5è 1000 Llacs consecutiu que guanyava Tommi Mäkinen, si bé el del 96 no tenia puntuabilitat mundial.
Completades les 24 proves especials cronometrades de 384,10 km de distància que figuraven en el recorregut del 48è Ral·li de Finlàndia, el diumenge 23 d'agost de 1998 es celebrava a Jyväskylä la corresponent cerimònia de clausura de l’esdeveniment, que per segon any rebia aquesta denominació oficial. La prova, que era la desena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, producció i FIA 2-L, un ventall que permetia als organitzadors de l'esdeveniment aplegar fins a un total de 116 parelles de noms en la seva llista oficial d'inscrits, les quals totes elles serien presents a la baixada per la rampa de sortida celebrada el divendres 21 d'agost a la mateixa ciutat central finlandesa.
L'esforç de Sainz-Moya va ser intens, però res van poder fer per progressar més enllà de la segona plaça.
Amb la cerimònia de sortida programada a la 1 en punt del migdia, la primera etapa es disputava bàsicament al llarg de la tarda del divendres, doncs l’hora de l’ocàs en l’estiu finlandès així ho permetia. Amb 9 proves especials en el seu programa, la jornada totalitzava 90,08 km de lluita contra el cronòmetre, una activitat que es completava amb l’entrada en el parc tancat de Jyväskyla a manca de 2 minuts per a 2 quarts de 10 del vespre i que majoritàriament es desenvolupava cap al nord de l’epicentre del ral·li.
A primera hora de la tarda del divendres 21 d’agost de 1998, el clima era plujós al cor de Finlàndia, el que reduïa enormement l’adherència sobre les especials per les que es disputava el ral·li, a més a més de comprometre la visibilitat. En aquestes condicions dos veterans de la prova posaven a lluir els seus gal·lons, els espanyols de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya i els finlandesos de Ford Juha Kankkunen i Juha Repo empataven a la dècima els seus temps en la primera especial cronometrada, i 3,1 segons per davant del Mitsubishi Lancer Evo V de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, pilot que havia aconseguit la victòria en les 4 últimes edicions de la ronda local.
En el transcurs de la segona prova especial cronometrada, Carlos Sainz i Luis Moya danyaven les suspensions del seu Toyota Corolla WRC en la recepció d'un dels incomptables salts, tot i això els espanyols es mantenien al capdavant de la classificació gràcies a aturar el cronòmetre amb el segon millor temps per darrera dels britànics de Subaru Colin McRae i Nicky Grist. Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki es tornaven a adjudicar l’autoria del tercer millor temps, si bé en aquest cas aconseguien retallar exactament els 3,1 segons d’avantatge que els hi portaven els seus compatriotes de Ford, amb el què s’establia una nova igualada a la taula en la segona posició.
Colin McRae i Nicky Grist repetien victòria de tram just abans de passar per les assistències remotes de Laukaa i aquests s’enfilaven fins a la segona posició provisional 5 dècimes de segon per davant de Carlos Sainz i Luis Moya, que hi perdien dos llocs a la taula, i 14 dècimes de segon per darrere dels nous líders, els locals de la firma dels tres diamants vermells, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki.
A la represa, a quarts de 5 de la tarda, els pilots afrontaven la cronometrada més llarga de tota la jornada, Lankamaa, en la que Colin McRae i Nicky Grist bloquejaven els frens del seu Subaru Impreza S5 WRC i amb la conseqüent derrapada, aquests colpejaven posteriorment contra una roca i deixaven una de les seves rodes posteriors mig arrancada. Unes condicions que els portaven a concedir més de 3 minuts i mig vers el millor temps de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, per abandonar la competició abans d’afrontar el següent repte programat. Tanmateix Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki es trobaven sobre el tram als britànics en una zona molt estreta, on l'avançament era impossible, el que enlentia el seu progrès, habilitant als seus perseguidors a retallar distàncies en vers als líders.
