Timo Salonen i Seppo Harjanne guanyaven a casa esdevenint campions mundials alhora que donaven el títol a Paugeot.

El diumenge 25 d'agost de 1985 finalitzava a Jyväskylä el 35è Ral·li dels 1000 Llacs, novena cita del calendari del campionat del mòn de ral·lis, que amb puntuabilitat per als campionats de pilots i marques aconseguia aplegar fins a 175 equips dels 188 inscrits a la cerimònia de sortida de la prova, celebrada a la mateixa ciutat finlandesa. El recorregut estava composat per 50 especials cronometrades de 453,44 km de distància, distància curta per als estàndars de l'època però d'una intensitat màxima que va provocar que tan sols 83 equips arribessin a completar-los.

Quan Salonen-Harjanne van voler, Blomqvist-Cederberg van poder fer brillar el seu Audi.

El ral·li arrancava el divendres per la tarda per donar pas a la primera etapa, la més curta de totes tres que conformaven el ral·li, composada per 11 trams de 94,74 km de corda que amb presència de pluja feia que els trams fossin especialment lliscants. En aquestes condicions Timo Salonen i Seppo Harjanne van ser els homes més ràpids de la primera especial cronometrada, classificant-se doncs com els primers líders de la prova, però en aquest primer tram Peugeot també va rebre la creu, quan el pilot suec Kalle Grundel i el copilot alemany Peter Diekmann, habituals de Peugeot en el campionat alemany de ral·lis i que acudien a la cita finlandesa en substitució del lesionat Ari Vatanen, se sortien de pista en un salt ubicat en un revolt d'esquerres danyant greument la part frontal del seu 205 T16 E2 i deixant una roda torta. Tot i que van poder completar el tram amb una demora d'un minut, en el següent control horari van rebre 4 minuts de penalització.

Un altre dels favorits que patiria un accident en aquest mateix revolt van ser Henri Toivonen i Juha Piironen -el pilot finlandès retornava a la competició després de l'accident que havia patit a la prova sarda del Costa Esmeralda i en un estat de forma no del tot òptim per fer front a una prova a l'esprint com és el ral·li de casa- els de Lancia però van tornar a pista amb un retard de minut i mig gràcies al públic que van treure el cotxe de la cuneta. Mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz malmetien el seu maleter en aquesta primera especial cronometrada.

Peugeot s'hi jugava el títol de marques en el ral·li finlandés i un cop Timo Salonen i Seppo Harjanne es van assebentar del contra-temps dels seus companys d'equip van aixecar el peu de l'accelerador del seu Peugeot 205 T16 Evo 2 per centrar-se en controlar els temps que Stig Blomqvist i Björn Cederberg anaven marcant en uns trams relativament curts, fins que en la cinquena especial cronometrada del dia, el mític Ouninpohja, Markku Alén i Ilkka Kivimäki amb una molt bona elecció de pneumàtics van aconseguir l'escratx que els portarien a liderar la prova per un segon davant de Blomqvist-Cederberg i 7 sobre Salonen-Harjanne.

A partir d'aquest moment, els cronos que marcarien la parella finlandesa de més veterania de Lancia semblaven per a molts impossibles per tractar-se d'un cotxe de dues rodes motrius sobre terra, el que els permetirien anar-se distanciant al capdavant de la general provisional fins deixar a Salonen-Harjanne en segona posició a 7 segons i Blomqvist-Cederberg a 19 i Mikkola-Hertz a 30 segons de distància en arribar a la neutralització de la primera etapa a la mitjanit de dissabte. Juha Kankkunen i Fred Gallagher, cinquens, eren ja a més de dos minuts dels líders.

El dissabte a les 8 del matí s'iniciava la segona etapa, la més llarga de totes doncs finalitzava a quarts de deu del mateix dia aturant-se pràcticament només al migdia per dinar. Salonen-Harjanne van canviar el ritme i ja en el primer tram celebrat marcaven el millor registre, el primer de tres consecutius, que el portaria a liderar la prova des d'aquell precís moment per ara ja si mantenir la primera posició fins a la conclusió del ral·li i distanciar-se progressivament de la competència.

Mentrestant Blomqvist-Cederberg intentaven mantenir el ritme que els de Peugeot marcaven i Alén-Kivimäki es barallaven amb el seu volant per no quedar-se despenjats, però Salonen-Harjanne amb 10 escratxs de 20 possibles, o el que és pitjor per a ells 4 de Blomqvist-Cederberg i 0 d'Alén-Kivimäki res van poder fer per evitar-ho completant el segon dia a 47 segons dels líders en el cas dels pilots d'Audi i 56 segons pels de Lancia.

Qui si van ser capaços de seguir el ritme i plantar cara als pilots de Peugeot van ser Hannu Mikkola i Arne Hertz , autors de 6 escratxs van ser els homes més ràpids de la jornada, i haurien completat el segon dia de competició a tan sols 6 segons dels líders de la prova, de no ser pel motor del seu Audi Quattro S1 que es va negar a arrancar, en rebre ajut per a que el seu Audi tornés a rugir, se li va aplicar una penalitazció d'1 minut i la parella finlandeso-sueca es mantenia en quarta posició.

Juha Kankkunen i Fred Gallagher havien de retirar-se en la tercera especial cronometrada del dia quan es trencaven els coixinets de les seves rodes del tren posterior del Toyota Celica TCT oficial que pilotaven, deixant als suecs Per Eklund i Bruno Berglund en cinquena posició per davant dels seus companys a Toyota Björn Waldegård i Hans Thorszelius.

La tercera i última etapa arrancava la mitjanit del diumenge per acabar a mig matí del mateix dia, en la "nit" d'estiu finlandesa Timo Salonen i Seppo Harjanne es van prendre les especials amb més calma, facilitant que Stig Blomqvist i Björn Cederberg marquessin diversos escratxs, però tenint-los controlats en tot moment per tal de mantenir les distàncies que separaven als campions del mòn en vigència vers els que ho pretenien ser.

