Especificacions tècniques
Motor

4 cilindres en línia de 1995,4 centímetres cúbics (83,00 mm de diàmetre - 92,20 mm de carrera) amb turbo i brida de 34 mm.

Potència

300 CV a 5300 rpm

Canvi

Seqüencial de 6 velocitats

Transmissió

A les 4 rodes

Longitud

4151 mm

Amplada 1770 mm
Alçada

1400 mm

Distància entre eixos 2443 mm
Pes mínim 1230 kg

Animats pels tres títols consecutius aconseguits en el FIA 2-L amb l’Ibiza KitCar, SEAT anunciava a mitjans d’octubre de 1997, en el transcurs del 39è Ral·li Sanremo, la seva intenció d’entrar en la dimensió World Rally Car amb un SEAT Córdoba. El debut del nou cotxe en la màxima categoria mundial no tindria lloc fins al 21 d’agost, coincidint amb la celebració de les primeres cronometrades del 48è Ral·li 1000 Llacs i els pilots a qui SEAT hi confiava les seves dues primeres unitats eren els finlandesos Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen i els catalans Oriol Gómez i Marc Martí.

L’estrena no va ser gens brillant, doncs els primers completaven la ronda finlandesa en onzena posició final i a força distància de les places capdaventeres, mentre que els segons abandonaven al llarg del bucle matinal de la darrera jornada mentre ocupaven també posicions força discretes, sent a més a més aquesta la darrera vegada que els catalans competissin amb SEAT.

De fet les posicions discretes van ser una constant al llarg de la primera temporada de vida del SEAT Córdoba WRC, comptant només amb l’excepció del 6è i 7è lloc que aconseguien Piero Liatti i Carlo Cassina i Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen al peculiar Ral·li Monte-Carlo 1999 i el 3r lloc que Toni Gardemeister i Paavo Lukander marcaven al 30è Ral·li de Nova Zelanda, cita en la que tanmateix els finlandesos es posaven per primera vegada al volant del cotxe en competició mundial oficial.

Ogier-Ingrassia aconseguien trencar la hegemonia de Loeb-Elena a Alemanya, però mantenien la de Citroën.

El diumenge 21 d'agost de 2011 finalitzava a Trier, als peus del monument romà de la "Porta Nigra" el 29è Ral·li d'Alemanya, novena cita del calendari del campionat del mòn de ral·lis, que amb puntuabilitat per als campionats de pilots, marques, SWRC i la WRC Academy, gaudia d'una llista d'inscrits que s'enfilava fins als 88 equips dels quals 80 prendrien el camí des de la rampa de sortida cap a un recorregut composat per 19 especials cronometrades d'asfalt amb contades seccions de terra de 359,59 km de distància que 48 dels equips participants van aconseguir superar.

Una punxada a la segona passada per la Panzerplatte va esgarrar el ral·li de Loeb-Elena.

Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila van ser líders efímers del ral·li alemany, ja que la parella finlandesa de Ford marcava el primer escratx de la cita, però en el segon tram la pluja va fer acte de presència i amb pneumàtics durs van veure com els pilots de Citroën, que utilitzaren una estratègia mai vista, se'ls hi escapaven del seu abast. De cara al primer tram Sébastien Loeb i Daniel Elena i Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, van decidir muntar dos pneumàtics durs al costat esquerra del cotxe, deixant al cantío dret dos de tous. En l'enllaç del primer al segon tram, els dos equips de Citroën van substituir els durs per dos de tous que portaven de recanvi que en condicions de pluja eren molt més ideonis que els durs.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia eren els qui aconseguien l'escratx i el liderat en el segon tram, amb Sébastien Loeb i Daniel Elena enganxats als seus talons, però el que era més important, endosant més de mig minut als Ford; en el tercer tram Loeb-Elena aconseguien el millor crono i el liderat de la prova mentre que Latvala-Anttila per culpa d'una punxada encara perdia més terreny caient darrera dels dos Mini oficials de Dani Sordo i Carlos del Barrio i Kris Meeke i Paul Nagle respectivament. Per a més desgràcia dels finlandesos una averia electrònica els va deixar a tres cilindres i una segona punxada soferta més endavant encara els va enfonsar més, l'altra parella finlandesa de Ford, la composada per Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen van ressistir en tercera posició, però ja a més d'un minut dels dos equips de Citroën, després de perdre mig minut en colisionar contra un mur.

