Sis de sis per a Sébastien Loeb i Daniel Elena a Alemanya.

Trèveris, la ciutat considerada com la més antiga de tot Alemanya, es retrobava un any més amb la familia del mundial de ral·lis per tal de tancar la 26ena edició del Rally d'Alemanya el diumenge 19 d’agost de 2007. La cita, desena entre un total de setze en el calendari del campionat del món de ral·lis, entregava punts en els certàmens reservats a pilots i constructors, així com en el campionat júnior, el que aplegava fins a 107 equips en la seva llista oficial d’inscrits. D’aquests, 102 esdevenien en participants en baixar per la protocol·lària per la rampa de sortida, emplaçada també als peus de la monumental "Porta Nigra" romana, el dijous 16 d'agost. 88 formacions participants aconseguien superar les 19 proves especials cronometrades d'una corda de 356,27 km.

Molt dur en la primera i última jornada, a Duval-Pivato se'ls hi escapà el ral·li el dissabte.

A diferència de les edicions anteriors, de cara a la de l’any 2007 el parc tancat s’ubicava a les afores de Trèveris, concretament en el seu Messepark, abandonant així el llac artificial per al lleure de Bostalsee i que tants problemes havia donat en les jornades de pluja. Amb sortida del parc tancat el divendres 17 d’agost a 2 quarts de 10 del matí, la primera etapa del programa tenia en el seu itinerari 3 trams cronometrats que es dibuixaven entre les vinyes de la vora del riu Mosel·la, els quals en disputar-se matí i tarda, s’assolien les 6 proves especials cronometrades de 128,60 km de corda competitiva i que els més matiners començaven a donar per conclosa en passar 1 minut de 3 quarts de 8 del vespre.

Els vencedors de les 5 últimes edicions del ral·li, el francès Sébastien Loeb i el monegasc Daniel Elena, s’imposaven en les dues primeres proves especials del programa, si bé els oficials de la marca dels dos galons no aconseguien massa renda de segons vers els seus més immediats perseguidors, un grup capitanejat  per un vell conegut del panorama mundialista, el belga François Duval i el francès Patrick Pivato, qui retornaven al certamen als comandaments d’un dels antics Citroën Xsara WRC de l’equip Kronos i amb el suport de la Federació Belga d’Automobilisme. 

Els del Xsara WRC aconseguien batre al segon dels Citroën C4 WRC oficials en les dues primeres proves especials, el pilotat pel càntabre Dani Sordo i el català Marc Martí, si bé en la segona prova especial del bucle matinal, aquests també eren superats pels finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, qui es refeien així de la desfeta inicial.

En la tercera prova especial, última del bucle matinal, François Duval i Patrick Pivato aconseguien per primera vegada en l’edició anotar el millor temps, i just per davant dels 2 Citroën C4 WRC així com del Ford Focus RS WRC’07 de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, amb el què en el moment de retornar a Trèveris per a la posada a punt de les mecàniques de mitja etapa, 5,8 segons separaven als dos ex companys de l’equip Citroën de l’any 2005, mentre que Dani Sordo i Marc Martí tancaven les places de podi a 8,5 segons dels líders i per 5,5 segons de marge amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

A la represa saltava una altra sorpresa, quan Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen batien per mig segon el registre de François Duval i Patrick Pivato i esdevenien així en els pilots més ràpids en completar la segona passada per la primera cronometrada del bucle post meridional. Alhora Dani Sordo i Marc Martí s’envirollaven cap a les acaballes de la cronometrada i el contra temps els hi suposava perdre la tercera posició per 9 dècimes de segon vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

En la cronometrada més llarga de la jornada, François Duval i Patrick Pivato seguien escurçant distàncies amb els líders gràcies a una nova victòria de tram, deixant les distàncies entre les dues parelles francòfones en 1,7 segons, mentre que Dani Sordo i Marc Martí tornaven a ser batuts, en 7 dècimes de segon, per Marcus Grönholm i Timo Rautiainen arran d'uns problemes de motor, veient així com la recuperació de la plaça amb dret a dutxa dominical d’escumós s’allunyava.

