Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres en línia de 1995,4 centímetres cúbics (83,00 mm de diàmetre - 92,20 mm de carrera) amb turbo i brida de 34 mm.
Potència	315 CV a 5300 rpm
Canvi	Seqüencial de 6 velocitats
Transmissió	A les 4 rodes
Longitud	4172 mm
Amplada	1770 mm
Alçada	1400 mm
Distància entre eixos	2443 mm
Pes mínim	1230 kg

El restilying de mitja vida que patien els SEAT Córdoba i Ibiza de concessionari també es traslladava als vehicles de la màxima competició, si bé els principals canvis que es feien a la Evo2 restaven a sota el capó. Després d’un any d’experiència en la categoria reina del mundial, i de la que s’esperaven uns resultats millors als obtinguts, SEAT Sport va trobar diverses mancances en el seu primer World Rally Car, entre elles una maniobrabilitat un tan dificil i un déficit de potència a règims baixos; per això SEAT Sport va treballar amb unes noves configuracions de suspensions, sense arribar a tocar la seva geometria, i amb un nou turbo proveït per Garrett de majors dimensions.

El debut del nou cotxe va tenir lloc a Finlàndia el divendres 20 d’agost de 1999, tot coincidint amb l’inici de les hostilitats vers el cronòmetre en el 49è Ral·li 1000 Llacs. Allà, les dues parelles de l’equip, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, i Toni Gardemeister i Paavo Lukander, aconseguiren completar el recorregut programat en cinquena i sisena posició final respectivament, si bé cap dels dos van arribar a flirtejar amb les posicions de podi.

Mesos més tard, amb la celebració del 55è RAC Rally, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen marcaven el primer podi pel model amb la tercera plaça que aquests hi aconseguien, una classificació que Didier Auriol i Denis Giraudet repetirien al Safari Rally de 2000, sent aquests dos tercers els dos millors resultats de l’evolució.

Tot i estar lliures de pressió Grönholm-Rautiainen volaven cap a la seva primera victòria domèstica.

Un cop el recorregut composat per 23 proves especials de 410,18 km de distància havia estat completat el diumenge 20 d'agost del 2000, el mateixa dia a la ciutat de Jyväkylä es celebrava la corresponent cerimònia de clausura del 50è Ral·li de Finlàndia, única prova en el calendari del campionat del món que mai s’havia vist interrompuda des de la seva fundació l’any 1951. La ronda nòrdica, amb la seva velocitat de vertigen sobre la grava, era la novena cita en el calendari del mundial de ral·lis, i aquesta era puntuable en els certàmens de constructors, pilots i producció, una triple opció que atreia fins a un total de 130 equips en la seva llista oficial d’inscrits. D’aquests, 122 emprenien la sortida des de la rampa ubicada a la mateixa ciutat central finlandesa el dijous 17 d'agost, per 55 d'ells completar i superar el recorregut.

Amb una tercera etapa pletòrica, McRae-Grist es feien amb la tercera plaça. .

El matí previ a la baixada per la rampa de sortida es disputava a Ruuhimäki l’habitual tram de proves, tradicionalment conegut com “shakedown” en l’extens anglicisme emprat per la majoria de mitjans, medis i comunicats de premsa. Un tram en el que es va poder veure una gran igualtat entre tots els pilots prioritaris tret dels finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, qui hi demostraven tenir un ritme molt superior a la resta.

Divendres a les 10 en punt del matí arrancava la competició pròpiament dita, amb un programa composat per 9 trams cronometrats forestals, majoritàriament cap al nord de Jyväskylä, així com una primera passada per l’especial espectacle de l’hipòdrom de Killeri per tal de tancar l’activitat competitiva. Un rutòmetre que tenia 3 pauses en les assistències remotes de Tikkaroski i que suposava els primers 128,10 km cronometrats de l’itinerari, els quals es completarien a manca de 3 minuts per a les 9 del vespre per a la parella més matinera. 

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen deixaven constància que allò que havien mostrat el dijous al matí a Ruuhimäki no era flor d’un dia, doncs els locals de la casa del lleó s’imposaven consecutivament en les 5 primeres proves especials del programa. 

Tot i aquest excels rendiment de la parella, els britànics de Subaru Richard Burns i Robert Reid aconseguien uns registres molt propers als dels finlandesos de Peugeot i els de les illes per les que es condueix pel costat equivocat de la via, amb 4 segons millors temps i un tercer registre, només concedien 8,8 segons als líders en arribar a l’equador de la primera etapa, mentre que Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, creditor de 4 tercers millors temps i un cinquè al volant d’un Toyota Corolla WRC llogat a l’equip Grifone, eren ferms tercers a 15,3 segons dels seus compatriotes. 

Entretant, Carlos Sainz i Luis Moya, dos pilots amb bon currículum a la prova finlandesa, s’endarrerien en gairebé 6 minuts en el transcurs de la segona prova especial a causa d’una avaria electrònica, dinamitant qualsevol opció de la parella espanyola d’aconseguir qualsevol resultat rellevant.

Richard Burns i Robert Reid trencaven la ratxa dels líders només iniciar-se la segona meitat de la jornada, i aquests amb quatre victòries de tram en les 5 darreres proves especials, aparellades de 2 en 2, per una per part dels pilots de la firma borgonyona, reduïen fins als 4,9 segons el gap que tenien amb la primera posició en el moment d’ingressar en el parc tancat de Jyväskylä.

Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen aconseguien 2 tercers millors temps en aquestes 5 últimes proves especials de la jornada i els finlandesos tornaven a casa a 25,5 segons del registre dels seus compatriotes i amb 8,0 segons de marge vers Colin McRae i Nicky Grist i 17,3 segons amb el segon dels Subaru confiat a Juha Kankkunen i Juha Repo, tanmateix vencedors de la darrera edició de la ronda domèstica.

