Especificacions tècniques
Motor

4 cilindres en línia de 1995,4 centímetres cúbics (83,00 mm de diàmetre - 92,20 mm de carrera) amb turbo i brida de 34 mm.

Potència

315 CV a 5300 rpm

Canvi

Seqüencial de 6 velocitats

Transmissió

A les 4 rodes

Longitud

4172 mm

Amplada 1770 mm
Alçada

1400 mm

Distància entre eixos 2443 mm
Pes mínim 1230 kg

El restilying de mitja vida que patien els SEAT Córdoba i Ibiza de concessionari també es traslladava als vehicles de la màxima competició, si bé els principals canvis que es feien a la Evo2 restaven a sota el capó. Després d’un any d’experiència en la categoria reina del mundial, i de la que s’esperaven uns resultats millors als obtinguts, SEAT Sport va trobar diverses mancances en el seu primer World Rally Car, entre elles una maniobrabilitat un tan dificil i un déficit de potència a règims baixos; per això SEAT Sport va treballar amb unes noves configuracions de suspensions, sense arribar a tocar la seva geometria, i amb un nou turbo proveït per Garrett de majors dimensions.

El debut del nou cotxe va tenir lloc a Finlàndia el divendres 20 d’agost de 1999, tot coincidint amb l’inici de les hostilitats vers el cronòmetre en el 49è Ral·li 1000 Llacs. Allà, les dues parelles de l’equip, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, i Toni Gardemeister i Paavo Lukander, aconseguiren completar el recorregut programat en cinquena i sisena posició final respectivament, si bé cap dels dos van arribar a flirtejar amb les posicions de podi.

Mesos més tard, amb la celebració del 55è RAC Rally, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen marcaven el primer podi pel model amb la tercera plaça que aquests hi aconseguien, una classificació que Didier Auriol i Denis Giraudet repetirien al Safari Rally de 2000, sent aquests dos tercers els dos millors resultats de l’evolució.

Tot i estar lliures de pressió Grönholm-Rautiainen volaven cap a la seva primera victòria domèstica.

Un cop completat el recorregut composat per 23 trams de 410,18 km de distància, el diumenge 20 d'agost del 2000 es finalitzava a Jyväkylä el 50è Ral·li de Finlàndia, la única prova en el calendari del campionat del mòn que havia celebrat totes les seves edicions de manera ininterrompuda des de la seva fundació. La prova, novena cita en el calendari del mundial de ral·lis, gaudia de puntuabilitat en els campionats de marques, pilots i producció, el que atreia fins a un total de 130 equips inscrits, dels que 122 emprenien la sortida des de la rampa ubicada a la mateixa ciutat central finlandesa el dijous 17 d'agost, per 55 d'ells completar i superar el recorregut.

Amb una tercera etapa pletòrica, McRae-Grist es feien amb la tercera plaça. .

Ja en el shakedown celebrat el mateix dijous, es va mostrar una igualtat entre tots els pilots prioritaris tret dels finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals van destacar especialment per sobre dels altres pilots.

Emplaçats als trams genuins el divendres pel matí, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen van seguir disposats a mostrar la seva supremacia a la cita domèstica encadenant els cinc primers escratxs, si bé els britànics de Subaru Richard Burns i Robert Reid marcaven uns cronos molt propers als dels finlandesos arribant fins i tot a marcar 4 escratxs en els 5 darrers trams arribant a la neutralització de la primera jornada separats per tan sols 4,9 segons.

Per darrera d'ells s'instalava en tercera posició a 25 segons dels líders provisionals els finlandesos Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, els quals pilotaven un Toyota Corolla WRC llogat a l'equip Grifone, un cotxe que molts donaven com obsolet però que en mans dels pilots finlandesos va ser capaç de mantenir a ratlla a molts dels oficials.