La baixa dels britànics de la marca de la Constel·lació de les Plèiades, que haurien d’esperar una altra temporada per tal de treure’s de sobre l’etiqueta d’aixafa cotxes en l’esdeveniment finlandès, deixava a Carlos Sainz i Luis Moya en la segona posició a 9 dècimes de segon de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, mentre que Juha Kankkunen i Juha Repo retornaven a les posicions de podi a 6,3 segons dels seus compatriotes de Mitsubishi i per 7,4 segons de marge amb els seus altres compatriotes de Toyota, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.
En les 3 següents proves especials programades, de menor entitat cronometrada i la primera de les quals era una especial urbana pel centre de Jyväskylä, s’establia un ball de segons entre Carlos Sainz i Luis Moya amb Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki que deixava les distàncies entre els dos primers classificats en 2,1 segons, mentre que entre el Toyota de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i el Ford de Juha Kankkunen i Juha Repo, aquestes s’escurçaven en 8 dècimes de segon.
Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki estrenaven el seu comptador de victòries de tram en la penúltima prova especial del dia, tanmateix la darrera especial campestre de la jornada, en la que el campió del món en vigència i el seu navegant hi aconseguien engruixir en quelcom més de 6 segons el seu marge amb els espanyols de Toyota, llur temps no era gens bo, facilitant alhora que Juha Kankkunen i Juha Repo escurcessin fins als 2,6 segons les distàncies amb els segons classificats.
En les immediacions del parc tancat i també pels carrers de la ciutat finlandesa es dibuixava una segona especial urbana, Hippos, en la que els 4 Toyota Corolla WRC de Thomas Rådström i Gunnar Barth, de Didier Auriol i Denis Giraudet, de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i de Carlos Sainz i Luis Moya s’hi feien amb els 4 millors temps, si bé el registre dels espanyols era ex-aequo amb el dels britànics de Mitsubishi Richard Burns i Robert Reid.
La poca distància competitiva de l’especial, no donava massa opcions als cops de teatre i així els líders Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki se n’anaven cap al parc tancat de Jyväskylä amb 7,0 segons de marge amb Carlos Sainz i Luis Moya i 10,2 segons en relació a Juha Kankkunen i Juha Repo. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen flirtejaven amb les posicions de podi i fitxaven a 16,9 segons dels líders de Mitsubishi i per tant a 6,7 segons dels seus altres compatriotes de Ford, si bé per darrera, i amb la segona unitat oficial, Didier Auriol i Denis Giraudet assetjaven a només 4,9 segons del seu temps.
Sobre la segona etapa requeia bona part del pes de l’edició, doncs amb una corda de 194,58 km cronometrats, aquesta suposava un xic més del 50 % de tota la distància competitiva del ral·li. A les 7 en punt del matí els primers equips participants, dels 86 que restaven en cursa, realitzaven la sortida del parc tancat de Jyväskyä amb un clima plujós, i aquests per davant tenien un total de 9 trams que discorrien cap al sud-oest de l’epicentre de l’edició, el darrer dels quals era una segona passada per la cronometrada urbana d’Hippos. Una activitat que finalitzava amb el retorn al punt de sortida en passar 4 minuts de les 8 del vespre.
Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki s’entregaven a fons, ajudats per les novetats tècniques introduïdes a posteriori del Ral·li de Nova Zelanda, i s’imposaven en les dues primeres proves especials de l’etapa, establint en la segona d’elles un registre 1 segon més lent que no pas l’aconseguit l’any anterior, malgrat estar-se disputant sobre un terreny mullat, mentre que amb una munta de pneumàtics no del tot encertada, Carlos Sainz i Luis Moya perdien 17,2 segons en relació amb els finlandesos, tot i aconseguir-hi un tercer i un segon millor temps.
