Timo Salonen i Seppo Harjanne guanyaven a casa esdevenint campions mundials alhora que donaven el títol a Paugeot.

El diumenge 25 d'agost de 1985 finalitzava a Jyväskylä el 35è Ral·li dels 1000 Llacs, novena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis. Edició que en entregar punts en els certàmens reservats a pilots i constructors, així com Grup A, aconseguia aplegar fins a 175 equips en el seu parc tancat inicial, dels 188 que prèviament havien oficialitzat la seva inscripció, en la cerimònia de sortida de la prova, celebrada a les afores de la capital. El recorregut estava composat per 50 proves especials cronometrades de 453,44 km de corda, distància curta per als estàndards de l'època, però d'una intensitat màxima, provocant que tan sols 83 formacions participants arribessin a completar-los.

Quan Salonen-Harjanne van voler, Blomqvist-Cederberg van poder fer brillar el seu Audi.

La 35ena edició del cèlebre ral·li finlandès, arrancava en passar 1 minut de les 6 de la tarda del divendres 23 d’agost amb la protocolària cerimònia de sortida, celebrada en les instal·lacions de l’Spa de Laajavuori, emplaçat a 5 km del centre de Jyväskylä, i des d’on els participants afrontaven ja la primera prova especial de l’itinerari. En total 11 proves especials de 115,85 km cronometrats constaven en el programa, si bé el desè tram era cancel·lat abans de celebrar-se la sortida, reduint la corda competitiva fins als 94,74 km, distància que conduïa als participants fins a Jämsä, per tal de retornar al parc tancat de la capital en quan passés 1 minut de la 1 de la matinada de l’endemà dissabte.

La pluja acompanyava als participants en els compassos inicials del ral·li, amb el què els trams esdevenien especialment lliscants. Unes condicions en les que el tàndem format per Timo Salonen i Seppo Harjanne i el debutant Peugeot 205 T16 Evo 2 sobre grava s’hi desenvolupaven molt bé, endossant en tal sols 4,28 km cronometrats, 6 segons als segons classificats, els seus compatriotes de Lancia Markku Alén i Ilkka Kivimäki o 7 segons als suecs d’Audi Stig Blomqvist i Björn Cederberg.

Malgrat que el traçat no era especialment selectiu, Hannu Mikkola i Arne Hertz picaven contra un arbre i danyaven el flanc posterior esquerra del seu Audi Sport Quattro Evo2, deixant-s’hi 17 segons en vers als líders provisionals del ral·li, uns danys menors si es mirava des de la perspectiva del pilot suec Kalle Grundel i el copilot alemany Peter Diekmann, parella que era la líder del campionat germànic de ral·lis amb Peugeot i que participava a la cita nòrdica en substitució del lesionat Ari Vatanen, amb la pressió extra de rebre-hi el dorsal número 1. El pilots de la firma borgonyona doncs, patien una sortida de pista en un salt ubicat en un revolt d'esquerres, danyant greument la part frontal del seu 205 T16 E2 i deixant una roda torta. Tot i que la parella arribava a completar el tram amb una demora d'un minut, en el següent control horari rebien 4 minuts de penalització, a causa dels necessaris treballs d'arranjament. 

Uns altres favorits en començar el ral·li amb mal peu eren Henri Toivonen i Juha Piironen, el pilot finlandès retornava a la competició després de l'accident que havia patit a la prova sarda del Costa Esmeralda, si bé en un estat de forma que no era l’òptim per fer front a una prova a l'esprint com era la ronda domèstica. Els de Lancia patien una sortida de pista en el mateix punt que els seus rivals de Peugeot, i malgrat destrossar el morro del seu 037 Evo, doblegant-hi el xassís, aquests aconseguien retornar a pista amb un retard de minut i mig gràcies a l’ajuda del públic que treia el cotxe del voral. Una pèrdua de temps que aniria “in crescendo”, a mesura que els retards sobre el control horari s’anessin acumulant amb els pertinents treballs de reparació. 

Conscients de que Peugeot s’hi jugava el títol de constructors, així com del contra temps dels seus companys d’equip ocasionals, Timo Salonen i Seppo Harjanne se centraven en controlar els temps d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg en les següents proves especials, màxims rivals dels finlandesos de la marca francesaa en la cursa pel títol, deixant el rol de llebrers als seus oponents de les firmes torinesa i bavaresa. 

Segon amunt, segon avall, en uns trams de poca corda cronometrada, els suecs d’Audi arrabassaven la segona posició a Markku Alén i Ilkka Kivimäki al terme de la quarta prova especial de la jornada i per 2 segons de marge, després de 2 victòries de tram consecutives en el moment d’arribar al primer reagrupament de Jämsä. 

A la represa, era el torn del mític tram d’Ouninpohja, que amb 24,58 km cronometrats era el de major entitat de l’etapa. Markku Alén i Ilkka Kivimäki feien una molt bona elecció de les seves Pirelli, gràcies a la qual hi aconseguien establir el registre de referència per a la resta de participants. Un temps que situava als homes de Lancia en la primera posició provisional 1 segon per davant d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg i 7 segons per sobre de Timo Salonen i Seppo Harjanne.

Arribava l’hora de l’ocàs sobre les latituds finlandeses i les següents proves especials s’afrontarien a fosques. Unes condicions en les que Markku Alén i Ilkka Kivimäki tiraven de veterania, per malgrat pilotar un cotxe de propulsió, sorprendre a bona part del parc tancat perllongant el seu lideratge a la taula provisional amb 3 segons millors temps i 2 victòries de tram en les 5 proves cronometrades de la segona meitat d’etapa.

Amb 3 victòries parcials, la darrera d’elles ex-aequo amb els seus compatriotes de la firma torinesa, i un segon millor temps al llarg d’aquesta mateixa segona meitat d’etapa, Timo Salonen i Seppo Harjanne desplaçaven als suecs Stig Blomqvist i Björn Cederberg al darrer calaix de les posicions d’honor, entrant així al parc tancat de Jyväskylä la matinada del dissabte a 7 segons del lideratge de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i amb 12 segons de coixí amb la parella d’Audi. Els companys d’equip d’aquests últims, Hannu Mikkola i Arne Hertz, tancaven un grup compacte d’aspirants a podi, fitxant a 30 segons dels líders, mentre que rere seu Juha Kankkunen i Fred Gallagher eren cinquens a bord del Toyota Celica TCT a la considerable distància de 2 minuts i 19 segons dels líders. Tot i pilotar un cotxe repercutit per l’accident de la primera prova especial, Henri Toivonen i Juha Piironen remuntaven fins a la novena posició, 6 segons per darrera del FIAT Ritmo Abarth 130 TC dels líders del Grup A, els també locals Mikael Sundström i Voitto Silander.

Passats 5 minuts d’1 quart de 8 del matí del dissabte 24 d’agost, arrancava la segona etapa del ral·li, la qual en el seu programa hi constaven fins a 8 proves especials de 72,17 km cronometrats, que trobarien el seu punt final a manca de 5 minuts per a la 1 del migdia del mateix dia. 148 equips participants afrontarien aquest segon escull cronometrat, tanmateix el segon més curt del programa, el qual conduïa a la caravana del ral·li en direcció totalment contrària a l’etapa anterior, és a dir cap al nord-est de l’epicentre establert a Jyväskylä.

Per a Hannu Mikkola i Arne Hertz aquesta represa no era gens fàcil, doncs els nòrdics hagueren d'empènyer el seu pesant Audi Sport Quattro Evo2 vers la sortida del parc tancat per tal de poder prosseguir amb la competició. Alhora, la pluja que havia acompanyat als participants al llarg de la tarda i nit anterior, havia cesat, el que posava una mica més contra les cordes aquells prototips que no gaudien de tracció integral, com era el cas dels lleugers Lancia 037 Evo.

Timo Salonen i Seppo Harjanne s’imposaven en l’altre imprescindible en la història de l’esdeveniment finlandès, la muntanya russa de Ruuhimäki, amb el què els finlandesos de la marca francesa del lleó grimpaven fins a la primera posició provisional. Alhora, Stig Blomqvist i Björn Cederberg s’envirollaven en aquest primer tram diürn del dissabte, un contra-temps que feia perdre una vintena de segons a la parella sueca i amb ells la tercera posició de la taula, una plaça que recollien els seus companys d’equip Hannu Mikkola i Arne Hertz.

La parella retornada en el lideratge, s’imposava també en les dues següents cronometrades del programa i aquesta eixamplava lleugerament el seu marge al capdavant de la taula fins als 16 segons amb els de Lancia, 36 i 38 segons en el cas dels dos Audi Sport Quattro Evo2 que els seguien una mica més avall a la taula. 

Hannu Mikkola i Arne Hertz prenien l’alternativa a continuació i amb 2 victòries de tram consecutives, els nòrdics d’Audi es feien amb la segona posició del Lancia 037 Evo de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, qui sobre la grava seca, poc més podien fer, veient-se sistemàticament superats en la lluita vers el cronòmetre pels pilots amb tracció integral. Paral·lelament, Juha Kankkunen i Fred Gallagher patien un accident en el transcurs de la quarta prova especial en trencar-se un coixinet del seu Toyota Celica TCT i la parella es veia en l’obligació d’abandonar, amb el què el forat entre el grup capdavanter i els nous cinquens classificats, l’Audi Quattro A2 pilotat pels suecs Per Eklund i Bruno Berglund, era ja de 4 minuts i mig.

La dinàmica per als de la firma transalpina trobava continuïtat en les 3 següents proves especials de l’etapa i ja en la penúltima cronometrada de l’itinerari, Stig Blomqvist i Björn Cederberg es feien amb la tercera posició dels finlandesos de Lancia, mentre que Timo Salonen i Seppo Harjanne tornaven a marcar els millors temps, seguits de molt a prop per Hannu Mikkola i Arne Hertz.

Només una sanció de 30 segons aplicada a Hannu Mikkola i Arne Hertz en el moment de retornar a Jyväskylä i a causa de l’incident patit en la sortida del parc tancat, situava de nou a Markku Alén i Ilkka Kivimäki en les posicions d’honor, qui fitxaven en tercera posició a 56 segons de Timo Salonen i Seppo Harjanne, 9 segons per darrera d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg. Els nòrdics de la marca bavaresa de les 4 anelles doncs, restaven a les portes de les posicions de podi a només 10 segons dels finlandesos de Lancia.