Carlos Sainz i Luis Moya, a bord d'un dels Ford Focus RS WRC oficials van ser un dels pitjors parats en aquesta primera jornada, quan una averia electrica en la segona especial cronometrada els feia perdre 6 minuts i gairebé tota opció de puntuar.

Només iniciar-se la segona jornada de competició Grönholm-Rautiainen es varen quedar sense rivals quan en la primera cronometrada del dia Burns-Reid patien una espectacular volcada un cop acabat el tram, però sense arribar al "control stop", deixant el seu Subaru Impreza S6 WRC totalment destrossat. Tot i això, per tal de no perdre la concentració, i sobretot segons les paraules textuals de Marcus Grönholm, el Peugeot 206 WRC era més fàcil de pilotar a l'atac que en mode conservador, pel que els finlandesos de Peugeot van seguir volant per les especials dels boscos dels voltants de Jyväskylä adjudicant-se 4 escratxs més al llarg de l'etapa.

Rovanperä-Pietiläinen heredaven la segona plaça arrel de l'accident de la parella britànica, posició els pilots finlandesos aconseguien certificar en ser els segons homes més ràpids de la jornada per darrera dels seus compatriotes de Peugeot, mentre que una altra parella britànica, la de Ford composada per Colin McRae i Nicky Grist, entraven en posicions de podi des del moment de l'accident de Burns-Reid, posició que com en el cas anteiorment esmentat els pilots certificaven sent els tercers pilots més ràpids de la jornada només 8 dècimes de segon per davant dels seus més immediats perseguidors, els cinc vegades guanyadors de la prova i que estrenaven unes noves evolucions en el seu Mitsubishi Lancer Evo VI, els finlandesos Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki.

Si bé la victòria de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen semblava ja estar decidida, de no aparèixer infortunis en forma d'accidents o averies mecàniques, la tercera jornada deixava unes interessants lluites per les posicions de podi, primer un duel per la segona plaça entre Rovanperä-Pietiliäinen amb McRae-Grist els quals alhora havien de defensar la seva tercera posició amb un incipent Mäkinen-Mannisenmäki que havia superat al llarg de la segona jornada a Juha Kankkunen i Juha Repo després que els guanyadors de la última edició perdessin cinc minuts per culpa d'una punxada.

Al llarg de la tercera i última jornada Grönholm-Rautiainen si bé no marcaren més que un escratx, van seguir mostrant el seu ritme alt que els permetia conservar les distàncies pràcticament neutres amb els seus rivals; el protagonisme el van copçar Colin McRae i Nicky Grist, els britànics van marcar els dos primers escratxs de la jornada que els van permetre retallar 13 segons amb Rovanperä-Pietiläinen que afegits a una penalització de 10 segons per als finlandesos del Corolla WRC al terme de la segona cronometrada del dia, situava provisionalment als de Ford en segona posició general. En el quart i penúltim tram de l'etapa, els finlandesos superaven momentàniament per 2,9 segons als britànics en la general els quals reaccionaven marcant el darrer escratx del ral·li i així assegurar-se la segona posició final classificant-se 2,9 segons per davant de la parella finlandesa.

Així doncs Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien la seva tercera victòria en el mundial de ral·lis i el que més probablement era el més important, la primera victòria al ral·li de casa en completar el recorregut amb un crono de 3 hores 22 minuts i 37,1 segons, 1 minut i 6,4 segons per davant de Colin McRae i Nicky Grist, mentre que Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen tornaven a pujar el podi per segona vegada en la seva carrera al màxim nivell mundial en completar el recorregut amb una demora d'1 minut i 9,6 segons.

Una penalització de 10 segons va fer perdre la segona posició a Rovanperä-Pietiläinen.