Entretant, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aturaven el cronòmetre just per darrere de la parella líder en la cronometrada inaugural de la jornada i els pseudo oficials de Toyota llevaven la tercera posició a Juha Kankkunen i Juha Repo per 1,4 segons. Malauradament, els locals de la firma japonesa establerta a Colònia patien a continuació una lleugera sortida de pista, i en deixar-s’hi una vintena de segons vers el registre de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, aquests retornaven la posició de podi als seus compatriotes de Ford.
Els campions de Finlàndia de ral·lis de les 2 últimes temporades així com del 1994, i ferms candidats a revalidar el títol en la present, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, no llencaven la tovallola però i la parella en establir el millor temps en la tercera prova cronometrada del dia, aquests recuperaven la tercera posició que instants abans havien perdut, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien revertir la tendència, si bé només retallaven en unes insignificants 6 dècimes de segon les distàncies en vers als líders.
Esperonats, Juha Kankkunen i Juha Repo feien una passa endavant i aquests imitaven als seus joves oponents, si bé sense l’èxit que la parella n’esperava en el quart repte cronometrat del dia. Entretant, en les dues posicions anteriors, s’iniciava un ball de segons de poca volada i que es perllongaria en les següents quatre proves especials, Ouninpohja inclós, on Marcus Grönholm i Timo Rautiainen picaven contra una roca. Si bé en un primer moment semblava que l’incident no tenia majors conseqüències, a uns 4 km per a completar el tram, la roda impactada es trencava i quedava bloquejada sota el seu Corolla WRC, provocant-lis una sortida de pista i la pèrdua de 3 minuts i 45,3 segons en vers el registre guanyador de Carlos Sainz i Luis Moya, un temps que els feia baixar fins a la setena posició.
Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki també picaven contra una roca del voral, el que en certs instants els va fer aixecar lleugerament el peu de l’accelerador per tal de comprovar que tot estigués en ordre, facilitant així la victòria de tram dels seus rivals en tan icònica prova especial. D’altra banda la vacant en les posicions de podi la tornaven a cobrir Juha Kankkunen i Juha Repo, qui es trobaven a uns 17,8 segons de Carlos Sainz i Luis Moya, alhora que gaudien d’un marge de pràcticament 1 minut amb el Toyota Corolla WRC de Didier Auriol i Denis Giraudet, nous aspirants a entrar al podi.
En la darrera prova especial campestre de la jornada, Surkee, els líders Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki donaven un cop de gràcia a la taula, doncs els de Mitsubishi hi aconseguien la seva quarta victòria parcial del dia, alhora que engruixaven en més d’una desena de segons les distàncies amb els seus més immediats perseguidors, és a dir Carlos Sainz i Luis Moya i Juha Kankkunen i Juha Repo, tercers i segons al terme d’aquest tram respectivament.
El retrobament amb els carrers de Jyväskylä, per tal de celebrar-hi la cronometrada de clausura de la segona etapa d’Hippos, no aportava gairebé res a la classificació general, més enllà de la curiositat que els suecs Thomas Rådström i Gunnar Barth hi repetien la victòria de tram aconseguida unes 22 hores abans i per davant dels Toyota Corolla WRC oficials de Didier Auriol i Denis Giraudet i de Carlos Sainz i Luis Moya.
Fins a 71 parelles participants feien entrada al parc tancat en l’encara solejat vespre finlandès, amb Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki en la primera posició per 34,4 segons de marge amb Carlos Sainz i Luis Moya i per 50,5 segons amb Juha Kankkunen i Juha Repo. Els companys dels segons classificats, Didier Auriol i Denis Giraudet, restaven a les portes de les posicions d’honor a 1 minut i 59,0 segons del lideratge, és a dir, quelcom més d’1 minut dels finlandesos de Ford i per 38,3 segons i 45,8 segons de marge amb Richard Burns i Robert Reid i Thomas Rådström i Gunnar Barth respectivament.