Hannu Mikkola i Arne Hertz van patir diverses sortides de pista al llarg de la prova, però tot i això van poder seguir en cursa, finalment van haver d'abandonar en trencar el motor del seu Audi Sport Quattro S1 que s'havia quedat sense oli, donant un glop d'aire fresc a Markku Alén i Ilkka Kivimäki que començaven a sentir perillar la seva tercera posició.

Sense més sobresalts Timo Salonen i Seppo Harjanne aconseguien la tan preuada victòria per a un finlandés com és la del Ral·li dels 1000 Llacs per un avantatge de 40 segons vers l'Audi de Stig Blomqvist i Björn Cederberg, per a més glòria dels de Peugeot, la victòria els suposava proclamar-se campions del mòn alhora que donaven a Peugeot automàticament el títol de campions de marques. Markku Alén i Ilkka Kivimäki completaven el podi finlandès amb el seu Lancia 037 Evo a 3 minuts i 39 segons.

Sorprenent líder de la primera etapa, el dos rodes motrius d'Alén-Kivimäki va anar caient fins la tercera posició.

Timo Salonen aconseguia amb aquesta la seva quarta victòria consecutiva que el proclamava automàticament a falta de celebrar-se tres proves com a campió del mòn, Stig Blomqvist, defensor del títol de campió del mòn, res va poder fer novament en una temporada en la que les victòries se li estaven negant. Ari Vatanen per la seva banda, tot i estar hospitalitzat arrel de l'accident d'Argentina, seguia figurant en tercera posició de la provisional gràcies sobretot a les victòries marcades en les dues rondes incials del campionat.

Pilot

Punts
Timo Salonen

124

Stig Blomqvist

75

Ari Vatanen

55

En el campionat reservat a marques la victòria de Salonen-Harjanne suposava la setena victòria de Peugeot en nou ral·lis disputats, el que donava automàticament als homes del lleó, gestionats per Jean Todt, el títol de campions del mòn, a 34 punts d'ells s'hi trobava Audi en segona posició mentre que Nissan seguia encara per davant de Lancia, els quals esperaven haber fet debutar aquí el nou Lancia Delta Turbo de tracció integral, i evidentment motor turbo, amb el que esperaven ser capaços de lluitar novament per les victòries.

Constructor
Punts

Peugeot

142

Audi

108

Nissan

50

Finalment Juha Kankkunen i Juha Piironen aconseguien guanyar a casa.

Novena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 25 d'agost de 1991 finalitzava a Jyväskylä el 41è Ral·li dels 1000 Llacs. La prova, valorada per molts com un gran premi de terra per les altes velocitats que s'hi assoleixen, gaudia d'una salut immillorable com ho demostren els 156 equips que formalment feien la seva inscripció. D'aquests, 148 iniciaven el dijous 22 d'agost a disputar les primeres proves cronometrades d'un total de 42 que composaven el recorregut amb una corda total de 524,26 km de distància. El ral·li, que era puntuable per als campionats de pilots, constructors i producció, era finalitzat per 88 dels equips participants.

Auriol-Occelli es trobaven al segon calaix del podi després dels incidents dels qui no mantenien el seu cotxe dins la pista.

El recoregut de la 41ena edició s'iniciava el dijous a mitja tarda amb una primera etapa formada per 7 especials cronometrades que servien de presa de contacte amb les pistes finlandeses i que acabaven a quarts d'onze, no de la nit doncs a l'estiu aquelles latituds son famoses pel sol de mitjanit.

El primer tram, de tan sols 2,72 kms de distància, servia per veure un triple empat en el temps escratx dels tres equips oficials de Toyota, és a dir, Carlos Sainz i Luis Moya, Armin Schwarz i Arne Hertz i els suecs Mats Jonsson i Lars Backman, mentre que els locals de Subaru Markku Alén i Ilkka Kivimäki completaven el recorregut d'aquest primer tram sobre la llanda anterior esquerra després de perdre el respectiu pneumàtic, afortunadament sense perdre massa temps doncs l'incident va ocorrer cap al final.

Acte seguit Markku Alén i Ilkka Kivimäki encadenaven tres escratxs consecutius, donant fe que per fi havia arribat l'increment de potència que tan demanaven els pilots al Legacy RS i que a més a més el que els permetia passar a liderar el ral·li en completar la quarta especial cronometrada de la jornada alhora que pels llavors líders de la prova, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya s'envirollaven en plena especial sense majors conseqüències.

Els campions mundials en vigència de Toyota es recuperarien més endavant de l'ensurt en marcar el millor temps en el tram més llarg de la jornada, el sisè, que era Vaheri de 20,94 km i en el que tots els pilots van fer miques els rècords d'edicions anteriors com per exemple els 12 segons que els espanyols van aconseguir reduir. Un últim tram curt tancava la primera jornada de competició, en la que de nou es donava un triple empat en l'escratx, Carlos Sainz i Luis Moya empataven amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki i amb Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals no van tenir un inici de ral·li gaire positiu després d'envirollar-se en la tercera especial cronometrada.

Tot plegat permetia a Markku Alén i Ilkka Kivimäki arribar a la neutralització de la primera etapa com a líders provisionals del ral·li amb 1 segon d'avantatge vers Carlos Sainz i Luis Moya i 6 segons per sobre de Juha Kankkunen i Juha Piironen els quals tot i la poca distància que els separaven vers els líders, només comptaven amb un escratx en el seu haver, el de la cinquena especial cronometrada. Didier Auriol i Bernard Occelli acabaven l'etapa en sisena posició, a 35 segons del Subaru Legacy RS i per darrera dels Ford Sierra Cosworth 4x4 d'Ari Vatanen i Bruno Berglund i de Sebastian Lindholm i Cedric Wrede.