Així doncs ja des del primer dia el ral·li va quedar en cosa de dos, dels dos Sébastiens o dels dos DS3 WRC, com es volgui mirar, Loeb-Elena amb tres escratxs, per dos d'Ogier-Ingrassia, eren els líders en concloure la primera etapa amb un avantatge curt de 7,4 segons vers els seus companys d'equip.

En la segona jornada de competició el ral·li va seguir celebrant-se sense gaires més sobresalts fins que es va arribar al quart tram de l'etapa, el temut Panzerplatte de 34,18 km on Hirvonen-Lehtinen patirien una punxada que els faria perdre 1 minut i la tercera posició en favor dels càntabres de Mini Sordo-Del Barrio però aquests ja a dos minuts dels dos Citroën oficials que seguien estant separats per una distància molt curta, 4,8 segons.

Tan clar semblava el doblet i tan alt semblava el perill de la lluita que estaven mantenint Loeb-Elena i Ogier-Ingrassia, que Olivier Quesnel, director esportiu de Citroën va ordenar que es respectessin les posicions fins a la conclusió de la prova, això no va agradar gens al Sébastien provençal que es veia capaç de guanyar, mentre que el Sébastien alsacià ho justificava dient que Hirvonen-Lehtinen estaven ja a més de dos minuts.

Però de nou Panzerplatte va dictar sentència, en la segona passada pel tram, últim del dia, Sébastien Loeb i Daniel Elena van patir una punxada que els varen fer perdre un minut i quart i la primera posició en favor de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, al que el pilot provençal va declarar en saber la noticia "per fi s'ha fet justicia en aquest esport" al que l'alsacià va respondre "parla massa", les hostilitats en el si de l'equip Citroën eren altes i les males cares un poema.

Al llarg de la tercera i última etapa Loeb-Elena van marcar els tres últims escratxs que només van servir per maquillar una mica el resultat vers Ogier-Ingrassia, que havien sortit a recollir la seva primera victòria en asfalt alhora que trencar la hegemònia dels seus companys d'equip a Alemanya, si bé els optimistes de Citroën dirien que la marca francesa continuava guanyant a casa dels seus veïns.

En els dos primers trams els Ford van sortir amb ganes de brillar i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen es feien amb el seu primer escratx a la prova en la primera cronometrada, el que escurçava les distàncies vers el Mini de Sordo-Del Barrio, en la segona especial el millor temps era per Latvala-Anttila mentre que l'altre Ford escurçava breument les distàncies que els sepraven de la tercera posició, però en el segon bucle, composat de tres trams els de Mini apretaven les dents i sobretot en el Power Stage celebrat als carrers de Trier certificaven el primer podi per al Mini Cooper WRC gràcies a una punxada soferta pel Ford Fiesta RS WRC número 3, el de Hirvonen-Lehtinen.

Sordo-Del Barrio aconseguien el primer podi del Mini Cooper WRC al mundial, alhora que el primer podi del copilot cantàbric.

En el campionat reservat als cotxes S2000, el SWRC, el ral·li començava amb el domini de Juho Hänninen i Mikko Markkula a bord d'un Škoda Fabia S2000, fins que en el darrer tram arrencaven una roda i s'acollien al superally amb els conseqüents 10 minuts de penalització, això deixava al capdavant de la classificació als estonis Ott Tänak i Kuldar Sikk amb un marge superior al minut i mig vers el seus més immediats perseguidors adoptant des de llavors una actitud força conservadora que els permetria aconseguir la seva segona victòria a la temporada i sumar un total de 80 punts, 18 per darrera del líder de la general el finlandès Juho Hänninen, el qual tot i trencar la direcció al llarg de la segona etapa, sent l'home més ràpid de la tercera aconseguia acabar en quarta posició.

