Juha Kankkunen aconseguia la seva 23ena victòria i última a casa. L’any 1999, els organitzadors del Ral·li de Finlàndia celebraven la seva 49ena edició, la qual finalitzava a Jyväskylä el diumenge 22 d'agost. La ronda nòrdica, per a molts la meca del mundial de ral·lis, s’havia llaurat una gran fama arran dels seus incomptables salts a elevades velocitats entremig d’un miler de llacs que banyaven la regió central del país, terreny que havia donat nom a l’esdeveniment durant dècades fins 2 anys abans. L’edició era la desena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis i aquesta entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, producció i FIA 2L , el que suposava aplegar fins a un total de 131 equips en la seva llista oficial d’inscrits. D’aquests, 129 van emprendre la marxa des de la rampa de sortida ubicada a la mateixa ciutat el divendres 20 d'agost i des d’on farien front a un recorregut de 377,26 km de distància competitiva, al llarg de 23 proves especials cronometrades, corda que va ser completada per 64 dels equips participants.
Un cop va cedir el liderat voluntariament, Burns-Reid ja no va poder recuperar-lo . Contràriament a la tendència d’altres esdeveniments contemporanis, des de la mateixa rampa de sortida els participants afrontaven la primera etapa del ral·li, la qual era la més curta de totes amb 7 trams en el seu programa d’una corda cronometrada de 82,29 km. Una cerimònia que s’iniciava a les 2 en punt de la tarda del divendres 20 d’agost i que després d’haver competit majoritàriament cap al nord de la ciutat i haver visitat 2 parcs d’assistències remotes, acabar amb qualsevol mena d’activitat cronometrada amb l'ingrés en el parc tancat de Jyväskylä en passar 3 minuts d’1 quart de 10 del recentment enfosquit vespre finlandès. Els pilots locals de Subaru, Juha Kankkunen i Juha Repo, s’imposaven en la primera prova especial del programa, tanmateix la més ràpida de l’itinerari amb una velocitat promig de 135,14 km/h, per 3 dècimes de segon de marge vers els seus compatriotes de Mitsubishi Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, qui esdevingueren vencedors en la darrera edició de la prova finlandesa, 5 darreres edicions si només ens centrem en el palmarés del pilot. Mentre que uns altres finlandesos, Pasi Hagström i Tero Gardemeister hi esdevenien tercers a 4 i 1 dècima de segon dels dos pilots quatre i tres vegades campions mundials. Thomas Rådström i Fred Gallagher s’imposaven en la segona prova especial del programa i els de Ford escalaven 3 places fins a la tercera posició, mentre que entre les dues parelles locals capdavanteres, les distàncies s’escurçaven el mínim escurçable, és a dir 1 dècima de segon, tanmateix segons i tercers a la conclusió d’aquest segon repte cronometrat. Alhora, Richard Burns i Robert Reid s’enfilaven fins al quart lloc amb la quarta posició al final d’aquest segon tram de l’itinerari. El primer bucle de l’etapa acabava amb la primera victòria parcial dels britànics de Subaru, qui d’aquesta manera accedien al parc remot de Tikkakoski en la primera posició provisional per 2,0 segons de marge amb Juha Kankkunen i Juha Repo i 2,9 segons amb Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, mentre que Thomas Rådström i Fred Gallagher restaven a les portes de les posicions d’honor a 3,8 segons dels nous líders i per 4,5 segons de marge amb els espanyols de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya i els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Les distàncies eren curtes i la següent cinquantena de quilòmetres cronometrats seguirien sent trepidants. Juha Kankkunen i Juha Repo tornaven a establir el registre més baix a la represa, si bé aquest resultat no els recomfortava amb la primera posició, restant a 1,2 segons dels seus companys Richard Burns i Robert Reid, i eixamplant en tan sols 1 dècima de segon el forat amb Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, assolint un total de 1,0 segons de marge amb els tercers classificats. Tercers en la primera prova especial del segon bucle del divendres per la tarda, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’unien a la festa multicolor i amb respectives victòries de tram en les 2 proves especials forestals que restaven per davant, aquests s’enfilaven fins a la segona posició a 9 dècimes de segon del registre de Richard Burns i Robert Reid. Ràpids però no tant, Juha Kankkunen i Juha Repo quedaven en tercera posició a 6 dècimes de segon dels seus compatriotes de Peugeot i a 1,5 segons dels seus companys d’equip líders. Paral·lelament, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki començaven a acusar el fet d’haver d’obrir pista, doncs aquesta s’anava assecant i netejant de grava, i els homes de Mitsubishi concedien un bon feix de segons en l’especial més llarga del dia, així com en la següent de Laukaa, per tal de caure fins a la sisena posició provisional per darrere de Thomas Rådström i Fred Gallagher i de Carlos Sainz i Luis Moya. Pels carrers de Jyväskylä es dibuixava una especial espectacle de tan sols 1,69 km de corda per tal de concloure l’activitat de la breu etapa inaugural. Richard Burns i Robert Reid no volien obrir pista l’endemà i els britànics alçaven descaradament el peu de l’accelerador per tal de concedir uns 8 segons amb el seu 32è millor registre. Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki tampoc volien obrir pista en vistes del temps concedit sobre la grava seca, ni tampoc Juha Kankkunen i Juha Repo, emperò els finlandesos no podien saber quin registre marcarien els britànics i quedaven exposats. L’altra cara de la competició l’oferien Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, qui després de consultar al seu equip de meteoròlegs, optaven per no entrar en el joc tàctic. Thomas Rådström i Fred Gallagher establien el millor temps en aquesta setena i última prova especial de la jornada per davant dels seus companys de formació Colin McRae i Nicky Grist, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya rebien una sanció de 10 segons per saltar-se la sortida. Encerts, tàctiques i desencerts deixaven a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen al capdavant de la classificació en passar 3 minuts d’1 quart de 10 de l’estrenat vespre finlandès per 3,8 segons de marge en vers a Juha Kankkunen i Juha Repo, mentre que Richard Burns i Robert Reid gaudirien d’un parell de cotxes sobre pista en fitxar a 6,0 segons dels pilots de la firma del lleó. Thomas Rådström i Fred Gallagher restaven a les portes de les posicions de podi a 9,6 segons dels líders i per 8,7 segons de marge amb Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, qui guanyaven plaça amb la sanció als espanyols de Toyota. Amb 201,21 km cronometrats al llarg de 10 proves especials, la disputa de la segona etapa del programa suposava quelcom més del 50 % del recorregut, d’aquí el joc tàctic emprat per a molts. Els líders Marcus Grönholm i Timo Rautiainen abandonaven el parc tancat de Jyväskylä a 2 quarts de 7 en punt del matí del dissabte 21 d’agost, mentre que el seu retorn, un cop completada la doble passada per l’especial espectacle urbana d’Hippos, estava programat per a 3 quarts menys 1 minut de 9 de l’encara solejat vespre finlandès. Tanmateix l’etapa comptava amb 4 reagrupaments remots per a les assistències, doncs la jornada discorria cap al sud de l’epicentre del ral·li. Un primer i últim reagrupament a Himos i dos d’intermitjos a Orivesi. Els líders Marcus Grönholm i Timo Rautiainen encetaven la jornada sabatina amb una nova victòria parcial, sobretot gràcies a que la humitat nocturna difuminava l’inconvenient d’haver d’obrir pista, doncs la grava encara no es netejava massa. Tot i l’esforç, els de la firma borgonyona del lleó, només aconseguien eixamplar en 9 dècimes de segon el seu coixí envers els seus compatriotes de la marca nipona de la Constel·lació de les Plèiades. Carlos Sainz i Luis Moya, vuitens a pista, establien el millor temps en