El programa de la segona jornada veia incrementada la seva duresa en quan a distància cronometrada es referia. Amb un parc d’assistències remotes a Halli per a la reparació i manteniment de les mecàniques, l’activitat s’iniciava amb la sortida del parc tancat de Jyväskylä a les 6 en punt del matí del dissabte 19 d’agost, una competició que finalitzaria a manca de 2 minuts per a 2 quarts de 9 del vespre un cop disputades les 8 proves especials del programa de 165,11 km cronometrats, entre les que hi calia comptabilitzar novament la disputa de l’especial espectacle de l’hipòdrom de Killeri per a clausurar la jornada. Una etapa que en contraposició a l’anterior, discorria majoritàriament cap al sud del punt central de l’edició.

Ja en la primera d’elles l’emoció de la competició perdia molts enters, quan després de creuar la línia de final de tram, Richard Burns i Robert Reid, qui completaven els 30,34 km cronometrats de l’especial a 4,8 segons del registre vencedor de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, patien una espectacular sortida de pista que deixava el seu Subaru Impreza S6 WRC molt malmès, així com les cervicals del pilot anglès, obligant-los a prendre la decisió d’abandonar.

Així doncs Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen heretaven la segona posició de la parella britànica de Subaru, mentre que Colin McRae i Nicky Grist accedien al darrer graó del podi, unes posicions que es ratificarien al llarg de la jornada si bé en dues ocasions Juha Kankkunen i Juha Repo semblaven estar en disposició de llevar la darrera plaça de podi als de Ford, en aconseguir respectives victòries de tram. 

A Ouninpohja, la cronometrada més mítica i més llarga de tot el programa, els líders acabaven amb el ball de segons que s’estava produint en les posicions capdaventeres, en aconseguir la seva segona victòria de tram del dia, la qual el recomfortava amb un increment d’uns 10 segons en les distàncies al capdavant de la taula. D’altra banda, la parella finlandesa de Subaru, Juha Kankkunen i Juha Repo, s’hi havia d’aturar a canviar una roda punxada i s’acomiadava de qualsevol opció de podi, quan estava a només 5,7 segons dels britànics de Ford, en deixar-s’hi més de 4 minuts i mig.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’imposaven també en la darrera prova especial campestre així com en la segona passada per l’especial espectacle de Killeri i els finlandesos de Peugeot feien entrada al parc tancat de Jyväskylä amb 56,7 segons de marge amb Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen i amb 1 minut i 13,3 segons en relació a Colin McRae i Nicky Grist. Baixa i punxada permetien a Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki accedir fins a la quarta posició, fitxant a 12,5 segons de la parella britànica de la firma anglosaxona de l’oval blau i per 10,5 segons de marge amb el Peugeot del cosí del líder, Sebastian Lindholm i Jukka Aho.

El programa de la jornada dominical contenia 5 proves especials cronometrades en el seu itinerari, de les que 4 d’elles corresponien a una segona passada per les 4 últimes proves especials campestres de l’etapa prèvia. Amb 116,97 km de lluita contra el cronòmetre doncs, l’escull distava de ser un mer tràmit llevat de per a la posició líder, una activitat que novament s’iniciaria a les 6 en punt del matí amb la sortida del parc tancat de Jyväskylä i que novament comptava amb un parc per a les assistències remotes a Halli. Trobant el seu punt i final amb la cerimònia del podi en passar 11 minuts de les 4 de la tarda del diumenge 20 d’agost.

Decidits a desempellegar-se de la pressió que els hi venia per darrera, Colin McRae i Nicky Grist s’imposaven en les dues primeres proves especials dominicals, unes victòries que coincidien amb una sanció de 10 segons a Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen per un error de procediment en un control horari, una confluència de fets que donava la segona plaça als de Ford per 6,4 segons de marge amb els locals del Toyota de l’equip Grifone.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen vencien en la segona passada per Leustu, cronometrada que marcava l’equador de l’etapa, mentre que Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen reduïen les distàncies en relació amb la segona posició recentment perduda fins als 2,9 segons just abans de prendre la sortida a la darrera prova especial del recorregut.

Esperonats, Colin McRae i Nicky Grist aconseguien per tercera vegada al llarg del dia el millor temps i així l’escocès i el gal·lès de Ford s’asseguraven quedar-se en el graó intermedi del podi.

Sense incidents ni avaries entre la línia de meta de la vint-i-tresena prova especial del programa i el parc tancat de Jyväskylä, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien la seva tercera victòria en el mundial de ral·lis, i el que probablement era el més important per a un pilot finlandès, la primera victòria en la cita domèstica, en completar els 410,18 km cronometrats de recorregut en un temps de 3 hores 22 minuts i 37,1 segons, registre que rebaixava en 1 minut i 6,4 segons l’aconseguit Colin McRae i Nicky Grist, i en 1 minut i 9,6 segons el que acumulaven els seus compatriotes Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen.

Una penalització de 10 segons va fer perdre la segona posició a Rovanperä-Pietiläinen.

En la classificació reservada als cotxes de producció, tres formacions locals deixaven clar que aquell era el seu feu, i així tan Juuso Pykälistö i Esko Mertsalmi, com Joukko Puhakka i Tomi Tuominen, com Jani Paasonen i Jakke Honkanen, i en aquest mateix ordre, superaven a Manfred Stohl i Peter Müller o Gustavo Trelles i Jorge del Buono entre d’altres habituals del certamen.

Immediatament però, durant la disputa de la segona prova especial, una sortida de pista endarreria en quelcom més d’un minut als primers líders de la classe, Juuso Pykälistö i Esko Mertsalmi, amb el què els nous líders de la categoria passaven a ser Joukko Puhakka i Tomi Tuominen, tanmateix els més ràpids en aquest segon repte cronometrat.

Amb un repartiment pràcticament equitatiu de les victòries de tram en les restants especials del dia entre Juuso Pykälistö i Esko Mertsalmi amb Jani Paasonen i Jakke Honkanen, els primers líders de la categoria s’enfilaven fins a la cinquena posició, mentre que els segons se n’anaven a descansar com a líders de la classe per 11,5 segons de marge amb Joukko Puhakka i Tomi Tuominen i per 28,2 segons en relació amb Manfred Stohl i Peter Müller. Gigi Galli i Flavio Zanella restaven a les portes del podi en la quarta posició a 5,6 segons dels austríacs i amb 28,4 segons de marge amb els llebrers finlandesos.