Tänak-Sikk obtenien el liderat en la última especial del primer dia, conservant-lo fins a la conclusió de la prova.

En la WRC Academy els pilots canaris Yeray Lemes i Rogelio Peñate van aconseguir marcar 5 escratxs en el 6 trams que composaven la primera etapa, deixant el sisé per a Craig Breen i Gareth Roberts que es situaven en la general provisional per darrera dels espanyols. Però en la segona especial del segon dia, els canaris van patir una lleugera sortida de pista que els va fer perdre gairebé un minut i la primera posició vers Breen-Roberts, tot i que Lemes-Peñate van intentar escurçar distàncies els líders van saber mantenir-les i així aconseguir la seva primera victòria de la temporada que els permetia pujar força graons en la general que seguia encapçalada per l'estoni Egon Kaur el qual acabava vuité.

Primera victòria de la temporada per a Breen-Roberts en la WRC Academy

Sébastien Loeb guanyava la Power Stage, mentre que Sébastien Ogier n'era segon pel que la distància de punts entre els dos pilots francesos de Citroën es reduia en sis punts sent ara de 25, alhora que el Sébastien de Gap, gràcies a la victòria aconseguida, superava a Mikko Hirvonen en la segona posició de la taula provisional del campionat de pilots.

Pilot

Punts
Sébastien Loeb

192

Sébastien Ogier

167

Mikko Hirvonen

156

En el campionat reservat a marques, Citroën donava un altre cop de gràcia en la lluita pel títol endonsant 26 punts més als seus més immediats, i pràcticament únics, rivals de Ford els quals s'enduien un mal resultat d'Alemanya. El ral·li de Stobart-Ford no era gaire millor i amb només 4 punts obtinguts, veien com l'equip de Petter Solberg escurçava distàncies si bé aquest en només estar integrat per un sol cotxe, no era una amenaça real pels camioners britànics.

Constructor
Punts

Citroën

333

Ford

242

Stobart-Ford

105

Ogier-Ingrassia sostenien la seva victòria a l'edició al Panzerplatte.

Per última vegada en la seva història més contemporània, el diumenge 21 d'agost de 2016 la Porta Nigra de Trier era testimoni de la cerimònia de clausura d'una edició del Ral·li d'Alemanya, concretament la 34ena. La cita germànica, que era puntuable pels campionats reservats a pilots, constructors, WRC-2 i WRC-3, així com la copa de promoció de joves talents Drive DMack, reunia fins a 91 equips en la seva llista d'inscrits, dels que 84 iniciaven el divendres 19 d'agost a disputar un recorregut format per 18 proves especials de 306,80 km de distància. D'aquests, 67 aconseguien completar la jornada dominical i ser a la cerimònia de finalització.

La posició de sortida del divendres va privar Sordo-Martí de picar més alt.

Dos trams cronometrats a doble passada, més una especial espectacle que servia per tancar l'activitat de la primera jornada, suposaven els primers 98,97 km competitius pels participants de la ronda d'asfalt. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aturaven el cronòmetre amb el registre més baix en la primera especial del divendres al matí i per tant esdevenien els primers líders de la provisinal per davant dels seus companys d'equip Andreas Mikkelsen i Anders Jæger. Els tercers integrants de l'equip Volkswagen, els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, cursaven baixa a causa del trencament de la seva caixa de velocitats.

L'alegria no els durava massa als francesos, doncs en passar-se de frenada en un revolt tancat de la segona i última especial del bucle matinal, els campions mundials perdien uns pocs segons que facilitaven el relleu en la seva primera posició provisional a favor d'Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, si bé qui marcaven el millor temps eren els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, que d'aquesta manera pujaven una plaça i restaven a 2,7 segons dels líders noruecs.