Chris Atkinson i Stéphane Prévot reclamaven la quota de pantalla en el resum diari televisiu per als cotxes blaus de la formació de la Constel·lació de les Plèiades, en aconseguir el millor temps en la sisena i última prova especial de la jornada, mentre que François Duval i Patrick Pivato havien de conformar-se novament amb el segon millor temps. Un resultat però que no els privava d’aconseguir el lideratge de la provisional just en el moment d’enfilar cap al parc tancat de Trèveris.

Dani Sordo i Marc Martí per la seva banda, prenien la sortida en el darrer tram 6 minuts tard a causa dels seus problemes de motor, el que els suposava 1 minut de penalització, però tot se n'anava en orris quan el propulsor es trencava sobre el vuitè quilòmetre de la darrera prova especial, deixant a la parella espanyola a l’estacada, alhora que perjudicava enormement els plans de Citroën que hi comptaven amb un bon resultat per part dels seus pilots per tal d’escurçar distàncies amb els líders de Ford. 

Així doncs, a quarts de 8 del vespre, hora d’entrada al parc tancat de final d’etapa, 1,3 segons separaven a François Duval i Patrick Pivato de Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen tancaven les posicions de podi a 17,4 segons del temps de l’equip finançat per la Federació Belga d’Automobilisme i per tan sols 5,3 segons de marge amb els seus companys d’equip Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Una tercera formació finlandesa, la formada per Toni Gardemeister i Jakke Honkanen, eren cinquens a bord d’un altre Citroën Xsara WRC, si bé de l’equip Astra, a 1 minut i 4,2 segons dels líders provisionals, però sense a penes pressió per darrera, doncs Petter Solberg i Phil Mills danyaven la direcció del seu Subaru Impreza S12B WRC en la sisena prova especial i es despenjaven a la taula.

La primera de les 96 parelles participants que restaven en actiu en el parc tancat de Trèveris, iniciava la segona etapa del ral·li a les 7 en punt del matí del dissabte 18 d’agost. Un bucle de 4 trams, amb una assistència remota intermitja entre la segona i la tercera especial a Konken, es disputava en dues ocasions, destacant especialment el darrer d’ells, l’Arena Panzerplatte, que amb 30,55 km de lluita contra el cronòmetre, esdevenia el més llarg de tot el programa de l’edició. Una activitat que finalitzava, com en l’etapa anterior, en passar 2 minuts de 3 tres quarts de 8 del vespre i que en total suposava afegir 164,86 km cronometrats al rutòmetre competitiu.

François Duval i Patrick Pivato sortien disposats a defensar el seu lideratge, però les humitats presents al ferm, així com uns compostos massa freds, jugaven una mala passada a la parella, qui en protagonitzar una espectacular virolla a alta velocitat, així com una lleugera sortida de pista, s’hi deixaven 16,8 segons vers el registre guanyador de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Sébastien Loeb i Daniel Elena aturaven el cronòmetre darrera de la parella finlandesa de Ford i ambdues formacions aconseguien guanyar una posició a la classificació provisional, en detriment dels seus companys de fromació, així com dels pilots de l’equip Kronos respectivament.

Els líders refermaven la recuperació de la primera plaça en establir el millor temps en el segon repte cronometrat sabatí, mentre que la manca de confiança i seguretat seguia fent sangria en els temps de François Duval i Patrick Pivato, qui feien cap al reagrupament de Konken en quarta posició a 6 i 4 dècimes de segon de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen respectivament.

A la represa, el caps de files de la formació de l’oval blau superaven als escuders de l’equip anglosaxó en aconseguir la seva primera, i posteriorment única, victòria de tram a l’edició, i es feien així amb la segona plaça a la classificació provisional. Mentrestant que la reacció de François Duval i Patrick Pivato seguia sense arribar en les especials emplaçades a les zones d’entrenament militar, els seus companys d’equip austríacs, Manfred Stohl i Ilka Minor, qui hi lluïen una decoració especial, eren baixa al ral·li per accident.

Al Panzerplatte, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen trepitjaven una placa de fang que un altre participant havia llençat prèviament a la traçada i en lliscar una mica en una secció ràpida, aquests colpejaven lateralment contra una bala de palla danyant lleugerament el seu flanc esquerre. Un incident que els feia perdre prou temps com per concedir la darrera posició de podi per 5 dècimes de segon a François Duval i Patrick Pivato.

