Neuville-Gilsoul aconseguien la seva primera victòria al mundial i trencaven el domini Citroën a la prova germànica donant a Hyundai la primera.

El diumenge 24 d'agost de 2014 finalitzava a la ciutat de Trèveris la novena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 32è Ral·li d'Alemanya. La prova, llur recorregut estava composat per 18 especials cronometrades de 324,32 km de distància total, entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2, campionat júnior i la Drive DMack Cup, el que permetia aplegar fins a un total de 89 equips en la seva llista oficial d’inscrits, dels que 85 emprenien la sortida des de la rampa ubicada als peus de la monumental "Porta Nigra" romana el dijous 21 d'agost, i 63 d'ells aconseguirien completar el recorregut.

Sordo-Martí, mancats de ritme al mundial, no van ser tan incidents al ral·li alemany com en anteriors edicions.

El ral·li començava mogut, doncs els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul patien una espectacular sortida de carretera en el tram de proves, tram mediàticament conegut com “shakedown”, entre unes vinyes i el seu i20 WRC quedava força malmès, obligant als seus mecànics a treballar durant gairebé tota la nit per tal de deixar el cotxe operatiu de cara a l'endemà, moment en el què l’esdeveniment pròpiament dit arrancava.

La primera etapa tenia en el seu programa 6 proves especials cronometrades, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams, generant així un total de 103,12 km competitius, els quals, a diferència d’edicions anteriors, no es centraven únicament en els trams entre les vinyes de la riba del Mosel·la. Amb sortida del parc tancat de Trèveris a 2 quarts i mig de 9 del matí del divendres 22 d’agost, el retorn al punt d’eixida s’establia al cap de gairebé unes 11 hores per a la primera parella participant.

Els campions del món Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’imposaven en la cronometrada inaugural del programa per 4 dècimes de segon de marge vers els seus companys de formació Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, una plaça que els provençals refermaven amb la seva segona victòria de tram consecutiva en la cronometrada següent, també per davant dels seus companys nòrdics.

Els escandinaus de Citroën Mads Østberg i Jonas Andersson establien el tercer millor temps en la primera prova cronometrada del programa, emperò en la següent es trobaven amb molta brutícia sobre la traçada, una contrarietat que els feia perdre una posició en favor de la tercera unitat dels Polo R WRC oficials present a l’esdeveniment germànic, el pilotat per Andreas Mikkelsen i Ola Fløene. 

Primers i segons classificats s’invertien els papers al terme de la tercera prova especial matinal, si bé les 3 dècimes de segon que els finlandesos llevaven als francesos eren del tot insuficients com per provocar qualsevol mena de canvi en la classificació general. Moviments que si es produïen en el darrer graó del podi, el tercer, quan entre les vinyes del Mosel·la, Andreas Mikkelsen i Ola Fløene colpejaven una roca i patien una punxada a les acaballes del tram, un contra temps que deixava als noruecs de Volkswagen en la cinquena posició en el moment d’accedir a les assistències intermitges de Trèveris.

Els irlandesos de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle aturaven el cronòmetre per darrera dels dos primers classificats a la general i aquests accedien a idèntica posició a la general, la tercera, 23,9 segons per darrera dels líders i per 4,6 segons i 6,4 segons de marge amb els espanyols Dani Sordo i Marc Martí i els tercers integrants de l’equip Volkswagen respectivament.

En les segones passades per les especials per a la represa, els líders repetien la victòria de tram aconseguida al matí en la primera cronometrada de l’escull, si bé en aquesta ocasió el marge era lleugerament més ampli, 3,8 segons, vers els seus companys de carpa. Per 1 dècima de segon però, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila privaven als campions mundials de repetir l’autoria del millor temps aconseguida al matí, mentre que Kris Meeke i Paul Nagle, amb dos tercers millors temps consecutius, s’afermaven en la tercera posició.

Les distàncies no eren massa àmplies entre els dos primers classificats, 5,5 segons, i la pressió es va acabar cobrant els seus tributs. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia patien una sortida de pista i els francesos es veien obligats a abandonar la competició en no poder tornar a tram, un incident que deixava a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en la primera posició just en el moment d’ingressar en el parc tancat. De fet els finlandesos hi establien el millor temps, tal i com ja havia passat al matí, mentre que Dani Sordo i Marc Martí aconseguien batre en la lluita contra el cronòmetre als seus ex companys d’equip irlandesos de Citroën, que repetien així per tercera prova consecutiva l’autoria del tercer millor temps.