Dissabte al matí, la segona prova especial cronometrada del dia, oferia un gir de guió molt sobtat, quan els transalpins Gigi Galli i Flavio Zanella hi aconseguien el millor temps, alhora que Joukko Puhakka i Tomi Tuominen eren baixa en deixar inoperatives les suspensions del seu Mitsubishi Lancer Evo VI, així com la direcció de la berlina nipona. La baixa dels uns i el millor temps dels altres, situava als italians en segona posició provisional 40,3 segons dels líders i per 14,5 segons de marge vers Manfred Stohl i Peter Müller, si bé per darrere Juuso Pykälistö i Esko Mertsalmi seguien obstinats en recuperar el terreny perdut al llarg de l’etapa anterior.

Amb dues victòries de tram consecutives, els finlandesos es feien amb la tercera plaça que bona part del ral·li havien estat ocupant Manfred Stohl i Peter Müller, per una prova cronometrada més tard, i gràcies a establir novament el temps de referència per a la resta de participants de la classe, arrabassar la segona posició a Gigi Galli i Flavio Zanella. 

Així doncs, poc després de superar l’equador de la segona etapa, 46,2 segons separaven als líders Jani Paasonen i Jakke Honkanen de Juuso Pykälistö i Esko Mertsalmi, moment en que s’havia tocat os, doncs els líders aconseguien contenir l'envestida dels seus compatriotes i fer entrada al parc tancat de Jyväkylä amb 49,6 segons, gràcies a imposar-se en la cronometrada reina d’Ouninpohja, així com una mala especial espectacle de Killeri per part dels seus perseguidors.

Els resultats de les dues primeres cronometrades dominicals seguien aplanant el camí de Jani Paasonen i Jakke Honkanen vers la victòria, doncs d’una banda Juuso Pykälistö i Esko Mertsalmi concedien quelcom menys de mig minut als seus compatriotes en l’especial inaugural, mentre que Gigi Galli i Flavio Zanella patien una sortida de pista que els endarreria en més d’11 minuts, caient fora de les primeres 10 posicions.

Administrant distàncies i amb un altre bon resultat en la segona passada per Ouninpohja, finalment Jani Paasonen i Jakke Honkanen es feien amb la victòria en la classe amb un temps total de 3 hores 37 minuts i 25,8 segons, registre que els hi donava un marge final d’1 minut i 23,4 segons vers els desencertats llebrers Juuso Pykälistö i Esko Mertsalmi. Manfred Stohl i Peter Müller tancaven les posicions de podi a 16,0 segons dels seus més immediats predecessors. 

Tot i que Manfred Stohl només aconseguia 4 punts en el seu podi finlandès, l’austríac aconseguia eixamplar distàncies vers el seu més immediat perseguidor, l’uruguaià tetracampió mundial Gustavo Trelles, qui després de no haver aconseguit fer anar bé el seu Mitsubishi al llarg de les dues jornades inaugurals, cursava baixa de la prova a la conclusió de l’etapa sabatina. Jani Paasonen per la seva banda, amb la seva segona victòria de la temporada aconseguida en latituds septentrionals, saltava fins a la tercera posició del certamen a 24 punts del centre-europeu i a 13 del llatino-americà.

Paasonen - Honkanen vencien en el triple duel finlandès.

La victòria aconseguida per Marcus Grönholm, combinada amb l'abandonament de Richard Burns, permetia al pilot finlandès passar a encapçalar la general provisional del campionat de pilots, mentre que el britànic, que sumava el seu tercer abandonament consecutiu, veia com la seva nova segona plaça començava a estar amenaçada per l'escocès Colin McRae, qui restava a tan sols 2 punts de l'anglès.

Pilot	Punts
Marcus Grönholm	44
Richard Burns	38
Colin McRae	36

En el certamen de constructors, Ford treia un molt bon renidment dels sis punts que otorgava la segona posició de Colin McRae i Nicky Grist, doncs els de l'oval superaven als nipons de Subaru per tan sols tres punts a la general, els quals havien de conformar-se amb el vuitè lloc, cinquè en constructors, de Juha Kankkunen i Juha Repo. Peugeot per la seva banda obtenia la màxima puntuació a la prova finlandesa, 13 punts, el que permetia als borgonyons del lleó situar-se en la lluita pel títol a sis punts de Subaru i nou de Ford.

Constructor	Punts
Ford	63
Subaru	60
Peugeot	54

Jyväskylä veia per sisena vegada a Grönholm-Rautiainen ocupant el lloc més alt del podi.

Amb encara els motors calents del Ral·li d'Alemanya, el dijous 17 d'agost de 2006, quatre dies després de la finalització de la ronda germànica, arrancava a Jyväskylä el 56è Ral·li de Finlàndia. La cita de les altes velocitats i els salts incomptables pels volts dels 1000 Llacs, era la desena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, llur gran fama, així com l’entrega de punts en els certàmens de pilots, constructors i mundial júnior, aconseguia elevar la seva llista d'inscrits fins als 107 equips, dels quals 101 baixaven per la protocolària rampa de sortida i iniciaven així un recorregut format per 21 proves especials cronometrades d’una distància competitiva de 351,61 km. A la cerimònia de finalització de la prova, celebrada el diumenge 20 d'agost en el mateix punt de sortida, 68 eren els equips presents. 

Una pedra amagada a Ouninpohja est arruinava el ral·li de Loeb-Elena.

