mills així com amb Andreas Mikkelsen i Ola Fløene.
Una victòria de tram que permetia al pilot alsacià i al copilot monegasc completar els 352,63 km cronometrats del programa en un temps de 3 hores 26 minuts i 19,7 segons i emportar-se així cap a casa el seu setè guardó de vencedors del Ral·li d’Alemanya, una fita que els permetia igualar el rècord que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen havien establert un any abans al Ral·li dels 1000 Llacs, si bé a diferència dels nòrdics, els francòfons de Citroën les s’aconseguien de manera consecutiva. Dani Sordo i Marc Martí escudaven en el podi als seus caps de files a 47,7 segons del registre d’aquests, mentre que uns pletórics François Duval i Patrick Pivato, tancaven les places d’honor aturant el cronòmetre a 1 minut i 20,0 segons dels guanyadors.
Pletòric en la tercera etapa, Duval-Pivato repetien podi a Alemanya.
Els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’imposaven en la primera prova especial del programa i per davant dels Citroën anàlegs dels txecs Martin Prokop i Jan Tománek, així com dels locals Aaron Burkart i Michael Kölbach entre els més joves del campionat, si bé les diferències amb els segons classificats eren mínimes, només 1,4 segons.
Determinats a repetir la victòria aconseguida la temporada anterior, la parella txeca establia el registre més baix del certamen en la següent prova especial així com en la tercera que tancava l’escull matinal, un rendiment que els hi donava la primera posició amb efecte immediat i que els permetia accedir a les assistències de mitja etapa amb 8,9 segons de marge vers els seus rivals francesos i 38,2 segons amb els alemanys.
Sébastien Ogier i Julien Ingrassia repetien victòria parcial en la segona passada per Ruwertal, si bé novament la renda de segons obtinguda era minsa, 1,3 segons. La neutralització de les dues darreres proves especials cronometrades de la jornada arran de l’accident de Gigi Galli i Giovanni Bernacchini per una banda, així com de l’excès de públic per una altra, neutralitzaven les hostilitats a la classe, amb el que Martin Prokop i Jan Tománek completaven l’etapa al capdavant de la categoria per 7,6 segons de marge amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i 44,6 segons amb Aaron Burkart i Michael Kölbach.
Els provençals s’imposaven en les dues primeres proves especials sabatines i aquests es feien amb la primera plaça provisional de la classe per 6,0 segons, mentre que una avaria en la tercera prova especial de la jornada en l’alternador del C2 S1600 dels txecs, posava punt i final a la lluita entre francesos i centreeuropeus, alhora que Aaron Burkart i Michael Kölbach heretaven la segona posició, si bé a més de 2 minuts dels líders.
Amb un ple de victòries de tram al llarg de la jornada, llevat de la penúltima prova especial, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia se n’anaven a descansar amb 3 minuts i 32,6 segons de marge amb Aaron Burkart i Michael Kölbach, tanmateix autors del millor temps en la cronometrada que se’ls hi escapava als líders provençals, mentre que els italians Alessandro Bettega i Simone Scattolin es feien amb la tercera posició en la darrera cronometrada del bucle matinal i feien entrada al parc tancat de Trèveris a 4 minuts i 17,1 segons dels líders i per més d’1 minut de marge vers el Citroën C2 S1600 dels irlandesos Shaun Gallagher i Michael Joseph Morrissey.
Amb un primer bucle dominical per a Aaron Burkart i Michael Kölbach i un segon per a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, la tercera i última jornada pràcticament no aportava diferències entre els dos primers classificats, amb el què els francesos s’anotaven la victòria a la ronda germànica per un marge final de 3 minuts i 34,2 segons amb els pilots alemanys, mentre que Alessandro Bettega i Simone Scattolin tancaven el podi a bord d’un Renault Clio R3 a 5 minuts i 14,4 segons dels guanyadors.
Per a Sébastien Ogier aquesta era la tercera victòria en 4 sortides al llarg de la temporada i el pilot francès eixamplava fins als 9 punts les distàncies amb l’irlandès Shaun Gallagher, posseïdor de 5 resultats, i fins als 10 punts en vers Aaron Burkart.
Ogier-Ingrassia volaven des de la segona etapa cap al títol júnior.
La victòria aconseguida per Sébastien Loeb a Alemanya, situava al pilot alsacià al capdavant de la general provisional, superant a Mikko Hirvonen, el qual amb la seva quarta plaça obtinguda no podia aturar la dinàmica del quatre vegades campió mundial. Dani Sordo per la seva banda amb la segona posició obtinguda, superava a l'escuder de Subaru, l'australià Chris Atkinson.
|
Punts |
 Sébastien Loeb |
|
 Mikko Hirvonen
|
|
 Dani Sordo
|
|
En el campionat reservat a constructors, el primer doblet de Citroën al llarg de la temporada, donava prou punts als de l'equip dels dos galons com per situar-se al capdavant de la general del certamen. Sobretot després d'un ral·li molt dolent pels interessos dels seus principals rivals de Ford, qui a part de la punxada de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen que els privaven d'un lloc al podi, calia sumar una volcada i dues punxades de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que els classificava en setena posició. Subaru per la seva banda mantenia la tercera plaça en la provisional per davant de l'equip Stobart.
Constructor |
Punts |
 Citroën
|
|
 Ford
|
|
 Subaru
|
|
Especificacions tècniques 