Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres en línia de 1995,4 centímetres cúbics (83,00 mm de diàmetre - 92,20 mm de carrera) amb turbo i brida de 34 mm.
Potència	300 CV a 5300 rpm
Canvi	Seqüencial de 6 velocitats
Transmissió	A les 4 rodes
Longitud	4151 mm
Amplada	1770 mm
Alçada	1400 mm
Distància entre eixos	2443 mm
Pes mínim	1230 kg

Animats pels tres títols consecutius aconseguits en el FIA 2-L amb l’Ibiza KitCar, SEAT anunciava a mitjans d’octubre de 1997, en el transcurs del 39è Ral·li Sanremo, la seva intenció d’entrar en la dimensió World Rally Car amb un SEAT Córdoba. El debut del nou cotxe en la màxima categoria mundial no tindria lloc fins al 21 d’agost, coincidint amb la celebració de les primeres cronometrades del 48è Ral·li 1000 Llacs i els pilots a qui SEAT hi confiava les seves dues primeres unitats eren els finlandesos Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen i els catalans Oriol Gómez i Marc Martí.

L’estrena no va ser gens brillant, doncs els primers completaven la ronda finlandesa en onzena posició final i a força distància de les places capdaventeres, mentre que els segons abandonaven al llarg del bucle matinal de la darrera jornada mentre ocupaven també posicions força discretes, sent a més a més aquesta la darrera vegada que els catalans competissin amb SEAT.

De fet les posicions discretes van ser una constant al llarg de la primera temporada de vida del SEAT Córdoba WRC, comptant només amb l’excepció del 6è i 7è lloc que aconseguien Piero Liatti i Carlo Cassina i Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen al peculiar Ral·li Monte-Carlo 1999 i el 3r lloc que Toni Gardemeister i Paavo Lukander marcaven al 30è Ral·li de Nova Zelanda, cita en la que tanmateix els finlandesos es posaven per primera vegada al volant del cotxe en competició mundial oficial.

Ogier-Ingrassia aconseguien trencar la hegemonia de Loeb-Elena a Alemanya, però mantenien la de Citroën.

El diumenge 21 d'agost de 2011 finalitzava a Trèveris, als peus de la monumental "Porta Nigra" romana, el 29è Ral·li d'Alemanya. Novena ronda en el calendari del campionat del món de l’especialitat, aquesta entregava punts en els certàmens de pilots i constructors, així com en el SWRC i la WRC Academy, el que permetia als organitzadors presentar una llista oficial d'inscrits amb 88 formacions, de les que 80 procedien amb la protocolària baixada per la rampa de sortida el dijous 18 d’agost a la mateixa ciutat. Uns equips participants que per davant tenien un recorregut composat per 19 proves especials cronometrades, d'asfalt amb comptades seccions de terra, de 359,59 km de distància, una corda competitiva que 48 parelles aconseguien superar.

Una punxada a la segona passada per la Panzerplatte va esgarrar el ral·li de Loeb-Elena.

Amb la sortida matinal del parc tancat de Trèveris a 2 quarts de 10 del divendres 19 d’agost per part de la primera parella participant, l’edició arrancava pròpiament dit. Per davant els 80 equips participants tenien el clàssic bucle de 3 trams a la riba del Mosel·la, el qual en celebrar-se en dues ocasions, generava els 133,14 km cronometrats al llarg de 6 proves especials, activitat que per als més matiners començaria a donar-se per conclosa a partir d’1 quart i 3 minuts de 8 del vespre.

Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila s’imposaven en la primera prova especial del programa per davant dels respectius Citroën oficials de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i de Sébastien Loeb i Daniel Elena, amb el què en bona lògica els finlandesos de Ford esdevenien en la primera formació en liderar el ral·li. El seu lideratge seria efímer però, doncs els 1,5 i 2,0 segons de marge que aquests aconseguien en vers els dos principals favorits a victòria, serien ràpidament superats. 

La pluja remullava el territori en el moment de disputar-se la segona prova especial matinal, quelcom que els membres de l’equip Citroën ja tenien previst, doncs aquests de cara a la cronometrada inaugural muntaven dos compostos tous a la dreta i dos compostos durs a l’esquerra en llurs DS3 WRC, per abans de prendre la sortida en la segona prova especial, canviar les dues gomes dures per dues de toves, i acabar muntant així 4 compostos tous en els seus cotxes, amb les que la cronometrada es podia afrontar millor. 

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia batien per 8 dècimes de segon als seus companys d’equip Sébastien Loeb i Daniel Elena i per més de 30 i 40 segons als Ford de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila respectivament, amb el què els dos Citroën s’escapaven a les primeres de canvi al capdavant de la taula, mentre que els provençals esdevenien nous líders de la classificació per 1,3 segons de marge vers els campions mundials en vigència.

Aquests últims, que tot just acabaven de renovar per a Citroën, s’imposaven en la cronometrada que tancava el bucle matinal i a manca de 6 minuts per a les 2 de la tarda, els veterans francòfons feien entrada al parc d’assistències, emplaçat a Trèveris, al capdavant de la classificació per 4,4 segons de marge vers els seus joves companys Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Uns constants Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, segons en aquesta darrera prova especial matinal, feien cap al parc en tercera posició a 35,2 segons dels líders i per 20,4 segons de marge amb el Mini John Cooper Works dels càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio. Afligits per una punxada, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’hi endarrerien en gairebé minut i mig i queien fins a la setena posició, just per darrere de l’altre Mini, el pilotat pels irlandesos Kris Meeke i Paul Nagle.

A la represa, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia mantenien el pols amb els seus caps de files i aquests en aconseguir el millor registre en la primera especial post-meridional, restaven a tan sols 9 dècimes de segon de l’anhelada primera posició. D’altra banda, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen picaven lateralment contra un mur i s’hi deixaven 29,0 segons vers el registre dels provençals, caient a poc més d’1 minut del registre dels líders i veient com Dani Sordo i Carlos del Barrio tenien al seu abast la seva plaça de podi. Molt pitjor era l’avenir dels seus companys i compatriotes Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, a qui una avaria electrònica els deixava amb el motor treballant a tres cilindres.

Sébastien Loeb i Daniel Elena reaccionaven i aquests tancaven l’etapa amb respectives victòries de tram que els hi permetien guanyar uns pocs segons amb els seus companys d’equip, una reacció que també mostraven Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, qui amb 2 tercers millors temps per darrere de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, aconseguien recuperar el coixí perdut en la cronometrada inaugural del bucle en vers els pilots de Mini.

En passar 3 minuts d’1 quart de 7 de la tarda, els més matiners feien entrada al parc d’assistències de Trèveris, per 45 minuts més tard, poder procedir amb l’entrada al parc tancat que s’emplaçava al seu costat. Una maniobra que Sébastien Loeb i Daniel Elena realitzaven al capdavant de la classificació provisional per 7,4 segons de distància amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i per 1 minut i 18,4 segons en relació a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Dani Sordo i Carlos del Barrio restaven a les portes del podi a 21,9 segons del temps dels finlandesos de Ford i per 17,3 segons de marge amb els seus companys d’equip Kris Meeke i Paul Nagle.