Passats 3 minuts de 2 quarts de 8 del vespre doncs, les primeres formacions començaven a ingressar en el parc tancat del Messepark de Trèveris, amb Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila comandant la classificació provisional per 37,0 segons de marge amb Kris Meeke i Paul Nagle i 42,6 segons amb el vencedor de la darrera edició, el càntabre Dani Sordo, i el català Marc Martí, afligits per la seva posició de sortida a tram més endarrerida. Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, que al terme de la cinquena prova especial havien aconseguit guanyar la posició als espanyols de Hyundai, entraven en el parc tancat a les portes de les posicions de podi a 3,0 segons d’aquests i per 7,5 segons de marge amb els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.

Els motors tornaven a rugir en el parc tancat de Trèveris a manca de 5 minuts per a 3 quarts de 7 del matí, hora en la que la segona etapa arrancava. Una jornada que s’iniciava recorrent les vinyes del Mosel·la, per acabar visitant el Baumholder d’entrenament militar, previ ascens i descens al mont Peterberg, a tocar de l’antic parc tancat de Bostalsee. Un escull que afegia 148,30 km cronometrats al programa al llarg de 8 proves especials, o el que és el mateix, passar matí i tarda per un bucle de 4 trams. Una activitat que els més matiners acabarien a 1 quart i mig de 9 del vespre del mateix dissabte 23 d’agost.

Robert Kubica i Maciej Szczepaniak acabaven amb el domini aclaparador que estaven imprimint els pilots de Volkswagen, en quan els polonesos aconseguien el millor temps en la primera prova especial de l’etapa per davant de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i dels líders Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

A continuació, les humitats presents a la via, provocaven la segona sortida de pista de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia de l’edició, els quals en accidentar-se al cap d’uns pocs metres de prendre part a la cronometrada i arrancar les proteccions de la carretera, obligaven als organitzadors a cancel·lar l’escalada al Peterberg.

Amb un repartiment molt desigual de la distància cronometrada, al Baumholder s’hi programaven les dues següents proves especials, Arena Panzerplatte i Panzerplatte Lang, on el principal repte residia en l’adaptació al canvi de terreny, així com els “Hinkelstein” del voral, una mena de parapets discontinus de formigó a tocar de la pista d’entrenament de tancs militars. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila hi establien el registre de referència per a la resta de participants en ambdues proves especials i així els líders es ratificaven al capdavant de la taula provisional, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, segons a només 7 dècimes de segon del temps dels finlandesos al terme dels 42,51 km cronometrats de l’especial reina del programa, grimpaven de cop fins a la tercera posició, superant als seus companys d’equip espanyols així com a Andreas Mikkelsen i Ola Fløene.

De retorn al Messepark de Trèveris al cap de 2 hores per a les assistències, el lideratge de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila començava a ser sòlid, amb 45,8 segons de marge amb Kris Meeke i Paul Nagle i 53,8 segons en relació a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Dani Sordo i Marc Martí i Andreas Mikkelsen i Ola Fløene tancaven el grup d’aspirants a entrar en posicions d’honor a 55,1 segons i 1 minut i 6,1 segons dels líders respectivament.

Les diferències entre el bucle matinal i el post-meridional eren pràcticament imperceptibles, més enllà de l’obligat nou punt de sortida a tram en la cronoescalada al Peterberg. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila acumulaven 3 victòries parcials en les 3 cronometrades matinals i eixamplaven en una desena de segons les distàncies en vers els seus més immediats perseguidors, els irlandesos de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle, mentre que per darrera, els belgues de Hyundai escurçaven les distàncies amb els de la casa dels dos galons fins a les 4 dècimes de segon al terme de les dues primeres proves especials de l’escull, per després veure com al Baumholder, aquests reaccionaven per engruixir el marge en uns 3,9 segons.

Així doncs, retornats a Trèveris i completades les assistències de final d’etapa a manca de 6 minuts per a 2 quarts de 9 del vespre per als primers participants, aquests estaven habilitats a fer entrada al parc tancat que s’hi emplaçava, amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila al capdavant de la classificació per 56,6 segons de marge amb Kris Meeke i Paul Nagle i 1 minut i 9 dècimes de segon amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Dani Sordo i Marc Martí havien perdut notablement el contacte amb els primers classificats i restaven a les portes de les places d’honor a 25,9 segons dels seus caps de files belgues, amb la pressió afegida de tenir als noruecs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene a 10,2 segons del seu registre. 