Ja en el tram de proves, celebrat el matí previ a la baixada per la rampa de sortida, Sébastien Loeb i Daniel Elena demostraven les ganes que tenien d'inscriure el seu nom per primera vegada en el palmarès del ral·li, doncs els francòfons del matrimoni forçós entre Kronos-Citroën hi anotaven el millor temps. Una dinàmica que trobaria continuïtat en l'especial espectacle inaugural que es celebrava a l'hipòdrom de Killeri a les 8 del vespre del mateix dijous, on l’alsacià i el monegasc s’hi imposaven per 2 dècimes de segon de marge amb Petter Solberg i Phil Mills i 5 i 10 dècimes de segon en relació als seus dos principals rivals, els respectius Ford Focus RS WRC’06 de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

L’endemà divendres, amb l’arribada de les proves especials cronometrades campestres a l’itinerari, el ral·li pròpiament dit arrancava a les 8 en punt del matí amb la sortida del parc tancat de Jyväskylä. 8 cronometrades s’hi programaven al llarg de 6 trams, o el que és el mateix, només els 2 trams de la tarda es disputaven en dues ocasions, per tal d’evitar les habituals queixes dels pilots amb les segones passades sobre la grava finlandesa, mentre que l’hipòdrom de Killeri tornaria a tancar l’activitat a les 8 en punt del vespre, per 27 minuts més tard, començar a concloure qualsevol mena d’activitat amb el retorn al punt de sortida. Un itinerari que suposava els primers 144,43 km de lluita contra el cronòmetre i que majoritàriament es desenvolupaven cap al nord de la ciutat finlandesa.

Les pluges feien acte de presència sobre les pistes forestals en les que es celebrava el ral·li el divendres al matí, i aquestes canviaven radicalment l'escenari. En aquest context, qui millor s'hi trobava eren les dues parelles locals de Ford composades per Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i per Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Els primers s’imposaven en els 3 trams del bucle matinal, els quals es celebraven a passada única, mentre que els segons es feien amb el segon millor temps en les dues primeres especials cronometrades, per en la tercera i última esdevenir-hi quarts.

Petter Solberg i Phil Mills s’avesaven a la tercera posició en aquest mateix bucle inicial matinal i per tant els de Subaru superaven en els dos primers trams als campions mundials en vigència, Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que en la tercera i última els de Kronos-Citroën superaven als pilots de l’Impreza S12 WRC per 1 segon. 

Així doncs, en el primer pas per les assistències emplaçades en les immediacions del parc tancat de Jyväskylä, 11,7 segons separaven als dos companys d’equip de Ford, mentre que Petter Solberg i Phil Mills restaven a 2,3 segons dels seus predecessors i Sébastien Loeb i Daniel Elena a 2,6 segons del noruec i el britànic.

Les distàncies no eren massa àmplies i per tant la classificació encara era oberta. Després de passar per les assistències, arribaria la reacció de Sébastien Loeb i Daniel Elena, els pilots de Kronos-Citroën s’imposaven en les dues especials cronometrades del bucle meridional i amb aquests dos excel·lents resultats, els francòfons es feien amb la segona posició provisional en primera instància, per després aconseguir un cert coixí de segons en vers a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Tanmateix, sempre segons, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen només concedien 3,6 segons als llebrers del bucle i aquests retornaven a ciutat amb encara 13,0 segons de marge.

Ja per la tarda, els participants tornaven a passar per les 2 proves especials del migdia, així com per l'especial espectacle de Killeri. 3 cronometrades en les que es va poder tornar a veure un altre estira i arronsa entre Marcus Grönholm i Timo Rautiainen amb Sébastien Loeb i Daniel Elena. 

Els de Ford, tot i aconseguir vèncer en l'especial més llarga del bucle així com en l'hipòdrom, per una única victòria de tram per part dels portadors del dorsal número 1 en l’especial central del bucle, aquests veien com els de Kronos-Citroën els hi aconseguien retallar en conjunt 1 segon exacte al seu marge de temps al capdavant de la taula. 

Totalment incapaços de seguir aquest ritme de vertigen, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen no podien fer altra cosa que contenir a Petter Solberg i Phil Mills i assegurar-se així el tercer graó provisional del podi. Els finlandesos entraven en el parc tancat de Jyväskylä a 43,5 segons dels seus companys d'equip i a 31,5 segons de la posició que hores abans havien ocupat, mentre que en relació als pilots de la Constel·lació de les Plèiades, el marge era força més curt, 9,4 segons. Un altre Solberg, son germà Henning, tancava la pinça dels 5 primers classificats juntament amb el seu compatriota Cato Menkerud a bord d’un Peugeot 307 WRC a 1 minut i 47,2 segons dels líders provisionals.

La primera de les 86 parelles participants que restaven en actiu, prenia la sortida del parc tancat de Jyväskylä a les 6 en punt del matí del dissabte 19 d’agost, per al cap de 17 hores, i després d'haver completat les 8 proves especials cronometrades del programa de 144,90 km competitius, retornar al punt d’inici; si bé la maniobra podia dur-se a terme a quarts de 9 del vespre, un cop superades les assistències de final d’etapa. Com en l’etapa anterior, només 2 dels trams programats es disputaven en dues ocasions, i aquests no eren altra cosa que la partició en 2 del tram d’Ouninpohja, amb el què l’activitat es celebrava al llarg de 6 trams.

Malgrat que el sol brillava, les pistes per les que es celebrava l’esdeveniment seguien estant encara una mica delicades a primera hora del matí. Sébastien Loeb i Daniel Elena calaven el motor del seu Citroën Xsara WRC en la sortida de la primera prova especial sabatina, una contrarietat que els endarreria en un parell de segons i que per tant els privava d’aconseguir el millor temps, doncs Marcus Grönholm i Timo Rautiainen hi establien el registre de referència per a la resta de participants per un avenç d’1,7 segons vers els campions mundials.

Els australians de Subaru Chris Atkinson i Glenn MacNeall, endarrerits a les acaballes de la primera etapa després d’haver estat consistentment en la cinquena posició, s'enfonsaven en la classificació provisional en quedar-se clavat el seu canvi de velocitats en la tercera relació, mentre que a Juho Häninen i Mikko Markkula, entre d’altres, els hi era retirat el carnet de ruta en incomplir la normativa referent a la roba interior.

