Alén-Kivimäki guanyaven per tercera vegada al 1000 Llacs en la seva quarta participació a bord d'un 131 Abarth.

Setena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 29è Ral·li dels 1000 Llacs finalitzava el diumenge 26 d'agost de 1979 a Jyväskylä. El ral·li gaudia d'un gran prestigi en l’especialitat, tal i com quedava reflectit en els 133 equips que figuraven en la seva llista oficial d'inscrits. Amb la baixa ilustre de l’equip oficial Saab abans no es dongués el cop de bandera de sortida, 128 equips esdevenien en participants en iniciar cap a la mitja tarda del divendres 24 d’agost un recorregut composat per 47 proves especials cronometrades de 423,50 km de distància, corda competitiva que 74 de les formacions participants aconseguirien superar. Tanmateix el ral·li finlandès era puntuable per als dos campionats grans de l’època, és a dir, el de pilots i el de constructors.

Vatanen-Richards van intentar prendre la victòria a Alén-Kivimäki sense éxit.

La primera etapa de l’edició s’iniciava el divendres 24 d’agost a les 6 en punt de la tarda des del parc tancat ubicat de Jyväskylä, per mitjà d'un reagrupament intermedi a Vääksy la matinada de l’endemà dissabte, retornar de nou a la ciutat de sortida a partir d’1 quart i mig de 9 del matí del mateix dia. Els organitzadors doncs, dibuixaven un bucle en sentit antihorari vers el sud de l’epicentre del ral·li, el qual en un primer moment comptava amb un total de 21 proves especials cronometrades, si bé la cancel·lació prèvia del penúltim tram, reduïa el programa fins a 206,60 km de distància al llarg de 20 proves especials.

Els 4 primers trams del programa tenien una corda cronometrada inferior a la desena de quilòmetres, quelcom que a priori no hauria d’oferir grans diferències i que a manca de marges acumulats, donaria un ball de posicions constant. La parella oficial de Ford composada per Hannu Mikkola i Arne Hertz establien el millor registre en la primera prova especial cronometrada, si bé els vencedors de la darrera edició de la ronda finlandesa, els locals Markku Alén i Ilkka Kivimäki, feien el mateix en el següent tram per tal d’assolir la primera posició provisional per 3 segons de marge a bord de l’únic FIAT de fàbrica. 

Ari Vatanen i David Richards, després d’aquests dos primers reptes cronometrats eren tercers amb un altre Ford Escort RS 1800 a 4 segons dels pilots de la marca italiana, mentre que Björn Waldegård i Hans Thorszelius compartien la quarta posició amb el tercer cotxe de la marca anglosaxona de l’oval blau a 1 segon del darrer graó del podi amb el Vauxhall Chevette 2300 HS de Pentti Airikkala i Risto Virtanen. Paral·lelament, els vencedors de l’edició de 1973, el finlandès Timo Mäkinen i el britànic Henry Liddon, quedaven a l’estacada arran d’una avaria en la bomba de l’oli del seu Toyota Celica.

Hannu Mikkola i Arne Hertz establien el temps de referència per a la resta de participants en la cronometrada més ràpida del programa, Urria, amb una velocitat promig de 123,65 km/h, un esforç però que només els servia per retallar la mínima distància mesurable amb els líders, és a dir 1 segon. Distància que romandria congelada en la quarta prova especial en tan en quan els pilots de Ford i els de FIAT hi aconseguien la victòria de tram ex-aequo.

En aquesta part del recorregut, el motor del Vauxhall Chevette 2300 HS de Pentti Airikkala i Risto Virtanen es trencava, obligant als útims inquilins de la darrera edició de la prova finlandesa a abandonar la competició i just després de completar la tercera prova especial. La baixa dels de la marca anglesa del grup General Motors, permetia a uns altres finlandesos d’una altra marca anglesa, Simo Lampinen i Juhani Markkanen a bord del Triumph TR7 V8 sense injecció electrònica, flirtejar amb les posicions de podi, si bé tan aquests com Ari Vatanen i David Richards, com els cinquens classificats, Björn Waldegård i Hans Thorszelius, es trobaven ja a 14, 16 i 18 segons dels líders respectivament.

Els 24,50 km cronometrats del mític tram d’Ouninpohja, cinquena prova especial del programa, suposaven el primer repte amb entitat de l’edició. Markku Alén i Ilkka Kivimäki completaven la corda de l’especial amb el temps més baix de tots els participants que restaven en cursa, amb un promig de 5 dècimes de segon per quilòmetre més ràpids que no pas Hannu Mikkola i Arne Hertz, amb el què els pilots de FIAT assolien un marge de 15 segons vers els de Ford, mentre que per darrera els seus companys Ari Vatanen i David Richards queien a 27 segons dels líders i els suecs Björn Waldegård i Hans Thorszelius a 45 segons. 

Hannu Mikkola i Arne Hertz contraatacaven en les 3 següents proves especials, les quals el pilot de Joensuu coneixia perfectament, i els de Ford hi encadenaven 3 victòries parcials. Alhora, Markku Alén i Ilkka Kivimäki trencaven una llanda en impactar contra una pedra en el transcurs de la vuitena prova especial, una convergència de resultats que deixava al capdavant de la taula als nòrdics de la marca de l’oval per 23 segons de marge amb els finlandesos de FIAT.

Empesos per les circumstàncies, en les 3 últimes proves especials abans els participants no arribessin al reagrupament de Vääksy, Markku Alén i Ilkka Kivimäki responien als seus rivals de Ford amb la mateixa moneda, si bé davant l’absència d’incidents en la parella de la formació anglosaxona, així com la compartició de la victòria de tram en la segona d’elles, els segons classificats només aconseguien retallar en conjunt 8 segons a Hannu Mikkola i Arne Hertz, mentre que Ari Vatanen i David Richards queien ja a 37 segons dels seus companys d’estructura i Björn Waldegård i Hans Thorszelius a 1 minut i 27 segons.

Rere els suecs de Ford, Simo Lampinen i Juhani Markkanen s’endarrerien a causa d’una avaria en el distribuidor del seu Triumph TR7 V8, deixant en cinquena posició als joves locals Henri Toivonen i Juha Paajanen, qui pilotaven un dels 2 FIAT 131 Abarth d’Autonovo, és a dir de l’importador local de la marca torinesa, el mateix cotxe que 2 temporades abans havien pilotat Timo Mäkinen i Henry Liddon.

A la represa de la competició, el ball de segons prosseguia entre els dos principals animadors de l’edició, si bé Markku Alén i Ilkka Kivimäki escapçaven considerablement el seu retard en la dissetena prova especial programada, la primera que es disputava amb els primers raigs de sol del nou dia, deixant les distàncies entre els dos equips en tan sols 3 segons. 

Una prova especial abans, la setzena, Henri Toivonen i Juha Paajanen causaven baixa en el ral·li per sortida de pista, cedint el testimoni de la cinquena plaça als seus companys d’estructura Ulf Grönholm i Bob Rehnson, llur 131 Abarth tampoc gaudia de les darreres evolucions de la berlina esportiva italiana, carregant a més a més amb 2 anys de competició sobre els seus eixos.

Arribats a la divuitena prova especial, a manca de 3 cronometrades per a completar l’etapa, la junta de culata del Ford Escort RS1800 de Hannu Mikkola i Arne Hertz defallia, explicant-se així el perquè de tants segons perduts en la cronometrada anterior, i el lideratge retornava a Markku Alén i Ilkka Kivimäki, mentre que Björn Waldegård i Hans Thorszelius prenien una posició al podi, si bé força despenjats dels graons anteriors. Alhora, els seus companys Ari Vatanen i David Richards aconseguien el millor temps en aquestes 3 últimes proves especials de la primera etapa i retallaven sensiblement les distàncies vers els líders de FIAT. 

Retornats al punt de sortida de l’edició a partir d’1 quart i mig de 9 del matí, Markku Alén i Ilkka Kivimäki lideraven la classificació provisional amb 42 segons de marge vers Ari Vatanen i David Richards i per 2 minuts i 29 segons en relació a Björn Waldegård i Hans Thorszelius. Afortunadament per als suecs de Ford, el seu coixí respecte als quarts classificats, els finlandesos Timo Salonen i Seppo Harjanne, qui hi pilotaven un Datsun 160J de Grup 2, era de 2 minuts i 43 segons, amb el que la seva posició no semblava perillar de transcórrer la segona etapa sense sobresalts. Així doncs, Ulf Grönholm i Bob Rehnson perdien la quarta posició en la darrera cronometrada de l’etapa i per tan sols 1 segons de marge, el mínim que es mesurava en l’època. 

Les 90 formacions participants que restaven en el parc tancat de Jyväskylä, reprenien la competició després d’haver-hi descansat per un període de 6 hores, és a dir a partir d’1 quart i mig de 3 de la tarda. Per davant els organitzadors els hi disposaven 26 proves especials de 216,9 km cronometrats, distància que els conduïria cap al nord-est de l’epicentre del ral·li fins a reagrupar-se a Leppävirta i retornar a Jyväskylä, on un segon bucle cap al sud els esperava.

Ari Vatanen i David Richards sortien disposats a atacar la primera posició, i aquests es feien amb el millor temps en 5 de les 6 primeres proves especials cronometrades, un rendiment que els permetia escurçar el forat amb els líders fins als 26 segons. En l’altre punt calent de la taula, Ulf Grönholm i Bob Rehnson aconseguien recuperar la quarta posició i construir-se un petit coixí de 13 segons vers Timo Salonen i Seppo Harjanne. Aliens a qualsevol mena de lluita i pensant en recollir els punts del tercer lloc en la seva cursa cap al títol mundial, Björn Waldegård i Hans Thorszelius optaven per una posició conservadora, concedint encara més segons amb els dos llebrers del ral·li, arribant a fregar els 3 minuts de demèrit amb els líders.

La reacció de Markku Alén i Ilkka Kivimäki en les 2 següents proves especials abans no arribessin al reagrupament de Leppävirta, esmorteïa la caiguda de segons, i els de FIAT i els de Ford hi feien entrada amb 27 segons de distància, mentre que Björn Waldegård i Hans Thorszelius es trobaven ja a 3 minuts i 4 segons dels primers classificats. Entre la parella de l’importador local de FIAT i els líders del Grup 2, la taula de temps reflexava una separació de 16 segons.

