Especificacions tècniques
Motor

4 cilindres en línia de 1995,4 centímetres cúbics (83,00 mm de diàmetre - 92,20 mm de carrera) amb turbo i brida de 34 mm.

Potència

315 CV a 5300 rpm

Canvi

Seqüencial de 6 velocitats

Transmissió

A les 4 rodes

Longitud

4172 mm

Amplada 1770 mm
Alçada

1400 mm

Distància entre eixos 2443 mm
Pes mínim 1230 kg

 

Tal i com havia passat amb les anteriors versions del SEAT Córdoba WRC, la segona evolució del cotxe de ral·lis català, anomenada oficialment Evo 3, veia la llum en la màxima competició mundial a Finlàndia, tot coincidint amb l’inici del 50è Ral·li 1000 Llacs el divendres 18 d’agost de 2000. 

La presència d’un pilot experimentat a l’equip com el francès Didier Auriol va ser clau per als de Martorell per tal de seguir evolucionant un cotxe que seguia acumulant problemes de base. A ulls de l’espectador de peu tram els canvis es limitaven a un nou paracops frontal, si bé a sota la carrosseria s’hi treballava de valent, l’electrònica i el cablejat es refeia de nou, que unit amb un nou taulell de control, permetia un important estalvi de pes que donava marge als enginyers per millorar la distribució de masses.

De fet la parella francesa, Didier Auriol i Denis Giraudet, iniciava la cita arribant a ocupar la quarta posició provisional, però una sortida de pista i la pèrdua de confiança va fer que mica en mica aquests anessin perdent posicions fins a completar la prova en l’onzena posició final, mentre que Toni Gardemesiter i Paavo Lukander havien de plegar abans d’hora en el transcurs de la primera cronometrada sabatina.

Tot i les millores introduides, els resultats no van ser millors que els de l’anterior evolució, pel que el SEAT Córdoba WRC Evo 3 va acabar la seva vida útil com a cotxe oficial de marca al final de la temporada del seu debut, amb el sisè lloc aconseguit pels pilots Toni Gardemeister i Paavo Lukander al Ral·li d’Austràlia com el millor resultat.

Sis de sis per a Sébastien Loeb i Daniel Elena a Alemanya.

El 27è Ral·li d'Alemanya, desena cita del calendari del campionat del mòn de ral·lis amb puntuabilitat per als títols de pilots, marques i campionat júnior, finalitzava el diumenge 17 d'agost de 2008 a la ciutat de la regió de Renània-Palatinat de Trier; el ral·li s'iniciava des de la mateixa ciutat el divendres 15 d'agost amb 81 equips dels 85 que en un principi s'hi havien inscrit per tal de fer front a un recorregut cronometrat de 352,89 km distribuits al llarg de 19 especials cronometrades les quals van ser superades per 57 equips.

Dani Sordo i Marc Martí en quan van posar el cotxe a punt van ser els pilots que s'esperava sobre asfalt.

Si bé en el shakedown els pilots recuperats per a l'ocasió per Stobart François Duval i Patrick Pivato eren els homes més ràpids, Sébastien Loeb i Daniel Elena es van encarregar d'esbaïr tota mena de dubtes en quan els trams de competició van entrar en escena aconseguint marcar tots els escratxs del dia en un clima molt assolellat en contra del que anunciaven les previsions meteorològiques.

A gairebé 20 segons per darrera dels multiples campions mundials s'hi situaven Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen a la neutralització de la primera etapa, demostrant així que tenien ganes de fer valer el seu potencial en asfalt, mentre que els escuders de Citroën, el càntabre Dani Sordo i el català Marc Martí erraven primer els reglatges de suspensió i després a la tarda l'elecció de pneumàtics, pel que els espanyols van perdre força temps i més que podria haver estat de no anular-se la darrera especial cronometrada per culpa del públic.

