Sis de sis per a Sébastien Loeb i Daniel Elena a Alemanya.

El diumenge 19 d'agost de 2007 finalitzava a Trier, considerada com la ciutat alemanya més antiga, el 26è Rally d'Alemanya. La cita, desena d'un total de setze en el calendari del campionat del mòn de ral·lis i amb puntuabilitat per als campionats de pilots, marques i mundial júnior, aplegaba fins a 107 equips inscrits dels que 102 eren presents a la rampa de sortida ubicada sota la mateixa "Porta Nigra" el dijous 16 d'agost, d'aquests, 88 van aconseguir superar les 19 especials cronometrades d'una corda de 356,27 km.

Molt dur en la primera i última jornada, a Duval-Pivato se'ls hi escapà el ral·li el dissabte.

El ral·li començava amb el domini de Sébastien Loeb i Daniel Elena a bord del seu Citroën C4 WRC, els quals marcaven el millor registre en les dues primeres especials cronometrades el divendres al matí, però a partir de llavors va aparèixer un vell conegut del panorama mundialista, el belga François Duval el qual juntament amb el copilot francès Patrick Pivato pilotaven un dels antics Citroën Xsara WRC els quals ja en les dues primeres especials cronometrades van aconseguir interposar-se entre els dos Citroën C4 WRC oficials, el segon era el pilotat pels espanyols Dani Sordo i Marc Martí; per després en la tercera especial cronometrada marcar l'escratx.

Si bé en el quart tram el millor registre va ser per un dels Ford oficials, el de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, la parella belgo-francesa va seguir anteposant-se als oficials de Citroën fent-ho també en el cinquè tram on marcaven l'escratx i en el sisè tram, l'últim de la primera jornada el que permetia als pilots del Xsara WRC privat de l'equip Kronos passar a liderar la prova.

Dani Sordo i Marc Martí per la seva banda, que ja havien estat superats pel Ford de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en la lluita per la tercera posició a la quarta cronometrada per culpa d'una virolla, havien d'abandonar la prova en la última especial del dia, la sisena, en trencar-se el motor del seu Citroën oficial el que truncava força les aspiracions de Citroën d'escurçar distàncies vers el de l'oval en una cita d'asfalt que en principi els hi era clarament favorable.

A la segona jornada sortien François Duval i Patrick Pivato disposats a defensar el seu liderat, però les humitats presents al ferm van jugar una mala passada a la parella que protagonitzaven una espectacular virolla a alta velocitat, afortunadament van poder continuar en competició sense haver de malhaurar res més que uns fabulosos segons perduts vers a Sébastien Loeb i Daniel Elena que situaven de nou a la parella franco-monegasca oficial de Citroën novament al capdavant de la general provisional del ral·li.

Mentrestant Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, autors del millor crono en l'especial inaugural del segon dia, superaven als seus companys d'equip Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en la tercera posició per després, en la segona especial del dia, superar tots dos a Duval-Pivato els quals queien fins la quarta posició provisional a menys de mig minut del liderat. Amb les distàncies entre quatre equips tan curtes calia esperar més moviments, i aixi va ser en la tercera especial del dia, novena del ral·li, quan Grönholm-Rautiainen marcaven el seu únic escratx a la prova que els permetia superar als seus companys d'equip i pujar fins la segona posició provisional.

En la quarta cronometrada Hirvonen-Lehtinen serien victimes també de Duval-Pivato els quals desplaçaven a la parella de Ford fora dels graons del podi, la lluita es va reproduir en les dues últimes especials del dia quan Hirvonen-Lehtinen recuperaven primer la tercera posició per després cedir-la en la última cronometrada a la parella de l'equip Kronos.

Emplaçats ja a la tercera i última jornada, Duval-Pivato no volien que la lluita per la tercera posició proseguís gaire més, pel que els pilots del Xsara WRC van sortir amb el ganivet entre les dents el que els va permetre marcar tots els escratxs de la darrera jornada, incrementant en 53 segons les distàncies que aquests tenien amb Hirvonen-Lehtinen, arribant fins i tot a situar-se a 5,6 segons de Grönholm-Rautiainen en la lluita per la segona posició a falta d'un sol tram per disputar-se.