Queia la nit i a la represa Ari Vatanen i David Richards tornaven a les andades. Els de Ford es feien amb 5 victòries parcials en les 6 següents proves cronometrades, una d’elles ex-aequo amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki, qui en aquesta fracció del programa només n’hi aconseguien 2, i el finlandès i el britànic es situaven a 18 segons del lideratge de la parella de FIAT. Malauradament per als pilots de la marca de l’oval blau, una punxada en la segona passada per Jouhtikyla, els hi suposava reiniciar la remuntada, doncs la parella concedia de cop 19 segons en vers els líders, pràcticament tot el temps que havien aconseguit retallar fins llavors.

Emperò els segons classificats no defallien i aquests entraven en el reagrupament de matinada de Jyväskylä a 30 segons dels líders i després d’haver aconseguit 2 victòries de tram més en les 2 proves que el programa els hi posava per davant. Björn Waldegård i Hans Thorszelius, que tot just aconseguien la seva primera victòria de tram en el que els seus companys d’estructura hi patien la inoportuna pèrdua de pressió, es trobaven ja a 4 minuts i 6 segons dels líders.

Ja en el bucle cap al sud de Jyväskylä, llurs 3 primeres proves especials eren una segona passada per la segona, tercera i quarta prova especial del programa de l’edició, la lluita s’estancava en compartir el millor temps en dues ocasions, mentre que a Mutanen, la cronometrada més llarga de tot el programa, Markku Alén i Ilkka Kivimäki hi aconseguien una important victòria de tram que els hi retornava 11 segons dels que havien perdut, establint-se una separació de 43 segons entre els dos principals animadors dels vorals finlandesos.

El ritme que Markku Alén i Ilkka Kivimäki imprimien en aquestes últimes proves especials del programa, era impossible per a la resta de participants, i els líders seguien obrien forat al capdavant de la taula, molt més notori quan en la penúltima prova especial Ari Vatanen i David Richards hi patien una lleugera sortida de pista que els hi doblava el retard acumulat. Paral·lelament, els nòrdics Ulf Grönholm i Bob Rehnson es feien forts en la quarta posició, i a bord del seu vell Grup 4, aconseguien ampliar el seu coixí amb els líders del Grup 2, Timo Salonen i Seppo Harjanne, per sobre del minut.

Retornats a Jyväskylä en passar 5 minuts de les 9 del matí del diumenge 26 d’agost, el 29è Ral·li dels 1000 Llacs es donava oficialment per conclòs. Markku Alén i Ilkka Kivimäki, llur constructor s’estava prenent un any sabàtic, revalidaven la victòria aconseguida la temporada anterior en completar els 423,50 km cronometrats disputats dels 429,10 km prèviament programats en un temps de 4 hores 1 minut i 11 segons, registre que rebaixava en 1 minut i 31 segons l’acumulat per Ari Vatanen i David Richards. Björn Waldegård i Hans Thorszelius, amb un auto clarament superior al del seus perseguidors, tancava el podi sense massa esforç a 6 minuts i 4 segons dels guanyadors.

Waldegård-Thorszelius van ser expectadors de luxe de les lluites per la victòria..

Per a Björn Waldegård la baixa de Hannu Mikkola en el primer terç del programa era un premi doble, doncs per una banda el suec es feia amb una posició de podi que finalment li suposaria 12 punts en el certamen de pilots i d’altra banda el seu màxim rival en la cursa cap el títol, el seu company de formació finlandès, es quedava a 0, desfent-se la igualada amb la qual tots dos arribaven a Finlàndia. Markku Alén aconseguia la seva primera victòria de la temporada en el seu programa parcial i el de Hèlsinki es situava en tercera posició.

Pilot	Punts
Björn Waldegård	83
Hannu Mikkola	71
Markku Alén	54

En el certamen de constructors, Ford, tot i no obtenir la màxima puntuació arran de la victòria del FIAT 131 Abarth de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, sumava 16 punts a Finlàndia, contenint així l’embestida del seu principal rival en la cursa pel títol, Datsun, qui obtenia 14 punts en combinar la victòria en Grup 2 amb la cinquena posició de Timo Salonen i Seppo Harjanne.

Constructor	Punts
Ford	102
Datsun	77
FIAT	59

Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres en línia de 1791 centímetres cúbics (85,50 mm de diàmetre - 78,00 mm de carrera) amb turbo.
Potència	350 CV a 8500 rpm
Canvi	Manual de 5 velocitats
Transmissió	Propulsió a les rodes posteriors
Longitud	4416 mm
Amplada	1691 mm
Alçada	1410 mm
Distància entre eixos	2500 mm
Pes mínim	1100 kg

Conegut entre els anglosaxons com “whistling pig”, porc xiulador, el Toyota Celica TCT feia el seu debut en el mundial de ral·lis el divendres 26 d’agost de 1983 amb motiu de l’inici del 33è Ral·li 1000 Llacs. El plantejament que feia el Toyota Team Europe, estructura que per llavors gestionava els projectes de la marca japonesa al mundial de ral·lis, era bastant conservador, doncs optaven per un cotxe de propulsió, descartant així l’opció introduir la tracció integral que Audi ja s’havia encarregat de demostrar la seva vàlua i que el reglament del Grup B en facilitava la seva introducció, amb un motor frontal el qual tenia una pressió de turbo relativament baixa.

Tot plegat el feia un cotxe relativament poc competitiu en les cites europees, on la velocitat pura és el pal de paller, però el seu disseny més que provat, el feia un cotxe molt efectiu en les rondes africanes, on el més important era la robustesa mecànica i la facilitat de reparació; en aquest continent el Toyota Celica TCT aconseguiria sis victòries en sis participacions, mentre que a Europa, en 7 esdeveniments participats, el retorn per part dels seus pilots seria d’un sol podi al RAC Rally de 1984.

El final de l’era Grup B a les acaballes de 1986, va posar final a la vida del Toyota Celica TCT en el mundial de ral·lis, aconseguint-hi acumular en 16 participacions un total de 13 places de podi i les 6 victòries africanes esmentades anteriorment, amb el que el seu rendiment esdevenia del 37,5%

Björn Waldegård:

Costa d’Ivori 1983, Safari Rally 1984, Safari Rally 1986 i Costa d’Ivori 1986.

Juha Kankkunen:

Safari Rally 1985 i Costa d’Ivori 1985.

Ari Vatanen i Terry Harryman donaven al Peugeot 205 T16 la seva primera victòria mundial.

Novena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis de la temporada de 1984, el Ral·li dels 1000 Llacs tancava la seva 34ena edició amb la presència de 74 formacions participants en el seu parc tancat el diumenge 26 d'agost a Jyväskylä, regió central de Finlàndia. La prova, considerada per molts com un gran premi sobre terra, oferia la possibilitat d’obtenir punts en els certàmens de pilots i constructors, el que atreia fins a un total de 151 equips per a oficialitzar la seva inscripció, dels que 144 serien presents a la protocolària cerimònia de sortida, celebrada el divendres 24 d'agost en la mateixa ciutat, i des d’on aquests farien camí cap un recorregut composat per 51 especials cronometrades de 460,96 km competitius.

Tot i les millores fetes en les suspensions del 037, Alén-Kivimäki no van poder superar a Vatanen-Harryman.

Acte seguit de celebrar-se la cerimònia de sortida, programada en passar 1 minut de les 6 de la tarda del divendres 24 d’agost per a la primera parella participant, arrancava l’etapa inaugural del ral·li, la qual tenia 11 trams cronometrats en el seu recorregut de 117,34 km de corda. Unes especials que conduïen a la caravana del ral·li fins a Jämsä i que finalitzaven gairebé al cap de 7 hores de prendre la sortida, concretament a 3 quarts i mig d'1 de la matinada de l’endemà dissabte i en el mateix punt d’eixida.

Stig Blomqvist i Björn Cederberg, a bord del seu Audi Quattro A2, aconseguien marcar el millor registre en la primera cronometrada de l’edició 1 segon per davant d’Ari Vatanen i Terry Harryman, el que situava als suecs al capdavant de la general per idèntic marge amb la parella de Peugeot. I es que de fet el pilot suec havia estat l'únic capaç de batre als finlandesos a casa seva, l'any 1971 i a bord d'un Saab 96 quan encara no existia ni el Mundial de Ral·lis. Sense abandonar aquest tram inaugural, Lasse Lampi i Pentti Kuukkala havien de renunciar a la competició en trencar el motor del seu Audi Quattro A2.

La cancel·lació de la segona especial cronometrada a causa de la sortida de pista del Vauxhall Chevette 2300 HSR dels britànics Julian Roderick i David Holmes en un sector amb força públic, perllongava artificialment el lideratge de la parella sueca d’Audi, alhora que desposseïa d’una victòria de tram al Lancia de Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

Emperò les millores introduïdes en les suspensions del seu 037 Evo, es constataven en l’agilitat amb la que el prototip menys potent dels tres pesos pesants copiava el terreny finlandès, i la parella encadenaria 4 victòries de tram més en aquest impàs inicial de la jornada, amb les que els pilots oficials de Lancia prenien el relleu als estrangers de la firma bavaresa al terme de la quarta prova especial.

Ari Vatanen i Terry Harryman, amb el petit i lleuger Peugeot 205 Turbo 16, marcaven temps propers als del primer equip de Lancia i aquests arribaven a l’equador de l’etapa inaugural a 16 segons del lideratge i per 9 segons de marge amb l’Audi d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg.

Queia la nit en el retorn vers Jyväskylä i Ari Vatanen i Terry Harryman milloraven la posada a punt de les seves suspensions, amb el que la parella finlandeso-britànica de la firma borgonyona retallava distàncies amb els líders de Lancia, gràcies a aconseguir-hi 4 victòries de tram, per 2 per part de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, la darrera d’elles ex-aequo entre ambdues formacions. Tanmateix els finlandesos de Lancia patien una lleugera sortida de pista en la penúltima prova especial de l’etapa, en la que la rampa de fars suplementària es despenjava, provocant la pèrdua d’una desena de segons de la parella en vers els de Peugeot.

Més importants eren els problemes dels seus joves companys d’equip Henri Toivonen i Juha Piironen, qui per culpa d’una avaria en el seu compresor, no podien donar caça als potents però poc adaptats Audi Sport Quattro de Hannu Mikkola i Arne Hertz o el Quattro A2 d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg, aquests darrers afligits per un problema d’encès.