Seguint la tradició, la segona etapa abandonava la riba del Mosel·la per tal d’anar a buscar trams més allunyats de la frontera amb Luxemburg i de desnivells menys marcats, destacant entre aquests el que es celebarava en la zona d’entrenament de tancs militars, l’anomenada Arena Panzerplatte, que amb 34,18 km de corda era la més llarga de tot l’itinerari. Un bucle de 4 trams a doble passada, matí i tarda, es programava al llarg de la jornada, amb el què els organitzadors aconseguien afegir 150,14 km cronometrats al recorregut, una activitat que el més matiner dels 77 equips que restaven en cursa, iniciava a les 7 en punt del matí, per en passar 2 minuts d’1 quart de 10 del vespre, donar per finalitzada amb el retorn al parc tancat.

Disposats a demostrar la seva velocitat sobre asfalt i que la seva endarrerida posició a la taula només responia a la mala estrugança, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila iniciaven la jornada sabatina com l’anterior, és a dir aconseguint marcar el temps de referència per a la resta del parc tancat, mentre que en els 3 següents trams, hi aconseguien 1 segon, 1 tercer i 1 quart millor registre, balanç que els situava al capdavant del quart grup de la taula i en desena posició provisional, a força distància però del cotxe homòleg de Henning Solberg i Ilka Minor.

En la part alta de la classificació, la pugna entre els quatre companys d’equip en la casa dels dos galons, deixava les distàncies abans de la disputa de l’Arena Panzerplatte pràcticament tal i com estaven en iniciar-se la jornada, concretament amb 7,1 segons de distància entre francòfons i provençals. Emperò en la cronometrada reina de l’edició, els joves escapçaven 2,3 segons als líders i es situaven a 4,8 segons dels més experimentats en el pas per les assistències equatorials.

Alhora Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen patien una punxada a l’Arena Panzerplatte i en entregar-hi una mica més d’1 minut en vers el registre de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, aquests queien fins a la quarta posició a 32,4 segons de Dani Sordo i Carlos del Barrio, nous inquilins del podi provisional, i per tan sols 2,4 segons de marge amb Kris Meeke i Paul Nagle.

Arribats en aquest punt, amb Dani Sordo i Carlos del Barrio a 2 minuts i 3 dècimes de segon del registre dels seus anteriors caps de files, va ser quan Olivier Quesnel, director esportiu de Citroën, donava la consigna de respectar les posicions assolides en aquells instants fins a la conclusió de la prova. Quelcom que no era del grat de Sébastien Ogier, qui es veia capaç de vèncer en el pols que estaven mantenint, mentre que Sébastien Loeb ho justificava dient que els seus principals rivals en la cursa pel títol, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, estaven ja a més de dos minuts i mig del seu temps.

Les consignes del director esportiu de Citroën semblaven haver-se perdut en el buit en quan Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’imposaven en la primera cronometrada de la tarda i retallaven 3,5 segons a Sébastien Loeb i Daniel Elena, qui feien el mateix en les dues següents per recuperar-ne 2,5.

Però novament l’Arena Panzerplatte feia justícia al respecte que generava entre els participants, quan possiblement a causa de la brutícia dipositada sobre la traçada al matí, Sébastien Loeb i Daniel Elena patien una punxada que els feia perdre un minut i quart, així com la primera posició en favor de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els més ràpids sobre aquesta especial. 

La ràbia continguda es posava de manifest en quan al pilot provençal li posaven el micròfon a final de tram, qui declarava que "per fi s'ha fet justícia en aquest esport", mentre que posteriorment Sébastien Loeb el responia dient "parla massa", evidenciant que les hostilitats en el si de l'equip Citroën eren altes i les males cares un poema.

Per darrera, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien retallar 5,7 segons a Dani Sordo i Carlos del Barrio al llarg de les 3 primeres proves especials de la tarda, emperò els càntabres de la filial britànica de BMW, aconseguien el segon millor temps a l’Arena Panzerplatte i amb aquest resultat endosaven 5,9 segons als finlandesos de Ford, qui si més no almenys aconseguien desempallegar-se de la pressió de Kris Meeke i Paul Nagle.

Així doncs, a quarts de 10 del vespre del dissabte 20 d’agost, hora de finalització de qualsevol mena d’activitat en el ral·li, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia lideraven la classificació provisional per 1 minut i 11,3 segons de marge amb Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que en relació a Dani Sordo i Carlos del Barrio, aquest marge s’ampliava fins a 2 minuts i 10,2 segons. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen restaven a les portes de les posicions de podi a 33,1 segons dels pilots espanyols i per 49,9 segons de marge amb els seus companys d’equip irlandesos.

La tercera i última etapa del ral·li tenia 76,31 km cronometrats en el seu programa, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 2 trams, situats de nou a la riba del Mosel·la, així com una vegada per una especial espectacle pels carrers de Trèveris a mode de "Power Stage", la qual es configurava per tal de passar pels peus de l’imponent “Porta Nigra” romana. Activitat que tal i com havia passat la jornada anterior, s’iniciava a les 7 del matí, per tal de finalitzar a 3 quarts de 5 de la tarda amb la cerimònia del podi.

Amb ganes de recuperar la posició que havien estat ocupant bona part del programa, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien la seva primera victòria de tram a l’edició en la primera cronometrada dominical, just per davant dels seus companys d’equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, qui tancaven el primer escull dominical amb el millor registre, mentre que els seus caps de files i portadors del dorsal número 3, aconseguien avant posar-se per només 8 dècimes de segon al registre de Dani Sordo i Carlos del Barrio i retallar així en conjunt uns insuficients 8 segons les distàncies vers el fanalet vermell de les places d’honor i amb dret a dutxa d’escumós.

Complert el pas per les assistències de mitja etapa, els participants es tornaven a afrontar a les 2 especials forestals així com l’especial espectacle de Trèveris. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia deixaven palès que sortien a nedar i guardar la roba, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena aprofitaven l’ocasió per tal de maquillar una mica el resultat amb 3 victòries parcials consecutives, que si més no els hi suposaven 3 punts extra. 

Gràcies a un últim esforç, Dani Sordo i Carlos Barrio contenien a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen a la taula, arribant fins i tot a eixamplar en uns 5 segons les distàncies amb els pilots de Ford abans de celebrar-se el “Power Stage” final, on els de la marca anglosaxona de l’oval blau hi patien una punxada que els endarreria en una vintena de segons vers els llebrers de l’especial.

Celebrats els 359,59 km cronometrats del programa i amb els cotxes a dins del parc tancat de Trèveris, els pilots francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia podien celebrar la seva primera victòria sobre asfalt en completar l'itinerari en un temps de 3 hores 32 minuts i 15,9 segons, registre que rebaixava en 39,8 segons l’acumulat per Sébastien Loeb i Daniel Elena, alhora que suposava trencar amb l'hegemonia d’aquests a l’esdeveniment germànic, si bé es mantenia el de la marca parisina. Dani Sordo i Carlos del Barrio tancaven les posicions de podi a 1 minut i 55,6 segons del temps dels guanyadors, el que suposava el primer podi per a Mini en el mundial de ral·lis.