Va ser en aquest últim tram quan la parella finlandesa del Ford número 3 que havien estat sólidament en segona posició des de l'equador de la segona jornada, es desconcentraven amb una vaca que hi havia en un voral, se n'anaven una mica llargs en el següent revolt i en trepitjar la gespa a alta velocitat s'envirollaven malmetent la part posterior del seu Ford Focus RS WRC. En conseqüència d'aquest incident, Grönholm-Rautiainen queien des de la segona fins a la quarta posició final 17,4 segons per darrera dels seus companys d'equip Hirvonen-Lehtinen.

Resolt el ral·li en les primeres especials del segon dia, especialment per dèmerit de Duval-Pivato, Sébastien Loeb i Daniel aconseguien el seu sisè Ral·li d'Alemanya consecutiu amb un marge de 20,3 segons per davant de precisament de qui més díficils els hi van posar la victòria en la primera jornada, la parella belgo-francesa François Duval i Patrick Pivato. El tercer graó del podi era finalment per Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, completant el recorregut a 1 minut i 19,1 segons dels guanyadors de la prova.

Una vaca del voral va regalar el podi a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

En el campionat júnior els txecs Martin Prokop i Jan Tománek van començar a treballar la seva victòria des del primer tram, arribant ja a la neutralització de la primera jornada amb un marge d'un minut vers els seus competidors, distància que més o menys es mantidria pràcticament mantinguda en el que restava de prova per disputar-se amb els estonis Urmo Aava i Kuldar Sikk enganxats als seus talons. Per als txecs aquesta era la primera victòria de la temporada amb la que aconseguien sumar un total de 16 punts, justament la meitat dels que portaven els líders del campionat i segons classificats a la prova Urmo Aava i Kuldar Sikk.

Amb una primera jornada pletòrica, Prokop-Tománek es van limitar a controlar el que restava de prova .

En la taula general provisional del campionat per a pilots, tot i l'errada de Marcus Grönholm en la última especial cronometrada, el gegant finlandès continuava liderant la classificació ara però amb 8 punts vers el seu màxim rival, el francés i guanyador de la prova Sébastien Loeb. Per darrera d'ells s'hi mantenia Mikko Hirvonen que de passada incrementava distàncies amb Petter Solberg i Dani Sordo, els seus perseguidors.

Pilot

Punts
Marcus Grönholm

80

Sébastien Loeb

72

Mikko Hirvonen

63

En el campionat reservat a constructors Ford sumava un punt més que Citroën gràcies al tercer i quarts llocs aconseguits per Hirvonen-Lehtinen i Grönholm-Rautiainen mantenit la lluita que tenien ambdues marques pràcticament neutral, ja que el segon de la marca del doble galó es retirava en la primera jornada i poc podia ajudar a Loeb-Elena per tal de sumar més punts. Per darrera d'ells Subaru també mantenia les distàncies amb Stobart-Ford, sumant tots dos equips 5 punts, mantenint-se els japonesos de Prodrive en tercera plaça provisional.

Constructor
Punts

Ford

143

Citroën

102

Subaru

53

Tänak-Järveoja en van tenir prou en imprimir un ritme fort entre les vinyes germàniques.

El 36è Ral·li d’Alemanya engegava motors el dijous 16 d’agost de 2018 amb 18 proves especials en el seu itinerari d’una corda total cronometrada de 325,76 km. Una distància que el diumenge 19 d’agost era completada, amb més o menys grau de precisió a l’afirmació, per 45 equips participants dels 60 que havien baixat per la rampa de sortida. L’edició, que donava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, presentava una llista oficial d’inscrits de 65 formacions.

El que semblava perdut el dissabte al vespre, es guanyava diumenge.