En la categoria reservada als cotxes de producció, Jani Paasonen i Jakke Honkanen van liderar la prova des del segon tram de la cita mantenint a ratlla al llarg del primer i segon dia a dos dels principals protagonistes del campionat, els austríacs Manfred Stohl i Peter Müller i els italians Gigi Galli i Guido D'Amore, els quals en l'equador de la segona jornada es van veure superats també per una altra parella finlandesa, la composada per Juuso Pykälistö i Esko Mertsalmi, primers líders de la categoria. Galli-D'Amore van perdre la tercera posició provisional que ocupaven en les primeres especials de la darrera jornada permetent que els líders de la provisional sumessin més punts i així distanciar-se més dels retirats Gustavo Trelles i Jorge del Buono.

La victòria aconseguida per Marcus Grönholm combinada amb l'abandonament de Richard Burns, permetia al pilot finlandès passar a encapçalar la general provisional del campionat, mentre que el pilot britànic, que sumava el seu tercer abandonament consecutiu, passar de liderar el mundial a veure's en segona posició i seriosament amenaçat per l'escocès Colin McRae a tan sols 2 punts de l'anglès.

Pilot

Punts

Marcus Grönholm

44

Richard Burns

38

Colin McRae

36

En la classificació per constructors Ford treia un molt bon renidment dels sis punts que otorgava la segona posició de McRae-Grist, ja que els de l'oval superaven als nipons de Subaru, establerts al Regne Unit, per tan sols tres punts a la general els quals havien de conformar-se amb el vuitè lloc, cinquè en constructors, de Kankkunen-Repo. Peugeot per la seva banda obtenia la màxima puntuació a la prova finlandesa, 13 punts, el que permetia als del lleó situar-se en la lluita pel títol a sis punts de Subaru i nou de Ford.

Constructor
Punts

Ford

63

Subaru

60

Peugeot

54

Jyväskylä veia per sisena vegada a Grönholm-Rautiainen ocupant el lloc més alt del podi.

Amb els motors encara calents del Ral·li d'Alemanya, el dijous 17 d'agost de 2006, quatre dies després de la finalització de la ronda germànica, arrancava el 56è Ral·li de Finlàndia. La cita de les altes velocitats i els salts incomptables pels voltants dels 1000 Llacs era la desena ronda del calendari del campionat mundial de ral·lis, i amb una gran fama i puntuabilitat per als certàmens de pilots, constructors i mundial júnior, aconseguia elevar la seva llista d'inscrits fins a 107 equips, dels quals 101 inciaren un recorregut format de 21 proves especials cronometrades amb una corda de 351,61 km. A la cerimònia de finalització de la prova celebrada el diumenge 20 d'agost a Jyväskylä, eren 68 els equips presents.

Una pedra amagada a Ouninpohja est arruinava el ral·li de Loeb-Elena.

Ja en el tram de proves, celebrat el dijous al matí, Sébastien Loeb i Daniel Elena demostraven les ganes que tenien d'inscriure el seu nom per primera vegada en el palmarès del ral·li marcant el millor temps així com a l'especial espectacle celebrada a l'hipòdrom de Killeri el mateix dijous al vespre.

Les pluges que ruixaven les pistes forestals finlandeses el divendres pel matí canviaven radicalment l'escenari i en aquest context qui millor s'hi trobava eren les dues parelles locals de Ford composades per Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Els primers marcaven els tres escratxs possibles del bucle matinal, mentre que els segons aconseguien el segon millor temps en les dues primeres especials cronometrades per quedar-se en segona posició a 11,7 segons dels seus companys.

Després del pas per les assistències arribaria la reacció de Sébastien Loeb i Daniel Elena, els de Kronos guanyaven les dues especials cronometrades del migdia i aconseguien així pujar fins la segona posició provisional retallant tan sols 3,6 segons als líders provisionals superant a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i Petter Solberg i Phil Mills. Per la tarda es tornaven a repetir les especials del migdia més l'especial espectacle de Killeri, i en elles Sébastien Loeb i Daniel Elena van lluirar l'enèssim duel amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els finlandesos aconseguien vèncer en l'especial més llarga del bucle i en l'especial de l'hipòdrom, mentre que la parella campiona mundial ho feia en el segon tram del bucle. Tot plegat deixava als de Ford separats dels de Kronos per 12 segons, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen havien caigut a encapçalar un segon grup que es disputaria la darrera plaça de podi amb Petter Solberg i Phil Mills a 43 segons dels seus companys d'equip.