Per davant Sébastien Loeb i Daniel Elena establien per segona vegada al llarg del bucle matinal, el temps de referència per a la resta dels participants a l’edició, un registre que gràcies al qual, els líders retornaven al Messepark de Trèveris amb 26,7 segons de marge vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i 41,8 segons en relació a François Duval i Patrick Pivato.

Després d’haver fet un àpat per a recuperar forces i haver posat a punt les mecàniques, els participants es tornaven a afrontar a les 4 proves especials del matí amb una sort relativament similar. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen demostraven tenir ben presa la mida a la primera especial del bucle en repetir la victòria de tram del matí, gràcies a la qual els finlandesos restaven a 2 dècimes de segon del darrer graó del podi.

Chris Atkinson i Stéphane Prévot tornaven a inscriure els seus noms com els vencedors d’una especial abans d’entrar a les assistències remotes de Konken, mentre que entre els dos aspirants a tancar el podi, el gap s’eixamplava en 1 segon. Acte seguit, en un duel que distava molt d’estar resolt, en la cronometrada prèvia al Panzerplatte, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen llevaven la tercera plaça a François Duval i Patrick Pivato per només 2 dècimes de segon, alhora que els líders, Sébastien Loeb i Daniel Elena, aturaven altra vegada el cronòmetre abans que ningú. 

Uns 30,55 km cronometrats del Panzerplatte que tornaven a donar com a vencedors d’una especial a Chris Atkinson i Stéphane Prévot, si bé l’australià i el belga de Subaru poc més tenien a fer, després d’haver perdut més de 8 minuts arran d’una sortida de pista en la segona prova especial del divendres. Alhora, François Duval i Patrick Pivato aconseguien el tercer millor temps, just per darrere dels líders de la taula provisional, i el belga i el francès es feien així altre cop amb la tercera posició en el moment de retornar al parc tancat.

A quarts de 8 del vespre del dissabte 18 d’agost de 2007 doncs, Sébastien Loeb i Daniel Elena encapçalaven la classificació per 37,8 segons de marge amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, una distància que si es mesurava en relació a François Duval i Patrick Pivato arribava fins als 50,4 segons i des de la perspectiva de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen fins als 55,5 segons. Una avaria en un amortidor en la segona passada pel Panzerplatte, així com una avaria hidràulica en la seva disputa prèvia, endarreria suficientment a Toni Gardemeister i Jakke Honkanen com per a aquests perdessin la cinquena posició per 2,7 segons vers els txecs Jan Kopecký i Filip Schovánek, qui fitxaven a 2 minuts i 48,7 segons dels líders, és a dir a una distància molt remota dels equips capdavanters.

La tercera i última etapa comptava amb 5 proves especials en el seu programa de 62,81 km cronometrats, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 2 trams, més una especial espectacle urbana a Trèveris entremig. El principal handicap de la competició dominical, que s’iniciava a les 8 en punt del diumenge 19 d’agost, residia en l’absència d’assistències.

En un terreny que els va portar a liderar la classificació provisional, les vinyes de la riba del Mosel·la, François Duval i Patrick Pivato sortien amb el ganivet entre les dents per tal d’assegurar-se la posició de podi que ocupaven. La parella que pilotava un Citroën Xsara WRC de l’equip Kronos, es feia amb un ple de victòries de tram al llarg de la jornada, gràcies al qual no només s’asseguraven la plaça de podi, sinó que a més a més es presentava a la línia de sortida de la darrera cronometrada del programa a tan sols 5,6 segons de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i a 28,9 segons dels líders Sébastien Loeb i Daniel Elena, qui clarament estaven administrant esforços, pel que qualsevol contingència podia canviar el podi final del ral·li.