El mateix dijous al capvespre tenia lloc una especial espectacle pels carrers de St Wendel, la qual no era del grat de ningú i en la que els estonis Ott Tänak i Martin Järveoja hi aconseguien el millor temps per davant dels dos Škoda Fabia R5 dels finlandesos Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen i dels noruecs Ole-Christian Veiby i Stig-Rune Skjærmoen. Les dues formacions de la marca txeca donaven doncs la campanada i sense més especials que celebrar-se, aquests entraven en règim de parc tancat a 1 dècima i 2 dècimes de segon respectivament de la parella de Toyota i vigent guanyadora de la ronda germànica. Els càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio, a 4 dècimes de segon dels líders, veien com també a 2 dècimes de segon del seu temps, s’hi classificava un altre Škoda Fabia R5, el dels txecs Jan Kopecký i Pavel Dresler.

A les 9 en punt del matí del divendres, tenia lloc la sortida del parc tancat de Bostalsee, moment en el que el ral·li arrancava de debò amb l’entrada en programa de les cronometrades per les contrades de l’estat de Renània-Palatinat. Els organitzadors recorrien a un concepte clàssic per a l’època, un bucle de 3 trams que es celebrava a doble passada, matí i tarda, el que suposava un total de 101,42 km de lluita contra el cronòmetre al llarg de 6 especials.

Els campions del món en vigència, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, marcaven la primera victòria de tram del dia i els provençals grimpaven fins la primera posició en detriment d’Ott Tänak i Martin Järveoja que restaven a 8 dècimes de segon dels qui havien estat companys seus de formació uns mesos abans. D’altra banda, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, amb el segon millor temps a final de tram, accedien a la darrera plaça de podi.

La reacció d’Ott Tänak i Martin Järveoja era immediata i aquests amb un escratx en el segon tram del dia, tercer en el còmput global del ral·li, recuperaven la posició perduda per després refermar-s’hi amb una altra victòria de tram que els permetia entrar a les assistències de mitja jornada amb 7,2 segons de marge amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i 10,9 amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.

El domini de la parella de Toyota era encara més patent per la tarda i aquests en imposar-se en les 3 cronometrades del bucle, elevaven el seu gap amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia fins als 12,3 segons, qui estaven assumint molts riscs per mantenir-se a rebuf, i fins als 27,4 segons en relació a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Per darrera dels belgues, un grup compacte de 4 equips lluitaven per la quarta posició, en el que s’hi trobaven Elfyn Evans i Daniel Barritt, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, Dani Sordo i Carlos del Barrio i Esapekka Lappi i Janne Ferm a 37,8 segons, 38,8 segons, 42,7 segons i 42,8 segons dels líders respectivament.

L’escenari de cara a la jornada sabatina canviava radicalment, abandonant la zona dedicada a la  viticultura per la dels entrenaments militars del Baunholder i la seva arxifamosa Panzerplatte. En total s’hi programaven 8 proves especials, llur distància total cronometrada suposava afegir 150,12 km a l’itinerari, sent així l’etapa més llarga de tota l’edició. Unes 8 proves especials que es trobaven agrupades en un bucle de 4 trams a doble passada i a les que se’ls hi donava sortida a 2 quarts i 5 minuts de 8 del matí i que es completarien amb el retorn al parc tancat de Bostalsee a partir de 2 quarts de 9 del vespre aproximadament.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila donaven el primer cop en la primera especial sabatina, mentre que Dani Sordo i Carlos del Barrio feien el següent al Panzerplatte, la cronometrada més llarga de tota l’edició, pel que tan finlandesos com càntabres rotaven per la quarta posició. 

Per davant, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia mantenien un interessant ball de segons amb Ott Tänak i Martin Järveoja al llarg de tot el matí, mentre que en la recta final del primer bucle del dia, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul perdien terreny amb els seus companys de podi, fins al punt de caure a l’abast del grup que venia barallant-se per la quarta plaça i ser superats pel menor marge possible, és a dir 1 dècima de segon, per Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Per la seva banda, Dani Sordo i Carlos del Barrio eren cinquens a 1,9 segons dels darrers inquilins de les posicions de podi, augurant un vibrant bucle post meridional.