Els grans derrotats de la jornada eren els Mitsubishi Galant VR-4 oficials, favorits a victòria per molts després de la demostració feta a l'Acropolis, doncs amb un reglatge de suspensions tous i una relació de caixa de canvis curta, tal i com es lamentaven els seus pilots oficials, cedien força terreny amb els primers classificats. A més a més els dels tres diamants vermells perdien el Galant VR-4 de l'importador finlandès per averia en el diferencial anterior en la tercera especial cronometrada, que estava confiat en mans de Lasse Lampi i Pentti Kuukala.

La segona jornada de competició s'iniciava el divendres a quarts d'onze del matí i per desgràcia de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, encarregats d'obrir pista en la seva condició de líders, aquesta estava amb la grava força humida, pel que el seu Subaru comptaria amb menys adherencia i menys motricitat que els equips que vinguessin per darrera i es trobessin doncs la pista neta de grava. Juha Kankkunen i Juha Piironen s'adjudicaven el primer tram del dia, una especial de 7,50 km, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya ho feien en la segona per passar a partir de llavors a liderar el ral·li.

Els espanyols comfirmaven la seva condició de líders en guanyar els quatre trams següents, l'últim d'ells ex-aequo amb el Lancia Delta Integrale 16V de Juha Kankkunen i Juha Piironen, per anar-se alternant ambdós equips com els guanyadors de les especials que restaven per celebrar-se i empatar de nou juntament amb els francesos del Jolly Club Didier Auriol i Bernard Occelli en la última especial cronometrada de l'etapa.

Carlos Sainz i Luis Moya retornaven doncs a Jyväskylä com a líders provisionals de la cita finlandesa amb 12 segons de marge per sobre dels locals Juha Kankkunen i Juha Piironen, tot i el handicap afegit de correr sense les notes que els van portar a guanyar en l'edició anterior del ral·li, doncs aquestes els hi van ser robades en arribar a l'aeroport de Madrid i els reconeixements amb cotxes de sèrie a velocitats baixes no es poden comparar a un entrenament amb un muleto com ho demostra l'aterratge que els de Toyota van fer sobre el morro en un canvi de rasant i que de ben poc no els hi costava un accident majúscul.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki per la seva banda tancaven el podi provisional a 47 segons del Toyota dels campions mundials, molt penalitzats per haver hagut d'obrir pista durant tota la jornada, mentre que els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli treien partit dels problemes amb les punxades i paliers que afectaven a Ari Vatanen i Bruno Berglund en tres trams consecutius, per situar-se a les portes del podi a 1 minut i 15 segons dels primers classificats.

Al llarg de les 15 proves especials cronometrades del dissabte, corresponents a la tercera jornada del ral·li, l'estira i arronsa entre Carlos Sainz i Luis Moya amb Juha Kankkunen i Juha Piironen, es va mantenir amb un saldo favorable de 10 segons per als espanyols de Toyota fins arribar a la última prova del dia, Surkee de 21,33 km de distància, on el ral·li va patir un cop de teatre. A uns 9 km de la sortida, enmig d'un revolt que es gestionava a molta velocitat, el Toyota Celica GT-4 dels líders va fer un petit salt amb el que els pilots no hi comptaven, a conseqüència d'aquest saltiró, el cotxe es va desestabilitzar i va patir un accident a conseqüència del qual la part frontal del Celica GT-4 va quedar molt malmesa, és a dir, suspensions malmeses, radiador trencat, xassís torçat, intercooler trencat i a més a més una roda posterior punxada.

Carlos Sainz i Luis Moya van completar l'especial de Surkee arrossegant-se per la pista, perdent uns 3 minuts vers el millor temps de Didier Auriol i Bernard Occelli i sent superats en plena especial pels seus rivals Juha Kankkunen i Juha Piironen, els quals passaven a liderar la prova de casa, doncs el pilot finlandès residia a pocs quilòmetres de Jyväskylä i residia enmig d'una especial del ral·li. El calvari dels pilots de Toyota no acabaria aquí, doncs als 3 minuts de demèrit per a completar el tram, se li afegiria la penalització per entrar amb 5 minuts de retard al parc tancat ja que els seus mecànics realitzaven unes reparacions d'emergència que permetessin als campions mundials ser a la línia de sortida l'endemà diumenge. Tot plegat situava a Carlos Sainz i Luis Moya en la cinquena posició provisional, just per darrera dels dos Mitsubishi Galant VR-4 oficials i amb possibilitats de donar caça al dels suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander que es trobaven a 26 segons d'ells.

Un dels altres perjudicats de la jornada van ser Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els quals a part de veure com el motor del seu Subaru Legacy RS rendia menys potència vers jornades anteriors, els seus pneumàtics es punxaven en fins a dues ocasions, enviant als pilots finlandesos fins la novena posició provisional just per darrera del Ford Sierra Cosworth 4x4 d'Ari Vatanen i Bruno Berglund, aquests últims perjudicats també per uns problemes de direcció a conseqüència d'una sortida de pista. Tot plegat beneficiava a Didier Auriol i Bernard Occelli així com a Timo Salonen i Voitto Silander, els quals passaven a ocupar provisionalment places de podi si bé les seves opcions d'aspirar a victòria eren força remotes, més encara en el cas dels pilots de Mitsubishi.

En quan a les baixes de la jornada, calia destacar la de Hannu Mikkola i Johnny Johansson, els quals clavaven el motor del seu Mazda 323 GT-X, i la del Ford Sierra Cosworth 4x4 de Sebastian Lindholm i Cedric Wrede quan els finlandesos trencaven la direcció del seu cotxe després de fer una excursió per fora de pistes.

Amb les posicions bastant marcades entre els tres integrants provisionals del podi, les vuit especials cronometrades de l'etapa dominical amb les que el ral·li es clausurava van esdevenir un tràmit, doncs ningú osava llençar-se a un atac desenfrenat i arriscar perdre la posició. Només es va veure certa actitud per part dels pilots de Mitsubishi, doncs Timo Salonen i Voitto Silander iniciaven la jornada a 27 segons de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, i aquests a 26 segons de Carlos Sainz i Luis Moya, així com per part d'Ari Vatanen i Bruno Berglund, els herois del dia amb 6 escratxs de 8 possibles.