la cronometrada següent i els de Toyota s’enfilaven fins a la cinquena posició, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen començaven a acusar la decisió presa el vespre anterior i en concedir 8,0 segons vers el registre dels espanyols de Toyota, aquests també entregaven la primera plaça de la taula provisional per 1,2 segons a Juha Kankkunen i Juha Repo en el moment d’ingressar a Himos per a les primeres assistencies. El pilot madrileny i el copilot gallec repetien victòria de tram en la tercera prova especial de la jornada, que com en el cas de la cronometrada anterior també tenia una corda competitiva que rondava la trentena de quilòmetres. Si bé en aquesta ocasió la fita s’aconseguia per davant dels britànics de Ford i Subaru, enlloc dels finlandesos de Mitsubishi i de Subaru. Els de Toyota superaven així a Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki a la taula i aquests ingressaven a Orevesi per a una nova posta a punt del seu cotxe en quarta posició, mentre que Richard Burns i Robert Reid restaven a 4 dècimes de segon de la segona posició de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. En la segona represa, Carlos Sainz i Luis Moya encadenaven una tercera victòria de tram, en aquest cas per davant de les 3 formacions locals capdavanteres, seguides de les 2 britàniques, amb el què els espanyols aconseguien portar per sota de la desena de segons el seu demèrit en vers els líders, concretament en 8,9 segons, i d’una altra banda Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien eixamplar tímidament el seu marge en relació a Richard Burns i Robert Reid abans d’afrontar les especials més càlides de la jornada. Per 9 dècimes de segon, Tommi Mäkinen i Risto Mannisemäki privaven a Carlos Sainz i Luis Moya de marcar una altra vegada el registre de referència per a la resta del parc tancat, en el moment d’arribar a l’equador de la jornada, si bé el temps aconseguit pels de Toyota, els hi permetia grimpar des de la quarta plaça fins a la segona, només 5 dècimes de segon per davant de Richard Burns i Robert Reid, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen feien el viatge a la inversa, si bé aquests es trobaven classificats ex aequo amb els britànics de Subaru. Juha Kankkunen i Juha Repo entraven en el segon reagrupament d’Orevesi amb un marge de tan sols 5,3 segons vers els seus ex companys d’equip. Amb la pista ben neta de grava i els termòmetres marcant les temperatures més elevades de la jornada, Carlos Sainz i Luis Moya es feien amb la seva quarta victòria de tram de la jornada en la sisena especial sabatina i els espanyols retallaven les distàncies amb Juha Kankkunen i Juha Repo fins als 1,8 segons, qui a Ouninpohja, la cronometrada més llarga de tot el programa, s’esperonaven per tal d’aconseguir-hi el millor temps. Paral·lelament, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki causaven baixa al ral·li per una avaria en l’embragatge, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya s’hi envirollaven i concedien 8,1 segons als finlandesos de Subaru. Després d’un nou pas per les assistències d’Himos, els participants tornaven a afrontar la segona prova especial del dia, Vaheri, desdibuixant-se així l’efecte d’escombrat de pista. Emperò, tornant enrere al parc en el que les mecàniques es posaven a punt, una errada per part dels mecànics de Peugeot, suposava rebre una sanció de 50 segons a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, amb el què els finlandesos es despenjaven de la lluita per la victòria en trobar-se a més d’1 minut de l’anhelada primera posició. En la darrera especial forestal, així com en les dues passades per l’especial urbana d’Hippos el millor temps era per als britànics de Ford Colin McRae i Nicky Grist, qui d’aquesta manera s’enfilaven fins a la quarta posició a 57,3 segons de Juha Kankkunen i Juha Repo i per 19,9 segons de marge amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Per davant Carlos Sainz i Luis Moya restaven a 10,0 segons del lideratge i amb 6,0 segons de marge amb Richard Burns i Robert Reid en el moment d’ingressar en el parc tancat de Jyväskylä, el qual concloïa la segona jornada del ral·li. La tercera i última jornada del ral·li tenia en el seu programa 6 proves especials de 93,76 km, que es desenvolupaven cap a l’est de la ciutat, sent la darrera d’elles una novetat mundial, doncs aquesta exercia per primera vegada les funcions de Power Stage, entregant punts extra als seus 3 primers classificats. La jornada s’iniciava en passar 5 minuts d’1 quart de 7 del matí del diumenge 22 d’agost, hora de sortida de la primera parella participant, de les 74 que encara restaven en cursa, del parc tancat de Jyväskylä i aquesta finalitzava a Lievestuore a 2 quarts de 4 de la tarda, per tal de procedir amb la protocolària cerimònia del podi 20 minuts més tard. Toni Gardemeister i Paavo Lukander, que hi feien debutar el nou SEAT Cordoba WRC Evo2 i que ja en la jornada prèvia havien aconseguit un segon i un tercer millor temps, s’imposaven en la primera prova especial dominical per davant de Richard Burns i Robert Reid i dels seus companys d’equip Harri Rovanperä i Risto Peitiläinen. Mentre que Carlos Sainz i Luis Moya hi esdevenien cinquens, 1 dècima de segon per darrera de Juha Kankkunen i Juha Repo, amb el què els de Toyota veien com se'ls hi escapava una oportunitat de seguir progressant, alhora que els tercers classificats retallaven per darrera. A Lempää, la cronometrada més llarga de la jornada, les dues parelles de Subaru aturaven el cronòmetre abans que ningú, amb Richard Burns i Robert Reid per davant de Juha Kankkunen i Juha Repo, i els portadors de la “Union Jack” sobre les seves finestretes es feien amb la segona posició dels espanyols de Toyota. El resultat esdevenia tendència en repetir els trams al cap d’unes hores, posant de manifest que les cronometrades més estretes de la jornada dominical, semblaven encaixar millor a les característiques de l’Impreza S5 WRC. Juha Kankkunen i Juha Repo es feien amb dues victòries de tram abans del Power Stage i els líders eixamplaven fins als 10,6 segons el seu marge amb Richard Burns i Robert Reid, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya es trobava 10,1 segons més avall, incapaços de seguir el ritme que estaven imprimint els cotxes blaus metalitzats que es preparaven en les instal·lacions de Prodrive. Didier Auriol i Denis Giraudet, que havien abandonat abans de la penúltima prova especial per poder afrontar el Power Stage amb millor posició de sortida, els reincorporats a la competició Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki i els pilots de SEAT Toni Gardemeister i Paavo Lukander, esdevenien els primers premiats en una cronometrada televisada en directe amb 3, 2 i 1 punt respectivament. En la part alta de la classificació més aviat poc passava, més enllà dels renecs a final de tram per part de dos dels més veterans del parc tancat, Juha Kankkunen i Carlos Sainz, qui titllaven d’absurd l’excessiu premi per a una única prova especial, doncs aquest equivalia a completar el ral·li en quarta posició, la que ocupaven Marcus Grönholm i Timo Rautiainen un cop que una avaria de motor noquejava a Colin McRae i Nicky Grist en la darrera prova especial. En quan les manetes dels rellotges finlandesos indicaven que passaven 5 minuts de 3 quarts de 4 de la tarda del diumenge 22 d’agost de 1999, a Lievestuore es celebrava el protocolari podi que posava punt i final a la 49ena edició del Ral·li de Finlàndia. Una cerimònia en la que Juha Kankkunen i Juha Repo pujaven al graó més alt i amb un número 1 a sota, en completar els 377,26 km cronometrats del programa en un temps de 3 hores 8 minuts i 54,5 segons, registre que rebaixava en 9,7 segons l’acumulat per Richard Burns i Robert Reid i en 18,0 segons el de Carlos Sainz i Luis Moya. Per al quadruple campió mundial de Laukaa, la victòria era la seva 23ena en el mundial i el pilot establia un nou record en el certamen.