En la primera meitat de la mítica cronometrada d’Ouninpohja, l’occidental, Petter Solberg i Phil Mills cursaven baixa del ral·li en patir un fort accident a uns 700 metres de la línia de sortida, camí que també seguirien Xevi Pons i Carlos del Barrio en picar violentament contra una pedra, si bé el rol del de Manlleu i del copilot càntabre distava molt de ser protagonista a l’esdeveniment nòrdic. 

Una baixa, la del cotxe blau metàl·lic preparat a les instal·lacions de Prodrive a Banbury, que deslliurava de qualsevol mena de pressió a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, alhora que deixava a Henning Solberg i Cato Menkerud en quarta posició i a Dani Sordo i Marc Martí en cinquena, si bé força allunyats dels líders, així com entre si, si bé el pilot càntabre i el copilot de Molins de Rei havien de controlar al Peugeot 307 WRC dels italians Gigi Galli i Giovanni Bernacchini, classificats a 10,7 segons del seu temps.

En la part alta de la classificació, Sébastien Loeb i Daniel Elena recuperaven pràcticament tot el temps que havien concedit en l'especial anterior en establir-hi el millor temps, si bé el desenvolupament de l’edició canviaria radicalment en la part oriental del tram, cronometrada que tancava el bucle matinal. 

Una pedra amagada en la traçada es posava en el camí dels dos primers classificats, si bé amb sorts dispars. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien la victòria de tram de nou en aquesta prova que tancava el primer escull de l’etapa i només havien de lamentar acabar la cronometrada amb el paracops frontal del seu cotxe penjant, mentre que per a Sébastien Loeb i Daniel Elena, la topada amb la pedra els suposava una punxada i perdre de cop una mica més de mig minut vers els líders de la prova. Afortunadament per als campions mundials, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen no aconseguien un registre gens bo a Ouninpohja Ita i aquests només retallaven una desena de segons als pilots del matrimoni belgo-francès de Kronos-Citroën.

Arribats a l’equador del ral·li, aquest quedava bastant decidit de no aparèixer cap contrarietat o fatalitat. 44,8 segons separaven a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen de Sébastien Loeb i Daniel Elena en el primer pas per les assistències de Jyväskylä, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen eren tercers a 1 minut i 16,5 segons dels seus companys d’equip i per 1 minut i 25,5 segons de marge amb el Peugeot de Henning Solberg i Cato Menkerud. 57,1 segons més avall s’hi trobaven Dani Sordo i Marc Martí, qui encapçalaven un dels pocs punts calents de la taula en tenir darrere seu, a 7,2 segons, els transalpins Gigi Galli i Giovanni Bernacchini.

Amb un ple de victòries de tram en les cronometrades que restaven en la jornada sabatina, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen no feien res més que emplaçar l’anhelada victòria de la parella francòfona que atresorava dos guardons de campions mundials, per una altra edició de la ronda finlandesa. A la seva vegada, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien respectius segons millors temps en les 3 cronometrades del bucle central de la jornada, i sempre just per davant de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, mentre que en els dos darrers trams de la jornada, aquests només eren superats en una única ocasió pels seus perseguidors de Ford, amb el què les tres primeres posicions no feien res més que ratificar-se.

Entretant, en la segona passada per l’especial occidental d’Ouninpohja, el que era pràcticament l’únic punt calent de la taula, doncs Gigi Galli i Giovanni Bernacchini havien reduït fins a 1,8 segons el gap que tenien vers Dani Sordo i Marc Martí, desapareixia quan aquests perdien el control del seu Citroën Xsara WRC en la recepció d'un salt, i en derrapar, anar a parar contra una roca que sobresortia del marge de la pista i en la que hi havia escrit “Toni”, a raó de l’accident que 5 anys abans hi havien patit a bord del seu SEAT Córdoba WRC Evo2 oficial els finlandesos Toni Gardemeister i Paavo Lukander. La col·lisió afectava la gàbia de seguretat, el que impedia el concurs de la parella espanyola l'endemà diumenge, mentre que a posteriori, el càntabre veuria escrit el seu nom propi just a sota del local.

Completada la jornada sabatina a quarts de 9 del vespre, 1 minut i 7,8 segons distanciaven a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen de Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que en relació amb els seus companys d’equip, aquesta separació temporal s’eixamplava fins a 1 minut i 42,5 segons. Dos Peugeot 307 WRC perseguien al trio capdavanter, amb els noruecs Henning Solberg i Cato Menkerud en quarta posició a 3 minuts i 37,0 segons dels líders i els italians Gigi Galli i Giovanni Bernacchini en la cinquena a 5 minuts i 5,9 segons dels primers classificats.

A 2 quarts de 9 del matí del diumenge 20 d’agost, arrancava la tercera i última etapa del ral·li, la qual amb dues passades, sense assistències, sobre 2 trams en el programa, suposava les darreres 4 proves especials de 60,22 km cronometrats de l’itinerari. Una activitat que finalitzava a manca de 4 minuts per a 2 quarts de 3 de la tarda amb l’entrada dels participants a les assistències i que tindria el seu esclafit d’alegria amb la cerimònia del podi programada al cap d’uns 3 quarts d’hora.

Sense cap necessitat, ni sentit, d’atacar al llarg d’aquestes 4 proves especials dominicals per part de les 2 primeres parelles classificades, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s’erigien com els amos i senyors de l'etapa en aconseguir les 4 victòries de tram possibles. Mentre que entre Marcus Grönholm i Timo Rautiainen amb Sébastien Loeb i Daniel Elena s’establia un ball de segons que finalitzava amb el guany d’1 segon per part dels campions mundials al llarg de tota la jornada.

Sense incidents que lamentar en una etapa de pur tràmit, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen guanyaven així per sisena vegada el Ral·li dels 1000 Llacs, en completar els 351,61 km cronometrats del recorregut en un temps de 2 hores 52 minuts i 50,3 segons, 1 minut i 6,7 segons menys que no pas l’acumulat per Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen tancaven el podi a 1 minut i 34,8 segons dels seus companys d'equip.