Retornats a Jyväskylä a quarts de 1 de la matinada, Markku Alén i Ilkka Kivimäki lideraven la classificació provisional per 2 segons de marge amb Ari Vatanen i Terry Harryman, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz prenien la tercera plaça a 1 minut i 16 segons dels líders finlandesos. Stig Blomqvist i Björn Cederberg restaven a les portes de les posicions d’honor a 5 segons del seus companys d’equip i per només 3 segons de marge amb el Lancia 037 Evo de Henri Toivonen i Juha Piironen. Rere seu un forat d’1 minut i 17 segons fins anar a trobar el Toyota Celica TCT de Juha Kankkunen i Fred Gallagher.

Passats 10 minuts de les 7 del matí del mateix dissabte, es reprenia la competició amb la sortida del parc tancat de Jyväskylä. Per davant els 122 equips participants que restaven en la cita, tenien 9 proves cronometrades de 76,32 km competitius, una activitat que finalitzaria en passar 5 minuts d'1 quart de 2 del migdia i que discorria en sentit contrari a l’escull anterior, és a dir cap al nord-est de la capital de la regió finlandesa.

Hannu Mikkola i Arne Hertz establien el millor temps en la cronometrada inaugural de la jornada, si bé Ari Vatanen i Terry Harryman s’imposaven consecutivament en les restants 8 proves especials del programa de l’etapa, assolint el lideratge al terme de la primera d’elles, deixant palès que el Peugeot 205 T16 era el cotxe ideal per a la competició en combinar la lleugeresa del Lancia 037 amb la potència i la tracció integral dels Audi, i anar incrementant paulatinament el seu marge al capdavant de la classificació.

Un increment que rebria un impuls extra en la penúltima prova especial de l’etapa, quan a causa d’un problema amb la caixa de canvis en el seu Lancia 037 Evo, Markku Alén i Ilkka Kivimäki patien una sortida de pista.

Paral·lelament, amb l’increment de les temperatures i la presència de més grava solta sobre la traçada, l’Audi Sport Quattro de Hannu Mikkola i Arne Hertz i l’Audi Quattro A2 d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg, mantenien a ratlla el Lancia de Henri Toivonen i Juha Piironen en el transcurs de l’etapa matinal, una alegria descompensada quan Michèle Mouton i Fabrizia Pons, que de fet hi pilotaven un muleto decorat, patien un accident en la 14ena especial cronometrada del programa, tercera de l’etapa, deixant el seu cotxe molt malmès i sense el parabrises. Tot i això, les fémines d’Audi completaven el tram, si bé cedint-hi gairebé 20 minuts amb els líders. 

Ari Vatanen i Terry Harryman entraven en el reagrupament de Jyväskylä del dissabte al migdia amb 1 minut i 13 segons d’avantatge vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz eren tercers a 2 minuts dels líders. Stig Blomqvist i Björn Cederberg es situaven 12 segons més avall dels seus companys d’equip i per 28 segons de marge amb Henri Toivonen i Juha Piironen. Per Eklund i Dave Whittock prenien la sisena posició a Juha Kankkunen i Fred Gallagher per 1 sol segon de marge, si bé aquests es trobaven ja a gairebé 5 minuts dels líders.

Tanmateix, arribades a final d’etapa, Michèle Mouton i Fabrizia Pons prenien la decisió d’abandonar la competició, doncs les seves probabilitats de puntuar eren del tot nules. 

Amb 106 equips participants al parc tancat i 14 proves especials cronometrades de 131,43 km de corda per endavant, la tercera etapa era la més longeva de quantes es programaven en l’itinerari de l’edició, la primera de les quals, Harju, es disputava sobre els carrers asfaltats de la ciutat que acollia l’esdeveniment, Jyväskylä. Amb inici de l’etapa en l’esmentat epicentre en passar 10 minuts de les 3 de la tarda, el punt final de la mateixa s’establia a Kalpalinna a 2 quarts i mig d'11 de la nit.

Hannu Mikkola i Arne Hertz empataven en el temps escratx amb els Lancia 037 Evo de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i de Henri Toivonen i Juha Piironen a Harju, restant els pilots d’Audi en solitari com els autors del millor temps en la següent, defensant així amb dents i ungles la seva tercera posició provisional. 

Stig Blomqvist i Björn Cederberg replicaven als seus companys d’esquadra en el tercer repte cronometrat del dissabte a la tarda, mantenint així viu el pols intern, una lluita que més d’hora que tard acabaria cobrant-se els seus tributs en un terreny tan ràpid com era el finlandès. Dues proves especials més enllà, en la segona passada per Ouninpohja, els campions del món en vigència, Hannu Mikkola i Arne Hertz, hi cometien una petita errada i amb ella hi concedien mig minut als seus companys d’equip, temps més que suficient com per veure’s rellevats en la darrera posició de podi per la parella sueca.

Una cronometrada més enllà, la segona disputa de Paijala, els nòrdics trencaven la caixa de la direcció del seu Sport Quattro en la recepció d’un salt, veient-se obligats a abandonar la competició. Dues proves especials en les que Henri Toivonen i Juha Piironen tenien la possibilitat d’aconseguir 2 victòries parcials més en el seu comptador particular, amb les que començaven a posar setge al darrer graó de podi.

Amb Hannu Mikkola i Arne Hertz fora, Ari Vatanen i Terry Harryman tornaven a exercir el seu domini aclaparador en la lluita contra els cronòmetres i aquests s’avesaven en l’autoria dels millors temps en les 8 últimes proves especials de l’etapa, per tal de seguir ampliant distàncies al capdavant de la classificació. Paral·lelament, i després d’una lluita molt tancada, Henri Toivonen i Juha Piironen prenien momentàniament la tercera posició a Stig Blomqvist i Björn Cederberg a manca de 2 cronometrades per a completar l’etapa, però només la reacció dels pilots d’Audi en la darrera prova especial de l’escull, els permetia recuperar la plaça d’honor per 1 sol segon de marge.

Els joves finlandesos de Lancia doncs entraven al parc tancat de Kalpalinna en quarta posició provisional a 3 minuts i 21 segons d’Ari Vatanen i Terry Harryman, mentre que els seus companys d’equip més veterans, Markku Alén i Ilkka Kivimäki, eren segons a 1 minut i 50 segons dels líders. Per darrera, Per Eklund i Dave Whittock seguien lluitant per la seva plaça, per llavors la cinquena, amb Juha Kankkunen i Fred Gallagher separats per només 10 segons i a 8 minuts i 6 segons dels pilots de Peugeot.

Després d’un breu descans d’hora i escaig, la competició es reprenia a manca de 10 minuts per a les 12 de la nit del dissabte amb la quarta etapa del ral·li, la qual tenia en el seu programa 13 proves cronometrades de 109,89 km competitius, que transportaven als 86 membres de la caravana del ral·li fins a Mänttä, on els primers equips participants hi tenien programat l’ingrés a 1 quart de 8 del diumenge pel matí.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki donaven el primer cop en la primera prova especial del bucle, retallant-hi de cop 18 segons a Ari Vatanen i Terry Harryman, els quals en les següents proves especials de l’etapa, no es deixarien sorprendre pels seus rivals de Lancia en la cursa vers la victòria, aturant el cronòmetre amb registres molt similars als de Markku Alén i Ilkka Kivimäki. 

Paral·lelament, al terme de la tercera prova especial nocturna, Henri Toivonen i Juha Piironen igualaven el temps total de Stig Blomqvist i Björn Cederberg, per a continuació, encadenar 4 victòries de tram, amb les quals els de Lancia arrabassaven definitivament la tercera posició als suecs d'Audi, alhora que es construïen un cert marge de confort. Situació que també es produïa en la lluita per la cinquena posició. Juha Kankkunen i Fred Gallagher batien regularment l’Audi Quattro A2 de Per Eklund i Dave Whittock i els oficials de Toyota prenien la plaça.

Al terme de l’etapa, quan el sol ja feia hora i mitja que havia sortit per l’horitzó septentrional , 77 equips romanien en competició i 1 minut i 39 segons separaven als líders Ari Vatanen i Terry Harryman de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, és a dir, els de Peugeot havien concedit 11 segons als de Lancia, mentre que Henri Toivonen i Juha Piironen tancaven les posicions d'honor a 3 minuts i 47 segons dels líders i per 45 segons de marge amb Stig Blomqvist i Björn Cederberg. Juha Kankkunen i Fred Gallagher tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 10 minuts i 6 segons dels líders, amb 27 segons de coixí amb Per Eklund i Dave Whittock.

La cinquena i última etapa del programa era la més curta de totes, amb només 31,98 km cronometrats al llarg de 4 proves especials, un tràmit que s’iniciava amb la sortida del reagrupament de Mänttä en passar 5 minuts de 3 quarts de 8 del matí i que finalitzaria amb la cerimònia de podi a Laajavuori en passar 5 minuts d’1 quart d’11 del matí del mateix diumenge 26 d’agost.

Sense forçar, Ari Vatanen i Terry Harryman aconseguien establir el millor temps en les 4 cronometrades de l’etapa, mentre que una petita sortida de pista de Markku Alén i Ilkka Kivimäki en la segona d’elles, donava un bon feix de segons als pilots de Peugeot, moment en el que els pilots de Lancia dessistien de qualsevol mena d’atac.

Completades les 51 proves especials del programa del 34è Ral·li dels 1000 Llacs, Ari Vatanen i Terry Harryman brindaven al Peugeot 205 Turbo16 la seva primera victòria mundial en recórrer els 457,27 km cronometrats disputats de l’itinerari en un temps de 4 hores 8 minuts i 49 segons, registre que rebaixava en 2 minuts exactes l’aconseguit per Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Henri Toivonen i Juha Piironen tancaven el podi finlandès a 2 minuts i 8 segons del temps dels seus companys d’equip i compatriotes.

En la tercera etapa Toivonen-Piironen van aconseguir fer-se amb la tercera plaça.

En la classificació reservada als Grup A, la baixa per accident del Volkswagen Golf GTi de Kalle Grundel i Peter Diekmann a les acaballes de la primera etapa, deixava al capdavant de la classificació el FIAT Ritmo Abarth 130 TC dels locals Mikael Sundström i Voitto Silander per l’estret marge de 9 segons amb l’Audi 80 Quattro dels suecs Mikael Ericsson i Rolf Melleroth. 