A la represa, els nòrdics de Volkswagen refermaven la seva posició amb el seu primer escratx al ral·li, mentre que els seus companys Sébastien Ogier i Julien Ingrassia guanyaven les dues últimes cronometrades del dia, per no només escurçar les distàncies vers els líders, sinó que a més a més els permetia superar als belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul en la general i retornar així al parc tancat de Messepark a 4,3 segons d'Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, mentre que els belgues de Hyundai ho feien a 5,9 segons. Dani Sordo i Marc Martí restaven en la quarta posició provisional a 12,7 segons dels líders noruecs, força perjudicats per la seva posició de sortida, setena, que els portava a trobar molta brutícia als revolts, que combinada amb les humitats, limitaven força la tracció del seu Hyundai i20 WRC.

Les dues passades pels mítics 40,80 km del Panzerplatte, més dos trams cronometrats a doble passada que s'hi afegien, així com la triple celebració d'una especial espectacle anomenada Arena Panzerplatte, permetien a la jornada sabatina assolir els 148,57 km del programa i esdevenir així en la jornada més llarga de l'edició.

Andreas Mikkelsen i Anders Jæger arrancaven la jornada amb l'escratx en la primera especial del dia, però acte seguit els seus companys Sébastien Ogier i Julien Ingrassia feien el mateix en la següent, per tal de situar-se a només 2 dècimes del liderat. Amb unes distàncies tan curtes entre els dos equips i una doble passada per la curta especial espectacle del Panzerplatte Arena per endavant, era fàcil que en el liderat provisional tingués lloc un doble relleu i que per tant els dos equips de Volkswagen afrontessin el Panzerplatte separats per tan sols 2 dècimes de segon.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia guanyaven l'especial, i amb l'escratx els provençals passaven a liderar la general provisional amb els 13,2 segons de marge amb els que els pilots feien entrada al re-agrupament. D'altra banda Dani Sordo i Marc Martí aturaven el cronòmetre just per darrera dels nous líders, amb el que la parella càntabro-catalana es situava a només 1,6 segons de la darrera plaça de podi, ocupada pels seus companys d'equip Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.

A la represa, en sortir de les assistències intermèdies, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tornaven a marcar el millor temps a l'especial per tal de refermar la seva posició, mentre que Dani Sordo i Marc Martí tornaven a ser els segons pilots més ràpids, situant-se a només 6 dècimes dels seus companys de formació Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.

Aquests, en veure que la seva posició de podi començava a córrer perill, s'esperonaven sumant dos escratxs consecutius per obrir un petit forat vers els seus companys espanyols; un forat que s'esvaïa en quan Dani Sordo i Marc Martí tornaven a marcar el segon millor temps a la segona passada pel Panzerplatte, i novament just per darrera de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, amb el que aquests aconseguien prendre la tercera plaça a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul per tant sols 4 dècimes de segon de marge.

Per davant, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia gaudien ja d'un coixí de 33,4 segons vers Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, mentre que Dani Sordo i Marc Martí, a 37,0 segons dels líders provisionals, tampoc renunciaven a guanyar una altra posició l'endemà diumenge.

La tercera i última jornada tenia en el seu programa dos trams cronometrats a doble passada, els quals només suposaven 59,26 km competitius, però que tenien a 3 equips disputant-se dues posicions de podi i la dificultat afegida de celebrar-se sense assistències intermèdies. Dani Sordo i Marc Martí donaven el primer cop, i amb el seu primer escratx a l'edició, els de Hyundai prenien la segona plaça a Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, acte seguit arribava el torn dels seus companys Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, que en anotar-se el millor temps en la segona especial dominical, la parella belga rellevava de la tercera posició a la parella noruega de Volkswagen.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia escalfaven roda de cara al Power Stage amb el seu millor temps en la tercera prova especial del dia, si bé l'honor de guanyar l'última cronometrada del ral·li i per tant d'emportar-se uns punts extra, recalava en mans de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, els quals veien com finalment la segona plaça se'ls hi escapava per 1 dècima de segon.