En una tercera etapa frustrant, Sainz-Moya acabaven en tercera posició. Entre els cotxes amb homologació de Grup N, els locals Jouko Puhakka i Jake Honkanen es mostraven inabastables per a la resta dels participants de la classe, doncs aquests s’avesaven a les victòries de tram i s'imposaven en totes i cadascuna de les especials del divendres, tret de la cronometrada urbana d’Hippos, on es quedaven a 5 dècimes de segon del millor temps de Kenneth Bäcklund i Tord Andersson. Gràcies a aquest excels rendiment, els finlandesos se n’anaven a descansar amb 1 minut i 6,8 segons amb Juuso Pykälistö i Esko Mertsalmi i 1 minut i 21,1 segons amb Jani Paasonen i Kari Jokinen. Al llarg del dissabte i del diumenge els líders continuaven establint uns registres impossibles per a la resta dels participants i aquests es feien amb tots els millors temps del programa, assolint una contundent victòria per 3 minuts i 42,1 segons de marge amb Jani Paasonen i Kari Jokinen, després que Juuso Pykälistö i Esko Mertsalmi cursessin baixa en el transcurs de la tercera prova especial sabatina, en deixar les suspensions del seu Mitsubishi Lancer Evo V inoperatives. Manfred Stohl i Peter Müller, els millors estrangers de la classe, completaven el ral·li en tercera posició a 4 minuts i 27,3 segons dels vencedors. Per a Joukko Puhakka aquesta era la seva segona victòria de la temporada, tanmateix segona obtinguda en latituds septentrionals. Un resultat que permetia al pilot finlandès acumular 26 punts en la classificació provisional del certamen i pujar fins a la tercera posició de la taula, 35 i 26 punts per darrera de l’uruguaià Gustavo Trelles i de l’omanita Hamed Al-Wahaibi respectivament, els quals abandonarien la prova finlandesa.
Puhakka-Honkanen marcaven tots els escratxs tret d'un. Entre els atmosfèrics de 2 rodes motrius, és a dir el FIA 2L, els locals Tapio Laukkanen i Kaj Lindström s’imposaven en totes i cadascuna de les especials forestals del divendres per la tarda a bord d’un Renault Mégane Maxi, si bé per un marge no massa ampli en relació al Hyundai Coupé KitCar Evo2 oficial dels suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander; tret de la cronometrada llarga de la jornada, Lankamaa, en la que els finlandesos pràcticament hi aconseguien la meitat del coixí que aquests atresoraven en el moment d’emprendre la sortida a l’especial d’Hippos. Precisament als carrers de Jyväskylä, Kenneth Eriksson i Staffan Charmander hi aconseguien revertir la tendència, si bé els escandinaus només podien retallar 3 dècimes de segon als nòrdics, amb el què primers i segons classificats completaven l’etapa amb 58,5 segons de distància, mentre que els britànics Mark Higgins i Bryan Thomas, amb Volkswagen Golf Kit Car, es disputaven la tercera plaça amb els seus compatriotes de Hyundai Alister McRae i David Senior a 1 minut i 10,0 segons dels líders i per una distància de 2,4 segons entre ells. La jornada sabatina esdevenia una continuació del que s’havia vist la tarda anterior, doncs els líders Tapio Laukkanen i Kaj Lindström s’imposaven en les 10 cronometrades de la jornada llevat de la primera passada per Hippos. Entretant, en la primera passada pel tram de Vaheri, segona prova especial de la jornada, la categoria perdia a dos dels seus actius. D'una banda Kenneth Eriksson i Staffan Charmander deixaven inoperatives les suspensions del seu Hyundai en recepcionar bruscament un salt, mentre que d'una altra banda Mark Higgins i Bryan Thomas cursaven baixa per accident. Alister McRae i David Senior, qui al terme de la primera cronometrada de l’etapa havien aconseguit retallar els 2,4 segons de desavantatge amb els que partien i igualar així registres amb els seus compatriotes de Volkswagen, es trobaven de sobte en segona posició, si bé aquests completaven l’etapa amb una única victòria de tram a Hippos i a 3 minuts i 53,1 segons del lideratge i amb 21,7 segons de mage amb el Renault Mégane Maxi de Martin Rowe i Derek Ringer. Els líders afrontaven la tercera i última etapa com un tràmit, sense assumir cap mena de risc, mentre que les hostilitats s’obrien entre Martin Rowe i Derek Ringer amb Alister McRae i David Senior. Els de Renault aconseguien 3 victòries de tram i un segon millor temps en les 5 primeres proves especials del diumenge i aquests arrebassaven la segona posició provisional als de Hyundai, qui en la darrera cronometrada televisada, miraven de reaccionar establint per segona vegada al llarg de tot el programa el temps de referència per la categoria, si bé l’esforç resultava ser endebades, doncs els seus compatriotes aconseguien mantenir un marge de 9 dècimes de segon i conservar així la plaça. Tapio Laukkanen i Kaj Lindström aconseguien així la victòria per un marge de 4 minuts i 5,2 segons en relació als seus companys de carpa Martin Rowe i Derek Ringer, mentre que si la distància es mesurava vers Alister McRae i David Senior, aquesta esdevenia de 4 minuts i 6,1 segons. A efectes de campionat, el doblet suposava el guany de 16 punts per a la marca del rombe, la qual ampliava el seu marge al capdavant de la classificació provisional fins als 30 punts vers Hyundai.
Fins que van voler, ningú va poder superar Laukkanen-Lindström. En el campionat de pilots, l'especial televisada i els seus punts extra no modificava posicions a la taula, però si més no va ser útil per a que els seus dos primers classificats, Tommi Mäkinen i Didier Auriol, no perdessin tants punts vers els seus rivals, a partir de llavors capitanejats per Juha Kankkunen i Carlos Sainz, qui empataven a 34 punts després de la cita finlandesa.
En el certamen de marques, el doblet aconseguit per a Subaru permetia als de la marca japonesa de la Constel·lació de les Plèiades escalar fins la segona posició per davant de Mitsubishi que pescava dos punts gràcies a l'especial televisada. Toyota per la seva banda, gràcies al seu gran coixí aconseguit en cites prèvies es mantenia ferma al capdavant de la general provisional amb 17 punts d'avantatge.
|
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Loeb-Elena es feien forts al capdavant de la provisional del campionat amb la seva tercera victòria a Alemanya. Amb la monumental "Porta Nigra" de Trèveris com escenari de cerimònies, el diumenge 22 d'agost de 2004 finalitzava el 23è Ral·li d'Alemanya, desena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis. La ronda germànica entregava punts en els certàmens de pilots, constructors i producció, el que permetia als organitzadors de l’edició presentar una llista oficial d’inscrits amb 69 parelles de noms, sent totes elles presents al parc tancat de Bostalsee el divendres 20 d'agost, per tal de disputar un recorregut composat per 24 proves especials cronometrades d’una corda total de 411,06 km, distància completada per 41 formacions participants.
