Neuville-Gilsoul aconseguien la seva primera victòria al mundial i trencaven el domini Citroën a la prova germànica donant a Hyundai la primera.

El diumenge 24 d'agost de 2014 finalitzava a la ciutat de Trier la novena cita del calendari del campionat del mòn de ral·lis, el 32è Ral·li d'Alemanya. La prova, composada per 18 especials cronometrades de 324,32 km de distància total, era puntuable per als calendaris dels campionats reservats a pilots, marques, WRC2, campionat júnior i la Drive DMack Cup, el que permetia aplegar fins a un total de 89 equips inscrits, dels que 85 empendrien la sortida des de la rampa ubicada als peus de la "Porta Nigra" el dijous 21 d'agost, 63 d'ells aconseguirien completar el recorregut.

Sordo-Martí, mancats de ritme al mundial, no van ser tan incidents al ral·li alemany com en anteriors edicions.

El ral·li ja va començar calent quan els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul patien una espectacular sortida de carretera en unes vinyes que deixaven el seu i20 WRC força malmès, obligant als seus mecànics a treballar durant gairebé tota la nit per deixar el cotxe operatiu per l'endemà.

Ja emplaçats als trams de competició el divendres 22 d'agost, els Volkswagen començaven dominant la prova amb mà de ferro, especialment els seus pilots francesos i campions del mòn Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals amb dos escratxs consectuius es feien el liderat des d'un inici. Els seus companys d'equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila els seguien de ben aprop, marcant fins i tot el millor registre en el tercer i cinquè trams, per un altre escratx dels francesos en el quart. Però tot va canviar en la darrera especial cronometrada del primer dia quan Ogier-Ingrassia patien una sortida de carretera que els obligava a abandonar deixant com a líders de la prova a Latvala-Anttila, els quals precisament marcaven el millor crono en aquesta especial.

Per darrera dels pilots finlandesos s'hi instalaven els pilots de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle a 37 segons de distància i els espanyols de Hyundai Dani Sordo i Marc Martí a 42,6 segons molt penalitzats per la seva posició de sortida als trams molt endarrerida trobant-se la traçada més bruta que la competència, els quals havien estat lliutant la plaça al llarg de la tarda amb el tercer dels Volkswagen, el pilotat pels noruegs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene.

La segona jornada, la del dissabte, el ral·li s'iniciava amb el primer escratx d'un pilot no Volkswagen, els polonesos Robert Kubica i Maciej Szczpaniak eren els homes més ràpids de la primera especial cronometrada, mentre que les humitats presents al ferm provocaven que els campions mundials en vigència, els francesos Ogier-Ingrassia, tornessin a patir una altra sortida de pista en el segon tram de la jornada, arrancant un guarda-rail i obligant a cancelar el tram.

En els dos trams restants per a completar el bucle matinal, els companys d'equip a VW, els finlandesos Latvala-Anttila, eren sòlids líders marcant tots els millors cronos el que els ratificava al capdavant de la general provisional. Per la seva banda els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, amb el segon millor crono en el tram llarg de la Panzerplatte, aconseguien d'una tacada superar a Andreas Mikkelsen i Ola Fløene i als seus companys d'equip Dani Sordo i Marc Martí, per situar-se així en tercera posició vuit segons per darrera de Kris Meeke i Paul Nagle.

En les segones passades pels trams a la tarda es va seguir la tónica del matí, pel que Latvala-Anttila van aconseguir incrementar les distàncies al capdavant de la general provisional fins pràcticament al minut de diferència, Kris Meeke i Paul Nagle per la seva banda reaccionaven al tram llarg de la Panzerplatte i mantenien la segona posició per davant de Neuville-Gilsoul, els quals abans d'aquest tram havien arribat a estar a tan sols 9 dècimes de segon d'aquesta plaça. Mentre que la lluita entre Sordo-Martí i Mikkelsen-Fløene quedava en taules tot i que els espanyols es van endur unn bon ensurt quan el seu i20 WRC patia aquaplanning quan anava amb sisena a fons.

Arribava finalment la tercera i última jornada on el ral·li es va tornar realment boig, tot i comptar només amb dos trams a doble passada, en el primer d'ells els ferms i cómodes líders Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila se sortien de la pista aparcant el seu Polo R WRC enmig d'un camp de vinyes el que els obligava a abandonar i deixava com a líder al britànic Kris Meeke i el seu copilot irlandès Paul Nagle els quals amb el millor temps en aquest tram inicial, incrementaven distàncies amb els belgues de Hyundai, però en el segon tram, els pilots de Citroën impactaven contra un mur deixant el camí lliure als pilots de Hyundai per tal d'aconseguir la primera victòria de la marca coreana al mundial i sobretot el primer doblet.