Després d’un breu descans d’unes 2 hores, concretament a les 3 en punt de la tarda del dissabte, la primera de les 120 parelles participants que restaven en competició iniciava la tercera etapa del ral·li, la qual finalitzava amb l’entrada al reagrupament de Hämeelina en passar 10 minuts de les 10 de la nit. L’etapa comptava amb 13 proves especials de 112,23 km de corda en el seu rutòmetre, la primera de les quals era asfaltada en celebrar-se pel centre de Jyväskylä.

Kalle Grundel i Pieter Diekmann, llur Peugeot 205 T16 Evo2 ja es trobava treballant a ple rendiment un cop que els seus mecànics l’haguessin anat adequant en els compassos que el programa així ho permetia, aconseguien la seva primera victòria de tram a la represa, un resultat significatiu però del tot anecdòtic donada la corda de l'especial de Harju.

En la següent prova especial, Hannu Mikkola i Arne Hertz patien una sortida de pista, a conseqüència de la qual els pilots perdien una roda posterior del seu Audi Sport Quattro Evo2. Malgrat l’incident, els nòrdics completaven l’especial cedint mig minut amb Timo Salonen i Seppo Harjanne, els més ràpids en aquesta segona cronometrada post-meridional, però els nòrdics veurien com les necessàries accions sobre el seu cotxe per tal de poder proseguir en competició, els hi suposaria un increment de les seves penalitzacions per retard en 2 minuts i mig. Només el gran coixí que la parella oficial gaudia vers l’Audi Quattro A2 del suecs Per Eklund i Bruno Berglund, els prevenia de caure gaire més avall en la taula provisional. 

De fet la victòria de tram seria la primera de les 7 que els finlandesos de Peugeot aconseguirien al llarg de l’etapa, les quals juntament amb els 4 segons millors temps acumulats en les restants 6 proves de l’escull, permetien als líders llaurar-se un marge de confort en la taula que superava el minut, així com els respectes entre els seus vilatans en un esdeveniment que des de feia gairebé dos lustres no hi aconseguien brindar des de dalt del podi.

Tot i que els inputs negatius es començaven a apilar, Hannu Mikkola i Arne Hertz no abaixaven els braços i la parella aconseguia aturar en fins a 3 ocasions el cronòmetre abans que ningú, malauradament, una fuita d’oli posava final al seu concurs a l’edició, doncs aquesta provocava un conat d’incendi en el compartiment del motor, quan la parella estava afrontant la darrera prova especial de la tercera etapa. 

La baixa dels campions mundials de l’any 1983, suposava un glop d’aire per a Markku Alén i Ilkka Kivimäki, alhora que deixava a Per Eklund i Bruno Berglund a les portes de pescar un lloc en el podi, d’acumular-se més contingències en la part alta de la taula. Els suecs de l'Audi privat, fitxaven a l’entrada al reagrupament de Hämeenlinna 9 minuts i 23 segons per darrera del registre acumulat per Timo Salonen i Seppo Harjanne, mentre que Henri Toivonen i Juha Piironen passaven a tancar la pinça dels 5 primers classificats 32 segons més avall. Gràcies a les bondats de la tracció a les 4 rodes, Stig Blomqvist i Björn Cederberg eren segons a 1 minut i 5 segons dels líders i per 1 minut i 19 segons de marge amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

30 minuts abans de la mitjanit es reprenia la competició amb la sortida del reagrupament de Hämennlinna, moment que marcava l’inici de la quarta etapa del ral·li, la més llarga de quantes es programaven amb 149,20 km cronometrats al llarg de 15 proves especials. L’etapa conduïa a les 101 formacions participants que restaven en el parc tancat fins a Mänttä, a tocar de Jyväskylä, on els primers equips participants hi tenien programada l’entrada en passar 10 minuts de les 8 del matí.

Timo Salonen i Seppo Harjanne es prenien la represa nocturna amb calma, una oportunitat que tan Markku Alén i Ilkka Kivimäki com Stig Blomqvist i Björn Cederberg no deixaven escapar per aconseguir 2 respectives victòries de tram al llarg de les 4 primeres proves especials. Alhora, en aquest impàs de l’etapa, Henri Toivonen i Juha Piironen superaven sistemàticament en la lluita vers el cronòmetre l’Audi de Per Eklund i Bruno Berglund, aconseguint-hi un segon i un tercer millor temps com a resultats individuals més rellevants, un rendiment que permetia als finlandesos de Lancia superar als suecs en la quarta posició, si bé encara lluny, a més de 7 minuts i mig, del fanalet en el podi que marcaven els seus companys d’equip.

Però tan d’hora els pilots es feien amb la quarta posició com la perdien, doncs en la següent prova especial de l’etapa, la cinquena, apareixia una avaria en la seva caixa de velocitats, la qual els endarreria en 51 segons vers el temps de Timo Salonen i Seppo Harjanne, novament els més ràpids en una especial, i aquests baixaven a la cinquena posició que ocupaven instants previs amb només 10 segons de marge vers Kalle Grundel i Peter Diekmann, 19 segons per darrera de Per Eklund i Bruno Berglund.

Decidits, i amb el cotxe reparat gràcies a la rapidesa dels tècnics de la marca torinesa, Henri Toivonen i Juha Piironen compartien la victòria de tram amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki en la següent prova especial i les dues parelles de Lancia tornaven a classificar-se en posicions contigües, si bé amb 8 minuts i 21 segons de distància entre elles.

De fet el resultat no seria flor d’un sol dia, doncs Henri Toivonen i Juha Piironen aconseguirien 3 victòries de tram més al llarg de l’etapa nocturna en les cronometrades de menor entitat, mentre que Timo Salonen i Seppo Harjanne controlaven la classificació imposant-se en les 3 proves especials més llargues de l’etapa, tot esperant prendre el relleu als campions del món en vigència, Stig Blomqvist i Björn Cederberg, qui feien mans i mànigues per tal de contenir la fuita de segons amb 5 millors temps com a resultats més destacats. 

Tanmateix, sobre l’equador de l’etapa i havent acumulat 4 tercers millors temps i un segon millor registre, Kalle Grundel i Peter Diekmann enviaven a la sisena posició l’antic Audi de Per Eklund i Bruno Berglund, alhora que els líders destacats en el campionat alemany de ral·lis, escurçaven també distàncies amb Henri Toivonen i Juha Piironen en aquells compassos de l’etapa, si bé la consecució de les victòries de tram dels locals en la recta final de la quarta etapa, els permetia tornar a eixamplar distàncies amb la segona parella de Peugeot.

Només la victòria de tram de Kalle Grundel i Peter Diekmann en la darrera prova especial de l’etapa, compartida amb Stig Blomqvist i Björn Cederberg, unida a l’entrada en escena d’una penalització de 30 segons a Henri Toivonen i Juha Piironen pels retards en els treballs realitzats en la seva caixa de canvis, permetien a la parella de Peugeot arrabassar la quarta posició a la parella de Lancia en el precís moment d’entrar al reagrupament de Mänttä.

Quarts de 9 del matí del diumenge 25 d’agost era l’hora d’entrar en el reagrupament emplaçat a Mänttä, on els 84 equips participants que restaven en cursa hi romandrien només una mitja hora llarga, si bé sobre les seves esquenes reposava haver completat l’etapa més llarga de tot el programa. Sense fer gaire cúmul de riscos, Timo Salonen i Seppo Harjanne accedien a Mänttä havent incrementat el seu marge al capdavant de la classificació fins a 1 minut i 23 segons en vers a Stig Blomqvist i Björn Cederberg, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki acumulaven un retard de 3 minuts i 36 segons amb els seus compatriotes de Peugeot, si bé per tranquilitat seva, Kalle Grundel i Peter Diekmann es trobaven a 8 minuts i 5 segons del seu temps i per un marge de només 6 segons amb Henri Toivonen i Juha Piironen.

A 3 quarts de 9 del matí arrancava la cinquena i última etapa, la qual amb 29,67 km competitius en el seu programa al llarg de 4 proves especials cronometrades, esdevenia un mer tràmit per als primers classificats, tret d’aquells que estaven lluitant per la quarta posició. Un escull i una edició que finalitzaria amb el retorn a Jyväskylä en passar 5 minuts de les 11 del matí.

Stig Bloqmvist i Björn Cederberg s’imposaven en les 3 primeres proves especials del diumenge al matí per davant de Henri Toivonen i Juha Piironen, amb el què els suecs maquillaven una mica el resultat escurçant les distàncies vers els líders per sota del minut, mentre que els pilots de Lancia aconseguien igualar el temps total de Kalle Grundel i Peter Diekmann.

Empatats a temps doncs, el quart lloc es jugaria a una única carta en la darrera cronometrada del programa. En ella Kalle Grundel i Peter Diekmann ho donaven tot per aconseguir-hi el segon millor temps, emperò per darrera de Henri Toivonen i Juha Piironen, qui hi marcaven el registre de referència per a la resta de participants i els hi prenien la posició per l’estret marge de 2 segons.

Cuidant la mecànica i sense assumir riscos, en passar 5 minuts de les 11 del diumenge 25 d’agost de 1985, Timo Salonen i Seppo Harjanne aconseguien pujar en el graó més alt del podi d’un Ral·li dels 1000 Llacs, quelcom de tanta o més rellevància per a un finlandès com la consecució del mundial de ral·lis. Els finlandesos de Peugeot completaven els 458,01 km cronometrats disputats del programa en un temps de 4 hores 10 minuts i 35 segons, un registre que rebaixava en 48 segons l’aconseguit pels campions mundials Stig Blomqvist i Björn Cederberg, qui d’aquesta manera feien el traspàs de la corona mundial en el mateix podi. Markku Alén i Ilkka Kivimäki tancaven les places d’honor de l’esdeveniment finlandès amb el seu Lancia 037 Evo a 3 minuts i 39 segons del temps dels seus compatriotes.

Sorprenent líder de la primera etapa, les dues rodes motrius d'Alén-Kivimäki van anar caient fins la tercera posició.