Hirvonen-Lehtinen posaven una mica de maquillatge al resultat amb els 4 escratxs del diumenge.

En el campionat júnior, els suecs Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson esdevenien els més ràpids en el primer tastet del dijous al vespre a Killeri, emperò en posar les 2 rodes motrius dels seus cotxes atmosfèrics sobre la grava finlandesa, els britànics Kris Meeke i Glenn Patterson prenien ràpidament les regnes de la categoria i s’aferraven en aquesta anhelada posició, en marcar 4 millors temps en les 5 primeres proves especials del divendres. 

Els estonians Urmo Aava i Kuldar Sikk capitanejaven la reacció dels pilots de Suzuki en el darrer bucle de l’etapa i aquests amb 2 victòries parcials per 1 per part dels seus companys d’equip i primers líders de la classe, Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson, feien cap al parc tancat de Jyväskylä cap als volts de les 9 del vespre a 10,8 segons i 23,6 segons de Kris Meeke i Glenn Patterson respectivament. Mentre que uns altres britànics, aquests de Suzuki però, Guy Wilks i Phil Pugh, no restaven gaire distants a la taula, fitxant a 33,3 segons dels seus compatriotes líders. 

Només iniciar-se la segona etapa, els estonians Urmo Aava i Kuldar Sikk eren un dels diversos pilots exclosos del ral·li en incomplir la normativa referent a la roba interior, pel que el grup de pretendents a victòria es reduïa a tres. Grup que, després d’un interessant ball de segons en el primer bucle de la jornada, es veuria reduït novament fins a 2 integrants, quan els suecs Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson es quedaven sense frens davanters en el transcurs de la tercera cronometrada sabatina i aquests es despenjaven en un mig minut de la tancada lluita per la victòria.

Mica en mica els anglesos de Suzuki, Guy Wilks i Phil Pugh, anaven atansant-se al temps dels líders nord-irlandesos de Citroën, fins que en arribar a la segona disputa de la meitat oriental d’Ouninpohja que tancava el bucle central de la jornada, Kris Meeke i Glenn Patterson recepcionar malament un dels nombrosos salts de la cronometrada i danyar el seu C2 S1600, havent-se de retirar abans de completar el tram per avaria en el motor.

Guy Wilks i Phil Pugh doncs quedaven al capdavant de la taula per una mica més de 40 segons en vers els seus companys de formació suecs Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson, mentre que amb tanta baixa, els locals Matti Rantanen i Jan Lönegren eren tercers a més de 6 minuts i mig dels britànics, a bord d’un inferior Honda Civic R3, marges que s’eixamplaven amb respectives victòries de tram per part dels líders en les dues últimes cronometrades sabatines, així com una punxada per part de Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson.

Amb sorts dispars, els líders afrontaven els darrers 60,22 km cronometrats de l’edició amb 2 minuts i 41,1 segons de marge vers Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson i amb 7 minuts i 37,3 segons en relació a Matti Rantanen i Jan Lönegren, unes distàncies que convertien la curta etapa dominical en un mer tràmit, però que malgrat tot es resolia amb dues victòries de tram per als líders en les dues passades per la cronometrada curta de la jornada i dues victòries parcials per als segons classificats en les dues disputes de la cronometrada llarga dominical, amb el què Guy Wilks i Phil Pugh vencien en la categoria júnior amb un temps de 3 hores 16 minuts i 5,7 segons, registre que suposava un marge final de 2 minuts i 37,5 segons amb els seus companys d’equip suecs i 8 minuts i 45,9 segons amb els darrers inquilins del podi locals.

A efectes de certamen, Guy Wilks pujava fins la tercera posició de la provisional gràcies a la seva segona victòria de la temporada, restant a 8 punts del seu company Per-Gunnar Andersson. Pilot que gràcies a la segona plaça obtinguda, superava per un punt al seu compatriota Patrik Sandell al capdavant de la taula, autor d’un ral·li per oblidar ple d’incidents.

Wilks-Pugh van ser els únics en trobar el balanç de velocitat i fiabilitat.

En el campionat de pilots, tot i la contundent victòria que aconseguia Marcus Grönholm, el cert era que Sébastien Loeb acumulava una temporada per emmarcar, en la que o bé guanyava un ral·li o l'acabava segon, pel que el vigent campió mundial francès mantenia una diferencia de més de 30 punts vers el doble campió mundial finlandès. Tot i el seu zero, Dani Sordo es mantenia en tercera posició provisional del campionat.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	92
Marcus Grönholm	61
Dani Sordo	41

En el campionat de marques, Ford gràcies a situar dos dels seus Focus RS WRC en el podi, feia una bona retallada a l'equip líder, per llavors Kronos-Citroën, que només sumava els 8 punts del segon lloc de Sébastien Loeb i Daniel Elena. Subaru, que tenia un ral·li fluix, tancava el podi a força distància dels dos equips que els precedien.

Constructor	Punts
Kronos-Citroën	122
Ford	107
Subaru	65

Tänak-Järveoja guanyaven amb autoritat la ronda germànica.

El diumenge 20 d'agost de 2017 la població de Bostalsee era testimoni per primera vegada en la seva història de la finalització d'una edició del Ral·li d'Alemanya dins el calendari del mundial, concretament corria la 35 edició de la cita teutona i aquesta suposava la desena ronda dins calendari del campionat. El ral·li, que atorgava punts en els certàmens de constructors, pilots, WRC.2, WRC-3 i mundial junior, tenia fins a 68 equips en la seva llista d'inscrits, dels que 62 prendrien la sortida el dijous 17 d'agost a la primera de les 21 proves especials cronometrades que constaven en el programa amb una distància total competitiva de 309,17 km. 54 dels equips participants aconseguirien completar la jornada dominical i ser presents a la cerimònia de clausura.