Contingència que va ocórrer quan la parella finlandesa del Ford número 3, que havia estat sòlidament en la segona posició des de l'equador de l’etapa prèvia, es desconcentrava amb una vaca que hi havia al voral i se n'anava una mica llarg en el següent revolt. En trepitjar la gespa a alta velocitat, els nòrdics s'envirollaven malmetent la part posterior del seu Ford Focus RS WRC i aquests hi acabaven concedint una vuitantena de segons, suficients com per caure des de la segona fins a la quarta posició, concretament a 17,4 segons del registre dels seus companys d'equip Mikko  Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Amb tot el programa completat, el públic aplegat al voltant del podi que s’emplaçava als peus del monument per excel·lència de la vila, la “Porta Nigra”, i els rellotges indicant que eren les 3 en punt de la tarda, Sébastien Loeb i Daniel aconseguien el seu sisè Ral·li d'Alemanya consecutiu en completar els 356,27 km cronometrats amb un temps de 3 hores 27 minuts i 27,5 segons, un registre que suposava un marge final de 20,3 segons per davant de qui precisament més difícil els hi havien posat la consecució d’aquesta victòria, la parella formada per François Duval i Patrick Pivato. El tercer graó del podi era finalment per Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, qui completaven el recorregut a 1 minut i 19,1 segons dels guanyadors de la prova.

Una vaca del voral va regalar el podi a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Amb un ple de victòries de tram al llarg de la primera etapa, els txecs Martin Prokop i Jan Tománek retornaven a Trèveris al capdavant de la classificació júnior amb 1 minut i 6 dècimes de segon de marge en vers els estonians Urmo Aava i Kuldar Sikk i de 2 minuts i 6,1 segons amb el zimbabuès Conrad Rautenbach i el britànic David Senior.

Amb un coixí de segons més que suficient, els líders sortien a controlar la classificació al llarg del dissabte, donant l’alternativa principalment a la parella estoniana de Suzuki, qui davant l’absència dels seus caps de files suecs, amb problemes amb la seva llicència de pilotatge, esdevenien la punta de fletxa de la formació nipona. 

Martin Prokop i Jan Tománek donaven respectius cops de timó en les dues passades per l'Arena Panzerplatte, així com en la cronometrada prèvia en la seva primera disputa matinal, gràcies als quals els pilots se n’anaven a descansar el dissabte a la nit amb 53,5 segons de marge en el seu haver vers Urmo Aava i Kuldar Sikk, mentre que Conrad Rautenbach i David Senior havien concedit quelcom més de mig minut i es trobaven ja a 2 minuts i 43,2 segons dels líders.

En aquest context, la breu jornada dominical esdevenia un mer tràmit que es resolia sense incidents i amb la victòria de Martin Prokop i Jan Tománek amb un temps de 3 hores 52 minuts i 26,9 segons, registre que els suposava un marge final de 49,5 segons amb Urmo Aava i Kuldar Sikk i de 2 minuts i 15,9 segons amb Conrad Rautenbach i David Senior.

Per al de Jihlava aquesta era la seva primera victòria de la temporada, gràcies a la qual el pilot sumava un total de 16 punts, justament la meitat dels que portava el nou líder del certamen i segon classificat a la prova, l’estonià Urmo Aava. Així doncs, els problemes amb la seva llicència de pilotatge, suposaven a Per-Gunnar Andersson perdre el lideratge de la classificació provisional per 4 punts.

Amb una primera jornada pletòrica, Prokop-Tománek es van limitar a controlar el que restava de prova .

En la taula general provisional del certamen de pilots, tot i l'errada de Marcus Grönholm en l'última especial cronometrada, el gegant finlandès continuava liderant la classificació, ara però amb 8 punts vers el seu màxim rival, el francés i guanyador de la prova Sébastien Loeb. Per darrera d'ells s'hi mantenia Mikko Hirvonen, que de passada incrementava distàncies amb Petter Solberg i Dani Sordo, els seus perseguidors.

Pilot	Punts
Marcus Grönholm	80
Sébastien Loeb	72
Mikko Hirvonen	63

En el campionat reservat a constructors, Ford sumava un punt més que Citroën en un esdeveniment que a priori era favorable als de Versalles, gràcies al tercer i quart lloc aconseguits per les seves dues parelles finlandeses, mentre que els francesos es quedaven en solitari amb la victòria de Sébastien Loeb i Daniel Elena. Per darrera d'ells, Subaru també mantenia les distàncies amb Stobart-Ford, doncs tots dos equips aconseguien un rendiment de 5 punts, pel què els japonesos de Prodrive conservaven la tercera plaça provisional.