Un bucle que tenia dues meitats ben diferenciades, Dani Sordo i Carlos del Barrio s’imposaven en les dues primeres proves especials de la tarda, i els càntabres primer superaven als seus companys d’equip belgues en la taula, per després fer el mateix amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, un guany de posicions que esdevenia doble quan en la segona passada per la Panzerplatte, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia patien una punxada a la que encara a dia d’avui li estan intentant trobar una explicació.

La segona meita d’escull tenia el domini de la parella finlandesa de Toyota, la qual amb una victòria de tram i un segon millor temps en les dues últimes especials de la jornada, s’acostava al registre de Dani Sordo i Carlos del Barrio.

Completat doncs el programa competitiu del dia i havent sortit de les assistències de primera hora del vespre, els participants estaven autoritzats a ingressar en règim de parc tancat a Bostalsee, maniobra que s’havia de portar a terme abans de 2 quarts de 12 de la nit per seguir en competició. En aquell instant, Ott Tänak i Martin Järveoja certificaven el seu lideratge per 43,7 segons amb Dani Sordo i Carlos del Barrio i per 44,5 segons amb els seus companys d’equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul eren quarts a 52,5 segons dels líders, mentre que Esapekka Lappi i Janne Ferm tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 58,8 segons dels seus companys estonis.

Un tram a doble passada, així com un segon tram que es celebrava en una única ocasió a mode de “Power Stage”, conformaven la jornada dominical final, una etapa que tenia 72,18 km competitius als que se’ls donava sortida a 1 quart i 5 minuts de 7 del matí.

Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul iniciaven l’etapa amb una victòria de tram, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila cursaven baixa per una avaria en la transmissió del seu Yaris WRC i Dani Sordo i Carlos del Barrio se n’anaven llargs en un revolt i trencaven el seu parabrises alhora que danyaven quelcom en el seu sistema de refrigeració, doncs la temperatura del seu motor s’incrementava lleugerament. Aunant els tres fets, els belgues retornaven a les posicions de podi, concretament la segona, mentre que Esapekka Lappi i Janne Ferm passaven a ocupar el graó més baix d’aquest.

Amb unes posicions molt ben definides entre els quatre primers classificats, les dues últimes proves especials del programa eren pràcticament anecdòtiques més enllà de l’escratx de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia al “Power Stage” i els 5 punts extra per als campions mundials.

Quan les manetes del rellotge indicaven que era la 1 de la tarda del diumenge 19 d’agost de 2018, tenia lloc la cerimònia del podi a Sant Wendel, acte final del 36è Ral·li d’Alemanya en el que Ott Tänak i Martin Järveoja hi pujaven al graó més alt del podi. Els estonis completaven els 325,76 km cronometrats de l’itinerari en un temps de 3 hores 3 minuts i 36,9 segons, un registre que reduïa en 39,2 segons l’aconseguit per Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i en 1 minut i 9 dècimes de segon el d’Esapekka Lappi i Janne Ferm, qui contra tot pronòstic el tancaven.

En cap moment Lappi-Ferm van tenir ritme de podi, però els aconteixements van voler que el tanquès .

La descafeïnada especial espectacle de Sant Wendel del dijous al vespre, oferia un domini aclaparador dels pilots d’Škoda, amb els italians Umberto Scandola i Andrea Gaspari en tercer lloc a 1,2 segons dels líders provisionals Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen i a 7 dècimes de segon de Jan Kopecký i Pavel Dresler.