Entre els turismes millorats, o sigui el Grup A, els compassos inicials del ral·li donaven un autèntic ball de posicions entre els principals candidats a victòria, doncs sense diferències establertes i amb poca entitat cronometrada en els primers reptes cronometrats de l’edició, així ho facilitava. No va ser fins arribar sobre l’equador de la primera etapa, que els finlandesos Mikael Sundström i Voitto Silander aconseguirien un cert marge al capdavant de la classe, retornant a Jyväskylä liderant la categoria amb 6 victòries parcials de tram acumulades i 26 segons de marge amb el Volkswagen Golf GTi dels suecs Lars-Erik Torph i Jan Svanström i 29 segons amb l’Audi 80 Quattro dels també suec Mikael Ericsson i l’alemany Reinhard Michel.

La disputa de la segona etapa pràcticament no alterava la classificació de la classe, doncs el trio capdavanter marcava registres individuals molt similars. Un ball de segons que reduïa en 2 segons el marge de Mikael Sundström i Voitto Silander en vers Lars-Erik Torph i Jan Svanström al terme de l’escull, alhora que ampliava en 4 segons el forat vers l’Audi 80 Quattro que tancava les posicions d’honor.

Poc després d’iniciar-se la tercera etapa però, en el transcurs de la tercera prova especial de l’escull, una avaria en la transmissió suposava el comiat del FIAT Ritmo Abarth 130 TC de Mikael Sundtröm i Voitto Silander, deixant al capdavant de la taula al Volkswagen Golf GTi de Lars-Erik Torph i Jan Svanström, alhora que una altra parella sueca, Gunnar Peterson i Benny Melander, s’immiscia en el podi provisional a bord d’un altre Audi 80 Quattro.

Tot i les diferències mecàniques, els registres de les 3 formacions sueques resultaven molt similars però, amb el què les distàncies a la taula patien pocs canvis. Lars-Erik Torph i Jan Svanström completaven així l’etapa amb 13 i 55 segons de marge en relació als respectius Audi 80 Quattro de Mikael Ericsson i Reinhard Michel i de Gunnar Peterson i Benny Melander.

La represa nocturna oferia una mica més del mateix, si bé els segons que Lars-Erik Torph i Jan Svanström aconseguien endosar a Mikael Ericsson i Reinhard Michel, eren menors a aquells que els pilots de l’Audi aconseguien escurçar als del Volkswagen, amb el què al terme de la cinquena prova especial de la quarta etapa es produïa el relleu al capdavant de la classe.

La ràpida reacció dels desposseïts del lideratge els permetia recuperar l’anhelada primera plaça, alhora que una avaria de motor, noquejava l’Audi 80 Quattro de Gunnar Petterson i Benny Melander, qui en contra dels seus anhels, cedien la tercera posició que fins llavors ocupaven al cotxe homòleg pilotat pels locals Sebastian Lindholm i Staffan Pettersson. 

A manca de 5 proves especials per a completar l’etapa però, Lars-Erik Torph i Jan Svanström patien un problema amb les seves suspensions anteriors i aquest els feia perdre una mica més de mig minut amb els seus principals rivals en la cursa pel guardó, un contra-temps que els condemnava a la segona plaça de la taula a 29 segons de Mikael Ericsson i Reinhard Michel, forat que en el context de ball de segons, s’eixamplava en 5 segons en el moment d’entrar al reagrupament de Mänttä.

Amb dues victòries de tram per a cadascun dels dos equips aspirants a guanyar la categoria en les 4 últimes proves especials del programa, Mikael Ericsson i Reinhard Michel aconseguien imposar-se per un marge de 35 segons amb Lars-Erik Torph i Jan Svanström, mentre que Sebastian Lindholm i Staffan Pettersson tancaven el podi de la categoria a 9 minuts exactes dels vencedors.

Tot i la tracció integral, Ericsson-Diekmann només van aconseguir la victòria per una avaria dels seus rivals.

Timo Salonen aconseguia amb aquesta la seva quarta victòria consecutiva de la temporada, quelcom que el proclamava automàticament, a manca de celebrar-se tres proves, com a campió del món. Stig Blomqvist, defensor del títol, res va poder fer novament en una temporada en la que les victòries se li estaven negant. Ari Vatanen per la seva banda, tot i estar hospitalitzat arrel de l'accident d'Argentina, seguia figurant en tercera posició de la provisional gràcies sobretot a les victòries marcades en les dues rondes incials del campionat.

Pilot	Punts
Timo Salonen	124
Stig Blomqvist	75
Ari Vatanen	55

En el campionat de constructors, la victòria de Timo Salonen i Seppo Harjanne era la setena de Peugeot sobre 9 ral·lis disputats, un rendiment clarament dominant que donava automàticament als homes del lleó, gestionats per Jean Todt, el títol de campions del món. A 34 punts d'ells s'hi trobava Audi en segona posició, mentre que Nissan seguia encara per davant de Lancia, els quals esperaven haber fet debutar aquí el nou Lancia Delta Turbo de tracció integral, i evidentment motor turbo, amb el que esperaven ser capaços de lluitar novament per les victòries.

Constructor	Punts
Peugeot	142
Audi	108
Nissan	50

Finalment Juha Kankkunen i Juha Piironen aconseguien guanyar a casa.

Novena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 25 d'agost de 1991 finalitzava a Jyväskylä el 41è Ral·li dels 1000 Llacs. La prova, valorada per molts com un gran premi de terra per les altes velocitats que s'hi assoleixen, gaudia d'una salut immillorable com ho demostren els 156 equips que formalment feien la seva inscripció. D'aquests, 148 iniciaven el dijous 22 d'agost a disputar les primeres proves cronometrades d'un total de 42 que composaven el recorregut amb una corda total de 524,26 km de distància. El ral·li, que era puntuable per als campionats de pilots, constructors i producció, era finalitzat per 88 dels equips participants.

Auriol-Occelli es trobaven al segon calaix del podi després dels incidents dels qui no mantenien el seu cotxe dins la pista.

El recoregut de la 41ena edició s'iniciava el dijous a mitja tarda amb una primera etapa formada per 7 especials cronometrades que servien de presa de contacte amb les pistes finlandeses i que acabaven a quarts d'onze, no de la nit doncs a l'estiu aquelles latituds son famoses pel sol de mitjanit.

El primer tram, de tan sols 2,72 kms de distància, servia per veure un triple empat en el temps escratx dels tres equips oficials de Toyota, és a dir, Carlos Sainz i Luis Moya, Armin Schwarz i Arne Hertz i els suecs Mats Jonsson i Lars Backman, mentre que els locals de Subaru Markku Alén i Ilkka Kivimäki completaven el recorregut d'aquest primer tram sobre la llanda anterior esquerra després de perdre el respectiu pneumàtic, afortunadament sense perdre massa temps doncs l'incident va ocorrer cap al final.

Acte seguit Markku Alén i Ilkka Kivimäki encadenaven tres escratxs consecutius, donant fe que per fi havia arribat l'increment de potència que tan demanaven els pilots al Legacy RS i que a més a més el que els permetia passar a liderar el ral·li en completar la quarta especial cronometrada de la jornada alhora que pels llavors líders de la prova, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya s'envirollaven en plena especial sense majors conseqüències.

Els campions mundials en vigència de Toyota es recuperarien més endavant de l'ensurt en marcar el millor temps en el tram més llarg de la jornada, el sisè, que era Vaheri de 20,94 km i en el que tots els pilots van fer miques els rècords d'edicions anteriors com per exemple els 12 segons que els espanyols van aconseguir reduir. Un últim tram curt tancava la primera jornada de competició, en la que de nou es donava un triple empat en l'escratx, Carlos Sainz i Luis Moya empataven amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki i amb Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals no van tenir un inici de ral·li gaire positiu després d'envirollar-se en la tercera especial cronometrada.

Tot plegat permetia a Markku Alén i Ilkka Kivimäki arribar a la neutralització de la primera etapa com a líders provisionals del ral·li amb 1 segon d'avantatge vers Carlos Sainz i Luis Moya i 6 segons per sobre de Juha Kankkunen i Juha Piironen els quals tot i la poca distància que els separaven vers els líders, només comptaven amb un escratx en el seu haver, el de la cinquena especial cronometrada. Didier Auriol i Bernard Occelli acabaven l'etapa en sisena posició, a 35 segons del Subaru Legacy RS i per darrera dels Ford Sierra Cosworth 4x4 d'Ari Vatanen i Bruno Berglund i de Sebastian Lindholm i Cedric Wrede.

Els grans derrotats de la jornada eren els Mitsubishi Galant VR-4 oficials, favorits a victòria per molts després de la demostració feta a l'Acropolis, doncs amb un reglatge de suspensions tous i una relació de caixa de canvis curta, tal i com es lamentaven els seus pilots oficials, cedien força terreny amb els primers classificats. A més a més els dels tres diamants vermells perdien el Galant VR-4 de l'importador finlandès per averia en el diferencial anterior en la tercera especial cronometrada, que estava confiat en mans de Lasse Lampi i Pentti Kuukala.

La segona jornada de competició s'iniciava el divendres a quarts d'onze del matí i per desgràcia de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, encarregats d'obrir pista en la seva condició de líders, aquesta estava amb la grava força humida, pel que el seu Subaru comptaria amb menys adherencia i menys motricitat que els equips que vinguessin per darrera i es trobessin doncs la pista neta de grava. Juha Kankkunen i Juha Piironen s'adjudicaven el primer tram del dia, una especial de 7,50 km, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya ho feien en la segona per passar a partir de llavors a liderar el ral·li.

Els espanyols comfirmaven la seva condició de líders en guanyar els quatre trams següents, l'últim d'ells ex-aequo amb el Lancia Delta Integrale 16V de Juha Kankkunen i Juha Piironen, per anar-se alternant ambdós equips com els guanyadors de les especials que restaven per celebrar-se i empatar de nou juntament amb els francesos del Jolly Club Didier Auriol i Bernard Occelli en la última especial cronometrada de l'etapa.