En passar 5 minuts d’1 quart de 7 del diumenge 24 d’agost arrancava la tercera i última etapa del programa de l’edició, la qual en el seu itinerari hi tenia 4 proves especials de 74,60 km cronometrats, una distància que donat el marge del que gaudien els líders finlandesos, semblava un mer tràmit cap a la seva primera victòria sobre asfalt. Una activitat que es desenvolupava entre les vinyes del Mosel·la al llarg de 2 trams a doble passada.

Però res més lluny de la realitat, quan incomprensiblement Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’accidentaven en el primer tram del dia i es veien obligats a abandonar el ral·li. Kris Meeke i Paul Nagle hi establien el millor temps i així els de Citroën es feien amb la primera plaça per 8,4 segons de marge amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, mentre que Dani Sordo i Marc Martí pescaven el darrer graó de podi.

Com si una maledicció hagués caigut sobre els líders, el nord-irlandès i l’irlandès de Citroën impactaven contra un mur en el transcurs de la segona prova especial dominical i com a conseqüència, aquests hi perdien una roda, obligant-los també a abandonar el ral·li. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul recollien així el testimoni del lideratge, mentre que Andreas Mikkelsen i Ola Fløene aconseguien un passi per a la dutxa d’escumós de primera hora de la tarda. Els belgues de Hyundai establien el millor temps en aquesta segona cronometrada dominical i la parella s’endinsava al parc d’assistències de mitja etapa amb 35,7 segons de coixí amb els seus companys d’equip i 56,1 segons amb els noruecs de Volkswagen.

Entre bombers no es trepitja la mànega, i tan belgues com espanyols de Hyundai es dedicaven a administrar les excel·lents posicions assolides, una filosofia a la que també hi semblaven estar convidats Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, en malmetre quelcom del seu Polo R WRC en el transcurs de la tercera especial dominical. 

Els pilots d’M-Sport Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i Elfyn Evans i Daniel Barritt s’anotaven els dos millors temps en les dues últimes proves especials del programa, quelcom que recompensava en 3 punts a la parella britànica del preparador establert al Regne Unit, qui a més a més s’estrenaven en aquest rol al campionat. Més avall, els líders Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul rebien 2 punts en aturar el cronòmetre a 9 dècimes de segon del registre dels vencedors de tram i 1 punt per als companys finlandesos dels primers, és a dir Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Tocaven 2 quarts de 3 de la tarda del diumenge 24 d’agost de 2014, quan als peus de la monumental “Porta Nigra” romana de Trèveris, els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul pujaven per primera vegada en la seva carrera en el graó més alt d’un podi, brindant tanmateix la primera victòria mundial al constructor coreà. Els belgues cobrien els 313,24 km cronometrats disputats del programa en un temps de 3 hores 7 minuts i 20,2 segons, registre que els hi conferia un marge final de 40,7 segons amb els seus companys d’equip Dani Sordo i Marc Martí, amb el què no només Hyundai hi aconseguia la seva primera victòria mundial, sinó que a més a més ho feia en forma de doblet. Andreas Mikkelsen i Ola Fløene salvaven els mobles a can Volkswagen, ocupant la tercera posició final a 58,0 segons dels guanyadors de la prova.

Mikkelsen-Fløene salvaven els honors de Volkswagen a casa

En la categoria WRC-2, Sébastien Chardonnet i Thibault de la Haye establien el millor temps en la primera prova especial del programa i per tant es convertien en els primers líders de la classe, fins que al terme del bucle matinal del divendres, la parella francesa emparada per Citroën, patia una punxada entre les vinyes, la qual els enviava a la part baixa de la classificació en endarrerir-s’hi en gairebé 2 minuts i mig.

Bernardo Sousa i Hugo Magalhães recollien el testimoni del lideratge arran de l’incident de la parella francesa, marcant a més a més el registre de referència per a la categoria en aquesta tercera prova especial. Avesats a la segona posició a final de tram en el bucle de la tarda, els lusos completaven el primer dia de competició com a líders, si bé amb només 4,2 segons de marge amb els campions júnior en vigència, els suecs Pontus Tidemand i Emil Axelsson, i 18,9 segons amb els francesos Julien Maurin i Nicolas Klinger.