Constructor	Punts
Ford	143
Citroën	102
Subaru	53

Tänak-Järveoja en van tenir prou en imprimir un ritme fort entre les vinyes germàniques.

El 36è Ral·li d’Alemanya engegava motors el dijous 16 d’agost de 2018 amb 18 proves especials en el seu itinerari d’una corda total cronometrada de 325,76 km. Una distància que el diumenge 19 d’agost era completada, amb més o menys grau de precisió a l’afirmació, per 45 equips participants dels 60 que havien baixat per la rampa de sortida. L’edició, que donava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, presentava una llista oficial d’inscrits de 65 formacions.

El que semblava perdut el dissabte al vespre, es guanyava diumenge.

El mateix dijous al capvespre tenia lloc una especial espectacle pels carrers de St Wendel, la qual no era del grat de ningú i en la que els estonis Ott Tänak i Martin Järveoja hi aconseguien el millor temps per davant dels dos Škoda Fabia R5 dels finlandesos Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen i dels noruecs Ole-Christian Veiby i Stig-Rune Skjærmoen. Les dues formacions de la marca txeca donaven doncs la campanada i sense més especials que celebrar-se, aquests entraven en règim de parc tancat a 1 dècima i 2 dècimes de segon respectivament de la parella de Toyota i vigent guanyadora de la ronda germànica. Els càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio, a 4 dècimes de segon dels líders, veien com també a 2 dècimes de segon del seu temps, s’hi classificava un altre Škoda Fabia R5, el dels txecs Jan Kopecký i Pavel Dresler.

A les 9 en punt del matí del divendres, tenia lloc la sortida del parc tancat de Bostalsee, moment en el que el ral·li arrancava de debò amb l’entrada en programa de les cronometrades per les contrades de l’estat de Renània-Palatinat. Els organitzadors recorrien a un concepte clàssic per a l’època, un bucle de 3 trams que es celebrava a doble passada, matí i tarda, el que suposava un total de 101,42 km de lluita contra el cronòmetre al llarg de 6 especials.

Els campions del món en vigència, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, marcaven la primera victòria de tram del dia i els provençals grimpaven fins la primera posició en detriment d’Ott Tänak i Martin Järveoja que restaven a 8 dècimes de segon dels qui havien estat companys seus de formació uns mesos abans. D’altra banda, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, amb el segon millor temps a final de tram, accedien a la darrera plaça de podi.

La reacció d’Ott Tänak i Martin Järveoja era immediata i aquests amb un escratx en el segon tram del dia, tercer en el còmput global del ral·li, recuperaven la posició perduda per després refermar-s’hi amb una altra victòria de tram que els permetia entrar a les assistències de mitja jornada amb 7,2 segons de marge amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i 10,9 amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.

El domini de la parella de Toyota era encara més patent per la tarda i aquests en imposar-se en les 3 cronometrades del bucle, elevaven el seu gap amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia fins als 12,3 segons, qui estaven assumint molts riscs per mantenir-se a rebuf, i fins als 27,4 segons en relació a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Per darrera dels belgues, un grup compacte de 4 equips lluitaven per la quarta posició, en el que s’hi trobaven Elfyn Evans i Daniel Barritt, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, Dani Sordo i Carlos del Barrio i Esapekka Lappi i Janne Ferm a 37,8 segons, 38,8 segons, 42,7 segons i 42,8 segons dels líders respectivament.

L’escenari de cara a la jornada sabatina canviava radicalment, abandonant la zona dedicada a la  viticultura per la dels entrenaments militars del Baunholder i la seva arxifamosa Panzerplatte. En total s’hi programaven 8 proves especials, llur distància total cronometrada suposava afegir 150,12 km a l’itinerari, sent així l’etapa més llarga de tota l’edició. Unes 8 proves especials que es trobaven agrupades en un bucle de 4 trams a doble passada i a les que se’ls hi donava sortida a 2 quarts i 5 minuts de 8 del matí i que es completarien amb el retorn al parc tancat de Bostalsee a partir de 2 quarts de 9 del vespre aproximadament.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila donaven el primer cop en la primera especial sabatina, mentre que Dani Sordo i Carlos del Barrio feien el següent al Panzerplatte, la cronometrada més llarga de tota l’edició, pel que tan finlandesos com càntabres rotaven per la quarta posició. 