La tercera i última etapa del ral·li era del tot anòmala amb el que s’havia vist fins llavors, doncs el sol brillava en el cel i en el programa hi constaven fins a 3 segones passades en les 6 proves especials que la conformaven. Amb sortida del parc tancat establert a les 7 en punt del matí per als més matiners, aquests afrontaven primer una segona passada per la cinquena especial de l’itinerari, l’infalible i plena de salts Ruuhimäki, per després dirigir-se cap al sud-est de la regió i afrontar 5 proves especials més al llarg de 3 trams, una activitat que finalitzava amb la pertinent cerimònia de podi en passar 10 minuts de les 4 de la tarda i que suposava els darrers 99,44 km cronometrats del recorregut.
En la repetició del tram de Ruuhimäki els escuders de Mitsubishi, Richard Burns i Robert Reid, hi aconseguien la seva primera victòria de tram a l’edició, si bé el resultat era del tot anecdòtic en quan Didier Auriol i Denis Giraudet hi aconseguien el segon millor temps a 2 dècimes de segons dels britànics.
A partir de llavors, monòleg de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, autors del tercer millor temps en l’especial inaugural dominical, doncs els locals s’imposaven en totes i cadascuna de les proves especials que aquests tenien per davant, uns resultats que si bé no els portava a guanyar cap posició després del temps perdut a Ouninpohja, si que els permetia enviar un missatge als directors esportius dels diferents equips oficials.
En la lluita per les posicions capdavanteres, Juha Kankkunen i Juha Repo aturaven el temps per davant de Carlos Sainz i Luis Moya entre la segona i la quarta prova especial dominical, amb el què els de Ford es situaven a 11,0 segons de la segona plaça dels de Toyota, mentre que Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki hi administraven esforços i distàncies, veient reduït el seu marge en uns 2 i 7 segons respectivament.
Els espanyols de Toyota però, aconseguien revertir la preocupant tendència en la cinquena prova especial de la jornada, doncs malgrat cedir segon i escaig amb els líders, aquests avantposaven en 4 dècimes de segon el seu temps al registre dels seus ex companys d’equip a Ford, amb el cop de moral que això suposava. Tenaços, Juha Kankkunen i Juha Repo empataven en el tercer millor temps amb Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki en la darrera cronometrada de la jornada així com de l’edició, un resultat que deixava als de la marca de l’oval blau com els segons més ràpids de l’etapa rere Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i immediatament per davant dels líders Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, alhora que retallaven en unes insuficients 18 dècimes de segon les distàncies amb els forasters de Toyota.
Sense incidents a lamentar en el camí vers les assistències remotes de Josemora, ni tampoc vers el parc tancat de Jyväskylä, en passar 10 minuts de les 4 de la tarda del diumenge 23 d’agost de 1998, per cinquè any consecutiu Tommi Mäkinen pujava en el graó amb un 1 a sota en el podi del Ral·li 1000 Llacs, si bé en aquesta ocasió no era Seppo Harjanne qui l’acompanyava sinó Risto Mannisenmäki. Els finlandesos de la marca dels tres diamants vermells completaven els 384,10 km cronometrats de l’itinerari en un temps de 3 hores 16 minuts i 56,1 segons, registre que equivalia a una velocitat promig de 117,0 km/h i que els conferia un marge final de 35,6 segons amb Carlos Sainz i Luis Moya i de 45,2 segons amb els seus compatriotes Juha Kankkunen i Juha Repo.
Fent un ral·li conservador, Kankkunen-Repo acabaven en tercera posició la cita de casa.
En el certamen de producció, els locals Jouko Puhakka i Mika Ovaskainen s’imposaven en 2 de les 3 primeres proves especials del programa i aconseguien el segon millor temps en la cronometrada que se’ls hi escapava el registre de referència a 3 dècimes de segon d'aquest, un rendiment que els portava a liderar la classe per 19,8 segons amb els seus compatriotes Juha Kangas i Jani Laaksonen.