Sordo-Del Barrio aconseguien el primer podi del Mini Cooper WRC al mundial, alhora que el primer podi del copilot cantàbric.

En el campionat reservat als cotxes S2000, el SWRC, els txecs Martin Prokop i Jan Tománek feien valer la seva experiència acumulada en anteriors edicions de la ronda germànica i s’imposaven en la primera prova especial de l’itinerari per tal d’esdevenir els primers líders del certamen. Malauradament el seu recorregut al ral·li acabava abruptament en el següent repte cronometrat, quan després de picar pel seu flanc dret contra el marge d’un bancal en les enllaçades que dibuixava un encreuament, aquests anaven a petar a les vinyes de la seva esquerra, obligant-los a acollir-se al superally.

La baixa dels centre europeus deixava en primera posició a Juho Hänninen i Mikko Markkula, qui ratificaven la seva primera posició amb la seva primera victòria de tram en la darrera prova matinal, per tal de fer entrada a les assistències de mitja etapa amb 31,6 segons de marge amb els estonians Ott Tänak i Kuldar Sikk, autors del millor temps al tram previ.

Després de la pausa meridional per a la recuperació de forces, Ott Tänak i Kuldar Sikk s’imposaven en les dues primeres proves especials de la tarda i els estonians escurçaven fins als 11,9 segons les distàncies en vers als líders de la classe, qui en la sisena i última prova especial del dia acabaven cedint a la pressió a la que els estaven sometent els bàltics, i en arrancar una roda del seu Škoda Fabia S2000 havien d’abandonar l’etapa i s’havien d’acollir al superally, amb els conseqüents 10 minuts de penalització, sort que també corrien els seus companys de formació, els alemanys Hermann Gassner i Katharina Wüstenhagen.

Alhora Ott Tänak i Kuldar Sikk es feien amb la seva tercera victòria possible de la tarda i els estonians entraven en el parc tancat de Trèveris al capdavant de la classificació per 1 minut i 33,8 segons de marge amb els seus compatriotes Karl Kruuda i Martin Järveoja. Uns altres beneficiats amb tanta baixa eren Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini, qui tancaven les posicions de podi a 10,7 segons del registre dels seus predecessors.

Dissabte, els reincorporats a la competició Martin Prokop i Jan Tománek s’imposaven en totes i cadascuna de les proves especials del dia, mentre que amb certs centelleigs de velocitat, però sobretot sense cometre errades, els líders Ott Tänak i Kuldai Sikk eixamplaven distàncies al capdavant de la taula, arribant fins als 4 minuts i 18,9 segons que acumulaven en la conclusió de l’etapa en vers a Nasser Al-Attitah i Giovanni Bernacchini o els 6 minuts i 44,4 segons en relació als hongaresos Frigyes Turán i Gábor Zsiros, aquests últims beneficiats amb la baixa de Karl Kruuda i Martin Järveoja a manca de dues cronometrades per a completar la jornada.

Amb aquestes grans distàncies temporals, els 76,31 km cronometrats de l’etapa dominical esdevenien un mer tràmit en el que ningú volia assumir cap mena de risc, tal i com ho constataven els 5 minuts i 38,6 segons  de marge amb els que Ott Tänak i Kuldar Sikk s’hi imposaven en vers Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini, o en els 8 minuts i 3,3 segons de coixí aconseguits amb Frigyes Turán i Gábor Zsiros.

Ott Tänak aconseguia així la seva segona victòria de la temporada i l’estonià restava en segona posició a 18 punts del lideratge de Juho Hänninen, qui posseïa un resultat més al llarg de la temporada i ja n’acumulava 98 gràcies als 12 obtinguts en la seva visita a l’asfalt germànic, doncs malgrat l’entrebanc del divendres al vespre, el finlandès aconseguia remuntar lleugerament fins a la quarta posició en mantenir sempre un elevat ritme.

Tänak-Sikk obtenien el liderat en la última especial del primer dia, conservant-lo fins a la conclusió de la prova.

En la WRC Academy els pilots canaris Yeray Lemes i Rogelio Peñate aconseguien marcar el millor temps en 5 de les 6 proves cronometrades que composaven la primera etapa, escapant-se el ple de victòries en la primera especial de la tarda per 1,0 segon en vers els d’unes altres illes, les britàniques, Craig Breen i Gareth Roberts. 

Un excels rendiment que deixava als canaris al capdavant de la classe per 36,2 segons de marge amb l’irlandès i el gal·lès, mentre que els italians Andrea Crugnola i Michele Ferrara eren tercers a 1 minut i 25,2 segons dels líders i per 2,0 i 3,2 segons de marge en vers els estonians Egon Kaur i Erik Lepikson i els espanyols José Antonio “Cohete” Suárez i Cándido Carrera respectivament.

Dissabte era la darrera jornada per als joves talents del campionat i en la seva segona prova especial, una lleugera sortida de pista suposava la pèrdua d’una mica menys d’1 minut, així com el lideratge per part de la parella canaria. L’altra cara de la moneda eren els seus compatriotes “Cohete” Suárez i Cándido Carrera, qui amb respectives pujades a la taula, es situaven en posicions de podi, si bé amb poc marge vers Andrea Crugnola i Michele Ferrara.

Yeray Lemes i Rogelio Peñate miraven de retallar els pocs segons d’avantatge que els hi portaven Craig Breen i Gareth Roberts, i entre les dues formacions s’establia un ball de segons trepidant, que deixava les distàncies en 12,1 segons en el primer pas per les assistències de Trèveris. Paral·lelament, l’encert de la parella transalpina era major que no pas el de la segona formació espanyola i tan d’hora es feien amb la posició d’honor, com la perdien.

Per la tarda Sant Tornem-hi, però els esforços dels uns i dels altres deixava la classificació inalterada, amb el què Craig Breen i Gareth Roberts es feien amb la victòria amb un temps de 3 hores 7 minuts i 54,0 segons, registre que donava a l’irlandès i al britànic un marge de 15,1 segons amb Yeray Lemes i Rogelio Peñate. A 1 minut i 43,2 segons dels líders, tancaven el podi Andrea Crugnola i Michele Ferrara per un coixí de 15,0 segons amb José Antonio “Cohete” Suárez i Cándido Carrera.

Per a Craig Breen aquesta era la seva primera victòria de la temporada, després de les 3 anteriors consecutives de l’estonià Egon Kaur, qui tanmateix a Alemanya recollia el pitjor resultat en el que portaven d’any, vuitè. La combinació d’ambdós resultats, deixava a l’irlandès en segona posició amb 66 punts, encara lluny dels 92 que atresorava el líder.