Un cop celebrats els 306,90 km cronometrats del programa i amb els 67 equips participants que completaven la jornada dominical dins el parc tancat, es donava per finalitzat el 34è Ral·li d'Alemanya, el qual es resolia per segona vegada consecutiva amb la victòria de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, qui invertien un total de 3 hores i 26,7 segons en recórrer tota la distància competitiva. Dani Sordo i Marc Martí per la seva banda completaven el recorregut en la segona posició, a 20,3 segons dels guanyadors, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, a només 1 dècima de segon dels seus companys, i per tant 20,4 segons de la parella francesa, eren els inquilins de la tercera plaça de podi.

Per només 1 dècima de segon, Neuville-Gilsoul havien de conformar-se amb el calaix més baix del podi.

En la categoria intermèdia, el WRC-2, el veterà pilot local Armin Kremer i el seu copilot Pirmin Winkholfer esdevenien els primers líders de la classe en anotar-se consecutivament els dos primers escratxs del ral·li, mentre que una punxada soferta en la segona especial, perjudicava enormement a uns dels favorits a la classe, els txecs Jan Kopecký i Pavel Dresler.

Ja per la tarda del divendres, els dos equips oficials d'Škoda passaven a l'atac, si bé Armin Kremer i Pirmin Winkholfer mantenien la seva posició de privilegi per 27,5 segons de marge vers Esapekka Lappi i Janne Ferm. José Antonio Suárez i Cándido Carrera, que completaven el bucle matinal en la segona posició provisional, corrien una sort similar a la de Jan Kopecký i Pavel Dresler, i en patir una punxada, la parella espanyola de Peugeot s'acomiadava de les posicions més altes.

Dissabte prosseguia l'atac dels pilots d'Škoda, i gràcies a dos escratxs consecutius, el primer d'ells ex-aequo amb els seus companys de formació, Esapekka Lappi i Janne Ferm rellevaven de la primera plaça provisional a Armin Kremer i Pirmin Winkholfer, aquests responien donant-ho tot al Panzerplatte, però per desgràcia seva, l'esforç només els suposava empatar al millor temps amb els nous líders finlandesos.

Per la tarda la situació es va anar normalitzant, és a dir, Esapekka Lappi i Janne Ferm es refermaven en el liderat, mentre que Jan Kopecký i Pavel Dresler anaven escurçant distàncies vers Armin Kremer i Pirmin Winkholfer, fins al punt que en la segona passada pel Panzerplatte, el doblet de les dues parelles d'Škoda es gestava. Un doblet que, donada la brevetat de la jornada dominical, s'acabava consumant a la conclusió del recorregut.

En clau de campionat, Esapekka Lappi i Janne Ferm sumaven la seva segona victòria consecutiva de la temporada, amb la que els finlandesos escurçaven distàncies vers els dos equips que els precedien, els britànics Elfyn Evans i Craig Parry, els quals es trobaven absents de la cita germànica per tal de guanyar el nacional del seu país, i dels també finlandesos Teemu Suninen i Mikko Markkula.

Lappi-Ferm guanyaven a Alemanya i esdevenien ferms candidats al títol final.

Entre els pilots de vehicles de dues rodes motrius, el WRC-3, la prova arrancava amb un petit estira i arronsa entre l'eslovac Martin Koci i el seu copilot txec Lukáš Kostka amb el romanès Simone Tempestini i el seu navegant italià Giovanni Bernacchini, una lluita que finalment es decantava a favor dels segons per 12,1 segons de marge.

La lluita entre tots dos equips es mantenia al llarg de la jornada sabatina, amb un cert benefici pels segons, i si bé la primera passada pel Panzerplatte no dictava sentència després de que aquesta s'hagués de neutralitzar arran de l'accident dels prioritaris Stéphane Lefebvre i Gabin Moreau, la segona passada si que servia als líders per recuperar bona part dels segons que Martin Koci i Lukáš Kostka havien aconseguit anar llimant al llarg del dia i retornar així al parc tancat de Messepark amb 17,0 segons de marge.