Les cronometrades de Mosel van condemnar a Duval-Prévot al 2n lloc. La primera etapa del ral·li arrancava a les 9 en punt del matí amb la sortida del parc tancat de Bostalsee, un llac artificial construït a les acaballes dels anys 70 per al lleure dels vilatans. Per davant, els equips participants tenien un total de 8 proves especials cronometrades de 135,02 km de distància, resultants de passar en dues ocasions, matí i tarda, per un bucle de 4 trams. Les 3 primeres cronometrades es caracteritzaven per celebrar-se entre les vinyes de la riba del Mosel·la, i per tant aquestes tenien un número de forquilles molt elevat, així com uns desnivells molt pronunciats, mentre que la quarta i última era una ascensió a la muntanya de Peterberg, propera al parc tancat. Una activitat que finalitzava per a la primera formació en completar les assistències programades a quarts de 7 de la tarda, havent-se de trobar tots els participants en règim de parc tancat en quan els rellotges indiquessin que eren 2 quarts de 10 del vespre. A la dificultat d’haver d’afrontar les especials sense les notes dels respectius “ouvreurs”, la variabilitat meteorológica, en forma de ruixats que en certs moments van ser molt intensos, afegia més dificultat encara a les característiques especials germàniques. El madrileny Carlos Sainz i el seu copilot català Marc Martí aconseguien aturar el cronòmetre amb el millor registre en la primera prova especial del programa, el que en bona lógica els donava el rol de ser els primers líders de l’edició. La parella de Citroën hi aconseguia un marge de 2,5 segons amb els seus companys d'equip Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que els catalans de Mitsubishi Dani Solà i Xavier Amigó eren tercers a 4,4 segons dels líders i per 7,6 segons amb el Subaru Impreza S10 WRC dels campions mundials Petter Solberg i Phil Mills. Alhora, en el transcurs d’aquesta mateixa primera prova especial cronometrada, es recollia la primera baixa d’entitat, quan amb prou feines havien celebrat uns centenars de metres, els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es veien obligats a abandonar la prova en arrancar una roda del seu 307 WRC. Els belgues de Ford François Duval i Stéphane Prévot esdevenien els pilots més ràpids al terme de la segona prova especial, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena s’havien de tornar a conformar en obtenir el segon millor temps a 8 dècimes de segon del registre de referència establert pels pilots de la marca de l’oval. Emperò no tot era negatiu per als francòfons de la marca dels dos galons, doncs aquests hi aconseguien superar en escreix els 2,5 segons de marge que els hi portaven Carlos Sainz i Marc Martí, i per tant el madrileny i el molinenc perdien el lideratge de la classificació provisional en favor dels seus companys d’escuderia. Dani Solà i Xavier Amigó trepitjaven unes humitats mentre intentaven frenar el seu Mitsubishi Lancer WRC oficial, i l’osonenc i el gironí es veien obligats a abandonar el ral·li en estavellar-se frontalment contra un arbre. La vacant que deixaven els pilots de la marca dels tres diamants vermells en les posicions de podi, la passaven a ocupar François Duval i Stéphane Prévot, qui en la tercera prova especial que es disputava a la riba del Mosel·la, repetien autoria del millor temps, per tal de restar a 2,4 segons de la posició de Sébastien Loeb i Daniel Elena, alhora que arrabassaven la segona plaça a la parella espanyola de Citroën. Les distàncies eren curtes i la reacció dels guanyadors de les dues darreres edicions de la prova germànica, tanmateix les dues primeres dins el calendari mundial, era necessària. Els francòfons de Citroën s’imposaven en l’ascensió a Peterberg i aquests s’endisaven en les assistències que es programaven a mitja etapa al parc de Bostalsee amb 3,5 segons de marge vers François Duval i Stéphane Prévot, segons a final de tram també, i 15,3 segons amb Carlos Sainz i Marc Martí. La reacció de Sébastien Loeb i Daniel Elena trobava continuïtat al llarg de la tarda i aquests s’avesaven a les victòries de tram després d’haver dinat, en tan en quan aquests establien el temps més baix en totes i cadascuna de les proves especials que es programaven en el bucle a 4 per tal d’anar eixamplant distàncies al capdavant de la classificació provisional. Carlos Sainz i Marc Martí feien una millor elecció de compostos en les seves Michelin, el que permetia al madrileny i al català aconseguir el segon millor temps en les 3 proves especials celebrades entre les vinyes germàniques, un rendiment que els situava en segona posició al terme de la primera especial post meridional, per tal d’aconseguir un cert coixí de segons en relació a François Duval i Stéphane Prévot, qui experimentaven una caiguda en el seu rendiment, en patir una avaria hidràulica en el seu Focus RS WRC'04 i haver d’accionar les velcoitats manualment. En el segon ascens i descens al mont Peterberg, els campions mundials Petter Solberg i Phil Mills trencaven la successió de doblets dels pilots de la marca dels dos galons i amb aquest resultat els de Subaru, els quals sobre asfalt mullat eren uns pilots a tenir en compte, s’acostaven a les places d’honor, quelcom que hores abans semblava bastant dificil. Superades les assistències a manca d’uns 10 minuts per a 3 quarts de 7 de la tarda, els primers participants estaven habilitats a fer entrada al parc tancat de Bostalsee, una maniobra que tots aquells que volguessin continuar competint, havien de realitzar abans de 2 quarts de 10 del vespre. Instant en el que Sébastien Loeb i Daniel Elena lideraven la classificació per 26,5 segons de marge amb els seus companys Carlos Sainz i Marc Martí i per 58,5 segons en relació a François Duval i Stéphane Prévot. Petter Solberg i Phil Mills eren quarts a 12,3 segons dels belgues de Ford, mentre que rere seu la classificació començava a trencar-se amb el segon dels Ford, el pilotat per l’estonià Markko Märtin i el britànic Michael Park, a 2 minuts i 7 dècimes de segon dels líders, és a dir a 49,9 segons dels pilots de Subaru. En passar 2 minuts de 2 quarts de 9 del matí del dissabte 21 d’agost, arrancava la segona jornada del ral·li, la qual en el seu itinerari hi constaven fins a 9 proves especials cronometrades de 177,66 km competitius, les quals, en la seva majoria, discorrien pel complex d’entrenament militar de Baumholder, terreny prohibit per a la circulació i on no era estrany trobar pistes de formigó dissenyades per als tancs i on el perill residia en els "Hinkelstein", una mena de parapets discontinus d’aquest mateix material a tocar de pista i que per tant no deixaven marge d’error als pilots, més quan el ferm es trobava en unes condicions tan lliscants. Unes 9 proves especials que finalitzaven en retornar al parc tancat en passar 1 minut de les 9 del vespre i que sortien de passar en dues ocasions per un bucle de 4 trams, més una especial urbana a les afores de Sankt Wendel per tal de tancar les hostilitats vers el cronòmetre. La primera especial cronometrada del dia era neutralitzada a causa de l’espectacular accident que patien els francesos de Mitsubishi Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, motiu pel qual als principals equips participants se'ls hi donava el temps marcat pel Subaru Impreza S10 WRC de Petter Solberg i Phil Mills. Els dos equips oficials de Ford composats per François Duval i Stéphane Prévot i per Markko Märtin i Michael