Dissabte, Pontus Tidemand i Emil Axelsson establien el temps més baix en la primera prova especial del dia i els suecs es feien amb el lideratge de la categoria per 1,2 segons de marge amb els portuguesos. La cancel·lació de la segona prova especial de la jornada i la cronometrada curta del Panzerplatte, pràcticament no donaven oportunitats de canvis a la taula, cosa que si faria el tram rei de l’edició, el Lang. Julien Maurin i Nicolas Klinger hi marcaven el millor temps i els francesos arrabassaven la primera posició als suecs per 4 dècimes de segon, mentre que Bernardo Sousa i Hugo Magalhães perdien el control del seu Fiesta RRC en una frenada, a causa de la gespa i el fang depositat pels participants previs, i aquests havien d’abandonar al terme del tram amb el seu cotxe danyat en la seva part posterior.

En la segona passada pel bucle, Pontus Tidemand i Emil Axelsson acumulaven 2 segons temps per darrera de Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini, així com una victòria de tram en les 3 primeres proves especials de l'escull, uns resultats que novament els hi conferia el lideratge per un marge de 9,8 segons amb Julien Maurin i Nicolas Klinger. Emperò una punxada soferta en la darrera prova especial sabatina, el Panzerplatte Lang 2, els endarreria en gairebé 2 minuts i els enviava fins a la quarta posició a 1 minut i 29,8 segons de Julien Maurin i Nicolas Klinger, alhora que 10,5 segons i 18,1 segons per darrera dels dos altres equips integrants del podi, els formats per les parelles Armin Kremer i Klaus Wicha i Ott Tänak i Raigo Mõlder respectivament.

Tenaços, Pontus Tidemand i Emil Axelsson s’imposaven en les 4 proves especials de l’escull dominical, un excels rendiment que els portava a immiscir-se en les posicions de podi al terme de la primera prova especial del dia, i finalment arrabassar la primera posició a Ott Tänak i Raigo Mõlder en la darrera d’elles, després de que Julien Maurin i Nicolas Klinger haguessin de lamentar una punxada en la penúltima prova especial del programa. 

Així doncs, els campions júnior Pontus Tidemand i Emil Axelsson, que hi competien amb el Ford Fiesta R5 del premi, vencien en la categoria intermitja amb un temps de 3 hores 18 minuts i 55,6 segons, un registre que els hi donava un marge final d’1,8 segons amb els estonians Ott Tänak i Raigo Mõlder i d’1 minut i 5,2 segons amb els locals Armin Kremer i Klaus Wicha. 

A efectes de campionat, els estonians en perdre la victòria germànica en el darrer tram de l’itinerari, no podien superar a l'italià Lorenzo Bertelli al capdavant de la general del certamen, restant a 3 punts de la posició del transalpí, si bé la parella si que podia prendre la segona plaça de l’ucraïnès Yuri Protasov.

En un tercer dia pletòric, Tidemand-Axelsson aconseguien finalment guanyar la categoria

En el binomi que formaven el certamen júnior i el WRC3, el trio format pels locals Christian Riedemann i Michael Wenzel, i els francesos Stéphane Lefebvre i Thomas Dubois i Eric Camilli i Maxime Vilmot es van estar jugant el ral·li en la seva primera meitat. Els alemanys esdevenien els primers líders de la classe en imposar-se en les dues primeres proves especials del programa, però l’enderreriment en 2 minuts sobre el seu programa en el primer control horari de la tarda i la corresponent vintena de segons de penalització, deixava al capdavant de la taula a Stéphane Lefebvre i Thomas Dubois, qui acabarien perdent la primera posició després de les dues victòries parcials d’Eric Camilli i Maxime Vilmot a les acaballes del primer dia de competició. 8,1 segons separaven a les dues parelles franceses, mentre que els alemanys es trobaven a 18,1 segons de guanyar a casa.

La lluita seguia oberta en els compassos inicials de la jornada sabatina, fins que en el Panzerplatte Lang Eric Camilli i Maxime Vilmot s’havien de retirar per accident. Stéphane Lefebvre i Thomas Dubois es feien així amb la primera posició en arribar a l’equador de l’edició per 37,7 segons amb Christian Riedemann i Michael Wenzel, un cop que els francesos aconseguissin el millor temps en la cronometrada reina de l’itinerari i eixamplessin de cop en més de 20 segons el seu marge amb els locals. Un forat que s’eixamplaria fins als 48,5 segons després de la segona passada pel bucle, un cop que el ball de segons tornaria a ser favorable als pilots francesos emparats per Sébastien Loeb des del passat mes de juny.

