Juha Kankkunen aconseguia la seva 23ena victòria i última a casa.

Desena cita del calendari del campionat del mòn de ral·lis, el diumenge 22 d'agost finalitzava a Jyväskylä, a Finlàndia Central, el 49è Ral·li de Finlàndia, cita popularment coneguda com el Ral·li dels 1000 Llacs, que en aquesta edició era puntuable per als campionats de pilots, marques i producció, aplegant fins a un total de 131 equips inscrits. D'aquests 129 van empendre la marxa des de la rampa de sortida, ubicada a la mateixa ciutat el dijous 19 d'agost per tal d'afrontar un recorregut de 377,26 km al llarg de 23 especials cronometrades les quals van ser completades per 64 dels equips participants.

Un cop va cedir el liderat voluntariament, Burns-Reid ja no va poder recuperar-lo .

Els pilots locals de Subaru Juha Kankkunen i Juha Repo marcaven el primer dels escratxs de la prova el que els portaria ser els primers líders del ral·li, però el dels 1000 Llacs és pràcticament un gran premi sobre terra, on les diferències són curtes, i així va ser també en aquesta ocasió, amb un marge de tan sols 3 décimes de segon, Kankkunen-Repo cedirien el testimoni als seus companys d'equip, els britànics Richard Burns i Robert Reid un cop completat el tercer tram, però lluny de llençar la tovallola, el pilot quatre vegades campió del mòn va seguir batallant amb el seu company d'equip.

En els cinquè i sisè tram s'hi va afegir un altre convidat a la festa dels Subaru, la parella finlandesa de Peugeot composada per Marcus Grönholm i Timo Rautiainen els quals després dels dos escratxs marcats en els trams esmentats, s'interposava entre els dos Subaru quedant a 9 décimes de segon del liderat. En el setè i últim tram de la jornada de tan sols 1,69 km de distància, i amb diferencies de temps molt curtes, van aparèixer les tàctiques per tal d'evitar obrir pista l'endemà, Burns-Reid van optar per aixecar descaradament el peu de l'accelerador, i amb el 32è millor registre en el tram, queien fins la tercera posició provisional per darrera de Grönholm-Rautiainen, nous líders de la prova i els quals després de consultar als seus meteòrolegs van decidir no perdre temps, i de Kankkunen-Repo.

Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda, van decidir penalitzar al control de final d'etapa per d'aquesta manera sortir a pista l'endemà en vuitena posició, considerada com la òptima per molts dels pilots, enlloc de la cinquena que mantenia en el moment de completar l'especial.

Ja en la jornada del dissabte, la segona, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen marcaven el millor registre en la primera especial celebrada, ratificant així el seu liderat en la general provisional, però a partir de llavors, amb trams més llargs van perdre bona part del seu avantatge, cedint el liderat ja en el segon tram celebrat als seus compatriotes Juha Kankkunen i Juha Repo, per anar veient com mica a mica els de Subaru s'anaven distanciant.

Carlos Sainz i Luis Moya van fer bona la seva posició de sortida, i amb tres escratxs consecutius precisament en aquests tres trams més llargs aconseguien arribar fins la quarta posició a tan sols 8,9 segons dels líders, en la següent especial del dia, la cinquena, amb un segon temps escratx per darrera de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki els espanyols de Toyota aconseguien pujar fins la segona posició a 5,3 segons del liderat, deixant a Grönholm-Rautiainen i Burns-Reid a mig segon per darrera d'ells.

Sainz-Moya marcarien un nou escratx que els situaria a 1,8 segons dels líders, però a Ouninpohja van perdre bona part de les seves opcions, on per culpa d'una quasi virolla cedia de cop 8,1 segons vers els homes més ràpids i líders de la provisional, els Juha de Subaru. A partir de llavors les distàncies es van mantenir pràcticament neutres arribant a la neutralització de la segona jornada separats per 10 segons, precisament el temps que els de Toyota van penalitzar al terme del primer dia, Burns-Reid esperaven també la seva oportunitat a 16 segons dels seus companys d'equip.