Primera victòria de la temporada per a Breen-Roberts en la WRC Academy

Sébastien Loeb compensava el segon lloc final amb la victòria en el Power Stage, mentre que Sébastien Ogier n'obtenia classificacions invertides, amb el que la distància de punts entre els dos pilots francesos de Citroën es reduia en 6 punts, sent a partir de llavors de 25. Alhora, el Sébastien de Gap superava a Mikko Hirvonen en la segona posició de la taula provisional del campionat de pilots.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	192
Sébastien Ogier	167
Mikko Hirvonen	156

En el campionat reservat a marques, Citroën donava un altre cop de gràcia en la lluita pel títol, endonsant 26 punts més als seus més immediats, i pràcticament únics, rivals de Ford, els quals s'enduien un mal resultat d'Alemanya. El ral·li de Stobart-Ford no era gaire millor i amb només 4 punts obtinguts, veien com l'equip de Petter Solberg escurçava distàncies, si bé aquest en només estar integrat per un sol cotxe, no era una amenaça real pels camioners britànics.

Constructor	Punts
Citroën	333
Ford	242
Stobart-Ford	105

Ogier-Ingrassia sostenien la seva victòria a l'edició al Panzerplatte.

Per última vegada en la seva història més contemporània, el diumenge 21 d'agost de 2016 la Porta Nigra de Trier era testimoni de la cerimònia de clausura d'una edició del Ral·li d'Alemanya, concretament la 34ena. La cita germànica, que era puntuable pels campionats reservats a pilots, constructors, WRC-2 i WRC-3, així com la copa de promoció de joves talents Drive DMack, reunia fins a 91 equips en la seva llista d'inscrits, dels que 84 iniciaven el divendres 19 d'agost a disputar un recorregut format per 18 proves especials de 306,80 km de distància. D'aquests, 67 aconseguien completar la jornada dominical i ser a la cerimònia de finalització.

La posició de sortida del divendres va privar Sordo-Martí de picar més alt.

Dos trams cronometrats a doble passada, més una especial espectacle que servia per tancar l'activitat de la primera jornada, suposaven els primers 98,97 km competitius pels participants de la ronda d'asfalt. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aturaven el cronòmetre amb el registre més baix en la primera especial del divendres al matí i per tant esdevenien els primers líders de la provisinal per davant dels seus companys d'equip Andreas Mikkelsen i Anders Jæger. Els tercers integrants de l'equip Volkswagen, els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, cursaven baixa a causa del trencament de la seva caixa de velocitats.

L'alegria no els durava massa als francesos, doncs en passar-se de frenada en un revolt tancat de la segona i última especial del bucle matinal, els campions mundials perdien uns pocs segons que facilitaven el relleu en la seva primera posició provisional a favor d'Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, si bé qui marcaven el millor temps eren els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, que d'aquesta manera pujaven una plaça i restaven a 2,7 segons dels líders noruecs.

A la represa, els nòrdics de Volkswagen refermaven la seva posició amb el seu primer escratx al ral·li, mentre que els seus companys Sébastien Ogier i Julien Ingrassia guanyaven les dues últimes cronometrades del dia, per no només escurçar les distàncies vers els líders, sinó que a més a més els permetia superar als belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul en la general i retornar així al parc tancat de Messepark a 4,3 segons d'Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, mentre que els belgues de Hyundai ho feien a 5,9 segons. Dani Sordo i Marc Martí restaven en la quarta posició provisional a 12,7 segons dels líders noruecs, força perjudicats per la seva posició de sortida, setena, que els portava a trobar molta brutícia als revolts, que combinada amb les humitats, limitaven força la tracció del seu Hyundai i20 WRC.

Les dues passades pels mítics 40,80 km del Panzerplatte, més dos trams cronometrats a doble passada que s'hi afegien, així com la triple celebració d'una especial espectacle anomenada Arena Panzerplatte, permetien a la jornada sabatina assolir els 148,57 km del programa i esdevenir així en la jornada més llarga de l'edició.

Andreas Mikkelsen i Anders Jæger arrancaven la jornada amb l'escratx en la primera especial del dia, però acte seguit els seus companys Sébastien Ogier i Julien Ingrassia feien el mateix en la següent, per tal de situar-se a només 2 dècimes del liderat. Amb unes distàncies tan curtes entre els dos equips i una doble passada per la curta especial espectacle del Panzerplatte Arena per endavant, era fàcil que en el liderat provisional tingués lloc un doble relleu i que per tant els dos equips de Volkswagen afrontessin el Panzerplatte separats per tan sols 2 dècimes de segon.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia guanyaven l'especial, i amb l'escratx els provençals passaven a liderar la general provisional amb els 13,2 segons de marge amb els que els pilots feien entrada al re-agrupament. D'altra banda Dani Sordo i Marc Martí aturaven el cronòmetre just per darrera dels nous líders, amb el que la parella càntabro-catalana es situava a només 1,6 segons de la darrera plaça de podi, ocupada pels seus companys d'equip Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.

A la represa, en sortir de les assistències intermèdies, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tornaven a marcar el millor temps a l'especial per tal de refermar la seva posició, mentre que Dani Sordo i Marc Martí tornaven a ser els segons pilots més ràpids, situant-se a només 6 dècimes dels seus companys de formació Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.

Aquests, en veure que la seva posició de podi començava a córrer perill, s'esperonaven sumant dos escratxs consecutius per obrir un petit forat vers els seus companys espanyols; un forat que s'esvaïa en quan Dani Sordo i Marc Martí tornaven a marcar el segon millor temps a la segona passada pel Panzerplatte, i novament just per darrera de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, amb el que aquests aconseguien prendre la tercera plaça a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul per tant sols 4 dècimes de segon de marge.

Per davant, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia gaudien ja d'un coixí de 33,4 segons vers Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, mentre que Dani Sordo i Marc Martí, a 37,0 segons dels líders provisionals, tampoc renunciaven a guanyar una altra posició l'endemà diumenge.

La tercera i última jornada tenia en el seu programa dos trams cronometrats a doble passada, els quals només suposaven 59,26 km competitius, però que tenien a 3 equips disputant-se dues posicions de podi i la dificultat afegida de celebrar-se sense assistències intermèdies. Dani Sordo i Marc Martí donaven el primer cop, i amb el seu primer escratx a l'edició, els de Hyundai prenien la segona plaça a Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, acte seguit arribava el torn dels seus companys Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, que en anotar-se el millor temps en la segona especial dominical, la parella belga rellevava de la tercera posició a la parella noruega de Volkswagen.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia escalfaven roda de cara al Power Stage amb el seu millor temps en la tercera prova especial del dia, si bé l'honor de guanyar l'última cronometrada del ral·li i per tant d'emportar-se uns punts extra, recalava en mans de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, els quals veien com finalment la segona plaça se'ls hi escapava per 1 dècima de segon.

Un cop celebrats els 306,90 km cronometrats del programa i amb els 67 equips participants que completaven la jornada dominical dins el parc tancat, es donava per finalitzat el 34è Ral·li d'Alemanya, el qual es resolia per segona vegada consecutiva amb la victòria de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, qui invertien un total de 3 hores i 26,7 segons en recórrer tota la distància competitiva. Dani Sordo i Marc Martí per la seva banda completaven el recorregut en la segona posició, a 20,3 segons dels guanyadors, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, a només 1 dècima de segon dels seus companys, i per tant 20,4 segons de la parella francesa, eren els inquilins de la tercera plaça de podi.

Per només 1 dècima de segon, Neuville-Gilsoul havien de conformar-se amb el calaix més baix del podi.