Emperò l’assumpció de riscos passaven peatge en la quarta prova especial, quan els líders es veien obligats a abandonar la competició per accident. Juha Kangas i Jani Laaksonen prenien llavors les regnes de la classe i es mantenien al capdavant de la taula amb un total de 3 victòries parcials, 1 segon i 2 tercers millors temps en les 6 cronometrades que quedaven per davant. Gustavo Trelles i Martin Christie, autors del millor temps en les 3 proves especials que se’ls hi escapaven als líders, s’enfilaven fins a la segona posició, ingressant en règim de parc tancat a 28,5 segons de l’anhelada primera posició.
Després d’un cert estira i arronsa de segons en els compassos inicials de la jornada sabatina, els finlandesos Juha Kangas i Jani Laaksonen aconseguien portar les distàncies amb l’uruguaià Gustavo Trelles i l’argentí Martin Christie fins a 1 minut i 2 dècimes de segon al terme de la cronometrada d’Ouninpohja, per en la darrera prova campestre del dia, Surkee, perdre-ho tot amb les suspensions del seu Mitsubishi Carisma GT Evo IV inoperatives.
La baixa dels locals deixava al campió del món en vigència i al seu navegant argentí en la primera posició per gairebé 3 minuts i mig de marge amb l’obsolet Mitsubishi Lancer Evo II dels locals Hannu Jokinen i Jouni Lampinen i quelcom més de 6 minuts amb el valencià Luis Climent i el català Àlex Romaní.
La poca corda cronometrada de la segona passada per Hippos, no aportava massa a la taula general més enllà de la primera victòria de tram de la parella dels Països Catalans, qui al llarg del diumenge n’aconseguirien 2 més, amb les que aquests s’enfilarien fins a la segona posició, coincidint amb els problemes mecànics de Hannu Jokinen i Jouni Lampinen. Les sueques Pernilla Walfridsson i Ulrika Mattsson eren unes altres en treure petroli dels problemes dels locals, i les pilots es feien amb el tercer lloc a la classificació provisional, plaça que les escandinaves haurien de batallar fins al darrer metre del programa amb els polonesos Leszek Kuzaj i Andrzej Górski.
Administrant el gran avantatge del que gaudien al llarg de l’etapa final, Gustavo Trelles i Martin Christie es feien amb la victòria per 5 minuts i 4,8 segons amb Luis Climent i Àlex Romaní i per 8 minuts i 24,3 segons amb Pernilla Walfridsson i Ulrika Mattson, una victòria, la cinquena al llarg de la temporada, que deixava a Gustavo Trelles amb 26 punts de marge amb l'austríac Manfred Stohl, absent a la prova.
Un cop Kangas-Laaksonen van ser fora de cursa, el ral·li va ser plàcid per a Trelles-Christie .
En la categoria FIA 2-L, després de 4 canvis en la primera posició en el transcurs de les 4 primeres proves especials del programa, els suecs de Hyundai Kenneth Eriksson i Staffan Parmander semblaven tenir quallat el lideratge en gaudir de més d’una quarantena de segons de marge amb el trio que els perseguia a la taula, fins que en la sisena prova especial, un problema de motor els endarreria per obligar-los a abandonar en l’enllaç vers el setè tram del divendres, una contrarietat que deixava a Toni Gardemeister i Paavo Lukander en primera posició a bord del SEAT Ibiza KitCar preparat a Baporo.
Malgrat que els finlandesos s’imposaven en les tres últimes proves especials campestres i que a Hippos es quedaven a 4 dècimes de segon del registre de referència establert per Alister McRae i David Senior, els líders Toni Gardemeister i Paavo Lukander se n’anaven a descansar amb només 6,4 segons de marge amb els britànics encarregats de defensar els interessos de la casa mare, Volkswagen. Els suecs Jonas Krose i Bruno Berglund eren tercers a 20,8 segons dels líders a bord d’un Renault Mégane Maxi.
La jornada sabatina s’iniciava amb un repartiment de victòries de tram entre els dos primers classificats, si bé els cops que els líders finlandesos donaven en la lluita contra el cronòmetre, eren molt més grans que no pas els dels britànics, aconseguint així elevar fins als 30,0 segons el seu marge al capdavant de la taula.