Per darrera del trio del capdavant, les distàncies eren ja massa grans com per pensar que les posicions de podi poguessin ballar tret d'averies o punxades, sobretot després de la penalització de 50 segons encaixada per Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, que obligava als de Peugeot a lluitar per la quarta plaça amb els britànics de Ford Colin McRae i Nicky Grist, alhora que controlar als seus compatriotes de SEAT, que feien debutar el nou Córdoba WRC Evo2, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen.

Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki eren la baixa de més entitat del dia quan la ruptura de la seva caixa de canvis, deixava a la parella finlandesa guanyadora de les últimes cinc edicions del ral·li, una fora del calendari del campionat del mòn de ral·lis, noquejada.

Però en la tercera i última jornada, amb uns trams més estrets i revirats els espanyols de Toyota no van poder presentar batalla als dos equips de Subaru, pel que no solsament no van poder assaltar el liderat, sino que a partir del segon tram de l'etapa cedien el seu segon lloc a Richard Burns i Robert Reid als que Juha Kankkunen i Juha Repo tenien en tot moment controlats i no van permetre que els hi prenguessin la seva victòria, la 23ena per al pilot finlandès al mundial que d'aquesta manera establia un nou récord, arribant al final de la prova distanciats per 9,7 segons. Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda completaven el podi en el tercer graó a 18 segons dels guanyadors.

Per tal de facilitar l'espectacle, la organització va decidir que la última especial cronometrada televisada, donés punts extra als seus tres primers classficats, alhora de permetre la sortida a pilots priotaris que haguessin abandonat, Didier Auriol i Denis Giraudet, que havien abandonat a l'especial anterior serien els homés ràpids en aquest tram, mentre que Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki n'eren els segons classificats, pel que aquests dos pilots, obtenien pràcticament la mateixa puntuació que Carlos Sainz, un fet que va ser titllat d'estúpid i injust tan per Kankkunen com pel mateix Sainz.

En una tercera etapa frustrant, Sainz-Moya acabaven en tercera posició.

En l'apartat de producció, els locals Jouko Puhakka i Jake Honkanen es van mostrar intractables, aconseguint tots els escratxs tret d'un, la primera passada per l'hipòdrom on van cedir aquest honor per tan sols 5 dècimes de segon. En aquestes circumstàncies els rivals van haver de conformar-se per les restants posicions i així els seus compatriotes Jani Paasonen i Kari Jokinen eren els segons classificats a 3 minuts i 42,1 segons i Manfred Stohl i Peter Müller els millors no finlandesos en tercera posició a 4 minuts i 27,3 segons dels clars vencedors. Puhakka guanyava així el segon ral·li de la temporada, tots dos en terreny escandinau el que li permetia pujar fins la tercera posició, per darrera de Gustavo Trelles i Hamed Al-Wahaibi els quals tots dos abandonarien la prova.

Puhakka-Honkanen marcaven tots els escratxs tret d'un.

En el campionat reservat per a pilots l'especial televisada i els seus punts extra si bé no va servir per modificar les posicions de la taula, si que va servir per a que tan Tommi Mäkinen com Didier Auriol, primer i segon classificat de la provisional, no perdessin tants punts vers els seus rivals ara capitanejats per Juha Kankkunen i Carlos Sainz, que empataven a 34 punts després de la cita finlandesa.

Pilot

Punts
Tommi Mäkinen

48

Didier Auriol

38

Juha Kankkunen

Carlos Sainz

34

34

En el campionat reservat a marques el doblet aconseguit per a Subaru, permetia als de la marca japonesa de la constelació de les Plèiades escalar fins la segona posició per davant de Mitsubishi que pescava dos punts gràcies a l'especial televisada. Toyota per la seva banda gràcies al seu gran coixí aconseguit en cites prèvies es mantenia ferm al capdavant de la general provisional amb 17 punts d'avantatge.

Constructor
Punts

Toyota

85

Subaru

68

Mitsubishi

61

Loeb-Elena es feien forts al capdavant de la provisional del campionat amb la seva tercera victòria a Alemanya.