Però en quan els participants van posar rumb a les vinyes de la vora del Rin, la situació va canviar lleugerament. Jan Kopecký i Pavel Dresler marcaven el millor temps en la primera prova especial del divendres i els txecs accedien al lideratge provisional, mentre que els catalans Nil Solans i Miquel Ibañez, qui estrenaven pneumàtics Pirelli enlloc dels DMack corresponents al premi junior, en aturar el cronòmetre amb el segon millor temps a 3 dècimes de segon de la parella centre europea, passaven a ocupar la tercera posició a la classificació provisional per darrera del Citroën C3 R5 dels francesos Stéphane Lefebvre i Gabin Moreau.

En l’especial central del bucle però, una punxada suposava la concessió d’1 minut per a Stéphane Lefebvre i Gabin Moreau, sent a partir de llavors la seva segona plaça ocupada pels seus compatriotes Yoann Bonato i Benjamin Boulloud, segons també a final de tram.

Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen tancaven l’escull amb un escratx, mentre que per davant, a l'entrada al parc d’assistències, Yoann Bonato i Benjamin Boullod restaven a 5,4 segons de Jan Kopecký i Pavel Dresler i els catalans Nil Solans i Miquel Ibañez a 6,5 segons dels líders.

El bucle de la tarda arrancava com el del matí, amb l’escratx de Jan Kopecký i Pavel Dresler i el segon millor temps de Nil Solans i Miquel Ibañez, amb el que els txecs s’afermaven en la seva posició i els catalans guanyaven el segon lloc provisional. Tot i que la progressió de la parella de ca nostra era bona, els pilots marcaven el millor temps en la següent prova especial, aquests rebien una penalització de 40 segons en fer 4 minuts tard al control horari i aquest esforç se n’anava en orris baixant fins al setè lloc.

Els líders tancaven l’etapa amb una altra victòria de tram, la tercera de 6, i aquests entraven a Bostalsee en règim de parc tancat amb 22,2 segons de marge amb Yoann Bonato i Benjamin Boulloud i amb 22,3 segons de coixí amb Eric Camilli i Benjamin Veillas. 

Amb una distància tan curta entre les dues parelles franceses de podi, el relleu se servia el dissabte a primera hora del matí, mentre que al Panzerplatte, Jan Kopecký i Pavel Dresler patien una punxada i en perdre una mica més de minut i mig, habilitaven a Eric Camilli i Benjamin Veillas a liderar la classe  provisionalment. D’altra banda, Nil Solans i Miquel Ibañez cursaven baixa en l’especial reina del programa per accident.

A Jan Kopecký i Pavel Dresler no els hi quedava cap altre més remei que arriscar i fer una passa endavant, i els txecs s’imposaven en les 6 cronometrades que restaven en la jornada sabatina, d’altra banda, en la recta final del dia, Eric Camilli i Benjamin Veillas havien d’abandonar l’etapa per una avaria en l’alternador en l’enllaç pòstum al Panzerplatte, mentre que Yoann Bonato i Benjamin Boulloud prenien el mateix camí que els seus compatriotes francesos per avaria mecànica en el seu Citroën en el transcurs d’aquesta mateixa especial reina.

Tot plegat feia que al terme de la segona etapa del ral·li, els líders fossin Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen per 2,9 segons de marge amb Fabio Andolfi i Emanuele Inglesi i per 5,9 segons amb Jan Kopecký i Pavel Dresler.

Tot i la brevetat de la jornada dominical, només 72,14 km competitius, l’emoció era més que justificada veient la progressió de la parella txeca des de la seva punxada. Jan Kopecký i Pavel Dresler guanyaven les dues primeres proves especials de la tercera etapa i els txecs accedien de cop a la primera plaça per 3,5 segons de marge amb els seus companys d’equip finlandesos. Dissipant qualsevol mena de dubte, els txecs s’imposaven també en la darrera prova especial del recorregut i certificaven així la seva victòria en la classe a l’esdeveniment germànic.