Gràcies a la tracció integral del seu cotxe, la parella sueca ràpidament retallaria el demèrit vers els líders de la categoria en el transcurs de la segona etapa del ral·li, i aquests prenien les regnes de la classe, completant l’escull amb 47 segons de marge amb Mikael Sundström i Voitto Silander. Una tendència que es perllongaria hores més tard al llarg de la tercera etapa, per tal d’assolir el parc tancat de Hameenlinna amb 3 minuts exactes de marge amb els finlandesos del Ritmo.

Només iniciar-se la quarta etapa la mitjanit del diumenge, totes dues formacions es veien obligades a abandonar per avaria en les seves transmissions, una doble baixa simultània que deixava al capdavant de la categoria l’Opel Ascona i2000 dels locals Timo Metsamäki i Juhani Isotalo, qui amb un marge suficientment gran, es dedicaven a completar el programa, per tal d’arribar al terme del ral·li ocupant la primera posició de la classe amb 1 minut i 57 segons i 3 minuts i 32 segons amb els cotxes homòlegs dels també finlandesos Sakari Vierimaa i Kari Savolainen, i Juha Hämäläinen i Hannu Sarkeala.

En la provisional per a pilots, tot i el quart lloc que al final acabaria aconseguint Stig Blomqvist, el suec era ferm líder de la provisional amb 113 punts per 90 que acabaria sumant Markku Alén gràcies al segon lloc aconseguit a la prova de casa que a més a més permetia al pilot de Lancia superar al seu compatriota d'Audi alhora que campió mundial en vigència Hannu Mikkola. Per la seva banda, Ari Vatanen, a qui el precedien dos abandonaments a Còrsega i Grècia, just aconseguia els seus primers punts en el mundial empatant en novena posició amb Jean Ragnotti.

Pilot	Punts
Stig Blomqvist	113
Markku Alén	90
Hannu Mikkola	86

En el campionat reservat a marques el tot i la desfeta dels Sport Quattro, només Blomqvist-Cederberg van poder acabar la cita a bord d'un antic Quattro A2 en quarta posició, Audi es mantenia al capdavant de la general, gràcies sobretot a la victòria del Peugeot, o el que és el mateix, que el Lancia no guanyés. Renault per la seva banda obtenia 4 punts de la vuitena plaça de Bruno Saby i Jean-François Fauchille, els primers no nòrdics de la classificació, aturant el cop que Toyota venia fent per darrera gràcies al jove pilot finlandès Juha Kankkunen.

Constructor	Punts
Audi	116
Lancia	102
Renault	55

Sainz-Moya esdevenien llegenda en ser els primers no nórdics en guanyar el 1000 Llacs.

Fidel a la tradició, Jyväskylä era un any més l'escenari del Ral·li dels 1000 Llacs, que en el diumenge 26 d'agost de 1990 posava punt i final a la seva 40ena edició. El ral·li era la novena prova en el calendari del campionat del món, i amb puntuabilitat per als certàmens de pilots, constructors i producció, en la seva llista oficial d'inscrits hi constaven fins a 192 equips. D'aquests 186 iniciaven els 527,61 km del recorregut repartits al llarg de 42 proves especials cronometrades el dijous 23 d'agost, mentre que 92 eren els equips capaços de completar la distància cronometrada.

Vatanen-Berglund amb poc a perdre i molt a guanyar van intentar la victòria fins l'últim suspir.

La primera etapa del ral·li era la més curta de totes, celebrada en dijous i formada per només 6 trams cronometrats els quals amb prou feines superaven els 60 km de distància, aquesta servia en certa manera com una presa de contacte amb les ràpides especials finlandeses. El terreny es caracteritzava per estar molt lliscant degut a una pluja fina que no cesava de caure, fet pel qual un dels equips favorits a aconseguir un bon resultat, els francesos de Lancia Didier Auriol i Bernard Occelli, patien una colisió contra un arbre en la primera prova especial cronometrada del ral·li, danyant seriosament la seva porta posterior així com el montant central, si bé mecànicament no calia lamentar més danys, si que els francesos s'hi deixaven un bon grapat de segons.

En aquesta primera prova especial, una especial espectacle celebrada a Jyväskylä, Carlos Sainz i Luis Moya també perdien uns quants segons vers Juha Kankkunen i Juha Piironen, els homes més ràpids en la cronometrada, en quedar-se trabat el seu fre de mà i patir una virolla. A partir de llavors es va produir una reacció per part dels homes de Toyota, tan Carlos Sainz i Luis Moya, com els seus companys d'equip suecs i guanyadors de la darrera edició del ral·li finlandès, Mikael Ericsson i Claes Billstam. Tots dos equips empataven a l'escratx en la segona prova especial cronometrada el que situava a la parella sueca de Toyota al capdavant de la provisional, mentre que en la tercera especial del dia, el millor temps era per a Carlos Sainz i Luis Moya en solitari que rellevaven així als seus companys d'equip de la primera posició.

En la quarta especial cronometrada de la primera etapa, Carlos Sainz i Luis Moya patien una punxada lenta en l'equador del tram, si bé per sort la roda no es va mostrar especialment baixa de pressió fins als 2 últims quilòmetres, obligant llavors al pilot madrileny a aixecar una mica el peu de l'accelerador i cedir uns 27 segons vers a Juha Kankkunen i Juha Piironen que amb el seu segon escratx del dia, tornaven a liderar el ral·li de casa seva, ja que el pilot residia a una vintena de quilòmetres de Jyväskylä.

Aquest segon contra-temps va tornar a fer reaccionar a la parella espanyola de Toyota que amb dos escratxs consecutius, tots dos aconseguits ex-aequo, el primer amb els seus companys d'equip Mikael Ericsson i Claes Billstam i el darrer amb els líders de la prova, els locals Juha Kankkunen i Juha Piironen, el que situava a la neutralització de la primera etapa als finlandesos de Lancia en primera posició seguits a només 6 segons dels espanyols de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya. Tancant el podi provisional s'hi trobaven Mikael Ericsson i Claes Billstam a 11 segons dels primers classificats.

En quan a les baixes la poca distància cronometrada no va donar massa oportunitats als incidents, havent de lamentar només la del cotxe debutant al mundial, el Ford Sierra Cosworth 4x4, pilotat pel finlandès Pentti Airikkala i l'irlandès Ronan McNamee quan després d'haver demostrat uns interessants cronos en les tres primeres proves cronometrades, havia de retirar-se en la quarta amb la caixa de canvis bloquejada en quarta velocitat.

La segona jornada de competició s'iniciava el divendres pel matí amb Juha Kankkunen i Juha Piironen obrint pista, i la parella ho feia precisament en l'especial que passava per la finca on residia el pilot, Laukaa, i on els homes de Lancia aconseguien marcar el millor temps, obrint en 4 segons més les distàncies que els separaven de Carlos Sainz i Luis Moya. A continuació Ari Vatanen i Bruno Berglund reivindicaven la seva quota de protagonisme en aconseguir l'escratx en la segona especial cronometrada, marcant un registre 5 segons inferior al que marcaven Juha Kankkunen i Juha Piironen i Carlos Sainz i Luis Moya que empataven a temps.

La parella espanyola de Toyota responia l'ofensiva finlandesa marcant el millor temps en la tercera i quarta especial cronometrada, sent en aquesta última especial quan el ral·li va patir un cop de teatre, Juha Kankkunen i Juha Piironen veien com de cop al seu Lancia Delta Integrale 16V se li trencava el cable de l'accelerador, obligant-los a improvisar un comandament fet de filferro que el pilot dues vegades campió mundial accionava assegut a sobre del capó del motor mentre que Juha Piironen s'asseia al volant del cotxe doncs era un bon coneixedor de l'especial. Si bé aquest incident es registrava a manca de 3 km per a completar l'especial, el temps que perdia la parella finlandesa s'elevava fins als 6 minuts i aquests s'enfonsaven en la general alhora que Carlos Sainz i Luis Moya passaven a liderar la prova seguits d'Ari Vatanen i Bruno Berglund.

Aquesta singular manera de pilotar, va arruinar el ral·li de Kankkunen-Piironen.

Ari Vatanen i Bruno Berglund veient la possibilitat de tornar a guanyar el ral·li sis anys després que el pilot ho aconseguís amb el Peugeot 205 T16, s'esperonaven llavors i aconseguien marcar tres escratxs consecutius que els permetien escurçar en sis segons les diferències que tenien amb els nous líders, Carlos Sainz i Luis Moya. Els de Toyota donaven la seva rèplica amb dos millors temps consecutius, recuperant 5 dels 6 segons que havien perdut, mentre que els dels tres diamants vermells tornaven a marcar l'escratx en l'avant-penúltim tram per escurçar dos segons més.

En les dues últimes cronometrades del ral·li, Carlos Sainz i Luis Moya marcaven els dos temps escratx, l'últim d'ells ex-aequo amb els seus companys d'equip Mikael Ericsson i Claes Billstam, els quals s'havien quedat una mica despenjats de la lluita per la victòria que estaven mantenint els espanyols amb Ari Vatanen i Bruno Berglund, havent de passar llavors els suecs a controlar al debutant Mazda 323 GT-X dels finlandesos Timo Salonen i Voitto Silander per mantenir la seva tercera posició provisional.

Tot aquesta lluita que van mantenir Carlos Sainz i Luis Moya amb Ari Vatanen i Bruno Berglund al llarg del divendres, només va permetre als dels tres diamants vermells escurçar en 1 segon la distància que tenien vers els de Toyota, situant el seu avantatge al retorn a Jyväskylä en 16 segons, Mikael Ericsson i Claes Billstam es trobaven ja a 49 segons dels líders.

Dissabte el terreny estava més sec que en les dues jornades anteriors mercè a que el sol era més present al cor de Finlàndia, tot i això Carlos Sainz i Luis Moya no agreujaven el fet d'obrir pista quan en les 4 primeres especials cronometrades aconseguien obrir forat amb Ari Vatanen i Bruno Berglund en 10 segons més gràcies a que els espanyols marcaven dos temps escratx i dos segons temps escratx sempre per darrera dels seus companys d'equip Mikael Ericsson i Claes Billstam i també sobretot a causa d'una punxada que afectava als de Mitsubishi en l'especial inaugural i que els endarreria en 6 segons vers els líders. La cinquena especial cronometrada del dissabte va ser clau pel devenir del ral·li, quan Ari Vatanen i Bruno Berglund s'envirollaven amb tan mala fortuna que el motor del seu Galant VR-4 es calava, perdent un temps suplementari per reempendre la marxa que a final de tram es traduia en 15 segons perduts vers Carlos Sainz i Luis Moya, els més ràpids en l'especial.