Amb la "Porta Nigra" de Trier com escenari, el diumenge 22 d'agost de 2004 finalitzava el 23è Ral·li d'Alemanya, desena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, que amb puntuabilitat per als certàmens de pilots, constructors i producció, comptava amb 69 equips inscrits en la seva llista oficial. Tots ells iniciaven el divendres 20 d'agost a celebrar les primeres proves especials cronometrades del recorregut, que en total eren 24 amb una corda de 411,06 km de distància, les quals eren completades per 41 dels equips participants.

Les cronometrades de Mosel van condemnar a Duval-Prévot al 2n lloc.

La primera etapa del ral·li, composada per vuit especials cronometrades de 135,02 km de distància, es caracteritzava per celebrar-se al voltant de vinyes i amb un número de forquilles molt elevat. A més a més, la variabilitat meteorológica en forma de ruixats, que en certs moments van ser molt intensos, afegia més dificultat a les especials germàniques. El madrileny Carlos Sainz i el seu copilot català Marc Martí aconseguien marcar el millor registre en la primera especial del programa, el que en bona lógica els donava el rol de líders de la prova, seguits dels seus companys d'equip Sébastien Loeb i Daniel Elena i dels catalans de Mitsubishi Dani Solà i Xavier Amigò.

Tanmateix en aquesta primera cronometrada es donava també una noticia en sentit negatiu, quan els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es veien obligats a abandonar la prova en arrancar una roda del seu 307 WRC quan amb prou feines havien celebrat uns centenars de metres.

Carlos Sainz i Marc Martí perdien el liderat amb la celebració de la segona prova del dia, cedint el rol als seus companys d'equip que novament marcaven el segon temps escratx, aquest cop per darrera dels belgues de Ford François Duval i Stéphane Prévot. En aquesta segona especial s'acabava el ral·li de Dani Solà i Xavier Amigó, quan el pilot de Vic perdia el control del seu Lancer WRC en trepitjar unes humitats mentre frenava i el cotxe estabellar-se contra un arbre frontalment. François Duval i Stéphane Prévot aconseguirien un segon escratx consecutiu en la tercera especial programada que provisionalment els deixava en segon lloc a molt poca distància de Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals comfirmaven la seva primera plaça en marcar consecutivament els cinc últims escratxs de la jornada.

Amb l'arribada de les segones passades per les especials de la tarda, François Duval i Stéphane Prévot es van anar desinflant, mentre que Carlos Sainz i Marc Martí van saber escollir millor les gomes i marcaven uns temps més similars que ningú altre als que aconseguien els seus companys d'equip, el que situava a la parella espanyola de Citroën en segona posició a 26,5 segons dels líders, mentre que François Duval i Stéphane Prévot eren tercers a 58,5 segons, bastant a prop del Subaru Impreza WRC dels campions mundials Petter Solberg i Phil Mills, els quals sobre asfalt mullat eren uns pilots a tenir en compte.

Dissabte al matí arrancava la segona jornada del ral·li, composada per 9 proves especials cronometrades, on el signe comú era la utilització de pistes de formigó emprades per l'entrenament de tancs i on el perill residia en els "Hinkelstein", una mena de parapets discontinus de formigó a prop de la pista, donades les condicions lliscants del ferm.

La primera especial cronometrada del dia era neutralitzada per un espectacular accident que patien els francesos de Mitusbishi Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, motiu pel qual als principals equips participants se'ls hi donava el temps marcat pel Subaru Impreza S10 WRC de Petter Solberg i Phil Mills. Els dos equips oficials de Ford composats per François Duval i Stéphane Prévot i per Markko Märtin i Michael Park, es reivindicaven marcant els millors temps en la segona i tercera prova programada del dia, mentre que la quarta i última del matí, el mític Panzerplatte, era neutralitzat després del fort accident de Petter Solberg i Phil Mills.

Per la tarda les condicions meteorológiques van empitjorar i l'elecció de pneumàtics es va tornar encara més dificil. En aquest context Carlos Sainz i Marc Martí es van inclinar per emprar rodes llises tallades a mà, mentre que François Duval i Stéphane Prévot ho feien pels intermedis. Els cronos acabarien demostrant que la opció dels belgues era la millor, els quals tot i només marcar l'escratx del matí, en el comput global de l'etapa esdevenien els homes més ràpids seguits de Sébastien Loeb i Daniel Elena, autors de 3 escratxs, a 3,8 segons.