Park, es reivindicaven marcant els millors temps en la segona i tercera prova programada del dia, si bé els belgues de la marca anglosaxona de l’oval blau, amb prou feines aconseguia retallar un parell de segons amb Carlos Sainz i Marc Martí, qui tanmateix concedien segon i escaig en vers els seus companys d’equip líders. El bucle matinal es tancava amb la primera passada pel mític tram del Panzerplatte, el qual es cobrava el tribut de la seva fama, en tan en quan aquest resultava ser neutralitzat després del fort accident de Petter Solberg i Phil Mills. Abans però, Sébastien Loeb i Daniel Elena estigueren a temps d’anotar-se la seva primera victòria de tram de la jornada, gràcies a la qual els de Citroën aconseguien un bon feix de segons en vers als seus rivals, tret de Carlos Sainz i Marc Martí i de Markko Märtin i Michael Park, a qui no se’ls hi permetia completar l’especial i rebien el mateix temps de l’alsacià i el monegasc. Només la baixa de la parella campiona mundial oferia doncs un canvi significatiu a la taula en el pas a quarts d’1 del migdia pel parc d’assistències emplaçat al Bostalsee. Sébastien Loeb i Daniel Elena lideraven la taula per 27,7 segons de marge amb Carlos Sainz i Marc Martí i per 1 minut i 1,0 segons en relació a François Duval i Stéphane Prévot. Markko Märtin i Michael Park ascendien fins a la quarta posició, si bé a 50,8 segons del temps dels seus companys d’equip, emperò amb 1 minut i 44,9 segons de marge amb el Peugeot 307 WRC confiat a Cédric Robert i Gérald Bedon. Per la tarda les condicions meteorològiques empitjoraven i l'elecció de pneumàtics esdevenia encara més dificil. La solució de Carlos Sainz i Marc Martí per aquest repte era la d’emprar rodes llises tallades a mà, mentre que François Duval i Stéphane Prévot optaven pels compostos intermitjos. Els alemanys d’Škoda Armin Schwarz i Manfred Hiemer s’imposaven en la primera especial del bucle post meridional per davant dels belgues de Ford, mentre que en la tercera prova especial de l’escull, el registre de referència era l’aconseguit pels belgues de Peugeot Freddy Loix i Sven Smeets, molt endarrerits en els compassos inicials de la prova a causa d’uns problemes d’encès del seu motor, així com quedar-se el seu canvi blocat en la primera i segona relació. En les altres dues especials de la tarda, el millor temps l’establien els líders Sébastien Loeb i Daniel Elena, qui en la segona passada pels 40,30 km cronometrats del Panzerplatte, tornaven a obtenir un bon botí de segons en vers els seus més immediats perseguidors, no pas en relació als 3 Peugeot 307 WRC oficials que els seguien a final de tram, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen inclosos, si bé fora de classificació. De fet un Peugeot 307 WRC, el pilotat pels francesos Cédric Robert i Gérald Bedon, era l’autor del millor temps en l’especial urbana que es dibuixava en les immediacions de Sankt Wendel per tal de tancar l’etapa sabatina. Un registre que els esporàdics de la firma borgonyona aconseguien per davant dels seus caps de files Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, del Ford de Markko Märtin i Michael Park i dels seus altres companys Freddy Loix i Sven Smeets. Com en les 4 proves especials anteriors, a Sankt Wendel François Duval i Stéphane Prévot tornaven a batre en la lluita vers el cronòmetre a Carlos Sainz i Marc Martí i amb aquest resultat els belgues llevaven la segona posició als espanyols de Citroën just abans d’entrar en el parc tancat de Bostalsee. De fet François Duval i Stéphane Prévot esdevenien la formació més ràpida al llarg de tota la jornada sabatina, si bé els de Ford només aconseguien retallar uns insuficients 3,8 segons als líders Sébastien Loeb i Daniel Elena, pel que pràcticament l’interés per la lluita per la victòria havia desaparegut, donat el temps que els de Ford havien concedit la tarda anterior. Així doncs els primers classificats fitxaven amb 54,7 segons de marge en relació a la parella belga, mentre que si la distància es mesurava en relació als seus companys d’equip Carlos Sainz i Marc Martí, aquesta s’eixamplava fins a 1 minut i 4 dècimes de segon, és a dir a 5,7 segons de la segona posició que minuts abans ostentaven. Markko Märtin i Michael Park es trobaven ja a 2 minuts i 24,1 segons dels líders, tot veient com Cédric Robert i Géarld Bedon els hi escurçaven en mig minut les distàncies per darrere, però encara a una mica més d’1 minut del seu temps. La tercera i última etapa discorria majoritàriament per l’estat del Saarland, la regió més propera al parc tancat de Bostalsee, i en el seu programa hi constaven 7 proves especials de 98,38 km cronometrats, resultants de passar en 2 ocasions per un bucle de 3 trams, més una segona passada pels carrers de Sankt Wendel a fi i efecte de tancar l’edició. Una activitat que s’iniciava amb la pertinent sortida del parc tancat a les 7 en punt del matí del diumenge 22 d’agost, i que finalitzaria amb la cerimònia del podi a Trèveris a les 3 en punt de la tarda, previ pas per Bostalsee per tal de posar a punt els cotxes per a la foto a quarts d’1 del migdia. Obligats a assumir certs riscs, Carlos Sainz i Marc Martí optaven per muntar els pneumàtics més tous en el seu Citroën Xsara WRC de cara al primer bucle de la jornada. Emperò, tot i que les distàncies de les proves especials eren relativament curtes i que aquestes es celebraven a primera hora del matí, és a dir amb l'asfalt fred, l’aposta era del tot infructuosa i els de Ford es classificaven sempre per davant dels de Citroën, posan-t'hi a més a més la cirereta amb l'escratx en la segona especial del dia, amb el què en el reagrupament de mitja etapa programat a quarts de 10 del matí, François Duval i Stéphane Prévot havien aconseguit eixamplar el seu coixí fins als 17,1 segons, mentre que els líders, que sortien a controlar els temps dels seus rivals, restaven encara a 44,6 segons. A la represa, François Duval i Stéphane Prévot certificaven la seva posició en imposar-se en les dues primeres proves especials del segon bucle de la jornada, alhora que portaven les distàncies en vers als líders per sota del mig minut, concretament fins als 29,4 segons. Paral·lelament, Carlos Sainz i Marc Martí provaven una altra opció de gomes, les quals anaven pitjor que les de primera hora del matí i l'elecció els feia perdre encara més terreny, restant ja a més de mig minut de la segona plaça. Amb una vintena de quilòmetres cronometrats per davant, la lluita per la victòria semblava impossible, però François Duval i Stéphane Prévot no llencaven la tovallola i aquests aconseguien el segon millor temps rere Marcus Grönholm i Timo Rautiainen abans de tornar a visitar els carrers de Sankt Wendel, on els finlandesos reincorporats a la competició de Peugeot, tornarien a establir el millor temps, si bé en aquesta ocasió per davant de Sébastien Loeb i Daniel Elena, que recuperaven en bona part el segon i escaig concedit en l’anterior repte cronometrat. Completats els 411,06 km cronometrats del programa del 23è Ral·li d’Alemanya, Sébastien Loeb i Daniel Elena es tornaven a fer amb la victòria, la tercera consecutiva, en aturar el cronòmetre amb un temps global de 4 hores 1 minut i 57,4 segons, registre que els hi suposava un coixí de 29,1 segons en vers François Duval i Stéphane Prévot. En l'últim graó del podi s'hi trobaven els seus companys Carlos Sainz i Marc Martí, llur temps era 1 minut i 9,5 segons pitjor que el seu.