Carlos Sainz i Luis Moya retornaven doncs a Jyväskylä com a líders provisionals de la cita finlandesa amb 12 segons de marge per sobre dels locals Juha Kankkunen i Juha Piironen, tot i el handicap afegit de correr sense les notes que els van portar a guanyar en l'edició anterior del ral·li, doncs aquestes els hi van ser robades en arribar a l'aeroport de Madrid i els reconeixements amb cotxes de sèrie a velocitats baixes no es poden comparar a un entrenament amb un muleto com ho demostra l'aterratge que els de Toyota van fer sobre el morro en un canvi de rasant i que de ben poc no els hi costava un accident majúscul.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki per la seva banda tancaven el podi provisional a 47 segons del Toyota dels campions mundials, molt penalitzats per haver hagut d'obrir pista durant tota la jornada, mentre que els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli treien partit dels problemes amb les punxades i paliers que afectaven a Ari Vatanen i Bruno Berglund en tres trams consecutius, per situar-se a les portes del podi a 1 minut i 15 segons dels primers classificats.

Al llarg de les 15 proves especials cronometrades del dissabte, corresponents a la tercera jornada del ral·li, l'estira i arronsa entre Carlos Sainz i Luis Moya amb Juha Kankkunen i Juha Piironen, es va mantenir amb un saldo favorable de 10 segons per als espanyols de Toyota fins arribar a la última prova del dia, Surkee de 21,33 km de distància, on el ral·li va patir un cop de teatre. A uns 9 km de la sortida, enmig d'un revolt que es gestionava a molta velocitat, el Toyota Celica GT-4 dels líders va fer un petit salt amb el que els pilots no hi comptaven, a conseqüència d'aquest saltiró, el cotxe es va desestabilitzar i va patir un accident a conseqüència del qual la part frontal del Celica GT-4 va quedar molt malmesa, és a dir, suspensions malmeses, radiador trencat, xassís torçat, intercooler trencat i a més a més una roda posterior punxada.

Carlos Sainz i Luis Moya van completar l'especial de Surkee arrossegant-se per la pista, perdent uns 3 minuts vers el millor temps de Didier Auriol i Bernard Occelli i sent superats en plena especial pels seus rivals Juha Kankkunen i Juha Piironen, els quals passaven a liderar la prova de casa, doncs el pilot finlandès residia a pocs quilòmetres de Jyväskylä i residia enmig d'una especial del ral·li. El calvari dels pilots de Toyota no acabaria aquí, doncs als 3 minuts de demèrit per a completar el tram, se li afegiria la penalització per entrar amb 5 minuts de retard al parc tancat ja que els seus mecànics realitzaven unes reparacions d'emergència que permetessin als campions mundials ser a la línia de sortida l'endemà diumenge. Tot plegat situava a Carlos Sainz i Luis Moya en la cinquena posició provisional, just per darrera dels dos Mitsubishi Galant VR-4 oficials i amb possibilitats de donar caça al dels suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander que es trobaven a 26 segons d'ells.

Un dels altres perjudicats de la jornada van ser Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els quals a part de veure com el motor del seu Subaru Legacy RS rendia menys potència vers jornades anteriors, els seus pneumàtics es punxaven en fins a dues ocasions, enviant als pilots finlandesos fins la novena posició provisional just per darrera del Ford Sierra Cosworth 4x4 d'Ari Vatanen i Bruno Berglund, aquests últims perjudicats també per uns problemes de direcció a conseqüència d'una sortida de pista. Tot plegat beneficiava a Didier Auriol i Bernard Occelli així com a Timo Salonen i Voitto Silander, els quals passaven a ocupar provisionalment places de podi si bé les seves opcions d'aspirar a victòria eren força remotes, més encara en el cas dels pilots de Mitsubishi.

En quan a les baixes de la jornada, calia destacar la de Hannu Mikkola i Johnny Johansson, els quals clavaven el motor del seu Mazda 323 GT-X, i la del Ford Sierra Cosworth 4x4 de Sebastian Lindholm i Cedric Wrede quan els finlandesos trencaven la direcció del seu cotxe després de fer una excursió per fora de pistes.

Amb les posicions bastant marcades entre els tres integrants provisionals del podi, les vuit especials cronometrades de l'etapa dominical amb les que el ral·li es clausurava van esdevenir un tràmit, doncs ningú osava llençar-se a un atac desenfrenat i arriscar perdre la posició. Només es va veure certa actitud per part dels pilots de Mitsubishi, doncs Timo Salonen i Voitto Silander iniciaven la jornada a 27 segons de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, i aquests a 26 segons de Carlos Sainz i Luis Moya, així com per part d'Ari Vatanen i Bruno Berglund, els herois del dia amb 6 escratxs de 8 possibles.

La creu de la jornada era per a Markku Alén i Ilkka Kivimäki, quan els guanyadors de la Copa FIA de pilots de l'any 1978 i 6 vegades guanyadors del Ral·li 1000 Llacs, es veien obligats a abandonar la prova amb el motor bòxer del seu Legacy RS trencat quan aquests es trobaven disputant la segona prova cronometrada del dia.

Sense més baixes rellevants, es completaven doncs les 42 especials cronometrades amb la victòria del Lancia Delta Integrale 16V oficial dels locals Juha Kankkunen i Juha Piironen, la primera victòria per al pilot de Laukaa al ral·li de casa, els quals invertien un temps total de 4 hores 36 minuts i 52 segons en cobrir els 524,26 km de distància cronometrada. A 56 segons dels finlandesos, es classificaven els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli, amb un cotxe homòleg al dels guanyadors, pero sota l'estructura del Jolly Club i els colors del seu patrocinador principal, Fina. El veterà Timo Salonen i el seu copilot Voitto Silander, aconseguien finalment mantenir la seva plaça de podi a 2 minuts i 7 segons dels guanyaros de la prova.

Ja entrats al mes de setembre però, es va trobar que el carburant emprat per la parella finlandesa de Mitsubishi era irreglementari, el que va suposar la seva exclusió del ral·li i que per tant la seva tercera posició fos pel Mitsubishi Galant VR-4 dels seus companys d'equip suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander que completaven el recorregut a 2 minuts i 24 segons dels guanyadors.

Eriksson-Parmander es trobaven a posteriori amb un podi al qual no hi havien pujat.

En el campionat de producció, la cita estava plena de pilots escandinaus amb la excepció del pilot canari Fernando Capdevila i el seu copilot Alfredo Rodriguez. En els primers compassos de la prova, ben ràpid es va veure que la lluita per la victòria es decidira entre els finlandesos Ari Mökkönen i Timo Hantunen i Jouko Puhakka i Keijo Eerola, els quals mantenien un duel molt tancat a bord dels respectius Mitsubishi Galant VR-4. Finalment i després de dues jornades en les que els primers lideraven la categoria, aquests es veien obligats a abandonar la prova en trencar la direcció del seu cotxe, afavorint la victòria Jouko Puhakka i Keijo Eerola, el que va suposar al pilot rebre el guardó com el jove pilot finlandès més prometedor. En clau de campionat, la victòria no deixava de ser anecdòtica i ampliava el número de pilots capaços de guanyar un event al llarg de la temporada, mantenint-se el domini ampli del pilot belga absent al ral·li, Gregoire de Mevius.

Puhakka-Eerola guanyaven amb premi.

En el campionat de pilots, Carlos Sainz sumava 12 punts amb el seu quart lloc final, comptant ja amb la exclusió de Timo Salonen, i sortia de Finlàndia amb 125 punts en el seu compte particular, mentre que la victòria del seu amic Juha Kankkunen permetia al pilot finlandès retallar distàncies en la lluita per la corona mundial i situar-se a 22 punts del pilot madrileny alhora que obria una mica més el forat vers un altre contrincant, el francès Didier Auriol a qui ara tenia a 22 punts també.

Pilot	Punts
Carlos Sainz	125
Juha Kankkunen	103
Didier Auriol	81

En quan a marques la lluita que estaven mantenint Lancia i Toyota al llarg de tot el campionat, es declinava aquest cop a favor dels italians per només 4 punts i gràcies als resultats aconseguits en la cita finlandesa. En un altra divisió es jugava la lluita per la darrera plaça del podi, en la que Ford s'hi mantenia gràcies al setè lloc d'Ari Vatanen i Bruno Berglund, contenint així els 14 punts que aconseguia sumar Mitsubishi amb el podi o els 10 que s'emportava Mazda amb el cinquè lloc de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne.

Constructor	Punts
Lancia	128
Toyota	124
Ford	34

Loeb-Elena aconseguien finalment la seva 1a victòria mundial

El diumenge 25 d'agost de 2002, Trier era escenari per primer cop en la seva llarga història, de la finalització d'una cita del calendari del campionat del món de ral·lis, el 21é Ral·li d'Alemanya. Figurant com la desena prova, el ral·li era puntuable pels certàmens de pilots, constructors i mundial júnior, el que portava fins a 89 equips a formalitzar la seva inscripció oficial. D'aquests, 86 es van personar a la rampa de sortida, ubicada també a Trier, el dijous 22 d'agost per tal d'afrontar un total de 23 especials programades d'una distància total cronometrada de 415,55 km, distància que seria completada per 42 dels equips participants.

Burns-Reid van semblar estar en disposició de guanyar la prova en certs moments, peró finalment no va ser així.

La primera jornada del ral·li comptava amb 8 proves especials cronometrades en el seu programa, celebrant-se integrament en divendres 23 d'agost, la seva corda competitiva era de 148,12 km, en els que competir a través de les vinyes escarpades a la llera del Rin era el seu tret més característic. Els dos equips de Peugeot formats pels britànics i campions mundials en vigència, Richard Burns i Robert Reid, així com els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, s'anotaven el millor temps en la primera prova especial del ral·li, aconseguint així el liderat ex-aequo per davant del Citroën Xsara WRC dels joves Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Precisament la jove parella que va tenir a tocar dels dits la seva primera victòria mundial al passat Monte-Carlo s'imposava en la segona prova cronometrada, peró els pilots de Citroën només aconseguien llevar 1,3 segons a Richard Burns i Robert Reid i 2 dècimes de segon a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, amb el que els finlandesos passaven a liderar la prova en solitari mentre que la parella franco-monegasca dels dos galons restava en la tercera posició.

Sébastien Loeb i Daniel Elena es tronaven a imposar en la tercera especial i última del primer bucle de l'etapa, un escratx que els hi donava accés al liderat de la prova en treure més de 14 segons a la resta del parc tancat en tan sols 22,28 km cronometrats, mentre que la cara amarga de la competició era per a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals en patir un problema hidràulic en el seu canvi de marxes, havien d'aturar-se un moment i passar-ho a mode manual, perdent-hi uns 45 segons i 5 places en la classificació provisional. Més amarga era peró la cara que se'ls hi quedava a Jesús Puras i Marc Mrtí, quan després d'acumular problemes en el seu Xsara WRC en les dues primeres proves cronometrades, un problema electrònic en aquesta tercera especial, deixava el seu Citroën mut.