Emperò tot el temps guanyat es perdia a continuació, en el transcurs de la cinquena prova especial sabatina, quan Toni Gardemeister i Paavo Lukander patien una espectacular volcada i deixaven el seu Ibiza KitCar sense direcció assistida i amb el radiador malmès, si bé completant l’especial tot esperant que els seus mecànics catalans obressin el miracle en el reagrupament d’Orivesi, per tal d’intentar tornar a recuperar la primera plaça.
Alister McRae i David Senior prenien així les regnes de la categoria a bord del seu Volkswagen Golf GTi KitCar per 39,7 segons de marge amb els finlandesos de SEAT, mentre que els suecs de Renault estaven ja a 56,1 segons dels britànics de la marca de Wolfsburg.
Toni Gardemeister i Paavo Lukander acometien les 4 últimes proves especials amb determinació i malgrat aconseguir 2 victòries de tram en les 2 primeres i retallar una desena de segons als britànics, en les 2 últimes aquests veien com no podien esprémer a fons les revolucions del seu cotxe i acabaven completant la jornada a 48,3 segons del lideratge.
Entretant, a Surkee, darrera especial campestre de l’etapa, els suecs Jonas Krose i Bruno Berglund, així com Jörgen Jonasson i Pecka Svensson, aquests últims amb la marca catalana SEAT, cursaven baixa simultània a l’edició, deixant als australians de Hyundai Wayne Bell i Iain Stewart en la tercera posició a més de 10 minuts dels líders.
Toni Gardemiester i Paavo Lukander no llencaven la tovallola i lluitaven cada revolt del programa que tenien per davant, i malgrat imposar-se en 5 de les 6 proves especials del programa, aquests finalment es quedaven a 19,8 segons del registre guanyador d’Alister McRae i David Senior, mentre que la baixa per avaria de motor en el Hyundai Coupé KitCar Evo2 de Wayne Bell i Iain Stewart, deixava en tercera posició al Volkswagen Golf GTi 16V de Jorma Laakso i Jaro Jyrkiäinen a més de 28 minuts dels guanyadors.
Per a Volkswagen aquesta era la seva primera victòria en el campionat, un resultat que els valia per sumar 38 punts i situar-se en tercera posició provisional, mentre que SEAT es mantenia liderant la categoria amb 78 punts nets, 23 més que no pas Peugeot.
La sortida de pista de Gardemeister-Lukander va permetre a McRae-Senior pescar una victòria per a VW.
En el campionat reservat per a pilots Carlos Sainz aconseguia mantenir el lideratge de la classificació provisional amb un total de 47 punts, mentre que Tommi Mäkinen, gràcies a la tercera victòria de la temporada, aconseguia empatar amb Colin McRae en la segona posició a 9 punts del pilot madrileny. Juha Kankkunen per la seva banda, desfeia la igualada amb el francès Didier Auriol, gràcies a finalitzar una posició per davant del de Montpeller.
|
Punts |
 Carlos Sainz |
|
 Colin McRae
 Tommi Mäkinen
|
|
Juha Kankkunen
|
|
En l'apartat de constructors es mantenia la lluita entre les marques japoneses, Toyota gràcies al 2n i 4t lloc de Carlos Sainz i Luis Moya i de Didier Auriol i Denis Giraudet respectivament, mantenien en certa manera les distàncies vers els seus rival, ara encapçalats per Mitsubishi, els quals a la victòria de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, havien d'afegir els punts del 5è lloc de Richard Burns i Robert Reid. Subaru per la seva banda, amb el zero amb el que sortia de la meca dels ral·lis, no només perdia la segona posició del campionat en favor de Mitsubishi, sino que a més a més es despenjava del campionat.
Constructor |
Punts |
 Toyota
|
|
 Mitsubishi
|
|
 Subaru
|
|
Especificacions tècniques 
Sébastien Ogier 
Andreas Mikkelsen 
Volkswagen
Hyundai
Citroën