La creu de la jornada era per a Markku Alén i Ilkka Kivimäki, quan els guanyadors de la Copa FIA de pilots de l'any 1978 i 6 vegades guanyadors del Ral·li 1000 Llacs, es veien obligats a abandonar la prova amb el motor bòxer del seu Legacy RS trencat quan aquests es trobaven disputant la segona prova cronometrada del dia.

Sense més baixes rellevants, es completaven doncs les 42 especials cronometrades amb la victòria del Lancia Delta Integrale 16V oficial dels locals Juha Kankkunen i Juha Piironen, la primera victòria per al pilot de Laukaa al ral·li de casa, els quals invertien un temps total de 4 hores 36 minuts i 52 segons en cobrir els 524,26 km de distància cronometrada. A 56 segons dels finlandesos, es classificaven els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli, amb un cotxe homòleg al dels guanyadors, pero sota l'estructura del Jolly Club i els colors del seu patrocinador principal, Fina. El veterà Timo Salonen i el seu copilot Voitto Silander, aconseguien finalment mantenir la seva plaça de podi a 2 minuts i 7 segons dels guanyaros de la prova.

Ja entrats al mes de setembre però, es va trobar que el carburant emprat per la parella finlandesa de Mitsubishi era irreglementari, el que va suposar la seva exclusió del ral·li i que per tant la seva tercera posició fos pel Mitsubishi Galant VR-4 dels seus companys d'equip suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander que completaven el recorregut a 2 minuts i 24 segons dels guanyadors.

Eriksson-Parmander es trobaven a posteriori amb un podi al qual no hi havien pujat.

En el campionat de producció, la cita estava plena de pilots escandinaus amb la excepció del pilot canari Fernando Capdevila i el seu copilot Alfredo Rodriguez. En els primers compassos de la prova, ben ràpid es va veure que la lluita per la victòria es decidira entre els finlandesos Ari Mökkönen i Timo Hantunen i Jouko Puhakka i Keijo Eerola, els quals mantenien un duel molt tancat a bord dels respectius Mitsubishi Galant VR-4. Finalment i després de dues jornades en les que els primers lideraven la categoria, aquests es veien obligats a abandonar la prova en trencar la direcció del seu cotxe, afavorint la victòria Jouko Puhakka i Keijo Eerola, el que va suposar al pilot rebre el guardó com el jove pilot finlandès més prometedor. En clau de campionat, la victòria no deixava de ser anecdòtica i ampliava el número de pilots capaços de guanyar un event al llarg de la temporada, mantenint-se el domini ampli del pilot belga absent al ral·li, Gregoire de Mevius.

En el campionat de pilots, Carlos Sainz sumava 12 punts amb el seu quart lloc final, comptant ja amb la exclusió de Timo Salonen, i sortia de Finlàndia amb 125 punts en el seu compte particular, mentre que la victòria del seu amic Juha Kankkunen permetia al pilot finlandès retallar distàncies en la lluita per la corona mundial i situar-se a 22 punts del pilot madrileny alhora que obria una mica més el forat vers un altre contrincant, el francès Didier Auriol a qui ara tenia a 22 punts també.

Pilot

Punts
Carlos Sainz

125

Juha Kankkunen

103

Didier Auriol

81

En quan a marques la lluita que estaven mantenint Lancia i Toyota al llarg de tot el campionat, es declinava aquest cop a favor dels italians per només 4 punts i gràcies als resultats aconseguits en la cita finlandesa. En un altra divisió es jugava la lluita per la darrera plaça del podi, en la que Ford s'hi mantenia gràcies al setè lloc d'Ari Vatanen i Bruno Berglund, contenint així els 14 punts que aconseguia sumar Mitsubishi amb el podi o els 10 que s'emportava Mazda amb el cinquè lloc de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne.

Constructor
Punts

Lancia

128

Toyota

124

Ford

34

Loeb-Elena aconseguien finalment la seva 1a victòria mundial

El diumenge 25 d'agost de 2002, Trier era escenari per primer cop en la seva llarga història, de la finalització d'una cita del calendari del campionat del món de ral·lis, el 21é Ral·li d'Alemanya. Figurant com la desena prova, el ral·li era puntuable pels certàmens de pilots, constructors i mundial júnior, el que portava fins a 89 equips a formalitzar la seva inscripció oficial. D'aquests, 86 es van personar a la rampa de sortida, ubicada també a Trier, el dijous 22 d'agost per tal d'afrontar un total de 23 especials programades d'una distància total cronometrada de 415,55 km, distància que seria completada per 42 dels equips participants.

Burns-Reid van semblar estar en disposició de guanyar la prova en certs moments, peró finalment no va ser així.

La primera jornada del ral·li comptava amb 8 proves especials cronometrades en el seu programa, celebrant-se integrament en divendres 23 d'agost, la seva corda competitiva era de 148,12 km, en els que competir a través de les vinyes escarpades a la llera del Rin era el seu tret més característic. Els dos equips de Peugeot formats pels britànics i campions mundials en vigència, Richard Burns i Robert Reid, així com els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, s'anotaven el millor temps en la primera prova especial del ral·li, aconseguint així el liderat ex-aequo per davant del Citroën Xsara WRC dels joves Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Precisament la jove parella que va tenir a tocar dels dits la seva primera victòria mundial al passat Monte-Carlo s'imposava en la segona prova cronometrada, peró els pilots de Citroën només aconseguien llevar 1,3 segons a Richard Burns i Robert Reid i 2 dècimes de segon a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, amb el que els finlandesos passaven a liderar la prova en solitari mentre que la parella franco-monegasca dels dos galons restava en la tercera posició.