Els líders, Sébastien Loeb i Daniel Elena, en anotar-se l'escratx en totes les restants proves cronometrades del dia, tret de la setena prova especial, segona passada de la tercera cronometrada, que era anulada per l'organització, aconseguien anar incrementant de mica en mica el seu marge al capdavant de la general per tal de fer entrada al parc tancat de Trier amb un coixí de 27 segons vers Richard Burns i Robert Reid, mentre que els seus companys d'equip i guanyadors de l'última edició de la prova quan encara estava al campionat europeu de ral·lis, els francesos Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni, tancaven les places de podi a 59 segons dels primers classificats i amb 11,4 segons de marge vers els britànics de Ford Colin McRae i Nicky Grist.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen finalitzaven l'etapa en cinquena posició, encapçalant un grup en el que s'hi trobaven els dos Hyundai Accent WRC en mans dels locals Armin schwarz i Manfred Hiemer, així com els belgues Freddy Loix i Sven Smeets, un Peugeot 206 WRC privat pilotat pels també belgues Bruno Thiry i Stéphane Prévot, que superaven als seus compatriotes de la marca coreana per 6 segons, i per últim, i una mica més despenjats, el Ford Focus RS WRC'02 de Carlos Sainz i Luis Moya, que s'equivocaren en dos encreuaments en les respectives passades per Moselland, i el Subaru Impreza S8 WRC de Petter Solberg i Phil Mills que penalitzaven 20 segons en el darrer control horari.

La segona etapa de la cita germànica era la més llarga de totes, amb 164,50 km cronometrats al llarg de 8 proves especials, sent el seu tret més característic, l'ús de pistes de ciment per les quals s'hi entraven els tancs de l'exèrcit alemany. La pluja acompanyava als participants el dissabte al matí, i en aquestes condicions semblaven desenvolupar-s'hi molt bé els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals en marcar el millor temps en les tres primeres cronometrades, aconseguien grimpar fins la tercera plaça de podi, mentre que Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni es veien obligats a abandonar per accident en la segona d'elles després de patir una fuita d'oli en la primera cronometrada per un petit impacte.

Richard Burns i Robert Reid acabaven amb la ratxa dels seus companys d'equip en marcar el millor temps en la quarta especial sabatina, on Sébastien Loeb i Daniel Elena tenien l'infortuni de tocar una pedra i obrir una mica la direcció, després, una mica més avançada l'especial, el pilot alsacià i el seu copilot monegasc patien una sortida de pista a 160 km/h en una zona arbrada, si bé per sort seva aquesta excursió no els hi suposava cap dany al seu Xsara WRC més enllà de perdre 17,7 segons vers els britànics de Peugeot en els poc més de 8 km cronometrats del tram i deixar els seus pneumàtics força degradats. Tot plegat deixava el seu marge al capdavant de la general reduit a 6,2 segons.

Els de Citroën es van sobreposar a l'adversitat, i sense passar per les assistències, la parella líder aconseguia el millor registre en la cinquena prova especial del dia, recuperant-hi 12,6 segons vers els seus més immediats perseguidors. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s'imposaven en la segona passada pel tram de Panzerplatte, el més llarg de tot el recorregut, per davant dels seus companys d'equip Richard Burns i Robert Reid, amb el que la classificació s'extrenyia una mica per davant. Sébastien Loeb i Daniel Elena, amb el millor temps en la penúltima especial cronometrada tornaven a estirar una mica la taula, mentre que un nou escratx de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen per davant dels seus companys d'equip britànics en la vuitena i última, tornava a estrènyer la classificació.

Així doncs es feia de nou entrada al parc tancat de Trier amb Sébastien Loeb i Daniel Elena en primera posició per 10,1 segons de marge vers Richard Burns i Robert Reid, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen eren tercers a 25,4 segons dels primers classificats provisionals. Colin McRae i Nicky Grist conservaven la quarta plaça, peró ja a 2 minuts i 14,8 segons de la parella de Citroën, mentre que els seus companys a Ford, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya arribaven fins la cinquena posició gràcies a les baixes dels dos Hyundai Accent WRC, accident en el cas d'Armin Schwarz i Manfred Hiemer i motor en el de Freddy Loix i Sven Smeets; així com superar en pista als belgues Bruno Thiry i Stéphane Prévot.

La celebració de l'etapa dominical, suposava els últims 102,93 km cronometrats al llarg de 7 proves especials cronometrades, en les que tant Sébastien Loeb i Daniel Elena com Richard Burns i Robert Reid hi sortien disposats a cremar-hi les seves últimes opcions. Els líders s'imposaven en la primera, tercera i sisena prova especial, mentre que els britànics pretendents ho feien en les restants, amb el que després d'una certa tensió pròpia d'un estira i arronsa com el que es va viure, les distàncies pràcticament no es van moure entre els dos primers classificats, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, amb un rendiment clarament inferior en les tres primeres especials del dia en les que ja quedava a més d'1 minut del liderat, queda rellevat a la definitiva tercera plaça.

Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda calaven el motor del seu Ford Focus RS WRC'02 en la línia de sortida del primer tram, necessitant més de 2 minuts per tornar-lo a fer rugir, el que suposà a la parella espanyola caure fins la novena plaça i restar fora de les places amb dret a punts.

Celebrades doncs 22 de les 23 proves especials que prèviament l'organització havia programat, es donava per conclòs el 21è Ral·li d'Alemanya amb la primera victòria absoluta en competició mundial per a Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals invertien un temps total de 3 hores 47 minuts i 17,3 segons en cobrir els 393,27 km disputats. Els britànics Richard Burns i Robert Reid s'havien de conformar amb la segona posició final a 14,3 segons dels seus rivals, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen veien com un cop més la victòria en asfalt els hi era esquiva, tancant el podi a 1 minut i 19,1 segons dels guanyadors.

Una averia hidràulica va esgrarrar les opcions d'una primera victòria de Grönholm-Rautiainen en asfalt.

Entre els més joves del mundial, els italians Andrea Dallavilla i Giovanni Bernacchini van ser els pilots més ràpids de la jornada, si bé els prop de 4 minuts cedits en la tercera especial cronometrada, els relegava fins la desena posició provisional a 3 minuts i mig dels sorprenents primers classificats, els locals de Citroën Sven Haaf i Michael Kölbach, els quals en el darrer suspir de la jornada aconseguien superar als britànics d'Opel Niall Mcshea i Michael Orr.

Dos escratxs consecutius sota la pluja per part dels belgues François Duval i Jean-Marc Fortin en les tres primeres especials cronometrades sabatines, la segona era neutralitzada després dels accidents de Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni i d'Armin Schwarz i Manfred Hiemer, donava accés als pilots del Ford Puma S1600 a la primera posició provisional, posició que els pilots enfortirien en classificar-se en totes les especials cronometrades tret de l'última per davant dels catalans Dani Solà i Alex Romaní, que en aquesta segona jornada passaven del quart lloc fins al segon després de les baixes de Niall McShea i Michael Orr, així com de Sven Haaf i Michael Kölbach.

La tercera i última etapa del ral·li semblava seguir un guió similar al de l'anterior etapa, peró en quan François Duval i Jean-Marc Fortin patien una sortida de pista en la tercera especial, tot es va posar de cara per la parella catalana, que de contentar-se amb la segona posició final, acabarien per guanyar la prova. Una victòria que en clau de campionat era vital, doncs suposava la seva segona victòria de la temporada i els permetia enfortir-se al capdavant de la taula provisional amb 5 punts de marge vers l'italià Andrea Dallavilla.

Quan pensaven aconseguir la segona posició, Solà-Romaní acabaven aconseguint la victòria.

La primera victòria de Sébastien Loeb en el mundial de ral·lis en la primera edició mundialista del Ral·li d'Alemanya era pràcticament instrascendent a efectes de campionat, doncs tan el pilot alsacià com Citroën no estaven competint a programa complet, peró si més no servia de tastet pel que vindria en el futur més immediat. D'altra banda Marcus Grönholm aconseguia el seu sisè podi de la temporada, gràcies al qual el seu marge al capdavant de la taula provisional es veia incrementat vers Colin McRae, el seu més immediat perseguidor, mentre que el company d'equip a Peugeot, Richard Burns, escurçava distàncies amb el seu compatriota de Ford superant alhora al madrileny Carlos Sainz.

Pilot	Punts
Marcus Grönholm	51
Colin McRae	33
Richard Burns	31

Citroën no es trobava inscrit en el campionat de marques, amb el que el resultat de la prova teutona es traduia en un doblet, el sisè, pels de la marca del lleó, que d'aquesta manera seguien escapant-se al capdavant de la taula general provisional. Ford aconseguia situar el seus dos cotxes a continuació dels 206 WRC, amb el que els de l'oval es feien forts en la segona plaça separant-se de Subaru.

Constructor	Punts
Peugeot	115
Ford	81
Subaru	34

Anhelada per bona part de l'afició, finalment els càntabres Sordo-Del Barrio aconseguien la seva 1a victòria mundial.

Figurant com la novena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 31è Ral·li d'Alemanya tancava edició el diumenge 25 d'agost de 2013 davant la Porta Nigra de Trier amb 52 equips participants presents dels 76 que havien iniciat el recorregut tres dies abans, dijous 22 d'agost. La cita germànica, que era puntuable pels certàmens de pilots, constructors, WRC-2, WRC-3 així com el mundial junior, tenia un recorregut format per 16 proves especials de 371,86 km cronometrats i una llista d'inscrits oficial de 84 equips.

Neuville-Gilsoul perdien el pols amb els càntabres i haurien d'esperar 12 mesos per aconseguir la seva 1a victòria.