Dissabte brillava el sol, però les pistes per les quals passaven les especials cronometrades seguien encara estant delicades, en total els 83 participants que prenien la sortida tenien vuit proves cronometrades per endavant de 144,90 km, pràcticament com en la primera jornada. En la primera especial cronometrada Sébastien Loeb i Daniel Elena calaven el motor del seu Citroën Xsara WRC a la sortida, el que al final de l'especial els suposava perdre gairebé 2 segons, mentre que un altre pla, el d'entrar en la zona de punts, els australians de Subaru Chris Atkinson i Glenn MacNeall s'enfonsaven en la general en aparèixer una averia en el seu canvi de velocitats.

A continuació arribava el mític tram d'Ouninpohja, dividit en dos, est i oest, de cara a la present edició. En la part occidental, a uns 700 metres de la sortida Petter Solberg i Phil Mills patien un fort accident que els obligava a abandonar la prova, així com Xevi Pons i Carlos del Barrio els quals també patien un fort accident en picar contra una pedra en un altre punt del tram, mentre que en la lluita per la victòria Sébastien Loeb i Daniel Elena recuperaven pràcticament tot el temps perdut en l'especial anterior en marcar el millor temps. L'escenari canviaria radicalment en la part oriental del tram, quan una pedra amagada es posava en el camí dels dos primers classificats, si bé Marcus Grönholm i Timo Rautiainen només havien de lamentar acabar el tram amb el para-cops frontal penjant, Sébastien Loeb i Daniel Elena la trobada amb la pedra els suposava una punxada i perdre de cop mig minut vers els líders de la prova. Sort en van tenir els campions mundials que el temps de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen va ser també força dolent en aquesta part oriental d'Ouninpohja i només retallaven 10 segons als de Kronos.

Ouninpohja doncs dictava pràcticament sentència i deixava les tres primeres posicions, a falta que pogués succeïr qualsevol altre incident, del ral·li decidides amb gairebé 45 segons entre Sébastien Loeb i Daniel Elena amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i mig minut de coixí entre la parella franco-monegasca i els escuders de Ford.

A partir d'aquell moment, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen van aconseguir marcar el millor temps en totes les cronometrades que restaven per concloure la segona jornada, amb el que la parella de Ford aconseguia elevar les distàncies vers Sébastien Loeb i Daniel Elena fins arribar a 1 minut i 7,8 segons, tanmateix els campions mundials mantenien a ratlla l'altra parella finlandesa de Ford, la composada per Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen que acabaven a mig minut dels de Kronos-Citroën i a 1 minut i 42,5 segons dels seus companys d'equip.

Entre les baixes de la jornada destacava la patida per Dani Sordo i Marc Martí, la parella cantabro-catalana perdia el control del seu Citroën Xsara WRC en la recepció d'un salt, que derrapava i anava a colisionar contra una roca deixant la gàbia de seguretat en mal estat impedint el seu concurs l'endemà.

En la tercera i última jornada del ral·li, composada per només 2 trams que es celebraven a doble passada, el que donava lloc a 4 especials cronometrades de 60,22 km de distància, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen es van alçar com amos i senyors de l'etapa en marcar els 4 escratxs possibles, si bé és cert que els dos equips que els precedien estaven en mode d'acabar el ral·li. Aquestes quatre últimes cronometrades no van deixar lloc als incidents, pel que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen guanyaven per sisena vegada el Ral·li dels 1000 Llacs, en completar el recorregut programat en 2 hores 52 minuts i 50,3 segons. Just per darrera d'ells Sébastien Loeb i Daniel Elena ho feien amb una demora acumulada d'1 minut i 6,7 segons, pràcticament la mateixa distància en la que acabaven la jornada anterior, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen tancaven el podi a 1 minut i 34,8 segons dels seus companys d'equip.