Tot plegat mantenia a la parella franco-monegasca de Citroën com a líders provisionals del ral·li, mentre que François Duval i Stéphane Prévot es situaven en segona posició en detriment de Carlos Sainz i Marc Martí, a 54,7 segons dels primers classificats i amb 5,7 segons de coixí vers els espanyols de Citroën.

Amb la posició de Sébastien Loeb i Daniel Elena, de cara a les 7 últimes especials cronometrades del diumenge, ja sobre un traçat quelcom més tradicional, el punt màxim d'inetrés romania en veure el duel que mantindrien François Duval i Stéphane Prévot amb Carlos Sainz i Marc Martí al llarg dels 98,38 km cronometrats que tenien per davant. Anant com anava per darrera els de Citroën, aquests van optar per muntar pneumàtics més tous. Tot i les distàncies relativament curtes de les proves especials, i que aquestes es celebraven a primera hora del matí, és a dir amb l'asfalt fred, els de Ford es van classificar en tot moment per davant dels de Citroën, posan-t'hi a més a més la cirereta amb l'escratx en la segona especial del dia.

Després d'un breu reagrupament, els belgues van sortir a per totes i amb dos escratxs consecutius en les dues primeres especials de les quatre que restaven per celebrar-se, François Duval i Stéphane Prévot certificaven la seva posició, alhora que Carlos Sainz i Marc Martí provaven una altra opció de gomes que els feia perdre encara més terreny. Per la seva banda, els líders Sébastien Loeb i Daniel Elena van optar per un pilotatge conservador el que els va portar a perdre gairebé la meitat de la distància que tenien vers els belgues de Ford, els homes més ràpids de la jornada, però tot i així el marge que disposaven a trenc d'alba era més que suficient.

Així doncs, completades totes les especials cronometrades del recorregut, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien la victòria en marcar un temps total de 4 hores 1 minut i 57,4 segons, finalment 29,1 segons per davant de François Duval i Stéphane Prévot. En l'últim graó del podi s'hi trobava Carlos Sainz i Marc Martí a 1 minut i 9,5 segons dels seus companys d'equip.

En una tercera etapa frustrant, Sainz-Moya acabaven en tercera posició.

Entre els cotxes de producció, els italians Gigi Galli i Guido d'Amore esdevenien els primers líders de la prova gràcies al millor temps en la primera cronometrada, condició que revalidaven amb novament el millor temps en la segona passada per aquest mateix tram inicial així com l'anterior alhora que els catalans Xevi Pons i Oriol Julià s'anaven relevant com els seus màxims contrictants en marcar dos escratxs. En la sisena especial cronometrada un problema amb la selectora del canvi, deixava als transalpins amb la quarta velocitat clavada i els catalans com a líders provisionals, posició que conservaven al terme de la primera jornada tot i els dos escratxs que marcaven Gigi Galli i Guido d'Amore.

En la segona jornada, la neutralització de la primera i quarta especial cronometrada de l'etapa restava possibilitats de canvis, més quan en les dues proves que si es celebraven, catalans i italians es repartien els millors temps. En sortir del reagrupament de mitja jornada, els catalans s'envirollaven i els italians es feien amb la condició de líders fins que en la segona passada per Panzerplatte Lang, primera de fet pels de producció, Gigi Galli i Guido d'Amore patien una sortida de pista i es veien obligats a abandonar.

Xevi Pons i Oriol Julià van incrementar lleugerament les distàncies amb els tres primers escratxs del diumenge, per passar a pilotar en mode de control en les restants cronometrades de la jornada, marcant un últim escratx en la última especial del programa com a cirereta del pastís. En clau de campionat, la victòria situava al de Manlleu en la lluita per les primeres posicions, mentre que el finlandès Jani Paasonen, cinquè al ral·li, era ferm líder del certamen amb dues victòries acumulades, l'únic fins aquell moment.

Pons-Julià van aconseguir una victòria molt treballada.