Per davant, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia mantenien un interessant ball de segons amb Ott Tänak i Martin Järveoja al llarg de tot el matí, mentre que en la recta final del primer bucle del dia, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul perdien terreny amb els seus companys de podi, fins al punt de caure a l’abast del grup que venia barallant-se per la quarta plaça i ser superats pel menor marge possible, és a dir 1 dècima de segon, per Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Per la seva banda, Dani Sordo i Carlos del Barrio eren cinquens a 1,9 segons dels darrers inquilins de les posicions de podi, augurant un vibrant bucle post meridional.

Un bucle que tenia dues meitats ben diferenciades, Dani Sordo i Carlos del Barrio s’imposaven en les dues primeres proves especials de la tarda, i els càntabres primer superaven als seus companys d’equip belgues en la taula, per després fer el mateix amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, un guany de posicions que esdevenia doble quan en la segona passada per la Panzerplatte, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia patien una punxada a la que encara a dia d’avui li estan intentant trobar una explicació.

La segona meita d’escull tenia el domini de la parella finlandesa de Toyota, la qual amb una victòria de tram i un segon millor temps en les dues últimes especials de la jornada, s’acostava al registre de Dani Sordo i Carlos del Barrio.

Completat doncs el programa competitiu del dia i havent sortit de les assistències de primera hora del vespre, els participants estaven autoritzats a ingressar en règim de parc tancat a Bostalsee, maniobra que s’havia de portar a terme abans de 2 quarts de 12 de la nit per seguir en competició. En aquell instant, Ott Tänak i Martin Järveoja certificaven el seu lideratge per 43,7 segons amb Dani Sordo i Carlos del Barrio i per 44,5 segons amb els seus companys d’equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul eren quarts a 52,5 segons dels líders, mentre que Esapekka Lappi i Janne Ferm tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 58,8 segons dels seus companys estonis.

Un tram a doble passada, així com un segon tram que es celebrava en una única ocasió a mode de “Power Stage”, conformaven la jornada dominical final, una etapa que tenia 72,18 km competitius als que se’ls donava sortida a 1 quart i 5 minuts de 7 del matí.

Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul iniciaven l’etapa amb una victòria de tram, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila cursaven baixa per una avaria en la transmissió del seu Yaris WRC i Dani Sordo i Carlos del Barrio se n’anaven llargs en un revolt i trencaven el seu parabrises alhora que danyaven quelcom en el seu sistema de refrigeració, doncs la temperatura del seu motor s’incrementava lleugerament. Aunant els tres fets, els belgues retornaven a les posicions de podi, concretament la segona, mentre que Esapekka Lappi i Janne Ferm passaven a ocupar el graó més baix d’aquest.

Amb unes posicions molt ben definides entre els quatre primers classificats, les dues últimes proves especials del programa eren pràcticament anecdòtiques més enllà de l’escratx de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia al “Power Stage” i els 5 punts extra per als campions mundials.

Quan les manetes del rellotge indicaven que era la 1 de la tarda del diumenge 19 d’agost de 2018, tenia lloc la cerimònia del podi a Sant Wendel, acte final del 36è Ral·li d’Alemanya en el que Ott Tänak i Martin Järveoja hi pujaven al graó més alt del podi. Els estonis completaven els 325,76 km cronometrats de l’itinerari en un temps de 3 hores 3 minuts i 36,9 segons, un registre que reduïa en 39,2 segons l’aconseguit per Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i en 1 minut i 9 dècimes de segon el d’Esapekka Lappi i Janne Ferm, qui contra tot pronòstic el tancaven.

En cap moment Lappi-Ferm van tenir ritme de podi, però els aconteixements van voler que el tanquès .