En la categoria intermèdia, el WRC-2, el veterà pilot local Armin Kremer i el seu copilot Pirmin Winkholfer esdevenien els primers líders de la classe en anotar-se consecutivament els dos primers escratxs del ral·li, mentre que una punxada soferta en la segona especial, perjudicava enormement a uns dels favorits a la classe, els txecs Jan Kopecký i Pavel Dresler.

Ja per la tarda del divendres, els dos equips oficials d'Škoda passaven a l'atac, si bé Armin Kremer i Pirmin Winkholfer mantenien la seva posició de privilegi per 27,5 segons de marge vers Esapekka Lappi i Janne Ferm. José Antonio Suárez i Cándido Carrera, que completaven el bucle matinal en la segona posició provisional, corrien una sort similar a la de Jan Kopecký i Pavel Dresler, i en patir una punxada, la parella espanyola de Peugeot s'acomiadava de les posicions més altes.

Dissabte prosseguia l'atac dels pilots d'Škoda, i gràcies a dos escratxs consecutius, el primer d'ells ex-aequo amb els seus companys de formació, Esapekka Lappi i Janne Ferm rellevaven de la primera plaça provisional a Armin Kremer i Pirmin Winkholfer, aquests responien donant-ho tot al Panzerplatte, però per desgràcia seva, l'esforç només els suposava empatar al millor temps amb els nous líders finlandesos.

Per la tarda la situació es va anar normalitzant, és a dir, Esapekka Lappi i Janne Ferm es refermaven en el liderat, mentre que Jan Kopecký i Pavel Dresler anaven escurçant distàncies vers Armin Kremer i Pirmin Winkholfer, fins al punt que en la segona passada pel Panzerplatte, el doblet de les dues parelles d'Škoda es gestava. Un doblet que, donada la brevetat de la jornada dominical, s'acabava consumant a la conclusió del recorregut.

En clau de campionat, Esapekka Lappi i Janne Ferm sumaven la seva segona victòria consecutiva de la temporada, amb la que els finlandesos escurçaven distàncies vers els dos equips que els precedien, els britànics Elfyn Evans i Craig Parry, els quals es trobaven absents de la cita germànica per tal de guanyar el nacional del seu país, i dels també finlandesos Teemu Suninen i Mikko Markkula.

Lappi-Ferm guanyaven a Alemanya i esdevenien ferms candidats al títol final.

Entre els pilots de vehicles de dues rodes motrius, el WRC-3, la prova arrancava amb un petit estira i arronsa entre l'eslovac Martin Koci i el seu copilot txec Lukáš Kostka amb el romanès Simone Tempestini i el seu navegant italià Giovanni Bernacchini, una lluita que finalment es decantava a favor dels segons per 12,1 segons de marge.

La lluita entre tots dos equips es mantenia al llarg de la jornada sabatina, amb un cert benefici pels segons, i si bé la primera passada pel Panzerplatte no dictava sentència després de que aquesta s'hagués de neutralitzar arran de l'accident dels prioritaris Stéphane Lefebvre i Gabin Moreau, la segona passada si que servia als líders per recuperar bona part dels segons que Martin Koci i Lukáš Kostka havien aconseguit anar llimant al llarg del dia i retornar així al parc tancat de Messepark amb 17,0 segons de marge.

Simone Tempestini i Giovanni Bernacchini no volien sorpreses de cara la jornada dominical, i amb dos escratxs en les dues passades per Dhrontal i un segon temps escratx en la segona especial dominical, els líders deixaven els segons classificats a més de mig minut de marge, amb el que la victòria del pilot italià d'origen romanès i el seu copilot transalpí estava ja feta.

En clau de campionat, aquesta victòria refermava al capdavant de la provisional a Simone Tempestini, el qual gaudia ja d'un marge de 18 punts vers el veterà francès Michel Fabre, qui només prenia la sortida en ral·lis de baixa inscripció, i de 24 punts vers el noruec Ole-Christian Veiby.

La victòria en dues rodes motrius va estar força disputada, sent finalment favorable a Tempestini-Bernacchini.

En quan a la Drive DMack, la copa mono-marca privada gestionada per M-Sport i amb el suport de DMack Tyres amb la fita de fomentar de nous talents, els britànics Osian Pryce i Dale Furniss afrontaven les dues primeres especials del recorregut amb un ritme netament superior, anotant-se dos escratxs consecutius que els hi permetien aconseguir un marge de mig minut al capdavant de la general. Un marge que la parella britànica gestionaria al llarg de la tarda per en sumar un altre escratx, entrar al parc tancat de Messepark amb 23,4 segons vers els irlandesos Jon Armstromg i Noel O'Sullivan.

Dissabte era la jornada clau, i els líders guanyaven els dos primers trams cronometrats de la jornada, mentre que Jon Armstrong i Noel O'Sullivan s'acomiadaven de la lluita per la victòria en punxar una roda del seu Fiesta R2T, deixant als polonesos Jakub Brzezinski i Jakub Gerber com a màxims perseguidors a més d'1 minut dels britànics. Ja per la tarda, després de que el Panzerplatte no el poguessin disputar, els líders relaxaven una mica el seu ritme, mentre que per darrera Max Vatanen i Maxime Vilmot, amb el millor temps al sisè tram del dia, rellevaven a la parella polonesa en la segona posició, això si, encara per sobre 1 minut dels líders.

Amb unes distàncies tan marcades, la jornada dominical esdevenia un tràmit per a Osian Pryce i Dale Furniss, els quals aconseguien finalment la victòria per 50,3 segons de marge vers Max Vatanen i Maxime Vilmot. En clau de campionat, el resultat de la cita germànica no feia més que confirmar a Osian Pryce com a líder de la provisional per davant de Max Vatanen, el qual veia com el gap passava de 6 punts a 14.

Pryce-Furniss guanyaven a Alemanya i es refermaven al capdavant de la Drive DMack.

En el campionat de pilots, els resultats de la cita alemanya eren ideals per a Sébastien Ogier, doncs el campió del món no només s'emportava la victòria, sinó que a més a més els seus principals rivals, els seus dos companys de formació a Volkswagen, no trepitjaven el podi, pitjor era el cas de Jari-Matti Latvala, doncs el finlandès s'havia de conformar amb els 2 punts que obtenia al Power Stage i veia com els pilots de Hyundai Thierry Neuville i Hayden Paddon el superaven per 5 punts, establint-se doncs un empat entre els dos companys en la tercera posició, mentre que per darrera Dani Sordo pressionava a només 3 punts.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	169
Andreas Mikkelsen	110
Thierry Neuville Hayden Paddon	94 94

En quan el campionat de constructors, tot i que per segon ral·li consecutiu Hyundai situés a dos dels seus cotxes en les dues posicions més baixes del podi, el fabricant coreà només aconseguia retallar 4 punts als líders indiscutibles de Volkswagen, i per tant les distàncies entre els dos equips s'establien en 55 punts. Per darrera, el segon equip de Volkswagen, el format per Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, retallava en uns tímids 2 punts el gap que aquests tenien vers el preparador britànic M-Sport, i l'equip alemany restava a només 1 punt de la darrera plaça de podi.