Amb distàncies prou marcades, Neuville-Gilsoul i Sordo-Martí no van còrrer ni el més mínim risc el que permetia als pilots belgues aconseguir la seva primera victòria en el mundial de ral·lis i la primera per a Hyundai en completar el recorregut en 3 hores 7 minuts i 20,2 segons tot i haver començat la prova amb mal peu, acabant el seu tram d'entrenaments dalt de la grúa, 40,7 segons per darrera dels belgues s'hi trobaven en segona posició els seus companys d'equip els espanyols Dani Sordo i Marc Martí. Els noruegs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene per la seva banda salvaven els mobles de Volkswagen a casa ocupant la tercera posició final a 58,0 segons dels guanyadors de la prova, en el podi que seguia als peus de la Porta Nigra de Trier, el jubileu era general i tots els pilots es mostraven feliços del seu resultat obtingut.

Menció especial mereixen els pilots britànics Elfyn Evans i Daniel Barritt, de M-Sport, els quals aconseguien el seu primer escratx en la seva carrera al mundial i el que era més important, ho feien en el Power Stage, el que suposava als pilots del Ford Fiesta RS WRC tres punts extra a la prova germànica.

Mikkelsen-Fløene salvaven els honors de Volkswagen a casa

En la categoria WRC-2, la prova va ser també un ral·li de bojos, com en la general absoluta. Sébastien Chardonet i Thibault de la Haye van ser els primers líders de la prova fins que una punxada els endarreria i deixava al capdavant als portuguesos Bernardo Sousa i Hugo Magalhães, els lusos completaven el primer dia de competició com a líders, però ja en el primer tram del segon dia els suecs Pontus Tidemand i Emil Axelsson es feien amb el liderat de la categoria sota la pressió dels portuguesos fins que aquests abandonaven la cita per un accident, deixant el rol de perseguidors als francesos Julien Maurin i Nicolas Klinger els quals passaven a liderar la prova en la última cronometrada del segon dia. En la tercera etapa, Tidemand-Axelsson van tirar fort, i aprofitant una punxada de Maurin-Klinger es situaven en segona posició a sis segons per darrera dels estonis Ott Tänak i Raigo Mõlder els quals acabarien perdent el ral·li en l'últim tram per tan sols 1,8 segons. Els estonis en no guanyar la prova no podien superar a l'italià Lorenzo Bertelli al capdavant de la general del campionat, restant a tres punts del transalpí si bé podien superar a l'ucranià Yuri Protasov en la segona posició del campionat.

En un tercer dia pletòric, Tidemand-Axelsson aconseguien finalment guanyar la categoria

En la categoria júnior, pràcticament el mateix que el WRC3, el trio format pels locals Christian Riedemann i Michael Wenzel, i els francesos Stéphane Lefebvre i Thomas Dubois i Eric Camilli i Maxime Vilmot es van estar jugant el ral·li en la seva primera meitat, sent aquests els últims els líders en bona part de la prova fins que en el tram llarg de la Panzerplatte, patien un accident deixant com a líders als seus compatriotes, Lefebvre-Dubois, tot i que Riedemann-Wenzel ho van intentar evitar, finalment els protegits per Sébastien Loeb aconseguien la victòria en la categoria, la tercera de la temporada, que permetia a la parella francesa desmarcar-se al capdavant de la general del campionat.

Lefebvre-Dubois van suar la tercera victòria al JWRC.

En la Drive DMack Cup, copa privada que recollia l'antiga WRC Academy, els pilots canaris Yeray Lemes i Rogelio Peñate lideraven còmodament la categoria amb 8 escratxs acumulats en 14 trams celebrats, fins que en la setzena especial cronometrada, a a manca de dos trams més per finalitzar la prova, la politja de l'alternador es trencava deixant als pilots a l'estacada i sense possibilitats de títol. Els britànics Tom Cave i Craig Parry prenien el liderat, els quals ja amb un gruix de més de 3 minuts vers la competència van acabar guanyant la prova el que els permetia acostar-se tímidament a Sander Pärn, líder destacat de la Copa i pilot que precissament va fer segon al ral·li alemany.

Tom Cave i Craig Parry recollien el liderat que la politja de l'alternador va fer deixar a Yeray Lemes i Rogelio Peñate.

En la taula general del campionat per a pilots, tot i els zeros de Sébastien Ogier i Jari-Matti Latvala, el fet que el norueg Mads Østberg només finalitzés en sisena posició, assegurava que el campió del mòn només pogués ser un pilot de Volkswagen. Thierry Neuville gràcies a la seva primera victòria del seu palmarés pujava enters i empatava en la cinquena posició del campionat amb Mikko Hirvonen, mentre que Dani Sordo aconseguia els seus primers punts del campionat ja que acumulava tres abandonaments fins al moment.

Pilot

Punts
Sébastien Ogier

187

Jari-Matti Latvala

143

Andreas Mikkelsen

110

En el campionat reservat a marques el resultat va ser un dur revés per a Volkswagen, els quals esperaven cantar victòria a casa, però els zeros dels seus dos pilots oficials, va obligar a Capito i companyia guardar el "Sekt" per a una altra ocasió. El doblet de Hyundai per la seva banda, permetia als coreans superar a M-Sport en la tercera posició alhora que s'acostaven perillosament a Citroën que només sumaven vuit punts amb la sisena plaça d'Østberg-Andersson.

Constructor
Punts

Volkswagen

305

Citroën

138

Hyundai

131