La descafeïnada especial espectacle de Sant Wendel del dijous al vespre, oferia un domini aclaparador dels pilots d’Škoda, amb els italians Umberto Scandola i Andrea Gaspari en tercer lloc a 1,2 segons dels líders provisionals Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen i a 7 dècimes de segon de Jan Kopecký i Pavel Dresler.

Però en quan els participants van posar rumb a les vinyes de la vora del Rin, la situació va canviar lleugerament. Jan Kopecký i Pavel Dresler marcaven el millor temps en la primera prova especial del divendres i els txecs accedien al lideratge provisional, mentre que els catalans Nil Solans i Miquel Ibañez, qui estrenaven pneumàtics Pirelli enlloc dels DMack corresponents al premi junior, en aturar el cronòmetre amb el segon millor temps a 3 dècimes de segon de la parella centre europea, passaven a ocupar la tercera posició a la classificació provisional per darrera del Citroën C3 R5 dels francesos Stéphane Lefebvre i Gabin Moreau.

En l’especial central del bucle però, una punxada suposava la concessió d’1 minut per a Stéphane Lefebvre i Gabin Moreau, sent a partir de llavors la seva segona plaça ocupada pels seus compatriotes Yoann Bonato i Benjamin Boulloud, segons també a final de tram.

Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen tancaven l’escull amb un escratx, mentre que per davant, a l'entrada al parc d’assistències, Yoann Bonato i Benjamin Boullod restaven a 5,4 segons de Jan Kopecký i Pavel Dresler i els catalans Nil Solans i Miquel Ibañez a 6,5 segons dels líders.

El bucle de la tarda arrancava com el del matí, amb l’escratx de Jan Kopecký i Pavel Dresler i el segon millor temps de Nil Solans i Miquel Ibañez, amb el que els txecs s’afermaven en la seva posició i els catalans guanyaven el segon lloc provisional. Tot i que la progressió de la parella de ca nostra era bona, els pilots marcaven el millor temps en la següent prova especial, aquests rebien una penalització de 40 segons en fer 4 minuts tard al control horari i aquest esforç se n’anava en orris baixant fins al setè lloc.

Els líders tancaven l’etapa amb una altra victòria de tram, la tercera de 6, i aquests entraven a Bostalsee en règim de parc tancat amb 22,2 segons de marge amb Yoann Bonato i Benjamin Boulloud i amb 22,3 segons de coixí amb Eric Camilli i Benjamin Veillas. 

Amb una distància tan curta entre les dues parelles franceses de podi, el relleu se servia el dissabte a primera hora del matí, mentre que al Panzerplatte, Jan Kopecký i Pavel Dresler patien una punxada i en perdre una mica més de minut i mig, habilitaven a Eric Camilli i Benjamin Veillas a liderar la classe  provisionalment. D’altra banda, Nil Solans i Miquel Ibañez cursaven baixa en l’especial reina del programa per accident.

A Jan Kopecký i Pavel Dresler no els hi quedava cap altre més remei que arriscar i fer una passa endavant, i els txecs s’imposaven en les 6 cronometrades que restaven en la jornada sabatina, d’altra banda, en la recta final del dia, Eric Camilli i Benjamin Veillas havien d’abandonar l’etapa per una avaria en l’alternador en l’enllaç pòstum al Panzerplatte, mentre que Yoann Bonato i Benjamin Boulloud prenien el mateix camí que els seus compatriotes francesos per avaria mecànica en el seu Citroën en el transcurs d’aquesta mateixa especial reina.

Tot plegat feia que al terme de la segona etapa del ral·li, els líders fossin Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen per 2,9 segons de marge amb Fabio Andolfi i Emanuele Inglesi i per 5,9 segons amb Jan Kopecký i Pavel Dresler.

Tot i la brevetat de la jornada dominical, només 72,14 km competitius, l’emoció era més que justificada veient la progressió de la parella txeca des de la seva punxada. Jan Kopecký i Pavel Dresler guanyaven les dues primeres proves especials de la tercera etapa i els txecs accedien de cop a la primera plaça per 3,5 segons de marge amb els seus companys d’equip finlandesos. Dissipant qualsevol mena de dubte, els txecs s’imposaven també en la darrera prova especial del recorregut i certificaven així la seva victòria en la classe a l’esdeveniment germànic.