Sébastien Loeb i Daniel Elena es tronaven a imposar en la tercera especial i última del primer bucle de l'etapa, un escratx que els hi donava accés al liderat de la prova en treure més de 14 segons a la resta del parc tancat en tan sols 22,28 km cronometrats, mentre que la cara amarga de la competició era per a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals en patir un problema hidràulic en el seu canvi de marxes, havien d'aturar-se un moment i passar-ho a mode manual, perdent-hi uns 45 segons i 5 places en la classificació provisional. Més amarga era peró la cara que se'ls hi quedava a Jesús Puras i Marc Mrtí, quan després d'acumular problemes en el seu Xsara WRC en les dues primeres proves cronometrades, un problema electrònic en aquesta tercera especial, deixava el seu Citroën mut.

Els líders, Sébastien Loeb i Daniel Elena, en anotar-se l'escratx en totes les restants proves cronometrades del dia, tret de la setena prova especial, segona passada de la tercera cronometrada, que era anulada per l'organització, aconseguien anar incrementant de mica en mica el seu marge al capdavant de la general per tal de fer entrada al parc tancat de Trier amb un coixí de 27 segons vers Richard Burns i Robert Reid, mentre que els seus companys d'equip i guanyadors de l'última edició de la prova quan encara estava al campionat europeu de ral·lis, els francesos Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni, tancaven les places de podi a 59 segons dels primers classificats i amb 11,4 segons de marge vers els britànics de Ford Colin McRae i Nicky Grist.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen finalitzaven l'etapa en cinquena posició, encapçalant un grup en el que s'hi trobaven els dos Hyundai Accent WRC en mans dels locals Armin schwarz i Manfred Hiemer, així com els belgues Freddy Loix i Sven Smeets, un Peugeot 206 WRC privat pilotat pels també belgues Bruno Thiry i Stéphane Prévot, que superaven als seus compatriotes de la marca coreana per 6 segons, i per últim, i una mica més despenjats, el Ford Focus RS WRC'02 de Carlos Sainz i Luis Moya, que s'equivocaren en dos encreuaments en les respectives passades per Moselland, i el Subaru Impreza S8 WRC de Petter Solberg i Phil Mills que penalitzaven 20 segons en el darrer control horari.

La segona etapa de la cita germànica era la més llarga de totes, amb 164,50 km cronometrats al llarg de 8 proves especials, sent el seu tret més característic, l'ús de pistes de ciment per les quals s'hi entraven els tancs de l'exèrcit alemany. La pluja acompanyava als participants el dissabte al matí, i en aquestes condicions semblaven desenvolupar-s'hi molt bé els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals en marcar el millor temps en les tres primeres cronometrades, aconseguien grimpar fins la tercera plaça de podi, mentre que Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni es veien obligats a abandonar per accident en la segona d'elles després de patir una fuita d'oli en la primera cronometrada per un petit impacte.

Richard Burns i Robert Reid acabaven amb la ratxa dels seus companys d'equip en marcar el millor temps en la quarta especial sabatina, on Sébastien Loeb i Daniel Elena tenien l'infortuni de tocar una pedra i obrir una mica la direcció, després, una mica més avançada l'especial, el pilot alsacià i el seu copilot monegasc patien una sortida de pista a 160 km/h en una zona arbrada, si bé per sort seva aquesta excursió no els hi suposava cap dany al seu Xsara WRC més enllà de perdre 17,7 segons vers els britànics de Peugeot en els poc més de 8 km cronometrats del tram i deixar els seus pneumàtics força degradats. Tot plegat deixava el seu marge al capdavant de la general reduit a 6,2 segons.

Els de Citroën es van sobreposar a l'adversitat, i sense passar per les assistències, la parella líder aconseguia el millor registre en la cinquena prova especial del dia, recuperant-hi 12,6 segons vers els seus més immediats perseguidors. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s'imposaven en la segona passada pel tram de Panzerplatte, el més llarg de tot el recorregut, per davant dels seus companys d'equip Richard Burns i Robert Reid, amb el que la classificació s'extrenyia una mica per davant. Sébastien Loeb i Daniel Elena, amb el millor temps en la penúltima especial cronometrada tornaven a estirar una mica la taula, mentre que un nou escratx de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen per davant dels seus companys d'equip britànics en la vuitena i última, tornava a estrènyer la classificació.

Així doncs es feia de nou entrada al parc tancat de Trier amb Sébastien Loeb i Daniel Elena en primera posició per 10,1 segons de marge vers Richard Burns i Robert Reid, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen eren tercers a 25,4 segons dels primers classificats provisionals. Colin McRae i Nicky Grist conservaven la quarta plaça, peró ja a 2 minuts i 14,8 segons de la parella de Citroën, mentre que els seus companys a Ford, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya arribaven fins la cinquena posició gràcies a les baixes dels dos Hyundai Accent WRC, accident en el cas d'Armin Schwarz i Manfred Hiemer i motor en el de Freddy Loix i Sven Smeets; així com superar en pista als belgues Bruno Thiry i Stéphane Prévot.

La celebració de l'etapa dominical, suposava els últims 102,93 km cronometrats al llarg de 7 proves especials cronometrades, en les que tant Sébastien Loeb i Daniel Elena com Richard Burns i Robert Reid hi sortien disposats a cremar-hi les seves últimes opcions. Els líders s'imposaven en la primera, tercera i sisena prova especial, mentre que els britànics pretendents ho feien en les restants, amb el que després d'una certa tensió pròpia d'un estira i arronsa com el que es va viure, les distàncies pràcticament no es van moure entre els dos primers classificats, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, amb un rendiment clarament inferior en les tres primeres especials del dia en les que ja quedava a més d'1 minut del liderat, queda rellevat a la definitiva tercera plaça.

Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda calaven el motor del seu Ford Focus RS WRC'02 en la línia de sortida del primer tram, necessitant més de 2 minuts per tornar-lo a fer rugir, el que suposà a la parella espanyola caure fins la novena plaça i restar fora de les places amb dret a punts.