En una tercera etapa frustrant, Sainz-Moya acabaven en tercera posició. Entre els cotxes de producció, els italians Gigi Galli i Guido d'Amore esdevenien els primers líders de la classe gràcies a establir el millor temps en la primera cronometrada del programa per davant dels finlandesos Jani Paasonen i Jani Vainikka i dels japonesos Fumio Nutahara i Satoshi Hayashi. Els catalans Xevi Pons i Oriol Julià, que en la primera especial hi concedien quelcom més de mig minut en vers els líders, feien el mateix en la segona i tercera prova especial del bucle matinal del divendres i aquests esdevenien els màxims contrincants dels transalpins, grimpant fins a la segona posició a 20,7 segons del lideratge, mentre que els japonesos de Mitsubishi esdevenien baixa per avaria en el canvi. A Peterberg Gigi Galli i Guido d’Amore igualaven en número de victòries de tram als protegits del RACC i aquests feien entrada al reagrupament per a les assistències amb 21,8 segons de marge en relació als catalans, mentre que Jari Paasonen i Jari Vainikka, a 40,2 segons dels líders, havien de mirar de no perdre la tercera posició en vers al primer Subaru de la classificació, el pilotat pels britànics Niall McShea i Michael Orr. Els italians es tornaven a imposar en la primera prova especial del bucle de 4 trams, si bé en aquesta ocasió Xevi Pons i Oriol Julià, amb el segon millor temps en el seu haver, només hi entregaven 1,8 segons als líders. Malauradament per als interessos dels líders, la selectora del canvi en el Mitsubishi Lancer Evo VIII de Gigi Galli i Guido d’Amore, quedava bloquejada en la quarta relació en la següent prova especial, la sisena de l’etapa, i aquests es deixaven 46,6 segons en vers al millor temps establert pels catalans, amb el què l’osonenc i el vallesà es feien amb la primera posició per 23,0 segons de marge. Alhora Niall McShea i Michael Orr esdevenien els segons més ràpids en aquesta segona passada per l’especial més llarga de la jornada i els britànics es feien amb la darrera posició de podi. La reparació efectuada en el Mitsubishi número 43 en el tram d’enllaç vers la setena prova especial, resultava del tot positiva, doncs Gigi Galli i Guido d’Amore escurçaven el marge amb Xevi Pons i Oriol Julià fins als 8,3 segons en aconseguir respectives victòries de tram en les dues últimes cronometrades de la jornada, mentre que Niall McShea i Michael Orr s’aferraven a la tercera posició amb un segon i un tercer millor temps. La cancel·lació de 2 de les 4 proves especials del bucle matinal del dissabte, minvava l’espectacle que estaven oferint catalans i italians sobre les carreteres germàniques, si bé l’interès no defallia, doncs Xevi Pons i Oriol Julià aconseguien el millor temps en la primera prova especial que aquests disputaven en la jornada, mentre que en la següent el millor temps corresponia a Gigi Galli i Guido d’Amore, qui portaven les distàncies en vers el lideratge fins als 4,0 segons, en el moment de posar a punt les mecàniques de cara a la tarda. En sortir del reagrupament de mitja jornada, els catalans s'envirollaven en la primera prova especial del bucle i els italians, que hi aconseguien novament el registre de referència per a la resta de la categoria, es retrobaven amb el lideratge del certamen. Una condició que Gigi Galli i Guido d’Amore conservarien fins a la segona passada pels 40,30 km cronometrats de Panzerplatte Lang, primera de fet pels pilots del campionat de producció, quan després de respectives victòries de tram de Xevi Pons i Oriol Julià i de Niall Mcshea i Michael Orr, els italians de Mitsubishi patien una sortida de pista que els obligava a abandonar el ral·li. Després d’una intranscendent cronometrada per Sankt Wendel, Xevi Pons i Oriol Julià accedien al parc tancat de Bostalsee amb un marge prou important de 31,9 segons en vers Niall McShea i Michael Orr, mentre que Toshi Arai i Tony Sircombe es trobaven ja a 1 minut i 6,7 segons dels catalans. Al Saarland, Xevi Pons i Oriol Julià incrementaven en un 50 % les distàncies en vers els seus primers perseguidors, en aconseguir el millor temps en les 3 cronometrades matinals del diumenge, acte seguit aquests optaven per pilotar en un mode més de control en les restants cronometrades de la jornada, mentre que els britànics Alister McRae i David Senior aconseguien llevar la tercera posició a Toshi Arai i Tony Sircombe en la penúltima prova especial del programa. En la segona passada pels carrers de Sankt Wendel, Xevi Pons i Oriol Julià posaven la cirereta al pastís en aconseguir-hi el millor temps i quallar així la victòria final, la primera per a un Mitsubishi Lancer Evo VIII, per 30,4 segons de marge amb els britànics Niall McShea i Michael Orr i per 1 minut i 45,6 segons amb Alister McRae i David Senior. En clau de campionat, el de Manlleu hi aconseguia la seva primera victòria de la temporada, així com de la seva carrera, i el jove de 24 anys emparat pel RACC, es situava en sisena posició amb 17 punts i a només 3 punts del segon classificat, el japonès Toshi Arai. El finlandès Jani Paasonen, cinquè al ral·li, era ferm líder del certamen amb dues victòries acumulades i 29 punts en el seu haver.
Pons-Julià van aconseguir una victòria molt treballada. En el campionat per a pilots, Sébastien Loeb aconseguia la seva cinquena victòria de la temporada, el que li permetia obrir encara més el forat que exisitia entre ell i els seus més immediats perseguidors, ara encapçalats per l'estonià de Ford Markko Märtin que completava la prova en quarta posició. Els 6 punts que sumava Carlos Sainz amb el seu podi al ral·li, permetien al pilot madrileny situar-se en tercera posició provisional del campionat superant a Petter Solberg i Marcus Grönholm que sortien amb les mans buides de Trèveris en patir respectius accidents.
En l'apartat de marques Citroën situava dos dels seus cotxes en el podi, el que permetia als dels dos galons sumar 16 punts i refermar-se al capdavant de la provisional del campionat de constructors. Ford per la seva banda, aconseguia les dues posicions més altes que restaven, és a dir 2n i 4t al ral·li, el que deixava als de l'oval en ferma segona posició, a 29 punts dels líders i a 29 dels tercers classificats que eren els nipons de Subaru amb un avantatge de 2 punts sobre els de Peugeot.
|
||||||||||||||||
Loeb-Elena guanyaven per vuitena vegada a Alemanya, establint un rècord de victòries al mundial en una cita. Després d'un any d'absència per les rotacions del calendari, el diumenge 22 d'agost de 2010 Trier tornava acollir la cerimònia de clausura d'un ral·li del mundial, el 28è Ral·li d'Alemanya. La prova, que figurava com la novena cita en el calendari, era puntuable pels campionats de pilots i constructors, així com els mundials de producció, júnior i S-WRC, el que permetia assolir la xifra de 82 equips inscrits, dels que 78 inciaven a partir del divendres 20 d'agost un recorregut format per 19 proves especials de 407,31 km de distància cronometrada. 55 dels equips participants aconseguien finalitzar el ral·li.