A partir de llavors els dos primers equips classificats van proseguir el seu estira i arronsa que havien mantingut al llarg de la segona jornada en forma d'escratxs, amb el permís de Juha Kankkunen i Juha Piironen, els quals es trobaven en plena remontada de posicions. Tot plegat deixava als líders separats d'Ari Vatanen i Bruno Berglund per 48 segons en arribar a la neutralització de la tercera etapa, mentre que en la lluita per la tercera posició hi havien canvis força significatius.

Mikael Ericsson i Claes Billstam patien una sortida de pista en la quarta especial cronometrada del dissabte quan intentaven donar caça a la segona posició d'Ari Vatanen i Bruno Berglund, la sortida va ser de tal violència que el seu Celica GT-4 va quedar per la ferralla i la parella sueca fora de competició. Timo Salonen i Voitto Silander, pilots que s'havien anat a la neutralització de la segona etapa en quarta posició, no podien aprofitar l'abandonament de la parella sueca per escalar fins a posicions de podi, doncs en la primera especial cronometrada del dia trencaven un palier del seu Mazda 323 GT-X i cedien uns quants llocs en la general en penalitzar posteriorment tres minuts i mig en arribar 21 minuts tard al control horari. Poc després Timo Salonen i Voitto Silander trencaven el diferencial central del seu cotxe i es veien superats en la general provisional per Juha Kankkunen i Juha Piironen.

D'altra banda en aquesta mateixa quarta especial cronometrada es registrava també l'abandonament de l'altre Mazda 323 GT-X oficial, el pilotat pels veterans Hannu Mikkola i Arne Hertz en quedar-se sense pressió d'oli en el seu motor, pel que la última plaça de podi passava a estar ocupada pel segon dels Mitsubishi Galant VR-4, el pilotat per Kenneth Eriksson i Staffan Parmander sota la pressió del Subaru Legacy RS de Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Eventualment els de la Constelació de les Plèiades, que pilotaven el Legacy RS per segona vegada en la seva carrera, van arribar a contactar i fins i tot superar a la parella sueca dels tres diamants vermells, però un problema de transmissió, provocava que la parella finlandesa perdés temps i la plaça de podi que recalava de nou en Kenneth Eriksson i Staffan Parmander. Aquests problemes de transmissió, els paliers de fet, es van reproduir en el Subaru dels finlandesos, el que va permetre que la parella sueca s'escapès en 44 segons a la neutralització de la tercera etapa, mentre que el segon equip de Mitsubishi figurava a 4 minuts i 8 segons de Carlos Sainz i Luis Moya en la provisional.

A part de les baixes abans comentades, altres equips de renom van engruixar la llista d'absències al parc tancat de Jyväskylä, entre elles destaca la dels francesos oficials de Lancia Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals després de patir un important impacte en el seu Delta Integrale 16V, es veien abocats a deixar la competició amb la suspensió posterior malmesa just abans d'arribar al reagrupament de Tampere. Una altra baixa en el cantó de Lancia venia de la mà dels italians Alex Fiorio i Luigi Pirollo, quan aquests trencaven la caixa de canvis del seu cotxe del Jolly Club.

Abandonaments i velocitat van permetre que Juha Kankkunen i Juha Piironen recuperessin vuit posicions en la taula provisional de temps, passant del tretzè lloc que ocupaven a primera hora del matí, fins al cinquè al vespre en la que era la jornada més llarga i per tant important del ral·li.

El diumenge 26 d'agost tenia lloc la quarta i última etapa del ral·li, composada per vuit proves especials cronometrades amb una corda de 93,44 km de distància als que els 101 equips arribats al parc tancat havien de fer front. Tot i les distàncies força marcades i els pocs quilòmetres cronometrats per endavant, Ari Vatanen i Bruno Berglund van sortir amb el ganivet entre les dents, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya optaven per una opció més a la expectactiva. Això va permetre als de Mitsubishi marcar tres escratxs consecutius i retallar en 25 segons la distància que els separava dels líders provisionals, una mica més del coixí que hi havia en iniciar la jornada.

Això va esperonar a Carlos Sainz i Luis Moya, els quals reconeixien no haver entrenat tant les últimes jornades com havien fet a les primeres seguint el seu mètode personal, i en empatar amb el millor temps amb Ari Vatanen i Bruno Berglund en la quarta especial cronometrada, els líders aconseguien tallar una mica la sangria. En la següent els espanyols marcaven l'escratx en solitari i afegien 2 segons més al forat entre els dos equips mentre que en la sisena especial cronometrada, tots dos equips tornaven a marcar l'escratx ex-aequo. Amb dues especials cronometrades per endavant les distàncies semblaven irrecuperables de no aparèixer una averia, tot i així cap d'ells va abaixar la guàrdia i Carlos Sainz i Luis Moya juntament amb Ari Vatanen i Bruno Berglund així com Juha Kankkunen i Juha Piironen que intentaven pressionar a Markku Alén i Ilkka Kivimäki per llevar-lis la quarta posició, feien un triple empat al millor temps.

Amb tot pràcticament decidit, Ari Vatanen i Bruno Berglund s'adjudicaven l'últim escratx del ral·li juntament amb Juha Kankkunen i Juha Piironen, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya acabaven l'especial a 6 segons dels més ràpids en un gest clar de voler assegurar la victòria que permetia a la parella espanyola de Toyota esdevenir part viva de la història dels ral·lis doncs eren els primers pilots no nòrdics capaços de guanyar el Ral·li dels 1000 Llacs.

Carlos Sainz i Luis Moya completaven els 527,61 km cronometrats en un temps final de 4 hores 40 minuts i 55 segons, o el que és el mateix, amb 19 segons d'avantatge vers els segons classificats que no eren altres que Ari Vatanen i Bruno Berglund. Alié a totes les contingències viscudes en la última jornada, els suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander tancaven el podi finlandès a 4 minuts i 58 segons dels guanyadors del ral·li.

Eriksson-Parmander van saber escapar de tots els problemes i pujar al podi de Jyväskylä.

En el campionat reservat a cotxes de producció, la victòria recalava en mans de la jove promesa finlandesa Tommi Mäkinen i el seu veterà copilot, campió mundial absolut l'any 1985, Seppo Harjanne. Els finlandesos esdevenien sòlids líders de la prova des de la primera etapa a bord del seu Mitsubishi Galant VR-4, conservant aquesta posició fins a la conclusió del ral·li on superaven per més de 4 minuts als segons classificats, els uruguaians Gustavo Trelles i Daniel Muzio. Per a Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne aquesta suposava la seva segona victòria de la temporada, el que permetia als pilots finlandesos situar-se en tercera posició del campionat a 17 punts del líder, Alain Oreille i a 11 de Gustavo Trelles, segon classificat provisional.

En el campionat reservat a pilots el madrileny Carlos Sainz feia una gran passa endavant de cara a conseguir la corona mundial, ja que a la seva victòria se li afegia l'abandonament de Didier Auriol, el seu més immediat perseguidor, així com l'absència en la prova del campió en vigència, l'italià Miki Biasion, el qual patia una hèrnia discal.

Pilot	Punts
Carlos Sainz	115
Didier Auriol	67
Miki Biasion	64

En el campionat de constructors Lancia sumava amb el cinquè lloc de Juha Kankkunen i Juha Piironen el seu pitjor resultat de la temporada, mentre que la victòria que aconseguia Toyota, tercera de la temporada, permetia als nipons establerts a Colònia retallar en 10 punts les distàncies entre els dos principals animadors per deixar-les en 13 punts a favor dels transalpins. El quart lloc que aconseguia Subaru al ral·li, permetia als de la Constelació de les Plèiades conservar la seva tercera posició en el campionat per tan sols 4 punts vers Mitsubishi.

Constructor	Punts
Lancia	124
Toyota	111
Subaru	31

Mäkinen-Harjanne guanyaven per tercer any a casa i s'acostaven al títol mundial.

Figurant com la sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 46è Ral·li dels 1000 Llacs es donava per finalitzat el dilluns 26 d'agost de 1996 a Jyväskylä. La cita finlandesa estava composada per 29 proves especials de 478,93 km cronometrats, a les que els 116 equips participants dels 120 que prèviament hi havien formalitzat la seva inscripció oficial, hi començarien a fer front a partir del divendres 23 d'agost des de Jyväskylä mateix. El ral·li, que era puntuable pels campionats de pilots, constructors i producció, era completat per 60 equips.

Tot i la inactivitat, Kankkunen-Grist acabaven el ral·li en segona posició.

Divendres al vespre, una superespecial espectacle celebrada en les immediacions de Jyväskylä, servia per oferir al nombrós públic que s'hi aplegava les primeres hostilitats dels pilots contra el cronòmetre en sól finlandès, aquesta peró va haver de ser cancelada per l'organització en produir-se la sortida de pista dels danesos Karsten Richardt i Ole Frederiksen. El protector de càrter del seu Mitsubishi Lancer Evo III es despenjava i els pilots no podien controlar la traçada, en sortir-se de pista en un lloc molt concorregut, atropellaven a diversos espectadors, acabant per cobrar-se la mort del periodista belga Ludo Briens de matinada i quan estava sent intervingut d'urgència a l'hospital.

Així doncs el ral·li, tan de debó com en lluita contra el cronòmetre, s'iniciava l'endemà dissabte amb la celebració de les 10 primeres proves especials forestals que suposaven un repte pels participants de 192,12 km. Malgrat la inactivitat a la que es veien sotmesa per la sanció a Toyota, Juha Kankkunen i Nicky Grist s'imposaven consecutivament en les 7 primeres especials cronometrades del dia gràcies a sortir a pista en novena posició, així com el treball de millora que la marca nipona havia fet sobre el Celica GT-Four, reduint les vies i millorant les suspensions.

Al terme de l'especial d'Ouninpohja, setena cronometrada del dia, Juha Kankkunen i Nicky Grist gaudien d'un marge de 58 segons al capdavant de la general, sent seguits pels finlandesos de Mitsubishi Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, guanyadors de les dues últimes edicions de la cita domèstica.