Celebrades doncs 22 de les 23 proves especials que prèviament l'organització havia programat, es donava per conclòs el 21è Ral·li d'Alemanya amb la primera victòria absoluta en competició mundial per a Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals invertien un temps total de 3 hores 47 minuts i 17,3 segons en cobrir els 393,27 km disputats. Els britànics Richard Burns i Robert Reid s'havien de conformar amb la segona posició final a 14,3 segons dels seus rivals, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen veien com un cop més la victòria en asfalt els hi era esquiva, tancant el podi a 1 minut i 19,1 segons dels guanyadors.

Una averia hidràulica va esgrarrar les opcions d'una primera victòria de Grönholm-Rautiainen en asfalt.

Entre els més joves del mundial, els italians Andrea Dallavilla i Giovanni Bernacchini van ser els pilots més ràpids de la jornada, si bé els prop de 4 minuts cedits en la tercera especial cronometrada, els relegava fins la desena posició provisional a 3 minuts i mig dels sorprenents primers classificats, els locals de Citroën Sven Haaf i Michael Kölbach, els quals en el darrer suspir de la jornada aconseguien superar als britànics d'Opel Niall Mcshea i Michael Orr.

Dos escratxs consecutius sota la pluja per part dels belgues François Duval i Jean-Marc Fortin en les tres primeres especials cronometrades sabatines, la segona era neutralitzada després dels accidents de Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni i d'Armin Schwarz i Manfred Hiemer, donava accés als pilots del Ford Puma S1600 a la primera posició provisional, posició que els pilots enfortirien en classificar-se en totes les especials cronometrades tret de l'última per davant dels catalans Dani Solà i Alex Romaní, que en aquesta segona jornada passaven del quart lloc fins al segon després de les baixes de Niall McShea i Michael Orr, així com de Sven Haaf i Michael Kölbach.

La tercera i última etapa del ral·li semblava seguir un guió similar al de l'anterior etapa, peró en quan François Duval i Jean-Marc Fortin patien una sortida de pista en la tercera especial, tot es va posar de cara per la parella catalana, que de contentar-se amb la segona posició final, acabarien per guanyar la prova. Una victòria que en clau de campionat era vital, doncs suposava la seva segona victòria de la temporada i els permetia enfortir-se al capdavant de la taula provisional amb 5 punts de marge vers l'italià Andrea Dallavilla.

Quan pensaven aconseguir la segona posició, Solà-Romaní acabaven aconseguint la victòria.

La primera victòria de Sébastien Loeb en el mundial de ral·lis en la primera edició mundialista del Ral·li d'Alemanya era pràcticament instrascendent a efectes de campionat, doncs tan el pilot alsacià com Citroën no estaven competint a programa complet, peró si més no servia de tastet pel que vindria en el futur més immediat. D'altra banda Marcus Grönholm aconseguia el seu sisè podi de la temporada, gràcies al qual el seu marge al capdavant de la taula provisional es veia incrementat vers Colin McRae, el seu més immediat perseguidor, mentre que el company d'equip a Peugeot, Richard Burns, escurçava distàncies amb el seu compatriota de Ford superant alhora al madrileny Carlos Sainz.

Pilot

Punts
Marcus Grönholm

51

Colin McRae

33

Richard Burns

31

Citroën no es trobava inscrit en el campionat de marques, amb el que el resultat de la prova teutona es traduia en un doblet, el sisè, pels de la marca del lleó, que d'aquesta manera seguien escapant-se al capdavant de la taula general provisional. Ford aconseguia situar el seus dos cotxes a continuació dels 206 WRC, amb el que els de l'oval es feien forts en la segona plaça separant-se de Subaru.

Constructor
Punts

Peugeot

115

Ford

81

Subaru

34

Anhelada per bona part de l'afició, finalment els càntabres Sordo-Del Barrio aconseguien la seva 1a victòria mundial.

Figurant com la novena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 31è Ral·li d'Alemanya tancava edició el diumenge 25 d'agost de 2013 davant la Porta Nigra de Trier amb 52 equips participants presents dels 76 que havien iniciat el recorregut tres dies abans, dijous 22 d'agost. La cita germànica, que era puntuable pels certàmens de pilots, constructors, WRC-2, WRC-3 així com el mundial junior, tenia un recorregut format per 16 proves especials de 371,86 km cronometrats i una llista d'inscrits oficial de 84 equips.

Neuville-Gilsoul perdien el pols amb els càntabres i haurien d'esperar 12 mesos per aconseguir la seva 1a victòria.

Dijous, a última hora de la tarda, es celebraven dos trams cronometrats per tal d'iniciar les hostilitats dels participants vers el cronòmetre. Una primera jornada que suposava un escull de 37,64 km competitius i en els que els Volkswagen oficials de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila començaven a plasmar la seva superioritat en guanyar tots dos trams, de fet els francesos eren els guanyadors de totes dues especials, mentre que els finlandesos els escudaven en les dues proves inaugurals. Tanmateix una altra formació, la dels belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul del Qatar World Rally Team, ocupaven la tercera plaça en les dues cronometrades, un ordre que s'estenia en el quart, cinquè i sisè lloc dels dos trams inaugurals, pel que la confusió de les posicions a l'entrada al parc tancat era nul·la.