En el campionat per a pilots, Sébastien Loeb aconseguia la seva cinquena victòria de la temporada, el que li permetia obrir encara més el forat que exisitia entre ell i els seus més immediats perseguidors, ara encapçalats per l'estonià de Ford Markko Märtin que completava la prova en quarta posició. Els 6 punts que sumava Carlos Sainz amb el seu podi al ral·li, permetien al pilot madrileny situar-se en tercera posició provisional del campionat superant a Petter Solberg i Marcus Grönholm que sortien amb les mans buides de Trier en patir respectius accidents.

Pilot

Punts
Sébastien Loeb

76

Markko Märtin

47

Carlos Sainz

46

En l'apartat de marques Citroën situava dos dels seus cotxes en el podi, el que permetia als dels dos galons sumar 16 punts i refermar-se al capdavant de la provisional del campionat de constructors. Ford per la seva banda, aconseguia les dues posicions més altes que restaven, és a dir 2n i 4t al ral·li, el que deixava als de l'oval en ferma segona posició, a 29 punts dels líders i a 29 dels tercers classificats que eren els nipons de Subaru amb un avantatge de 2 punts sobre els de Peugeot.

Constructor
Punts

Citroën

125

Ford

96

Subaru

67

Loeb-Elena guanyaven per vuitena vegada a Alemanya, establint un rècord de victòries al mundial en una cita.

Després d'un any d'absència per les rotacions del calendari, el diumenge 22 d'agost de 2010 Trier tornava acollir la cerimònia de clausura d'un ral·li del mundial, el 28è Ral·li d'Alemanya. La prova, que figurava com la novena cita en el calendari, era puntuable pels campionats de pilots i constructors, així com els mundials de producció, júnior i S-WRC, el que permetia assolir la xifra de 82 equips inscrits, dels que 78 inciaven a partir del divendres 20 d'agost un recorregut format per 19 proves especials de 407,31 km de distància cronometrada. 55 dels equips participants aconseguien finalitzar el ral·li.

Sordo canviava de copilot per Diego Vallejo, per deixar-ho tot igual.

L'activitat al ral·li s'iniciava amb 6 proves especials cronometrades programades integrament pel divendres 20 d'agost, les quals es celebraven al llarg de tres trams que es disputaven en dues ocasions cadascun, un recorregut que suposaven 134,04 km de lluita contra el cronòmetre. Sébastien Loeb i Daniel Elena sortien a per totes i en imposar-se consecutivament en els tres trams del matí, els campions mundials aconseguien un marge mínim de mig minut vers la resta de participants tret dels seus companys d'equip, els espanyols Dani Sordo i Diego Vallejo, els quals feien debut com a parella a la cita germànica i es mostraven com els únics capaços de seguir-lis el ritme, classificant-se a 8,2 segons dels líders, 5,4 dels quals se'ls deixaven en el primer tram, qui sap si per alló de la novetat i falta de compenetració.

Per la tarda, Petter Solberg i Chris Patterson trencaven la ratxa dels líders en aconseguir el millor temps en la quarta prova especial a bord del seu C4 WRC privat, recuperant-se parcialment del temps perdut en l'anterior passada en haver desllandat una roda. En la cinquena peró, Sébastien Loeb i Daniel Elena recuperaven el fil guanyador, mentre que en la sisena i última especial cronometrada del divendres, el millor temps era per a Dani Sordo i Diego Vallejo, si bé els espanyols només aconseguien retallar 7 dècimes de segon als líders. Tanmateix en aquesta sisena especial Petter Solberg i Chris Patterson tornaven a punxar una de les seves rodes, amb el que el pilot norueg i el seu copilot britànic veien frenada la seva recuperació.