Sordo canviava de copilot per Diego Vallejo, per deixar-ho tot igual. L'activitat al ral·li s'iniciava amb 6 proves especials cronometrades programades integrament pel divendres 20 d'agost, les quals es celebraven al llarg de tres trams que es disputaven en dues ocasions cadascun, un recorregut que suposaven 134,04 km de lluita contra el cronòmetre. Sébastien Loeb i Daniel Elena sortien a per totes i en imposar-se consecutivament en els tres trams del matí, els campions mundials aconseguien un marge mínim de mig minut vers la resta de participants tret dels seus companys d'equip, els espanyols Dani Sordo i Diego Vallejo, els quals feien debut com a parella a la cita germànica i es mostraven com els únics capaços de seguir-lis el ritme, classificant-se a 8,2 segons dels líders, 5,4 dels quals se'ls deixaven en el primer tram, qui sap si per alló de la novetat i falta de compenetració. Per la tarda, Petter Solberg i Chris Patterson trencaven la ratxa dels líders en aconseguir el millor temps en la quarta prova especial a bord del seu C4 WRC privat, recuperant-se parcialment del temps perdut en l'anterior passada en haver desllandat una roda. En la cinquena peró, Sébastien Loeb i Daniel Elena recuperaven el fil guanyador, mentre que en la sisena i última especial cronometrada del divendres, el millor temps era per a Dani Sordo i Diego Vallejo, si bé els espanyols només aconseguien retallar 7 dècimes de segon als líders. Tanmateix en aquesta sisena especial Petter Solberg i Chris Patterson tornaven a punxar una de les seves rodes, amb el que el pilot norueg i el seu copilot britànic veien frenada la seva recuperació. Completades les sis primeres proves especials cronometrades del ral·li, s'arribava a la neutralització de la primera etapa del ral·li, on Sébastien Loeb i Daniel Elena hi ocupaven la primera posició provisional amb 9,5 segons de marge vers Dani Sordo i Diego Vallejo. Per darrera dels dos Citroën C4 WRC oficials, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila eren els més ben classificats, si bé els finlandesos de Ford es trobaven ja a 1 minut i 4,7 segons dels líders i apretant fort per darrera seu després d'un primer bucle horrorós, venien els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, amb el segon Ford Focus RS WRC'09 oficial, es trobaven en cinquena posició a 9,8 segons dels seus companys d'equip, sent doncs els últims aspirants a ocupar una plaça de podi, doncs per darrera seu s'hi trobava el belga François Duval i el francès Denis Giraudet a pràcticament 2 minuts de distància. Cara la jornada sabatina del ral·li, l'organització havia programat un total de 8 proves especials de 187,58 km cronometrats, entre les que hi destacaven les dues passades pel Panzerplatte, de 48 km de distància cadascuna. L'etapa era la més llarga de totes, amb gairebé la meitat del quilometratge, pel que el seu devenir seria decissiu. Sébastien Loeb i Daniel Elena s'emportaven l'escratx en el primer tram del dia per mig segon de marge vers Dani Sordo i Diego Vallejo, els quals en la següent prova cronometrada si que hi aconseguien el millor temps, restant 2,7 segons als seus companys d'equip. Aixó va fer reaccionar als líders, que en marcar el millor temps en la tercera, peró sobretot en la quarta prova especial de la jornada, el Panzerplatte aconseguien obrir una petita escletxa de 23 segons vers la parella espanyola de l'equip. Precisament la marca dels dos galons, situava quatre dels cinc Citroën C4 WRC presents a la cita en les quatre primeres posicions de l'especial, permetent a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia entrar en places de podi en detriment de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, i d'altra banda a Petter Solberg i Chris Patterson pujar fins la setena posició provisional. Arribats en aquest punt des de Citroën es va cridar els seus homes a la calma i a conservar posicions assolides, amb el que la lluita per la victòria va quedar pràcticament finalitzada en aquell instant. Petter Solberg i Chris Patterson marcaven el millor temps en la cinquena especial cronometrada, mentre que Dani Sordo i Diego Vallejo s'anotaven els millors registres en la sisena i setena prova especial, sense fer massa sang, els just i necessari per recuperar els 2,1 segons perduts en la cinquena especial. Mentre que en la segona passada per Panzerplatte el millor temps era per a Petter Solberg i Chris Patterson, els quals gràcies als abandonaments de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen per transmissió trencada, i de François Duval i Denis Giraudet, per accident, feien entrada al parc tancat en cinquena posició si bé a gairebé 3 minuts de la quarta plaça. Amb els cotxes al parc tancat després de la disputa de la segona jornada del ral·li, Sébastien Loeb i Daniel Elena eren encara més líders en relació a com havien iniciat l'etapa, doncs els seu marge vers Dani Sordo i Diego Vallejo s'havia vist incrementat fins als 35,7 segons. Per darrera dels dos Citroën oficials el ral·li encara s'obria més, i ara el marge vers el tercer classificat, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, era de 2 minuts i 7,1 segons, 16,6 segons més en el cas de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, quarts. Amb unes diferències de temps tan importants i les ordres d'equip donades en el si de Citroën, pràcticament l'únic focus d'atenció que restava de cara als 85,69 km de la tercera i última etapa, era veure si Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila serien capaços de tornar a les places de podi, peró aquesta lluita pràcticament no va existir, doncs els joves provençals de Citroën es van classificar sempre per davant dels finlandesos de Ford tret de la tercera prova dominical, en la que els de l'oval aconseguien retallar 1,4 segons. Petter Solberg i Chris Patterson s'adjudicaven les dues passades per Dhrontal, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena feien el mateix a Moselwein. Menció a part mereix l'escratx que Kimi Räikkönen i Kaj Lindström aconseguien en la superespecial espectacle final pels carrers de Trier, sent el primer cop que la parella finlandesa i sobretot l'ex-campió mundial de Fórmula 1 aconseguien tal fita. Completades doncs les 19 proves especials cronometrades del programa, es donava per conclòs el 28è Ral·li d'Alemanya, en el que Sébastien Loeb i Daniel Elena hi aconseguien la victòria amb un temps de 3 hores 59 minuts i 38,3 segons, una victòria que alhora establia un rècord, doncs era la vuitena vegada que el pilot alsacià i el seu navegant monegasc guanyaven el ral·li, superant així les set victòries de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen al Ral·li de Finlàndia. A 51,3 segons del seu registre feien entrada al parc tancat Dani Sordo i Diego Vallejo, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia certificaven el triplet de la marca dels dos galons en classificar-se a 2 minuts i 13,3 segons dels guanyadors.