Així doncs Sébastien Ogier i Julien Ingrassia eren els líders provisionals amb 5,7 segons de marge vers els seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul feien entrada al parc tancat a 12,7 segons dels francesos. Els càntabres de Citroën Dani Sordo i Carlos del Barrio eren quarts classificats a 20,5 segons dels líders, en el que es podia considerar una arrancada discreta arrel dels temps vistos al tram de proves celebrat al matí del mateix dia on eren segons, i amb 5,2 segons de marge vers els seus companys d'equip Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

El ral·li continuava l'endemà divendres amb la celebració de la segona jornada, la qual tenia 6 proves cronometrades al llarg d'un bucle de 3 trams que es disputaven en dues ocasions cadascun, assolint així una distància competitiva de 131,36 km. Els líders, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, perdien un punt de frenada i patien una sortida de pista en la primera prova cronometrada del dia, que els hi ocasionava forces danys en la part frontal del seu cotxe i perdre 2 minuts i mig a final de tram i lògicament el liderat que recalava en mans de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

Tals eren els danys ocasionats al Volkswagen Polo R WRC dels francesos, que aquests es veien abocats a abandonar la jornada abans d'iniciar la següent prova especial. Paral·lelament, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul s'imposaven en les 3 proves especials del bucle matinal, retallant considerablement les distàncies vers els finlandesos de Volkswagen que feien entrada al re-agrupament amb 2,4 segons de marge vers els belgues, mentre que els càntabres de Citroën, Dani Sordo i Carlos del Barrio, mantenien les distàncies pràcticament neutres.

Per la tarda, amb la repetició dels 3 trams, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul perllongaven la seva ratxa imposant-se en la quarta prova especial, deixant el gap entre els primers i segons classificats en només 2,0 segons. Això va fer reaccionar a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que imposant-se en les dues últimes proves especials de la jornada aconseguien afegir 5 segons més al forat que tenien amb els pretendents belgues i fer entrada així al parc tancat amb una separació de 7,3 segons entre tots dos equips, per la seva banda Dani Sordo i Carlos del Barrio no aconseguien interposar-se en la lluita que mantenien els seus predecessors, amb el que els espanyols es trobaven ja 26,3 segons dels líders però amb la tranquil·litat d'haver aconseguit distanciar-se dels seus companys d'equip Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

La jornada sabatina era la més llarga de totes les del programa, amb 153,70 km cronometrats repartits al llarg de 6 proves especials, entre les que s'hi trobava la doble passada pel mític Panzerplatte. Els re-enganxats Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'imposaven en la primera i tercera prova especial de la jornada, mentre que entre els que s'hi jugaven les places d'honor, Dani Sordo i Carlos del Barrio sortien a per totes amb el millor registre en la segona cronometrada i els segons millors temps en l'especial inaugural així com la primera passada pel Panzerplatte, permetent-los retallar considerablement les distàncies amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, que a la seva vegada perdien pistonada davant els líders provisionals, els quals tenien molta sort de sortir indemnes d'una trobada amb un dels molts “Hinkelstein” presents al voral de la carretera.

Per la tarda, amb la repetició del bucle matinal, el ral·li tenia un nou gir quan sota un intens aiguat, al marcat Volkswagen Polo R WRC de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila se li obria la porta pel cantó del copilot, un inconvenient que gairebé els hi suposava una penalització en les assistències anteriors en endarrerir-se una mica els seus mecànics, i en la distracció els finlandesos colpejaven contra uns troncs, malmetent les suspensions del seu cotxe i obligant-los a abandonar la cita domèstica del fabricant, amb el que cap Volkswagen guanyaria el ral·li en el seu retorn a la competició.

L'incident deixava al capdavant de la taula a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, però els belgues només gaudien de 1,1 segons de marge vers els segons classificats després de repetir-se l'escratx de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en l'especial inaugural del bucle i el segon millor registre per part de Dani Sordo i Carlos del Barrio. En la següent prova especial, els espanyols de Citroën tornaven a marcar el millor temps, amb el que ara si aquests aconseguien superar als belgues en la general i per tant passar a liderar la taula de temps, una posició que esdevindria definitiva en quan la segona passada pel Panzerplatte era cancel·lada a causa de l'accident mortal sofert per un dels cotxes històrics que feien més curta l'espera als aficionats entre les dues passades dels vehicles del mundial.

Així doncs, Dani Sordo i Carlos del Barrio retornaven al parc tancat havent guanyat dues posicions en la general i per tant copant la provisional, però amb l'ínfim marge de 8 dècimes de segon vers Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Els companys d'equip dels espanyols a Citroën, els finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, tancaven el podi provisional a 1 minut i 27,6 segons d'ells, amb la certesa que la plaça de podi seria seva de no aparèixer cap infortuni a l'etapa final, doncs el coixí que els pilots tenien vers Martin Prokop i Jan Tománek, quarts classificats, era superior als 4 minuts i mig.

La quarta i última etapa del ral·li estava formada per només la doble passada al tram de Dhrontal, el que suposaven 49,16 km de lluita contra el cronòmetre. Dani Sordo i Carlos del Barrio s'imposaven en la primera passada a l'especial per afegir 2,2 segons al forat entre els dos aspirants a la seva primera victòria mundial, mentre que en la segona i després de que en els parcials els belgues inclinessin la balança del seu favor, aquests patien una sortida de pista que els feia perdre gairebé 1 minut i amb ella tota opció a guanyar la cita germànica.

Amb 330,78 km cronometrats disputats dels 371,86 previstos en el programa, finalitzava el 31è Ral·li d'Alemanya amb l'anhelada victòria mundial de Dani Sordo i Carlos del Barrio, els espanyols invertien un temps final de 3 hores 15 minuts i 19,4 segons per a completar la distància celebrada, 53 segons menys que els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul que malgrat l'ensurt final acabaven en la segona posició. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, que no s'hi jugaven res en l'etapa dominical i sortien a complir amb l'expedient, tancaven el podi a 2 minuts i 36,1 segons dels seus companys d'equip.

La gran quantitat de baixes va situar a Hirvonen-Lehtinen en el podi.

Entre els participants del certamen WRC-2, els polonesos Robert Kubica i Maciej Baran aconseguien els dos millors registres en les dues primeres proves especials del programa celebrades en dijous, el que els conferia un marge proper als 15 segons al capdavant de la general.