Dijous, a última hora de la tarda, es celebraven dos trams cronometrats per tal d'iniciar les hostilitats dels participants vers el cronòmetre. Una primera jornada que suposava un escull de 37,64 km competitius i en els que els Volkswagen oficials de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila començaven a plasmar la seva superioritat en guanyar tots dos trams, de fet els francesos eren els guanyadors de totes dues especials, mentre que els finlandesos els escudaven en les dues proves inaugurals. Tanmateix una altra formació, la dels belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul del Qatar World Rally Team, ocupaven la tercera plaça en les dues cronometrades, un ordre que s'estenia en el quart, cinquè i sisè lloc dels dos trams inaugurals, pel que la confusió de les posicions a l'entrada al parc tancat era nul·la.

Així doncs Sébastien Ogier i Julien Ingrassia eren els líders provisionals amb 5,7 segons de marge vers els seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul feien entrada al parc tancat a 12,7 segons dels francesos. Els càntabres de Citroën Dani Sordo i Carlos del Barrio eren quarts classificats a 20,5 segons dels líders, en el que es podia considerar una arrancada discreta arrel dels temps vistos al tram de proves celebrat al matí del mateix dia on eren segons, i amb 5,2 segons de marge vers els seus companys d'equip Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

El ral·li continuava l'endemà divendres amb la celebració de la segona jornada, la qual tenia 6 proves cronometrades al llarg d'un bucle de 3 trams que es disputaven en dues ocasions cadascun, assolint així una distància competitiva de 131,36 km. Els líders, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, perdien un punt de frenada i patien una sortida de pista en la primera prova cronometrada del dia, que els hi ocasionava forces danys en la part frontal del seu cotxe i perdre 2 minuts i mig a final de tram i lògicament el liderat que recalava en mans de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

Tals eren els danys ocasionats al Volkswagen Polo R WRC dels francesos, que aquests es veien abocats a abandonar la jornada abans d'iniciar la següent prova especial. Paral·lelament, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul s'imposaven en les 3 proves especials del bucle matinal, retallant considerablement les distàncies vers els finlandesos de Volkswagen que feien entrada al re-agrupament amb 2,4 segons de marge vers els belgues, mentre que els càntabres de Citroën, Dani Sordo i Carlos del Barrio, mantenien les distàncies pràcticament neutres.

Per la tarda, amb la repetició dels 3 trams, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul perllongaven la seva ratxa imposant-se en la quarta prova especial, deixant el gap entre els primers i segons classificats en només 2,0 segons. Això va fer reaccionar a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que imposant-se en les dues últimes proves especials de la jornada aconseguien afegir 5 segons més al forat que tenien amb els pretendents belgues i fer entrada així al parc tancat amb una separació de 7,3 segons entre tots dos equips, per la seva banda Dani Sordo i Carlos del Barrio no aconseguien interposar-se en la lluita que mantenien els seus predecessors, amb el que els espanyols es trobaven ja 26,3 segons dels líders però amb la tranquil·litat d'haver aconseguit distanciar-se dels seus companys d'equip Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

La jornada sabatina era la més llarga de totes les del programa, amb 153,70 km cronometrats repartits al llarg de 6 proves especials, entre les que s'hi trobava la doble passada pel mític Panzerplatte. Els re-enganxats Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'imposaven en la primera i tercera prova especial de la jornada, mentre que entre els que s'hi jugaven les places d'honor, Dani Sordo i Carlos del Barrio sortien a per totes amb el millor registre en la segona cronometrada i els segons millors temps en l'especial inaugural així com la primera passada pel Panzerplatte, permetent-los retallar considerablement les distàncies amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, que a la seva vegada perdien pistonada davant els líders provisionals, els quals tenien molta sort de sortir indemnes d'una trobada amb un dels molts “Hinkelstein” presents al voral de la carretera.

Per la tarda, amb la repetició del bucle matinal, el ral·li tenia un nou gir quan sota un intens aiguat, al marcat Volkswagen Polo R WRC de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila se li obria la porta pel cantó del copilot, un inconvenient que gairebé els hi suposava una penalització en les assistències anteriors en endarrerir-se una mica els seus mecànics, i en la distracció els finlandesos colpejaven contra uns troncs, malmetent les suspensions del seu cotxe i obligant-los a abandonar la cita domèstica del fabricant, amb el que cap Volkswagen guanyaria el ral·li en el seu retorn a la competició.

L'incident deixava al capdavant de la taula a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, però els belgues només gaudien de 1,1 segons de marge vers els segons classificats després de repetir-se l'escratx de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en l'especial inaugural del bucle i el segon millor registre per part de Dani Sordo i Carlos del Barrio. En la següent prova especial, els espanyols de Citroën tornaven a marcar el millor temps, amb el que ara si aquests aconseguien superar als belgues en la general i per tant passar a liderar la taula de temps, una posició que esdevindria definitiva en quan la segona passada pel Panzerplatte era cancel·lada a causa de l'accident mortal sofert per un dels cotxes històrics que feien més curta l'espera als aficionats entre les dues passades dels vehicles del mundial.

Així doncs, Dani Sordo i Carlos del Barrio retornaven al parc tancat havent guanyat dues posicions en la general i per tant copant la provisional, però amb l'ínfim marge de 8 dècimes de segon vers Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Els companys d'equip dels espanyols a Citroën, els finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, tancaven el podi provisional a 1 minut i 27,6 segons d'ells, amb la certesa que la plaça de podi seria seva de no aparèixer cap infortuni a l'etapa final, doncs el coixí que els pilots tenien vers Martin Prokop i Jan Tománek, quarts classificats, era superior als 4 minuts i mig.

La quarta i última etapa del ral·li estava formada per només la doble passada al tram de Dhrontal, el que suposaven 49,16 km de lluita contra el cronòmetre. Dani Sordo i Carlos del Barrio s'imposaven en la primera passada a l'especial per afegir 2,2 segons al forat entre els dos aspirants a la seva primera victòria mundial, mentre que en la segona i després de que en els parcials els belgues inclinessin la balança del seu favor, aquests patien una sortida de pista que els feia perdre gairebé 1 minut i amb ella tota opció a guanyar la cita germànica.

Amb 330,78 km cronometrats disputats dels 371,86 previstos en el programa, finalitzava el 31è Ral·li d'Alemanya amb l'anhelada victòria mundial de Dani Sordo i Carlos del Barrio, els espanyols invertien un temps final de 3 hores 15 minuts i 19,4 segons per a completar la distància celebrada, 53 segons menys que els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul que malgrat l'ensurt final acabaven en la segona posició. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, que no s'hi jugaven res en l'etapa dominical i sortien a complir amb l'expedient, tancaven el podi a 2 minuts i 36,1 segons dels seus companys d'equip.

La gran quantitat de baixes va situar a Hirvonen-Lehtinen en el podi.

Entre els participants del certamen WRC-2, els polonesos Robert Kubica i Maciej Baran aconseguien els dos millors registres en les dues primeres proves especials del programa celebrades en dijous, el que els conferia un marge proper als 15 segons al capdavant de la general.

Ja divendres al matí el protagonisme el prenien els neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard, els quals amb 3 escratxs consecutius es recuperaven en part del temps perdut en l'especial inaugural pels problemes soferts amb la direcció assistida, mentre que al capdavant de la classificació s'establia un estira i arronsa entre Robert Kubica i Maciej Baran amb els britànics Elfyn Evans i Daniel Barritt. Els líders polonesos aconseguien retornar part dels segons retallats pels britànics al llarg del matí amb els 3 millors registres del bucle de la tarda, fent entrada al parc tancat amb 12,4 segons de marge.

Elfyn Evans i Daniel Barritt s'imposaven en la primera especial sabatina per rellevar als polonesos del liderat provisional, una posició que aquests recuperaven immediatament amb l'escratx al següent tram. La lluita tancada entre els homes de Citroën i de Ford es perllongava al llarg de la jornada, i dos escratxs consecutius més per part dels britànics, permetien a Elfyn Evans i Daniel Barritt recuperar el liderat per només 2 dècimes de segon, un marge ínfim que Robert Kubica i Maciej Baran s'encarregaven d'eixugar amb el millor temps en la cinquena i última prova especial sabatina i en conseqüència tornar a anar-se'n a dormir com a líders.

Tot i la brevetat de la jornada dominical, les distàncies tan curtes que separaven els dos equips aspirants a victòria, donava un protagonisme major als últims 49,16 km del recorregut, més quan l'estira i arronsa que havia estat tenint lloc des de divendres al matí continuava al llarg de l'etapa final. Polonesos i britànics es repartien els dos millors temps possibles de la jornada, si bé els líders aconseguien incrementar distàncies amb els seus rivals i anotar-se la victòria per 12,9 segons de diferència. Una victòria que en clau de campionat permetia a l'ex-pilot de Fórmula 1 passar a compartir el liderat del certamen amb el qatarià Abdulaziz Al-Kuwari tot i tenir una participació menys en la temporada.

Kubica-Baran lliuraven un intens duel amb Evans-Barritt per aconseguir la victòria final.

En categoria WRC-3, reservada a vehicles de dues rodes motrius, els francesos Sébastien Chardonnet i Thibault de la Haye esdevenien els primers líders de la categoria en imposar-se en el primer tram celebrat, si bé els 10 segons de penalització que rebien en el segon tram, els privava d'aquesta plaça.

Divendres els francesos s'imposaven en les quatre primeres proves especials de la jornada, recuperant el liderat amb el primer dels escratxs del dia i aconseguir després un marge superior als 2 minuts i mig amb els segons classificats, l'irlandès Keith Cronin i el britànic Marshall Clarke. Marge que aquests maquillaven en imposar-se en els dos últims trams i retornar al parc tancat a pràcticament 2 minuts dels líders francesos.

Al llarg de la jornada sabatina Sébastien Chardonnet i Thibault de la Haye optaven per pilotar amb cautela, i si bé en un primer moment els francesos veien escurçades les distàncies, el minut i escaig que es deixaven Keith Cronin i Marshall Clarke en la cinquena i última prova especial de la jornada per un problema mecànic, facilitava el camí als líders cap a la victòria, els quals es podien permetre extremar les precaucions deixant-se un bon grapat de segons per acabar guanyant la cita.

La victòria donava 25 punts al francès, sent aquest el marge que Sébastien Chardonnet tenia vers el seu màxim rival, Keith Cronin, gràcies a que aquest havia participat en solitari al Monte-Carlo inaugural.

Chardonnet-De la Haye només corrien el divendres per aconseguir la victòria.