Mikkelsen-Jæger s'acomiadaven de Citroën amb un podi.

Com venia sent habitual en els programes contemporanis dels diferents ral·lis del campionat, l'activitat contra els cronòmetres s'iniciava amb una especial espectacle el dijous al vespre, la qual tenia lloc pels carrers de Saarbrucken amb una gran similitud a les gimcanes. Per sorpresa de tothom, els txecs Jan Kopecký i Pavel Dresler s'hi anotaven el millor temps a bord del seu Škoda Fabia R5 amb un marge de 3 dècimes de segon vers els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja. Craig Breen i Scott Martin tancaven les posicions de podi provisionals a 1,3 segons de la parella txeca.

La competició més genuïna arrancava divendres al matí, amb 108,51 km cronometrats al llarg de 7 proves especials, 3 d'elles corresponents a una mateixa especial espectacle per la que s'hi competia en tres ocasions i les 4 restants a 2 trams pels que s'hi passava matí i tarda. Dani Sordo i Marc Martí s'imposaven en la primera cronometrada del dia, la primera passada per l'especial espectacle de Waden-Weiskirchen, i els espanyols de Hyundai passaven a liderar el ral·li. La jornada però arrancava amb una pluja fina, la qual convertia les especials en pistes de patinatge i obligava a extremar les precaucions de molts pilots, en aquestes condicions ràpidament la parella de Hyundai perdria el liderat, cedint-lo en mans d'Ott Tänak i Martin Järveoja, els quals s'anotaven el millor registre en la següent especial.

Els noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, que tot just feien la seva segona participació a bord d'un Citroën, s'imposaven en la tercera especial del dia per tal d'oferir el quart canvi consecutiu de líder a la ronda, alhora que Dani Sordo i Marc Martí es veien obligats a abandonar la prova en patir una sortida de pista. Una nova passada per l'especial de Waden-Weiskirchen tancava el bucle matinal, la qual no oferia canvis rellevants en la general més enllà del primer escratx de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.

Per la tarda, en tornar a passar pels trams cronometrats, Ott Tänak i Martin Järveoja s'anotaven dos escratxs de forma consecutiva que permetien a la parella d'M-Sport recuperar el liderat provisional, mentre que la tercera passada per Waden-Weiskirchen servia per oferir a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila la seva dosi de protagonisme als llibres d'història en marcar-hi el seu primer escratx, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, autors del segon millor temps, superaven a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en la lluita per la darrera plaça de podi.

Completada doncs l'activitat a les especials del primer dia real de competició, i amb els cotxes de nou al parc tancat de Bostalsee, s'hi arribava amb Ott Tänak i Martin Järveoja en la primera posició per 5,7 segons de marge vers Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul tancaven les places de podi a 28,2 segons de la parella estoniana i amb només un coixí de 2,4 segons vers els campions mundials en vigència, els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

La jornada sabatina tenia en el seu programa 9 proves especials d'una distància total cronometrada de 146,67 km, esdevenint així en la jornada més llarga de l'edició, entre les que hi destacava el respectable tram del Panzerplatte, llurs 41,97 km de distància i sobretot la presència constant de parapets de formigó als vorals, convertien l'especial un any més en la cirereta del ral·li.

El dia començava amb mal peu per a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, doncs els belgues se n'anaven llargs en un revolt i en colpejar de costat contra el voral de la carretera, la parella veia com al seu i20 Coupé WRC se li trencava una roda posterior, que no només els hi feia perdre la tercera posició en favor de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, sinó que a més a més els impedia fer via cap al següent tram, el Panzerplatte, i per tant els obligava a abandonar la tercera jornada de competició. Pel que fa a Ott Tänak i Martin Järveoja, els estonians s'anotaven un nou escratx i ampliaven una mica més les distàncies vers Andreas Mikkelsen i Anders Jæger.

Malgrat patir una punxada lenta a manca de 6 km per a completar el Panzerplatte, la parella estoniana líder seguia obrint distàncies vers els seus màxims perseguidors, més quan al tercer tram del dia, els pilots d'M-Sport s'anotaven de nou l'escratx. Els pilots de Citroën, Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, aconseguien revertir la dinàmica amb el millor temps en el quart i últim tram del bucle matinal, si bé l'esforç només els suposava un retall de 2,7 segons als líders, retornant així a les assistències intermèdies havent perdut 17,3 segons vers Ott Tänak i Martin Järveoja, és a dir, a 23 segons de la primera plaça.

En sortir de les assistències cap dels dos primers equips classificats s'anotaria un millor registre, però si que és cert que en la primera meitat del bucle els primers van tenir un major encert, i en la segona els segons eren els qui retallaven distàncies, amb el que els dos equips retornaven al parc tancat separats per 21,4 segons però amb la incomoditat de tenir a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia a 8,2 segons de la parella noruega de Citroën.

Per darrera dels campions del món en vigència, Elfyn Evans i Daniel Barritt ocupaven la quarta posició, si bé aquests es trobaven a 1 minut i 18,7 segons dels seus companys d'equip francesos i a 1 minut i 48,3 segons dels seus altres companys estonians, pel que les seves opcions d'entrar a podi passaven per alguna mena d'incidència al llarg de l'etapa dominical, havent de vigilar a més a més a Juho Hänninen i Kaj Lindström els quals entraven al parc tancat a 4,2 segons dels britànics.

Dos trams a doble passada formaven la quarta i última jornada del ral·li, la qual només tenia 51,94 km de lluita contra el cronòmetre, gairebé tants com el Panzerplatte, llur principal handicap residia en l'absència d'assistències intermèdies. Juho Hänninen i Kaj Lindström escalfaven un dels punts calents de la taula en imposar-se en la primera especial del dia, superant així a Elfyn Evans i Daniel Barritt en la lluita per la quarta posició, mentre que Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, gràcies al seu segon millor registre, aconseguien apropar-se a Ott Tänak i Martin Järveoja alhora que es separaven de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals asseguraven pilotar en clau de campionat després del zero de Finlàndia.