Ja divendres al matí el protagonisme el prenien els neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard, els quals amb 3 escratxs consecutius es recuperaven en part del temps perdut en l'especial inaugural pels problemes soferts amb la direcció assistida, mentre que al capdavant de la classificació s'establia un estira i arronsa entre Robert Kubica i Maciej Baran amb els britànics Elfyn Evans i Daniel Barritt. Els líders polonesos aconseguien retornar part dels segons retallats pels britànics al llarg del matí amb els 3 millors registres del bucle de la tarda, fent entrada al parc tancat amb 12,4 segons de marge.

Elfyn Evans i Daniel Barritt s'imposaven en la primera especial sabatina per rellevar als polonesos del liderat provisional, una posició que aquests recuperaven immediatament amb l'escratx al següent tram. La lluita tancada entre els homes de Citroën i de Ford es perllongava al llarg de la jornada, i dos escratxs consecutius més per part dels britànics, permetien a Elfyn Evans i Daniel Barritt recuperar el liderat per només 2 dècimes de segon, un marge ínfim que Robert Kubica i Maciej Baran s'encarregaven d'eixugar amb el millor temps en la cinquena i última prova especial sabatina i en conseqüència tornar a anar-se'n a dormir com a líders.

Tot i la brevetat de la jornada dominical, les distàncies tan curtes que separaven els dos equips aspirants a victòria, donava un protagonisme major als últims 49,16 km del recorregut, més quan l'estira i arronsa que havia estat tenint lloc des de divendres al matí continuava al llarg de l'etapa final. Polonesos i britànics es repartien els dos millors temps possibles de la jornada, si bé els líders aconseguien incrementar distàncies amb els seus rivals i anotar-se la victòria per 12,9 segons de diferència. Una victòria que en clau de campionat permetia a l'ex-pilot de Fórmula 1 passar a compartir el liderat del certamen amb el qatarià Abdulaziz Al-Kuwari tot i tenir una participació menys en la temporada.

Kubica-Baran lliuraven un intens duel amb Evans-Barritt per aconseguir la victòria final.

En categoria WRC-3, reservada a vehicles de dues rodes motrius, els francesos Sébastien Chardonnet i Thibault de la Haye esdevenien els primers líders de la categoria en imposar-se en el primer tram celebrat, si bé els 10 segons de penalització que rebien en el segon tram, els privava d'aquesta plaça.

Divendres els francesos s'imposaven en les quatre primeres proves especials de la jornada, recuperant el liderat amb el primer dels escratxs del dia i aconseguir després un marge superior als 2 minuts i mig amb els segons classificats, l'irlandès Keith Cronin i el britànic Marshall Clarke. Marge que aquests maquillaven en imposar-se en els dos últims trams i retornar al parc tancat a pràcticament 2 minuts dels líders francesos.

Al llarg de la jornada sabatina Sébastien Chardonnet i Thibault de la Haye optaven per pilotar amb cautela, i si bé en un primer moment els francesos veien escurçades les distàncies, el minut i escaig que es deixaven Keith Cronin i Marshall Clarke en la cinquena i última prova especial de la jornada per un problema mecànic, facilitava el camí als líders cap a la victòria, els quals es podien permetre extremar les precaucions deixant-se un bon grapat de segons per acabar guanyant la cita.

La victòria donava 25 punts al francès, sent aquest el marge que Sébastien Chardonnet tenia vers el seu màxim rival, Keith Cronin, gràcies a que aquest havia participat en solitari al Monte-Carlo inaugural.

Chardonnet-De la Haye només corrien el divendres per aconseguir la victòria.

En el campionat reservat als pilots més joves del mundial, els espanyols José Antonio Suárez i Cándido Carrera i Yeray Lemes i Rogelio Peñate dominaven els primers compassos de la cita, amb dos escratxs per part del pilot asturià i el copilot gallec en els 3 primers trams i 1 per part dels canaris. Un domini que el suec Pontus Tidemand i el noruec Ola Fløene posaven punt i final amb el millor temps a la quarta especial del ral·li i conseqüent assalt al liderat.

Els espanyols insistien al llarg de la jornada alternant-se en l'autoria dels millors temps, però la sort amb les mecàniques els hi era esquiva, els uns amb el canvi, els altres amb els frens, amb el que els nòrdics aconseguien anar-se'n a dormir amb un forat de gairebé 2 minuts i mig amb els segons classificats, el suïs Michael Burri i el francès Gabin Moreau.

Pels joves el ral·li acabava dissabte, jornada que com l'anterior tenia el domini de les dues formacions espanyoles que acumulaven escratxs que tanmateix suposaven punts al campionat, mentre que la victòria recalava finalment en mans de Pontus Tidemand i Ola Fløene. Amb ella el suec seguia obrint forat al capdavant del certamen, trobant-se ja separats en 42 punts de José Antonio Suárez i 55 de Yeray Lemes, qui malgrat tot aconseguia superar l'estonià Sander Pärn i passar a ocupar la tercera plaça a la general provisional.

Els nòrdics Tidemand-Fløene es mantenien al marge dels problemes mecànics i guanyaven el ral·li.

En el campionat reservat a pilots, el belga Thierry Neuville aconseguia desfer la igualada que tenia amb el finlandès Jari-Matti Latvala a la sortida del Ral·li de Finlàndia per la segona plaça provisional, mentre que la victòria que s'hi anotava Dani Sordo, permetia al càntabre situar-se a només 2 punts del tercer classificat. El líder, Sébastien Ogier, aconseguia imposar-se al Power Stage final, i anotar així 3 punts més al seu compte particular.

Pilot

Punts
Sébastien Ogier

184

Thierry Neuville

109

Jari-Matti Latvala

98

En l'apartat reservat a constructors, Citroën situava els seus dos cotxes dal del podi alemany, amb el que els dels dos galons retallaven 29 punts amb els líders de Volkswagen i restaven a 26 punts del liderat. En l'altre punt calent de la taula, el Qatar World Rally Team superava a l'estructura oficial de M-Sport per 1 sol punt gràcies a la fantàstica actuació de la seva parella belga.

Constructor
Punts

Volkswagen

262

Citroën

236

Qatar World Rally Team

127