Completades les sis primeres proves especials cronometrades del ral·li, s'arribava a la neutralització de la primera etapa del ral·li, on Sébastien Loeb i Daniel Elena hi ocupaven la primera posició provisional amb 9,5 segons de marge vers Dani Sordo i Diego Vallejo. Per darrera dels dos Citroën C4 WRC oficials, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila eren els més ben classificats, si bé els finlandesos de Ford es trobaven ja a 1 minut i 4,7 segons dels líders i apretant fort per darrera seu després d'un primer bucle horrorós, venien els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, amb el segon Ford Focus RS WRC'09 oficial, es trobaven en cinquena posició a 9,8 segons dels seus companys d'equip, sent doncs els últims aspirants a ocupar una plaça de podi, doncs per darrera seu s'hi trobava el belga François Duval i el francès Denis Giraudet a pràcticament 2 minuts de distància.

Cara la jornada sabatina del ral·li, l'organització havia programat un total de 8 proves especials de 187,58 km cronometrats, entre les que hi destacaven les dues passades pel Panzerplatte, de 48 km de distància cadascuna. L'etapa era la més llarga de totes, amb gairebé la meitat del quilometratge, pel que el seu devenir seria decissiu. Sébastien Loeb i Daniel Elena s'emportaven l'escratx en el primer tram del dia per mig segon de marge vers Dani Sordo i Diego Vallejo, els quals en la següent prova cronometrada si que hi aconseguien el millor temps, restant 2,7 segons als seus companys d'equip.

Aixó va fer reaccionar als líders, que en marcar el millor temps en la tercera, peró sobretot en la quarta prova especial de la jornada, el Panzerplatte aconseguien obrir una petita escletxa de 23 segons vers la parella espanyola de l'equip. Precisament la marca dels dos galons, situava quatre dels cinc Citroën C4 WRC presents a la cita en les quatre primeres posicions de l'especial, permetent a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia entrar en places de podi en detriment de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, i d'altra banda a Petter Solberg i Chris Patterson pujar fins la setena posició provisional.

Arribats en aquest punt des de Citroën es va cridar els seus homes a la calma i a conservar posicions assolides, amb el que la lluita per la victòria va quedar pràcticament finalitzada en aquell instant. Petter Solberg i Chris Patterson marcaven el millor temps en la cinquena especial cronometrada, mentre que Dani Sordo i Diego Vallejo s'anotaven els millors registres en la sisena i setena prova especial, sense fer massa sang, els just i necessari per recuperar els 2,1 segons perduts en la cinquena especial. Mentre que en la segona passada per Panzerplatte el millor temps era per a Petter Solberg i Chris Patterson, els quals gràcies als abandonaments de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen per transmissió trencada, i de François Duval i Denis Giraudet, per accident, feien entrada al parc tancat en cinquena posició si bé a gairebé 3 minuts de la quarta plaça.

Amb els cotxes al parc tancat després de la disputa de la segona jornada del ral·li, Sébastien Loeb i Daniel Elena eren encara més líders en relació a com havien iniciat l'etapa, doncs els seu marge vers Dani Sordo i Diego Vallejo s'havia vist incrementat fins als 35,7 segons. Per darrera dels dos Citroën oficials el ral·li encara s'obria més, i ara el marge vers el tercer classificat, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, era de 2 minuts i 7,1 segons, 16,6 segons més en el cas de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, quarts.

Amb unes diferències de temps tan importants i les ordres d'equip donades en el si de Citroën, pràcticament l'únic focus d'atenció que restava de cara als 85,69 km de la tercera i última etapa, era veure si Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila serien capaços de tornar a les places de podi, peró aquesta lluita pràcticament no va existir, doncs els joves provençals de Citroën es van classificar sempre per davant dels finlandesos de Ford tret de la tercera prova dominical, en la que els de l'oval aconseguien retallar 1,4 segons.

Petter Solberg i Chris Patterson s'adjudicaven les dues passades per Dhrontal, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena feien el mateix a Moselwein. Menció a part mereix l'escratx que Kimi Räikkönen i Kaj Lindström aconseguien en la superespecial espectacle final pels carrers de Trier, sent el primer cop que la parella finlandesa i sobretot l'ex-campió mundial de Fórmula 1 aconseguien tal fita.