Hirvonen-Lehtinen posaven una mica de maquillatge al resultat amb els 4 escratxs del diumenge.

En el campionat júnior els britànics Kris Meeke i Glenn Patterson prenien ràpidament les regnes de la categoria en marcar una bona part dels escratxs de la primera meitat de la primera jornada, si bé en el transcurs de la tarda es va donar la reacció dels diferents equips de Suzuki que retallaven distàncies vers el C2 S1600 dels britànics.

Els estonis Urmo Aava i Kuldar Sikk eren exclosos del ral·li en arrancar la segona jornada, pel que el grup de pretendents a la victòria es reduia a tres, aquest grup novament es reduiria a dos quan els suecs Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson es quedaven sense frens davanters en la tercera cronometrada i finalment a tres especials per tancar la jornada la baixa per averia de Kris Meeke i Glenn Patterson, deixava als seus compatriotes Guy Wilks i Phil Pugh en solitari al capdavant de la provisional, més quan a la última cronometrada del dia, Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson, segons classificats patien una punxada i perdien encara més terreny. L'etapa dominical va ser un tràmit en el que els dos primers classificats es repartien els 4 escratxs.

En el campionat Guy Wilks pujava fins la tercera posició de la provisional gràcies a la seva segona victòria de la temporada, restant a 8 punts del seu company Per-Gunnar Andersson. Per la seva banda, el suec gràcies a la segona plaça superava en un punt al seu compatriota Patrik Sandell al capdavant de la taula.

Wilks-Pugh van ser els únics en trobar el balanç de velocitat i fiabilitat.

En el campionat de pilots, tot i la contundent victòria que aconseguia Marcus Grönholm, el cert és que Sébastien Loeb acumulava una temporada per emmarcar, en la que o bé guanyava un ral·li o l'acabava segon, pel que el dues vegades campió mundial francès mantenia una diferencia de més de 30 punts el dues vegades campió mundial finlandès. Tot i el seu zero, Dani Sordo es mantenia en tercera posició provisional del campionat.

Pilot

Punts

Sébastien Loeb

92

Marcus Grönholm

61

Dani Sordo

41

En el campionat de marques, Ford gràcies a situar dos dels seus Focus RS WRC en el podi, feia una bona retallada a l'equip líder per llavors Kronos-Citroën, que només sumava els 8 punts del segon lloc de Sébastien Loeb i Daniel Elena. Subaru, que tenia un ral·li fluix, tancava el podi a força distància dels dos equips que els precedien.

Constructor
Punts

Kronos-Citroën

122

Ford

107

Subaru

65

Tänak-Järveoja guanyaven amb autoritat la ronda germànica.

El diumenge 20 d'agost de 2017 la població de Bostalsee era testimoni per primera vegada en la seva història de la finalització d'una edició del Ral·li d'Alemanya dins el calendari del mundial, concretament corria la 35 edició de la cita teutona i aquesta suposava la desena ronda dins calendari del campionat. El ral·li, que atorgava punts en els certàmens de constructors, pilots, WRC.2, WRC-3 i mundial junior, tenia fins a 68 equips en la seva llista d'inscrits, dels que 62 prendrien la sortida el dijous 17 d'agost a la primera de les 21 proves especials cronometrades que constaven en el programa amb una distància total competitiva de 309,17 km. 54 dels equips participants aconseguirien completar la jornada dominical i ser presents a la cerimònia de clausura.

Mikkelsen-Jæger s'acomiadaven de Citroën amb un podi.