D'altra banda els dos pilots que s'estaven jugant el títol amb Tommi Mäkinen, estaven fora o pràcticament fora de combat a les primeres de canvi; per una banda Colin McRae i Derek Ringer aterraven de morro en un salt de la cinquena prova especial, deixant el seu Subaru Impreza 555 tan malmés que l'abandonament era obligat, mentre que per part de Carlos Sainz i Luis Moya, veien com en desconnectar-se un sensor del turbo del seu Ford Escort RS Cosworth en la primera cronometrada del dia, aquest no passava de 3000 rpm i no entregava tota la potència, perdent-hi 1 minut i mig, tanmateix un problema amb un esmortidor en la prova especial d'Ouninpohja, els va fer perdre mig minut més a la parella espanyola de l'oval que quedaven ja a una eternitat dels líders pels estàndars a l'esprint dels trams finlandesos..

La reacció de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne arribaria en la vuitena especial del dia, en la que finalment els pilots de Mitsubishi aconseguien el seu primer escratx al ral·li, si bé aquests només retallaven 2 segons a Juha Kankkunen i Nicky Grist, autors del segon millor registre. Els papers es repetien en la novena cronometrada, si bé aquí els de Toyota resultaven ser 12 segons més lents que els dels tres diamants vermells.

L'especial final d'Himos, de tan sols 2 km de distància, servia per trencar el domini dels pilots locals al llarg de la jornada, en quan els belgues de Ford Bruno Thiry i Stéphane Prévot, molt endarrerits per llavors a causa d'un problema d'injecció, així com dels suecs de l'equip finlandès de Toyota, Thomas Rådström i Lars Bäckman, hi aconseguien l'escratx ex-aequo, aribant-se així a la neutralització de la primera etapa a Laajavuori, en la que Juha Kankkunen i Nicky Grist hi figuraven com a líders amb 41 segons de marge vers Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne.

Els problemes que patien diversos pilots oficials, així com la no puntuabilitat com a cita del mundial la temporada anterior, donava l'oportunitat a pilots locals que en principi no entraven a les travesses, com Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals des de la tercera posició provisional a 1 minut i 18 segons dels líders, encapçalaven un grup en el que s'hi trobaven els seus compatriotes Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen, així com els seus companys d'equip, els suecs Thomas Rådström i Lars Bäckman. Els també suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, amb el segon dels Subaru Impreza oficial, eren sisens a 2 minuts i 1 segon del liderat.

La dinàmica amb la que es finalitzava la primera etapa es conservava al llarg de les 12 especials cronometrades de 172,46 km de distància que conformaven la segona etapa, gràcies sobretot al fet de que ara Juha Kankkunen i Nicky Grist havien d'anar obrint pista i netejant-la de grava. Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne s'imposaven consecutivament en les 8 primeres especials del dia, assolint amb el seu vuité escratx dominical el liderat provisional del ral·li. Aixó els va fer relaxar-se una mica en l'especial de Laukaa, novena del dia, permetent als seus compatriotes Sebastian Lindholm i Timo Hantunen anotar-se el millor temps per 1 segon de diferència vers els pilots de Mitsubishi, els quals acabarien la jornada imposant-se en els tres trams que restaven al dia.

Així doncs Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne tenien una jornada memorable en guanyar 11 dels 12 trams del dia, el que els permetia endosar pràcticament un minut a tota la resta de pilots classificats en la zona de punts, el que per una banda els deixava com a líders provisionals per 12 segons de marge vers Juha Kankkunen i Nicky Grist en el retorn al parc tancat de Laajavuori, i per una altra banda obrir encara més forat vers aquells que es barallaven pel darrer graó del podi.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es mantenien en el darrer lloc d'honor, si bé el seu marge es veia reduit en 3 segons vers els seus compatriotes Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen. Kenneth Eriksson i Staffan Parmander ara eren els inquilins de la cinquena posició provisional, a mig minut de l'últim graó del podi, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya grimpaven fins la sisena posició gràcies a superar en pista als suecs Thomas Rådström i Lars Bäckman, llur rendiment era clarament inferior al de l'etapa sabatina, i a l'abandonament dels finlandesos Harri Rovanperä i Juha Repo, els quals danyaven la transmissió del seu Escort RS Cosworth privat, després de colisionar contra un arbre.

La tercera i última etapa era la més curta de totes, amb només 6 proves especials que suposaven els últims 111,83 km programats. Malgrat tot, els tans sols 12 segons que separaven líders de segons classificats i al fet que ara aquests s'intercanviessin els ordres de sortida, feien incrementar les expectatives entre els aficionats.

Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne van posar fi a les especulacions ben ràpid i en guanyar les 4 primeres proves cronometrades del dilluns, deixaven clar que la victòria al ral·li de casa seria per a ells. Sobretot cobrava molt importància l'escratx que aconseguien en la segona especial, la més llarga del dia amb 33,43 km cronometrats, en la que els de Mitsubishi aconseguien afegir 12 segons més al marge que els separava dels seus rivals de Toyota.

Els pilots de Ford Carlos Sainz i Luis Moya, així com Bruno Thiry i Stéphane Prévot posaven final al monòleg de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne en guanyar ex-aequo la penúltima prova cronometrada, peró com si de la darrera revifada abans de la mort es tractés, la parella espanyola de Ford es veuria obligada a abandonar el ral·li en la seva última especial programada quan en averiar-se la transmissió del seu Escort RS Cosworth, els hi era impossible avançar.

D'altra banda Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen van oferir una interessant lluita amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen pel tercer calaix del podi, els del Ford van començar la jornada retallant distàncies amb els seus compatriotes de l'importador local de Toyota, mentre que en la part central s'establia la igualtat en els seus cronos. Finalment, un escratx dels primers en l'últim tram cronometrat, donava accés als pilots a la tercera plaça del podi per tan sols 5 segons de marge.

Així doncs, amb l'entrada de nou a Jyväskylä es certificava la tercera victòria consecutiva de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne al Ral·li dels 1000 Llacs, última edició en la que rebria aquesta denominació oficial, completant els 476,41 km cronometrats celebrats en un temps de 4 hores 4 minuts i 13 segons, 46 segons menys que Juha Kankkunen i Nicky Grist, mentre que Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen, en precisar de 2 minuts i 37 segons més que els guanyadors, completaven les places de podi.

Kytoletho-Kapanen debutaven en un podi del mundial.

En l'apartat de producció els locals Juha Kangas i Jani Laaksonen es construien un ferri liderat des de la primera jornada del ral·li, peró per desgràcia seva, i quan la prova estava arribant en el seu punt final, una doble punxada en la vint-i-cinquena prova especial els portava a perdre una roda i abandonar el ral·li, deixant el liderat als seus compatriotes Pasi Hagström i Tero Gardemeister, que d'aquesta manera oferien una victòria en producció a Toyota que no es produia des de 1991.

En clau de campionat, el pilot alemany Uwe Nittel es classificava en tercera posició final a la cita, peró sobretot ho feia per davant de l'uruguaià Gustavo Trelles, el que permetia al germànic allir un gap de 15 punts.

En el campionat de pilots Tommi Mäkinen tenia a tocar dels dits el seu primer títol mundial gràcies a la quarta victòria en sis proves, peró sobretot al fet que els seus més immediats perseguidors, el madrileny Carlos Sainz, així com l'escocès i actual campió mundial Colin McRae no sumessin ni un sol punt a la cita finlandesa. De fet el britànic veia com Kenneth Eriksson, que hi sumava 8 punts, s'escapava una mica d'ell en la lluita per la tercera posició final, estant ara separats per 9 punts.

Pilot	Punts
Tommi Mäkinen	95
Carlos Sainz	62
Kenneth Eriksson	51

En l'apartat de constructors Mitsubishi era la marca que més sumava a la cita nòrdica, gràcies al que els dels tres diamants vermells aconseguien superar a Subaru en la cursa pel títol en 6 punts. Ford tenia un ral·li horrible i era de nou la marca que menys punts sumava, amb el que les seves opcions de progressar en el campionat eren ja pràcticament nules.

Constructor	Punts
Mitsubishi	240
Subaru	234
Ford	180

A casa els campions mundials en vigència, Grönholm-Rautiainen, aconseguien la primera victòria de la temporada.

Amb 79 equips participants presents a la seva cerimònia de clausura, el diumenge 26 d'agost de 2001 finalitzava a Jyväskylä el 51è Ral·li dels 1000 Llacs. La cita finlandesa, figurant com la novena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, gaudia d'una gran popularitat i atorgant punts en els certàmens reservats a pilots, marques, producció i S-1600, permetia als organitzadors presentar una llista d'inscrits oficial de 165 equips. D'aquests 160 s'emplaçaven el dijous 23 a la mateixa ciutat per tal d'afrontar un recorregut programat a 21 proves cronometrades de 406,38 km de distància.

Burns-Reid van mostrar-se com els millors estrangers al llarg de tot el ral·li.

129,49 km cronometrats al llarg de 9 proves especials eren els encarregats d'iniciar les hostilitats dels participants vers el cronòmetre el divendres al matí. Ja en el primer dels 3 trams previstos en el bucle matinal queia un dels favorits a victòria, els locals de Mitsubishi Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki tallaven en excés un revolt i les arrels d'un arbre els arrencaven una roda del seu Lancer Evo 6.5. En positiu, unes altres parelles finlandeses, les de Peugeot formades per Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen i Marcus Grönholm Timo Rautiainen encapçalaven la classificació amb els seus companys d'equip francesos Didier Auriol i Denis Giraudet en quarta posició 2 dècimes de segon per darrera dels britànics de Subaru Richard Burns i Robert Reid.

En la següent especial les dues parelles de Peugeot s'invertien els papers a final de tram sense que això suposés cap canvi en la general, un canvi que si es produïa en la tercera cronometrada i última del bucle matinal, quan sota el segon escratx consecutiu de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, aquests rellevaven als seus companys d'equip de la primera posició provisional. Per darrera d'ells, una altra formació finlandesa, la formada per Jani Paasonen i Arto Kapanen, prenien la darrera posició de podi a Richard Burns i Robert Reid.

Després de passar per les assistències, els participants es disposaven a afrontar un nou bucle de 2 especials cronometrades, entre les que s'hi trobava la més llarga de la jornada amb 25,47 km de distància. Richard Burns i Robert Reid recuperaven allò que acabaven de perdre imposant-se en la quarta especial del dia, mentre que els líders s'imposaven en l'especial més llarga, però sense que això els hi donés un alt rèdit en segons.