Constructor	Punts
Volkswagen	256
Hyundai	201
M-Sport	122

Tänak-Järveoja s’imposaven en la ronda belga en quan els seus companys locals van errar.

Ronda clàssica en el certamen europeu, el context de pandèmia brindava una segona oportunitat al Ral·li d’Ypres per tal de figurar dins el calendari mundial l’any 2022. L’esdeveniment belga, que comptava amb 20 proves especials programades en el seu itinerari de 281,56 km cronometrats, s’iniciava el dijous 18 d’agost en passar 10 minuts de les 3 de la tarda i des de la mateixa ciutat que li brindava el nom, per tal de tancar edició, la 58ena, el diumenge 21 d’agost. A la prova, que donava l’opció als seus participants a puntuar en els campionats de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, 85 formacions de les 88 que prèviament hi havien oficialitzat la seva inscripció, feien la protocolària baixada per la rampa de sortida, de les que 69 en serien capaces de completar la corda cronometrada amb més i menys grau d’exactitud amb l’afirmació.

Sempre en posicions de podi, una penalització privava als britànics de la victòria.

En passar 5 minuts de 2 quarts de 10 del matí del divendres 19 d’agost, la primera parella participant abandonava el parc tancat per tal d’afrontar-se a la primera etapa, una jornada que estava formada per 4 trams a doble passada que dibuixaven un total de 8 proves especials en sentit antihorari als voltants de l’epicentre de la prova. Una activitat que conclouria a manca de 2 minuts per a 2 quarts d’11 de la nit, si bé l’accès en règim de parc tancat ja estava permès a partir de 2 quarts i mig de 8 del vespre i que suposava els primers 97,02 km cronometrats.

Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen s’imposaven en la primera prova especial del programa per davant dels seus companys d’equip Elfyn Evans i Scott Martin, mentre que els principals favorits i vencedors de la darrera edició de la prova, els locals Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe es passaven de frenada en portar les rodes fredes i s’hi deixaven una desena de segons en l’incident, mentre que Craig Breen i Paul Nagle hi perdien el control del morro del seu Puma Rally1 i havien de fer un donut per corregir la contrarietat.

En la cronometrada següent però eren els líders els qui emprenien la competició amb les rodes fredes, doncs la seva sortida a tram es veia endarrerida en uns 5 minuts, un handicap que els suposava perdre el control del seu Yaris Rally1 en un doble revolt, picar de morro i patir-hi un accident que els enviava precipitadament vers el parc tancat.

L’altra cara de la moneda eren Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, qui guanyaven el tram per tal d’immiscir-se en les posicions de podi, mentre que el lideratge recalava a mans d’Elfyn Evans i Scott Martin, novament els segons en la lluita parcial vers el cronòmetre.

Per 1 dècima de segon, Ott Tänak i Martin Järveoja privaven als seus companys de formació d’una segona victòria consecutiva, qui hi cometien una nova errada de frenada, mentre que Takamoto Katsuta i Aaron Johnston es quedaven sense el motor de combustió i havien de completar l’especial en mode elèctric cedint-hi prop de 90 segons.

En el moment de tancar l’escull matinal, un aiguat d’elevada intensitat es precipitava sobre la regió flamenca per la que discorria el ral·li i del qual només els 5 primers participants que sortien a tram se n’enlliuraven. Una circumstància que es reflectia directament a la taula de temps, els líders de la provisional, Elfyn Evans i Scott Martin hi aconseguien el millor temps per davant dels Hyundai i20 Rally1 de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i d’Ott Tänak i Martin Järveoja. Els companys dels líders Esapekka Lappi i Janne Ferm, així com els irlandesos d’M-Sport Craig Breen i Paul Nagle foren els altres afortunats en cedir no més de 6,5 segons amb els britànics a final de tram, mentre que la resta de participants hi entregaven un mínim de 30 segons.

Així doncs, Elfyn Evans i Scott Martin retornaven a Ypres, o més ben dit Ieper, doncs la localitat es troba emplaçada a Flandes, per a les assistències de mitja etapa amb 2,3 segons de coixí amb Ott Tänak i Martin Järveoja i 8,8 segons en relació als locals Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe. Esapekka Lappi i Janne Ferm, així com Craig Breen i Paul Nagle, treien petroli de la meteorologia en la darrera cronometrada i s’endinsaven dins la pinça dels 5 primers classificats tot fent-ne fora als francesos Adrien Fourmaux i Alex Coria, qui fins aquell instant es trobaven fent un treball molt sòlid.

A la represa de la competició, les dues parelles a temps complet de Hyundai compartien l'autoria del millor temps i escurçaven en 1,2 segons les distàncies vers els líders, mentre que en la prova següent, els estonians tenien un moment delicat en una fracció molt ràpida del tram i concedien el temps guanyat en la prova anterior vers els britànics de Toyota, mentre que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe hi aconseguien el millor temps en solitari i els belgues seguien retallant les distàncies amb els dos primers classificats.

Avesats a les victòries de tram, els belgues aconseguien el tercer escratx de la tarda per davant dels seus companys de carpa i els locals es feien amb el lideratge de la provisional, davant la impotència d’Elfyn Evans i Scott Martin, qui després d’haver patit una punxada lenta en la segona prova especial del bucle, es veien obligats a emprar un pneumàtic de pluja, no pas l’ideal per a les circumstàncies de la pista, veient com els segons se’ls hi anaven escapant.

Com que on hi caben 3, n’hi caben 4, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe feien el ple de victòries parcials post meridionals en imposar-se en la segona passada per Langemark, novament per davant d’Ott Tänak i Martin Järveoja, mentre que Elfyn Evans i Scott Martin feien 1 minut tard al control horari i hi rebien una penalització de 10 segons.

A 1 quart i 3 minuts de 8 del vespre els primers participants començaven a eixir de les assistències de final d’etapa per tal de dirigir-se al parc tancat de Ieper, una maniobra que s'havia de realitzar abans de 2 quarts menys 2 minuts d’11 de la nit. Compàs de la prova en el que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe comandaven la taula de temps per 2,5 segons de marge amb els seus companys Ott Tänak i Martin Järveoja i per 13,7 segons amb Elfyn Evans i Scott Martin. Esapekka Lappi i Janne Ferm eren quarts a 37,3 segons dels belgues, mentre que Craig Breen i Paul Nagle eren cinquens a 56,1 segons.

En passar 5 minuts de les 9 del matí del dissabte 20 d’agost, es posava en marxa la segona etapa del ral·li, la més llarga de quantes es programaven en tota l’edició amb 133,22 km cronometrats repartits al llarg de 8 proves especials, resultants de competir novament en dues ocasions per un bucle de 4 trams, una activitat que conclouria en quan les manetes dels rellotges centre europeus indicaven que passaven 5 minuts de 3 quarts de 8 del vespre.

Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen sortien a marcar paquet i els finlandesos s’imposaven en la primera prova especial sabatina, mentre que entre aquells que no s’havien acollit a l’adulteració de la competició que suposava el superally, Ott Tänak i Martin Järveoja en resultaven ser els més veloços, així com els nous líders de la general per la mínima distància mesurable, o sigui 1 dècima de segon de marge, vers els seus companys Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe.