Completats doncs els 325,76 km cronometrats del recorregut, Jan Kopecky i Pavel Dresler aconseguien la victòria amb un temps de 3 hores 16 minuts i 49,7 segons, registre que era 3,8 segons inferior a l’acumulat pels seus companys Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. Fabio Andolfi i Emanuele Inglesi tancaven el podi a 18,1 segons dels guanyadors, mentre que el final de festa per a Škoda, el posaven els locals Fabian Kreim i Frank Christian amb el quart lloc a bord d’un altre cotxe de la marca txeca.

Jan Kopecký aconseguia la quarta victòria de la temporada en la seva quarta participació, amb el què el pilot d’Opocno passava a liderar la classificació amb 100 punts, 7 per davant del seu company d’estructura Pontus Tidemand.

Una punxada feia despertar al millor Kopecký-Dresler, qui en encadenar els 9 últims escratxs, guanyaven.

Entre els cotxes de 2 rodes motrius, oficialment l’anomenat WRC3, la llista d’inscrits era molt curta, doncs aquesta estava conformada per només 3 equips, entre els que hi destacava especialment el jove finlandès Taisko Lario i el seu compatriota Tatu Hämäläinen. Els nòrdics s’imposaven en totes i cadascuna de les 7 especials de la primera etapa tret de l’última, en la que el millor temps era per Enrico Brazzoli i Luca Beltrame, amb el què finlandesos i italians feien cap al parc tancat de Bostalsee separats en 2 minuts i 53,1 segons, mentre que la britànica Louise Cook i Stefan Davis eren a 5 minuts i 29,5 segons del registre dels primers.

Enrico Brazzoli i Luca Beltrame iniciaven la jornada sabatina imposant-se en les dues primeres proves especials del programa, mentre que Taisko Lario i Tatu Hämäläinen feien el mateix en les següents, amb el què les distàncies entre ambdós equips romania estable, mentre que la parella britànica en tercera posició, es despenjava per sobre dels 16 minuts dels líders.

Havent dinat, en tornar a passar pels 4 trams del bucle, els resultats individuals es tornaven a repetir i en el mateix ordre, pel que Taisko Lario i Tatu Hämäläinen afrontaven la jornada dominical amb 2 minuts i 50,4 segons de marge amb Enrico Brazzoli i Luca Beltrame i 19 minuts i 1,4 segons amb Louise Cook i Stefan Davis.

Tot semblava estar decidit tret d’avaria o accident, però tot i així els líders ho deixaven tot lligat i ben lligat amb dues victòries de tram més, mentre que els problemes venien de la mà d’Enrico Brazzoli i Luca Beltrame, qui cedien terreny en patir problemes de transmissió en el seu Peugeot 208 R2.

Finalment doncs Taisko Lario i Tatu Hämäläinen aconseguien la seva primera victòria de la temporada per 11 minuts i 37,8 segons de marge amb Enrico Brazzoli i Luca Beltrame i per 19 minuts i 45,3 segons amb Louise Cook i Stefan Davis, parella que marcava una victòria de tram en aquesta jornada dominical.

A efectes de campionat el finlandès s’enfilava fins al segon lloc, a 15 punts del lideratge del provençal Jean-Baptiste Franceschi, mentre que Enrico Brazzoli s’acostava al tercer i quart lloc dels suecs Dennis Rådström i Emil Bergkvist.

En país de cecs, Lario-Hämäläinen feien de reis.

En el campionat de pilots, Sébastien Ogier salvava la seva quarta plaça final amb la victòria al Power Stage i el francès només concedia 2 punts al líder Thierry Neuville, mentre que Ott Tänak, amb la revàlida germànica, collava per darrera al qui havia estat company seu a M-Sport uns mesos abans.

Pilot	Punts
Thierry Neuville	172
Sébastien Ogier	149
Ott Tänak	136

En situar dos dels seus cotxes en les places de podi, Toyota aconseguia més punts que ningú altre i superava en la classificació a M-Sport, alhora que la marca japonesa amb seu esportiva a Finlàndia, s’acostava molt al lideratge dels coreans de Hyundai.

Constructor	Punts
Hyundai	254
Toyota	241
M-Sport	224