Com venia sent habitual en els programes contemporanis dels diferents ral·lis del campionat, l'activitat contra els cronòmetres s'iniciava amb una especial espectacle el dijous al vespre, la qual tenia lloc pels carrers de Saarbrucken amb una gran similitud a les gimcanes. Per sorpresa de tothom, els txecs Jan Kopecký i Pavel Dresler s'hi anotaven el millor temps a bord del seu Škoda Fabia R5 amb un marge de 3 dècimes de segon vers els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja. Craig Breen i Scott Martin tancaven les posicions de podi provisionals a 1,3 segons de la parella txeca.

La competició més genuïna arrancava divendres al matí, amb 108,51 km cronometrats al llarg de 7 proves especials, 3 d'elles corresponents a una mateixa especial espectacle per la que s'hi competia en tres ocasions i les 4 restants a 2 trams pels que s'hi passava matí i tarda. Dani Sordo i Marc Martí s'imposaven en la primera cronometrada del dia, la primera passada per l'especial espectacle de Waden-Weiskirchen, i els espanyols de Hyundai passaven a liderar el ral·li. La jornada però arrancava amb una pluja fina, la qual convertia les especials en pistes de patinatge i obligava a extremar les precaucions de molts pilots, en aquestes condicions ràpidament la parella de Hyundai perdria el liderat, cedint-lo en mans d'Ott Tänak i Martin Järveoja, els quals s'anotaven el millor registre en la següent especial.

Els noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, que tot just feien la seva segona participació a bord d'un Citroën, s'imposaven en la tercera especial del dia per tal d'oferir el quart canvi consecutiu de líder a la ronda, alhora que Dani Sordo i Marc Martí es veien obligats a abandonar la prova en patir una sortida de pista. Una nova passada per l'especial de Waden-Weiskirchen tancava el bucle matinal, la qual no oferia canvis rellevants en la general més enllà del primer escratx de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.

Per la tarda, en tornar a passar pels trams cronometrats, Ott Tänak i Martin Järveoja s'anotaven dos escratxs de forma consecutiva que permetien a la parella d'M-Sport recuperar el liderat provisional, mentre que la tercera passada per Waden-Weiskirchen servia per oferir a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila la seva dosi de protagonisme als llibres d'història en marcar-hi el seu primer escratx, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, autors del segon millor temps, superaven a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en la lluita per la darrera plaça de podi.

Completada doncs l'activitat a les especials del primer dia real de competició, i amb els cotxes de nou al parc tancat de Bostalsee, s'hi arribava amb Ott Tänak i Martin Järveoja en la primera posició per 5,7 segons de marge vers Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul tancaven les places de podi a 28,2 segons de la parella estoniana i amb només un coixí de 2,4 segons vers els campions mundials en vigència, els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

La jornada sabatina tenia en el seu programa 9 proves especials d'una distància total cronometrada de 146,67 km, esdevenint així en la jornada més llarga de l'edició, entre les que hi destacava el respectable tram del Panzerplatte, llurs 41,97 km de distància i sobretot la presència constant de parapets de formigó als vorals, convertien l'especial un any més en la cirereta del ral·li.

El dia començava amb mal peu per a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, doncs els belgues se n'anaven llargs en un revolt i en colpejar de costat contra el voral de la carretera, la parella veia com al seu i20 Coupé WRC se li trencava una roda posterior, que no només els hi feia perdre la tercera posició en favor de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, sinó que a més a més els impedia fer via cap al següent tram, el Panzerplatte, i per tant els obligava a abandonar la tercera jornada de competició. Pel que fa a Ott Tänak i Martin Järveoja, els estonians s'anotaven un nou escratx i ampliaven una mica més les distàncies vers Andreas Mikkelsen i Anders Jæger.

Malgrat patir una punxada lenta a manca de 6 km per a completar el Panzerplatte, la parella estoniana líder seguia obrint distàncies vers els seus màxims perseguidors, més quan al tercer tram del dia, els pilots d'M-Sport s'anotaven de nou l'escratx. Els pilots de Citroën, Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, aconseguien revertir la dinàmica amb el millor temps en el quart i últim tram del bucle matinal, si bé l'esforç només els suposava un retall de 2,7 segons als líders, retornant així a les assistències intermèdies havent perdut 17,3 segons vers Ott Tänak i Martin Järveoja, és a dir, a 23 segons de la primera plaça.