En el campionat reservat als pilots més joves del mundial, els espanyols José Antonio Suárez i Cándido Carrera i Yeray Lemes i Rogelio Peñate dominaven els primers compassos de la cita, amb dos escratxs per part del pilot asturià i el copilot gallec en els 3 primers trams i 1 per part dels canaris. Un domini que el suec Pontus Tidemand i el noruec Ola Fløene posaven punt i final amb el millor temps a la quarta especial del ral·li i conseqüent assalt al liderat.

Els espanyols insistien al llarg de la jornada alternant-se en l'autoria dels millors temps, però la sort amb les mecàniques els hi era esquiva, els uns amb el canvi, els altres amb els frens, amb el que els nòrdics aconseguien anar-se'n a dormir amb un forat de gairebé 2 minuts i mig amb els segons classificats, el suïs Michael Burri i el francès Gabin Moreau.

Pels joves el ral·li acabava dissabte, jornada que com l'anterior tenia el domini de les dues formacions espanyoles que acumulaven escratxs que tanmateix suposaven punts al campionat, mentre que la victòria recalava finalment en mans de Pontus Tidemand i Ola Fløene. Amb ella el suec seguia obrint forat al capdavant del certamen, trobant-se ja separats en 42 punts de José Antonio Suárez i 55 de Yeray Lemes, qui malgrat tot aconseguia superar l'estonià Sander Pärn i passar a ocupar la tercera plaça a la general provisional.

Els nòrdics Tidemand-Fløene es mantenien al marge dels problemes mecànics i guanyaven el ral·li.

En el campionat reservat a pilots, el belga Thierry Neuville aconseguia desfer la igualada que tenia amb el finlandès Jari-Matti Latvala a la sortida del Ral·li de Finlàndia per la segona plaça provisional, mentre que la victòria que s'hi anotava Dani Sordo, permetia al càntabre situar-se a només 2 punts del tercer classificat. El líder, Sébastien Ogier, aconseguia imposar-se al Power Stage final, i anotar així 3 punts més al seu compte particular.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	184
Thierry Neuville	109
Jari-Matti Latvala	98

En l'apartat reservat a constructors, Citroën situava els seus dos cotxes dal del podi alemany, amb el que els dels dos galons retallaven 29 punts amb els líders de Volkswagen i restaven a 26 punts del liderat. En l'altre punt calent de la taula, el Qatar World Rally Team superava a l'estructura oficial de M-Sport per 1 sol punt gràcies a la fantàstica actuació de la seva parella belga.

Constructor	Punts
Volkswagen	262
Citroën	236
Qatar World Rally Team	127

Ràpids, però sobretot sense avaries rellevants, Tänak-Järveoja guanyaven per tercer any consecutiu a Alemanya.

Desena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 37è Ral·li d’Alemanya tancava edició el diumenge 25 d’agost de 2019 amb 40 equips participants al parc tancat en el moment de celebrar-se la cerimònia de clausura. L’itinerari del ral·li comptava amb 19 proves especials d’una corda total competitiva de 344,04 km cronometrats, distància a la que els 52 equips participants, dels 56 que prèviament hi havien oficialitzat la seva inscripció, s’hi enfrontaven a partir del dijous 22 d’agost. Tanmateix la ronda germànica entregava punts en els campionats de pilots, constructors, WRC2 i WRC3.

Meeke-Marshall quallaven el seu primer podi amb Toyota.

Una prova especial curta de 5,20 km, donava el tret de sortida a l’edició el mateix dia de la baixada per la rampa de sortida quan passaven 8 minuts de les 7 del vespre, en ella, els estonis Ott Tänak i Martin Järveoja aturaven el cronòmetre abans que ningú, concretament 8 dècimes de segon abans que no pas els càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio i 9 dècimes de segon abans que els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Sense més cronometrades fins l’endemà divendres, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul entraven al parc tancat de Bostalsee ocupant la quarta plaça a 1 dècima de segon dels campions del món en vigència i amb 4 dècimes de segon de marge amb els britànics Kris Meeke i Sebastian Marshall.

A les 9 en punt del matí les primeres formacions participants abandonaven el parc tancat de Bostalsee per tal d’afrontar la primera etapa vera del ral·li, la qual discorria al llarg de 3 trams per la zona dedicada a la viticultura a la riba del Mosel·la.  Un bucle pel que s’hi passava en dues ocasions i que totalitzaven 101,42 km cronometrats.

Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul aconseguien el registre de referència per a la resta del parc tancat en la primera prova especial del dia per davant d’Ott Tänak i Martin Järveoja, i els belgues de Hyundai passaven a encapçalar la classificació provisional per 7 dècimes de segon, un marge ínfim per a la parella que havia aconseguit la victòria en les dues últimes edicions. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, novament tercers a final de tram, restaven en la mateixa plaça de la que sortien del parc tancat.

A la prova següent però, d’una corda cronometrada lleugerament superior a l’anterior, els papers a final de tram s’invertien entre els dos primers classificats i els de Toyota passaven a liderar la classificació, unes posicions que es ratificaven abans d’entrar al parc d’assistències en quan estonis, belgues i francesos aturaven el cronòmetre amb el mateix ordre que portaven a la general provisional.

En les segones passades per les especials a la tarda, els resultats individuals es repetien en quan a victòries de tram, si bé en aquesta ocasió el lideratge no canviava de mans. On si hi havia canvis era en les places contigües a les del podi, Kris Meeke i Sebastian Marshall perdien la quarta plaça en el segon tram del bucle post meridional de mans de Dani Sordo i Carlos del Barrio, però els càntabres de Hyundai es quedaven amb el seu i20 WRC clavat en primera velocitat en l’última cronometrada del dia i aquests en perdre-hi prop d’1 minut, baixaven fins la novena posició provisional.

Quan passaven 11 minuts de les 7 de la tarda, el primer equip participant en arribar a Bostalsee tenia programat un parc d’assistències final de 45 minuts, superat el qual aquests podien fer entrada en el parc tancat que s’hi ubicava. Ott Tänak i Martin Järveoja lideraven la classificació per 2,8 segons de marge amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i per 22,1 segons amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Kris Meeke i Sebastian Marshall restaven a les portes del podi a 25,6 segons dels seus companys d’equip, mentre que els tercers membres de la formació japonesa, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 27,8 segons de la dupla estonia.

La segona etapa del ral·li arrancava motors a 1 quart de 8 del matí del dissabte 24 d’agost, i aquesta tenia en el seu itinerari programat 157, 92 km cronometrats distribuïts al llarg de 8 proves especials, les quals a la seva vegada es dividien en dos bucles de 2 trams a doble passada, sent a més a més l’escull matinal sense assistències. 

Dani Sordo i Carlos del Barrio s’imposaven en la primera prova especial del dia, mentre que els seus companys d’equip, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, escurçaven les distàncies amb els líders fins als 1,5 segons. En la cronometrada següent però, Ott Tänak i Martin Järveoja retornaven el cop i amb una victòria de tram, els estonis arribaven a l’equador de l’escull matinal amb un marge de 6,7 segons amb els de Hyundai.

En la repetició dels dos trams matinals, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul marcaven l’escratx en totes dues especials, però els belgues només aconseguien retallar 1,7 segons a la parella de Toyota, amb el què el viatge cap a les cronometrades de l’àrea militar es donava amb un gap de 5,0 segons entre ambdues formacions, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, incapaços de seguir el ritme dels seus rivals amb un cotxe que era bastant difícil de manejar, entraven a les assistències de mitja jornada a 30,3 segons de distància dels líders i amb els Toyota de Kris Meeke i Sebastian Marshall i de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila assetjant per darrera a 3,7 segons i 7,9 segons respectivament.

Ott Tänak i Martin Järveoja tenien una arrancada fulgurant en la zona militar, i la parella acumulava 2 victòries de tram més en les dues primeres passades per les especials del bucle. Tanmateix el Panzerplatte, tram rei de l’edició, esdevenia clau per al desenvolupament del ral·li en quan Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi patien una punxada, el que els suposava cedir minut i mig i caure fins la setena posició; mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia seguien sent incapaços de seguir el ritme dels seus rivals i es veien superats de cop pels dos Toyota Yaris WRC que tenien per darrera.

La conjunció dels dos incidents permetia a Toyota situar els seus 3 cotxes en les 3 primeres posicions, amb els pilots estonis en primer lloc, els britànics en el segon i els finlandesos en el tercer.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, i Kris Meeke i Sebastian Marshall aconseguien les seves respectives primeres victòries de tram a l’edició en les segones passades per les especials de la zona d’entrenaments militars, amb el què el triplet de la marca japonesa no feia més que refermar-se. D’altra banda, la punxada en la segona passada pel Panzerplatte era per a uns frustrats Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que baixaven fins la vuitena posició per darrera dels seus companys Esapekka Lappi i Janne Ferm.

A manca de 6 minuts per a les 10 de la nit, els pilots començaven a entrar en el parc tancat de Bostalsee, amb Ott Tänak i Martin Järveoja en la primera posició provisional per 32,4 segons de marge vers Kris Meeke i Sebastian Marshall i per 41,8 segons de coixí amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Dani Sordo i Carlos del Barrio restaven a les portes del podi a 1 minut i 10,8 segons dels líders i amb 24,4 segons i 26,5 segons de coixí amb els seus companys d’estructura Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, i Andreas Mikkelsen i Anders Jæger.

La tercera i última etapa del ral·li comprenia les darreres 4 proves especials de l’itinerari, unes cronometrades que suposaven 79,50 km competitius al llarg de 2 trams a doble passada i que es disputaven sense assistències.

El Hyundai i20 WRC pilotat per Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul aconseguia 3 victòries de tram al llarg de la jornada dominical, amb el corresponent premi dels 5 punts extra en el Power Stage final, per tal de completar el recorregut programat a 11,9 segons de Dani Sordo i Carlos del Barrio, qui a la seva vegada acumulaven 3 segons millors temps consecutius en les 3 primeres proves especials del dia, emperò els càntabres exercien a la perfecció el seu rol d’escuders, i aquests en penalitzar en 30 segons en el darrer control horari, entregaven la quarta plaça als belgues que s’hi estaven jugant el campionat.