Simone Tempestini i Giovanni Bernacchini no volien sorpreses de cara la jornada dominical, i amb dos escratxs en les dues passades per Dhrontal i un segon temps escratx en la segona especial dominical, els líders deixaven els segons classificats a més de mig minut de marge, amb el que la victòria del pilot italià d'origen romanès i el seu copilot transalpí estava ja feta.

En clau de campionat, aquesta victòria refermava al capdavant de la provisional a Simone Tempestini, el qual gaudia ja d'un marge de 18 punts vers el veterà francès Michel Fabre, qui només prenia la sortida en ral·lis de baixa inscripció, i de 24 punts vers el noruec Ole-Christian Veiby.

La victòria en dues rodes motrius va estar força disputada, sent finalment favorable a Tempestini-Bernacchini.

En quan a la Drive DMack, la copa mono-marca privada gestionada per M-Sport i amb el suport de DMack Tyres amb la fita de fomentar de nous talents, els britànics Osian Pryce i Dale Furniss afrontaven les dues primeres especials del recorregut amb un ritme netament superior, anotant-se dos escratxs consecutius que els hi permetien aconseguir un marge de mig minut al capdavant de la general. Un marge que la parella britànica gestionaria al llarg de la tarda per en sumar un altre escratx, entrar al parc tancat de Messepark amb 23,4 segons vers els irlandesos Jon Armstromg i Noel O'Sullivan.

Dissabte era la jornada clau, i els líders guanyaven els dos primers trams cronometrats de la jornada, mentre que Jon Armstrong i Noel O'Sullivan s'acomiadaven de la lluita per la victòria en punxar una roda del seu Fiesta R2T, deixant als polonesos Jakub Brzezinski i Jakub Gerber com a màxims perseguidors a més d'1 minut dels britànics. Ja per la tarda, després de que el Panzerplatte no el poguessin disputar, els líders relaxaven una mica el seu ritme, mentre que per darrera Max Vatanen i Maxime Vilmot, amb el millor temps al sisè tram del dia, rellevaven a la parella polonesa en la segona posició, això si, encara per sobre 1 minut dels líders.

Amb unes distàncies tan marcades, la jornada dominical esdevenia un tràmit per a Osian Pryce i Dale Furniss, els quals aconseguien finalment la victòria per 50,3 segons de marge vers Max Vatanen i Maxime Vilmot. En clau de campionat, el resultat de la cita germànica no feia més que confirmar a Osian Pryce com a líder de la provisional per davant de Max Vatanen, el qual veia com el gap passava de 6 punts a 14.

Pryce-Furniss guanyaven a Alemanya i es refermaven al capdavant de la Drive DMack.

En el campionat de pilots, els resultats de la cita alemanya eren ideals per a Sébastien Ogier, doncs el campió del món no només s'emportava la victòria, sinó que a més a més els seus principals rivals, els seus dos companys de formació a Volkswagen, no trepitjaven el podi, pitjor era el cas de Jari-Matti Latvala, doncs el finlandès s'havia de conformar amb els 2 punts que obtenia al Power Stage i veia com els pilots de Hyundai Thierry Neuville i Hayden Paddon el superaven per 5 punts, establint-se doncs un empat entre els dos companys en la tercera posició, mentre que per darrera Dani Sordo pressionava a només 3 punts.

Pilot

Punts
Sébastien Ogier

169

Andreas Mikkelsen

110

Thierry Neuville

Hayden Paddon

94

94

En quan el campionat de constructors, tot i que per segon ral·li consecutiu Hyundai situés a dos dels seus cotxes en les dues posicions més baixes del podi, el fabricant coreà només aconseguia retallar 4 punts als líders indiscutibles de Volkswagen, i per tant les distàncies entre els dos equips s'establien en 55 punts. Per darrera, el segon equip de Volkswagen, el format per Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, retallava en uns tímids 2 punts el gap que aquests tenien vers el preparador britànic M-Sport, i l'equip alemany restava a només 1 punt de la darrera plaça de podi.

Constructor
Punts

Volkswagen

256

Hyundai

201

M-Sport

122