Per la tarda els participants tornaven a passar per les 3 cronometrades disputades pel matí, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen perllongaven la ratxa imposant-se en la sisena prova cronometrada, mentre que Richard Burns i Robert Reid feien el mateix en la següent, el que permetia als de Subaru superar en la segona posició a Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen. No seria aquest l'últim guany de posicions per part de la parella britànica, doncs una punxada soferta pels líders en l'última prova especial forestal del dia, situava a Richard Burns i Robert Reid en el liderat, mentre que els seus companys d'equip, Markko Märtin i Michael Park, amb l'autoria del millor temps en aquesta especial, superaven a Harri Rovanperä i Risto Peitiläinen en el tercer lloc els quals es lamentaven de pilotar amb un amortidor trencat.

L'especial espectacle de Killeri posava punt i final a l'activitat de la jornada en la que els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya hi aconseguien l'escratx ex-aequo amb Petter Solberg i Phil Mills, procedint així a fer entrada al parc tancat de Jyväskylä al que s'hi arribava amb Richard Burns i Robert Reid en la primera posició per 3,5 segons de marge vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Markko Märtin i Michael Park, amb una altra unitat de l'Impreza S7 WRC, tancaven les places de podi a 13,6 segons dels seus companys i amb un marge pràcticament igual vers els quarts classificats, els francesos Didier Auriol i Denis Giraudet, que en el darrer sospir de la jornada donaven compte dels seus companys d'equip Harri Rovanperä i Risto Peitiläinen.

La segona jornada del ral·li era la més llarga de totes en quan estava formada unes altres 9 proves especials, si bé la seva distància cronometrada s'elevava fins als 180,55 km gràcies a tenir en el seu programa trams força més llargs. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen iniciaven la jornada imposant-se en la primera especial cronometrada, la qual tanmateix era la segona més llarga del dia, el que permetia als locals recuperar el liderat de la prova.

Alhora els seus companys i compatriotes Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen hi aturaven el cronòmetre just per darrera seu, el que els permetia superar als seus altres companys d'equip Didier Auriol i Denis Giraudet. En la resta del bucle matinal, la segona parella finlandesa de Peugeot seguia escurçant distàncies, si bé tímidament, amb un escratx i un segon temps escratx vers els inquilins de la tercera plaça, Markko Märtin i Michael Park. Un objectiu, el d'entrar en el podi, que els del lleó finalment aconseguien en la cinquena prova especial, segona del bucle del migdia, mentre que en la següent i última del bucle central, un nou escratx de la parella els permetia superar a Richard Burns i Robert Reid en la segona plaça i situar-se per darrera dels seus companys d'equip, una plaça que aquests ratificaven amb l'escratx a Ouninpohja, on hi endossaven 20 segons a la parella britànica.

Uns altres moviments interessants en la taula els generaven els britànics de Ford Colin McRae i Nicky Grist, que un cop lliures de l'àrdua labor d'haver d'obrir pista, es mostraven habitualment en la part alta de les taules de temps i amb els millors registres en la cinquena i vuitena prova especial sabatina, els de l'oval es tiraven a sobre dels seus compatriotes de Subaru.

La jornada sabatina, com l'anterior, finalitzava amb l'especial espectacle de Killeri, en la que els líders Marcus Grönholm i Timo Rautiainen repetien el mateix resultat de la cronometrada inaugural, és a dir l'escratx, i per tant els finlandesos se n'anaven a dormir amb 14,2 segons de marge vers els seus companys d'equip; d'altra banda Richard Burns i Robert Reid fitxaven a 38,3 segons de la parella líder i amb 3,7 segons de marge vers els seus compatriotes Colin McRae i Nicky Grist, augurant-s'hi un punt calent en la classificació doncs Corrado Povera, màxim responsable esportiu de Peugeot, havia demanat a les seves dues parelles finlandeses no atacar-se.

Així doncs el focus d'atenció de cara les 3 proves especials de 96,34 km cronometrats de la jornada dominical final quedava centrat en la lluita per la tercera posició entre les dues parelles britàniques. Richard Burns i Robert Reid donaven el primer cop en la lluita per tancar el podi amb el millor temps en l'especial inaugural, mentre que en la següent, Colin McRae i Nicky Grist s'hi tornaven amb el segon millor registre per darrera de Harri Rovaenperä i Risto Peietiläinen, si bé les distàncies entre els dos equips s'havien incrementat en 3 segons.

Era d'esperar doncs, que la segona passada per Ouninpohja, última especial del programa, dictaminaria els integrants del podi, però l'avenir dels fets guardava una important sorpresa doncs novament una averia en els amortidors del Peugeot 206 WRC de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen feia acte de presència. Els finlandesos hi cedien una vintena de segons, i amb ells dues posicions general, amb el que les dues parelles britàniques entraven al podi en el seu lloc.

Completat el recorregut del 51è Ral·li 1000 Llacs amb la privació del doblet pels responsables de Peugeot, els campions mundials en vigència, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, aconseguien la primera victòria de la temporada en completar els 406,38 km del recorregut en 3 hores 23 minuts i 12,8 segons, per darrera seu s'hi classificaven els britànics Richard Burns i Robert Reid, els quals precisaven 25 segons més que els guanyadors de la prova, mentre que els seus compatriotes Colin McRae i Nicky Grist aconseguien immiscir-se en el podi final a 32,3 segons dels primers classificats.

Una averia en un amortidor de Rovanperä-Pietiläinena l'últim tram, donava pas al podi a McRae-Grist.

En el campionat de producció els locals Jouko Puhakka i Keijo Eerola començaven el seu concurs al ral·li de forma espectacular, imposant-se en quatre de les cinc primeres proves especials del programa, el que els conferia un marge proper al mig minut vers la resta de compatriotes que es trobaven en la part més alta de la classificació, mantenint aquestes distàncies fins a la conclusió de la primera jornada.

Tot aquest marge però s'esvaïa amb una punxada soferta per la parella líder en la segona especial sabatina, deixant el rol de líders als seus compatriotes Jouni Ampuja i Jarmo Lehtinen. Aquests es mantingueren al capdavant de la classificació fins a la conclusió de l'etapa malgrat el setge que els hi van plantejar Juha Salo i Mika Stenberg, els quals després d'anar retallant tram rere tram les distàncies vers els líders, quan aquests els tenien a poc més de 2 segons, una altra punxada els allunyava de la part més alta de la taula.

No seria l'últim cop d'efecte de la cita finlandesa, doncs en el primer dels 3 trams dominicals els 3 primers equips classificats es veien obligats a abandonar el ral·li, Jouni Ampuja i Jarmo Lehtinen malmetien les suspensions del seu Mitsubishi, mentre que Marko Ipatti i Harri Kiesi ho feien per accident. Per últim Jouko Puhakka i Keijo Eerola prenien el camí matiner cap al parc tancat en quedar-se sense pressió d'oli en el seu cotxe. Tot plegat deixava als argentins Marcos Ligato i Ruben Garcia al capdavant de la classificació, els quals sense haver-se guanyat cap especial, finalment acabaven per guanyar el ral·li.

En clau de campionat el líder del certamen, el també argentí Gabriel Pozzo, completava la prova en segona posició, el que permetia al pilot doblar la puntuació acumulada portava fins llavors de l'uruguaià Gustavo Trelles, segon en la taula provisional i vencedor de les 4 últimes edicions del mundial de producció.

Ligato-Garcia es trobaven amb la victòria sense guanyar cap tram.

Entre els pilots de S1600, en els primers compassos del ral·li s'establia un duel tancat entre els francòfons Sébastien Loeb i Daniel Elena amb els italians Andrea Dallavilla i Giovanni Bernacchini, els quals s'alternaren al capdavant de la classificació en diverses ocasions. Malauradament, aquest duel tocaria final en la recta final de la primera etapa, quan per averia, els transalpins anirien cedint segons en les 3 especials que mancaven fins entrar al parc tancat de Jyväskylä, on fitxaven en la tercera posició, però a més de 3 minuts dels líders i amb els belgues François Duval i Jean-Marc Fortin per endavant.

Al llarg de la jornada sabatina, Sébastien Loeb i Daniel Elena s'imposaven en 6 de les 9 cronometrades programades, però el minut que rebien de penalització per avançament al control horari al re-agrupament del matí, els impedia deixar la victòria pràcticament lligada, doncs el marge amb el que feien entrada a la neutralització de l'etapa vers la parella belga perseguidora era de només 17,2 segons.

La resolució del ral·li es clarificava en la primera especial dominical, quan Sébastien Loeb i Daniel Elena sumaven un nou escratx i d'altra banda François Duval i Jean-Marc Fortin es veien obigats a abandonar el ral·li per averia en l'alternador del seu Ford Puma, deixant a Andrea Dallavilla i Giovanni Bernacchini en la segona posició però a gairebé 6 minuts dels líders. Amb aquest gran marge de confiança, els líders es van administrar en les dues proves que restaven i s'asseguraven així una important victòria, la qual permetia despuntar al pilot alsacià al capdavant de la classificació general del certamen amb 3 victòries de 3 possibles.

Després d'un inici competitiu, Loeb-Elena acabaven guanyant a plaer la cita finlandesa.

En el campionat de pilots, el matiner abandonament de Tommi Mäkinen combinat amb el podi de Colin McRae, permetia a l'escocès retallar 4 punts al líder finlandès i situar-se així a 6 punts de la primera posició que aquest conservava. Per la seva banda l'espanyol Carlos Sainz només sumava 1 sol punt a la visita finlandesa i mantenia un coixí de 4 punts vers el pilot de Peugeot Harri Rovanperä.

Pilot	Punts
Tommi Mäkinen	40
Colin McRae	34
Carlos Sainz	27

En l'apartat reservat a constructors, Peugeot aconseguia una de les seves millor actuacions de la temporada malgrat el desastre final, el que permetia als del lleó sumar 13 punts i superar així als de la constel·lació de les Plèiades en la tercera posició per 4 punts. Per davant Ford aconseguia empatar amb Mitsubishi després que els dels tres diamants vermells se n'anessin amb les mans buides de la seva visita als 1000 Llacs i els de l'oval sumessin 6 punts.

Constructor	Punts
Mitsubishi Ford	66 66
Peugeot	39
Subaru	35

Per novena vegada, Loeb-Elena guanyaven el Ral·li d'Alemanya, desmarcant-se en la general.