Paral·lelament, tot i que els seus 3 equips estaven pilotant en un mode molt segur, Tommi Mäkinen tenia els seus moments de tensió quan en la penúltima prova especial del dia i de l’itinerari, Ott Tänak i Martin Järveoja començaven a lamentar-se d’uns problemes de frens, contrarietat que els impedia lluitar per la victòria al Power Stage final i que els portava a entregar uns quants segons més als seus rivals.

Quan les manetes del rellotge indicaven que eren les 2 en punt de la tarda del diumenge 25 d’agost de 2019, el 37è Ral·li d’Alemanya es donava oficialment per conclòs amb la celebració de la corresponent cerimònia del podi. En ella Ott Tänak i Martin Järveoja pujaven al seu graó més alt en aturar el cronòmetre en un temps de 3 hores 15 minuts i 29,8 segons. Els seus companys d’equip Kris Meeke i Sebastian Marshall, aixi com Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila els acompanyaven en quan britànics i finlandesos completaven els 344,04 km cronometrats del recorregut amb un retard de 20,8 segons i 36,0 segons respectivament.

Punxades, avaries de canvi, ordres d’equip… Tot va facilitar el triplet de Toyota.

En la classe WRC2Pro, els finlandesos d’Škoda Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen llauraven la primera plaça imposant-se en tres de les quatre primeres proves especials del programa, mentre que en la quarta i última de l’escull matinal del divendres, els pilots aturaven el cronòmetre a 7 dècimes de segon de l’escratx dels seus companys Jan Kopecký i Pavel Dresler. Els resultats individuals es repetien en les segones passades per les cronometrades de la tarda, si bé en el segon escull per les vinyes del Mosel·la, el demèrit entre finlandesos i txecs era de tan sols 4 dècimes de segon.

Així doncs, amb 5 victòries de tram de 7 possibles, la verema de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen era  un lideratge per un marge de 19,6 segons amb els seus companys d’equip txecs Jan Kopecký i Pavel Dresler. Superats en tot moment pels dos cotxes de la firma txeca de la sageta, els noruecs Mads Østberg i Torstein Eriksen eren tercers a 56,4 segons dels líders, mentre que Eric Camilli i Benjamin Veillas tancaven la classificació en quarta posició a 1 minut i 17,2 segons dels primers classificats. 

La jornada sabatina arrancava amb mal peu per als líders de la classe, doncs els finlandesos se n’anaven llargs en un revolt i en quedar atrapats al camp, aquests concedien 4 minuts i 14,1 segons als seus companys d’equip Jan Kopecký i Pavel Dresler, els homes més ràpids a final de tram, així com la primera posició. Els nervis estaven a flor de pell en el jove pilot finlandès, que una cronometrada més tard tornava a tenir una excursió per fora de la carretera, si bé en aquest cas, el temps concedit era de l’ordre de mig minut vers els seus companys de carpa.

No va ser fins a les segones passades per les cronometrades per la zona d’entrenaments militars, el famós Panzerplatte, que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen van recuperar la confiança en si mateixos, per tancar l’etapa amb dues victòries de tram, un darrer escratx que coincidia amb una punxada de Mads Østberg i Torstein Eriksen que entregaven així la tercera plaça als pilots finlandesos.

Passades les 10 de la nit doncs, Jan Kopecký i Pavel Dresler ingressaven en el parc tancat de Bostalsee amb 34,0 segons de marge amb Eric Camilli i Benjamin Veillas, els autentics llebrers al Panzerplatte, mentre que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen tancaven el podi a 3 minuts i 20,8 segons dels seus companys i per 40,5 segons de marge amb Mads Østberg i Torstein Eriksen.

L’expectació que es generava en la lluita entre txecs i francesos per la victòria, s'esvaïa ben ràpid en quan els pilots d’M-Sport es quedaven sense frens en la primera especial dominical.

La darrera jornada es desenvolupava doncs amb més pà que formatge, pel que finalment, i un cop disputades les 19 proves especials de l’itinerari, Jan Kopecký i Pavel Dresler aconseguien la victòria a l’esdeveniment germànic en aturar el cronòmetre amb 1 minut i 19,1 segons de marge vers Eric Camilli i Benjamin Veillas, mentre que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen tancaven el podi a 2 minuts i 54,0 segons dels seus companys d’equip.

Kalle Rovanperä sumava 15 punts més en el seu comptador particular i el finlandès s’allunyava encara més de Mads Østberg, quart a la conclusió de la prova i el seu més immediat perseguidor en la cursa pel títol.

Kopecký-Dresler tiraven d’experiència per guanyar a Alemanya.

Amb el mateix tipus de cotxe, és a dir un R5, però sense gaudir del caràcter d’oficial, els locals Fabian Kreim i Tobias Braun a bord d’un Škoda Fabia s’imposaven en l’especial espectacle inaugural del dijous al vespre per davant del Volkswagen Polo GTi R5 dels francesos Stéphane Lefebvre i Thomas Dubois.

Els francesos però marcaven el millor temps en la primera prova especial campestre i passaven a comandar la classificació per davant dels seus compatriotes Nicolas Ciamin i Yannick Roche així com de Fabian Kreim i Tobias Braun, segons i tercers també a final de tram. Les posicions es repetien i es confirmaven en la següent prova del bucle matinal, mentre que en el tercer i últim les dues parelles franceses s’intercanviaven les posicions a final de tram, però no en la classificació provisional.

Nicolas Ciamin i Yannick Roche aprenien de la primera passada per les especials del Mosel·la i milloraven substancialment el seu rendiment, però tot i que els pilots acumulaven 3 escratxs de 3 possibles, amb prou feines només aconseguien retallar 4,1 segons a Stéphane Lefebvre i Thomas Dubois i entraven així al parc tancat a 8,1 segons del lideratge. Fora de l’abast de la lluita que estaven protagonitzant les dues parelles gales, Fabian Kreim i Tobias Braun finalitzaven l’etapa a 32,1 segons dels líders.

La ratxa de Nicolas Ciamin i Yannick Roche trobava continuïtat dissabte al matí i la parella amb dos millors temps consecutius, aconseguien reduir a la meitat el gap amb els seus compatriotes, qui una prova especial més tard patien un accident i es veien forçats a abandonar l’etapa.

El lideratge de Nicolas Ciamin i Yannick Roche resultaria efímer però, doncs en la darrera cronometrada del matí, aquests també patien un accident amb idéntiques conseqüències, l’abandonament de l’etapa i per tant qui lideraven la classe en les assistències de mitja jornada eren Fabian Kreim i Tobias Braun per 17,1 segons de marge amb Marijan Griebel i Pirmin Winklhofer.

A la represa de la competició per la tarda, una doble punxada feia perdre de l’ordre de mig minut a Marijan Griebel i Pirmin Winklhofer, amb el què el ral·li es posava molt de cara a Fabian Kreim i Tobias Braun, qui adoptaven un ritme segur per tal de completar l’etapa llarga del ral·li amb 16,9 segons de marge amb el vigent campió d’Alemanya.

La jornada dominical s’iniciava amb un altre tarannà, doncs Fabian Kreim i Tobias Braun apretaven les dents i en acumular dos escratxs en les dues primeres proves especials, començaven a veure’s guanyadors de la classe. D’altra banda els polonesos Kajetan Kajetanowicz i Maciej Sczpaniak marcaven el millor temps de la classe en la tercera cronometrada del dia i els campions d’Europa de 2015, 2016 i 2017, prenien la segona plaça a Marijan Griebel i Pirmin Winklhofer per 2,0 segons de distància.

Amb només una cronometrada per endavant, la reacció de Marijan Griebel i Pirmin Winklhofer era obligada i a més a més havia de ser perfecta i immediata. Aquests van respondre a les exigències de la classificació amb una victòria de tram, la qual els permetia recuperar el segon lloc, ja de forma definitiva, doncs aquests accedien sense cap mena d’incidència al parc tancat de Bostalsee.

Un cop disputat tot l’itinerari el diumenge al migdia, Fabian Kreim i Tobias Braun pujaven al graó més alt del podi en completar el recorregut amb 18,5 segons de marge amb Marijan Griebel i Pirmin Winklhofer i amb 21,5 segons de distància amb Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczpaniak.

A efectes de campionat la victòria de Fabian Kreim era totalment anecdòtica, doncs els 25 punts de la primera plaça a la ronda germànica, tot just eren els primers punts que el pilot aconseguia en la temporada. Mentre que el rus Nikolay Gryazin, cinquè a l’arribada al parc tancat de Bostalsee el diumenge al migdia, superava al mexicà Benito Guerra per tan sols 4 punts i el pilot, que competia amb llicència letona, passava a liderar la classificació provisional.

A mitja etapa sabatina, Kreim-Braun es trobaven sols al capdavant.

En la categoria FIA R-GT, els italians Enrico Brazzoli i Manuel Fenoli eren els únics integrants de la classe en la baixada per la rampa de sortida, amb el què la victòria era seva de completar les 19 proves especials de 344,04 km cronometrats del recorregut, una premisa però que no es va aconseguir en quan aquests s’accidentaven en l’última prova especial del bucle matinal del dissabte i cursaven baixa definitiva, deixant la classe òrfena.

A efectes de campionat però, i amb només el Ral·li de Valais per endavant, Enrico Brazzoli es proclamava ja campió de la classe.

Ningú completava el recorregut, però Brazzoli-Fenoli esdevenien campions del R-GT.

Tot i els sacrificis dels respectius companys d’equip per tal de que la pèrdua de punts fos menor, el cert és que el líder de la provisional del campionat per a pilots, l’estoni Ott Tänak, es desemepellegava dels seus rivals amb la quarta victòria en les 5 últimes rondes del calendari, un resultat que elevava el gap fins als 33 punts amb el belga Thierry Neuville i fins els 40 amb el vigent hexacampió Sébastien Ogier.

Pilot	Punts
Ott Tänak	205
Thierry Neuville	172
Sébastien Ogier	165

En el campionat de constructors el triplet de Toyota en el podi final, esdevenia doblet en el certamen, mentre que Hyundai contenia el cop i mantenia la primera posició en situar els seus dos pimers cotxes oficials a continuació. Per darrera, si bé fora de l’abast del rendiment de les dues primeres marques de la taula, Citroën seguia distanciant-se d’M-Sport per tal de no ser el far vermell.

Constructor	Punts
Hyundai	289
Toyota	281
Citroën	216