L'ensurt del dia el van protagonitzar els pilots italians d'Stobart Gigi Galli i Giovanni Bernacchini, els quals patien un fort accident en una zona boscosa que obligava a neutralitzar el tram per tal d'evacuar als pilots de dins del compartiment del seu Ford Focus RS WRC, Galli va ser traslladat a l'hospital en helicòpter on se li va trobar una fractura de fémur de la qual va ser intervingut immediatament però que el tindria fins a 5 mesos de baixa, però que posteriorment es va mostrar com la última vegada en la que el carismàtic pilot italià es va poder veure en el mundial.

Ja amb el cotxe més a gust de Dani Sordo, el dissabte pel matí els de Citroën superaven a Hirvonen-Lehtinen en la primera especial cronometrada, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena seguien marcant més i més escratxs fins arribar al darrer tram del dia, la segona passada per la Panzerplatte, on Sordo-Martí eren qui tenien l'honor de trencar el monopoli dels quatre vegades campions mundials però aquests estaven ja a 40,3 segons dels seus escuders i a 1 minut i 44,3 segons dels tercers classificats que eren François Duval i Patrick Pivato. La parella belgo-francesa treien benefici d'una punxada en la última especial del segon dia que afectava al Ford Focus RS WRC de Hirvonen-Lehtinen els quals baixaven a la quarta posició a 3,9 segons dels d'Stobart.

En la tercera i última etapa a Citroën van capar els motors dels seus C4 WRC que havien d'utilitzar posteriorment al Tour de Corse i al Ral·li Catalunya, això va permetre que François Duval i Patrick Pivato, i sense ordres d'equip en el si de Ford, aconseguissin marcar tots els escratxs del dia tret de l'ultim, novament per a Loeb-Elena, que permetia als pilots d'Stobart ratificar la seva tercera posició fins a la conclusió de la prova. Sébastien Loeb i Daniel Elena guanyaven el ral·li alemany per setena vegada consecutiva, si bé empatava amb Grönholm-Rautiainen en quan al número d'edicions guanyades d'un mateix ral·li, en el cas dels finlandesos es tractava del 1000 Llacs, els superava en haver-ho aconseguit de manera consecutiva.

El càntabre Dani Sordo i el molinenc Marc Martí escudaven en el podi a Loeb-Elena en completar els 19 trams a 47,7 segons dels guanyadors, mentre que el tercer graó del podi era per a un pletóric François Duval i Patrick Pivato que finalitzaven la prova germànica a 1 minut i 20 segons de diferencia vers Loeb-Elena.

Pletòric en la tercera etapa, Duval-Pivato repetien podi a Alemanya.

En el campionat júnior els txecs Martin Prokop i Jan Tománek van liderar la categoria des de la segona especial cronometrada fins que un incident Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, a base de marcar millors registres, aconseguien la primera posició de la categoria en completar-se la vuitena cronometrada, tenint el camí lliure a partir de la novena quan els txecs abandonaven per culpa de l'alternador. Els provençals guanyaven el ral·li amb un marge superior als 3 minuts i mig per sobre dels locals Aaron Burkart i Michael Kölbach el que feia encara més forts als francesos al capdavant de la general del campionat amb tres victòries en quatre participacions.

Ogier-Ingrassia volaven des de la segona etapa cap al títol júnior.

La victòria aconseguida per Sébastien Loeb a Alemanya, situava al pilot alsacià al capdavant de la general provisional, superant a Mikko Hirvonen el qual amb la seva quarta plaça obtinguda no podia aturar la dinàmica del quatre vegades campió mundial. Dani Sordo per la seva banda amb la segona posició obtinguda, superava a l'escuder de Subaru, l'australià Chris Atkinson.

Pilot

Punts
Sébastien Loeb

76

Mikko Hirvonen

72

Dani Sordo

43

En el campionat reservat a constructors el doblet de Citroën, el primer de la temporada, donava prou punts als de l'equips dels dos galons com per situar-se al capdavant de la general del campionat, després sobretot d'un ral·li molt dolent pels interessos de Ford al que a part de la punxada de Hirvonen-Lehtinen, calia sumar una volcada i dues punxades de Latvala-Anttila que els classificava en setena posició. Subaru per la seva banda mantenia la tercera plaça del campionat per davant de l'equip Stobart.

Constructor
Punts

Citroën

123

Ford

115

Subaru

69