El diumenge 26 d'agost de 2012, 39 equips participants dels 71 que prèviament prenien la sortida, eren testimonis en primera persona de la cerimònia de clausura del 30è Ral·li d'Alemanya, novena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis; que amb opció per atorgar punts en els certàmens reservats a pilots, constructors i pilots de vehicles de producció, tenia en la seva llista d'inscrits oficial els 71 equips que prenien la sortida el divendres 24 d'agost al primer quilòmetre d'un total de 368,63 km de lluita contra el temps al llarg de 15 proves especials.

Els capricis meteorològics i una averia als frens van impedir a Latvala-Anttila anar més enllà del 2n lloc.

La primera jornada del ral·li tenia en el seu programa un model bastament consolidat per l'època, un bucle de 3 trams cronometrats pel qual s'hi passava en dues ocasions, matí i tarda, assolint així una distància competitiva de 137,84 km. La pluja caiguda en la tarda-vespre del dijous, afegia una dosi de dificultat en quan els vorals estaven enfangats i la pista en les primeres passades del matí, humides.

En aquestes condicions els principals favorits a victòria, doncs havien guanyat 8 de les últimes 9 edicions de la cita germànica, i destacats líders del mundial i campions en vigència, el francès Sébastien Loeb i el monegasc Daniel Elena s'imposaven en les 3 cronometrades del bucle matinal, mentre que per darrera seu s'hi instal·laven els dos Ford Fiesta RS WRC oficials en mans de Petter Solberg i Chris Patterson i Jari-Matti Latvala i Miiikka Anttila a 13,1 i 18,8 segons respectivament. Per la seva banda els càntabres de Mini, Dani Sordo i Carlos del Barrio, un dels equips favorits a aconseguir una plaça al podi, tenien un mal inici de ral·li en optar per muntar gomes toves al seu cotxe, així com carregar amb el pes extra de dues rodes de recanvi.

Per la tarda Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila rectificaven també el seu error matinal en l'elecció de compostos, i en imposar-se en la quarta prova cronometrada de la jornada, trencava la ratxa dels líders, els quals tornaven a marcar el millor temps en l'especial següent. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila confirmaven que els canvis introduïts en el re-agrupament anaven en la bona direcció en quan s'adjudicaven l'escratx en la sisena i última prova especial del dia, amb el que els pilots feien entrada al parc tancat de Trier encapçalats per Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Petter Solberg i Chris Patterson seguien als pilots de Citroën a 20,4 segons del seu temps, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tancaven les places de podi a 29,4 segons dels líders i amb un coixí de 5,1 segons vers el Citroën DS3 WRC de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, pilot que com Sébastien Loeb, era natural de ben a prop del centre neuràlgic del ral·li. Tot i la millora experimentada per part de Dani Sordo i Carlos del Barrio, aquests només aconseguien superar a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i romandre en la cinquena posició a 46,7 segons dels seus ex-companys d'equip.

La celebració de la jornada sabatina permetia afegir al recorregut 164,90 km cronometrats al llarg de 6 proves especials, d'entre les quals hi destacava l'Arena Panzerplatte, la més llarga de l'edició. Tal i com ja havia passat en la jornada anterior, aquestes 6 proves especials corresponien a 3 trams cronometrats individuals agrupats en un bucle pel que s'hi passava en dues ocasions diferents.

Normalment obrir pista en asfalt és un avantatge, doncs la traçada està més neta, però en el cas de la primera prova especial sabatina, aquest avantatge era molt més notori, doncs al pas de Sébastien Loeb i Daniel Elena, primers en pista, una pluja torrencial va fer acte de presència. La parella de Citroën s'hi adjudicaven el millor registre, mentre que els seus rivals més directes de Ford hi veien pràcticament duplicada la distància que els separava dels líders en només 26,54 km cronometrats. Pitjor anava l'especial pels belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, doncs els joves talents de Citroën s'hi envirollaven en tres ocasions i es despenjaven de la lluita per entrar en places de podi.

En la següent cronometrada Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es quedaven sense frens, i malgrat que no es deixaven gaire més de mig minut vers el millor cronòmetre de Dani Sordo i Carlos del Barrio, els càntabres de Mini prenien el lloc al podi dels finlandesos de Ford, una alegria però que era passatgera, doncs els espanyols patien una punxada lenta al Penzerplatte, i en cedir-hi 2 minuts i mig, perdien tota opció al podi. Pitjor els hi anava al tram rei a Petter Solberg i Chris Patterson i a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, doncs tots dos equips es veien obligats a abandonar la jornada en danyar els seus respectius cotxes.

Tot plegat situava a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en la segona posició provisional i a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en la tercera, si bé els dos equips finlandesos es trobaven a minut i mig i dos minuts dels líders respectivament a l'entrada del re-agrupament de mitja jornada.

Amb unes distàncies tan importants superades les dues terceres parts del recorregut, el trio capdavanter va optar per un pilotatge més conservador, donant l'oportunitat de brillar als estonians Ott Tänak i Kuldar Sikk, els quals amb el millor temps en la quarta i cinquena prova especial grimpaven fins la quarta posició, just abans de que en la segona passada pel Panzerplatte aquests es veiessin obligats a abandonar la jornada per sortida de pista, una sort que també corrien Dani Sordo i Carlos del Barrio.

En positiu Sébastien Loeb i Daniel Elena s'imposaven també en la segona passada pel tram rei, amb el que els francòfons de Citroën feien entrada al parc tancat de Trier amb 1 minut i 42,9 segons de marge vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que el coixí que gaudien els líders en relació als seus companys d'equip s'elevava fins als 2 minuts i 12,7 segons.

La tercera i última etapa del ral·li tenia en el seu programa només un tram, pel que s'hi passava en dues ocasions de forma consecutiva, i una especial espectacle pels carrers de Trier, que a la seva vegada esdevenia el “Power Stage”. En total la jornada dominical suposava 65,89 km cronometrats, insuficients com per a pensar en canvis rellevants en la general de no mitjançar l'infortuni. Malgrat que Sébastien Loeb i Daniel Elena no precisaven exercir cap mena de pressió als seus rivals, l'alsacià i el monegasc s'imposaven en la primera especial del dia així com a l'especial de Trier per tal d'aconseguir la puntuació màxima al que sens dubte era el seu ral·li amb 9 victòries en 10 participacions.

Sébastien Loeb i Daniel Elena recorrien els 368,63 km cronometrats del 30è Ral·li d'Alemanya en 3 hores 41 minuts i 52 segons, 2 minuts menys que els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila qui els escortaven per la seva dreta al podi. Els companys d'equip dels guanyadors, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, tancaven el podi a 2 minuts i 31,3 segons d'aquests.

Els incidents al Panzerplatte situaven a Hirvonen-Lehtinen en la tercera posició.

En el certamen reservat als vehicles de producció, el ral·li arrancava amb un duel particular entre els dos equips del preparador Ralliart Italia. Els polonesos Michal Kosciuszko i Maciej Szczepaniak s'imposaven consecutivament en les tres primeres proves cronometrades del divendres per esdevenir en els inqüestionables líders provisionals, mentre que en les segones passades l'honor corresponia al mexicà Benito Guerra i al seu copilot espanyol Borja Rozada, els quals feien entrada al parc tancat de Trier com a líders per tan sols 3,4 segons de coixí.

En la primera especial sabatina la classificació patia una bolcada en quan Benito Guerra i Borja Rozada s'hi deixaven una mica més de 2 minuts per una punxada. A partir de llavors el ral·li quedava pràcticament decidit, i malgrat que la parella mexicano- madrilenya intentaven maquillar una mica el resultat, el cert és que els polonesos sabien mantenir els aspirants a ratlla completant el recorregut amb 2 minuts i 5 dècimes de segon de marge.

En clau de campionat el resultat del ral·li alemany deixava al mexicà amb 15 punts de marge vers Michal Kosciuszko, gràcies a que el pilot americà tenia una participació més en el seu haver al llarg de la temporada que el centre-europeu, que amb la segona victòria de l'any, empatava en aquest punt amb el seu company de preparador.

Els duel inicial per la victòria es va aclarir dissabte a primera hora en favor de Kosciuszko-Szczepaniak.

Entre els més joves del campionat els britànics John MacCrone i Stuart Loudon iniciaven el seu concurs al ral·li amb molt bon peu, imposant-se en les dues primeres especials, mentre que la neutralització de la tercera, deixava a la parella amb 15,1 segons de marge a l'entrada al re-agrupament del migdia. Per la tarda tot canviava, quan en un primer moment els seus compatriotes Alastair Fischer i Daniel Barritt els rellevaven del capdavant de la general i just després, una tercera parella britànica formada per Elfyn Evans i Phil Pugh, feien el mateix per anar-se'm a dormir com a líders davant la pressió dels espanyols José Antonio Suárez i Cándido Carrera.

Enmig de l'aiguat sabatí, els líders aconseguien una distància pràcticament definitiva vers els seus perseguidors espanyols, els quals en el que restava de jornada i de ral·li es mostraven incapaços de revertir la situació, i per tant d'impedir la tercera victòria consecutiva del pilot gal·lès que es desmarcava al capdavant de la classificació provisional.

Evans-Pugh treballaven la victòria enmig de l'aiguat germànic.

En el campionat reservat a pilots, el líder i actual campió mundial Sébastien Loeb aconseguia a Alemanya la seva cinquena victòria consecutiva i setena de la temporada, amb la que l'alsacià obria ja un forat de 54 punts vers el seu company de formació Mikko Hirvonen. El noruec Petter Solberg, tercer classificat provisional, veia com a causa del seu accident al Panzerplatte, se n'anava de buit del ral·li d'asfalt i com el seu compatriota Mads Østberg se li tirava a sobre situant-se a només 2 punts.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	199
Mikko Hirvonen	145
Petter Solberg	104

En la classificació del campionat de constructors, Citroën veia com la seva ratxa triomfal de 4 doblets consecutius, quedava en certa manera trencada a Alemanya, si bé els francesos situaven els seus dos DS3 WRC dalt del podi. Ford per la seva banda seguia sense massa sort i perdia 14 punts més vers els seus rivals, per tenir ja un gap de 123 punts. En un altre pla, M-Sport malgrat marxar amb les mans buides de la novena ronda mundial, seguia mantenint-se com la tercera marca en lliça amb un marge prou important vers l'equip de Qatar o el Citroën Junior Team.

Constructor	Punts
Citroën	320
Ford	197
M-Sport	115