A partir de llavors les distàncies es mantenien bastant neutres entre els primers classificats, tret d'Elfyn Evans i Daniel Barritt, els quals anaven cedint segons tram rere tram, fins arribar al punt de perdre la cinquena posició en la darrera especial cronometrada del recorregut, el Power Stage, en favor del Citroën C3 WRC de Craig Breen i Scott Martin, un tram que per cert guanyaven el càntabre Dani Sordo i el català Marc Martí salvant així parcialment els mobles.

Completades doncs totes les 21 especials cronometrades programades, i amb els 54 equips participants de nou al parc tancat de Bostalsee el diumenge al migdia, es donava finalment per conclòs el 35è Ral·li d'Alemanya, el qual es resolia amb la victòria d'Ott Tänak i Martin Järveoja. Els estonians invertien un total de 2 hores 57 minuts i 31,7 segons en recórrer els 309,17 km del programa, 16,4 segons menys que Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, els quals d'aquesta manera tornaven a pujar a un podi absolut del mundial. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, a 30,4 segons dels seus companys de formació, tancaven el podi germànic.

Ogier-Ingrassia pensaven en el seu cinquè títol consecutiu i es limitaven a tancar podi.

Entre els pilots de vehicles de 4 rodes motrius, però amb un grau de preparació diferent als World Rally Car, el WRC-2, els veterans txecs Jan Kopecký i Pavel Dresler se n'anaven a dormir el dijous al vespre com els primers líders de classe gràcies al seu escratx absolut. Al llarg del divendres, primera jornada de facto del ral·li, la parella llargament vinculada a Škoda mantenia la seva posició de privilegi amb dos escratxs més i dos segons millors temps com a resultats més destacables.

Però en la jornada sabatina arribarien els alts i baixos per a la parella líder, doncs amb 5 escratxs en els 6 primers trams del dia, Jan Kopecký i Pavel Dresler obrien una mica de forat vers els francesos d'M-Sport Eric Camilli i Benjamin Veillas, mentre que una punxada en la segona passada pel Panzerplatte, setena especial del dia, suposava la pèrdua minut i mig als txecs i amb ells el liderat.

Jan Kopecký i Pavel Dresler es negaven a llençar la tovallola, però malgrat imposar-se en 4 de les 6 especials que restaven al programa i anotar-se el segon millor temps en les altres dues restants, la parella txeca es quedava a 48,1 segons d'Eric Camilli i Benjamin Veillas que s'anotaven així la seva primera victòria de la temporada.

En clau de campionat però, la victòria del pilot francès era insuficient com per evitar que Pontus Tidemand revalidés la seva corona mundial, doncs amb un paper bastant discret i pensant en clau de campionat, el suec completava el ral·li en la tercera posició i sumar així 15 punts, suficients per a proclamar-se campions.

Camilli-Veillas s'anotaven la seva primera victòria de la temporada però no podien evitar el títol de Tidemand-Andersson.

En categoria WRC-3, la reservada als pilots de vehicles de dues rodes motrius, els catalans Nil Solans i Miquel Ibañez esdevenien els primers líders gràcies a imposar-se en l'especial espectacle de dijous al vespre, si bé en quan l'activitat es desplaçava als trams genuïns, aquests perdien la seva posició de privilegi en favor dels francesos Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye, no sense produir-se un petit estira i arronsa entre tots dos equips, que acabaria amb el Ford Fiesta R2 de la parella catalana en molt males condicions obligant-los a abandonar la jornada competitiva per la tarda.

Els líders encara serien a temps d'ampliar distàncies en la primera especial sabatina, però en la primera passada pel Panzerplatte, aquests feien un aterratge molt brusc i doblegaven l'eix posterior del seu cotxe, facilitant que els locals Julius Tannert i Jürgen Heigl els rellevessin al capdavant de la classificació.

Els reenganxats Nil Solans i Miquel Ibañez anaven marcant el ritme de la categoria pel matí, mentre que per la tarda, i ja amb el seu cotxe reparat, Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye eren els amos i senyors dels millors temps. D'altra banda Julius Tannert i Jürgen Heigl es mantenien allunyats dels problemes i gràcies a això els alemanys retronaven al parc tancat de Bostalsee amb 10 minuts i 45,5 segons de marge vers els francesos Raphaël Astier i Frédéric Vauclare, una eternitat tenint en compte el tràmit que suposava la jornada dominical.

Sense massa història més, el ral·li es completava amb la victòria de la parella local, mentre que en clau de campionat el català Nil Solans esdevenia campió del món en categoria WRC-3, no pas en categoria Junior, doncs si bé només Raphaël Astier i Frédéric Vauclare eren els únics que hi competien fora de la classe, la diferent manera de comptabilitzar els punts aconseguits, obligava la parella catalana a esperar una mica més.

Tannert-Heigl guanyaven davant els seus.

En el campionat reservat a pilots, el podi que sumava Sébastien Ogier a la cita germànica, combinat amb el zero que s'emportava el belga Thierry Neuville, permetia al campió mundial provençal desfer la igualada amb la qual els dos pilots arribaven a la cita, aconseguint un coixí de 17 punts a manca de celebrar-se tres rondes. D'altra banda, la victòria que s'hi anotava Ott Tänak, permetia al pilot estonià obrir encara més el gap que el separava de Jari-Matti Latvala i el deixava en condicions d'aspirar a posicions més altes.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	177
Thierry Neuville	160
Ott Tänak	144

Per quart ral·li de la temporada, M-Sport situava dos dels seus Ford Fiesta dalt del podi, amb el que el preparador britànic es feia encara més fort al capdavant de la provisional, obrint en 30 punts el coixí que els separava de Hyundai, clars favorits a l'arribava a la cita germànica, i en 20 punts més en relació a Toyota, equip que de presentar-se com la ventafocs del campionat, s'estava mostrant força regular

Constructor	Punts
M-Sport	325
Hyundai	261
Toyota	213