Tercers a pista, Adrien Fourmaux i Alex Coria tenien una lleugera sortida de pista en un revolt de la segona prova especial matinal, la qual era salvada per una bala de palla que els retornava a la traçada. Instants més tard, els seus companys Craig Breen i Paul Nagle, que precisament venien marcant els millors parcials, es trobaven davant la mateixa contrarietat en el mateix punt, emperò la bala de palla que havia salvaguardat als pilots francesos, havia estat desplaçada per aquests, i per tant els irlandesos quedaven desproveïts d’aquesta ajuda extra, patint-hi un accident que obligava a neutralitzar la cronometrada per a pràcticament la resta de participants de la classe Rally1. Així doncs, les distàncies entre els principals contendents quedaven completament congelades.

Ott Tänak i Martin Järveoja, que manifestaven tenir problemes de transmissió, no podien contenir gaire més l'envestida dels seus companys belgues, qui en imposar-se en la tercera prova especial matinal, recuperaven el lideratge, per a continuació eixamplar distàncies al capdavant de la taula amb la segona victòria de tram consecutiva del matí.

A 2 quarts de 2 del migdia, els més matiners començaven a enfilar el camí vers el parc d’assistències de Ieper, on Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe hi arribaven amb 16,2 segons de marge vers Ott Tänak i Martin Järveoja i amb 21,5 segons en relació a Elfyn Evans i Scott Martin. 

En tornar a reprendre la competició, els líders no volien deixar lloc a les sorpreses i els belgues s’imposaven en la primera cronometrada del bucle, aconseguint així que el seu coixí s'acostés a la vintena de segons. 

Elfyn Evans i Scott Martin donaven rèplica al domini que estaven exercint les dues parelles de Hyundai i assumint un bon grapat de riscos, la parella britànica de Toyota aconseguia la seva primera victòria parcial de la jornada, la qual els acostava a la segona posició d’Ott Tänak i Martin Järveoja.

Els estonians responien amb la mateixa moneda a les hostilitats de la parella que vestia la Union Jack sobre la seva finestreta i s’imposaven en la tercera cronometrada de l’escull. Entretant, els líders patien una lleugera sortida de pista i quedaven atrapats en la trampa que era el voral per una mica més de 2 minuts, doncs Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe eren superats en el tram pels pilots que afrontaven la cronometrada rere seu, els francesos Stéphane Lefebvre i Andy Malloy. Si bé els herois locals aconseguien retornar a la traçada, uns metres més enllà aquests se n’adonaven que no tenia sentit seguir amb la competició pels danys comesos al seu Hyundai i decidien abandonar el ral·li.

Així doncs, amb tot aquest cúmul de fets, Ott Tänak i Martin Järveoja recuperaven el lideratge per 6,3 segons de marge amb Elfyn Evans i Scott Martin, una distància que els estonians eixamplarien en imposar-se en la darrera especial sabatina, mentre que Esapekka Lappi i Janne Ferm s’endinsaven en les posicions de podi.

A 3 quarts i 5 minuts de 8 del vespre, l’activitat als trams, així com a les assistències mecàniques de final d’etapa, es començava a donar per conclosa amb la pertinent entrada dels participants al parc tancat de Ieper amb Ott Tänak i Martin Järveoja en primera posició per 8,2 segons de distància vers Elfyn Evans i Scott Martin i 1 minut i 9,8 segons en relació a Esapekka Lappi i i Janne Ferm. Els companys dels líders, Oliver Solberg i Elliot Edmonson restaven a les portes del podi a 2 minuts i 51,6 segons del registre dels líders i per 14,3 segons de marge amb Adrien Fourmaux i Alex Coria.

La tercera etapa de l’edició arrancava motors a 2 quarts i 5 minuts de 8 del matí del diumenge 21 d’agost amb la sortida de la primera parella de les 77 que restaven en competició. A diferència de la temporada anterior, en aquesta ocasió s’abandonava l’experiment d’anar a competir al Circuit d’Spa, a l’altra banda del país, i en el seu lloc un bucle de 2 trams es programava a doble passada, generant així les 4 proves especials de 51,34 km cronometrats amb els que es tancava l’itinerari.

Elfyn Evans i Scott Martin s’imposaven en les dues proves especials del primer bucle dominical, si bé els britànics només podien escurçar en 1,5 segons les distàncies vers els líders, doncs aquests aconseguien ser els segons més ràpids a final de tram d’aquestes dues cronometrades inaugurals.

Rere els dos galls, Adrien Fourmaux i Alex Coria aconseguien retallar molt lleugerament les distàncies vers el Hyundai i20 Rally1 d’Oliver Solberg i Aaron Johnston, i el pilot de la regió veïna dels Alts de França tenia la quarta posició a tan sols una desena de segons.

Superades les assistències equatorials, les dinàmiques s’invertien, d’una banda Ott Tänak i Martin Järveroja s’imposaven en la primera prova especial del bucle i recuperaven 5 dècimes de segon de les 15 perdudes a primera hora del matí, mentre que Adrien Fourmaux i Alex Coria patien un accident que els obligava a abandonar la competició.

Sense res a perdre i amb la vista posada en els 5 punts del Power Stage, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen afrontaven la segona passada pel darrer escull del programa amb tan sols una roda de recanvi, una estratègia que funcionava a la perfecció en quan els nòrdics de Toyota aconseguien marcar el registre de referència en la darrera prova especial del programa i emportar-se el botí cap al seu comptador de punts.

D’altra banda, els seus companys Elfyn Evans i Scott Martin, que en la cronometrada anterior havien estat quelcom conservadors, marcaven el segon millor temps en l’especial del premi i retallaven 2,2 segons als líders, insuficients com per a modificar la classificació provisional, una taula que resultaria definitiva a partir de mig quart de 3 de la tarda del mateix diumenge 21 d’agost, hora d’entrada a les assistències per a la primera parella participant.

Disputats els 281,58 km que s’havien programat en el recorregut del 58è Ral·li d’Ypres, a les 3 en punt de la tarda en l’horari centre-europeu es celebrava la cerimònia del podi a la tan pintoresca ciutat flamenca, en la que Ott Tänak i Martin Järveoja pujaven al seu graó més alt amb un registre total acumulat de 2 hores 25 minuts i 38,9 segons, crono que rebaixava en 5,0 segons l’aconseguit per Elfyn Evans i Scott Martin i en 1 minut i 41,6 segons el dels companys finlandesos dels segons, Esapekka Lappi i Janne Ferm.

A mesura que els rivals s’anaven eliminant, Lappi-Ferm es feien un lloc al podi.

Baixant un nivell en el grau de preparació dels cotxes de competició, el WRC2, els francesos Stéphane Lefebvre i Andy Malfoy, qui tanmateix es trobaven disputant el certamen belga de ral·lis, es feien amb la primera posició de la classe en imposar-se en la cronometrada llarga del primer bucle de l’itinerari i es mantenien en aquesta posició gràcies a aturar el cronòmetre amb el segon i tercer millor temps en la prova especial següent i en l’anterior respectivament, mentre que en la quarta i última, la pluja diluïa el seu rendiment, així com el dels seus principals rivals en la cursa per la primera posició de la categoria.