Completats doncs els 325,76 km cronometrats del recorregut, Jan Kopecky i Pavel Dresler aconseguien la victòria amb un temps de 3 hores 16 minuts i 49,7 segons, registre que era 3,8 segons inferior a l’acumulat pels seus companys Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. Fabio Andolfi i Emanuele Inglesi tancaven el podi a 18,1 segons dels guanyadors, mentre que el final de festa per a Škoda, el posaven els locals Fabian Kreim i Frank Christian amb el quart lloc a bord d’un altre cotxe de la marca txeca.

Jan Kopecký aconseguia la quarta victòria de la temporada en la seva quarta participació, amb el què el pilot d’Opocno passava a liderar la classificació amb 100 punts, 7 per davant del seu company d’estructura Pontus Tidemand.

Una punxada feia despertar al millor Kopecký-Dresler, qui en encadenar els 9 últims escratxs, guanyaven.

Entre els cotxes de 2 rodes motrius, oficialment l’anomenat WRC3, la llista d’inscrits era molt curta, doncs aquesta estava conformada per només 3 equips, entre els que hi destacava especialment el jove finlandès Taisko Lario i el seu compatriota Tatu Hämäläinen. Els nòrdics s’imposaven en totes i cadascuna de les 7 especials de la primera etapa tret de l’última, en la que el millor temps era per Enrico Brazzoli i Luca Beltrame, amb el què finlandesos i italians feien cap al parc tancat de Bostalsee separats en 2 minuts i 53,1 segons, mentre que la britànica Louise Cook i Stefan Davis eren a 5 minuts i 29,5 segons del registre dels primers.

Enrico Brazzoli i Luca Beltrame iniciaven la jornada sabatina imposant-se en les dues primeres proves especials del programa, mentre que Taisko Lario i Tatu Hämäläinen feien el mateix en les següents, amb el què les distàncies entre ambdós equips romania estable, mentre que la parella britànica en tercera posició, es despenjava per sobre dels 16 minuts dels líders.

Havent dinat, en tornar a passar pels 4 trams del bucle, els resultats individuals es tornaven a repetir i en el mateix ordre, pel que Taisko Lario i Tatu Hämäläinen afrontaven la jornada dominical amb 2 minuts i 50,4 segons de marge amb Enrico Brazzoli i Luca Beltrame i 19 minuts i 1,4 segons amb Louise Cook i Stefan Davis.

Tot semblava estar decidit tret d’avaria o accident, però tot i així els líders ho deixaven tot lligat i ben lligat amb dues victòries de tram més, mentre que els problemes venien de la mà d’Enrico Brazzoli i Luca Beltrame, qui cedien terreny en patir problemes de transmissió en el seu Peugeot 208 R2.

Finalment doncs Taisko Lario i Tatu Hämäläinen aconseguien la seva primera victòria de la temporada per 11 minuts i 37,8 segons de marge amb Enrico Brazzoli i Luca Beltrame i per 19 minuts i 45,3 segons amb Louise Cook i Stefan Davis, parella que marcava una victòria de tram en aquesta jornada dominical.

A efectes de campionat el finlandès s’enfilava fins al segon lloc, a 15 punts del lideratge del provençal Jean-Baptiste Franceschi, mentre que Enrico Brazzoli s’acostava al tercer i quart lloc dels suecs Dennis Rådström i Emil Bergkvist.

En país de cecs, Lario-Hämäläinen feien de reis.

En el campionat de pilots, Sébastien Ogier salvava la seva quarta plaça final amb la victòria al Power Stage i el francès només concedia 2 punts al líder Thierry Neuville, mentre que Ott Tänak, amb la revàlida germànica, collava per darrera al qui havia estat company seu a M-Sport uns mesos abans.

Pilot

Punts
Thierry Neuville

172

Sébastien Ogier

149

Ott Tänak

136

En situar dos dels seus cotxes en les places de podi, Toyota aconseguia més punts que ningú altre i superava en la classificació a M-Sport, alhora que la marca japonesa amb seu esportiva a Finlàndia, s’acostava molt al lideratge dels coreans de Hyundai.

Constructor
Punts

Hyundai

254

Toyota

241

M-Sport

224