Al llarg del diumenge Christian Riedemann i Michael Wenzel intentaven assaltar el lideratge imposant-se en 3 de les 4 proves especials programades del dia, aturant el cronòmetre a només 9 dècimes de segon del millor temps aconseguit pels seus rivals en la cursa vers el lideratge en la restant, emperò l’esforç resultaria insuficient com per a revertir posicions a la taula i finalment Stéphane Lefebvre i Thomas Dubois aconseguien la victòria en la categoria per 9,4 segons de marge amb els alemanys. Un guardó de vencedors que resultaria ser el tercer que la parella acumulava al llarg de la temporada, el que permetia al pilot de la regió del Pas de Calais desmarcar-se al capdavant de la general dels 2 campionats per uns 30 punts de marge.

Lefebvre-Dubois van suar la tercera victòria al JWRC.

En la Drive DMack Cup, copa privada que recollia els Ford Fiesta R2 de l'antiga WRC Academy, els francesos Quentin Gilbert i Renaud Jamoul s’imposaven en les dues passades per la primera prova especial del bucle, mentre que els pilots canaris Yeray Lemes i Rogelio Peñate ho feien en les restants cronometrades del dia, sent a més a més els segons més ràpids rere els francesos en les dues especials inaugurals, uns excel·lents resultats individuals que deixaven a la parella espanyola al capdavant de la taula per 50,4 segons amb Tom Cave i Craig Parry i 1 minut i 2,3 segons amb Ghislain de Mevius i Johan Jalet. 

Amb un ple de victòries de tram en el bucle matinal del dissabte, Yeray Lemes i Rogelio Peñate eixamplaven distàncies al capdavant de la taula en gairebé mig minut, si bé al llarg de la tarda la dinàmica es discontinuava, escurçant-se el marge entre britànics i espanyols fins al 1 minut i 7,2 segons amb el què es fitxava en el retorn al parc tancat. 

Les distàncies eren àmplies de cara a la jornada dominical final i tot semblava indicar que els dos primers classificats afrontarien aquesta tercera etapa administrant esforços. Però les mecàniques també hi juguen el seu paper i la politja de l’alternador del Ford Fiesta R2 dels líders es trencava en la segona prova especial dominical, deixant a Yeray Lemes i Rogelio Peñate a l’estacada i a Tom Cave i Craig Parry en primera posició per gairebé 3 minuts de marge Sander Pärn i James Morgan.

Sense cops de teatre i amb unes posicions ben definides, Tom Cave i Craig Parry aconseguien la victòria per un marge final de 3 minuts i 17,1 segons amb Sander Pärn i James Morgan i per 3 minuts i 47,8 segons amb Ghislain de Mevius i Johan Jalet.

Per al pilot britànic aquesta era la seva primera victòria de la temporada, la qual li permetia acostar-se en 8 punts al ferri líder del certamen, i vencedor de les 3 rondes anteriors, l’estonià Sander Pärn, qui comptava amb 109 punts en el seu haver, pels 80 de Tom Cave. Yeray Lemes restava en tercer lloc amb 56 punts, després d’aconseguir sumar només els 8 punts de les 8 victòries de tram acumulades.

Tom Cave i Craig Parry recollien el lideratge que la politja de l'alternador va fer deixar a Yeray Lemes i Rogelio Peñate.

En la taula provisional del campionat per a pilots, tot i els zeros de Sébastien Ogier i Jari-Matti Latvala, el fet que el noruec Mads Østberg només finalitzés la prova en sisena posició, assegurava que el campió del món només pogués ser un pilot de Volkswagen. Thierry Neuville gràcies a la seva primera victòria del seu palmarés pujava enters i empatava en la cinquena posició del campionat amb Mikko Hirvonen, mentre que Dani Sordo aconseguia els seus primers punts del campionat, en acumular tres abandonaments fins al moment.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	187
Jari-Matti Latvala	143
Andreas Mikkelsen	110

En el campionat reservat a constructors el resultat va ser un dur revés per a Volkswagen, els quals esperaven cantar victòria a casa. Els zeros dels seus dos pilots oficials, obligava a Jost Capito i companyia guardar el "Sekt" per a una altra ocasió. El doblet de Hyundai per la seva banda, permetia als coreans superar a M-Sport en la tercera posició alhora que s'acostaven perillosament a Citroën, qui només sumaven vuit punts amb la sisena plaça d'Østberg-Andersson.

Constructor	Punts
Volkswagen	305
Citroën	138
Hyundai	131