En sortir de les assistències cap dels dos primers equips classificats s'anotaria un millor registre, però si que és cert que en la primera meitat del bucle els primers van tenir un major encert, i en la segona els segons eren els qui retallaven distàncies, amb el que els dos equips retornaven al parc tancat separats per 21,4 segons però amb la incomoditat de tenir a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia a 8,2 segons de la parella noruega de Citroën.

Per darrera dels campions del món en vigència, Elfyn Evans i Daniel Barritt ocupaven la quarta posició, si bé aquests es trobaven a 1 minut i 18,7 segons dels seus companys d'equip francesos i a 1 minut i 48,3 segons dels seus altres companys estonians, pel que les seves opcions d'entrar a podi passaven per alguna mena d'incidència al llarg de l'etapa dominical, havent de vigilar a més a més a Juho Hänninen i Kaj Lindström els quals entraven al parc tancat a 4,2 segons dels britànics.

Dos trams a doble passada formaven la quarta i última jornada del ral·li, la qual només tenia 51,94 km de lluita contra el cronòmetre, gairebé tants com el Panzerplatte, llur principal handicap residia en l'absència d'assistències intermèdies. Juho Hänninen i Kaj Lindström escalfaven un dels punts calents de la taula en imposar-se en la primera especial del dia, superant així a Elfyn Evans i Daniel Barritt en la lluita per la quarta posició, mentre que Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, gràcies al seu segon millor registre, aconseguien apropar-se a Ott Tänak i Martin Järveoja alhora que es separaven de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals asseguraven pilotar en clau de campionat després del zero de Finlàndia.

A partir de llavors les distàncies es mantenien bastant neutres entre els primers classificats, tret d'Elfyn Evans i Daniel Barritt, els quals anaven cedint segons tram rere tram, fins arribar al punt de perdre la cinquena posició en la darrera especial cronometrada del recorregut, el Power Stage, en favor del Citroën C3 WRC de Craig Breen i Scott Martin, un tram que per cert guanyaven el càntabre Dani Sordo i el català Marc Martí salvant així parcialment els mobles.

Completades doncs totes les 21 especials cronometrades programades, i amb els 54 equips participants de nou al parc tancat de Bostalsee el diumenge al migdia, es donava finalment per conclòs el 35è Ral·li d'Alemanya, el qual es resolia amb la victòria d'Ott Tänak i Martin Järveoja. Els estonians invertien un total de 2 hores 57 minuts i 31,7 segons en recórrer els 309,17 km del programa, 16,4 segons menys que Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, els quals d'aquesta manera tornaven a pujar a un podi absolut del mundial. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, a 30,4 segons dels seus companys de formació, tancaven el podi germànic.

Ogier-Ingrassia pensaven en el seu cinquè títol consecutiu i es limitaven a tancar podi.

Entre els pilots de vehicles de 4 rodes motrius, però amb un grau de preparació diferent als World Rally Car, el WRC-2, els veterans txecs Jan Kopecký i Pavel Dresler se n'anaven a dormir el dijous al vespre com els primers líders de classe gràcies al seu escratx absolut. Al llarg del divendres, primera jornada de facto del ral·li, la parella llargament vinculada a Škoda mantenia la seva posició de privilegi amb dos escratxs més i dos segons millors temps com a resultats més destacables.

Però en la jornada sabatina arribarien els alts i baixos per a la parella líder, doncs amb 5 escratxs en els 6 primers trams del dia, Jan Kopecký i Pavel Dresler obrien una mica de forat vers els francesos d'M-Sport Eric Camilli i Benjamin Veillas, mentre que una punxada en la segona passada pel Panzerplatte, setena especial del dia, suposava la pèrdua minut i mig als txecs i amb ells el liderat.