Completades doncs les 19 proves especials cronometrades del programa, es donava per conclòs el 28è Ral·li d'Alemanya, en el que Sébastien Loeb i Daniel Elena hi aconseguien la victòria amb un temps de 3 hores 59 minuts i 38,3 segons, una victòria que alhora establia un rècord, doncs era la vuitena vegada que el pilot alsacià i el seu navegant monegasc guanyaven el ral·li, superant així les set victòries de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen al Ral·li de Finlàndia. A 51,3 segons del seu registre feien entrada al parc tancat Dani Sordo i Diego Vallejo, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia certificaven el triplet de la marca dels dos galons en classificar-se a 2 minuts i 13,3 segons dels guanyadors.

Ogier-Ingrassia donaven el triplet a Citroën després d'un inici horrorós.

En el campionat reservat als cotxes de producció, els portuguesos Armindo Araújo i Miguel Ramalho, vigents campions del certàmen, sortien com una exhalació per les carreteres germàniques al llarg de la primera jornada en aconseguir-hi el millor temps en tots els trams tret del primer i de l'últim, el que conferia als lusos un marge superior al mig minut vers els neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard així com els suecs Patrik Flodin i Göran Bergsten, els quals entraven molt junts al parc tancat de Trier.

Dissabte al matí, els líders s'imposaven en la segona i tercera especial cronometrada, mentre que al Panzerplatte el millor temps era per als tutelats de Pirelli Hayden Paddon i John Kennard que en un sol tram reduien el gap a la meitat. A partir de llavors es va establir una lluita tancada entre portuguesos i neozelandesos per la primera plaça. Primer els ibérics s'imposaven en la cinquena especial cronometrada sabatina, mentre que els oceànics ho feien en la sisena i setena. La segona passada per Panzerplatte cobrava llavors una enorme importància, i aquí els líders feien gala de la seva major experiència en el campionat per emportar-se el millor temps i entrar al parc tancat amb 23,8 segons de coixí vers els kiwis, mentre que els suecs Patrik Flodin i Göran Bergsten es despenjaven definitivament a 1 minut i 28,6 segons dels líders.

El ral·li no estava ni molt menys decidit, si bé les opcions de Hayden Paddon i John Kennard per obtenir la victòria eren més aviat minses. Els pretendents a victòria s'imposaven en la primera i quarta especial dominical, mentre que els portuguesos, obligats a estar desperts fins al darrer instant ho feien en la segona i cinquena cronometrada per tal d'acabar-se adjudicant la victòria per 24,4 segons de marge.

Per al pilot portugués el resultat de la cita germànica era fantàstic, doncs sumava la seva segona victòria de la temporada en quatre participacions, i a més a més aconseguia distanciar-se en 10 punts més del suec Patrik Flodin, segon classificat al campionat i màxim rival del lus. Hayden Paddon per la seva banda, sumava el tercer podi en tres ral·lis i es certificava com el tercer pilot del campionat.

Araújo-Ramalho van haver de lluitar fins al darrer metre per aconseguir la victòria.

En el campionat de cotxes amb fitxa S-2000, el conegut com S-WRC, els catalans Xevi Pons i Alex Haro començaven la prova amb el pitjor peu possible, doncs en el primer dels trams cronometrats doblegaven una roda del seu Ford Fiesta i a partir de llavors van ser incapaços d'entrar en els temps dels més ràpids. Uns temps en els que si hi eren habituals els txecs Martin Prokop i Jan Tománek, autors de tres temps escratx, així com els suecs Per-Gunnar Andersson i Anders Frediksson, que se n'anotaven dos. Els seus compatriotes Patrik Sandell i Emil Axelsson, amb l'escratx que resta per atribuir, es quedaven classificats no massa lluny dels seus precurssors, amb el que de cara al dissabte s'esperava una lluita a tres bandes.

Patrik Sandell i Emil Axelsson amb el millor temps en la primera i la segona cronometrada del segon dia, així com al monstre del Panzerplatte, donaven arguments per pensar-ho, mentre que Per-Gunnar Andersson i Anders Frediksson gràcies a dos segons temps escratx i al millor registre en la tercera prova sabatina, aconseguien entrar al reagrupament del migdia com els primers classificats de manera provisional. Per la tarda els dos equips de pilots suecs van seguir mostrant un ritme superior a la resta, el que va permetre a Patrik Sandell i Emil Axelsson fer entrada al parc tancat en la segona posició a 4,6 segons dels seus compatriotes Per-Gunnar Andersson i Anders Frediksson, mentre que els txecs Martin Prokop i Jan Tomänek s'havien de conformar amb la tercera posició provisonal a 5,8 segons dels líders.