Els francesos retornaven a Ieper amb 8,2 segons de marge en relació als noruecs de TokSport Andreas Mikkelsen i Tortsein Eriksen i de 9,8 segons amb els seus compatriotes Yohan Rossel i Valentin Sarreaud.

Amb un ple de victòries de tram en la segona passada pel bucle, Stéphane Lefebvre i Andy Malfoy ingressaven en el parc tancat de final d’etapa amb 15,5 segons de coixí amb Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen, fixats en la segona posició en les 4 proves cronometrades de l’escull post meridional, mentre que Yohan Rossel i Valentin Sarreaud perdien sensiblement el contacte amb el seus rivals i fitxaven a 28,6 segons dels líders i per 2,6 segons de marge amb el Hyundai i20 Rally2 que pilotaven el luxemburgués Grégoire Munster i el belga Louis Louka.

Dissabte al matí els líders de la provisional de la categoria, els noruecs Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen, invertien tendenències amb 2 victòries de tram en les dues primeres proves especials del programa, gràcies a les quals les distàncies entre els dos primers classificats s’escurçaven fins als 5,9 segons.

Els líders feien la necessària passa endavant i amb un pilotatge molt més agressiu, els francesos recuperaven el ritme de la tarda anterior i tancaven el bucle amb respectives victòries en els 2 trams que restaven en el programa,  per tal de retornar al parc d’assistències de Ieper amb 8,9 segons de marge amb Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen i de 35,1 segons amb Yohan Rossel i Valentin Sarreaud.

Per la tarda els líders francesos s’imposaven en 3 de les 4 cronometrades de l’escull, mentre que els noruecs només hi aconseguien el millor temps en la restant, si bé la fogositat de la parella del campionat local, els costava una reclamació per part dels responsables de TokSport, qui presentaven un expedient a la FIA en el que se’ls podia veure tallant en excés un revolt de la tercera prova especial. La queixa va ser atesa pels comissaris esportius, qui fallaven negativament als interessos de Stéphane Lefebvre i Andy Malfoy, qui en rebre dues penalitzacions, una primera de 5 segons i una següent de 10, els costava un total de 15 segons en el moment de concloure la jornada i que per tant l’entrada al parc tancat de Ieper es produís amb 10,7 segons de marge vers Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen i de 49,7 segons en relació a Yohan Rossel i Valentin Sarreaud. Paral·lelament, si bé era cert que  els campions francesos no eren capaços d’assolir el ritme dels dos aspirants a victòria, si que la parella aconseguia eixamplar les distàncies amb Grégoire Munster i Louis Louka fins als 21,2 segons.

La reclamació de TokSport incrementava notablement l'interés sobre els escassos 51,34 km cronometrats d’activitat competitiva dominical, doncs en reduir el marge temporal, la pressió sobre els dos equips es reactivava, amb l'agreujant malestar entre els francesos.

Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen s’aliniaven amb l’equip tècnic i legal del preparador germànic, en quan els noruecs s’imposaven en la primera prova especial del dia per tal de retallar fins a poc més de 4 segons les distàncies amb Stéphane Lefebvre i Andy Malfoy.  Un atac que rebia la resposta dels líders francesos, que recuperaven poc més d’1 segon amb el millor temps de la següent cronometrada programada, arribant així a l’equador de l’etapa amb 5,2 segons de distància entre ambdues formacions.

Els líders repetien victòria de tram en la segona passada per la primera cronometrada matinal i el forat entre els pilots dels xevrons i els de la sageta txeca s’ampliava fins als 7,0 segons exactes.

Els noruecs intentaven obrar l’impossible imposant-se en la darrera cronometrada de l’itinerari, el que tanmateix suposava una recompensa de 3 punts en la cursa vers la revàlida del títol mundial que ostentava, però la retallada de segons, davant l’absència de qualsevol incident de la parella francesa que es trobava competint regularment a Bèlgica, era del tot insuficient com per privar-los de la victòria.

Així doncs, completat tot el programa de l’edició a les 3 en punt de la tarda del diumenge 21 d’agost, Stéphane Lefebvre i Andy Malfoy pujaven al graó més alt del podi amb un temps de 2 hores 35 minuts i 39,6 segons, un registre que els hi suposava un marge de final de 3,1 segons vers el crono d’Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen. Espectadors de luxe, Yohan Rossel i Valentin Sarreaud tancaven el podi flamenc a 54,1 segons del temps dels seus compatriotes.

A efectes de campionat, Andreas Mikkelsen es classificava per davant de Yohan Rossel en un esdeveniment que a priori semblava més propici al pilot occità que no pas a l’escandinau, pel que el resultat refermava el lideratge provisional del noruec que ampliava fins als 20 punts el seu marge sobre el francès, si bé a aquest encara li quedava una sortida més al llarg de la temporada.

Lefebvre i Malfoy aconseguien una victòria molt treballada.

Entre els més joves de la categoria, la victòria era per als britànics Chris Ingram i Craig Drew, mentre que entre els més experimentats aquesta era per als alemanys Armin Kremer i Timo Gottschalk.

En categoria WRC3 la competició no va existir, doncs d’entrada només 3 formacions es veien seduïdes per la competició en la regió occidental de Flandes i entre aquestes la formada pel txec Jan Cerny i el britànic Tom Woodburn s’imposaven en totes i cadascuna de les proves especials programades, llevat de la primera del diumenge, en la que els italians Enrico Brazzoli i Manuel Fenoli els hi llevaven l’honor per tan sols 6 dècimes de segon. 

Tanmateix, un accident dels transalpins en la primera especial del bucle post meridional de la primera jornada, afiançava als hongaresos Zoltán László i Tamás Kurti a ocupar la segona plaça en el podi el diumenge a la tarda.

A efectes de campionat, Jan Cerny passava a compartir la segona plaça amb el finlandès Lauri Joona i a 19 punts del lideratge de Sami Pajari, qui comptava amb un ral·li més en el seu comptador de punts.

Només la llista d'inscrits demostrava que Cerny-Woodburn no competien sols a Flandes.

La victòria d’Ott Tänak en la novena ronda del calendari, afermava al pilot estonià en la segona posició del certamen, retallant a més a més 22 punts al líder indiscutible Kalle Rovanperä. D’altra banda, el fiasco domèstic de Thierry Neuville permetia a Elfyn Evans arrabassar la tercera posició al pilot belga en la classificació provisional per 10 punts.

Pilot	Punts
Kalle Rovanperä	203
Ott Tänak	131
Elfyn Evans	116

Empat a punts entre Hyundai i Toyota en la cursa pel títol de constructors, doncs a la victòria dels primers sobre sól belga, la resposta dels nipons establerts al cor de Finlàndia es produïa en forma de victòria al Power Stage així com amb 2 cotxes dalt del podi final, amb el què amb una cursa menys per a la conclusió de la temporada, la classificació quedava congelada. En una altra dimensió, la perduda, M-Sport assolia un terç dels punts dels seus principals rivals i seguia aportant color als parcs tancats.

Constructor	Punts
Toyota	381
Hyundai	293
M-Sport	188