Jan Kopecký i Pavel Dresler es negaven a llençar la tovallola, però malgrat imposar-se en 4 de les 6 especials que restaven al programa i anotar-se el segon millor temps en les altres dues restants, la parella txeca es quedava a 48,1 segons d'Eric Camilli i Benjamin Veillas que s'anotaven així la seva primera victòria de la temporada.

En clau de campionat però, la victòria del pilot francès era insuficient com per evitar que Pontus Tidemand revalidés la seva corona mundial, doncs amb un paper bastant discret i pensant en clau de campionat, el suec completava el ral·li en la tercera posició i sumar així 15 punts, suficients per a proclamar-se campions.

Camilli-Veillas s'anotaven la seva primera victòria de la temporada però no podien evitar el títol de Tidemand-Andersson.

En categoria WRC-3, la reservada als pilots de vehicles de dues rodes motrius, els catalans Nil Solans i Miquel Ibañez esdevenien els primers líders gràcies a imposar-se en l'especial espectacle de dijous al vespre, si bé en quan l'activitat es desplaçava als trams genuïns, aquests perdien la seva posició de privilegi en favor dels francesos Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye, no sense produir-se un petit estira i arronsa entre tots dos equips, que acabaria amb el Ford Fiesta R2 de la parella catalana en molt males condicions obligant-los a abandonar la jornada competitiva per la tarda.

Els líders encara serien a temps d'ampliar distàncies en la primera especial sabatina, però en la primera passada pel Panzerplatte, aquests feien un aterratge molt brusc i doblegaven l'eix posterior del seu cotxe, facilitant que els locals Julius Tannert i Jürgen Heigl els rellevessin al capdavant de la classificació.

Els reenganxats Nil Solans i Miquel Ibañez anaven marcant el ritme de la categoria pel matí, mentre que per la tarda, i ja amb el seu cotxe reparat, Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye eren els amos i senyors dels millors temps. D'altra banda Julius Tannert i Jürgen Heigl es mantenien allunyats dels problemes i gràcies a això els alemanys retronaven al parc tancat de Bostalsee amb 10 minuts i 45,5 segons de marge vers els francesos Raphaël Astier i Frédéric Vauclare, una eternitat tenint en compte el tràmit que suposava la jornada dominical.

Sense massa història més, el ral·li es completava amb la victòria de la parella local, mentre que en clau de campionat el català Nil Solans esdevenia campió del món en categoria WRC-3, no pas en categoria Junior, doncs si bé només Raphaël Astier i Frédéric Vauclare eren els únics que hi competien fora de la classe, la diferent manera de comptabilitzar els punts aconseguits, obligava la parella catalana a esperar una mica més.

Tannert-Heigl guanyaven davant els seus.

En el campionat reservat a pilots, el podi que sumava Sébastien Ogier a la cita germànica, combinat amb el zero que s'emportava el belga Thierry Neuville, permetia al campió mundial provençal desfer la igualada amb la qual els dos pilots arribaven a la cita, aconseguint un coixí de 17 punts a manca de celebrar-se tres rondes. D'altra banda, la victòria que s'hi anotava Ott Tänak, permetia al pilot estonià obrir encara més el gap que el separava de Jari-Matti Latvala i el deixava en condicions d'aspirar a posicions més altes.

Pilot

Punts

Sébastien Ogier

177

Thierry Neuville

160

Ott Tänak

144

Per quart ral·li de la temporada, M-Sport situava dos dels seus Ford Fiesta dalt del podi, amb el que el preparador britànic es feia encara més fort al capdavant de la provisional, obrint en 30 punts el coixí que els separava de Hyundai, clars favorits a l'arribava a la cita germànica, i en 20 punts més en relació a Toyota, equip que de presentar-se com la ventafocs del campionat, s'estava mostrant força regular

Constructor
Punts

M-Sport

325

Hyundai

261

Toyota

213