En el primer tram dominical, els líders cometien una errada i punxaven una roda del seu Škoda Fabia S2000, perdent 3 minuts en l'inicident i tota opció a victòria, mentre que Patrik Sandell i Emil Axelsson heredaven la primera plaça marcant-hi el millor temps, una posició que miraven de certificar en aconseguir idéntic resultat en la segona especial del dia. Martin Prokop i Jan Tománek reduien distàncies en el tercer tram i afegien una mica més d'emoció a la lluita tan tancada que s'estava vivint. Finalment peró els líders no es van deixar intimidar i aconseguien la victòria en marcar el milor temps en els dos trams restants.

En clau de campionat, Xevi Pons tenia un ral·li dolent a Alemanya, malgrat tot el de Manlleu acabava en cinquena posició i sumava 10 punts més que li permetien frenar l'embranzida que agafaven els seus rivals més directes Martin Prokop i Patrik Sandell, separats del pilot osonenc en 18 i 22 punts respectivament.

La victòria de Sandell-Axelsson va estar emocionant fins al darrer tram.

Entre els pilots més joves, el conegut com Junior WRC, la lluita per la victòria es va establir en els primers compassos de la prova entre el neerlandès Hans Weijs i el belga Bjorn Degandt vers el també belga Thierry Neuville i el seu copilot francès Nicolas Klinger, una lluita de la que en sortien victoriosos els flamencs, més quan els francòfons es veien obligats a optar pel superally en la darrera especial cronometrada de la primera etapa, deixant en la segona posició provisional als canaris Yeray Lemes i Rogelio Peñate, si bé a 2 minuts i 15,1 segons dels primers classificats.

7 escratxs de 8 possibles per part dels líders en la segona jornada, més dues punxades i una sortida de pista per part de la parella canaria, deixava al pilot neerlandès i al seu navegant belga amb una mica més de 5 minuts al capdavant de la categoria vers els locals Aaron Burkart i André Kachel, marge suficient com per a que els tutelats de la Federació Neerlandesa d'Automobilisme es prenguessin les coses amb calma de cara el diumenge, peró aquests semblaven no saber-ne en guanyar tres trams més i certificar la seva victòria per la porta gran.

En clau de campionat, Hans Weijs feia una important passa endavant en la taula provisional, mentre que Aaron Burkart aconseguia obrir una mica més de forat al capdavant de la general en separar-se en 7 punts més de l'estoni Karl Kruuda, tercer a la cita germànica.

Weijs-Degandt guanyaven el ral·li sense massa oposició.

Per a Sébastien Loeb, la vuitena victòria que aconseguia el pilot en territori alemany permetia a l'alsacià separar-se en 10 punts més del seu compatriota i homònim Sébastien Ogier en la cursa pel campionat de pilots. Mentrestant, Jari-Matti Latvala, en classificar-se per darrera del Sébastien provençal peró per davant de Petter Solberg veia com la seva tercera posició provisional començava a agafar matisos de definitiva.

Pilot

Punts
Sébastien Loeb

191

Sébastien Ogier

133

Jari-Matti Latvala

117

En el campionat de constructors, tal i com venia sent habitual en les darreres edicions de la cita germànica, Citroën hi aconseguia un doblet, doblet que en aquesta ocasió permetia a la marca dels dos galons obrir el forat vers Ford en 31 punts més i deixar les distàncies entre els dos principals rivals en uns dificilment salvables 86 punts. L'equip satèlit de Citroën, el Junior Team, gràcies al tercer lloc de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i al sisè, en constructors, de Kimi Räikkönen i Kaj Lindström, era la segona formació en obtenir més punts a la prova teutona, el que permetia a l'equip afermar-se en la tercera plaça provisional del campionat.

Constructor
Punts

Citroën

308

Ford

222

Citroën Junior

168