Ogier-Ingrassia donaven el triplet a Citroën després d'un inici horrorós. En el campionat reservat als cotxes de producció, els portuguesos Armindo Araújo i Miguel Ramalho, vigents campions del certàmen, sortien com una exhalació per les carreteres germàniques al llarg de la primera jornada en aconseguir-hi el millor temps en tots els trams tret del primer i de l'últim, el que conferia als lusos un marge superior al mig minut vers els neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard així com els suecs Patrik Flodin i Göran Bergsten, els quals entraven molt junts al parc tancat de Trier. Dissabte al matí, els líders s'imposaven en la segona i tercera especial cronometrada, mentre que al Panzerplatte el millor temps era per als tutelats de Pirelli Hayden Paddon i John Kennard que en un sol tram reduien el gap a la meitat. A partir de llavors es va establir una lluita tancada entre portuguesos i neozelandesos per la primera plaça. Primer els ibérics s'imposaven en la cinquena especial cronometrada sabatina, mentre que els oceànics ho feien en la sisena i setena. La segona passada per Panzerplatte cobrava llavors una enorme importància, i aquí els líders feien gala de la seva major experiència en el campionat per emportar-se el millor temps i entrar al parc tancat amb 23,8 segons de coixí vers els kiwis, mentre que els suecs Patrik Flodin i Göran Bergsten es despenjaven definitivament a 1 minut i 28,6 segons dels líders. El ral·li no estava ni molt menys decidit, si bé les opcions de Hayden Paddon i John Kennard per obtenir la victòria eren més aviat minses. Els pretendents a victòria s'imposaven en la primera i quarta especial dominical, mentre que els portuguesos, obligats a estar desperts fins al darrer instant ho feien en la segona i cinquena cronometrada per tal d'acabar-se adjudicant la victòria per 24,4 segons de marge. Per al pilot portugués el resultat de la cita germànica era fantàstic, doncs sumava la seva segona victòria de la temporada en quatre participacions, i a més a més aconseguia distanciar-se en 10 punts més del suec Patrik Flodin, segon classificat al campionat i màxim rival del lus. Hayden Paddon per la seva banda, sumava el tercer podi en tres ral·lis i es certificava com el tercer pilot del campionat.
Araújo-Ramalho van haver de lluitar fins al darrer metre per aconseguir la victòria. En el campionat de cotxes amb fitxa S-2000, el conegut com S-WRC, els catalans Xevi Pons i Alex Haro començaven la prova amb el pitjor peu possible, doncs en el primer dels trams cronometrats doblegaven una roda del seu Ford Fiesta i a partir de llavors van ser incapaços d'entrar en els temps dels més ràpids. Uns temps en els que si hi eren habituals els txecs Martin Prokop i Jan Tománek, autors de tres temps escratx, així com els suecs Per-Gunnar Andersson i Anders Frediksson, que se n'anotaven dos. Els seus compatriotes Patrik Sandell i Emil Axelsson, amb l'escratx que resta per atribuir, es quedaven classificats no massa lluny dels seus precurssors, amb el que de cara al dissabte s'esperava una lluita a tres bandes. Patrik Sandell i Emil Axelsson amb el millor temps en la primera i la segona cronometrada del segon dia, així com al monstre del Panzerplatte, donaven arguments per pensar-ho, mentre que Per-Gunnar Andersson i Anders Frediksson gràcies a dos segons temps escratx i al millor registre en la tercera prova sabatina, aconseguien entrar al reagrupament del migdia com els primers classificats de manera provisional. Per la tarda els dos equips de pilots suecs van seguir mostrant un ritme superior a la resta, el que va permetre a Patrik Sandell i Emil Axelsson fer entrada al parc tancat en la segona posició a 4,6 segons dels seus compatriotes Per-Gunnar Andersson i Anders Frediksson, mentre que els txecs Martin Prokop i Jan Tomänek s'havien de conformar amb la tercera posició provisonal a 5,8 segons dels líders. En el primer tram dominical, els líders cometien una errada i punxaven una roda del seu Škoda Fabia S2000, perdent 3 minuts en l'inicident i tota opció a victòria, mentre que Patrik Sandell i Emil Axelsson heredaven la primera plaça marcant-hi el millor temps, una posició que miraven de certificar en aconseguir idéntic resultat en la segona especial del dia. Martin Prokop i Jan Tománek reduien distàncies en el tercer tram i afegien una mica més d'emoció a la lluita tan tancada que s'estava vivint. Finalment peró els líders no es van deixar intimidar i aconseguien la victòria en marcar el milor temps en els dos trams restants. En clau de campionat, Xevi Pons tenia un ral·li dolent a Alemanya, malgrat tot el de Manlleu acabava en cinquena posició i sumava 10 punts més que li permetien frenar l'embranzida que agafaven els seus rivals més directes Martin Prokop i Patrik Sandell, separats del pilot osonenc en 18 i 22 punts respectivament.
La victòria de Sandell-Axelsson va estar emocionant fins al darrer tram. Entre els pilots més joves, el conegut com Junior WRC, la lluita per la victòria es va establir en els primers compassos de la prova entre el neerlandès Hans Weijs i el belga Bjorn Degandt vers el també belga Thierry Neuville i el seu copilot francès Nicolas Klinger, una lluita de la que en sortien victoriosos els flamencs, més quan els francòfons es veien obligats a optar pel superally en la darrera especial cronometrada de la primera etapa, deixant en la segona posició provisional als canaris Yeray Lemes i Rogelio Peñate, si bé a 2 minuts i 15,1 segons dels primers classificats. 7 escratxs de 8 possibles per part dels líders en la segona jornada, més dues punxades i una sortida de pista per part de la parella canaria, deixava al pilot neerlandès i al seu navegant belga amb una mica més de 5 minuts al capdavant de la categoria vers els locals Aaron Burkart i André Kachel, marge suficient com per a que els tutelats de la Federació Neerlandesa d'Automobilisme es prenguessin les coses amb calma de cara el diumenge, peró aquests semblaven no saber-ne en guanyar tres trams més i certificar la seva victòria per la porta gran. En clau de campionat, Hans Weijs feia una important passa endavant en la taula provisional, mentre que Aaron Burkart aconseguia obrir una mica més de forat al capdavant de la general en separar-se en 7 punts més de l'estoni Karl Kruuda, tercer a la cita germànica.
Weijs-Degandt guanyaven el ral·li sense massa oposició. Per a Sébastien Loeb, la vuitena victòria que aconseguia el pilot en territori alemany permetia a l'alsacià separar-se en 10 punts més del seu compatriota i homònim Sébastien Ogier en la cursa pel campionat de pilots. Mentrestant, Jari-Matti Latvala, en classificar-se per darrera del Sébastien provençal peró per davant de Petter Solberg veia com la seva tercera posició provisional començava a agafar matisos de definitiva.
En el campionat de constructors, tal i com venia sent habitual en les darreres edicions de la cita germànica, Citroën hi aconseguia un doblet, doblet que en aquesta ocasió permetia a la marca dels dos galons obrir el forat vers Ford en 31 punts més i deixar les distàncies entre els dos principals rivals en uns dificilment salvables 86 punts. L'equip satèlit de Citroën, el Junior Team, gràcies al tercer lloc de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i al sisè, en constructors, de Kimi Räikkönen i Kaj Lindström, era la segona formació en obtenir més punts a la prova teutona, el que permetia a l'equip afermar-se en la tercera plaça provisional del campionat.
|
Tommi Mäkinen 
Didier Auriol 
Carlos Sainz 
Toyota
Subaru
Mitsubishi
Markko Märtin 
Citroën
Ford
Citroën